Atsakingo verslo idėja aktuali tiek viso pasaulio, tiek ir Lietuvos verslininkams, kaip veiksnys, didinantis įmonių konkurencingumą rinkoje. Ji gali padėti gerinti santykius su vartotojais, partneriais, investuotojais bei užtikrinti verslo ilgalaikiškumą ir stabilumą. Šiame darbe buvo stengiamasi, remiantis Lietuvos bei užsienio autorių moksliniais darbais, atskleisti socialinės atsakomybės sampratą, jos svarbą šiuolaikiniam verslui, išskyriau esminius socialinės atsakomybės teiginius ir teikiamą naudą, bei apžvelgiau ĮSA (CSR) taikymo sritis ir jose naudojamus principus. Taip pat darbe yra palyginama Lietuvos situaciją ĮSA kontekste su kitomis valstybėmis: Jungtinėmis Karalystėmis, Olandija, Belgija ir Latvija. Įvertinama kas yra pasiekta mūsų šalyje, skatinant socialinę atsakomybę, ir kokias ĮSA iniciatyvas dar reikia plėtoti ir įgyvendinti, remiantis užsienio šalių patirtimi. Lietuvoje socialinė atsakomybė kol kas nauja sąvoka ir dar gana neįprasti rūpesčiai verslo atstovams. Todėl Lietuvoje yra atlikta ne daug tyrimų apie socialiai atsakingo verslo skatinimą bei jo įgyvendinimą versle. Mano inicijuojamas tyrimo tikslas buvo indentifikuoti pagrindines ĮSA skatinimo priemones ir būdus, įvertinti jų reikšmę ir pritaikymą praktiškai, kartu pateikiant pasiūlymus, kas paspartinų ir sudarytų palankesnes sąlygas ĮSA plėtrai tarp Lietuvos įmonių. Tyrimas parodė, kad Lietuvoje vis dar trūksta supratimo ir informacijos apie socialinę atsakomybę, trūksta kompetetingų ĮSA specialistų... [toliau žr. visą tekstą] / The scale of cultural values of the organizations in the advanced countries has expanded recently significantly in the XX century. The organizations began comprehend clearly that they are the part of the social system and that relations between the organization ant the society, and between different systems (ecosystem, technical) are very important. Therefore, in the scale of the organizational values the new value like social responsibility has appeared. The idea of the responsible business is relevant for Lithuanian businessmen and all the world businessmen as the factor which may increase the competetiveness between the companies. This idea may assist to improve relations with consumers, partners, investors and insure the stability of the business. The author in this work on the grounds of the studies Lithuanian and foreign authors discloses the concept of the social responsibility, its importance to modern business, emphasizes important statements about social responsibility and its benefit and surveys the application areas of ĮSA (CSR) and their principles. The author also compares in this work situation in Lithuania and in other countries (the United Kingdom, Holland, Belgium, Latvia) on the subject of ĮSA. The author analyses the achievements in promoting social responsibility and ĮSA initiatives which the organizations need to promote and implement according to foreign practice. It should be mentioned that the social responsibility is quite new concept for Lithuanian... [to full text]

Problem: The increased environmental awareness among people as well as businesses has led to the development of new concepts such as sustainable development and environ-mental marketing. One way of practising environmental marketing, which is based on the three principles social responsibility, holism and sustainability, is to use eco-labels on prod-ucts and services. Many companies see the usage of eco-labels as a means to gain competi-tive advantage. The number of eco-labelled products and services constantly increases, but does it mean that the number of companies practising corporate social responsibility also increases? The thesis strives to find out how a company through the usage of eco-labels contributes to a sustainable society by practising environmental marketing and thus social responsibility. The more specific purpose of this thesis is to: Explore the relationship between the usage of eco-labels on products and services and the implementation of corporate social responsibility (CSR) within three different companies. Method: A qualitative research approach was applied. Data was collected through six semi-structured interviews with the responsible of environmental/sustainability questions of three different