<p>Cilj istraživanja realizovanih u ovom radu, bio je&nbsp;modelovanje i formalna prezentacija jednog pristupa&nbsp;rješenju problema generisanja izvršnih softverskih&nbsp;specifikacija informacionog sistema. Kreiranjem rečnika&nbsp;opšteg modela korisničkog interfejsa, omogućeno je&nbsp;definisanje parametara koji specificiraju vizuelni dizajn&nbsp;korisničkog interfejsa. Praktična upotreba ovakvog pristupa&nbsp;sastoji se u automatskom generisanju prototipova koji su vrlo&nbsp;bliski finalnoj implementaciji aplikativnih sistema nekog&nbsp;informacionog sistema, korišćenjem generatora&nbsp;implementiranog u okviru alata IIS*Case. Time je omogućeno&nbsp;da se, u vrlo kratkom roku, izgeneriše funkcionalan&nbsp;korisnički interfejs za prikaz i ažuriranje podataka.</p> / <p>The aim of the research presented in this work is a modeling and&nbsp;formal presentation of an approach to the problem of generating&nbsp;executable software specifications of an information system. A&nbsp;specification of common user interface models is provided by&nbsp;defining the appropriate repository definitions. Practical application&nbsp;of the approach is provided by the implementation of an&nbsp;application generator as a part of IIS*Case tool. It provides&nbsp;automated generation of the prototypes that are very close to the&nbsp;final implementation of the system applications. By this, it is&nbsp;possible to efficiently generate dynamic user interface for data&nbsp;presentation and database update operations.</p>

El creixement de la robòtica (especialment en l'àrea dels sistemes intel·ligents) continua a grans passos, malgrat que encara no hi ha sistemes totalment autònoms per treballar en entorns complexos i desconeguts. Consideracions de cost, seguretat, temps de desenvolupament i altres, fan molt atractiva la teleoperació per a algunes tasques. És ben sabut que la interacció entre els operadors humans i els ordinadors encara és molt problemàtica (com es pot veure en les operacions de rescat del Titànic, Txernòbil i, més recentment, en la pèrdua d'un avió teleoperat a l'Afganistan). Aquests exemples fan ressaltar les dificultats inherents en la utilització de la informació i la teleoperació de robots. Una interfície persona-màquina (HMI) adequada podria resoldre aquest problemes, cosa que incrementaria la satisfacció de l'usuari i la utilització del sistema. Aquest projecte ofereix una contribució al desenvolupament i els criteris de disseny ergonòmic d'interfícies d'usuari per a sistemes teleoperats, especialment en el cas d'aplicacions amb robots submarins. Aquesta recerca es va desenvolupar com part del projecte GARBÍ, el robot submari teleoperat dissenyat per el Dr. Josep Amat i el seu equip, per ajudar als usuaris en les seves tasques marines. Una de les eines que ajuda a treballar millor un sistema teleoperat és la interfície persona-màquina (HMI) que serveix com canal de comunicació entre el sistema i l'usuari. Per iniciar el disseny de la interfície s'ha fet una recerca per determinar el marc teòric i l'estat de l'art en sistemes teleoperats, interfícies d'usuari i eines ergonomiques de disseny. S'han desenvolupat eines per mesurar qualitativament la qualitat de les interfícies persona-màquina (HMI) dels sistemes teleoperats presents en la literatura cientifica i determinar les millores que s'haurien d'introduir en les interficies en ordre de millorar la velocitat de transferencia d'informació.Les tasques de teleoperació han de mostrar una gran quantitat d'informació; aquesta situació es va resoldre en part mitjançant la realitat virtual, que es va fer servir com una eina per millorar les imatges de les càmeres. La realitat virtual, doncs, ajuda a resoldre alguns d'aquest problemes, com ara la representació espacial i la programació d'objectes. Aquest enfocament també permet una millora visual: la imatge real podria estar afectada per les condicions climàtiques (pluja, boirassa, etc.), per la part del dia (tarda, nit, etc.) i per l'entorn natural (la composició de l'aigua pot reduir la visibilitat submarina); la realitat virtual elimina tots aquests inconvenients i ofereix una imatge neta i filtrada. Un entorn virtual es va crear per introduir a l'usuari dintre de les tasques marines i totes les eines necessaries per la conducció del vehicle es van possar en la interfície. Per desenvolupar una interfície ergonómica i òptima s'ha d'involucrar als usuaris en el proces i aquestes activitats s'han de desenvolupar en forma especifica i organitzada. Durant aquesta recerca es van desenvolupar diverses interfícies persona-màquina, tenint en compte les necessitats i reaccions d'usuaris nous i experts. Dues interfícies es van desenvolupar per analitzar l'impacte de la visualització de la informació i la controlabilitat: una de les interfícies es va dissenyar amb finestres d'informació millorada per enfocar-la més a la visualització de dades i en l'altra es va simplificar el control i la manipulació del robot. El proces d'avaluació de les interfícies es va descriure, incloent una nova metodologia basat en els paràmetres d'utilització, la qual abasta diversos paràmetres i etapes de la interacció usuari-ordinador: la tasca, l'usuari i la interfície. Aquesta metodologia es va provar amb les interfícies desenvolupades i amb interfícies de jocs semblants. / The growth of robotics -specially in intelligent systems- continues at an ever-faster pace, even though we still lack of totally autonomous systems to work in complex, unknown environments. Cost, safety needs and development time, among other considerations, make teleoperation an appealing way to perform some tasks. As we know, however, interaction between human operators and computers remains problematic -as can be seen in rescue operations from the Titanic to Chernobyl and, more recently, the missing teleoperated airplane in Afghanistan. These examples underscore the difficulties inherent in information utilization and robot teleoperation. An adequate user interface would solve these problems, increasing both user satisfaction and system usage. The present project offers a contribution to the development and ergonomic design rules of user interfaces for teleoperated systems, specifically in the case of underwater robot applications.Teleoperated robots are currently employed in different fields, for example: mine exploration, spatial and underwater research, high-risk exploration areas and other applications where human intelligence is indispensable. Kress (from IEEE Robotics & Automation Society) <www.engr.utk.edu/maes/ff/rlk/ieee/> and others have pointed out that human machine interfaces (HMI) are critical to the success of teleoperation systems. A teleoperation task must display a great deal of information. Thus, virtual reality was added as a tool to enhance the plane camera images. Virtual reality helps solve some of those problems, e.g. spatial representation and object programming. This approach allows even for visual enhancement: the real image might be affected by weather conditions (rain, fog, etc.), time of the day (afternoon, night, etc.) and by natural environment (water composition can reduce underwater visibility). Virtual reality, allowing a clean, filtered image, would eliminate these and other inconveniences.As this research progressed, several human-machine interfaces (HMI) were developed, taking into account the needs and reactions of average as well as expert users. The interfaces were created with virtual reality tools and programmed in C language. Two interfaces were developed to analyze the impact of information visualization and controllability. One of them was designed with enhanced information windows to focus primarily on data visualization; while the other simplifies robot maneuverability and control. The fruit of this research allows for both a framework and guidelines for HMI design and a model for teleoperated human-machine interaction.In addition to the framework design, two interface evaluation methodologies were proposed. One, the Interface Index, is for rapid assessment. The other, the Usability Assessment, is for deep interface analysis, covering several parameters and stages in human-computer interaction. Several papers related to the development, design and evaluation of these interfaces have been published in international congresses related to this field.

