• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 15
  • 6
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 26
  • 26
  • 12
  • 9
  • 8
  • 6
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

An international division of nature: The effects of structural adjustment on agricultural sustainability / Effects of structural adjustment on agricultural sustainability

Mancus, Philip Michael 06 1900 (has links)
xiii, 182 p. A print copy of this thesis is available through the UO Libraries. Search the library catalog for the location and call number. / Representing a distinct contribution to the tradition of comparative international research in the environment, this dissertation studies the effects of national economic restructuring programs, implemented under the administration of multilateral development institutions, on the fertilizer intensity, energy intensity, and value efficiency of national commodity agriculture for the period 1980 to 2002. Known as structural adjustment, these conditional loan agreements have been thoroughly studied with respect to various social outcomes but in terms of environment impact, sociological investigation has been limited to case studies and to preliminary quantitative analyses of deforestation. Examining the consequences of structural adjustment on soil fertility management is a unique contribution to the field. Combining empirical work with theoretical explication, I frame the object of study using agrarian systems theory and the concept of societal metabolism, examining how the problem of soil fertility in the modern era has become subsumed into industrial processes that are fossil-energy intensive. Relating this historical development to the ongoing dialectic between the forces, relations, and conditions of production, I investigate how the international division of labor, manifested in the uneven and combined development of national economies, facilitates an international division of nature and thereby reproduces the hierarchical system of appropriation that drives the ongoing global expansion of the metabolic rift. Laying out competing theoretical perspectives on the potential for rational management of agricultural modernization, in the empirical component of this project I employ cross-sectional time-series panel regression analysis of secondary data on national development indicators in order to evaluate the relative merits of these contrasting theories for the sustainable development possibilities of Third World nations. The cumulative effects of structural adjustment significantly and independently increase the negative externalities of agricultural modernization while at the same time diminishing the potential economic efficiency of intensive nutrient management. / Committee in charge: Richard York, Chairperson, Sociology; John Foster, Member, Sociology; Robert 0 Brien, Member, Sociology; Joseph Fracchia, Outside Member, Honors College
22

Demanda de Ãgua em sistemas de produÃÃo agrÃcola e seus impactos: ambientais e financeiros / Water supplying in production systems agricultural in impact: environmental in monetary.

Antonio FlÃvio Batista de AraÃjo 29 July 1902 (has links)
FundaÃÃo Cearense de Apoio ao Desenvolvimento Cientifico e TecnolÃgico / O presente trabalho teve por finalidade investigar os sistemas de produÃÃo agrÃcola adotados pelos pequenos produtores em Ãreas de sequeiro e irrigada onde se identificasse a produtividade da Ãgua, bem como suas perdas. O campo agrÃcola explorado com o sistema de agricultura irrigada corresponde ao perÃmetro irrigado Curupati, localizada no MunicÃpio de Jaguaribara enquanto que o sistema de sequeiro (plantio direto) foi implantado na regiÃo da Chapada do Apodi na porÃÃo inserida no MunicÃpio de Tabuleiro do Norte. A quantificaÃÃo da demanda de Ãgua na agricultura irrigada foi realizada computando-se os nÃmeros de horas de funcionamento da unidade de bombeamento que abastece o lote, determinando-se a vazÃo dos gotejadores que compunham o sistema e avaliando-se o perfil de umidade do solo atà a profundidade de 120 cm. O total de Ãgua aplicada no campo irrigado foi de 2.663.296,20 m3. A cultura irrigada considerada nessa pesquisa foi o mamÃo, embora os irrigantes tambÃm explorem a cultura da goiaba. Na Ãrea com plantio de sequeiro (plantio direto), o campo agrÃcola correspondia a 137 ha com a cultura do sorgo. A demanda de Ãgua foi quantificada atravÃs de pluviÃmetros implantados e monitorados por todo o perÃodo chuvoso do ano de 2008. O total precipitado durante o ciclo da cultura foi de 940 mm. A produtividade para a cultura do mamÃo variou de 80 ton ha-1 a 106 ton ha-1 durante o ciclo da cultura. Foi identificado que para cada 1 kg de mamÃo produzido foram consumidos 1,042 m3 de Ãgua expressando uma produtividade 0,95 kg m3 Na Ãrea de