A) PresentaciónFrente a los fallos que se producen en el razonamiento matemático de los alumnos de secundaria, y siendo un problema que afecta a un gran número de ellos, nos propusimos investigar la determinación de los niveles de razonamiento de los alumnos de la educación secundaria centrándonos en "Alumnos Talentosos en situación de Éxito Académico". B) ObjetivosNos fijamos como objetivos averiguar, en el caso de alumnos catalogados como "Alumnos Talentosos en situación de Éxito Académico", si:1- ¿El sistema educativo en el que están escolarizados, tiene alguna influencia sobre su modo de razonar o sobre su nivel de razonamiento matemático?2- Basándonos en el modelo de Van Hiele, ¿En qué nivel de razonamiento matemático operan estos alumnos? a. ¿Influye el sistema educativo?3- ¿Existe una intervención voluntaria y reflexiva por parte del profesor para facilitar su proceso de aprendizaje? 4- ¿Es adecuado el Modelo de Van Hiele para determinar el nivel de razonamiento matemático en el que operan?C) MuestraPara definir nuestra muestra hemos aceptado como válido y definitivo, el "veredicto" de la "Comunidad Pedagógica" sobre las capacidades y las competencias de los alumnos. Por lo tanto, los "Informes del Equipo Docente", los "Boletines de Notas", las "Apreciaciones del equipo de Asistencia Psicopedagógica", han sido elementos fundamentales sobre los cuales nos hemos apoyado para confeccionar la muestra definitiva. Hemos descartado voluntariamente las "pruebas tipificadas" para detectar "competencias o aptitudes ocultas" de los alumnos. D) ContextoLa investigación se desarrolla en Centros Educativos ubicados en la Provincia de Barcelona, con alumnos catalogados como "Alumnos en Situación de Éxito Académico" y escolarizados en tres IES diferentes. Elegimos los IES de forma que los referentes socioeconómicos y culturales sean diferentes. Así tenemos un IES del sistema educativo español, otro del sistema francés y un último del sistema italiano. E) Resultados y PerspectivasNuestra investigación puede ofrecer a los profesionales de la docencia, a los docentes de la Enseñanza Secundaria Obligatoria sobretodo, unas nuevas orientaciones metodológicas para tratar de mejorar el aprendizaje matemático de los alumnos, con intervenciones pedagógicas "intracurriculares". Podemos añadir que podrá contribuir a la mejora de los "parámetros instruccionales" y también a la mejora del proceso evaluativo. Además, nuestro trabajo, a pesar de estar orientada hacia la investigación de los procesos de razonamiento matemático del alumno de la educación secundaria con un alto nivel de éxito académico, no tiene porque no poderse generalizar a los demás casos de alumnos con rendimiento menor o aplicarse a casos de alumnos con dificultades de aprendizaje. Los resultados obtenidos permiten también pensar que, utilizando el modelo de Van Hiele en la enseñanza de las matemáticas, se puede establecer una forma de tratamiento diferenciado, dentro del grupo-clase, para alumnos con capacidades diversas. Queda abierto todo un campo de investigación, en el aula, sobre el tipo de razonamiento matemático y sobre el nivel de razonamiento en el que operan los alumnos. Estos resultados también proporcionan una base más fiable a tener en cuenta a la hora de diseñar estrategias de evaluación o de aprendizaje. La poca o nula influencia de la edad biológica o de los tipos de enseñanza le confieren además una "generalizabilidad" muy interesante para el profesional de la educación. Los resultados que hemos obtenido se ajustan a los resultados esperables y cuadran con lo previsto. Por último, este trabajo incita a explorar un poco más el campo del razonamiento matemático y la utilización del Modelo de Van Hiele en la enseñanza de las matemáticas.Para profundizar en el tema, recomendamos promover y apoyar investigaciones que permitan generalizar los resultados hallados, usando muestras más amplias, trabajando con tiempos de observación más largos o incluyendo otros sistemas educativos. / a) Presentation Against the failures that take place in the mathematical reasoning of the students of secondary, and being a frequent problem, we started investigation to determination of reasoning levels of the secondary education students being centered in the "Gifted and Talented Students in situation of Academic Success".b) Objectives To find out, in the case of these students, if: 1-The educative system has some influence on its way to reason or its level of mathematical reasoning? 2- Basing us on the model of Van Hiele, in what level of mathematical reasoning they operate these students? a) It influences the educative system? 3- Exists a voluntary and reflective intervention on the part of the professor to facilitate its process of learning? 4- Is adapted the Model of Van Hiele to determine the level of Mathematical reasoning in which they operate?C) Sample In order to define the sample we based on the "verdict" of the "Pedagogical Community": Psychologic and pedagogical reports, Academic reports, Qualifications, Appreciations. We voluntarily discard the accomplishment of typified tests.D) Context The investigation is developed in located Educative Centers in the Province of Barcelona. We choose educative centers with socioeconomics and culturals parameters differents. One is Spanish educative system, another one of the French system and the last of the Italian educative system.E) Results and Perspective Our investigation can offer to the professionals of teaching new methodologic directions to try to improve the mathematical learning of the students, with pedagogical interventions within the classroom and without modifications of the taught curriculum. An investigation field is open everything, in the classroom, on the type of mathematical reasoning and the level of reasoning in which they operate the students. In order to deepen in the subject, we recommended to promote and to support investigations that allow to generalize the found results, using ampler samples, working with longer times of observation or including other educative systems.

