El gènere Cheirolophus Cass. (Asteraceae, Cardueae) comprèn unes 27-30 espècies amb una distribució que abasta principalment la conca mediterrània i la regió macaronèsica. Mentre que al continent aquest grup ha experimentat una diversificació relativament modesta, aproximadament 20 espècies han estat descrites als arxipèlags de Canàries i Madeira, constituint un cas paradigmàtic de radiació en illes oceàniques. L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi d’aquest gènere des dels punts de vista filogeogràfic, citogenètic i de biologia de la conservació, amb una èmfasi especial a investigar el procés de diversificació que va tenir lloc als arxipèlags macaronèsics. A partir d’un mostreig que inclou tota la diversitat d’espècies reconeguda actualment per a Cheirolophus, s’han realitzat anàlisis filogenètiques i de datació molecular que ens han permès inferir la història evolutiva del grup amb força precisió. La diversificació d’aquest gènere hauria començat cap a mitjan miocè o finals d’aquesta època, amb una història evolutiva inicialment molt marcada pels esdeveniments climàtics ocorreguts durant aquest període a la conca mediterrània i que haurien jugat un paper important en la migració cap a la part més occidental de la regió. El procés de radiació als arxipèlags macaronèsics hauria succeït a un ritme extraordinàriament ràpid, amb una de les taxes d’especiació en plantes més ràpides observades en illes fins al present. Les anàlisis filogeogràfiques realitzades indiquen que l’illa de Tenerife ha tingut un paper essencial en aquest intens procés de diversificació que, segons les nostres dades, hauria estat impulsat per esdeveniments de diferenciació al·lopàtrica, introgressió i adaptació ecològica incipient. La radiació de Cheirolophus a la Macaronèsia també s’ha estudiat mitjançant una aproximació poblacional amb marcadors hipervariables AFLP. El resultat d’aquestes anàlisis indica una estructura genètica amb un patró geogràfic marcat i un fort aïllament genètic entre les poblacions, combinació que podria haver potenciat el procés d’especiació. Els estudis de citogenètica molecular han revelat que el gènere Cheirolophus va experimentar un augment molt important en el nombre de marcatges 35S del DNA ribosòmic, fenomen que té lloc des del mateix inici de la diversificació del grup a la Mediterrània. Aquest patró, que contrasta amb la disminució de la quantitat de DNA nuclear observada durant l’evolució del gènere, indica un particular dinamisme genòmic, que podria estar relacionat amb la capacitat de radiació insular d’aquest grup. Finalment, dues espècies de Cheirolophus de distribució ibèrica –Ch. sempervirens i Ch. uliginosus– també han estat estudiades des d’un punt de vista filogeogràfic i de biologia de la conservació. Cheirolophus sempervirens presenta un clar patró nord-sud de diversitat genètica i d’estructura genètica que suggereix l’efecte de les glaciacions a la seva història evolutiva. L’estructura filogeogràfica de Ch. uliginosus és més complexa, possiblement deguda a una llarga història evolutiva in situ i a les conseqüències de la fragmentació i la pèrdua recent d’individus en algunes poblacions. En aquesta mateixa espècie, s’ha reportat nivells significativament baixos de diversitat genètica associats a la mida petita d’algunes poblacions, la qual cosa podria estar afectant negativament la seva capacitat (fitness) reproductiva. / The genus Cheirolophus Cass. (Asteraceae, Cardueae) comprises around 27-30 species mainly distributed in the Mediterranean Basin and the Macaronesian region. The diversification of this group of plants in the continent has been relatively modest, but approximately 20 species have been described in the Canarian and Madeiran archipelagos, constituting a paradigmatic example of radiation on oceanic islands. The objective of this thesis is to study the genus from the point of view of phylogeography, cytogenetics and conservation biology, particularly focusing on the diversification process occurred on Macaronesian archipelagos. Based on a sampling that includes the whole species diversity accepted for Cheirolophus, we performed phylogenetic and molecular dating analyses, resulting on a solid inference of the evolutionary history of the group. The diversification of this genus probably started around Mid-Late Miocene, showing an initial evolutionary history significantly shaped by the climatic events occurred during this period in the Mediterranian basin, probably involved as well in the migration process to the western part of the region. The time-calibrated phylogeny suggest that Macaronesian radiation was an extraordinarily fast proces, showing one of the highest speciation rates ever found on plants from oceanic islands. Phylogeographic analyses indicate that Tenerife Island played an important role in this explosive diversification process that according to our data could have been driven by allopatric differentiation, incipient ecological adaptation and introgression events. The radiation of Cheirolophus on the Macaronesian archipelagos was also investigated using a population approach based on AFLP markers. The results of these analyses indicate a genetic structure showing a strong geographic pattern and a considerable genetic isolation among the populations, a combination that may have boosted the speciation process. Molecular cytogenetic studies have revealed that Cheirolophus has undergone a significant increase in the number of 35S rDNA loci, a phenomenon starting just after the diversification of the genus in the Mediterranean region. This pattern, which contrasts with the gradual genome downsizing observed during the evolution of the genus, indicates certain genomic dynamism in the genus, maybe related to the ability for island radiation showed by this group. Finally, two Cheirolophus species distributed in the Iberian Peninsula –Ch. sempervirens and Ch. uliginosus– have also been studied from a phylogeographic and conservation biology point of view. Cheirolophus sempervirens shows a clear north-to-south pattern of genetic diversity and genetic structure, suggesting the effect of Pleistocene glaciation on its evolutionary history. The phylogeographic structure of Ch. uliginosus is more complex, possibly due to a long in situ evolutionary history and the consequences of the fragmentation and individuals loss recently happened in some populations. In the same species, significantly lower genetic diversity levels have been reported on small-sized populations, a fact that might be negatively affecting their reproductive fitness.