sequeiro a produtividade do sorgo variou de 438 kg ha-1 a 2.143 kg ha-1. Em decorrÃncia do total precipitado para o ano de 2008 ter sido superior em 27,54%, da mÃdia anual da regiÃo, nÃo se pode de fato avaliar a produtividade da Ãgua em sistema de plantio direto, uma vez que o total precipitado foi superior em 280% ao requerido pela cultura. / This work aims to investigate the agricultural production systems used by small farmers in rainfed and irrigated areas and also to identify the water productivity. The explored irrigated agricultural field was the Curupati irrigated perimeter, located in Jaguaribara, CearÃ, Brazil. The rainfed system (tillage) was implanted in the Chapada do Apodi region, sited in Tabuleiro do Norte, CearÃ, Brazil. The quantification of the water required to supply the irrigated crops was quantified through the flow rate of drippers. Also, the moisture of the soil profile was evaluated until the depth of 120 cm. The total of applied water in the irrigated field was 2,663,296.20 m3. The studied crop was papaya, although the guava crop was also explored. In the rainfed crop using tillage, the field was a 137 ha with the sorghum culture. The supplying water was quantified by rain gate implemented and monitored throughout the rainy season of 2008. The total rainfall during the cycle of the culture was 940 mm. The productivity for the cultivation of papaya ranged from 80 ton ha -1 to 106 ton ha -1 during the itâs productivity period. It was identified that for every 1 kg of papaya produced, 1,042 m3 of water was consumed, expressing a 0.95 kg m3 yield. In the rainfed area, the productivity of sorghum ranged from 438 kg ha-1 to 2,143 kg ha-1. Due to the fact that the total rainfall depth in 2008 was 27.4% higher than the annual average of the region, it was not possible to evaluate the water productivity in the tillage system, since the total rainfall depth was 280% higher than the required by the culture.
23

Evaluación de la sostenibilidad ambiental de la producción citrícola en el Uruguay mediante análisis de ciclo de vida

Cabot Lujambio, María Inés 10 November 2023 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Los cítricos son el cultivo frutícola más importante de Uruguay en términos de producción, superficie y aporte económico. Considerando la gran contribución de los sistemas agroalimentarios a los impactos ambientales, evaluar aquellos asociados a la producción citrícola en el país cobra gran relevancia para transitar hacia sistemas alimentarios sostenibles. En esta línea, el objetivo de la presente tesis es evaluar estos impactos ambientales mediante la utilización del análisis de ciclo de vida (ACV) y estudiar aspectos metodológicos clave de su aplicación a la producción citrícola. Se lleva a cabo una revisón crítica de la literatura de ACV de cítricos y se desarrollan cuatro casos de estudio en establecimientos representativos de la región, en concreto, la producción de limones, mandarinas y naranjas, y la producción de plantones en vivero. Los impactos se evalúan de la cuna hasta la puerta del establecimiento, usando unidades funcionales tanto de masa como de área y datos primarios correspondientes a varias temporadas de cultivo. Los principales puntos críticos ambientales detectados son las emisiones de campo producto de la aplicación de fertilizantes, la irrigación, y la producción de óxidos de cobre. Desde el punto de vista metodológico, se destaca la importancia de usar distintas unidades funcionales y de abordar la variabilidad temporal y la especificidad según el sitio de los datos de inventario, así como de usar métodos de caracterización de impactos regionalizados. Se observa que la contribución de las primeras etapas del cultivo al impacto ambiental de la producción citrícola es baja. / [CA] Els cítrics són el cultiu de fruita més important de l'Uruguai en termes de producció, superfície i aportació econòmica. Considerant la gran contribució dels sistemes agroalimentaris als impactes ambientals, avaluar aquells associats a la producció citrícola del país cobra gran rellevància per a transitar cap a sistemes alimentaris sostenibles. En aquesta línia, l'objectiu de la present tesi és avaluar aquests impactes ambientals utilitzant l'anàlisi de cicle de vida (ACV) i estudiar aspectes metodològics claus de la seua aplicació a la producció citrícola. Es fa una revisió crítica de la literatura d'ACV de cítrics i es desenvolupen quatre casos d'estudi en explotacions representatives de la regió, en concret, la producció de llimes, mandarines i taronges, i la producció de plançons en viver. Els impactes s'avaluen del bressol fins a la porta de l'establiment, usant unitats funcionals tant de massa com d'àrea i dades primàries corresponents a diverses temporades de cultiu. Els principals punts crítics