Aquesta tesi doctoral parteix de la premissa que El senyor dels anells s’ha convertit en una narrativa transmèdia, en què el relat es desplega a través de diferents mitjans. Des d’aquest enfocament, es desenvolupa un estudi descriptiu i interdisciplinari en què s’analitza la manera com el doblatge contribueix a la representació dels personatges Frodo, Gandalf i Aragorn en pel·lícules i videojocs basats en la història de J.R.R. Tolkien. A partir d’una selecció de fragments audiovisuals rellevants de cadascun dels tres personatges procedents de tres pel·lícules, dos videojocs i un curtmetratge, i tenint en compte que en els textos audiovisuals els continguts es transmeten simultàniament pels canals acústic i visual, l’anàlisi es focalitza en la presència i incidència de codis de significació dels canals acústic i visual en el doblatge per descriure el paper d’aquesta modalitat de traducció en la representació dels personatges en la combinació lingüística anglès-espanyol. / This doctoral thesis stems from the premise that The Lord of the Rings has evolved into a transmedia project, a brand-new storytelling means in which stories unfold across different media. From this point of view, a descriptive and interdisciplinary study was developed to analyse the incidence of dubbing in the representation of the characters Frodo, Gandalf and Aragorn in films and videogames based on J.R.R. Tolkien’s works. Bearing in mind the fact that contents in audiovisual texts are simultaneously transferred through the acoustic and visual channels, the analysis focused on the incidence of the signifying codes from the audio and visual channels on dubbing in a corpus selection of audiovisual fragments, relevant to each of the three characters and extracted from three films, two videogames and one short film. Thus, the thesis intends to describe the role of dubbing in the representation of characters in the English-Spanish combination. / Esta tesis doctoral parte de la premisa que El señor de los anillos se ha convertido en una narrativa transmedia, en la que el relato se desarrolla a través de diferentes medios. Desde este enfoque, se ha realizado un estudio descriptivo e interdisciplinario que observa y analiza la forma en que el doblaje contribuye a la representación de los personajes Frodo, Gandalf y Aragorn en películas y videojuegos basados en la historia de J.R.R. Tolkien. A partir de una selección de fragmentos audiovisuales relevantes de cada uno de los tres personajes procedentes de tres películas, dos videojuegos y un cortometraje, y teniendo en cuenta que en los textos audiovisuales los contenidos se transmiten simultáneamente por los canales acústico y visual, el análisis se focaliza en la presencia e incidencia de códigos de significación de los canales acústico y visual en el doblaje para describir el papel de esta modalidad de traducción en la representación de los personajes en la combinación lingüística inglés-español.

Aquesta tesi doctoral s'insereix en una línia de recerca que recull la descripció de l’oralitat prefabricada dels textos audiovisuals traduïts. En aquest cas concret, es descriu l’oralitat de les sèries d'animació i d’«anime» traduïdes al català a les Illes Balears per a la cadena de televisió pública IB3. La descripció dels trets del discurs oral dels textos audiovisuals traduïts esdevé una radiografia del llenguatge de la producció audiovisual aliena, que l’audiència rep traduïda mitjançant la modalitat de doblatge. L’objectiu general d’aquest treball és la descripció dels trets que caracteritzen l’oralitat de les traduccions per al doblatge. Els seus objectius específics compten amb la pertinent revisió teòrica –basada tant en els estudis sobre llengua oral en català i castellà, com en els estudis sobre oralitat prefabricada, naturalitat i «dubbese» en el camp dels Estudis de Traducció–; l’elaboració d’un corpus audiovisual de traduccions representatiu –amb la confecció rigorosa d’un catàleg i d’un corpus 1, previs a la selecció final del corpus estudiat–; la definició d’una metodologia d’anàlisi de corpus descriptiva, que analitza el text traduït en primera instància i busca els segments substituïts al text original; la mateixa anàlisi del corpus en els quatre nivells de la llengua –fonètic i prosòdic, morfològic, sintàctic i lexicosemàntic–, i una comparació final amb un corpus de llengua oral real per a poder descriure les regularitats de traducció –anomenades «normes» en la nomenclatura de la literatura utilitzada– observades als textos audiovisuals traduïts al català. La triangulació de les dades obtingudes amb aquelles recollides a la bibliografia pels diferents autors, i amb les del corpus de llengua oral real amb què s’han contrastat, dóna validesa als resultats de la tesi, i permeten concloure que les sèries doblades al català presenten un model de llengua específic diferenciat de la llengua oral i de la llengua escrita, però format per trets d’ambdós modes del discurs. Aquest model de llengua es caracteritza per la seua naturalesa elaborada i planificada, i per l’abundància de marques orals que tenen per objectiu transmetre un efecte d’espontaneïtat. Per tant, es tracta d’un discurs dotat d’una oralitat prefabricada, ja que s’acosta a la llengua col·loquial, però presenta una major cohesió i normativitat que aquesta.

