In this text, the relation of critical theory and religion is analysed, comparing Jürgen Habermas's late philosophy with the philosophy of his predecessor Theodor W. Adorno. The question I ask is: What changes has the relation of critical theory and religion undergone in the transition from Adorno's thinking to that of his successor? As I try to answer this question, I develop a specific understanding of Adorno's philosophy as a "contemplative eschatology", and perform an in-depth study of how, why, and with what consequences it has changed to a frame oriented towards reaching understanding. In so doing, I point out the ambivalence which the turn towards understanding breeds, and suggest the religious motives discovered in Adorno's work deserve further attention.

No description available.

Der Beitrag behandelt ein Thema zur Geschichte der Musikdidaktik. Anhand der Originalquellen wird untersucht, ob und inwieweit Einflüsse Theodor W. Adornos in der didaktischen Konzeption Michael Alts nachzuweisen sind. Im ersten Teil des Beitrags werden die wichtigsten Aussagen und Gedanken der spezifisch musikpädagogischen Beiträge Adornos zusammenfassend wiedergegeben; im zweiten Teil werden alle wesentlichen Schriften Michael Alts zu musikdidaktischen Fragestellungen seit Veröffentlichung der Thesen gegen die musikpädagogische Musik Adornos (1954) ausgewertet. Die unterschiedlichen musikpädagogischen Zielvorstellungen Adornos und Alts werden herausgearbeitet: Michael Alt geht von den Möglichkeiten und Erfahrungen der schulischen Praxis aus; ihm geht es um den „Auf- und Ausbau einer geordneten, geschichtlich fundierten musikalischen Vorstellungswelt“ und um Orientierung im Pluralismus der Musikstile und Musikanschauungen. Sein Verhältnis zur Musischen Bildung bleibt dabei ambivalent. Ziel der Musikpädagogik nach Adorno ist die Ermöglichung der Erfahrung gesellschaftlicher Negativität anhand authentischer Kunstwerke und letztlich die Ermöglichung der Erfahrung des Wahrheitsgehaltes authentischer Musik, welche zur Herstellung des richtigen Bewusstseins führt. Der Beitrag zeigt, dass ein weitreichender, nachhaltiger Einfluss Adornos im musikpädagogischen Denken Michael Alts nicht belegt werden kann. / The article focuses on a historical subject of music education. It deals with the question, how far the writings and convictions of Theodor W. Adorno relating to music education influenced the didactics of Michael Alt. In this context the article discusses both authors’ different ideas of music education and teaching methodology.