ambientals detectats són les emissions de camp, producte de l'aplicació de fertilitzants, la irrigació, i la producció d'òxids de coure. Des del punt de vista metodològic, es destaca la importància d'usar diferents unitats funcionals i d'abordar la variabilitat temporal i els aspectes lloc-específics de les dades d'inventari, així com d'usar mètodes de caracterització d'impactes regionalitzats. S'observa que la contribució de les primeres etapes del cultiu a l'impacte ambiental de la producció citrícola és baixa. / [EN] Citrus is the most important fruit crop in Uruguay in terms of production, area, and economy. Considering the great contribution of agri-food systems to environmental impacts, evaluating those associated with citrus production in the country becomes highly relevant to move towards sustainable food systems. In this line, the goal of this dissertation is to evaluate these environmental impacts using life cycle assessment (LCA) and to study key methodological aspects of its application to citrus production. Literature on citrus LCA is critically reviewed and four case studies are developed in representative agricultural holdings of the region, specifically, the production of lemons, mandarins and oranges, and the production of seedlings in nurseries. Impacts are assessed from cradle to gate, using both mass and area functional units and primary data for several growing seasons. The main environmental hotspots detected are on-field emissions from fertiliser application, irrigation, and copper oxides production. As to methodology, the relevance of using different functional units and addressing temporal variability and site-specificity of inventory data is highlighted, as well as using regionalised impact characterisation methods. It is observed that the contribution of the first stages of the crop to the environmental impacts of citrus production is low. / Maria Inés Cabot is the recipient of a PhD scholarship (POS_EXT_2018_1_154319) from the National Agency for Research and Innovation (ANII, Uruguay) and received a support scholarship for the completion of postgraduate studies (BFPD_2023_1#46477920) from the Postgraduate Academic Commission (CAP, University of the Republic). / Cabot Lujambio, MI. (2023). Evaluación de la sostenibilidad ambiental de la producción citrícola en el Uruguay mediante análisis de ciclo de vida [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/199490 / Compendio
24

Developing Indicators to Assess Agricultural Sustainability. Application to the Spanish Context

Sinisterra Solis, Nelson Kevin 07 March 2024 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Considerando la importancia que tiene en el proceso de toma de decisiones el disponer de datos, en esta tesis doctoral se desarrollan indicadores cuantitativos para monitorizar la sostenibilidad integral y ambiental de las prácticas agrícolas actuales en España. Se pretende proporcionar datos que sirvan como punto de partida para apoyar la transición hacia una agricultura sostenible y al mismo tiempo abordar aspectos metodológicos críticos en la evaluación de la sostenibilidad. Las principales opciones metodológicas que se abordan en esta tesis son la aplicación del análisis de ciclo de vida atribucional para la evaluación ambiental de la sostenibilidad agraria y el uso de técnicas multicriterio para desarrollar un indicador compuesto de sostenibilidad que permita evaluar la sostenibilidad agraria. Además, se usan datos estadísticos promedio para realizar las modelizaciones de los sistemas estudiados. En la sección 2.1 del capítulo de resultados se evalúan los impactos ambientales de viñedos convencionales y ecológicos representativos en una región vitivinícola relevante en España (DOP Utiel-Requena). En este caso de estudio se profundiza en la influencia que tiene la modelización de emisiones en campo en los resultados de impacto medioambiental. En la sección 2.2 se evalúan los impactos ambientales de la producción de tomate y naranja en las principales regiones productoras españolas. Además, en la sección 2.3 se desarrolla una propuesta metodológica para estimar los datos de actividad de las explotaciones agrarias a partir de datos contables. En la sección 2.4, la propuesta metodológica anterior se adapta y se aplica en la estimación de los impactos ambientales de cultivos relevantes en siete de las diecisiete comunidades autónomas españolas. También se explora la presentación de los impactos con base en una unidad funcional que represente adecuadamente el papel económico de la agricultura según el público objetivo. En la sección 2.5 se evalúa la sostenibilidad integral de las mismas explotaciones agrarias mediante el desarrollo de un indicador compuesto, destacando como factores de carácter normativo claves en la evaluación de la