El principal objectiu d'aquesta recerca consisteix a assolir una visió holística i explicativa de les modificacions experimentades dins de l'aula en situacions d'integració d'alumnes amb necessitats educatives especials. Per aquest motiu, i prenent com a base una revisión històrico-comparada de la situació de l'integració escolar i de la recerca que sobre el tema s'està fent avui en dia, es presenta la recerca "in sensu strictu", realitzada a partir d'un disseny que ha combinat components habituals a la recerca etnogràfica amb components de la recerca-acció, fonamentat en dos pilars bàsics: l'estudi de casos i l'anàlisi i avaluació de situacions educatives, enteses com a objecte d'estudi. Es van triar nou casos d'alumnes amb necessitats educatives especials d'orígen i d'intensitat diferents, escolaritzats a centres ordinaris de la comarca del Vallès Occidental (província de Barcelona), i que es poden classificar de la següent manera: alumnes que presentaven deficiències motrius (2), deficients visuals (2), alumnes amb problemes d'audició (1), alumnes amb dèficits intel.lectuals (2) i alumnes que patien pertorbacions emocionals (2). Es va crear un equip de treball amb els mestres tutors d'aquests alumnes, que es reuní amb una periodicitat setmanal durant els cursos 1988-89 i 1989-90, coordinat pel director de la recerca. En el decurs d'aquestes sessions, es va analitzar i discutir les estratègies adoptades pels diversos centres de cara a l'integració dels alumnes especials, a la valoració comparada dels recursos empreats i a la recopilació de l'informació que serviria com a base d'aquesta tesi. Les informacions obtingudes a l'equip de treball es complementarien amb altres fonts d'informació, basant-se a una selecció i adaptació dels materials emprats al "Programa de Evaluación de la Integración" del Ministerio de Educación y Ciencia (MEC), complementades per l'Escala de Maduresa Emocional de Martinek-Zaichkowski (1982), les Proves Psicopedagògiques Graduades de R. Canals (1988) y l'Escala Bankson de Desenvolupament Lingüístic (1977). A més de les informacions anteriors, es va aplicar un "test" sociomètric a cada grup-classe.De tota manera, el nostre estudi s'ha basat sobre tot en tres procediments d'observació que hem anomenat "auto-observació", "hetero-observació" i "observació diferida". L'auto-observació era realitzada per cadascún dels components del grup del treball sobre la seva mateixa tasca, transmesa directament a les sessions de grup, o de manera indirecta a travès de l'elaboració de documents escrits. L'hetero-observació corria a càrrec del coordinador de grup, a partir d'observacions de tipus no-participatiu preses a cada aula durant un mínim de tres sessions completes de matí o tarda, que van adquirir la forma definitiva de relats analítico-descriptius que més endavant foren introduïts en un formulari de la base de dades <DB4> dissenyat expressament per a aquesta recerca. Això va permetre organitzar en categories les observacions i classificar de manera àgil els registres episòdics. En darrer terme, cal assenylar l'observació diferida, que era obtinguda a partir de diversos enregistraments videogràfics realitzats dins de cada aula mitjançant el sistema de càmera fixa, i prenent com a base unes pautes unificades que permetien obtenir enregistraments de diversos tipus d'activitat dins de l'aula i al pati de joc. Això es va complementar amb les entrevistes individuals, a la fi de la recerca, amb cadascún dels mestres que hi havien participat a la recerca. Aquestes entrevistes, de caracter semi-estructurat, foren enregistrades en suport magnetofònic i més endavant transcrites, figurant com a annex de l'informe al costat de la resta dels materials assenyalats. L'anàlisi del material obtingut i del procés d'investigació proporciona uns resultados que es poden agrupar a partir de tres idees bàsiques: En primer lloc, l'importància del contacte establert entre el professor-tutor i el professor de suport que s'ocupa de l'integració de l'alumne. L'anàlisi de les possibles congiruacions d'aquest contacte proporciona uns resultats interessats pel que fa al paper jugat per l'orientació de les informacions inicials que rep el professor de l'alumne integrat, el que sembla contradir l'anomenat "efecte expectativa" o "pygmalion" àmpliament detectat entre la població escolar que no té dèficits "evidents". Aquest estudi tambñe permet entrar en la consideració específica dels elements que semblen més determinants en relació al grau de coordinació que s'estableix entre ambdós professionals i que semblen distanciar-se dels elements més formals (temps de coordinació, procedència del professor de suport, lloc on es duu a terme el mateix, etc..), sent més determinants aspectes com el contacte previ, la valoració explicativa i compartida del cas, la sensació de corresponsabilidad i la possibilitat d'expressió franca dels dubtes i reticències sorgides entorn a les possibilitats d'atenció de l'alumne. La segona idea bàsica sobre la qual agrupem els resultats és la importància de l'actuació directa del professor en l'àmbit del desenvolupament personal i social de l'alumne i en les activitats menys estructurades. En aquest