[EN] This thesis looks into the concept of regression as described by philosopher Theodor W. Adorno in his text On the Fetish-Character of Music and the Regression of Listening, and tries to find out whether this regression is present in the listening that takes place in the present moment. Adorno believed that music, as a work of art, can make people and society progress, through advancing thinking. But with mass communication media, it becomes objectified, turning into a commodity, and responding to the conditions of its merchandising. In this new situation, of a commercial order, the listener becomes trained to responde positively to the different versions of what is in essence the same product, and taste becomes modifies through repetition. Therefore, Adorno holds that, as the complexity of what is listened reduces itself, listening loses its reflective character, so listeners thus simplify their criteria and the level of their demands. With the main objective of proving the validity and the applicability of Adorno's ideas about music fetish-character and the regression of listening to the current situation, this research intends, in the first place, to delve into the meaning of Adorno's text; and secondly, to determine how certain aspects of this text can be articulated in order to examine present listening, in two different contexts: popular music consumption; and certain practices in the field of sound art. In order to achieve this, some of Adorno's texts have been revisited, as well as other research carried out after him. Moreover, later research and works have been explored, from fields such as the philosophy, the sociology and the aesthetics, and how they have developed these aspects, in order to complement Adorno's analysis with other more recent perspectives about music on mass media and its social consequences. Lastly, the elements of this analysis have been applied to a series of works and media, in which the regressive aspects of listening can be found (such as the reproduction of global hits in online music services), in contrast with another selection of works and situations created by artists, in which this regressive situation becomes transformed. As a result, a persistence of the regressive listening described by Adorno has been observed, and even an intensification of the standardization processes, created by the use of commercial online services. However, the web space offers the opportunity as well for sound artists to generate conditions, in which another listening experience is also possible. In some cases, Internet has been the mere medium; in others, the way to spread knowledge about the works. In a number of cases, it becomes the common space, which serves as a context for a kind of public art that requires user's participation, creating a new sense of collectivity. As such, it offers the oportunity to create interrelations, in which citizens can participate in a self-aware social reflection. / [ES] Esta tesis indaga en el concepto de regresión que describió el filósofo Theodor W. Adorno en su texto Sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha y trata de averiguar si esta regresión se presenta en la escucha que tiene lugar en el momento presente. Adorno defendió que la música, en tanto que obra de arte, puede hacer progresar a las personas y a la sociedad mediante un avance del pensamiento. Pero con los medios de comunicación de masas, se objetifica, se convierte en mercancía y responde a las condiciones de su comercialización. En esta nueva situación, de orden comercial, se adiestra al oyente a responder positivamente a las diferentes versiones de lo que es en esencia el mismo producto, y se modifica el gusto a través de la repetición. Por esta razón, Adorno sostiene que conforme se reduce la complejidad de lo que se escucha, y el oyente simplifica su criterio y su nivel de exigencia. Con el objetivo principal de comprobar la vigencia y la aplicabilidad de las ideas de Adorno sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha a la situación actual, esta investigación se propone, en primer lugar, profundizar en el significado del texto de Adorno, y en segundo lugar, determinar cómo ciertos aspectos de este texto pueden articularse para examinar la escucha actual, en dos contextos diferentes: el consumo de música popular; y en ciertas prácticas de arte sonoro. Para ello, se ha realizado una relectura de los textos de Adorno, así como de otras investigaciones realizadas posteriormente en torno a sus estudios. Además, se ha explorado cómo reflexiones e investigaciones posteriores, procedentes de los campos de la filosofía, la sociología y la estética, han desarrollado estos aspectos, para complementar el análisis del texto de Adorno con perspectivas más recientes sobre la música en los medios de comunicación y sus consecuencias sociales. Por último, se han aplicado los elementos de este análisis a una serie de obras y soportes en que se pueden hallar aspectos regresivos de la escucha (como la reproducción de éxitos globales en servicios de escucha en línea), en contraste con otra selección de obras y situaciones creadas por artistas en que se transforma la situación de escucha regresiva. Como resultado, se ha observado una persistencia de la situación regresiva descrita por Adorno e incluso una intensificación de la homogeneización del pensamiento creada por el uso de los canales comerciales mayoritarios que existen en línea. Sin embargo, el espacio web también ofrece la oportunidad para que artistas sonoros generen condiciones en que una escucha diferente también es posible. En algunos casos, Internet ha servido como el soporte, en otros, la manera de extender el conocimiento sobre la obra. En numerosos casos supone el espacio común que sirve de contexto para un tipo de arte público que requiere la participación del usuario, creando una nueva colectividad. Como tal, ofrece la oportunidad de crear interrelaciones en que los ciudadanos pueden participar en una reflexión social autoconsciente. / [CA] Aquesta tesi indaga en el concepte de regressió que va descriure el filòsof Theodor W. Adorno al seu text Sobre el caràcter fetitxista de la música i la regressió de l'escolta i cerca d'esbrinar si aquesta regressió que es presenta en l'escolta té lloc al moment present. Adorno pensava que la música, en tant que obra d'art, pot fer progressar a les persones i la societat. Però amb els mitjans de comunicació de masses, s'objectifica i es converteix en mercancia, i respon a les condicions de la seua comercialització. En aquesta nova situació, de ordre comercial, s'ensenya al oient a respondre positivament a les diferents versions d'allò que es en esència el mateix producte, i es modifica el gust a través de la repetició. Per aquesta raó, Adorno sosté que a mesura que es reduix la complexitat d'allò que s'escolta, l'escolta perd el seu caràcter reflexiu, i per això es simplifica el criteri de l'oient i el seu nivell d'exigència. Amb l'objectiu principal de comprovar la vigència i l'aplicabilitat de les idees d'Adorno sobre el caràcter fetitxista de la música i la regressió de l'escolta a la situació actual, aquesta investigació es proposa, en primer lloc, profunditzar en el significat del text d'Adorno, i en segón lloc, determinar com certs aspectes d'aquest text poden articular-se per a examinar l'escolta actual, en dos contextos diferents: el consum de música popular; i en certes pràctiques de l'art sonor. Per a aconseguir això, s'ha realitzat una relectura dels textos d'Adorno, així com d'altres investigacions realitzades posteriorment. A més a més, s'ha explorat com reflexions e investigacions posteriors, procedents dels camps de la filosofia, la sociologia i l'estètica, han desenvolupat aquestos aspectes, per a complementar l'anàlisis del text d'Adorno amb perspectivies més recents sobre la música als mitjans de comunicació i les seues consequències socials. Per últim, s'han aplicat els elements d'aquest anàlisi a una sèrie d'obres i suports en què es poden trobar aspectes regressius de l'escolta (com ara la reproducció d'èxits globals als serveis d'escolta en línia), en contrast amb una altra selecció d'obres i situacions creades per artistes en què es transforma la situació de l'escolta regresiva. Com a resultat, s'ha observat una persistència de la situació regressiva descrita per Adorno i fins i tot una intensificació de l'homogeneització del pensament, creada per l'ús dels canals comercials majoritaris que existeixen en línia. Tanmateix, l'espai web també ofereix l'oportunitat per a que artistes sonors generen condicions en què una escolta diferent també és possible. En alguns casos, Internet ha servit com a suport, en altres, com una forma d'estendre el coneixement sobre l'obra. En nombrosos casos, supón l'espai comú que serveix com a context per a un tipus d'art públic que requereix la participació de l'usuari, creant una nova colectivitiat. Com a tal, ofereix l'oportunitat de crear interrelacions en què els ciutadans poden participar en una reflexió social autoconscient. / Soria Martínez, V. (2015). La experiencia de la regresión de la escucha planteada por Theodor W. Adorno en la producción musical y el arte sonoro de 1990 a 2013 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58771 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Le double objectif de cette étude est d'examiner le rôle crucial joué par le concept de sujet dans les pensées d'Adorno et de Kierkegaard et de ressaisir les enjeux de la critique adornienne de la théorie kierkegaardienne du sujet. Pour ce faire, l'étude engage son investigation sur trois fronts. D'abord, elle s'attache à examiner la présentation kierkegaardienne de la théorie du sujet dans le Post-scriptum aux Miettes philosophiques. Ensuite, elle analyse sa critique immanente à l'intérieur de l' Habilitationsschrift d'Adorno: Kierkegaard. Construction de l'esthétique. Dans la conclusion, elle opère un retour dialectique sur les deux sections antérieures et fait voir que, si Kierkegaard et Adorno misent sur le sujet comme force de résistance face à l'oppression exercée par la totalité sociale, ils signalent l'inanité de tout volontarisme politique.