Els mètodes tradicional i quantitatiu per l’ interpretació de l’equilibri àcid-base (AB) s’han aplicat a la medicina esportiva i la clínica veterinària equina. Els problemes argumentats pels detractors del mètode quantitatiu són la complexitat de les equacions emprades i el major nombre de determinacions necessàries per dur a terme l’anàlisi. Després de les simplificacions fetes per Constable, l’aplicació de les formules és més senzilla i requereix menys determinacions, el que permet l’aplicació a la clínica diària. Encara que les equacions simplificades són més fàcils d’emprar, es necessiten d’altres adaptacions per aplicar les equacions de medicina humana al plasma de cavall. La principal diferència es deu a la diferent pKa de l’ATOT (espècie específica) i ha de tenir-se en compte en fer aquestes adaptacions. En publicacions anteriors s’han constatat diferències en els components de les variables emprades en el mètode quantitatiu (electròlits i proteïnes) durant els diferents estats fisiològics. Aquestes diferències podrien donar lloc a canvis en els valors de normalitat dels paràmetres calculats de l’AB (SIDm i ATOT). El present treball avalua els canvis en el SIDm i ATOT en cavalls de raid d’elit i l'efecte de l'edat durant el primer any de vida. Els valors de referència obtinguts en poltres nounats i cavalls d’esport d’elit són més baixos que els valors considerats normals en cavalls adults. A més s’ha observat que els poltres no assoleixen els valors adults d’ATOT fins als 6 mesos de vida, mentre que el SIDm assoleix el valor dels adults després del període neonatal. A causa de les diferències observades en els valors de ATOT en nounats, la simplificació publicada per cavalls adults utilitzant les proteïnes plasmàtiques no és l'adequada per nounats i en aquest treball es proposa una nova equació més acurada per a poltres durant el període neonatal. Una altra possible font d'errors en la interpretació AB en situacions d'emergència són els analitzadors disponibles durant les urgències. Aquests dispositius utilitzen mètodes de determinació diferents del laboratori de referència (potenciometria directa vs. indirecta) i poden donar-se grans diferències en els resultats obtinguts. El present treball proporciona els valors normals de referència per a poltres nounats, poltres durant el primer any de vida i cavalls de raid utilitzant aquest tipus d'analitzadors. Els valors de referència concrets per cada analitzador permeten disminuir errors d'interpretació de l’equilibri AB. A més aquest treball també avalua els paràmetres d'AB com a marcadors de pronòstic/diagnòstic i la freqüència dels desequilibris AB en poltres malalts. Les alteracions AB més comuns detectades varen ser l’alcalosi respiratòria amb o sense acidosi deguda al SIDm. L’augment de la pressió venosa de CO2 i acidosi làctica metabòlica es van relacionar amb un mal pronòstic, però altres marcadors de pronòstic utilitzats en medicina humana (BE, BEuma o SIG) no varen ser útils. No es van observar diferències específiques en els desequilibris AB entre poltres sèptics i no sèptics. Els desequilibris AB també es van avaluar en cavalls de raid mitjançant l'anàlisi tradicional i quantitativa. La concordança entre ambdós mètodes va ser pobre. L'alteració més freqüentment detectada durant el raid va ser una lleu alcalosi deguda al SIDm (hipoclorèmia), emmascarada per acidosi làctica lleu, acidosi deguda a l’ATOT i acidosi respiratòria lleu. Les equacions de l’anàlisi de l’ AB quantitatiu de medicina humana poden ser aplicades al plasma de cavall tenint en compte les adaptacions necessàries degudes a l’espècie. Per a la interpretació correcta AB en situacions d'emergència, han d’emprar-se els valors de referència adequats a les diferents situacions fisiològiques (nivell d’entrenament o edat de l’animal) i també als analitzadors utilitzats. / Traditional and quantitative methods have been applied to both equine sports medicine and veterinary clinic. One of the problems of quantitative analyses are the complicated equations and large number of determinations needed for its application versus traditional approach to AB analyses. After Constable’s18 simplification, the equations applied to quantitative analyses are easier and need less parameters, thus allowing the application on daily clinic. Although simplified equations are easier to use, other adaptations are required in order to apply human equations to horse plasma. The main difference is due to different horse pKa of ATOT and was taken into account during the recalculation of the equations. Published differences of the AB variables components (electrolytes and proteins) during different physiological states could lead to differences in AB calculated parameters (SIDm and ATOT). The present work evaluates changes of SIDm and ATOT in elite sport endurance horses and the effect of aging during the first year of life. Lower values of ATOT and SIDm were found in neonate foals and elite horses compared to normal adult horses. Adult values of ATOT are not achieved until 6 months of life while SIDm adult values are found after neonatal period. Due to differences observed in neonatal values of ATOT, the published simplification used in adult horses is not adequate and a new equation for neonatal foals is provided in this work. Another possible source of errors on AB interpretation in emergency situations is the point of care analyzers or afterhours analyzers available in veterinary hospitals. These devices use different determination methods from those of the reference laboratory (direct potentiometry vs. indirect potentiometry) and a large difference could be found on results of both types of analyzers. The present work provides normal reference values for neonatal foals, foals during first year of life and endurance horses using these kind of point-of-care analyzers. Concrete reference values for analyzers diminish interpretation mistakes on AB equilibrium during emergency hours. Moreover, the present work also evaluates AB parameters such as prognostic/diagnostic markers in ill foals and the frequency of AB imbalances in these foals. The most common AB disturbance in critically ill foals was respiratory alkalosis with or without SIDm acidosis. Increased pvCO2 and metabolic lactic acidosis were related with poor outcome in critically ill neonatal foals, but other prognostic markers used in human medicine (BE, BEuma or SIG) were not useful. No specific differences on AB imbalances between septic and non-septic foals were observed. Acid-base imbalances were also evaluated on endurance horses using traditional and quantitative analyses. Poor agreement between both methods was observed and complex AB disturbances were detected with quantitative analyses. The most common alteration detected in endurance horses was mild strong ion alkalosis (hypochloremia), attenuated by mild lactic acidosis, non-volatile buffer ion acidosis and mild respiratory acidosis. Human quantitative AB equations could be applied to horse plasma taking into account the necessary adaptation depending on the species. For correct AB interpretation during emergency situations, adequate reference values had to be used in different physiologic situations or depending on the analyzer used.

El objetivo de esta tesis es realizar una aproximación multidimensional al fenómeno de la participación de las personas mayores en organizaciones políticas, explorando y analizando una serie de modelos explicativos centrados en el individuo. En concreto, se utilizaron los modelos basados en los recursos, los centrados en los factores de personalidad, así como también los que abordan las motivaciones y barreras para participar en actividades políticas. Este objetivo global se concretó en cuatro objetivos específicos relacionados con esos modelos: (1) analizar los factores asociados con la participación de las personas mayores en organizaciones políticas; (2) analizar la relación entre generatividad y participación en organizaciones políticas; (3) explorar las motivaciones de las personas mayores para participar en organizaciones políticas; y (4) explorar las barreras para la permanencia de las personas mayores en organizaciones políticas. Cada objetivo se encuentra relacionado con un estudio. Del primer objetivo surgió el Estudio 1, en el que se analizó el rol de los recursos socioeconómicos y del hecho de estar implicado en actividades de envejecimiento activo en la participación de los mayores en organizaciones políticas. Los resultados mostraron que el nivel educativo, las actividades de ocio, las actividades de aprendizaje y sólo el voluntariado en el caso de las actividades productivas, se asociaban con la participación en organizaciones políticas. Los resultados obtenidos son compatibles con el modelo del voluntarismo cívico (Verba, Scholzman, & Brady, 1995), y sugieren que la participación de los mayores en organizaciones políticas podría ser explicada a partir de factores movilizadores tales como mayores oportunidades educativas o redes sociales más extensas. Del segundo objetivo se derivó el Estudio 2, en el que se analizó la relación entre la participación en organizaciones políticas y diferentes dimensiones de la generatividad. Los resultados mostraron que los individuos que participan en organizaciones políticas obtienen mayores puntuaciones en interés generativo, reportan más metas generativas en el presente y futuro, y perciben más demandas culturales generativas que aquéllos que no realizan esta actividad. Los resultados sugieren que la participación en organizaciones políticas puede ser considerada como una expresión de la generatividad en la vejez y que el rol de la generatividad en la participación política es más complejo que el simple hecho de expresar intereses generativos. Del tercer objetivo surgió el Estudio 3, que exploró las motivaciones de las personas mayores para participar en organizaciones políticas y examinó la asociación de estas motivaciones con características sociodemográficas y de participación. Los resultados mostraron que las motivaciones para participar en organizaciones políticas iban principalmente orientadas a generar cambios a nivel comunitario, aunque el alcance de los cambios deseados tendió a variar. Uno de cada seis participantes expresó motivaciones de tipo egoísta. Las motivaciones para participar se relacionaron con algunas características individuales y otras del contexto organizacional, sugiriendo que estos factores deben ser considerados por las organizaciones políticas en el desarrollo de estrategias de reclutamiento. Finalmente, el cuarto objetivo dio lugar al Estudio 4, que exploró las barreras para la permanencia de los mayores en organizaciones políticas y examinó la asociación de estas barreras con características sociodemográficas y de participación. Las barreras percibidas por los participantes se ajustaron a tres categorías generales relacionadas con cambios en los recursos, las motivaciones o las oportunidades para participar. El primer tipo de barrera fue el más frecuentemente identificado. Tanto el tipo de organización como algunas características sociodemográficas y de participación tuvieron un impacto en las razones expresadas por los mayores para dejar de participar en el futuro, sugiriendo que estas dimensiones deberían ser tenidas en cuenta por las organizaciones políticas en el desarrollo de estrategias de retención. Tras la presentación de estos cuatro estudios, se discuten y relacionan los hallazgos más importantes aportados por los mismos, se señalan las principales limitaciones de la tesis y se sugieren posibles líneas futuras de investigación, así como también algunas implicaciones prácticas de los resultados. / The aim of this dissertation is to provide a multidimensional approach to older people’s participation in political organizations, by exploring and analyzing different explanatory models focused on the individual. Specifically, resources-based models, personality- focused models, as well as models addressing the motivations and barriers to participate in political activities were used. This overall aim was operationalized into four specific objectives related to those models: (1) to analyze the factors that are associated with older people’s participation in political organizations; (2) to analyze the relationship between generativity and participation in political organizations; (3) to explore older people’s motivations to participate in political organizations; and (4) to explore the barriers to the retention of older participants in political organizations. Each goal is associated with one study. The first objective led to Study 1, which analyzed the role of socio- economic resources and being involved in active aging activities on older people’s participation in political organizations. Results showed that educational level, leisure activities, learning activities, and only volunteering in the case of productive activities, were associated with participation in political organizations. Results are compatible with the model of civic voluntarism (Verba, Scholzman, & Brady, 1995), and suggest that older people’s participation in political organizations could be explained as a function of mobilizing factors, such as greater educational opportunities or extensive social networks. The second aim led to Study 2, which analyzed the relationship between participation in political organizations and different dimensions of generativity. Results showed that participants in political organizations obtain significantly higher scores on generative concern, report more generative goals in the present and future, and note more perceived generative demands than comparison individuals. Overall, our findings suggest that participation in political organizations could be considered as an expression of generativity in later life, and that the role of generativity on political participation is more complex than simply expressing generative concerns. The third objective led to Study 3, which explored older people’s motivations to engage in political organizations, and examined the association of these motivations with sociodemographic and participatory characteristics. The results showed that the motives for engaging in political organizations were mainly focused on introducing changes in the community, although the scope of the changes desired tended to vary. One in six participants was motivated by self-interest. Motives for participating were related to the organizational context and individual characteristics, suggesting that these factors should be considered by political organizations in developing recruitment strategies. Finally, the fourth aim led to Study 4, which explored the barriers to the retention of older participants in political organizations, and examined the association of these barriers with sociodemographic and participatory characteristics. The barriers perceived by participants fit into three overarching categories related to changes in means, motives or the opportunity context for participation. The first type of barrier was the most frequently identified. Both the type of organization and some socio-demographic and participatory characteristics had an impact on the reasons respondents indicated they may potentially stop participating in future, suggesting that these factors should be considered by political organizations in developing retention strategies. Following the presentation of these four studies, the most relevant results are discussed and related, thesis limitations are highlighted, and potential future lines of research are suggested, as well as some practical implications of the findings.

