Der Beitrag behandelt ein Thema zur Geschichte der Musikdidaktik. Anhand der Originalquellen wird untersucht, ob und inwieweit Einflüsse Theodor W. Adornos in der didaktischen Konzeption Michael Alts nachzuweisen sind. Im ersten Teil des Beitrags werden die wichtigsten Aussagen und Gedanken der spezifisch musikpädagogischen Beiträge Adornos zusammenfassend wiedergegeben; im zweiten Teil werden alle wesentlichen Schriften Michael Alts zu musikdidaktischen Fragestellungen seit Veröffentlichung der Thesen gegen die musikpädagogische Musik Adornos (1954) ausgewertet. Die unterschiedlichen musikpädagogischen Zielvorstellungen Adornos und Alts werden herausgearbeitet: Michael Alt geht von den Möglichkeiten und Erfahrungen der schulischen Praxis aus; ihm geht es um den „Auf- und Ausbau einer geordneten, geschichtlich fundierten musikalischen Vorstellungswelt“ und um Orientierung im Pluralismus der Musikstile und Musikanschauungen. Sein Verhältnis zur Musischen Bildung bleibt dabei ambivalent. Ziel der Musikpädagogik nach Adorno ist die Ermöglichung der Erfahrung gesellschaftlicher Negativität anhand authentischer Kunstwerke und letztlich die Ermöglichung der Erfahrung des Wahrheitsgehaltes authentischer Musik, welche zur Herstellung des richtigen Bewusstseins führt. Der Beitrag zeigt, dass ein weitreichender, nachhaltiger Einfluss Adornos im musikpädagogischen Denken Michael Alts nicht belegt werden kann. / The article focuses on a historical subject of music education. It deals with the question, how far the writings and convictions of Theodor W. Adorno relating to music education influenced the didactics of Michael Alt. In this context the article discusses both authors’ different ideas of music education and teaching methodology.

No description available.

No description available.

No description available.

Alan Berg's two musical settings of Theodor Storm's poem"Schliesse mir die Augen beide" have received little in the way of scholarly analytical attention. The three major chapters of this thesis deal with the two settings on three different levels. Chapter II surveys the political and cultural milieu in which Berg functioned as a young composer of Lieder in the years 1900-1910. Chapter III examines the special quality of lyricism which is often attributed to Berg and his works. Chapter IV provides more definitive and complete musical analyses of the two settings than have heretofore been available. The question of what role songwriting played in the development of Berg's compositional process is addressed in the conclusion.

This dissertation argues that the interpretive framework from which Fontane's Effi Briest is commonly approached limits discussion to metropolitan core culture and fails to address Fontane's path-breaking accomplishment. After outlining limitations of some prominent approaches to Effi Briest in chapter one, my next four chapters explore alternative reading strategies that instead situate the novel in the imperial context of the new German state inflected by transnational relations and problematize the tendency to see Germany as a space territorially and culturally homogenized and stable. Chapter two reads the novel through Foucault's notion of heterotopia to demonstrate Fontane's heterotopic strategies as a counter-model to the monolithic mapping of novelistic space. In chapters three and four I use Bakhtin's chronotopic strategies to show how Fontane "fuses together" fictional time and space into a productive force for depicting society in motion and change. I demonstrate how this "spatial turn" breaks with the traditional time-paradigm and opens up space for polyphony and dialogism. Chapter five discusses Fontane's Wanderungen contrapuntally to draw attention to Fontane's counter-strategies, which break with the master narrative in favor of small-scale ones, to show their relevance for Effi Briest. The rest of my dissertation focuses on the novel's Eastern Pomeranian/Kessin-based chapters. Chapter six addresses the spatial arrangement of Hinterpommern from the viewpoint of the ruling elites. Chapter seven treats Kessin as a hybridized "third space" that both resists the dominant and represents an unstable and ambiguous alternative to paralyzing dichotomies of opposites. I also look into Hinterpommern as a contested space between Germans and Poles - and their competing claims over the Kasubians, inhabitants of the strategically important Baltic area. In chapter eight I show how the Polish margins impinge on Fontane's fictional representation of Prussia and are articulated in both the content and structure of Effi Briest. In chapter nine I discuss Fontane's representation of Polish/Slavic-hyphenated characters in terms of their different responses/resistance to anti-Slav/Polish prejudices and measures. In revealing the creative and transformative powers of margins this dissertation models alternative ways of approaching canonical writers and contributes to the transnationalization of German studies in particular and cultural studies in general.

No description available.