sostenibilidad las ponderaciones asignadas a los atributos individuales de sostenibilidad y la compensación entre ellos. En general, los resultados en sostenibilidad muestran comportamientos diferenciales de la agricultura española en función del tipo de cultivo y región, gestión del agua y sistema de cultivo. Estas diferencias deben interpretarse en el contexto de las fuentes de datos utilizadas, los supuestos tenidos en cuenta en las modelizaciones y el alcance de la investigación. En resumen, se puede concluir que la evaluación cuantitativa de la sostenibilidad agrícola es un asunto complejo debido a la ambigüedad del concepto, el uso intensivo de datos y la alta sensibilidad de la agricultura a aspectos agroecológicos y factores de mercado. / [CA] Considerant la importància que té en el procés de presa de decisions disposar de dades, en aquesta tesi doctoral es desenvolupen indicadors quantitatius per monitoritzar la sostenibilitat integral i ambiental de les pràctiques agrícoles actuals a Espanya. Es pretén proporcionar dades que funcionen com a punt de partida per donar suport a la transició cap a una agricultura sostenible i alhora abordar aspectes metodològics crítics en l'avaluació de la sostenibilitat. Les principals opcions metodològiques que aborda aquesta tesi són l'aplicació d'anàlisi de cicle de vida atribucional per a l'avaluació de la sostenibilitat ambiental agrària i l'ús de tècniques multicriteri per desenvolupar un indicador compost de sostenibilitat per avaluar la sostenibilitat agrària. A més, s'utilitzen dades mitjanes estadístiques per a realitzar les modelitzacions. A l'apartat 2.1 del capítol de resultats s'avaluen els impactes ambientals de vinyes convencionals i ecològiques representatives d'una regió vitivinícola rellevant a Espanya (DOP Utiel-Requena). En aquest cas d'estudi s'aprofundeix en la influència que té la modelització d'emissions en camp als resultats d'impacte mediambiental. A l'apartat 2.2 s'avaluen els impactes ambientals de la producció de tomaca i taronja a les principals regions productores espanyoles, on a més es desenvolupa una proposta metodològica per estimar les dades d'activitat de les explotacions agràries a partir de dades comptables (apartat 2.3). A la secció 2.4, la proposta metodològica anterior s'adapta i s'aplica a l'estimació dels impactes ambientals de cultius rellevants en set de les disset comunitats autònomes espanyoles. A més d'això, s'explora la presentació dels impactes sobre la base d'una unitat funcional que represente adequadament el paper econòmic de l'agricultura segons el públic objectiu. A l'apartat 2.5 s'avalua la sostenibilitat integral de les mateixes explotacions agràries mitjançant el desenvolupament d'un indicador compost, destacant com a factors claus de caràcter normatiu en l'avaluació de la sostenibilitat les ponderacions assignades als atributs individuals de sostenibilitat i la compensació entre ells. En general, els resultats de sostenibilitat mostren comportaments diferencials de l'agricultura espanyola en funció del tipus de cultiu i regió, gestió de l'aigua i sistema de cultiu. Aquestes diferències s'han d'interpretar en el context de les fonts de dades utilitzades, les assumpcions realitzades en les modelitzacions i l'abast de la investigació. En resum, es pot concloure que l'avaluació quantitativa de la sostenibilitat agrícola és un assumpte complex a causa de l'ambigüitat del concepte, de l'ús intensiu de dades i de l'elevada sensibilitat de l'agricultura a aspectes agroecològics i factors de mercat. / [EN] Considering the importance of including quantitative measures in the decision-making process, this dissertation aims to develop indicators with which to assess the environmental and overall sustainability of current agricultural practices in Spain at a regional level. What is sought is the provision of data that work as a starting point from which to support the transition to sustainable agriculture while addressing critical methodological aspects in sustainability assessment. The main methodological choices of this thesis are attributional life cycle assessment, multicriteria techniques for developing of a composite sustainability indicator and using sources of average statistics. Besides providing quantitative information, this dissertation also explores key methodological issues regarding the quantitative assessment of agricultural sustainability. In particular, the results, focus on assessing the environmental and the overall sustainability. In section 2.1 of the results chapter, the environmental impacts of conventional and organic vineyards located in a relevant wine region in Spain (Utiel-Requena DOP) are assessed, delving into the influence of the modelling on-field emissions on the impact results. The environmental impacts of tomato and