451 |
Evaluation of Eggplant, Wild Relatives and Introgression Breeding Materials for Tolerance to Abiotic StressesVillanueva Párraga, Gloria 07 October 2024 (has links)
Tesis por compendio / [ES] El cambio climático, impulsado por actividades humanas, intensifica el estrés abiótico en la agricultura, afectando la productividad y la salud del ecosistema. La creciente demanda de productos vegetales expande las tierras agrícolas, empeorando el cambio climático y la desertificación. El estrés por sequía afecta gravemente la productividad de los cultivos, mientras que la fertilización excesiva con nitrógeno altera el ciclo del nitrógeno, causando problemas ambientales y de salud.
La berenjena (Solanum melongena L.) es una hortaliza importante, y el uso de recursos genéticos, incluidos los parientes silvestres, es crucial para los programas que buscan mejorar la tolerancia a la sequía y la eficiencia en el uso del nitrógeno. Los avances en secuenciación y genotipado han mejorado nuestra comprensión de los rasgos relacionados con el estrés en los cultivos.
Esta tesis doctoral explora el potencial de los parientes silvestres de la berenjena para mejorar la tolerancia a los estreses abióticos. El objetivo es identificar nuevas variaciones genéticas para programas de mejora, centrándose en recursos genéticos, regiones genómicas y genes candidatos para obtener variedades de berenjena más resilientes mediante análisis genómicos, transcriptómicos y fenotípicos.
El capítulo I evalúa retrocruzamientos avanzados (ABs) de berenjena y parientes silvestres para mejorar la eficiencia en el uso del nitrógeno (NUE) en condiciones de bajo nitrógeno (N). El estudio de S. elaeagnifolium y los ABs en el fondo genético de la berenjena en condiciones de bajo N reveló diferencias significativas entre los parentales. La alta diversidad fenotípica en los ABs mostró algunos individuos transgresivos con mayores rendimientos y NUE que el parental cultivado. Las evaluaciones de ABs de diferentes bancos genéticos (S. insanum, S. dasyphyllum y S. elaeagnifolium) en condiciones de bajo N destacaron el potencial de estas especies silvestres. La alta diversidad en los ABs respalda el potencial de los parientes silvestres para mejorar la resiliencia de la berenjena bajo estrés abiótico. Los datos de genotipado y fenotipado permitieron la identificación y validación de QTLs para varios rasgos, ampliando la comprensión genómica de la berenjena.
El capítulo II investiga los mecanismos de respuesta a la sequía en la berenjena cultivada (S. melongena) y su pariente silvestre S. dasyphyllum. Evaluados en condiciones hidropónicas con concentraciones de polietilenglicol (PEG) en diferentes etapas fenológicas, la secuenciación de ARN (RNA-Seq) analizó los patrones de expresión génica. S. dasyphyllum demostró una tolerancia superior al estrés osmótico en comparación con S. melongena, con más genes diferencialmente expresados (DEGs) bajo estrés. Los análisis de enriquecimiento GO y las vías KEGG revelaron que ambas especies activaron varios factores de transcripción y vías de respuesta al estrés, con S. dasyphyllum mostrando una regulación génica más extensa. Las vías clave incluyeron la señalización de ABA, la señalización de MAPK y varias vías de biosíntesis. Estos resultados destacan el potencial de S. dasyphyllum como fuente genética para desarrollar variedades de berenjena tolerantes a la sequía, enfatizando la importancia de usar parientes silvestres para mejorar la tolerancia de los cultivos.
En general, esta tesis doctoral demuestra el potencial de los parientes silvestres de la berenjena para la mejora de la tolerancia a estreses abióticos. El desarrollo de retrocruzamientos avanzados a partir de diferentes parientes silvestres amplió la variación genética, mostrando efectos significativos de las dosis de nitrógeno en varios rasgos e identificando individuos transgresivos con características agronómicas mejoradas. La detección y validación de QTLs proporcionó conocimientos sobre la productividad de la berenjena, la eficiencia en el uso del nitrógeno y los mecanismos de respuesta a la sequía, contribuyendo a variedades de berenjena más sostenibles. / [CA] El canvi climàtic, impulsat per activitats humanes, intensifica l'estrès abiòtic en l'agricultura, afectant la productivitat i la salut de l'ecosistema. La creixent demanda de productes vegetals expandeix les terres agrícoles, empitjorant el canvi climàtic i la desertificació. L'estrès per sequera afecta greument la productivitat dels cultius, mentre que la fertilització excessiva amb nitrogen altera el cicle del nitrogen, causant problemes ambientals i de salut.