[EN] This thesis looks into the concept of regression as described by philosopher Theodor W. Adorno in his text On the Fetish-Character of Music and the Regression of Listening, and tries to find out whether this regression is present in the listening that takes place in the present moment. Adorno believed that music, as a work of art, can make people and society progress, through advancing thinking. But with mass communication media, it becomes objectified, turning into a commodity, and responding to the conditions of its merchandising. In this new situation, of a commercial order, the listener becomes trained to responde positively to the different versions of what is in essence the same product, and taste becomes modifies through repetition. Therefore, Adorno holds that, as the complexity of what is listened reduces itself, listening loses its reflective character, so listeners thus simplify their criteria and the level of their demands. With the main objective of proving the validity and the applicability of Adorno's ideas about music fetish-character and the regression of listening to the current situation, this research intends, in the first place, to delve into the meaning of Adorno's text; and secondly, to determine how certain aspects of this text can be articulated in order to examine present listening, in two different contexts: popular music consumption; and certain practices in the field of sound art. In order to achieve this, some of Adorno's texts have been revisited, as well as other research carried out after him. Moreover, later research and works have been explored, from fields such as the philosophy, the sociology and the aesthetics, and how they have developed these aspects, in order to complement Adorno's analysis with other more recent perspectives about music on mass media and its social consequences. Lastly, the elements of this analysis have been applied to a series of works and media, in which the regressive aspects of listening can be found (such as the reproduction of global hits in online music services), in contrast with another selection of works and situations created by artists, in which this regressive situation becomes transformed. As a result, a persistence of the regressive listening described by Adorno has been observed, and even an intensification of the standardization processes, created by the use of commercial online services. However, the web space offers the opportunity as well for sound artists to generate conditions, in which another listening experience is also possible. In some cases, Internet has been the mere medium; in others, the way to spread knowledge about the works. In a number of cases, it becomes the common space, which serves as a context for a kind of public art that requires user's participation, creating a new sense of collectivity. As such, it offers the oportunity to create interrelations, in which citizens can participate in a self-aware social reflection. / [ES] Esta tesis indaga en el concepto de regresión que describió el filósofo Theodor W. Adorno en su texto Sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha y trata de averiguar si esta regresión se presenta en la escucha que tiene lugar en el momento presente. Adorno defendió que la música, en tanto que obra de arte, puede hacer progresar a las personas y a la sociedad mediante un avance del pensamiento. Pero con los medios de comunicación de masas, se objetifica, se convierte en mercancía y responde a las condiciones de su comercialización. En esta nueva situación, de orden comercial, se adiestra al oyente a responder positivamente a las diferentes versiones de lo que es en esencia el mismo producto, y se modifica el gusto a través de la repetición. Por esta razón, Adorno sostiene que conforme se reduce la complejidad de lo que se escucha, y el oyente simplifica su criterio y su nivel de exigencia. Con el objetivo principal de comprobar la vigencia y la aplicabilidad de las ideas de Adorno sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha a la situación actual, esta investigación se propone, en primer lugar, profundizar en el significado del texto de Adorno, y en segundo lugar, determinar cómo ciertos aspectos de este texto pueden articularse para examinar la escucha actual, en dos contextos diferentes: el consumo de música popular; y en ciertas prácticas de arte sonoro. Para ello, se ha realizado una relectura de los textos de Adorno, así como de otras investigaciones realizadas posteriormente en torno a sus estudios. Además, se ha explorado cómo reflexiones e investigaciones posteriores, procedentes de los campos de la filosofía, la sociología y la estética, han desarrollado estos aspectos, para complementar el análisis del texto de Adorno con perspectivas más recientes sobre la música en los medios de comunicación y sus consecuencias sociales. Por último, se han aplicado los elementos de este análisis a una serie de obras y soportes en que se pueden hallar aspectos regresivos de la escucha (como la reproducción de éxitos globales en servicios de escucha en línea), en contraste con otra selección de obras y situaciones creadas por artistas en que se transforma la situación de escucha regresiva. Como resultado, se ha observado una persistencia de la situación regresiva descrita por Adorno e incluso una intensificación de la homogeneización del pensamiento creada por el uso de los canales comerciales mayoritarios que existen en línea. Sin embargo, el