La pèrdua de funció del sistema vestibular causa vertigen, pèrdua d’equilibri i pèrdua de mirada fixa durant el moviment, sovint acompanyats de marejos i nàusees. Els trastorns de l’equilibri són comuns a les persones grans i alteren el seu patró de marxa, sent un important factor de risc per a les caigudes. En els éssers humans, una de les causes de pèrdua de funció vestibular és la toxicitat d’alguns fàrmacs, com antibiòtics aminoglicòsids, medicaments antipalúdics, diürètics de nansa, agents quimioterapèutics com el cisplatí, així com una sèrie de productes químics d’exposició laboral. La diana principal de la toxicitat són les cèl·lules ciliades. Estudis d’exposició aguda en animals han demostrat clarament que els components ototòxics poden causar discapacitat permanent perquè causen la degeneració de moltes o totes les cèl·lules ciliades. Aquestes cèl·lules no poden regenerar o ho poden fer de manera limitada en algunes espècies de mamífers com el conill d’Índies i la xinxilla i en qualsevol cas la recuperació funcional és limitada o nul·la. En peixos, amfibis i ocells les cèl·lules ciliades es produeixen i es poden regenerar al llarg de tota la vida. Les noves cèl·lules ciliades procedeixen de les cèl·lules de suport seguides de dos possibles mecanismes: mitosis o transdiferenciació. Aquestes evidències d’estudis experimentals no serveixen per explicar la recuperació funcional que té lloc en els humans després de la interrupció de l’exposició crònica ototòxica. Quan en pacients a qui s’ha diagnosticat ototoxicitat es para el tractament, els resultats són molt variables: des de la persistència completa dels símptomes fins una recuperació incompleta o completa. Encara que la recuperació comportamental es pot explicar en part per fenòmens de compensació al sistema nerviós central, es coneix molt poc sobre els mecanismes cel·lulars i moleculars involucrats en el dany vestibular crònic i la seva possible recuperació, així como la seva rellevància a nivell comportamental. Per a estudiar els processos involucrats en el dany i reparació vestibulars associats amb la ototoxicitat crònica i la subsegüent recuperació, es van exposar rates Long Evans mascles a IDPN (3,3’-iminodipropionitrilo) via l’agua de beguda durant vàries setmanes i es van avaluar al final del període d’exposició i al final d’un període de recuperació. Per a identificar les etapes de dany que són susceptibles de reparació i que poden ser la base de la recuperació funcional, es van examinar les característiques ultraestructurals de les crestes i els utricles. La intoxicació crònica per IDPN provoca pèrdua de les cèl·lules ciliades per extrusió. Per a revelar més característiques ultraestructurals del dany ototòxic i la seva posterior recuperació, així com dels efectes ciliars, es van examinar les crestes per microscòpia electrònica de transmissió. Per a caracteritzar la dinàmica del dany aferent i del procés de reparació, es van estudiar mitjançant immunohistoquímica i microscòpia de fluorescència confocal l’expressió de proteïnes prèviament identificades en el contacte entre el calze aferent i la cèl·lula ciliada de tipus I. El següent pas va ser estudiar que passava amb les cintes de les sinapsis aferents de les cèl·lules ciliades de tipus I i de tipus II. El model d’ototoxicitat crònica induït per IDPN a l’aigua de beguda, causa retracció i fragmentació del calze aferent abans que tingui lloc la mort de les cèl·lules ciliades per extrusió. En aquest treball es presenten les evidències que el desmantellament de les unions septades és un procés anterior al dany aferent durant la ototoxicitat crònica i que l’extensa reparació de les unions septades i del calze aferent són possibles després d’aturar-se l’agressió. / Acute toxic insults to the mammalian vestibular system cause loss of the sensory hair cells and subsequent loss of equilibrium. In animal models, many studies have demonstrated apoptosis, sometimes necrosis, of the hair cells. In most mammalian species the functional loss is permanent because the hair cells do not regenerate. Human vestibular dysfunction most commonly arises progressively as a result of chronic exposure to ototoxic compounds such as the aminoglycoside antibiotics. If the exposure is discontinued, a highly variable degree of recovery is observed, being either complete, only partial, or minimal with persistent dysfunction. The cellular and molecular bases of the vestibular dysfunction associated with chronic toxicity and of its remarkable variability in the degree of recovery are not established. One reason for this limited knowledge is the scarcity of animal studies of chronic vestibular toxicity, owing to, at least in part, the resiliency of rats and mice to aminoglycoside ototoxicity. Ototoxic nitriles offer an alternative model to study vestibular toxicity in these species. A particularly dependable model is the one of chronic drinking water exposure of rats to 3,3’-iminodipropionitrile (IDPN). We have established a protocol to study the vestibular sensory epithelia simultaneously by scanning electron microscopy, transmission electron microscopy and confocal immunofluorescence microscopy in rats previously assessed for vestibular dysfunction during chronic ototoxic exposure followed by variable times of recovery. This allows identifying the structural and molecular events associated with the loss and recovery of vestibular function. Initial data indicate that a deep but fully reversible functional loss is associated with synaptic and afferent damage and intact ciliary structure. With continued IDPN exposure, hair cell damage and more persistent functional are observed. We hypothesize that similar events occur in humans and are relevant to chronic damage, including that associated with age.

La qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) en els nens amb paràlisi cerebral infantil (PCI) es pot veure afectada i les percepcions entre els nens i els seus pares poden variar. Els objectius generals d'aquest estudi han estat dos. El primer, mesurar la QVRS dels nens amb PCI i comparar-la amb la d'un grup control format per nens sense cap discapacitat. El segon, determinar el grau d'acord entre fills i pares. Com a objectius específics, es pretenen observar les diferències entre les percepcions dels pares del grup amb PCI i el grup control, analitzar la influència de variables sociodemogràfiques com l'edat i el gènere així com estudiar la possible influència del grau d'afectació motora. Es tracta d'un estudi transversal, quasi-experimental, compost de 288 participants. El grup de nois i noies amb PCI ha estat format per 50 participants, el 56% nois i 44% noies, amb una mitjana d'edat de 11,60 anys (SD: 2,44). La participació dels progenitors va ser del 100% de les mares i el 84% dels pares. El grup control ha estat format per 50 participants, 62% nois i 38% noies, amb una mitjana d'edat de 11,80 anys (SD: 2,47). La participació dels progenitors va ser del 98% de les mares i del 94% dels pares. L'instrument utilitzat ha estat el Kidscreen-52, desenvolupat per The Kidscreen Group Europe (2001-2004). Es tracta d'un instrument genèric dissenyat per mesurar la QVRS en població infantil i adolescent. Per mesurar el nivell d'afectació motora dels participants amb PCI s'ha utilitzat el Gross Motor Function Classification System (GMFCS). Els nois i noies amb PCI perceben una inferior QVRS concretament en dos dominis, en el de "Benestar psicològic", en el que principalment són les noies les que refereixen una significativa menor valoració en relació a les noies sense PCI, i en el de " Benestar físic ", en el qual principalment són els nois els que valoren significativament per sota que els nois sense PCI. Per contra, els nois amb PCI puntuen significativament per sobre que els seus iguals del grup control en el domini de "Relació pares i vida familiar". La valoració dels progenitors és globalment més negativa que la dels propis nois i noies amb PCI, sent-ho especialment la de les mares. Pares i mares coincideixen en infravalorar els dominis de "Benestar físic", "Autopercepció", Autonomia "i Amics i suport social". Les mares, a més, també infravaloren els dominis de "Benestar psicològic" i "Recursos econòmics". En comparar les valoracions entre grups de progenitors, els resultats mostren valoracions inferiors per part dels progenitors del grup amb PCI, i especialment per part de les mares. No es troben diferències en funció del gènere ni en el grup de nois i noies amb PCI, ni en el control. En el cas dels progenitors amb PCI, les mares puntuen significativament per sota que els pares en els dominis de "Benestar psicològic", "Estat d'ànim" i "Amics i suport social". En el grup sense PCI les mares valoren per sobre que els pares en domini de "Amics i suport social". Pel que fa a l'edat, en el grup amb PCI no es donen diferències entre el grup de 8 a 12 anys i el grup 13 a 18 anys. En el grup control es troba menors puntuacions per al grup d'edat entre 13 i 18 anys a 6 dominis: "Benestar físic", "Benestar psicològic", Autopercepció "," Autonomia "," Relació pares i vida familiar " i " Entorn escolar ". Centrant-nos en la influència del grau d'afectació motora dels participants del grup amb PCI, es troba valoracions significativament menors per part del grup amb una major afectació (nivells III / IV / V al GMFCSPC) a "Autonomia" i "Relació pares i vida familiar ". En el cas dels progenitors, les puntuacions són significativament inferiors en el domini de "Benestar físic" per al grup amb major afectació motora. Les troballes suggereixen que els nois i noies amb PCI no perceben una pitjor QVRS en general que els nois i noies sense discapacitat, però concretament el seu benestar físic i benestar psicològic es veuen condicionats de manera negativa. Per contra, aquest grup experimenti una major satisfacció pel que fa a la relació amb els pares i la vida familiar. Els pares dels nois i noies amb PCI infravaloren QVRS dels seus fills, de manera que les seves percepcions no són equivalents però si complementàries. Això pot estar relacionat amb la seva diferent posició, grau de maduresa i expectatives. L'impacte de la discapacitat es viu de manera diferent en funció del gènere. L'edat no és un factor condicionant de la QVRS en el grup amb PCI, probablement per les alteracions en el desenvolupament maduratiu i el nivell de consciència, però si ho és en el grup control, veient-se afectada en les etapes de la preadolescència i adolescència. El grau d'afectació motora dificulta el desenvolupament de l'autonomia i de la dinàmica familiar des del punt de vista del fill, i des del punt de visa del pare, influeix en el benestar físic. Els progenitors de tots dos grups tendeixen a infravalorar el benestar psicològic dels seus fills. Es posa en evidència que per als nois i noies, més enllà de si hi ha una discapacitat, la vivència del sentir-se acceptat a nivell social és un factor controvertit. Així mateix, per a tots els nois i noies, l'entorn escolar és font de satisfacció, així com també ho és l'entorn d'amistats i la sensació de suport social. Els progenitors en canvi, valoren que fa a l'entorn escolar però infravaloren les relacions d'amistat i el suport social amb el qual els seus fills compten. Finalment, es posa en evidència la necessitat de seguir desenvolupant programes d'intervenció des dels diferents organismes socials amb el objectius de, per una banda, aconseguir una igual QVRS per als nois i noies amb PCI, i de l'altra, atendre i afavorir el benestar psicològic, el desenvolupament personal i l'autonomia, de tots els membres d'una família en la qual es troba un fill amb PCI. / La calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) en los niños con parálisis cerebral infantil (PCI) puede verse afectada y las percepciones entre los niños y sus padres pueden variar. Los objetivos generales de este estudio han sido dos. El primero, medir la CVRS de los niños con PCI y compararla con la de un grupo control formado por niños sin ninguna discapacidad. El segundo, determinar el grado de acuerdo entre hijos y padres. Como objetivos específicos, se pretenden observar las diferencias entre las percepciones de los padres del grupo con PCI y el grupo control, analizar la influencia de variables sociodemográficas como la edad y el género, así como estudiar la posible influencia del grado de afectación motora. Se trata de un estudio transversal, casi-experimental, compuesto de 288 participantes. El grupo de chicos y chicas con PCI ha estado formado por 50 participantes, 56% chicos y 44% chicas, con una media de edad de 11,60 años (SD: 2,44). La participación de los progenitores fue del 100% de las madres y del 84% de los padres. El grupo control ha estado formado por 50 participantes, 62% chicos y 38% chicas, con una media de edad de 11,80 años (SD: 2,47). La participación de los progenitores fue del 98% de las madres y del 94% de los padres. El instrumento utilizado ha sido el Kidscreen-52, desarrollado por The Kidscreen Group Europe (2001-2004). Se trata de un instrumento genérico diseñado para medir la CVRS en población infantil y adolescente. Para medir el nivel de afectación motora de los participantes con PCI se ha utilizado el Gross Motor Function Classification System (GMFCS). Los chicos y chicas con PCI perciben una inferior CVRS concretamente en dos dominios, en el de “Bienestar psicológico”, en el que principalmente son las chicas las que refieren una significativa menor valoración en relación a las chicas sin PCI, y en el de “Bienestar físico”, en el cual principalmente son los chicos los que valoran significativamente por debajo que los chicos sin PCI. Por el contrario, los chicos con PCI puntúan significativamente por encima que sus iguales del grupo control en el dominio de “Relación padres y vida familiar”. La valoración de los progenitores es globalmente más negativa que la de los propios chicos y chicas con PCI, siéndolo especialmente la de las madres. Padres y madres coinciden en infravalorar los dominios de “Bienestar físico”, “Autopercepción”, Autonomía” y Amigos y apoyo social”. Las madres, además, también infravaloran los dominios de “Bienestar psicológico” y “Recursos económicos”. Al comparar las valoraciones entre grupos de progenitores, los resultados muestran valoraciones inferiores por parte de los progenitores del grupo con PCI, y en especial por parte de las madres. No se encuentran diferencias en función del género ni en el grupo de chicos y chicas con PCI, ni en el control. En el caso de los progenitores con PCI, las madres