L'albergínia (Solanum melongena L.) és una hortalissa important, i l'ús de recursos genètics, inclosos els parents silvestres, és crucial per als programes que busquen millorar la tolerància a la sequera i l'eficiència en l'ús del nitrogen. Els avanços en seqüenciació i genotipat han millorat la nostra comprensió dels caràcters relacionats amb l'estrès en els cultius.
Aquesta tesi doctoral explora el potencial dels parents silvestres de l'albergínia per a millorar la tolerància als estressos abiòtics. L'objectiu és identificar noves variacions genètiques per a programes de millora, centrant-se en recursos genètics, regions genòmiques i gens candidats per a obtindre varietats d'albergínia més resilients mitjançant anàlisis genòmiques, transcriptòmiques i fenotípiques.
El capítol I avalua retrocreuaments avançats (ABs) d'albergínia i parents silvestres per a millorar l'eficiència en l'ús del nitrogen (NUE) en condicions de baix nitrogen (N). L'estudi de S. elaeagnifolium i els ABs en el fons genètic de l'albergínia en condicions de baix N va revelar diferències significatives entre els parentals. L'alta diversitat fenotípica en els ABs va mostrar alguns individus transgressius amb majors rendiments i NUE que el parental cultivat. Les avaluacions d'ABs de diferents bancs genètics (S. insanum, S. dasyphyllum i S. elaeagnifolium) en condicions de baix N van destacar el potencial d'aquestes espècies silvestres. L'alta diversitat en els ABs recolza el potencial dels parents silvestres per a millorar la resiliència de l'albergínia sota estrès abiòtic. Les dades de genotipat i fenotipat van permetre la identificació i validació de QTLs per a diversos caràcters, ampliant la comprensió genòmica de l'albergínia.
El capítol II investiga els mecanismes de resposta a la sequera en l'albergínia cultivada (S. melongena) i el seu parent silvestre S. dasyphyllum. Avaluats en condicions hidropòniques amb concentracions de polietilenglicol (PEG) en diferents etapes fenològiques, la seqüenciació d'ARN (RNA-Seq) va analitzar els patrons d'expressió gènica. S. dasyphyllum va demostrar una tolerància superior a l'estrès osmòtic en comparació amb S. melongena, amb més gens diferencialment expressats (DEGs) sota estrès. Les anàlisis d'enriquiment GO i les vies KEGG van revelar que ambdues espècies van activar diversos factors de transcripció i vies de resposta a l'estrès, amb S. dasyphyllum mostrant una regulació gènica més extensa. Les vies clau van incloure la senyalització d'ABA, la senyalització de MAPK i diverses vies de biosíntesi. Aquests resultats destaquen el potencial de S. dasyphyllum com a font genètica per a desenvolupar varietats d'albergínia tolerants a la sequera, emfatitzant la importància d'usar parents silvestres per a millorar la tolerància dels cultius.
En general, aquesta tesi doctoral demostra el potencial dels parents silvestres de l'albergínia per a la millora de la tolerància a estressos abiòtics. El desenvolupament de retrocreuaments avançats a partir de diferents parents silvestres va ampliar la variació genètica, mostrant efectes significatius de les dosis de nitrogen en diversos caràcters i identificant individus transgressius amb característiques agronòmiques millorades. La detecció i validació de QTLs va proporcionar coneixements sobre la productivitat de l'albergínia, l'eficiència en l'ús del nitrogen i els mecanismes de resposta a la sequera, contribuint a varietats d'albergínia més sostenibles. / [EN] Climate change, driven by human activities, intensifies abiotic stress in agriculture, impacting productivity and ecosystem health. Rising demands for plant products expand agricultural lands, worsening climate change and desertification. Drought stress severely affects crop productivity, while excessive nitrogen fertilization disrupts the nitrogen cycle, causing environmental and health issues.
Eggplant (Solanum melongena L.) is an important vegetable, and using genetic resources, including wild relatives, is crucial for breeding programs aimed at enhancing drought tolerance and nitrogen use efficiency. Advances in sequencing and genotyping have improved our understanding of stress-related traits in crops, supporting resilient cultivar development.
This doctoral thesis explores the potential of wild eggplant relatives to improve tolerance to abiotic stresses. The goal is to identify new genetic variations for breeding programs, focusing on valuable genetic resources, genomic regions, and candidate genes for more resilient eggplant varieties through genomic, transcriptomic, and phenotypic analyses.