sentit l'anàlisi d'interacció dut a terme permet detectar una "feblesa" sociomètrica entre els alumnes integrats i també la seva tendència a creuar la "barrera del sexe" que l'estudi no explica del tot, però que sense cap mena de dubte indica unes dificultats de socialització més grans que les normalment observades entre aquest alumnes. Tot plegat, al costat de l'inversió observada en la relació entre estructuració de l'activitat i interacció de dits alumnes amb els seus companys i les dificultats detectades en el procés d'assumir les pròpies limitacions i d'elaborar una acte-imatge adient a la realitat, dóna ple sentit a la idea bàsica que ens ocupa.La tercera idea básica consisteix a l'importància de la coherència educativa en els processos d'integració, els quals es veuen afectats per aspectes inespecíficos del funcionament de l'escola i de l'aula, que pels específicament derivats de les necessitats de suport diferenciat que també presenten dits alumnes. L'anàlisi de l'activitat educativa dels centres i aules observades i el dels processos d'integració en concret convergeixen vers aquest sentit. El desenvolupament adeqüat dels processos d'integració escolar d'alumnes amb NEE es veu afavorit per la diversificació de l'activitat educativa, però l'estudi permet demostrar que això no implica l'opció per un estil d'ensenyament determinat, sinò que demana un nivell de coherència entre les idees educatives i la pràctica docent, tant dins de l'aula com fora. / The goa1 of this study is to obtain a holistic vision of classroom development when there are children with special needs working together with their peers. We have used a methodology that mixes procedures used frequently in ethnographic studies with habitual methodologies in action-research.During two courses, a team composed of 11 teachers from 9 children between the ages of 5 and 13, with different kinds and intensity of handicaps, works in periodical sessions (every 15 days) to discuss and contrast procedures used in the different cases studied. The team also makes a compilation of different kinds of information using test, scales and different information measures. Furthermore, this research was based on three observational procedures: self-observation, made by every teacher; hetero-observation, made by the team director inside every classroom during three whole sessions (morning or afternoon) as a non-participative observer, making an analytic-descriptive narration, introduced lastly in a special categorized design on a data-base <DB4>.The analysis of all this material and furthermore the sociogram applied in every classroom and the half-structured interviews maintained with every teacher, shows us interesting results affecting the procedures of scholastic integration. We group these results around three basic ideas: the importance of relation between teachers and specialists implicated onintegration processes. The framework of this contact is analyzed and showed its influence on the success of integration process. The second basic idea is the importance of taking care of social and personal development of children with special needs. The interaction analysis shows us significant difficulties in this development aspect, more significative in non-structured activities than structured ones, that requires special attention in the school. Finally, the study allows us to verify that first objective in the integration process is to reach a sufficient coherence between pedagogical theories and educative practices. The support of unspecific improves seems to be the first condition to guarantee a succesfull integration process. / La principal finalidad de esta investigación consiste en alcanzar una visión holística y explicativa de las modificaciones experimentadas dentro del aula en situaciones de integración de alumnos con necesidades educativas especiales. Para ello, y a partir de una revisión histórico-comparada de la situación de la integración escolar y de la investigación actual sobre el tema, se procede a la presentación de la investigación propiamente dicha, realizada en base a un diseño que ha combinado componentes habituales de la investigación etnográfica con componentes de la investigación-acción, sustentado en dos pilares básicos: el estudio de casos y el análisis y evaluación de situaciones educativas, entendidas como objeto de estudio. Para ello se seleccionaron nueve casos de alumnos con necesidades educativas especiales de distinto origen e intensidad, escolarizados en escuelas ordinarias de la comarca del Vallés Occidental (Barcelona), alumnos que presentaban deficiencias motrices (2), visuales (2), auditivas (1) , intelectuales (2) y perturbaciones emocionales (2).Se constituyó un equipo de trabajo con los maestros tutores de dichos alumnos que se reunió con periodicidad semanal durante los cursos 1988-89 y 1989-90, coordinado por el director de la investigación. En estas sesiones se procedió al análisis y a la discusión de las estrategias adoptadas en los distintos centros para la integración de dichos alumnos, a la valoración comparada de los recursos utilizados y a la recopilación de la información que serviría de base para el presente