companies (Scandic, Arla Foods and JC) and with the representatives within information/PR from two third party organisations (the Nordic Swan and KRAV). Results: We have drawn the conclusion that in order to have CSR incorporated within the organisation of the company, there is a need to have a balance between the different di-mensions (economic, environmental and social) of the company. The company also needs to take responsibilities that go beyond economic, legal, and ethical responsibilities. Scandic and Arla Foods have CSR fully incorporated within their organisations. JC have an imbal-ance between the different dimensions and have therefore not fully incorporated CSR. When it comes to the relationship between the eco-label and CSR, we can conclude that for the explored companies the relationship is dependent on the environmental philosophy and the environmental culture of the company having the eco-label. Scandic and Arla Foods have strong environmental cultures and their eco-labellings are seen as being the output of their CSR. JC do not have such a strong environmental culture and their eco-labelling is seen as the input of CSR. Third party organisations play an important role for CSR within the explored companies, both for the development and for the continuous im-provements of CSR. Third party organisations emphasise the development of CSR when the eco-label is seen as being the input of CSR, as in the case of JC. When the eco-label is seen as the outcome, as for Scandic and Arla Foods, the third party organisations help the companies to make continuous improvements. / Problem: Den ökade medvetenheten hos människor såväl som hos företag när det kom-mer till miljöfrågor har bidragit till att nya koncept som till exempel hållbar utveckling och grön marknadsföring har uppkommit. Grön marknadsföring bygger på de tre principerna: socialt ansvarstagande, holism och hållbarhet. Ett sätt att tillämpa grön marknadsföring är att använda miljömärkningar på varor och tjänster. Användandet av miljömärkningar ses som en konkurrensfördel av många företag och antalet miljömärkta varor och tjänster ökar konstant. Betyder detta att även antalet företag som tar ett samhällsansvar ökar? Denna uppsats söker ta reda på hur ett företag med hjälp av miljömärkningar bidrar till ett hållbart samhälle genom tillämpning av grön marknadsföring och därmed också socialt ansvarsta-gande. Det mer specifika syftet med den här uppsatsen är att: Undersöka förhållandet mellan användandet av miljömärkningar på varor och tjänster och tillämpningen av företagens samhällsansvar (CSR) i tre olika företag. Metod: En kvalitativ undersökningsmetod tillämpades. Data samlades in genom sex styck-en semistrukturerade intervjuer med de ansvariga inom miljö- och hållbarhetsfrågor på tre olika företag (Scandic, Arla Foods och JC) och med informatörerna från två tredjeparts or-ganisationer (Svanen och KRAV). Resultat: Vi har kommit till slutsatsen att det måste finnas en balans mellan de olika di-mensionerna (ekonomiska, sociala och miljö) inom företaget för att CSR ska vara inkorpo-rerat i dess organisation. Företaget måste också ta ett ansvar utöver de ekonomiska, lagliga och etiska ansvar som företag har. Scandic och Arla Foods har fullt ut inkorporerat CSR i sina organisationer. JC har en obalans mellan de olika dimensionerna och har därför inte fullt ut inkorporerat CSR. När det kommer till förhållandet mellan miljömärkningen och CSR hos de undersökta företagen, har vi dragit slutsatsen att detta förhållande är beroende på miljöfilosofin och miljökulturen hos företaget som har miljömärkningen. Scandic och Arla Foods har starka miljökulturer och deras miljömärkningar ses som ett resultat av deras CSR. JC har inte någon stark miljökultur och deras miljömärkning ses som ett bidrag till CSR. Tredje parts organisationer spelar en viktig roll både för utvecklandet och för det kontinuerliga förbättrandet av CSR inom de undersökta företagen. När miljömärkningen ses som ett bidrag till CSR, som i fallet med JC, fokuseras tredje parts organisationers infly-tande på utvecklandet av CSR. När miljömärkningen ses som ett resultat av CSR, som hos Scandic och Arla Foods, hjälper tredje parts organisationer företagen att göra kontinuerliga förbättringar.

