A vitamina A e seus derivados, os retinóides, participam de processos celulares tais como desenvolvimento, proliferação, diferenciação e apoptose. Os efeitos da vitamina A, em sua maior parte, são atribuídos à ativação de receptores nucleares da família dos receptores esteróides, conhecidos como RAR e RXR. No entanto, o excesso de vitamina A ou de retinóides na dieta ou em uso terapêutico, pode ser teratogênico. Diversos trabalhos tem demonstrado in vitro e in vivo que a vitamina A e seus metabólitos são moléculas redox ativas, isto é, podem agir como pró-oxidantes ou antioxidantes , dependendo da concentração e do ambiente em que se encontram. Os objetivos deste trabalho foram investigar possíveis alterações no ambiente redox do pulmão de ratos Wistar tratados com vitamina A. Neste trabalho, foram utilizados ratos Wistar machos adultos – 90 dias (no início do tratamento), que foram tratados por 3, 7 ou 28 dias com vitamina A na forma de palmitato de retinol (Arovit®) nas doses de 1000, 2500, 4500 ou 9000 UI/kg/dia via intra-gástrica (gavagem). Verificamos um aumento significativo nos níveis de marcadores de estresse oxidativo (carbonilação de proteínas, peroxidação lipídica e diminuição no conteúdo de tióis reduzidos) além de modulação da atividade de enzimas antioxidantes em todos os períodos analisados, tanto nas doses consideradas terapêuticas que são as doses de 1000 e 2500 UI/kg/dia quanto nas doses excessivas 4500 e 9000 UI/kg/dia. Então, a partir destes resultados e de outros dados já reportados na literatura, acreditamos que seja necessária uma maior cautela no uso de vitamina A tanto a nível de suplementação quanto a nível terapêutico, visto que ela na forma que foi utilizada nesse trabalho pode ser adquirida livremente em farmácias sem a necessidade de receita médica. / Vitamin A and its derivatives, the retinoids, participate in cellular processes such as growth, cell division and apoptosis. The effects of vitamin A , in part, is ascribed to gene transcription mediated by nuclear receptors from the family of the steroid receptors, known as RAR and RXR. However, excessive vitamin A, or its retinoids, in the diet, or by therapeutic use, may be theratogenic. Diverse works have demonstrated in vitro and in vivo that vitamin A and its metabolites may be pro-oxidant or antioxidant. In this work, we aimed to investigate alterations in the redox environment of the lung of the rats Wistar treated with vitamin A. Here, we have utilized adult male Wistar rats (90/days old) that were treated for 3, 7 or 28 days with vitamin A as retinol palmitate at 1000, 2500, 4500 or 9000 IU/kg/day intra-gastrically (gavage). We have verified an increased level of oxidative stress markers (protein carbonylation, lipid peroxidation, and decreased protein and non-protein thiol content) and antioxidant enzymes activities modulation after any period of treatment, in all periods analyzed, both doses that are considered therapeutic doses of 1000 and 2500 IU / kg / day and in excessive doses 4500 and 9000 IU / kg / day. Then, regarding the results obtained in this work and from other reported data, we recommend caution in the use of vitamim A for supplementation or for therapeutic use.

