La major part de la concentració de carboni i nitrogen que arriba al Mediterrani des de l'Ebre és en forma dissolta, mentre que en el cas del fòsfor la concentració en la forma particulada pot ser més important, especialment a l'estiu.Les diferents relacions entre les variables estudiades ens refermen que l'estacionalitat determinada per la ternpèratura i les diferències de cabal, és un dels factors més importants i de més influència, que detemlina el comportament general del riu.En els canals de reg l'aigua pateix uns canvis diferents als de l'aigua que segueix pel mateix riu. L'aigua, a mesura que travessa la xarxa de canals, perd oxigen i les formes oxidades dels nutrients baixen en concentració, incrementant les formes més reduïdes. També s'incrementa la concentració de sòlids en suspensió i la relació C:N.Una part de l'aigua dels canals arriba a llacunes litorals i és sotmesa a noves transformacions, entre d'altres una oxigenació important, un consum d'amoni fòsfor i una sedimentació del material particulat més gran de 50 m.S'han trobat 134 tàxons diferents en la comunitat del fitoplàncton de la part baixa del riu Ebre. L'alternança entre diatomees i clorofícies caracteritza la successió del fitoplàncton de la part baixa de l'Ebre al llarg del cicle anual. Les diatomees són més abundants a la tardor, primavera i principis de l'estiu mentre que les algues verdes es desenvolupen principalment a l'estiu. També hi ha una important heterogeneïtat longitudinal, determinada per les diferents característiques de cada punt, especialment la velocitat del corrent i per la influència de l'aigua de mar.L'estudi es va realitzar al llarg dels anys 1986 i 1987. Es van mesurar un conjunt de variables físico-químiques i es va estudiar la composició del fitoplàncton i la concentració de clorofil.la al llarg d'un cicle anual, i la composició del macrobentos al riu i especialment al compartiment reòfil.La regulació feta pels embassaments ha determinat un canvi en les característiques hidrològiques del riu en els darrers anys, així com el patró de descàrrega diària. La concentració de sòlids en suspensió s'ha reduit aproximadament en un 80% des de la construcció dels embassaments.L'estiatge acusat permet la formació d'una falca salada que progressa pel canal del riu aigües amunt per sota de l'aigua dolça. Aquesta falca es pot extendre uns 25 km dintre del canal del riu.Si amb cabals importants (>400 m3.s(-1))el riu és homogeni sense diferències entre les aigües de superfície i fons, a mida que el cabal és més reduït, més pot assimilar-se el funcionament del riu al d'un llac o un embassament, especialment si el cabal és inferior als 50 m3.s(- l) . En aquestes condicions es produeix un augment de la sedimentació del material inorgànic i orgànic cap el fons. La sedimentación coincideix amb l'establiment de la falca salina, l'estructura de la falca no permet la barreja en l'eix vertical i les aigües del fons queden anlades de l'atmòsfera. Amb l'aport important cap el fons de materials orgànics es produeix un consum d'oxigen que pot arribar a esgotar-se en algunes zones. Aquest perfil vertical s'observa també en altres variables amb una acumulació al fons d'amoni i fòsfor i matèria orgànica i una disminució en la concentració de nitrats. També s'observen diferències en la concentració de pigments i en el comportament de les comunitats.Aquest estudi s'ha realitzat en els darrers 60 km del riu Ebre, des de la població de Xerta fins a la desembocadura, i en els canals de reg que travessen la part dreta del delta.En el riu es van escollir cinc estacions. Segons les característiques moñològiques de la part baixa del riu, podem dividir aquest, de forma general, en dues parts. Una primera o compartiment reòfil, amb una fondària mitjana de 3m, un substrat format per còdols, pedres i sorres i una velocitat del corrent de 1 m.s(- 1) . En la segona part o compartiment estuari, comença a fer-se present la influència marina, amb fondàries superiors (de 4 a 8 m o més puntualment) i un fons de sorres i fang. El corrent és més lent i el transport vertical important.En els canals de reg es van distribuir sis estacions, cada una amb unes característiques particulars.Tant el riu com els canals són sistemes dinàmics que transporten aigua, del mateix origen, amb un flux unidireccional cap el mar en el cas del riu, i cap a les badíes els canals. Tot i que en principi es transporta la mateixa aigua, les característiques que trobem al lIarg del seu recorregut són diferents, si be al riu l'aigua segueix un curs natural des de les zones d'erosió a les de deposició aigües avall, els canals tenen un flux continu en favor de la pendent travessant diferents medis (camps d'arròs, llacunes), amb una certa producció pròpia, que modificaran les característiques inicials de l'aigua.Els objectius d'aquest treball són: 1. Estudi de la transformació dels nutrients (C, N i P) en forma dissolta i particulada de l'aigua del riu i de la que travessa la xarxa de canals de reg. 2. Estudiar el comportament del riu en la zona reòfila i estuarina. 