puntúan significativamente por debajo que los padres en los dominios de “Bienestar psicológico”, “Estado de ánimo” y “Amigos y apoyo social”. En el grupo sin PCI las madres valoran por encima que los padres en dominio de “Amigos y apoyo social”. Por lo que se refiere a la edad, en el grupo con PCI no se dan diferencias entre el grupo de 8 a 12 años y el grupo 13 a 18 años. En el grupo control se encuentra menores puntuaciones para el grupo de edad entre 13 y 18 años en 6 dominios: “Bienestar físico”, “Bienestar psicológico”, Autopercepción”, “Autonomía”, “Relación padres y vida familiar” y “Entorno escolar”. Centrándonos en la influencia del grado de afectación motora de los participantes del grupo con PCI, se encuentra valoraciones significativamente menores por parte del grupo con una mayor afectación (niveles III/IV/V en el GMFCS) en “Autonomía” y “Relación padres y vida familiar”. En el caso de los progenitores, las puntuaciones son significativamente inferiores en el dominio de “Bienestar físico” para el grupo con mayor afectación motora. Aunque los resultados no son definitivos debido a las limitaciones de la muestra, se intuye menores puntuaciones en la CVRS de los chicos y chicas con PCI sin hermanos, y no se dan diferencias en función del estado civil de los padres. Los hallazgos sugieren que los chicos y chicas con PCI no perciben una peor CVRS en general que los chicos y chicas sin discapacidad, pero concretamente su bienestar físico y bienestar psicológico se ven condicionados de manera negativa. Por el contrario, este grupo experimente una mayor satisfacción en cuanto a la relación con sus padres y la vida familiar. Los padres de los chicos y chicas con PCI infravaloran CVRS de sus hijos, de manera que sus percepciones no son equivalentes pero si complementarias. Esto puede estar relacionado con su distinta posición, grado de madurez y expectativas. El impacto de la discapacidad se vive de manera distinta en función del género. La edad no es un factor condicionante de la CVRS en el grupo con PCI, probablemente por las alteraciones en el desarrollo madurativo y el nivel de consciencia, pero si lo es en el grupo control, viéndose afectada en las etapas de la preadolescéncia y adolescencia. El grado de afectación motora dificulta el desarrollo de la autonomía y de la dinámica familiar desde el punto de vista del hijo, y desde el punto de visa del padre, influye en el bienestar físico. Los progenitores de ambos grupos tienden a infravalorar el bienestar psicológico de sus hijos. Se pone en evidencia que para los chicos y chicas, más allá de si existe una discapacidad, la vivencia del sentirse aceptado a nivel social es un factor controvertido. Así mismo, para todos los chicos y chicas, el entorno escolar es fuente de satisfacción, así como también lo es el entorno de amistades y la sensación de apoyo social. Los progenitores en cambio, valoran lo referente al entorno escolar pero infravaloran las relaciones de amistad y el apoyo social con el que sus hijos cuentan. Finalmente, se pone en evidencia la necesidad de seguir desarrollando programas de intervención desde los distintos organismos sociales con el objetivos de, por un lado, conseguir una igual CVRS para los chicos y chicas con PCI, y por el otro, atender y favorecer el bienestar psicológico, el desarrollo personal y la autonomía, de todos los miembros de una familia en la que se encuentra un hijo con PCI. / The quality of life related to health (HRQL) in children with cerebral palsy (CP) could be affected and perceptions among children and their parents could vary. This study has two main objectives. The first objective is to measure the HRQL of children with PCI and compare it with a control group of children without disabilities. The second objective is to assess the level of agreement between children and parents. The specific objectives are intended to observe the differences between the perceptions of parents of group with PCI and the parents of the control group, analyze the influence of sociodemographic variables such as age and gender and study the possible influence of the motor impairment level. This cross-sectional study, quasi-experimental, included a total of 288 participants. The group of boys and girls with PC was made up of 50 participants, 56% boys and 44% girls, with an average age of 11.60 years (SD: 2.44). The involvement of parents was 100% of mothers and 84% of fathers. The control group was made up of 50 participants, 62% boys and 38% girls, with an average age of 11.80 years (SD: 2.47). The participation of the parents was 98% of mothers and 94% of fathers. The instrument used was the Kidscreen-52, developed by The Kidscreen Group Europe (2001-2004). This is a generic instrument designed to measure the HRQL in child and adolescent population. To measure the level of motor involvement of participants with PC it was used Gross Motor Function Classification System (GMFCS). The boys and girls with PC perceive a lower HRQL specifically in two domains. In “Psychologic well-being”, the girls are mainly who reported a significantly lower valuation in relation to the girls without PC, and in “Physical well-being “, the boys are mainly the ones who value lower than boys without PC. By contrast, children with PC scored higher than their peers in the domain of “Parent relation and home life”. We found that parental perspectives were generally more negative than those of the boys and girls with PC, especially the mothers remain so. Fathers and mothers agree underestimate domains “Physical well-being”, “Self-perception”, “Autonomy“ and “Social support and peers.” Mothers also underestimate “Psychological well-being” and “Financial resource”. Comparing valuations between groups of parents, results show lower valuations by the parents of the PC group, especially by mothers. No differences were found by gender, nor the group of boys and girls with PC, nor control group. For parents with PC, mothers scored significantly lower than fathers in the domains of “Psychological well-being”, “Moods and emotions” and “Social support and peers”. In the group without PC, mothers valued above the fathers “Friends and social support.” No differences were found regarding the age influence between PC group aged 8 to 12 and the group aged 13 to 18. By contrast, in the control group lower scores were found in 6 domains for the group aged 13 to 18: “Physical well-being”, “Psychological well-being,” Self-perception “,” Autonomy “,” Parent relation and home life” and “School Environment” Focusing on the motor impairment level influence of participants in the group with PC, it is significantly lower valuations by the group with greater impairment (level III / IV / V in the GMFCS) on “Autonomy” and “Parent relation and home life”. For parents, the scores are lower in the domain of “Physical well-being” for the group with greater motor impairment. The findings suggest that boys and girls with PC not perceive a worse overall HRQL than boys and girls without disabilities, but particularly their physical and psychological well-being are negatively conditioned. On the contrary, this group experienced greater satisfaction in the relationships with their parents and home life. Parents of boys and girls with PC underestimate their children HRQL, so their perceptions are not equivalent but the can be considered complementary. This may be related to their different vital position, maturity and expectations. The impact of disability is experienced differently by gender. Age is not a determining factor of HRQL in the PC group, probably by alterations in the development and the level of consciousness, but it is in the control group were a lower scores are found in the preadolescence and adolescence stages. The motor impairment level hinders the development of autonomy and family dynamics from the point of view of the child, and from parents’ point of view affects to the physical well-being. Parents of both groups tend to underestimate the psychological well-being of their children. It shows that for boys and girls, beyond disability, the experience of feeling socially accepted is a controversial factor. Likewise, for all boys and girls the school environment is a source of satisfaction, and so is the environment of friends and the feeling of social support. Parents also value successfully the school environment but underestimate the friendship relations and social support that their children have. Finally, it is highlighted the need to develop intervention programs from different social organizations with the objective of, achieve equal HRQL for boys and girls with PC, and serve and promote the psychological well-being, personal development and empowerment of all members of a family with a child with PC.