<p>Problem: The increased environmental awareness among people as well as businesses has led to the development of new concepts such as sustainable development and environ-mental marketing. One way of practising environmental marketing, which is based on the three principles social responsibility, holism and sustainability, is to use eco-labels on prod-ucts and services. Many companies see the usage of eco-labels as a means to gain competi-tive advantage. The number of eco-labelled products and services constantly increases, but does it mean that the number of companies practising corporate social responsibility also increases? The thesis strives to find out how a company through the usage of eco-labels contributes to a sustainable society by practising environmental marketing and thus social responsibility. The more specific purpose of this thesis is to:</p><p>Explore the relationship between the usage of eco-labels on products and services and the implementation of corporate social responsibility (CSR) within three different companies.</p><p>Method: A qualitative research approach was applied. Data was collected through six semi-structured interviews with the responsible of environmental/sustainability questions of three different companies (Scandic, Arla Foods and JC) and with the representatives within information/PR from two third party organisations (the Nordic Swan and KRAV).</p><p>Results: We have drawn the conclusion that in order to have CSR incorporated within the organisation of the company, there is a need to have a balance between the different di-mensions (economic, environmental and social) of the company. The company also needs to take responsibilities that go beyond economic, legal, and ethical responsibilities. Scandic and Arla Foods have CSR fully incorporated within their organisations. JC have an imbal-ance between the different dimensions and have therefore not fully incorporated CSR. When it comes to the relationship between the eco-label and CSR, we can conclude that for the explored companies the relationship is dependent on the environmental philosophy and the environmental culture of the company having the eco-label. Scandic and Arla Foods have strong environmental cultures and their eco-labellings are seen as being the output of their CSR. JC do not have such a strong environmental culture and their eco-labelling is seen as the input of CSR. Third party organisations play an important role for CSR within the explored companies, both for the development and for the continuous im-provements of CSR. Third party organisations emphasise the development of CSR when the eco-label is seen as being the input of CSR, as in the case of JC. When the eco-label is seen as the outcome, as for Scandic and Arla Foods, the third party organisations help the companies to make continuous improvements.</p> / <p>Problem: Den ökade medvetenheten hos människor såväl som hos företag när det kom-mer till miljöfrågor har bidragit till att nya koncept som till exempel hållbar utveckling och grön marknadsföring har uppkommit. Grön marknadsföring bygger på de tre principerna: socialt ansvarstagande, holism och hållbarhet. Ett sätt att tillämpa grön marknadsföring är att använda miljömärkningar på varor och tjänster. Användandet av miljömärkningar ses som en konkurrensfördel av många företag och antalet miljömärkta varor och tjänster ökar konstant. Betyder detta att även antalet företag som tar ett samhällsansvar ökar? Denna uppsats söker ta reda på hur ett företag med hjälp av miljömärkningar bidrar till ett hållbart samhälle genom tillämpning av grön marknadsföring och därmed också socialt ansvarsta-gande. Det mer specifika syftet med den här uppsatsen är att:</p><p>Undersöka förhållandet mellan användandet av miljömärkningar på varor och tjänster och tillämpningen av företagens samhällsansvar (CSR) i tre olika företag.</p><p>Metod: En kvalitativ undersökningsmetod tillämpades. Data samlades in genom sex styck-en semistrukturerade intervjuer med de ansvariga inom miljö- och hållbarhetsfrågor på tre olika företag (Scandic, Arla Foods och JC) och med informatörerna från två tredjeparts or-ganisationer (Svanen och KRAV).