3. Descripció de la comunitat de fitoplàncton al llarg d'un cicle anual al riu. 4. Descripció de la comunitat de macroinvertebrats del bentos del riu.La comunitat de macroinvertebrats del bentos és molt important tant en nombre d'individus com en diversitat d'espècies i biomassa, afavorida per l'alt contingut de material en suspensió i nutrients així com per la inexistència de variacions extremes degut a la regulació. S'han trobat un total de 50 tàxons a un nivell de determinación variable. El grup tròfic més abundant en la part baixa del riu Ebre és el dels fitòfags, entre els quals tenim els col.lectors, els filtradors (ja que la major part del material en suspensió és fitoplancton) i els oligoquets que majoritàriament podem considerar com a consumidors de matèria vegetal. Són també importants depredadors, propis d'una comunitat amb certa estabilitat tròfica. La presència de la falca salada disminueix el nombre d'individus i introdueix espècies pròpies d'aigües salobres. / The objectives of this memory are these: 1. The study of nutrient dynamics (C, N, P) in the river water and in the channels that irrigate the Ebro delta. 2. The study of river behaviour in the riverine and estuarine pans. 3. Description of the phytoplankton community in the river along an annual cycle. 4. Description of the benthic macroinvertebrate community description.Our study was located in the last 60 km of the Ebro River and in the irrigation channels to the south pan of the Ebro delta.When discharge is lower than 100 m3.s(- 1), a salt-water underflow appears. This produces high organic accumulation in the bottom layers. These results are registered in very low dissolved oxygen contents and high phosphorous and ammonia content in the bottom water. This process is supported by river regulation.The consumption of nutrients and oxygen is high in the irrigation channels. The oxidized forms of nutrients decrease in concentration and the reduced forms increase at the mouths of the channels.134 phytoplankton taxa with a clear seasonal behaviour have been found in the Ebro River.The high nutrient and particulate matter content, and the lack of extreme variations in river conditions due to regulation contribute to maintaining a diverse and rich macroinvertebrate community in the river benthos. Only the salt-wedge reduces the number of individuals and introduces some brackish species.

La relació de la població local amb el riu ha sofert profundes transformacions al llarg del segle XX, cosa que, inevitablement, ha influït en la percepció i significació que aquesta població anava donant a l'Ebre. A principis de segle, el riu era un recurs molt aprofitat: via de comunicació, font de matèries primeres, d'energia hidràulica, d'aigua per a reg i consum domèstic i, fins i tot, escenari de celebracions i actes lúdics. Existien una sèrie d'oficis que implicaven una important ocupació del medi fluvial: llaüters, raiers, barquers, pescadors i guardes del canal (o "canaleros") compartien un mateix espai, amb interessos de vegades contraposats. Aquesta intensa vida al voltant del riu per força havia de generar una rica sociabilitat i convertir l'Ebre en un dels principals llocs on es desenvolupaven les relacions personals. Més tard, tota una sèrie de factors, que culminen cap allà a la dècada dels 60 del segle XX, releguen l'Ebre a l'oblit: la decadència de la navegació; la desaparició de la pesca per al consum, la dels cistellers i dels canyissers; l'arribada de l'aigua corrent a les cases... És, senzillament, com si el riu no existís; durant vint o trenta anys els riberencs "viuen d'esquena al riu". Gairebé no se'n parla, perquè no té els efectes beneficiosos que hem descrit abans però tampoc en té de negatius ja que, amb la construcció dels pantans, es redueixen dràsticament les riuades. D'altra banda, el procés porta aparellada també una desvalorització i un menyspreu de l'Ebre, basats en el sorgiment de la consciència de contaminació i de deteriorament del medi. A la dècada dels 90, el riu torna a prendre valor, però és un valor diferent: ara és un recurs turístic. El Pla de Navegabilitat, amb poca acceptació entre la població local i resultats discutibles, iniciarà aquesta tendència, que s'anirà consolidant per diferents camins. Es tracta d'una mirada