Cette étude se propose de montrer la parenté de Fer benn dans "Buile Suibhne", avec le culte du cerf d'origine sibérienne décrit par A.F. Anisimov dans son article de 1963 "Cosmological concepts". Cette parenté suppose une diffusion de Sibérie en Irlande par l'intermédiaire de la branche Indo-Européenne après sa séparation de la branche Indo-Iranienne à partir de -2.000, laquelle marque le fin de l'unité des proto-Indo-Européens. L'origine de ce culte pourrait bien se trouver dans la culture d'Afanasievo d'essence proto-Indo-Européenne provoquée par la migration de Repin sur le Don à partir de -3.700, qui mettra en contact permanent l'est et l'ouest pendant des siècles. Le sceau cylindrique en jade de Maikop qui ne peut être antérieur au troisième millénaire av. n. è. d'après Nekhaev, représentant un cerf avec un arbre, pourrait être un précieux témoin précurseur du culte totémique des ancêtres chez les anciens Hittites sous forme de cerf. Nous suivons les traces de cet animal mère d'Usatovo jusqu'en Scandinavie puis du Val Camonica jusqu'en Ibérie en passant par la Gaule, avant de s'embarquer pour l'Écosse vers -1.000 d'où il passera en Irlande. Ce sont probablement des anciens moines devenus fili qui pour des raisons que l'on peut imaginer sauvegarderont une partie de notre patrimoine pré-chrétien, sous prétexte de christianisation.