espacio web también ofrece la oportunidad para que artistas sonoros generen condiciones en que una escucha diferente también es posible. En algunos casos, Internet ha servido como el soporte, en otros, la manera de extender el conocimiento sobre la obra. En numerosos casos supone el espacio común que sirve de contexto para un tipo de arte público que requiere la participación del usuario, creando una nueva colectividad. Como tal, ofrece la oportunidad de crear interrelaciones en que los ciudadanos pueden participar en una reflexión social autoconsciente. / [CA] Aquesta tesi indaga en el concepte de regressió que va descriure el filòsof Theodor W. Adorno al seu text Sobre el caràcter fetitxista de la música i la regressió de l'escolta i cerca d'esbrinar si aquesta regressió que es presenta en l'escolta té lloc al moment present. Adorno pensava que la música, en tant que obra d'art, pot fer progressar a les persones i la societat. Però amb els mitjans de comunicació de masses, s'objectifica i es converteix en mercancia, i respon a les condicions de la seua comercialització. En aquesta nova situació, de ordre comercial, s'ensenya al oient a respondre positivament a les diferents versions d'allò que es en esència el mateix producte, i es modifica el gust a través de la repetició. Per aquesta raó, Adorno sosté que a mesura que es reduix la complexitat d'allò que s'escolta, l'escolta perd el seu caràcter reflexiu, i per això es simplifica el criteri de l'oient i el seu nivell d'exigència. Amb l'objectiu principal de comprovar la vigència i l'aplicabilitat de les idees d'Adorno sobre el caràcter fetitxista de la música i la regressió de l'escolta a la situació actual, aquesta investigació es proposa, en primer lloc, profunditzar en el significat del text d'Adorno, i en segón lloc, determinar com certs aspectes d'aquest text poden articular-se per a examinar l'escolta actual, en dos contextos diferents: el consum de música popular; i en certes pràctiques de l'art sonor. Per a aconseguir això, s'ha realitzat una relectura dels textos d'Adorno, així com d'altres investigacions realitzades posteriorment. A més a més, s'ha explorat com reflexions e investigacions posteriors, procedents dels camps de la filosofia, la sociologia i l'estètica, han desenvolupat aquestos aspectes, per a complementar l'anàlisis del text d'Adorno amb perspectivies més recents sobre la música als mitjans de comunicació i les seues consequències socials. Per últim, s'han aplicat els elements d'aquest anàlisi a una sèrie d'obres i suports en què es poden trobar aspectes regressius de l'escolta (com ara la reproducció d'èxits globals als serveis d'escolta en línia), en contrast amb una altra selecció d'obres i situacions creades per artistes en què es transforma la situació de l'escolta regresiva. Com a resultat, s'ha observat una persistència de la situació regressiva descrita per Adorno i fins i tot una intensificació de l'homogeneització del pensament, creada per l'ús dels canals comercials majoritaris que existeixen en línia. Tanmateix, l'espai web també ofereix l'oportunitat per a que artistes sonors generen condicions en què una escolta diferent també és possible. En alguns casos, Internet ha servit com a suport, en altres, com una forma d'estendre el coneixement sobre l'obra. En nombrosos casos, supón l'espai comú que serveix com a context per a un tipus d'art públic que requereix la participació de l'usuari, creant una nova colectivitiat. Com a tal, ofereix l'oportunitat de crear interrelacions en què els ciutadans poden participar en una reflexió social autoconscient. / Soria Martínez, V. (2015). La experiencia de la regresión de la escucha planteada por Theodor W. Adorno en la producción musical y el arte sonoro de 1990 a 2013 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58771 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Le double objectif de cette étude est d'examiner le rôle crucial joué par le concept de sujet dans les pensées d'Adorno et de Kierkegaard et de ressaisir les enjeux de la critique adornienne de la théorie kierkegaardienne du sujet. Pour ce faire, l'étude engage son investigation sur trois fronts. D'abord, elle s'attache à examiner la présentation kierkegaardienne de la théorie du sujet dans le Post-scriptum aux Miettes philosophiques. Ensuite, elle analyse sa critique immanente à l'intérieur de l' Habilitationsschrift d'Adorno: Kierkegaard. Construction de l'esthétique. Dans la conclusion, elle opère un retour dialectique sur les deux sections antérieures et fait voir que, si Kierkegaard et Adorno misent sur le sujet comme force de résistance face à l'oppression exercée par la totalité sociale, ils signalent l'inanité de tout volontarisme politique.

C’est autour du concept central de sacrifice que gravitent les différents thèmes de la problématique éthique d’Adorno. Par l’intermédiaire d’une analyse des contradictions de la société bourgeoise, nous étudions dialectiquement diverses modalités que prend le sacrifice dans le procès historique de l’Aufklärung. Si les contenus normatifs de la raison objective se dissolvent en sacrifiant leurs promesses, si l’Aufklärung finit par pécher contre son propre concept en se réalisant en système dans l'histoire, c’est qu'elle n'a jamais su, en définitive, éclairer de façon dialectique le lien inextricable qu'elle entretient avec la domination de la nature, qu'elle implique nécessairement, et à laquelle l'asservit le principe de la conservation de soi.