més activa sobre l'Ebre que es troba fonamentada en el potencial lúdic i paisatgístic del medi fluvial, i que servirà per a construir l'embrió de la nova identitat ebrenca.Però l'autèntica recuperació de la importància perduda no tindrà lloc fins a l'any 2000, amb l'inici de les mobilitzacions contràries al PHN. Les Terres de l'Ebre viuen una resposta sense precedents que recuperarà velles imatges del riu, algunes d'elles reformulades, però que també en farà sorgir de noves. En aquesta darrera etapa, els postulats teòrics, de caire ecologista, es fusionen amb antigues idees sobre el paper del riu Ebre i donen lloc a una nova construcció social de l'Ebre en la qual es combinen vells i nous símbols: els ebrencs s'han adonat que el riu que els volien "prendre" és l'element bàsic de la seva identitat. Des d'ara, l'Ebre recupera la seva centralitat.El resultat ha estat una mirada més respectuosa sobre el riu per part dels autòctons, que ara és percebut com una riquesa que cal preservar i transmetre a les generacions futures. Els coneixements directes del medi, procedents de la interacció i de la transmissió oral, van sent substituïts pels que procedeixen d'una representació més àmplia i fonamentada en textos científics, ja que el context ecologista global afavoreix aquest tipus de concepció del riu. Si per als avantpassats el riu constituïa un modus vivendi, per als ebrencs actuals el riu no és un recurs per a explotar sinó per a conservar. / The relation between the local population and the river has suffered deep transformations along the 20th century, which, unavoidably, it has influenced on the perception and signification that this population kept on giving in the Ebre.At the beginning of century, the river was a useful resource: communication route, source of raw materials, of hydraulic energy, of water for irrigation and domestic use and, even, place of celebrations and ludic ceremonies. There were some professions that implied an important occupation of the fluvial environment: "llaüters", "raiers", "barquers", fishermen and canal guards (or "canaleros"). They shared a same space and their interests were sometimes opposed. This intense activity in the river inevitably generated a rich sociability and converted the Ebre into one of the main places where the personal relations were developed.Later, some factors, that culminate in the 60's of the 20th century, caused the Ebre's forget: the navigation decadence; the fishing disappearance, that of the basket makers and of the "canyissers"; the introduction of the running water in home... The river did not exist; for twenty or thirty years the "riberencs turn away from the river". People do not speak about the river: it does not have beneficial effects but either it does not have negatives (the reservoirs constructions have reduced drastically the floods). On the other hand, the process involves also an undervalue and a contempt of the Ebre, based on the coming of the pollution consciousness and of environment ruin. In the 90's the river takes value again. It is a different value: now it is a touristic resource. The "Pla de Navegabilitat" is unsuccessful and their results are debatable, but it will begin this trend, which will be consolidated by different ways. It is a look more active about the Ebre that it is founded in the ludic and landscape potential of the fluvial environment and that will be useful to constructing the germ of the new "ebrenca" identity.The authentic revival of the lost importance will take place in the year 2000 during the mobilizations against the PHN. The "Terres de l'Ebre" experienced an answer without precedents that will retrieve old images of the river, some of them reformulated, but it will also take place the appearance of new images. In this last stage, the theoretical postulates, of environmental look, mixed with ancient ideas about the Ebre's role. Old symbols and new symbols cause a new social construction of the Ebre: the "ebrencs" have noticed that the river is the basic element of its identity. The Ebre retrieves its centrality.The result has been a more respectful look about the river by the native population, which now it is see like a good that must be preserved and transmitted to the future generations. The direct knowledge of the environment, coming from the interaction and of the oral transmission, is substituted for those that proceed of a more extense representation founded in scientific texts. The global environmental context favours this sort of river's conception. For the ancestors the river was a modus vivendi; for the contemporary "ebrencs" the river is not a resource to explode but to preserve.