La presente tesis doctoral se enmarca dentro de los Estudios de Traducción, más concretamente en los estudios sobre traducción audiovisual (TAV), y nace de la necesidad de asegurar un acceso igualitario a la información, al conocimiento y a la cultura de todas las personas. Los recientes cambios en la legislación y en las normas que se han producido en torno a la accesibilidad audiovisual y la evidencia de que el consumo de información y la adquisición de la cultura pasan hoy en día por la producción y distribución audiovisual llevan a plantear este trabajo centrado en la accesibilidad audiovisual. El presente trabajo surge, además, de la firme creencia de que la accesibilidad audiovisual y el derecho a la información han de garantizarse desde la infancia. Esta tesis está dividida en dos fases bien diferenciadas. Estas dos fases, pese a ser dos investigaciones independientes, se complementan para conseguir un objetivo general: aumentar la visibilidad y la conciencia social sobre el subtitulado para personas sordas (SPS), haciendo hincapié en la necesidad de unas normas específicas para la población más joven con discapacidad auditiva. En la primera fase se lleva a cabo un estudio descriptivo y observacional con una base empírica cuyo objetivo principal es describir, analizar y evaluar la subtitulación para niños sordos y con discapacidad auditiva en los canales de la TDT española dirigidos exclusivamente al público infantil y juvenil. En la segunda fase se lleva a cabo un estudio experimental exploratorio de recepción en el que se expone a 75 niños y niñas con discapacidad auditiva a la subtitulación emitida por los canales de la TDT española dirigidos al público infantil y a una propuesta alternativa elaborada específicamente para esta investigación y que se basa en la revisión teórica sobre las necesidades del público infantil con discapacidad auditiva. Los datos de esta segunda fase, recopilados a través de cuestionarios sobre la comprensión de los vídeos por parte de los sujetos, se analizan cualitativa y cuantitativamente tomando como base pruebas estadísticas para proponer estándares de calidad aplicables directamente a la práctica. Para el cumplimiento del objetivo principal de esta tesis doctoral, a lo largo de las fases de la investigación se lleva a cabo una revisión bibliográfica que intenta ser exhaustiva; se establece una metodología de compilación de corpus fiable y justificable para analizar la calidad de la SPS en España; se describe y analiza la SPS de las cadenas exclusivamente infantiles y juveniles de la TDT española; se evalúa la práctica de estas cadenas en comparación con la norma UNE 153010 (AENOR, 2012) y con la revisión teórica; se derivan conclusiones sobre la calidad de la SPS a partir de los datos y el análisis del estudio de la fase descriptiva; se proponen alternativas a la práctica actual de la SPS para niños y se evalúan en un estudio de recepción para, finalmente, comprobar la validez de las conclusiones derivadas de la fase descriptiva y la fase experimental. La presente tesis doctoral recalca la necesidad de impulsar estudios empíricos y de recepción en el ámbito de la traducción audiovisual y, más específicamente, en el ámbito de la SPS. Esta tesis doctoral no pretende ser un trabajo último o definitivo sobre la SPS para niños, sino arrojar luz sobre algunos de los aspectos que necesitan revisión en el ámbito de la SPS para el público infantil y que las conclusiones y tendencias observadas resulten de utilidad práctica.

Se trata de un trabajo que, si bien se puede adscribir al ámbito de estudio de la traducción audiovisual, no está exento de una clara orientación interdisciplinaria. El objetivo principal del mismo consistía en investigar, desde una dominante perspectiva descriptivista, el modo en el que ciertos pasajes humorísticos extraídos de la conocida serie de animación Los Simpson habían trasvasado la barrera no sólo interlingüística (inglés / español), sino también intercultural. Tras una necesaria primera fase de reflexión teórica y de la propuesta de una taxonomía de elementos capaces de dotar de humor al texto audiovisual, se procedió a la aplicación de los diferentes conceptos tratados (muy en particular de determinados postulados del Principio de Relevancia) al corpus seleccionado, con objeto de detectar aquellos elementos que dotaban de humor a los distintos segmentos examinados y observar cómo se había llevado a cabo su traducción. En líneas generales, tras esta fase analítica fue posible llegar a distintas conclusiones referentes a la traducibilidad del humor en textos audiovisuales, cuantificar el volumen de elementos humorísticos en cada versión y cifrar el porcentaje de humor que permanece y que se pierde como consecuencia de la actuación traductora, obtener una radiografía general del humor en este tipo de textos y, finalmente, confeccionar una lista de tendencias de traducción (entendidas como posibles normas) del humor en textos audiovisuales.

