This thesis deals with the conceptual solution of self-loading container on straw bales. It is the issue of these machines' distribution according to specified criteria at the beginning. Research part follows with describing the individual components cosequently included in the conceptual design. The third point is the design of the solution itself and its rationale. There are itemized individual structural components and visualization. The last part contains strength calculations for structural nodes.

In this thesis an alternative exterior wall construction for a specific building isinvestigated. The focus has been on investigating the material straw as a possiblecomponent in the future project Kulturborgen in Skåne, Sweden.Straw is a bio-based building material which, with a consideration to the climate crisis,has become a viable alternative intended to minimize carbon dioxide emissions from thebuilding sector. Through a compilation of the latest research on the material, theproperties of straw are presented in the theory chapter. Previous studies have shown thepotential of straw to be used as a load-bearing frame in house construction. However, dueto an adaptation to existing blueprints, the focus in this project has been on using straw asonly an insulating material together with load bearing I-joists. By modeling in AutodeskRevit and making calculations on the structure's load bearing capacity and thermalinsulation, a solution on an outer wall has been presented. The work culminates in aproposal for detailed drafts for a specific building that can become the basis for a possiblefurther development. / Halm är en restprodukt från odling av säd och andra grödor och räknas ur miljösynpunkttill ett mer hållbart alternativ än de konventionella byggnadsmaterial som producerasidag. Växtbaserade byggnadsmaterial som halm kan utgöra kolsänkor tack vare sinförmåga att fånga upp koldioxid från atmosfären och med tanke på en störreklimatmedvetenhet har biobaserade material blivit ett aktuellt alternativ ämnat attminimera koldioxidutsläppet från byggbranschen. Tidigare studier visar att halm har godaförutsättningar att användas som ett isolerande material tack vare sin lågavärmekonduktivitet. Halm kan även användas som en självbärande stomme eftersom denhar en hög lastöverföringsgrad. I kombination med en regelkonstruktion av annat materialkan halmen användas enbart som ett isolerande skikt mellan reglarna.Kulturborgen är ett storskaligt byggnadskomplex projekterat som en ringborg med ettöppet torg i mitten. Den byggnad som har studerats i detta examensarbete är enbart en deli komplexet, nämligen ett vandrarhem i två plan. I arbetet undersöks de möjligheter somfinns när en betongväggkonstruktion ersätts med ett biobaserat alternativ samt vilkakonsekvenser det kan få för projekteringen.I detta examensarbete undersöks en alternativ ytterväggskonstruktion för Kulturborgen.Fokus har varit att undersöka materialet halm som en möjlig beståndsdel i det framtidaprojektet Kulturborgen i Skåne, där den ursprungliga planen var att uppföra byggnadenmed prefabricerade betongelement.I en sammanställning av den senaste forskningen om materialet har halmens egenskaperoch tillämpning inom byggbranschen redovisats i ett teorikapitel. Olika metoder för attanvända halm som ett byggnadsmaterial har också tagits upp med avsikt att undersökavilken byggnadsmetod som passar bäst för Kulturborgen.På grund av anpassning till befintliga ritningar på Kulturborgen har användningen avhalm i detta projekt behandlats som enbart ett isoleringsmaterial där halmen är ett 400mm isolerande skikt i kombination med lättreglar med en bärande funktion. Lättreglarvaldes därför att de tack vare sitt I-tvärsnitt har en lägre andel trä än en regel med ettrektangulärt tvärsnitt. Detta gör att lättreglar är materialbesparande och ett lägre U-värdekan erhållas.En modell har tagits fram genom användning av programmet Autodesk Revit.Beräkningar på lättreglar har gjorts för att säkerställa att byggnaden klarar av alla lasterden utsätts för. U-värdesberäkningar utfördes för att kontrollera att vägguppbyggnadensom valdes fick ett U-värde som låg under 0,15 W/m2K, vilket hamnar inom en rimliggräns för en yttervägg. Slutligen har en lösning på en ytterväggskonstruktion presenterats.Arbetet mynnar ut i ett förslag på detaljlösningar för Kulturborgens vandrarhem ochdessa kan ligga till grund för en eventuell vidareutveckling.