Ce mémoire explore l’utilisation du concept de «réification» comme concept critique permettant d’appréhender les pathologies propres à la modernité. Georg Lukács, élabore la première définition du concept de «réification» dans son essai «La réification et la conscience du prolétariat». Lukács y définit la réification comme ce moment où «un rapport, une relation entre personne prend le caractère d’une chose» masquant ainsi le fondement même de toute relation: les hommes eux-mêmes. Reprenant ainsi en grande partie le bagage théorique marxiste, Lukács donne un sens plus large au concept «d’aliénation» et de «fétichisme de la marchandise». Lukács développe cette définition du concept de réification à partir d’une relecture de Marx, mais une relecture fortement influencée par les travaux de Georg Simmel sur la «dépersonnalisation» inhérente au développement de l’économie marchande et ceux de Max Weber portant sur la tendance naturelle des sociétés modernes à la «rationalisation formelle». Ces auteurs décrivent de quelle manière la structure de l’échange marchand pénètre toutes les sphères de la vie humaine et a des conséquences autant objectives que subjectives, notamment dans les relations interpersonnelles. Dans un deuxième temps, ce mémoire montre comment cet héritage propre au concept de «réification» est mobilisé par Theodor W. Adorno, dans une tentative pour penser l’émancipation et de critiquer la tendance du «monde administré» à la réification. Il observe cette tendance dans le concept même de «raison» hérité des Lumières. La raison devient purement instrumentale et devient un outil de domination. La réification entraîne une déshumanisation et une plus grande froideur dans les rapports humains. Ainsi, la raison elle-même doit être mise en cause dans l’avènement de la catastrophe que représente «Auschwitz». C’est sur ces fondements théoriques qu’Adorno construit une philosophie morale soucieuse du problème de la réification en énonçant un nouvel impératif catégorique: «la non-répétition d’Auschwitz».