Aquest estudi parteix d’un posicionament constructivista relacional (Botella, Herrero, Pacheco i Corbella, 2004) i de la Teoria de l’Aferrament (Bowlby, 1969) i de l’Aferrament Adult (Hazan i Shaver, 1987) per a l’anàlisi d’aquest últim i de la seva relació amb la construcció de la identitat de 15 dones adoptades amb fills biològics. Per tal de dur-ho a terme, es va treballar a partir d’una entrevista semi- estructurada, del qüestionari auto-aplicat ECR-S (Alonso- Arbiol, Balluerka i Shaver, 2007) i de la Graella de Constructes Personals (Kelly, 1955/1991) referida a la construcció del sí mateix (Butt, Burr i Bell, 1997), en la que es varen incloure elements del sí mateix directament vinculats amb l’aferrament (Jo com a filla amb la meva mare/ Jo com a filla amb el meu pare) i amb l’aferrament adult (Jo com a parella). També es va incorporar a la graella, el constructe Segura vs. Insegura com a mesura general de l’aferrament. L’anàlisi qualitatiu de les dades de les transcripcions de les entrevistes i de les graelles es va dur a terme a través del mètode Grounded Theory (Glasser i Strauss, 1967) i l’anàlisi quantitatiu d’aquestes últimes, mitjançant el programa informàtic RECORD (Feixas i Cornejo, 1996). Els resultats generats per aquests així com per la triangulació de les dades mostren que les participants en la recerca construeixen la seva identitat a partir del posicionament com a mare i com a parella, en els que presenten una major autoestima. S’observa com l’aferrament adult és en general segur o tendent a la seguretat, i que experimenten un canvi en la identitat com a parella a partir de la vivència de la relació amb aquesta. S’ha vist que l’adopció també influeix en la construcció de la identitat. Finalment, s’observa una diferència entre l’aferrament amb la mare i amb el pare, essent el primer el més segur, malgrat es valorin més positivament en la relació amb el segon. / En este estudio partimos de un posicionamiento constructivista relacional (Botella, Herrero, Pacheco y Corbella, 2004) y de la Teoría del Apego (Bowlby, 1969) y del Apego Adulto (Hazan y Shaver, 1987) para el análisis de este último y de su relación con la construcción de la identidad de 15 mujeres adoptadas con hijos biológicos. Para ello, trabajamos a partir de una entrevista semi- estructurada, del cuestionario auto-aplicado ECR-S (Alonso- Arbiol, Balluerka y Shaver, 2007) y de la Rejilla de Constructos Personales (Kelly, 1955/1991) referida a la construcción del sí mismo (Butt, Burr y Bell, 1997), en la que incluimos elementos del sí mismo directamente vinculados con el apego (Yo como hija con mi madre/ Yo como hija con mi padre) y con el apego adulto (Yo como pareja). También se incorporó en dicha rejilla, el constructo Segura vs. Insegura como medida general del apego. El análisis cualitativo de los datos de las transcripciones de las entrevistes y de las rejillas se llevó a cabo mediante el método Grounded Theory (Glasser y Strauss, 1967) y el análisis cuantitativo de estas últimas, mediante el programa informático RECORD (Feixas y Cornejo, 1996). Los resultados generados por dicho análisis y por la triangulación de los mismos muestran que las participantes en la investigación construyen la identidad a partir del posicionamiento como madre y como pareja, en los cuales presentan una mayor autoestima. Se observa como el apego adulto es en general seguro o con tendencia a la seguridad, y que experimentan un cambio en la identidad como pareja a raíz de la vivencia de la relación con ésta. Se ha visto que la adopción también influye en la construcción de la identidad. Finalmente, se observa una diferencia entre el apego con la madre y con el padre, siendo el primero el más seguro, aunque se valoren más positivamente en la relación con el segundo. / We depart from a relational constructivist standpoint (Botella, Herrero, Pacheco & Corbella, 2004) and from the Attachment Theory (Bowlby, 1969) and Adult Attachment (Hazan y Shaver, 1987) to analyze adult attachment and its relation with identity construction of 15 adopted women with biological children. With this objective, we worked with a semi- structured interview, ECR-S questionnaire (Alonso- Arbiol, Balluerka & Shaver, 2007) and Repertory Grid Test (Kelly, 1955/1991) referred to self- construction (Butt, Burr & Bell, 1997) in which we include some elements directly related with attachment (Me as daughter with my mother/ Me as daughter with my father) and with adult attachment (Me as couple). It was also included in the grid the Secure vs. Insecure construct, as a global measure of attachment. Qualitative analyses of data were analyzed by Grounded Theory Method (Glasser & Strauss, 1967), and quantitative analyses were analyzed by means of the RECORD software (Feixas & Cornejo, 1996). Results generated from these analyses and the triangulation of them show that the participants in the research built their identity on the basis of the positioning as a mother and as a couple, in those who have a higher self esteem. It is noted, that adult attachment is generally safe or aimed at safety, and they have experienced a change in the identity as a couple on the basis of the relationship with him. It has been seen that the adoption also influences in the construction of identity. Finally, there is a difference between the attachment with the mother and the father, being the first safer, despite the evaluation is more positive in relation to the second.

Several studies have shown that it is possible to substitute a person’s body by a virtual one giving rise to illusions of ownership and agency with respect to the virtual body. The effects and traces of such body substitution can be measured using subjective reporting, behavioural and objective physiological measures. However, considerable work remains for uncovering the underlying neurological mechanisms that trigger those effects. In this thesis we aim to measure neurophysiological correlates of ownership and agency, and by doing so to contribute to a greater understanding of the functioning of the body representation in the brain. In order to address this question we carried out a series of studies where the representation of the human body and activity in which it was engaged were externally manipulated in various ways through multisensory stimulation, while measuring the corresponding electroencephalography (EEG) responses. Through this multisensory stimulation, healthy humans experienced full body ownership and agency illusions over virtual bodies – as if their real bodies were perceptually substituted by these bodies. Specifically, Virtual Reality (VR) was used to give participants an egocentric view of a co-located virtual body, using a Head-Mounted Display. They could move this body through real-time motion tracking thus providing synchronous visuo-motor stimulation. The combination of the first person perspective and synchronous visuo-motor stimulation resulted in full body ownership and agency illusions over the virtual body, which we refer to as virtual embodiment. Under these circumstances we then explored the implications of such bodily perceptual manipulations in the brain with EEG. A first study was intended to validate whether a virtual body can be effectively recognized as a feasible substitute to the self-body at the unconscious level. A motor cortex activation equivalent to what would be expected in a real scenario was found after exposing participants’ virtual body to harmful stimuli. This particular result provides a measure of response-as-if-real indicating that participants tended to accept their given virtual bodies as their own. In a second study, the consequences of the agency mechanisms that provide the sensation of control over our own body actions were explored through virtual embodiment. In this study participants underwent sporadic agency disruptions while performing rapid arm movements. In certain conditions, the virtual hand of participants moved autonomously in the opposite direction to the participants’ real hand. Results provide evidence of specific neural processes responsible for detecting externally induced agency disruptions. Moreover, these neural processes were correlated with the strength of the subjective embodiment illusion. This study was also aimed at widening current perspectives on agency schemas, proposing and demonstrating the existing theory of re-afferent and feedback error mechanisms that are concurrently functioning in the brain to detect agency disruptions. In a third study the implications of the external appearance of the substitute virtual body for self-recognition were explored. We designed an experiment in which healthy participants were exposed to self, familiar and unknown faces of look-alike avatars. Results showed shared underlying mechanisms for self-identification in real and virtual faces in the visual cortex. In particular, neurophysiological traces showed that virtual faces are classified as real faces – in contrast to what happens with the classification of other objects (cars, flowers, etc.). Furthermore, the visual cortex differentiated familiarity levels among virtual faces. These are novel insights contributing to the better understanding of why different looking avatars can have an impact on participants’ performance or behaviour, thus being useful both for the fields of virtual embodiment and of self-recognition. Overall the research in this thesis explores brain activity through EEG of the immediate experience of having and controlling a body. Empirical evidence is presented to validate the use of virtual reality for the research of the body representation in the brain. Additionally, novel neural signatures of the bodily perceptual manipulations are presented through a set of studies. Results are put into context with an in-depth review of literature on self-awareness, body perception, body ownership and agency theories at the beginning of this thesis. / Múltiples estudios han demostrado que es posible sustituir el cuerpo de una persona por uno virtual produciendo ilusiones de posesión y agencia sobre este nuevo cuerpo. Los efectos y trazas de esta sustitución de cuerpos se pueden medir de manera subjetiva, a través del comportamiento del participante o a través de medidas fisiológicas objetivas. Sin embargo, restan por descubrir muchos de los mecanismos neurológicos subyacentes que provocan dichos efectos. Esta tesis pretende medir correlaciones neurofisiológicas de las ilusiones de posesión y agencia, y de esta manera contribuir al mayor conocimiento del funcionamiento de la representación corporal en el cerebro. Para ello realizamos una serie de estudios donde la representación del cuerpo humano y su actividad son externamente manipuladas de diversas maneras mediante estimulación multisensorial mientras se registra la correspondiente actividad cerebral mediante electroencefalografía (EEG). La estimulación multisensorial permite que humanos sanos puedan tener ilusiones de posesión y agencia sobre avatares (como si sus cuerpos hubieran sido perceptualmente sustituidos por cuerpos virtuales). Más