Användbarhet är en term som används för att bedöma kvaliteten hos ett gränssnitt. God användbarhet är viktig då den ger en ökad produktivitet och andra affärsfördelar i form av färre misstag och bättre kvalitet på slutprodukten. Användbarhet är en viktig designprincip men är en svår egenskap att uppfylla hos applikationer. Studien behandlar användbarhet ur olika perspektiv, dels det teoretiska genom litteraturgenomgång, dels det praktiska genom intervjuer och observationer. Syftet var att förklara vad användbarhet är, hur det bedöms och vad man kan göra för att bygga in egenskapen i applikationer man utvecklar. För att exemplifiera och finna verklig förankring har jag valt att observera hur användare interagerar med ett existerande gränssnitt för bibliotek, Horizon. Slutsatser kring studien är att Horizon inte används till allt den var tänkt att användas till, vilket i princip är ett dåligt betyg för en applikation. Samtidigt är detta inget större problem då den negativa verkan på verksamheten kan i det här fallet vara en definitionsfråga: är studenternas produktivitet när det gäller att söka och beställa litteratur kritisk? När det gäller användbarhet i utvecklingsskedet kan man konstatera att även om intentionerna varit goda så har användbarhetsarbetet kring Horizon inte infriat förväntningarna. Vad som gått fel är varken sensationellt eller ovanligt; det har handlat om avsaknaden av slutanvändarens perspektiv, organisatoriska problem och möjligen också bristande kunskap om användbarhet i en eller annan form. En betydelsefull insikt som inte nämns i litteraturen men som togs upp är att beakta leverantörens marknadsställning när man ska köpa ett system. Trots bristerna, som ofta relaterar till brott mot designkonventioner, upplevs Horizon som ett bra och ändamålsenligt verktyg av sina användare. / Usability denotes the quality of a user interface. Even though usability is an important design principle, efforts to incorporate this quality in applications often fail. In this paper I study usability from a theoretical and a practical perspective. The goal is to explain usability and how to incorporate usability in applications. In order to exemplify, I study usability within the context of the library application Horizon. This study shows that Horizon is only partially utilized by its users which in principle is a bad grade for an application. Partial use is however in this case, not a serious problem since the negative effects partial use imply could very well be a matter of definition: is the productivity of students, when it comes to searching and ordering library material, critical for the organization? When it comes to usability in the development phases of a project, once again one can conclude that good intentions exist but efforts fail all the same and Horizon is no exception. This time we can attribute failure to the lack of the end users’ perspective, organizational problems and perhaps also unsufficient knowledge of usability in one form or another. An important conclusion, which has not been mentioned in the literature, is the importance of considering the market position of a presumptive vendor when buying a generic system. Despite the flaws (often related to violations of well established design principles) presented in this paper, Horizon is considered a good, effective and efficient application by its users.

IoT (Internet of Things) are devices which are usually equipped with different kinds of sensors, these sensor values are then sent to a server where these values are somehow processed. It’s predicted that the usage of IoT devices will increase significantly during the upcoming years.   Microsoft has a service named Azure IoT Hub, which is designed for easy administration of IoT devices, but Azure IoT Hub provides no user interface to administer these IoT devices. The task of this project is to create a user interface for Azure IoT Hub. / IoT (Internet of Things) är enheter som vanligtvis är utrustade med olika slags sensorer, dessa sensorvärden skickas sedan till en server där dessa värden på något sätt bearbetas. Det förutspås att användandet av IoT enheter kommer att öka signifikant under de kommande åren.   Microsoft har en tjänst som heter Azure IoT Hub, vilket är designat för att enkelt administrera IoT enheter, men Azure IoT Hub tillhandahåller inget gränssnitt för att kunna administrera dessa IoT enheter. Uppdraget för detta projekt var därför att skapa ett gränssnitt för Azure IoT Hub.

This master thesis deals with risk management in projects. The goal was to study the knowledge areas of project management, especially planning, identification and qualitative analysis of risk management. Based on the information from the required area, a tool was designed to help visualize the risks on the project while supporting their identification and analysis. The designed tool was programmed with the combination of Java Spring Boot server and React client. At the end of this thesis you can find result of the testing and possible future expansion of the application.

The aim of this diploma thesis is to create a mobile application that provides the users with structured, well-arranged and at the same time effective platform to share, present and practice the knowledge of various kinds. The work analyzes several existing applications and systems for education and sharing information and describes different approaches of mobile app development with the focus on multiplatformity. The main part of the work describes the gradual development of the application and documents the created format for the presentation and sharing of study materials, with the possibility of practical practice of the acquired knowledge. The result of this diploma thesis is a mobile application, which is available on the Google Play Store.

The goal of this master's thesis is to create an artificial intelligence for the Bang! game. There is a full description of the Bang! game, it's entire rules, player's using strategy principles and game analysis from UI point of view included. The thesis also resumes methods of the artificial intelligence and summarizes basic information about the domain of game theory. Next part describes way of the implementation in C++ language and it's proceeding with use of Bayes classification and decision trees based on expert systems. Last part represent analysis of altogether positive results and the conclusion with possible further extensions.

This thesis describes various game interfaces for human and gradually there are shown more modern and common available interfaces. Work closely describes how you can play games on a regular projector and sensors for gestures detection - Kinect and Leap Motion. This work focus on evaluation of aspects of table-game design with these components and also on display view calibration between projector and Leap Motion. Part of the project is devoted to describing the board game Catan, of which rules are taken to write down specification and options of player. According to this knowledge is then described the design of the play-set and the design of several interfaces of the game. Implementation is briefly described and final chapters covers forms of the testing methods of interfaces and testing evaluation from user perspective.

This thesis explains meaning of user experience, its main aspects, selected methodology, its integration into agile development process and what UX maturity level can be represented in real company. It also deals with analysis of selected existing user interfaces used for network print management and its end users. Prototyping and user testing methods are iteratively applied to these user interfaces. Evaluation of these methods concludes the thesis with a recommendation what UX processes should be integrated for future development of user interfaces in Y Soft.