estudio. Las informaciones obtenidas en el equipo de trabajo se verían complementadas por otras fuentes de información en base a una selección y adaptación de los materiales utilizados en el Proqrama de Evaluación de la Integración del MEC, complementados por la Escala de Madurez Emocional de Martinek-Zaichkowski (1982), las "Proves Psicopedagògiques Graduades" de R.Canals (1988) y la Escala Bankson de Desarrollo Lingüístico (1977). Además de las informaciones anteriores también se aplicó un "test" sociométrico a cada grupo-clase.Sin embargo, el presente estudio se ha apoyado fundamentalmente en tres procedimientos de observación que hemos calificado como auto-observación, hetero-observación y observación diferida. La auto-observación era realizada por cada uno de los componentes del grupo de trabajo sobre su propia labor, transmitida directamente en las sesiones de grupo, o de forma indirecta a través de la elaboración de documentos escritos. La hetero-observación la llevaba a cabo el coordinador del grupo a partir de observaciones de carácterno-participativo tomadas en cada aula durante un mínimo de tres sesiones completas de mañana o tarde, que se plasmaron en relatos analítico-descriptivos que posteriormente fueron introducidos en un formato de la base de datos <DB4> diseñado ex-profeso para esta investigación. Ello permitió categorizar las observaciones en registros episódicos y un ágil manejo de los mismos. En último término cabe reseñar la observación diferida que era obtenida a través de diferentes grabaciones videográficas realizadas dentro de cada aula por el procedimiento de cámara-fija y a partir de unas pautas unificadas que permitían obtener grabaciones de diferentes tipos de actividad dentro del aula y en el patio de juego. Ello se complementó con las entrevistas individuales que al final de la investigación se mantuvieron con cada uno de los maestros que hablan participado en la misma. Estas entrevistas, de carácter semi-estructurado, fueron grabadas en cinta magnetofónica y posteriormente transcritas, figurando como anexo del informe, junto con los demás materiales reseñados. El análisis del material obtenido y del propio proceso de investigación proporciona unos resultados susceptibles de agruparse a partir de tres ideas básicas.En primer lugar, la importancia del contacto establecido entre el profesor-tutor y el profesor de apoyo que se ocupa de la integración del alumno. El análisis de las configuraciones posibles de este contacto proporciona resultados interesantes en cuanto al papel jugado por la orientación de las informaciones iniciales que recibe el profesor del alumno integrado, que en cierto modo parece contradecir el "efecto expectativa" o "pygmalion" ampliamente detectado entre la población escolar sin déficits "evidentes". También permite este estudio entrar en la consideración especifica de los elementos que parecen más determinantes en relación al grado de coordinación que se establece entre ambos profesionales y que parecen distanciarse de los elementos más formales (tiempo de coordinación, procedencia del profesor de apoyo, lugar donde se lleva a cabo el mismo, etc..), siendo más determinantes aspectos como el contacto previo, la valoración explicativa y compartida del caso, la sensación de corresponsabilidad y la posibilidad de expresión franca de las dudas y reticencias surgidas entorno a las posibilidades de atención del alumno.La segunda idea básica sobre la que agrupamos los resultados es la importancia de la actuación directa del profesor en el ámbito del desarrollo personal y social del alumno y en las actividades menos estructuradas. En este sentido el análisis de interacción llevado a cabo permite detectar una "debilidad" sociométrica entre los alumnos integrados y también una tendencia de éstos a cruzar la "barrera del sexo" que el estudio no permite explicar por completo, pero que sin duda indica unas dificultades de socialización mayores de las normalmente detectadas entre estos alumnos. Todo ello, juntamente con la inversión observada en la relación entre estructuración de la actividad e interacción de dichos alumnos con sus compañeros y las dificultades detectadas en el proceso de asumir las propias limitaciones y de elaborar una auto-imagen adecuada a la realidad, da pleno sentido a la idea básica que nos ocupa.La tercera idea básica consiste en la importancia de la coherencia educativa en los procesos de integración, los cuales se ven mis afectados por aspectos inespecíficos del funcionamiento de la escuela y del aula, que por los específicamente derivados de las necesidades de apoyo diferenciado que también presentan dichos alumnos. El análisis de la actividad educativa de los centros y aulas observadas y el de los procesos de integración en concreto convergen en este sentido. El adecuado desarrollo de los procesos de integración escolar de alumnos con NEE se ve favorecido por la diversificación de la actividad educativa, pero el estudio permite demostrar que ello no implica la opción por un determinado estilo de enseñanza, sino que requiere un consistente nivel de coherencia entre las ideas educativas y la práctica docente en el aula y fuera de ella.