orange production in the main Spanish producing regions are assessed in section 2.2, where also an approach to estimate agricultural inventories from farm accountancy data is developed (section 2.3). The previous approach is adopted in section 2.4, to estimate the environmental impacts of the main crops grown in the Spanish regions. In addition, there is an exploration of a functional unit for a proper representation of the economic role of agriculture according to the target audience. In section 2.5, the overall sustainability of the same crops by developing a composite indicator is assessed, considering the weights assigned to the sustainability attributes and the trade-offs between them as key normative factors in the assessment of sustainability. Overall, the results show differential performances of Spanish agriculture depending on the crop type and region, water management, and farming system. These differences should be interpreted in the context of the primary data sources, modelling assumptions and the scope considered. In brief, it can be concluded that the quantitative evaluation of agricultural sustainability is a complex issue due to the ambiguity of the concept, the intensive use of data required and the highly sensitive nature of agriculture to agroecological aspects and market factors. / I would like to acknowledge the institutions that provided financial support, namely the Universitat Politècnica de València, for funding a four-year research contract through Subprogram 1 (PAID-01-18), the ADSIDEO - COOPERACIÓN 2020 Program (AD2011), and the Erasmus + program that provided the funds for a three months research stay at the Bioeconomy and Biosystems Economics Laboratory of the Technical University of Crete -TUC (Chania, Greece). Finally, I also wish to thank the Colombian Government for its funding through the program “Doctorado en el Exterior-885” of COLCIENCIAS. / Sinisterra Solis, NK. (2024). Developing Indicators to Assess Agricultural Sustainability. Application to the Spanish Context [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203015 / Compendio
25

Uso da terrra e caracterização hidropedológica na região de vila Kramer, São Francisco de Assis - RS / Land use and hidropedological characterization in the region of vila Kramer, São Francisco de Assis - RS

Auzani, Gislaine Mocelin 31 August 2010 (has links)
The knowledge about the physical-natural environment to be explored is extremely important for the correct development of human activities. The planning of land use and occupation minimizes the environmental impact, therefore, providing a balanced ecosystem in its different phases. The incorrect use of land can harm considerably the environment, which is many times irreversible. The aim of this work was to evaluate the use of land in different times, to study the natural vulnerability of aquifer systems and to evaluate the physical-chemical parameters of groundwater in the region of Vila Kramer, in the city of São Francisco de Assis, Rio Grande do Sul, State, Southern Brazil. A soil study was made, identifying and characterizing the different soil classes which occur in the area, using geoprocessing techniques. Different soil maps were made, such as: geological, hypsometrical, gradient index, land use in 1989, 1999 and 2009, Permanent Preservation Areas (PPAs), agricultural sustainability, and adaptation of the soil use. There was also an identification of the areas with land use conflict. The tool used to study the natural vulnerability of aquifers (confined/not confined) was the DRASTIC and GOD methodology. In order to characterize the groundwater, an analysis of physical and chemical parameters was made using the water collected from the wells. The results showed that the natural forest cover presented a significant decrease between 1989 and 2009, which corresponds for 26.32% of the area. In the areas without forest there was not much difference between 1989 and 1999 considering this class of use. In 2009 there was an increase of 10.16% compared to the past decade. This increase is related mainly to the decrease in the areas used with crops. As a result we can highlight, in relation to the natural vulnerability of the aquifer area, that, the DRASTIC methodology ranged between vulnerable, high vulnerable, and extremely vulnerable area, while in the GOD methodology it ranged between negligible, low moderate, high and extreme. The DRASTIC and GOD methodologies provided approaches to identification of the vulnerability of the areas and the natural conditions of the aquifers, as well. From this point, it is possible to have the use of GIS, through the delineation of theme maps, which can be used to sustainably manage the hydric groundwaters resources. / O conhecimento do meio físico-natural a ser explorado