A vitamina A e seus derivados, os retinóides, participam de processos celulares tais como desenvolvimento, proliferação, diferenciação e apoptose. Os efeitos da vitamina A, em sua maior parte, são atribuídos à ativação de receptores nucleares da família dos receptores esteróides, conhecidos como RAR e RXR. No entanto, o excesso de vitamina A ou de retinóides na dieta ou em uso terapêutico, pode ser teratogênico. Diversos trabalhos tem demonstrado in vitro e in vivo que a vitamina A e seus metabólitos são moléculas redox ativas, isto é, podem agir como pró-oxidantes ou antioxidantes , dependendo da concentração e do ambiente em que se encontram. Os objetivos deste trabalho foram investigar possíveis alterações no ambiente redox do pulmão de ratos Wistar tratados com vitamina A. Neste trabalho, foram utilizados ratos Wistar machos adultos – 90 dias (no início do tratamento), que foram tratados por 3, 7 ou 28 dias com vitamina A na forma de palmitato de retinol (Arovit®) nas doses de 1000, 2500, 4500 ou 9000 UI/kg/dia via intra-gástrica (gavagem). Verificamos um aumento significativo nos níveis de marcadores de estresse oxidativo (carbonilação de proteínas, peroxidação lipídica e diminuição no conteúdo de tióis reduzidos) além de modulação da atividade de enzimas antioxidantes em todos os períodos analisados, tanto nas doses consideradas terapêuticas que são as doses de 1000 e 2500 UI/kg/dia quanto nas doses excessivas 4500 e 9000 UI/kg/dia. Então, a partir destes resultados e de outros dados já reportados na literatura, acreditamos que seja necessária uma maior cautela no uso de vitamina A tanto a nível de suplementação quanto a nível terapêutico, visto que ela na forma que foi utilizada nesse trabalho pode ser adquirida livremente em farmácias sem a necessidade de receita médica. / Vitamin A and its derivatives, the retinoids, participate in cellular processes such as growth, cell division and apoptosis. The effects of vitamin A , in part, is ascribed to gene transcription mediated by nuclear receptors from the family of the steroid receptors, known as RAR and RXR. However, excessive vitamin A, or its retinoids, in the diet, or by therapeutic use, may be theratogenic. Diverse works have demonstrated in vitro and in vivo that vitamin A and its metabolites may be pro-oxidant or antioxidant. In this work, we aimed to investigate alterations in the redox environment of the lung of the rats Wistar treated with vitamin A. Here, we have utilized adult male Wistar rats (90/days old) that were treated for 3, 7 or 28 days with vitamin A as retinol palmitate at 1000, 2500, 4500 or 9000 IU/kg/day intra-gastrically (gavage). We have verified an increased level of oxidative stress markers (protein carbonylation, lipid peroxidation, and decreased protein and non-protein thiol content) and antioxidant enzymes activities modulation after any period of treatment, in all periods analyzed, both doses that are considered therapeutic doses of 1000 and 2500 IU / kg / day and in excessive doses 4500 and 9000 IU / kg / day. Then, regarding the results obtained in this work and from other reported data, we recommend caution in the use of vitamim A for supplementation or for therapeutic use.

A vitamina A e seus derivados, os retinóides, participam de processos celulares tais como desenvolvimento, proliferação, diferenciação e apoptose. Os efeitos da vitamina A, em sua maior parte, são atribuídos à ativação de receptores nucleares da família dos receptores esteróides, conhecidos como RAR e RXR. No entanto, o excesso de vitamina A ou de retinóides na dieta ou em uso terapêutico, pode ser teratogênico. Diversos trabalhos tem demonstrado in vitro e in vivo que a vitamina A e seus metabólitos são moléculas redox ativas, isto é, podem agir como pró-oxidantes ou antioxidantes , dependendo da concentração e do ambiente em que se encontram. Os objetivos deste trabalho foram investigar possíveis alterações no ambiente redox do pulmão de ratos Wistar tratados com vitamina A. Neste trabalho, foram utilizados ratos Wistar machos adultos – 90 dias (no início do tratamento), que foram tratados por 3, 7 ou 28 dias com vitamina A na forma de palmitato de retinol (Arovit®) nas doses de 1000, 2500, 4500 ou 9000 UI/kg/dia via intra-gástrica (gavagem). Verificamos um aumento significativo nos níveis de marcadores de estresse oxidativo (carbonilação de proteínas, peroxidação lipídica e diminuição no conteúdo de tióis reduzidos) além de modulação da atividade de enzimas antioxidantes em todos os períodos analisados, tanto nas doses consideradas terapêuticas que são as doses de 1000 e 2500 UI/kg/dia quanto nas doses excessivas 4500 e 9000 UI/kg/dia. Então, a partir destes resultados e de outros dados já reportados na literatura, acreditamos que seja necessária uma maior cautela no uso de vitamina A tanto a nível de suplementação quanto a nível terapêutico, visto que ela na forma que foi utilizada nesse trabalho pode ser adquirida livremente em farmácias sem a necessidade de receita médica. / Vitamin A and its derivatives, the retinoids, participate in cellular processes such as growth, cell division and apoptosis. The effects of vitamin A , in part, is ascribed to gene transcription mediated by nuclear receptors from the family of the steroid receptors, known as RAR and RXR. However, excessive vitamin A, or its retinoids, in the diet, or by therapeutic use, may be theratogenic. Diverse works have demonstrated in vitro and in vivo that vitamin A and its metabolites may be pro-oxidant or antioxidant. In this work, we aimed to investigate alterations in the redox environment of the lung of the rats Wistar treated with vitamin A. Here, we have utilized adult male Wistar rats (90/days old) that were treated for 3, 7 or 28 days with vitamin A as retinol palmitate at 1000, 2500, 4500 or 9000 IU/kg/day intra-gastrically (gavage). We have verified an increased level of oxidative stress markers (protein carbonylation, lipid peroxidation, and decreased protein and non-protein thiol content) and antioxidant enzymes activities modulation after any period of treatment, in all periods analyzed, both doses that are considered therapeutic doses of 1000 and 2500 IU / kg / day and in excessive doses 4500 and 9000 IU / kg / day. Then, regarding the results obtained in this work and from other reported data, we recommend caution in the use of vitamim A for supplementation or for therapeutic use.