en concreto, mediante el uso de Realidad Virtual (RV) los participantes tienen una perspectiva egocéntrica de un cuerpo yuxtapuesto al suyo (a través de cascos de realidad virtual estereoscópicos). A la vez que pueden mover este cuerpo mediante sistemas de rastreo del movimiento en tiempo real produciendo una estimulación visuo-motora síncrona. La combinación de la perspectiva en primera persona con la estimulación visuo-motora da como resultado una ilusión de posesión y control total del cuerpo virtual, a la que nos referimos como encarnación virtual. En este escenario exploramos las implicaciones de estas manipulaciones perceptuales en el cerebro mediante EEG. Planteamos un primer experimento con intención de validar si el cuerpo virtual se puede efectivamente reconocer como un sustituto viable del propio cuerpo a nivel del subconsciente. Tras exponer el cuerpo virtual a estímulos nocivos se halla una activación en la corteza motora de los participantes equivalente a la que sería de esperar en un escenario real. Este resultado-como-real hace indicar que los participantes ciertamente aceptan sus cuerpos virtuales dados como su propio cuerpo. En un segundo experimento se estudian las consecuencias de los mecanismos de agencia que nos proporcionan la consciencia de nuestras acciones corporales y motoras, a través de tecnologías de substitución virtual del cuerpo. Los participantes se someten a disrupciones esporádicas de sus acciones mientras realizan movimientos rápidos con su brazo. En algunas ocasiones, la mano virtual del participante se mueve autónomamente y en dirección contraria a la mano real del participante. Los resultados proporcionan evidencias de procesos neuronales específicos responsables de detectar disrupciones de agencia inducidas externamente. Asimismo, estos procesos neuronales se correlacionan con la ilusión de posesión del cuerpo medida a través de cuestionarios. Este estudio profundiza en las perspectivas actuales de los esquemas de agencia, proponiendo y demostrando la teoría existente de mecanismos de errores re-aferentes y de retro-alimentación que funcionan concurrentemente en el cerebro para detectar disrupciones de agencia. Se propone un tercer experimento para explorar las implicaciones de la apariencia externa del cuerpo virtual a la hora de auto-reconocerse. Diseñamos un experimento en el que los participantes se exponen a caras de avatares que se parecen a ellos, a un familiar o a una persona que no conocen. Los resultados muestran mecanismos subyacentes compartidos de auto-identificación de caras reales y virtuales en la corteza visual. En particular, las trazas neurofisiológicas muestran que las caras virtuales se clasifican igual que las reales (en contraste con lo que ocurre durante la clasificación de otros objetos como coches o flores). Además, la corteza visual diferencia niveles de familiaridad entre las caras virtuales. Contribuyendo así de manera novedosa a entender porque avatares con diferente apariencia tienen un impacto en el comportamiento de los participantes, y por ello siendo útil tanto para el campo de la realidad virtual como para el de la auto-identificación. Globalmente, la investigación de esta tesis explora las trazas cerebrales mediante EEG de la experiencia inmediata de poseer y controlar un cuerpo. Se presentan evidencias empíricas para validar el uso de realidad virtual en la investigación de la representación del cuerpo en el cerebro. Asimismo, a través de varios estudios mostramos novedosas trazas neurofisiológicas relacionadas con las manipulaciones corporales y perceptuales. Los resultados y experimentos se contextualizan mediante una revisión en profundidad de la literatura existente en consciencia, percepción corporal y teorías de posesión y agencia del propio cuerpo.

Les relacions de vincle tenen un paper crucial en el desenvolupament del nen, amb implicacions clares per al seu funcionament adaptatiu posterior. Donada la importància del període preescolar en l'adquisició d'habilitats sociocognitives i socioemocionals, és d'especial rellevància comprendre les contribucions dels diferents contextos de vida per a la seguretat de l'aferrament infantil en aquesta etapa de la vida. Utilitzant el model ecològic de Belsky (1984), aquesta tesi doctoral va pretendre examinar la contribució dels contextos parental - a nivell de la mind-mindedness representacional del pare i de la mare -, i dels contextos marital i familiar - en termes de l'ajust diàdic/marital, suport social i conciliació treball/família- per la qualitat de la representació de la inclinació dels/les fills/es als 36 mesos. En aquest estudi es va utilitzar una mostra de baix risc, composta per 42 nens i els seus respectius pares i mares, de famílies intactes. Els resultats no ha demostrat l'efecte de la mind-mindedness representacional dels progenitors en la representació de la inclinació dels/les fills/es. No obstant això, va posar en relleu la contribució de la cohesió diàdica/marital i dels beneficis inherents a la conciliació de treball i família percebuts per la mare (no pel pare) en la seguretat de l'aferrament del nen. El model de regressió logística binària va revelar tenir una bona capacitat predictiva, un poder de discriminació excepcional, classificant correctament el 82.1% de la mostra en termes de (in) seguretat de l'aferrament i presentant un 57.44% en la representació de la inclinació dels nen als 36 mesos d'edat. La cohesió diàdica/marital i els beneficis inherents a la conciliació del treball i de la família percebuts per la mare són variables determinants per a la qualitat de la representació de la inclinació dels nens als 36 mesos d'edat. / Las relaciones de apego desempeñan un papel crucial en el desarrollo del niño, con implicaciones claras para su funcionamiento adaptativo posterior. Dada la importancia del período preescolar en la adquisición de habilidades sociocognitivas y socioemocionales, es de especial relevancia comprender las contribuciones de los diferentes contextos de vida para la 'seguridad del apego infantil en esta etapa de la vida. Utilizando el modelo ecológico de Belsky (1984), esta tesis doctoral pretendió examinar la contribución de los contextos parental - a nivel de la mind-mindedness representacional del padre y de la madre -, y de los contextos marital y familiar - en términos del ajuste diádico/marital, apoyo social y conciliación trabajo/familia- para la calidad de la representación del apego de los/as hijos/as a los 36 meses. En este estudio se utilizó una muestra de bajo riesgo, compuesta por 42 niños y sus respectivos padres y madres, de familias intactas. Los resultados no ha demostrado el efecto de la mind-mindedness representacional de los progenitores en la representación del apego de los/as hijos/as. No obstante, puso de relieve la contribución de la cohesión diádica/marital y de los beneficios inherentes a la conciliación de trabajo y familia percecionados por la madre (no por el padre) en la seguridad del apego del niño. El modelo de regresión logística binaria reveló tener una buena capacidad predictiva, un poder de discriminación excepcional, clasificando correctamente el 82.1% de la muestra en términos de (in)seguridad del apego y presentando un hecho de 57.44% en la representación del apego de los niño a los 36 meses de edad. La cohesión diádica/marital y los beneficios inherentes a la conciliación del trabajo y de la familia percecionados por la madre son variables determinantes para la calidad de la representación del apego de los niños a los 36 meses de edad. / Attachment relations has a crucial role in child’s development with a significant impact in his/her future adaptive functioning. Given the importance of the preschool years for the acquisition of social-cognitive and socio-emotional competences, it is of special relevance to understand the contributions from distinct life contexts for the child’ security of attachment at this period of life. Using Belsky’s ecological model (1984), the present doctoral dissertation aimed to examine the contributions from the parental context – based on fathers’ and mothers’ mind-mindedness representations –, and from the marital and familial contexts – in terms of the marital adjustment, social support, and the conciliation between work and family – to their children’s quality of attachment representation at 36 months of age. The participants were 42 children and their fathers and mothers, from intact and low-risk families. The results did not show an effect of parents’ representational mind-mindedness in the quality of their sons’ and daughters’ attachment representation. However, a significant contribution of the marital cohesion and the inherent benefits of the conciliation between work and family, as perceived by the mother (but not by the father), for the child’s security of attachment was found. Binary logistic regression modelling proved to have a good predictive capacity by correctly classifying 82.1% of the sample in terms of (in)security of the attachment, and explaining 57.44 if variance in chid’s attachment representation at 36 months of age. Thus, the marital cohesion and the inherent benefits of the conciliation between work and family, as perceived by the mothers, influence the quality of their children’ s attachment representation at 36 month of age. / A qualidade da vinculação desempenha um papel primordial no desenvolvimento da criança, com claras implicações no seu posterior funcionamento adaptativo. Dada a importância do período pré-escolar na aquisição de competências sociocognitivas e socioemocionais, é de particular relevancia compreender a contribuição de diferentes contextos de vida para a segurança da vinculação nesta etapa da vida. À luz do modelo ecológico de Belsky (1984), pretendeu-se analisar a contribuição do contexto parental - ao nível da mind-mindedness representacional do pai e da mãe - e do contexto conjugal e familiar -, em termos de ajustamento diádico/conjugal, suporte social, e conciliação trabalho/família - para a qualidade da representação da vinculação dos/as filhos/as aos 36 meses de idade. No estudo recorreu-se a uma amostra de baixo risco, constituída por 42 crianças e respetivos pais e mães de famílias intactas. A análise dos resultados não revelou qualquer efeito da mind-mindedness representacional dos progenitores na representação da vinculação dos/as filhos/as. No entanto, destacou-se a contribuição da coesão diádica/conjugal e dos benefícios inerentes à conciliação do trabalho e da família percepcionados pela mãe (mas não pelo pai) na segurança da vinculação da criança. O modelo de regressão logística binária revelou ter uma boa capacidade preditiva, um poder discriminante excecional, classificando corretamente 82.1% da amostra em termos de (in)segurança da vinculação explicando 57.44% da variancia na representação da vinculação das crianças aos 36 meses de idade. A coesão diádica/conjugal e os benefícios inerentes à conciliação do trabalho e da família percepcionados pela mãe influenciam a qualidade da representação da vinculação das crianças aos 36 meses de idade.