é extremamente importante para o desenvolvimento correto das atividades humanas. O planejamento do uso e ocupação da terra acaba minimizando o impacto ambiental, assim garantindo um ecossistema equilibrado nas suas diversas fases. O manejo incorreto da terra pode trazer perdas consideráveis ao meio ambiente e muitas vezes irreversíveis. O objetivo do trabalho foi avaliar o uso da terra em diferentes épocas, estudar a vulnerabilidade natural dos sistemas aquíferos e analisar os parâmetros físicoquímicos das águas subterrâneas na região da Vila Kramer, município de São Francisco de Assis, RS. Foi realizado um levantamento de solos, identificando e caracterizando as diferentes classes de solos que ocorrem na área, utilizando técnicas de geoprocessamento. Foram gerados mapas de solos, geológico, hipsométrico, de declividade, de uso das terras de 1989, 1999 e 2009, de Áreas de Preservação Permanente (APPs), de aptidão agrícola, de adequação de uso e identificadas as áreas de conflito do uso das terras. O recurso usado para estudar a vulnerabilidade natural dos aquíferos (confinado/não confinado) foi a metodologia DRASTIC e GOD. Para caracterizar as águas subterrâneas, fez-se análise de parâmetros físico-químicos em amostras coletadas dos poços. Os resultados mostraram que a floresta nativa apresentou um decréscimo relativo entre 1989 e 2009, onde atualmente corresponde a 26,32% da área. Nas áreas de campo, não houve muita diferença entre 1989 e 1999 nessa classe de uso, sendo que em 2009 ocorreu um aumento de 10,16% em relação à década passada. Esse aumento está relacionado principalmente à diminuição nas áreas utilizadas com culturas. Como resultado, pode-se destacar, em relação à vulnerabilidade natural dos aquíferos da área, que a metodologia DRASTIC variou entre área vulnerável, muito vulnerável e extremamente vulnerável, enquanto que na metodologia GOD variou de insignificante, baixa, média, alta e extrema. As metodologias DRASTIC e GOD proporcionaram a identificação das classes de vulnerabilidade e também as condições naturais dos aquíferos. A partir daí, pode-se ter a utilização dos SIGs, através da elaboração de mapas temáticos que podem ser usados para o gerenciamento de modo sustentável dos recursos hídricos subterrâneos.
26

Innovative Collaboration in Agri-Food Systems

Piñeiro, Verónica Ana 02 September 2022 (has links)
Tesis por compendio / [ES] El objetivo general de esta Tesis ha sido avanzar en el estudio de los determinan-tes o características que pueden conducir a una colaboración exitosa entre los actores del sistema agroalimentario. Para ello, se analizaron las actividades de cooperación desarrolladas por explotaciones agrícolas, empresas agroalimentarias, instituciones y organizaciones vinculadas a la agroalimentación, que realizan ac-tividades innovadoras en España y América Latina y el Caribe (ALC). La investigación aborda diferentes ámbitos en los que se producen colaboraciones innovadoras. Se trata del ámbito científico, del ámbito de las plataformas multiac-tores y del ámbito de los agricultores y sus instituciones. Se ha estructurado en tres capítulos, correspondientes cada uno a un artículo científico publicado en una revista internacional. Cada uno de ellos aborda un aspecto específico para cumplir el objetivo general que se acaba de señalar. El primer artículo se titula "Collaboration for social innovation in the agri-food system in Latin America and the Caribbean". Este estudio tiene por objeto reali-zar una revisión del estado del conocimiento, utilizando técnicas bibliométricas, de la colaboración innovadora en los sistemas alimentarios y rurales de América Latina y el Caribe (ALC). Concretamente se analizan las actividades de coopera-ción desarrolladas por explotaciones agrícolas y empresas agroindustriales para emprender actividades innovadoras. El segundo artículo tiene como título "Collaboration through EIP-AGRI Opera-tional Groups and their role as innovation intermediaries". A través de una en-cuesta a los grupos operativos y mediante un análisis factorial fue posible identifi-car las funciones que estos grupos desarrollan como intermediarios de innovación desde su propia perspectiva. Este tipo de análisis permite abordar la colaboración entre actores de diferentes ámbitos y sectores para cooperar y aportar soluciones innovadoras a los problemas agrícolas. El tercer artículo, "Drivers of joint cropland management strategies in agri-food cooperatives", estudia la colaboración a través de una estrategia innovadora coor-dinada por las cooperativas. El objetivo principal es avanzar en el conocimiento de las características que presentan las cooperativas que lideran este tipo de iniciati-vas. El estudio se basa principalmente en los datos de una encuesta a cooperati-vas, y se ha utilizado una metodología