</p><p>Resultat: Vi har kommit till slutsatsen att det måste finnas en balans mellan de olika di-mensionerna (ekonomiska, sociala och miljö) inom företaget för att CSR ska vara inkorpo-rerat i dess organisation. Företaget måste också ta ett ansvar utöver de ekonomiska, lagliga och etiska ansvar som företag har. Scandic och Arla Foods har fullt ut inkorporerat CSR i sina organisationer. JC har en obalans mellan de olika dimensionerna och har därför inte fullt ut inkorporerat CSR. När det kommer till förhållandet mellan miljömärkningen och CSR hos de undersökta företagen, har vi dragit slutsatsen att detta förhållande är beroende på miljöfilosofin och miljökulturen hos företaget som har miljömärkningen. Scandic och Arla Foods har starka miljökulturer och deras miljömärkningar ses som ett resultat av deras CSR. JC har inte någon stark miljökultur och deras miljömärkning ses som ett bidrag till CSR. Tredje parts organisationer spelar en viktig roll både för utvecklandet och för det kontinuerliga förbättrandet av CSR inom de undersökta företagen. När miljömärkningen ses som ett bidrag till CSR, som i fallet med JC, fokuseras tredje parts organisationers infly-tande på utvecklandet av CSR. När miljömärkningen ses som ett resultat av CSR, som hos Scandic och Arla Foods, hjälper tredje parts organisationer företagen att göra kontinuerliga förbättringar.</p>

El propòsit d'aquesta tesi és investigar i descriure els necessaris canvis en la gestió de les escoles de negocis per arribar a ser institucions socialment responsables, i proposa com implementar el procés de canvi. Sustenta que l'educació en gestió responsable no és exclusivament una qüestió curricular, sinó que ha d'involucrar la institució en la seva totalitat perquè els estudiants es formin com a líders responsables i ètics, i proposa un model per a la transformació de les escoles de negocis cap a aquest objectiu. Aquesta tesi està constituïda per vuit articles acadèmics sobre aquest tema; el primer il•lustra la profusió de definicions, teories i enfocaments relacionats amb la Responsabilitat Social Corporativa. El segon article va contribuir a la millor comprensió de la importància de la Responsabilitat Social Universitària a través d'una revisió de la literatura sobre els seus orígens i evolució. En un següent article, titulat Escoles de Negocis Socialment Responsables: Les parts interessades demanen accions urgents, es va investigar si les parts interessades retroalimenten als degans amb suficients arguments per al canvi, i si els requisits d'acreditació de l’AACSB són coherents amb la necessària millora en l'educació de l'ètica empresarial i la responsabilitat social. Les conclusions d'aquest article van portar a la creació d'una cercle virtuós en L'avaluació d'un cercle virtuós per a escoles de negocis socialment responsables, en el qual es proposa a PRME com a centre d'unió amb les principals acreditadores i enquesta / rànquing del Beyond Grey Pinstripes (BGP), per impulsar de forma sinèrgica la transformació de les escoles de negocis. El següent article tracta sobre l'avaluació de requisits per a la classificació en el rànquing BGP, i analitza la metodologia de l'enquesta, ja que és l'única que se centra en els plans d'estudi i continguts de recerca en ètica, responsabilitat social i sostenibilitat de les escoles de negocis. Amb la convicció de la necessària transformació d'aquestes escoles, va seguir un article sobre Un canvi estratègic en les escoles de negocis per a l'educació en ètica empresarial, responsabilitat social i sostenibilitat. L'article següent va ser un co-escrit sobre l'educació empresarial responsable: No una qüestió curricular, sinó una raó de ser de les escoles de negocis, que ha posat èmfasi en la importància de desenvolupar una identitat en les escoles de negocis en relació amb l'ètica i la responsabilitat social. Finalment, tots les aportacions d'aquesta tesi culminen en la proposta d'Un model per a la transformació de les escoles de negocis en institucions socialment responsables, que centra a les persones com la raó última de tota activitat escolar, dirigint totes les polítiques i estratègies cap a una gestió socialment responsable en què les dimensions de l'ètica, responsabilitat social i sostenibilitat són incorporades i integrades en tots els aspectes de l'organització. / El propósito de esta tesis es investigar y describir los necesarios cambios en la gestión de las escuelas de negocios para llegar a ser instituciones socialmente responsables, y propone cómo implementar el proceso de cambio. Sustenta que la educación en gestión responsable no es exclusivamente una cuestión curricular, sino que debe involucrarse la institución en su totalidad para que los estudiantes se formen como líderes responsables y éticos, y propone un modelo para la transformación de las escuelas de negocios hacia ese objetivo. La tesis está constituida por ocho artículos; el primero ilustra la abundancia de definiciones, teorías y enfoques relacionados con la Responsabilidad Social Corporativa, a través de una revisión de literatura. El segundo artículo contribuye a la comprensión de la importancia de la Responsabilidad Social Universitaria mediante una revisión de la literatura sobre sus orígenes y evolución. Un siguiente artículo, titulado Escuelas de Negocios Socialmente Responsables: Las partes interesadas demandan