El primer que es va abordar en la present Tesi Doctoral va ser la determinació de l'estructura primària completa de l'alcohol deshidrogenasa humana de la classe IV, de la qual només se'n coneixien alguns fragments parcials obtinguts per anàlisi de pèptids, en col.laboració amb el grup del Prof. Hans Jörnvall, del Karolinska Institutet d'Estocolm. Es va optar, doncs, per la clonació del seu cDNA mitjançant el triatge d'una biblioteca, utilitzant com a sonda un fragment del cDNA de l'ADH4 de rata. Posteriorment, es va procedir a l'estudi de la rellevància funcional de la posició 294, que presenta una valina en la forma humana i una alanina en la de rata. Aquesta posició està situada en la regió intermèdia de la cavitat d'unió del substrat. Així, es va fer un treball paral.lel de mutagènesi dirigida d'aquest aminoàcid, realitzant substitucions recíproques en els dos enzims. En la present Tesi Doctoral, es va expressar en E. coli i es va obtenir el mutant Ala294Val. Es van caracteritzar l'enzim recombinant i el mutant amb etanol i retinoides. També es va desenvolupar un model molecular de l'estructura tridimensional de l'enzim ADH4 de rata i es van fer simulacions de la interacció de retinoides amb els dos enzims, mitjançant estudis de docking. D'altra banda, en el nostre grup es va identificar una forma present en la mucosa digestiva de l'amfibi Rana perezi, que mostrava analogies estructurals i funcionals amb els enzims ADH4 de mamífer. La determinació parcial de la seva seqüència d'aminoàcids va suggerir que aquesta forma d'alcohol deshidrogenasa era dependent de NADP(H) en lloc de NAD(H), degut a la substitució de l'aspàrtic 223 per glicina. Els estudis cinètics subsegüents van confirmar una especificitat de coenzim fins aleshores inèdita entre les alcohol deshidrogenases de vertebrat. Per a obtenir l'estructura primària completa d'aquest enzim es va procedir a la clonació del seu cDNA, utilitzant la PCR i estratègies d'amplificació dels extrems de cDNA. Prosseguint amb la determinació de la presència en altres espècies de formes d'ADH, es va estudiar el pollastre, com a espècie model de les aus. Es va identificar un enzim amb activitat alcohol deshidrogenasa i amb preferència per NADP(H), que s'expressava en el tracte digestiu superior i en ull. L'enzim responsable d'aquesta activitat va resultar ser una aldo_ceto reductasa, que presentava la peculiaritat de ser activa amb etanol i amb retinoides, un fet fins aquell moment mai observat en aquesta família. Es va clonar el cDNA de l'aldo_ceto reductasa i es va obtenir la seva seqüència completa. Es va estudiar el patró d'expressió del gen per transferència Northern. Es van obtenir les constants cinètiques de l'enzim amb diversos substrats, incloent retinoides. Per a estudiar la base estructural de les propietats de l'enzim, es va desenvolupar un model molecular i es van realitzar simulacions de docking. / Initially, in the present Doctoral Thesis, the primary structure of human alcohol dehydrogenase class IV (ADH4) was determined by screening of a cDNA library, and using a DNA fragment of rat ADH4.The function of position 294 in human and rat ADH4 was studied by site-directed mutagenesis. Position 294 is localized in the middle region of the substrate-binding pocket, and is occupied by a Valine in human ADH4 and an Alanine in rat ADH4, being this substitution the most significant difference between both enzymes. Rat ADH4 and rat Ala294Val mutant were kinetically characterized, with ethanol and all-trans, 9-cis and 13-cis retinoids. A molecular model of rat ADH4 was built, and docking studies with retinoid isomers were performed.On the other hand, in our group, an ADH from an amphibian species (Rana perezi) was characterized. This enzyme was kinetically similar to rat and human ADH4. However, this enzyme was NADP(H)-dependent, instead od NAD(H)-dependent like all other vertebrate ADHs. In the present Doctoral Thesis, the cDNA of the amphibian ADH (named ADH8) was obtained and the structural features that correlate with its distinct NADP(H) dependence were analyzed. Finally, the presence of an ADH homologous to human ADH4 or amphibian ADH NADP(H)-dependent was studied in an avian species (chicken, Gallus Domesticus). An enzyme NADP(H)-dependent, similar to amphibian ADH8, was characterized. However, the analysis of the primary structure revealed that this enzyme was not an ADH from the medium chain dehydrodrogenase/reductase superfamily. The ADH characterized from chicken tissues was an aldo-keto reductase, an enzyme from a completely different family. Chicken AKR was unique in all AKR superfamily because it was able to use ethanol and retinoids as substrates.