de Análisis Cualitativo Comparativo (fsQCA). Los resultados confirman el avance en el estudio de la colaboración innovadora en el sector agroalimentario de ALC. Los principales motores de la colaboración en este ámbito son la innovación social, el conocimiento, la gestión sostenible y el capital social. También se observa un creciente interés en el ámbito científico por estudiar los sistemas de colaboración en ALC. Este interés proviene de científicos de diferentes países, lo que ha generado y potenciado la colaboración internacio-nal de los investigadores. Los resultados del segundo artículo se centran en las acciones de colaboración desarrolladas por plataformas multiactor, como lo son los Grupos Operativos. Las acciones desarrolladas por estos grupos pueden enmarcarse en las funciones de los intermediarios de la innovación. Tres funciones emergieron como las más realiza-das: la gestión del proceso de innovación, la articulación de la demanda, y el apo-yo institucional y la intermediación de la innovación. Por último, en el ámbito de los agricultores y sus instituciones, la investigación se centra en los impulsores del éxito de la colaboración. La innovación social y eco-nómica, el tamaño y la propensión a la cooperación son condiciones presentes en las cooperativas que tienen éxito al abordar iniciativas de gestión conjunta de cul / [CA] L'objectiu general d'aquesta Tesi ha estat avançar en l'estudi dels determinants o característiques que poden conduir a una colaboración exitosa entre els actors del sistema agroalimentari. Per a això, s'analitzaren les activitats de cooperación desenvolupades per explotacions agrícolas, empreses agroalimentàries, institucions i organitzacions vinculades a la agroalimentació, que realitzen activitats innovadores a España i Amèrica Llatina i el Carib (ALC). La investigacicó aborda diferents àmbits en els que es produiexen collaboracions innovadores. Es tracta de l'àmbit científic, de l'àmbit de les plataformes multiactors i de l'àmbit dels agricultors i les seues institucions. S'ha estructurat en tres capítols, corresponents cadascun a un article científic publicat en una revista internacional. Cadascun d'ells aborda un aspecte específic per a acomplir l'objectiu general que s'acaba d'assenyalar. El primer artícle es titula "Collaboration for social innovation in the agri-food system in Latin America and the Caribbean". Aquest estudi té com a objectiu realitzar una revisió de l'estat del coneixement, utilitzant tècniques bibliomètriques, de la collaboració innovadora en els sistemes alimentaris i rurals d'Amèrica Llatina i el Carib (ALC). El segon article té com a títol "Collaboration through EIP-AGRI Operational Groups and their role as innovation intermediaries". A través d'una enquesta als grups operatius i mitjançant un anàlisi factorial va ser possible identificar les fun-cions que aquests grups desenvolupen com a intermediaris d'innovació des de la seua pròpia perspectiva. El tercer artícle, "Drivers of joint cropland management strategies in agri-food cooperatives", estudia la collaboració a través d'una estratègia innovadora coordinada per les cooperatives. L'objectiu principal és avançar en el coneixement de les característiques que presenten les cooperatives que lideren aquest tipus d'iniciatives. L'estudi es basa principalment en les dades d'una enquesta a cooperatives, i s'ha utilitzat una metodologia d'Anàlisi Qualitatiu Comparativo (fsQCA). Els resultats confirmen l'avançament en l'estudi de la col laboració innovadora en el sector agroalimentari de ALC. Els principals motors de col·laboració en aquest àmbit són la innovació social, el coneixement, la gestió sotenible i el capital social. També s'observa un creixent interès en l'àmbit científic per estudiar els sistemes de col·laboració en ALC. Aquest interès prové de científics de diferents països, el que ha generat i potenciat la col·laboració internacional dels investigadors. Els resultats del segon article es centren en les accions de col·laboració desenvolupades per plataformes multiactor, com ho són els Grups Operatius. Les accions desenvolupades per aquests grups poden enmarcarse en les funcions dels intermediaris de la innovació. Tres funcions emergeren com les més realitzades: la gestió del procés d'innovació, l'articulació de la demanda, i el suport institucional i la intermediació de la innovació. Per últim, en l'àmbit dels agricultors i les seues institucions, la investigació es centra en els impulsors de l'éxit de la col·laboració. La innovació social i econòmica, el tamany i la propensió a la cooperació són condicionants presents en les cooperatives que tenen èxit a l'abordar iniciatives de gestió conjunta de cultius. A partir dels resultats exposats, podem concloure que la colaboració per a la innovació social e en el