Los ácidos araquidónico (AA), eicosapentaenoico (EPA) y linoleico (LA) son tres ácidos grasos poliinsaturados (PUFAs) que se encuentran formando parte de los fosfolípidos de las membranas celulares. El AA, EPA y LA, después de ser liberados por las fosfolipasas, pueden ser metabolizados por la vía de las ciclooxigenasas (COXs), de las lipoxigenasas (LOXs) y la del citocromo P450 (CYP450), que constituyen la cascada del AA. Los metabolitos que se generan son los eicosanoides y los ácidos hidroxioctadecanoicos (HODEs), todos ellos con efectos pleitrópicos que incluyen su efecto sobre la proliferación celular, sobre todo en tejidos de renovación rápida como el epitelio intestinal, por ello podrian estar involucrados en el cáncer y concretamente en el cáncer colorrectal (CRC). El CRC principalmente se origina por mutaciones en el epitelio colorrectal que dan lugar a una hiperproliferación celular que puede originar adenomas y finalmente CRC. En el 85% de los adenomas y CRC existe una sobrexpresión de las COXs. Por este motivo, el objetivo de este trabajo ha sido estudiar el papel de la cascada del AA en el control de la proliferación de células epiteliales intestinales humanas. Como modelo experimental se han utilizado células epiteliales intestinales no diferenciadas Caco-2 procedentes de un adenocarcinoma. Los cultivos de células Caco-2 se mantuvieron en condiciones estándar y finalmente se incubaron en las diferentes condiciones experimentales durante 48 horas. Los recuentos celulares se realizaron con microscopia de fluorescencia con tinción de naranja de acridina y bromuro de etidio; la síntesis de DNA por incorporación de timidina tritiada o BrdU; el estudio del ciclo celular por citometria de flujo; estudio de la degradación de DNA cromosómico con el método TUNEL; la determinación de eicosanoides por espectometria de masas; el análisis de activación de las vías de señalización por ELISA y la síntesis de PGE2 por inmunoensayo enzimático. Los resultados indican que las células Caco-2 sintetizan prostaglandina E2 (PGE2), leucotrieno B4 (LTB4) y los ácidos hidroxieicosatetraenoicos 5-HETE, 12-HETE y 15-HETE. Estos eicosanoides, junto con LTD4 y 13-R-HODE, inducen el crecimiento celular y la síntesis de ADN. Estos efectos son consecuencia de la interacción de la PGE2 con los receptores EP1 y EP4, el LTB4 con los receptores BLT1 y BLT2 y el LTD4 con el receptor Cis-LT1R. Hasta el momento no se han identificado receptores celulares para la mayoría de HETEs y HODEs , en esta tesis observamos que el 13-R-HODE interacciona con BLT1 y BLT2 y el 12-HETE con BLT2. Además, cuando se unen a sus receptores activan diferentes vías de señalización implicadas en la regulación de la proliferación celular tales como ERK, p38, CREB, GSK-3β y β-catenina. Cabe destacar que los dos enantiómeros del 13-HODE presentan efectos contrarios. Así, mientras que el 13-R-HODE presenta un efecto proliferativo, el 13-S-HODE inhibe el crecimiento e induce apoptosis al unirse a PPARγ. En relación a los derivados del EPA, tanto la PGE3 como el 12-HEPE inducen la proliferación de las células Caco-2 de forma similar a la PGE2 y al 12-HETE, mientras que el LTB5 no es mitogénico. Finalmente, en este trabajo se propone que el efecto proliferativo de LTB4, LTD4 ,12-HETE, y 13-R-HODE podría deberse principalmente a la activación de la vía COXs y la subsecuente síntesis de PGE2, que a su vez activaría múltiples vías de señalización implicadas en la proliferación celular. Además estos estudios proporcionan nuevas evidencias sobre el papel de diversos eicosanoides y sus receptores en el control del crecimiento de las células epiteliales intestinales. Resultados que pueden ser considerados en futuras investigaciones sobre el CRC y en el planteamiento de su tratamiento. / Arachidonic acid (AA), eicosapentaenoic acid (EPA) and linoleic acid (LA) are three polyunsaturated fatty acids (PUFAs) which are part of the phospholipids of cell membranes. After being released, all of them are metabolized by cyclooxygenase (COXs), lipoxygenase (LOXs) and cytochrome P450 (CYP450) pathways that form the AA cascade. The metabolites generated are eicosanoids and hidroxioctadecanoicos acids (HODEs), all of them with pleiotropic effects. One function that these metabolites regulate is cell proliferation and, as a result, they may be involved in cancer and particularly in colorectal cancer (CRC). Therefore, the objective of this work is to study the role of AA cascade in controlling the proliferation of human intestinal epithelial cells. We have used undifferentiated intestinal epithelial cells Caco-2 derived from an adenocarcinoma, as the experimental model. The results indicate that the Caco-2 cells synthesize PGE2, LTB4 5-HETE, 12-HETE and 15-HETE. These eicosanoids, together with LTD4 and 13-R-HODE, induce cell growth and DNA synthesis. These effects are due to the interaction of PGE2 with EP1 and EP4 receptors, LTB4 and 13-R-HODE with BLT1 and BLT2 receptors, 12-HETE with BLT2 and LTD4 with Cys- LT1R receptor. Also, when they bind to their receptors, they activate different signaling pathways involved in the regulation of Caco-2 cell proliferation. Note that the two enantiomers of 13-HODE have opposite effects. Thus, while 13-R-HODE has a proliferative effect, 13-S-HODE inhibits growth and induces apoptosis by binding to PPARγ. Regarding the metabolites derived from EPA, both PGE3 and 12-HEPE induce cell proliferation similar to PGE2 and 12-HETE, whereas LTB5 is not mitogenic. Finally, this Thesis proposes that the proliferative effect of LTB4, LTD4, 12-HETE, and 13-R-HODE could be due mainly to the activation of the COXs pathway and subsequent synthesis of PGE2 which in turn activate multiple signaling pathways involved in cell proliferation. Taken together, these studies provide new evidence that could be considered in future research on the role of eicosanoids in the pathogenesis of CRC as well as in the development of new pharmacological strategies.

No description available.