Este proyecto de investigación desarrolla un marco teórico de análisis en el que el concepto de método de traducción se presenta por medio de una representación gráfica y una representación paramétrica en función de tres parámetros: las restricciones operativas en traducción audiovisual, las normas y técnicas de traducción. El objeto de estudio lo componen cinco películas de cine independiente americano exhibidas en España, en versión doblada y subtitulada, en el periodo desde enero de 2001 a junio de 2004. Se ha considerado para esta tesis tanto la fase preliminar como la fase de traducción en sí misma. Los datos empíricos de la fase preliminar se han recopilado por medio de la realización de entrevistas a los traductores de las dos versiones de las películas que forman parte del corpus. Para el caso de la fase de traducción, se presentan 480 muestras de las cinco películas en sus dos versiones, que se han comparado entre sí. Las conclusiones del estudio se obtienen de forma cualitativa y cuantitativa. En el caso del análisis de los datos numéricos obtenidos de forma cuantitativa, se emplean métodos estadísticos rigurosos que muestran las similitudes y diferencias entre el método de traducción empleado en las versiones dobladas y subtituladas de los filmes.

Aquesta tesi doctoral tracta sobre la traducció de la fraseologia en obres literàries contemporànies i les seues corresponents adaptacions cinematogràfiques. Tot partint d'una revisió teòrica dels principals corrents en el panorama investigador en els àmbits de la traductologia i la fraseologia, s'exploren diversos punts d'intersecció entre ambdues disciplines per tal de centrar-se en algunes eines conceptuals com ara el concepte d'unitat fraseològica i la seua classificació o la noció de tècnica de traducció aplicada al problema específic de la traducció de la fraseologia. A partir d'aquestes consideracions, es compila un corpus plasmat en una base de dades fraseològica i traductològica i es duu a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de la freqüència d'ús de les diverses tècniques de traducció fraseològica a través de la comparació dels textos originals en anglés (novel·les i pel·lícules) i les seues corresponents traduccions al català i al castellà, tot tenint en consideració diverses variables d'anàlisi, com ara la modalitat i el tipus de traducció (traducció escrita literària i traducció audiovisual per al doblatge), la llengua meta (català o espanyol), o diversos factors que poden condicionar la tria del traductor, com ara la funció estilística de les unitats fraseològiques, les restriccions imposades per la modalitat i el tipus de traducció o d'altres factors d'influència inherents al traductor.

"Les interjeccions en un corpus audiovisual: descripció i representació lexicogràfica" aborda l'estudi de les interjeccions en un corpus audiovisual de comèdies de situació originals i doblades de l'anglès al català. En la tesi es descriuen les interjeccions des de diferents perspectives i, després d'analitzar-ne la representació als diccionaris, es proposa una aplicació lexicogràfica electrònica bilingüe. / "Les interjeccions en un corpus audiovisual: descripció i representació lexicogràfica", PhD studies interjections in an audiovisual corpus of sitcoms, both original and dubbed from English into Catalan. Interjections are described from different perspectives and, after analysing their representation in dictionaries, a bilingual electronic lexicographical tool is proposed.

La tesi «Paràmetres per a una taxonomia de la subtitulació» identifica tots els diferents tipus de subtítols existents i dissenya una taxonomia per a ordenar de manera sistemàtica tota la casuística de paràmetres classificatoris aplicables als diferents tipus de subtítols, tant existents com possibles. En primer lloc es revisa la noció de text audiovisual i de traducció audiovisual, partint dels elements que els configuren i amb un repàs bibliogràfic sobre el tema.Es proposen una sèrie de paràmetres formals a partir dels quals redefinir i formalitzar la classificació de les diverses modalitats de traducció audiovisual.S'analitzen les característiques de la subtitulació, les restriccions que presenta i les estratègies de què disposa el traductor per a fer-hi front i també s'examina el concepte de normes i s'aplica a la subtitulació. Finalment, els paràmetres de la taxonomia de la subtitulació s'apliquen a diferents exemples de textos audiovisuals subtitulats, segons el seu suport, i també s'apliquen a nou programes de subtitulació.