acciones urgentes, se refiere a los argumentos con los que las partes interesadas demandan cambios a los decanos, y enfatiza la insuficiencia de los requisitos de acreditación de AACSB para mejorar la formación con principios éticos y de responsabilidad social. Las conclusiones de este artículo llevan a la creación de un círculo virtuoso en La evaluación de un círculo virtuoso para escuelas de negocios socialmente responsables, en el que se propone a PRME como centro de unión con las principales acreditadoras y la encuesta/ranking de Beyond Grey Pinstripes (BGP), para impulsar de forma sinérgica la transformación de las escuelas de negocios. El siguiente artículo trata sobre la Evaluación de requisitos para la clasificación en el ranking BGP y analiza la metodología de la encuesta, ya que es la única que se centra en los planes de estudio y contenidos de investigación en ética, responsabilidad social y sostenibilidad. Un siguiente artículo propone Un cambio estratégico en las escuelas de negocios para la educación en ética empresarial, responsabilidad social y sostenibilidad. El artículo que sigue, escrito en coautoría sobre la Educación empresarial responsable: No es una cuestión curricular, sino una razón de ser de las escuelas de negocios, hace hincapié en la importancia de desarrollar una identidad en relación con la ética y responsabilidad social. Por último, todos los aportes culminan en la propuesta de Un modelo para la transformación de las escuelas de negocios en instituciones socialmente responsables, que centra a las personas como la razón última de toda actividad escolar, con políticas y estrategias dirigidas hacia una gestión socialmente responsable en que las dimensiones de la ética, responsabilidad social y sostenibilidad son integradas en todos los aspectos de la organización. / The purpose of this thesis is to explore and describe what changes are necessary in the management of business schools in order for them to become socially responsible institutions, and how can the needed process of change be implemented. The thesis upholds that education in responsible business does not depend exclusively on curriculum, but should expand its scope to involve the entire institution towards the objective of educating students for becoming responsible and ethical business leaders. Consequently, a model is proposed for the transformation of a business school into a socially responsible institution. The thesis is paper-based, and comprises eight academic contributions; the first one consists in a literature review on Corporate Social Responsibility which reveals the profusion of related definitions, theories, approaches, and their development. The second paper contributes to the significance and better understanding of University Social Responsibility through a literature review of its origins and evolution. A following article, Socially Responsible Business Schools: Collective stakeholders’ voices demand urgent actions, addresses key stakeholders’ arguments that provide deans with plenty of criteria for change, and stresses the insufficiency of AACSB’s accreditation requirements to improve business ethics and social responsibility education. The conclusions of this article prompted a Virtuous circle for socially responsible business schools, which is constructed with PRME, the leading accreditation bodies, and the Beyond Grey Pinstripes (BGP) ranking for synergistically impelling the transformation of business schools. Inasmuch as the BGP survey and its Global 100 ranking form part of the proposed virtuous circle, a following article, Assessing what it takes to earn a Beyond Grey Pinstripes Ranking, addresses its significance and methodology, since it is the only one that focuses on the curricula and research content of ethics, social responsibility, and sustainability in MBA programmes. The need for the transformation of business schools is thus confirmed, and with this conviction in mind, a paper on A strategic change at business schools towards business ethics, social responsibility, and sustainability education ensued. The next article was co-authored on Responsible business education: Not a question of curriculum but a raison d’être, which stresses the importance of developing an identity in business schools in relation to ethics and social responsibility. Finally, the contributions of this thesis culminate in a proposal of A model for the transformation of business schools into socially responsible institutions, which centres people as the ultimate reason of all school activity, directing all policies and strategies towards a responsible management in which the dimensions of ethics, social responsibility, and sustainability are embedded and integrated in all aspects of the organisation.