Els teixits gàstrics de l'amfibi Rana perezi expressen una alcohol deshidrogenasa (ADH8) dependent de NADP(H), una especificitat de coenzim única dintre de les ADHs de vertebrat. Aquest enzim és actiu amb etanol i retinoides. Han estat resoltes i refinades les estructures tridimensionals de l'ADH8 i del complex binari ADH8-NADP+ a 2,2 i 1,8 Å, respectivament. ADH8 presenta una identitat de seqüència amb ADHs dependents de NAD(H) de vertebrat inferior al 60%. La seva especificitat de coenzim i de substrat suggereixen un paper d'aquest enzim en la reducció d'aldehids més que en l'oxidació d'alcohols. El gran volum del seti d'unió al substrat pot explicar les altes eficiències catalítiques d'ADH8 amb retinoides. La preferència per el NADP(H) sembla ser deguda a la presència en ADH8 de la triada Gly223-Thr224-His225, i al manteniment dels residus conservats Lys228 i Leu200, que defineixen un seti d'unió per el grup fosfat terminal del cofactor. El NADP(H) s'uneix a l'ADH8 amb una conformació extesa. Aquest coenzim es pot superposar amb el NAD(H) unit en complexos d'ADHs dependents de NAD(H). Les desviacions conformacionals més grans corresponen al grup adenina-ribosa de la molècula. No s'observaren diferències adicionals en el seti d'unió al dinucleòtid, fet que explicaria que el NAD(H) pugui també ser utilitzat com a cofactor per ADH8.En el complex crystal.logràfic ADH8-NADP+, el seti d'unió del grup fosfat extra del coenzim està format per Gly223-Thr224-His225, residus específics de l'ADH8, i per les posicions conservades Leu200 i Lys228. Amb l'objectiu d'investigar els mínims determinants estructurals responsables de l'especificitat de coenzim, diferents mutants d'ADH8 en les posicions 223-225 foren dissenyats i cinèticament caracteritzats. El mutant G223D, tot i presentar una càrrega negativa en el seti d'unió al fosfat, encara preferia el NADP(H) com a coenzim, de la mateixa manera que els mutants T224I i H225N. Les eficiències catalítiques amb NADP(H) disminuiren dramàticament en els dobles mutants, G223D/T224I i T224I/H225N, i en el triple mutant G223D/T224I/H225N (kcat/KmNADPH = 760 mM-1min-1), respecte l'enzim silvestre (kcat/KmNADPH = 133330 mM-1min-1). Aquest resultat fou associat amb una més baixa afinitat per el NADP+ i amb un canvi en l'etapa limitant de la reacció. Contràriament, en el triple mutant, l'eficiència catalítica amb NAD(H) incrementà, assolint valors (kcat/KmNADH = 155000 mM-1min-1) similars als de l'enzim silvestre amb NADP(H). La reversió completa de l'especificitat de coenzim de l'ADH8 doncs, fou aconseguida amb únicament la substitució de tres residus consecutius en el seti d'unió del fosfat extra, un resultat sense precedents dintre de la família ADH. / Gastric tissues from amphibian Rana perezi express an alcohol dehydrogenase (ADH8) with a distinct specificity for NADP(H) and active with ethanol and retinoids.The three-dimensional structures of ADH8 and of the binary complex ADH8-NADP+ have been determined and refined to resolutions of 2.2 and 1.8 Å, respectively. ADH8 exhibits less than 60% sequence identity with vertebrate NAD(H)-dependent ADHs. Its coenzyme and substrate specificity support a role in aldehyde reduction rather than in alcohol oxidation. The large volume of the substrate-binding pocket can explain the high catalytic efficiency of ADH8 with retinoids. Preference for NADP(H) appears to be achieved by the presence in ADH8 of the triad Gly223-Thr224-His225, and the recruitment of conserved Lys228 and Leu200, which define a binding pocket for the terminal phosphate group of the cofactor. NADP(H) binds ADH8 in an extended conformation and can be superimposed with NAD(H) in NAD(H)-dependent ADH complexes, the largest conformational deviations being for the adenine-ribose moiety of molecule. No additional reshaping of the dinucleotide binding site is observed which explains why NAD(H) can also be used as a cofactor by ADH8.In the crystallographic ADH8-NADP+ complex, a binding pocket for the extra phosphate group of coenzyme is formed by ADH8-specific residues Gly223-Thr224-His225, and the highly