El treball de tesi Anàlisi dels models d'ocupació del territori durant la protohistòria al curs inferior de l'Ebre pretén analitzar un procés històric emmarcat en un espai geogràfic i cronològic definit, determinant els principals factors que influeixen en l'elecció del lloc d'assentament per part de les comunitats humanes durant la protohistòria, i com aquests varien i incideixen en l'evolució econòmica, política i social d'aquests mateixos grups.A partir d'un corpus documental on es recull la màxima informació sobre els jaciments arqueològics ocupats durant la protohistòria al territori objecte d'estudi, el curs inferior de l'Ebre i la plana litoral de Vinaròs-Benicarló, i de la informació proporcionada pels textos clàssics, la numismàtica i l'epigrafia, s'analitza l'evolució en els patrons de poblament i en l'explotació del territori en aquesta àrea entre els segles VIII i I ANE. En el conjunt de la investigació s'han aplicat tècniques extretes de l'arqueologia espacial i de l'anàlisi estadístic, especialment de l'estadística multivariant.L'elecció de l'espai geogràfic investigat no ha estat producte de l'atzar, doncs tant històricament com geogràficament el curs inferior de l'Ebre (comarques del Baix Ebre i Montsià) es troba íntimament relacionat amb l'extrem septentrional del Baix Maestrat. És important senyalar com a partir del segle VIII ANE es documenta l'aparició en aquest territori dels primers nuclis d'hàbitat estables, accentuant-se aquest poblament durant el segle VII ANE, dins del que podria ser un procés de colonització de noves terres per grups procedents d'àrees veïnes, entrant just en aquest moment en contacte amb el comerç mediterrani representant pel factor fenici. L'evolució d'aquestes comunitats fomentarà l'aparició d'unes elits que consolidaran el seu poder durant el segle següent, modificant els models de poblament i les xarxes comercials.A partir de mitjans del segle V ANE, l'ocupació territorial es veurà fortament alterada, produint-se una profunda modificació en l'organització, constatant-se l'aparició d'una estructura plenament jerarquitzada i especialitzada funcionalment, transformació que podria associar-se a l'aparició d'estructures polítiques de tipus estatal -ilercavons- i de les primeres ciutats d'aquesta àrea -Hibera-Iltirca-Ilerca-. Aquest plantejament es veurà truncat a partir del segle II ANE, moment en que començaran a imposar-se les formes econòmiques i polítiques romanes, desestructurant el sistema econòmic indígena.

El presente estudio tiene como objetivo proporcionar una base de conocimiento sólida para la restauración ecológica de ríos, basada en la respuesta de comunidades acuáticas a cambios en la conectividad hídrica, factores medioambientales y presión antrópica. La conectividad hídrica lateral resultó ser el factor principal que estructura hábitats y comunidades acuáticas en el Ebro; mientras que la turbidez, salinidad y concentración de nutrientes fueron factores secundarios. La combinación de estos factores establece un marco ecológico que permite realizar predicciones acerca de los patrones taxonómicos y funcionales con más probabilidades de ocurrir en la llanura del Ebro. La posibilidad de que se creen nuevos humedales de forma natural en el Ebro es muy baja, mientras los que quedan están amenazados por una baja renovación del agua. El objetivo de la restauración ecológica debe por tanto consistir en re-establecer un amplio rango de condiciones hídricas, de acuerdo con el potencial sostenible del ecosistema. / The present study aims to provide a solid background for river-floodplain restoration based in the response of aquatic communities, to changes in hydrological connectivity, environmental factors and human pressure across the floodplain of a Mediterranean river.The lateral hydrological connectivity was found to be the key factor structuring the habitats and aquatic communities of the Middle Ebro floodplain, while turbidity, salinity and nutrient status were secondary drivers. These factors created a template for the aquatic community development that enabled predictions about the taxonomic and functional patterns in those aquatic communities more likely to occur under particular conditions. In the Middle Ebro River, there are very few possibilities of new wetlands creation, while the diversity and functionality of the remaining ones are threatened by the limited hydrological connectivity. The objective of floodplains restoration should thus consist in re-establishing a wide range of wetland types in accordance with the river-floodplain potential of sustainability.