Chapter I evaluates advanced backcrosses (ABs) of eggplant and wild relatives to improve nitrogen use efficiency (NUE) under low nitrogen (N) conditions. The study of S. elaeagnifolium and ABs in the eggplant genetic background under low N conditions revealed significant differences among parentals. High phenotypic diversity in ABs showed some transgressive individuals with higher yields and NUE than the cultivated parent. Evaluations of ABs from different genepools (S. insanum, S. dasyphyllum, and S. elaeagnifolium) under low N conditions highlighted the potential of these wild species for low nitrogen input breeding. Low N conditions decreased chlorophyll content but increased flavonol and anthocyanin levels, reducing aerial biomass, stem diameter, yield, and nitrogen and carbon content in plants and fruits. The high diversity in ABs supports the potential of wild relatives to enhance eggplant resilience under abiotic stress. Genotyping and phenotyping data enabled the identification and validation of QTLs for various traits, expanding the genomic understanding of eggplant.
Chapter II investigates drought response mechanisms in cultivated eggplant (S. melongena) and its wild relative S. dasyphyllum. Evaluated under hydroponic conditions with polyethylene glycol (PEG) concentrations (20% and 30%) at different phenological stages, RNA sequencing (RNA-Seq) analyzed gene expression patterns. S. dasyphyllum demonstrated superior tolerance to osmotic stress compared to S. melongena, with more differentially expressed genes (DEGs) under stress. GO enrichment and KEGG pathway analyses revealed that both species activated various transcription factors and stress response pathways, with S. dasyphyllum showing more extensive gene regulation. Key pathways included ABA signaling, MAPK signaling, and various biosynthesis pathways. These findings highlight S. dasyphyllum's potential as a gene source for developing drought-tolerant eggplant varieties, emphasizing the importance of using wild relatives to enhance crop tolerance and sustainability.
Overall, this doctoral thesis demonstrates the potential of wild eggplant relatives for breeding tolerance to abiotic stresses. Developing advanced backcrosses from different crop wild relatives expanded genetic variation, showing significant effects of nitrogen doses on various traits and identifying transgressive individuals with improved agronomic characteristics. The detection and validation of QTLs provided insights into eggplant productivity, nitrogen use efficiency, and drought response mechanisms, contributing to more resilient and sustainable eggplant varieties. / Villanueva Párraga, G. (2024). Evaluation of Eggplant, Wild Relatives and Introgression Breeding Materials for Tolerance to Abiotic Stresses [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/209414 / Compendio
|
452 |
Inducción del desarrollo de raíces y mejora de la producción en olivo (Olea europaea L)Hernández Hernández, Gilberto Juan 27 January 2025 (has links)
[ES] El cultivo del olivo es uno de los más representativos de la agricultura mediterránea, tanto por tradición, como por superficie y producción. Pese a ello vive una evolución continua en cuanto al diseño agronómico y las técnicas de cultivo, siendo cada vez mayor el número de explotaciones que se encuentran en formato intensivo o súper-intensivo, estrechando marcos de plantación, proporcionando riego y fertilización a la planta y mecanizando técnicas de cultivo como la poda y la recolección, todo ello con el objetivo de reducir los costes de las explotaciones y obtener mayores rendimientos, mejorando la calidad.
Con este trabajo se ha estudiado la mejora en la producción y la calidad de los aceites obtenidos de la misma haciendo uso de una fertilización basada en productos bioestimulantes, los cuales proporcionan a las plantas los nutrientes necesarios para su adecuado desarrollo a partir de compuestos más respetuosos con el medio ambiente, consiguiendo con ello satisfacer las cada vez más estrictas exigencias de los consumidores que además de demandar un producto de alta calidad organoléptica, precisan que éste haya sido cultivado y elaborado de la forma más natural posible. Por otro lado, también se estudió el efecto de productos estimulantes de la raíz en planta de vivero, consiguiéndose de este modo evaluar si se consigue acelerar el desarrollo de las mismas con el fin de acortar plazos en vivero y una mejor adaptación al medio.
Para estudiar estos parámetros se han desarrollado cuatro ensayos diferentes. En el primero se ha estudiado la influencia de los bioestimulantes en planta de vivero, con el segundo se estudió la influencia de los bioestimulantes en un cultivo en condiciones de campo, en el tercer ensayo se ha evaluado la influencia del empleo de bioestimulantes en los parámetros de calidad en un olivar intensivo comparando dos cultivares diferentes y con el cuarto ensayo se realizó la caracterización colorimétrica de los aceites obtenidos de los principales cultivares en estudio.