conserved Leu200 and Lys228. In order to investigate the minimal structural determinants for coenzyme specificity, several ADH8 mutants involving residues 223 to 225 were engineered and kinetically characterized. The G223D mutant, having a negative charge in the phosphate-binding site, still preferred NADP(H) over NAD(H), as did the T224I and H225N mutants. Catalytic efficiency with NADP(H) dropped dramatically in the double mutants, G223D/T224I and T224I/H225N, and in the triple mutant, G223D/T224I/H225N (kcat/KmNADPH = 760 mM-1min-1), as compared to the wild-type enzyme (kcat/KmNADPH = 133330 mM-1min-1). This was associated with a lower affinity for NADP+ and a change in the rate-limiting step. Conversely, in the triple mutant, catalytic efficiency with NAD(H) increased, reaching values (kcat/KmNADH = 155000 mM-1min-1) similar to those of the wild-type enzyme with NADP(H). The complete reversal of ADH8 coenzyme specificity was therefore attained by the substitution of only three consecutive residues in the phosphate-binding site, an unprecedented achievement within the ADH family.

Per primer cop, el nostre grup va identificar un enzim de la superfamilia de les aldo-ceto reductases (AKR) actiu amb retinoides. Atès que l'AKR1B12 presenta una identitat seqüencial pròxima al 70% amb l'AKR1B1 i l'AKR1B10 humanes, es va decidir ampliar l'estudi de l'activitat retinoide oxidoreductasa entre les AKR. En la present Tesi Doctoral, hem aprofundit en l'estudi de l'activitat retinal reductasa de membres de la superfamilia de les aldo-ceto reductases (AKR). El treball es va iniciar amb la caracterització in vitro de l'activitat amb retinoides d'AKR humanes de la família AKR1. En col·laboració amb el grup de la Dra. Natalia Kedishvili (actualment en el Department of Biochemistry and Molecular Genetics, Schools of Medicine and Dentistry, University of Alabama at Birmingham, EUA) es va realitzar una anàlisi comparativa de l'activitat retinol oxidoreductasa d'enzims de les superfamílies de les deshidrogenases/reductases de cadena mitjana (MDR), deshidrogenases/reductases de cadena curta (SDR) i AKR. Es va emprar un nou mètode basat en la solubilització de retinoides amb BSA, i anàlisi mitjançant HPLC. Així, es van poder determinar els valors de les constants cinètiques per a enzims humans de les tres superfamílies sense l'efecte d'inhibició del Tween-80, detergent utilitzat tradicionalment per a l'estudi cinètic de les MDR i AKR (Capítol I). Aquests resultats van posar de relleu que el valor de Km per a retinoides és similar (0,1-1 μM) en els enzims estudiats. Les principals diferències es centren en el valor de kcat, el qual va variar fins a tres ordres de magnitud entre els diferents enzims. Un altre resultat destacable, va ser la desmostració que cap dels enzims era capaç d'utilitzar com a substrat retinol, o retinal, unit a la proteïna cel·lular unidora de retinol (CRBPI). Fins el present treball, s'utilitzaven dos arguments per defensar un paper principal de les SDR en l'oxidació de retinol a retinal, primera etapa de síntesi de l'àcid retinoic: 1) Valors de Km inferiors de les SDR per als retinoides (fins a dos ordres de magnitud respecte les ADH). 2) Capacitat de reconèixer l'holoCRBPI com a substrat, una propietat aparentment exclusiva d'algunes SDR. El nostre estudi, a part de descartar aquests dos arguments, ha introduït les AKR com a tercer grup enzimàtic implicat en el metabolisme de retinoides. La segona part de la Tesi es centra en l'estudi estructural i funcional de l'AKR1B10, l'AKR que presenta una major eficiència catalítica per a la reducció del retinal. Aquest enzim és sobrexpressat en diferents tipus de càncers humans, el que va fer augmentar el nostre interès per determinar el seu paper en la ruta de síntesi de l'àcid retinoic. A part de l'estudi in vitro de l'activitat retinoide oxidoreductasa de l'enzim, també es va dur a terme un estudi in vivo. Utilitzant cèl·lules COS-1 com a model, i mitjançant transfecció transitòria, es va poder observar que AKR1B10 també participava en la reducció de retinal in vivo, però que en canvi no era capaç