[ES] La Constitución del Ecuador establece que el acceso a una vivienda digna es un derecho fundamental. Sin embargo, muchos ciudadanos viven en situaciones de riesgo, ya que las edificaciones que habitan no tienen características físicas y/o estructurales adecuadas. Esto se acentúa en la zona rural, en donde la necesidad de casas que cumplan estándares de calidad es en promedio 71, 2% más que las ciudades. En la mayoría de construcciones que se realizan en Ecuador, se usan materiales convencionales como el hormigón, bloques y ladrillos. Por lo que, cubrir la totalidad del déficit de vivienda (665 612 unidades) requiere una gran inversión económica; además, del alto costo ambiental que representaría; ya que, los materiales mencionados tienen consumos energéticos altos desde su producción hasta su puesta en obra. Es evidente entonces que la dotación de vivienda debe hacerse con materiales sustentables y accesibles a la mayoría de la población. Una alternativa es la paja, que es natural, renovable, sumidero de CO2 y biodegradable. En Ecuador se obtienen anualmente 28 754,492 toneladas de paja de trigo y cebada. Con este desecho de la cosecha, se podrían hacer fardos, con los cuales construir casas. Sin embargo, en el país existe muy poco conocimiento de este material y el sistema constructivo que se requiere para edificar de forma técnica y segura. La presente investigación aborda la caracterización física y mecánica de los fardos producidos localmente para determinar su posibilidad de su uso como material de construcción. Además, se realizaron ensayos pseudo-dinámicos a muros portantes realizados con fardos y recubiertos con dos alternativas de mortero. Con los resultados obtenidos, se realizó la modelación estructural de una vivienda tipo, determinando que el desplazamiento lateral relativo de la misma, cumple los estándares de la Norma Ecuatoriana de la Construcción para edificaciones sismo resistentes. También se realizó un análisis económico, determinando que el costo de la vivienda tipo es inferior al valor establecido para casas de interés social en el país. Lo que determina su accesibilidad al segmento poblacional más pobre. Además, se elaboró un manual, que detalla el procedimiento constructivo de la casa tipo, de forma clara y sencilla para hacerlo de fácil entendimiento. / [CA] La Constitució de l'Equador estableix que l'accés a un habitatge digne és un dret fonamental. No obstant això, molts ciutadans viuen en situacions de risc, ja que les edificacions que habiten no tenen característiques físiques i/o estructurals adequades. Això s'accentua en la zona rural, on la necessitat de cases que complisquen estàndards de qualitat és en mitjana 71,2% més que les ciutats. En la majoria de construccions que es realitzen a l'Equador, s'usen materials convencionals com el formigó, blocs i rajoles. Pel que, cobrir la totalitat del dèficit d'habitatge (665 612 unitats) requereix una gran inversió econòmica; a més, de l'alt cost ambiental que representaria; ja que, els materials esmentats tenen consums energètics alts des de la seua producció fins a la seua posada en obra. És evident llavors que la dotació d'habitatge ha de fer-se amb materials sustentables i accessibles a la majoria de la població. Una alternativa és la palla, que és natural, renovable, embornal de CO2 i biodegradable. A l'Equador s'obtenen anualment 28 754,492 tones de palla de blat i ordi. Amb aquesta deixalla de la collita, es podrien fer fardells, amb els quals construir cases. No obstinate això, al país existed molt poc coneixement d'aquest material I el sistema construction que es required per an edificar de manera tècnica I Segura. La present investigació aborda la caracterització física i mecànica dels fardells produïts localment per a determinar la seua possibilitat del seu ús com a material de construcció. A més, es van realitzar assajos pseudo-dinàmics a murs portants realitzats amb fardells i recoberts amb dues alternatives de morter. Amb els resultats obtinguts, es va realitzar el modelatge estructural d'un habitatge tipus, determinant que el desplaçament lateral relatiu d'aquesta, compleix els estàndards de la Norma Equatoriana de la Construcció per a edificacions sisme resistents. També es va realitzar una anàlisi econòmica, determinant que el cost de l'habitatge tipus és inferior al valor establit per a cases d'interés social al país. El que determina la seua accessibilitat al segment poblacional més pobre. A més, es va elaborar un manual, que detalla el procediment constructiu de la casa tipus, de manera clara i senzilla per a fer-ho de fàcil enteniment. / [EN] The Constitution of Ecuador establishes that access to decent housing is a fundamental right. However, many citizens live in risky situations since their buildings do not have adequate physical and structural characteristics. This is accentuated in rural areas, where the need for houses that meet quality standards is, on average, 71.2% higher than in the cities. In most constructions in Ecuador, conventional materials such as concrete, blocks, and bricks are used. Therefore, covering the entire housing deficit (665 612 units) requires a significant economic investment, in addition to the high environmental cost, since the materials have high energy consumption from production to installation. It is evident then that housing must be built with sustainable materials accessible to most of the population. One alternative is straw, which is natural, renewable, a CO2, and biodegradable. In Ecuador, 28 754.492 tons of wheat and barley straw are obtained annually. With this waste from the harvest, bales could be made with which to build houses. However, there needs to be more knowledge of this material and the construction system required to build technically and safely in the country. The present research addresses the physical and mechanical characterization of locally produced bales to determine the possibility of their use as a construction material. In addition, pseudo-dynamic tests were carried out on load-bearing walls made with bales. An economic analysis was also carried out, determining that the cost of the house type is lower than the value established for houses of social interest in the country. This determines its accessibility to the poorest segment of the population. In addition, a manual was prepared detailing the construction procedure of the house type clearly and straightforwardly to make it easy to understand. / Viera Arroba, LP. (2023). Factibilidad constructiva de viviendas con muros portantes de fardos de paja energéticamente eficientes y sismo resistentes en la zona andina del Ecuador [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196654