sector rural pot ser una forma d'abordar els problemes estructurals en dife-rents àmbits. El coneixement dels principals determinants de col·laboració en el medi rural i agroalimentari a Espanya i ALC permetrà prendre millors decisions en les organitzacions públiques i privades per a promoure accions innovadores de cooperació en els territoris rurals. Futures investigacions poden basar-se en aquests resultats i avançar en altres característiques que determinen l'éxit de la col·laboració innovadora en el sector agroalimentari. / [EN] The overall aim of this thesis is to identify the determinants of or characteristics that can lead to successful collaboration between actors in the agri-food system. To this end, an analysis is conducted of the cooperation activities developed by farms, agribusiness companies, institutions, and agri-food organisations, which undertake innovative actions in Spain and Latin America and the Caribbean (LAC). The research addresses different domains where innovative collaborations occur; namely, the scientific domain, the multi-actor platform domain, and the domain of farmers and their institutions. The resulting thesis is structured in three chapters, corresponding to three scientific articles published in international journals. Each of them deals with a specific aspect, which together fulfil the aforementioned research objective. The first article is entitled "Collaboration for social innovation in the agri-food system in Latin America and the Caribbean." Using bibliometric techniques, this study aims to review the state of the knowledge on innovative collaboration in LAC's food and rural systems. Specifically, it analyses the cooperation by farms and agribusiness firms to undertake innovative activities. The second article is entitled "Collaboration through EIP-AGRI Operational Groups and their role as innovation intermediaries." A survey to operational groups (OG) and a factor analysis are carried out to identify these groups' perspective on their roles as innovation intermediaries. This type of analysis makes it possible to address the collaboration between actors from different fields and sectors aimed at cooperating and providing innovative solutions to agricultural problems. The third article, "Drivers of joint cropland management strategies in agri-food cooperatives," studies collaboration through an innovative strategy coordinated by cooperatives. The main objective is to advance the knowledge of the characteristics of the cooperatives that head up this type of initiative. The study is mainly based on data from a survey of cooperative managers about their views on the main advantages and drivers of joint land management strategies, and the methodology applied is Fuzzy Set Qualitative Comparative Analysis (fsQCA). Findings confirm that progress has been made in the study of innovative collaboration in the LAC agri-food sector. The main drivers of collaboration include social innovation, knowledge, sustainable management, and social capital. In the scientific domain, growing academic interest in collaborative systems in LAC can be seen. Studies have been produced by researchers from different countries, which has generated and enhanced collaboration among international researchers. Results from the second article focus on the collaborative actions developed by multi-actor platforms. These actions can be framed as functions of innovation intermediaries. Three of the most common functions identified are innovation process management, demand articulation, and institutional support and innovation brokering. Finally, in the domain of farmers and their institutions, the research focuses on the drivers of successful collaboration. Social and economic innovation, size, and propensity for cooperation characterise the cooperatives that successfully take on a joint cropland initiative. From the results, we can conclude that collaboration for social innovation in the rural sector can be a way to address structural problems in different domains. Knowledge of the main determinants of collaboration in the rural and agri-food environment in Spain and LAC will help public and private organisations to make better decisions aimed at promoting innovative cooperation actions in rural territories. Future research can build on these results and focus on other characteristics that determine successful innovative collaboration in the agri-food sector. / Gracias al Proyecto “Strengthening innovation policy in the agri-food sector” (RTI2018-093791-B-C22) financed by MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ and “ERDF A way to build Europe” / Piñeiro, VA. (2022). Innovative Collaboration in Agri-Food Systems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185684 / TESIS / Compendio

Page generated in 0.1266 seconds