Submitted by Filipe dos Santos (fsantos@pucsp.br) on 2018-09-19T10:17:32Z No. of bitstreams: 1 Ana Luisa de Miranda Santiago.pdf: 3183702 bytes, checksum: 5e9f3e9530f9456b132ba93dd2ca8e89 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-09-19T10:17:33Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Ana Luisa de Miranda Santiago.pdf: 3183702 bytes, checksum: 5e9f3e9530f9456b132ba93dd2ca8e89 (MD5) Previous issue date: 2018-08-16 / This dissertation aims at the work of Teodor W. Adorno, with a focus on theoretical and bibliographic research, in order to better understand the practice of Philosophy teaching, what its objectives should be, as well as the issues that should in any way be misunderstood. Think through the practice based on reflection rather than just a specific methodology. Also work towards the proposed curriculum for the State of São Paulo and performing a critical analysis of part of this curriculum. In addition to that, the reflection exercise proposed from the teacher's point of view is considered vital / A presente dissertação pretende direcionar o olhar para a obra de Teodor W. Adorno, com esteio em pesquisa teórica e bibliográfica, com intuito de compreender melhor a prática do ensino de filosofia, quais deveriam ser seus objetivos, a quais questões não deveria esquivar-se. Pensar a prática a partir da reflexão e não de uma metodologia específica. Bem como voltar-se para o currículo proposto para o Estado de São Paulo e efetuar a análise crítica de parte desse currículo. Considera-se vital o exercício de reflexão proposto do ponto de vista do professor

Zugl.: Wien, Universiẗat, Diss.

The focus of this essay lies on examining the modernistic aesthetics of prose in Thorsten Jonsson’s novel Konvoj (1947). When Walter Benjamin wrote ”The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction” he proved that new technological inventions affected the reception of art. By studying Konvoj in light of Benjamin’s theory, this study indicates that the technology of modernity affects the narrative and the use of metaphors in the novel. In addition I want to investigate how Konvoj can be studied through the theories of Marshall Berman, Theodor W. Adorno and Anthony Giddens, and this by envisioning the modernistic prose as a response to the 19th century modernity. This study illustrates that the style and the narrative aspects of the novel can be understood through modernity, and that the plot (and the characters) are all affected by it. The protagonist of the novel, Antoni Borowski, becomes an object when he is caught in a situation he can’t control, but also a subject when caught in situations he is capable of taking control of. The analysis shows that Konvoj is not only an innovative and an experimental novel in terms of its narrative, but also a novel in which the distinction between nature and culture affects the protagonist Borowski with confusion and alienation.

Ce travail vise à scruter quatre lectures de Kafka dans la philosophie allemande. Pourquoi ces philosophes ont-ils rencontré et interprété Kafka ? La première hypothèse est d’ordre biographique : leurs découvertes de Kafka sont marquées par le sentiment d’une proximité personnelle à l’égard ce qu’il donne à lire. Kafka est l’écrivain d’un certain moment, où le rapport à la langue ne va pas de soi, où l’expérience de l’exil prédomine, et où les mutations historiques rendent les contours de la subjectivité flous. La seconde hypothèse est philosophique : leurs lectures se fondent sur la nécessité de philosopher autrement, afin d’intégrer ces mutations. On ne peut plus penser selon les catégories du sens, de l’identité, de la conscience - mais il faut accepter que le sujet découvre en lui un étranger. Le défi que Kafka dresse devant ces philosophes serait donc de pouvoir « penser la métamorphose ». Celle du sujet, mais aussi celle que subit la philosophie au contact de la littérature. Et enfin, celle que Kafka invente dans l’ensemble de son œuvre, dont nous montrons qu’elle est irriguée par le « devenir-animal ». / We are focusing on studying four readings of Kafka in german philosophy. Why have these philosophers met and interpreted Kafka ? Our first hypothesis is a biographical one : their reading of Kafka’s books are influenced by the feeling of a proximity between his life and their experiences. Kafka represents a crisis : in his work, the language is not innate anymore, experiencing exile is prevailing, the historical mutations affect the concept of subjectivity. The second hypothesis concerns the philosophy itself : because of these mutations, the traditional metaphysical categories of sense or consiousness are obsolete ideas. The subject is becoming a stranger. Kafka is challenging philosophers to « think out the metamorphosis », the subject’s metamorphosis, the philosophy’s metamorphosis, and finally, the one Kafka invented, which is everpresent in his works, the notion of a « becoming-animal ».