De forma general con esta tesis se ha demostrado que se puede producir de forma más respetuosa mediante el uso de bioestimulantes, mejorando los niveles de producción y manteniendo la calidad de los aceites obtenidos, tanto organoléptica como colorimétricamente. / [CA] El cultiu de l'olivera és un dels més representatius de l'agricultura mediterrània, tant per tradició com per superficie i producción. Tot i això viu una evolució contínua en quan al disseny agronòmic i les tècniques de cultiu, essent cada vegada més gran el nombre d'explotacions que es troben en format intensiu o súper-intensiu, estrenyent marcs de plantació, proporcionant reg i fertilització a la planta, a la vegada que mecaniza les técniques de cultiu com pot ser la poda i la recol·lecció, tot això, amb l'objectiu de reduir els costos de les explotacions i obtener més rendiments, millorant la qualitat. Mitjançant aquest treball s'ha estudiat la millora en la producció i la qualitat dels olis obtinguts fent ús d'una fertilizació basada en productes bioestimulants, els quals proporcionen a les plantes els nutrients necessaris per al seu adequat desenvolupament a partir de compostos més respectuosos amb el medi ambient, aconseguint amb això satisfer-les cada vegada més estrictes exigències dels consumidors que a més de demandar un producte d'alta qualitat organoléptica, necessiten que aquest hagi estat cultivat i elaborat de la manera més natural posible. D'altra banda, també es va estudiar l'efecte de productes estimulants de l'arrel en planta de viver, aconseguint així avaluar si s'aconseguix acelerar-ne el desenvolupament per tal d'escurçar terminis en viver i una millor adaptació al medi. Per estudiar aquest paràmetres, s'ha desenvolupat quatre assajos diferents. Al primer s'ha estudiat la influencia dels bioestimulants en planta de viver, amb el segon es va estudiar la influencia dels bioestimulants en un cultiu en condicions de camp, al tercer assaig s'ha avaluat la influencia de l'ùs de bioestimulants als paràmetres de qualitat en un oliverar intensiu comparant dos cultivars diferents i amb el quart assaig es va realizar la caracterització colorimétrica dels olis obtinguts dels principals cultivars en estudi. De forma general, amb aquesta tesi s'ha demostrat que es pot produir de manera més respectuosa mitjançant l'ús de bioestimulants, millorant els nivells de producción i mantenint la qualitat dels olis obtinguts, tant organolèpticament com colorimètricament. / [EN] The cultivation of the olive tree is one of the most representative of Mediterranean agriculture, both in terms of tradition, surface area and production. Despite this, there is a
continuous evolution in terms of agronomic design and cultivation techniques, with an increasing number of farms that are in intensive or super-intensive format, narrowing
plantation frameworks, providing irrigation and fertilization to the plant and mechanizing cultivation techniques such as pruning and harvesting, all with the aim of reducing farm costs
and obtaining higher yields, improving quality.
With this work, the improvement in the production and quality of the oils obtained from it has been studied using fertilization based on biostimulant products, which provide the plants with
the necessary nutrients for their proper development from more respectful compounds with the environment, thereby managing to satisfy the increasingly strict demands of consumers
who, in addition to demanding a product of high organoleptic quality, require that it has been grown and produced in the most natural way possible. On the other hand, the effect of root-
stimulating products on nursery plants was also studied, thus continuing to evaluate whether their development can be accelerated in order to shorten periods in the nursery and better
adapt to the environment.
To study these parameters, four different trials have been developed. In the first, the influence of biostimulants on nursery plants was studied; in the second, the influence of biostimulants
on a crop under field conditions was studied; in the third trial, the influence of the use of biostimulants on the parameters was evaluated. quality in an intensive olive grove comparing
two different cultivars and with the fourth trial the colorimetric characterization of the oils obtained from the main cultivars under study was carried out.
In general, this thesis has shown that it can be produced in a more respectful way through the use of biostimulants, improving production levels and maintaining the quality of the oils
obtained, both organoleptic and colorimetrically. / This work was funded by Project AICO/2017/047. Development of methods of quantification of riparian
vegetation biomass for the management of channels of the Comunitat Valenciana. Dirección General
de Universidades. Generalitat Valenciana (Spain). / Hernández Hernández, GJ. (2024). Inducción del desarrollo de raíces y mejora de la producción en olivo (Olea europaea L) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214341
|
453 |
Partner satisfaction and renewal likelihood in consumer supported agriculture (CSA) : a case study of The Equiterre CSA networkAchuo, George January 2003 (has links)
No description available.
|
454 |
Partner satisfaction and renewal likelihood in consumer supported agriculture (CSA) : a case study of The Equiterre CSA networkAchuo, George January 2003 (has links)
No description available.
|
455 |
Birds, bats and arthropods in tropical agroforestry landscapes: Functional diversity, multitrophic interactions and crop yieldMaas, Bea 20 November 2013 (has links)
No description available.
|
Page generated in 0.0213 seconds