d'oxidar retinol. Finalment, i en col·laboració amb el grup de cristal·lografia de proteïnes del Dr. Ignasi Fita (Parc Científic de Barcelona-CSIC), es va obtenir l'estructura tridimencional del complex ternari AKR1B10-NADP+-tolrestat. El tolrestat és un inhibidor d'AKR1B1 àmpliament estudiat com a fàrmac en el tractament de les complicacions de la diabetis, però que també inhibeix AKR1B10 tant in vitro com in vivo. Tot i l'elevada identitat seqüencial entre AKR1B1 i AKR1B10, aquests enzims presenten constants cinètiques molt diferents per a la reducció del retinal. Així, gràcies a la resolució de l'estructura d'AKR1B10, esperem poder estudiar els determinants estructurals que confereixen a cada enzim les seves propietats cinètiques característiques, així com establir les bases per al disseny de nous inhibidors específics per a cadascun d'ells. / Our group was the first to identify an enzyme from the aldo-keto reductase (AKR) superfamily, AKR1B12, active with retinoids (Crosas et al., 2001). Due to the fact that AKR1B12 shows a 70% sequence identity with the human enzymes AKR1B1 and AKR1B10, we decided to study more deeply the retinoid oxidoreductase activity within the AKRs.Here, we extended the study on the retinal reductase activity of AKR superfamily members. The work was initiated with the in vitro characterization of retinoid activities of human AKRs from the AKR1 family. In collaboration with Dr Natalia Kedishvili's group (Department of Biochemistry and Molecular Genetics, Schools of Medicine and Dentistry, University of Alabama at Birmingham, USA) we carried out a comparative analysis of retinol oxidoreductase activity of the enzymes from the medium chain dehydrogenases/reductases (MDR), short chain dehydrogenases/reductases (SDR) and AKR. A new method based on a retinoid solubilisation with BSA and analysis by HPLC was employed. Kinetic constant values were determined for human enzymes from the three superfamilies, without the inhibitory effect of Tween-80, a detergent traditionally employed for MDR and AKR kinetic studies. The Km values obtained with retinoids (0,1-1 μM) were similar for all the enzymes tested. Main differences were found in the kcat values, which varied up to 10000-fold between the studied enzymes. Furthermore, none of the studied enzymes was able to use retinol, nor retinal, bound to cellular retinol binding protein (CRBPI). So far, a major role for SDR in retinol oxidation was supported by: 1) SDR had lower reported Km values with retinoid (up to 100-fold lower than ADHs). 2) SDR were the only enzymes with reported ability to recognize holoCRBPI as a substrate. Our group refused both arguments and introduced AKRs as the third enzymatic group implicated in retinoid metabolism.The second part of the thesis was focused on the structural and functional study of AKR1B10, which is the AKR with the highest catalytic efficiency reducing retinal. The enzyme is overexpressed in different human cancers, which increased our interest to determine its role in the retinoic acid synthesis pathway. In addition to the study on the retinoid oxidoreductase activity in vitro, we performed an in vivo study. COS-1 cells were used as a model, and transitional transfection experiments were carried out. We observed that AKR1B10 participates in the retinal reduction in vivo, but it was unable to oxidate retinol.Finally, in collaboration with Dr. Ignasi Fita's group (Parc Científic de Barcelona-CSIC), the threedimensional structure of the AKR1B10-NADP+-tolrestat complex was obtained. Tolrestat is an AKR1B1 inhibitor widely studied as a drug for diabetes treatment. It also inhibits AKR1B10 in vitro and in vivo. Despite the high sequential identity shared between AKR1B1 and AKR1B10, the two enzymes showed extremely different kinetic constant values for retinal reduction. The AKR1B10 structure resolution might help us to study structural features for the retinoid specificity showed, and to propose new fundamentals in order to design new specific inhibitors for each enzyme.

Resumo não disponível

Resumo não disponível

Resumo não disponível