L'informe de la tesi té com a principal objectiu exposar el procés de recerca seguit en la determinació dels efectes que s'han observat entorn a l'accés, el progrés i la participació dins el currículum ordinari de tres alumnes identificats amb necessitats específiques de suport educatiu i en el marc de l'àrea de matemàtiques. El procés de recerca es va desenvolupar mitjançant un estudi de caràcter quasi experimental a partir d'un disseny AB. La fase d'intervenció va suposar l'aplicació d'un model de personalització de l'ensenyament denominat DPM-PEI. En l'informe de tesi s'exposa des del marc conceptual i teòric de referència centrat en els processos d'individualització del currículum general, fins a la descripció de tot el mètode de treball, els instruments així com també les principals conclusions obtingudes. / The main objective of report's was to present the research process followed in determining the effects have been observed around the access, progress and participation within the general curriculum of three students identified with specific needs and educational support within the area of mathematics. The investigation process was developed through a quasi-experimental study, with AB design. The intervention phase saw with the implementation of a personalized education model called DPM-PEI. The report set out the theoretical and conceptual frame of reference focused on the processes of individualization the general curriculum, the description of all the working methods, instruments as well as the main conclusions.

Aquesta tesi consta de dues fases. L'objecte de la primera ha estat dissenyar i elaborar un programari multimèdia destinat a l'alfabetització inicial d'alumnes amb discapacitat, el Divertext. La segona fase ha tingut per finalitat avaluar el Divertext en alumnes amb discapacitat intel·lectual, alguns d'ells amb trastorns motrius i/o de parla associats. Addicionalment també ens hem proposat com a objectius aprofundir en el coneixement de les necessitats educatives especials d'aquests alumnes en relació a l'aprenentatge de la llengua escrita, mitjançant l'obtenció de dades empíriques en el context natural de l'escola, i identificar estratègies interactives afavoridores d'aquest aprenentatge.El treball està motivat en el fet que l'aprenentatge de la llengua escrita esdevé un objectiu central en les propostes curriculars que vertebren l'ensenyament obligatori, pel seu caràcter instrumental, i també en el fet que existeix una part de la població escolar que troba especials dificultats per assolir aquest objectiu. Alguns d'aquests alumnes estan afectats per trastorns, de caire cognitiu, motriu i/o sensorial, que posen en greu compromís el seu procés de desenvolupament i aprenentatge, en general, i d'alfabetització en particular. Aquesta tesi defensa que les activitats d'ensenyament de la llengua escrita, que s'adrecen amb èxit als alumnes de desenvolupament normatiu, resulten insuficients per garantir l'aprenentatge en el cas dels alumnes amb greu discapacitat, i també defensa, a la llum dels resultats obtinguts, que el fracàs d'aquests no es pot atribuir unívocament al seu dèficit, sinó també al desajustament existent entre les pràctiques educatives que se'ls adrecen i les seves necessitats. Quant a la manera d'entendre els processos d'ensenyament i aprenentatge aquest treball s'ubica en el constructivisme social, en el marc del qual considerem la zona de desenvolupament proper com a espai idoni per a les pràctiques educatives, en tant que equilibra la discrepància existent entre els coneixements previs de l'alumne i els nous continguts que se li pretenen ensenyar, i les estratègies de bastimentada com a mecanismes per a la provisió d'ajuts pedagògics. El disseny del programari també incorpora alguns dels trets propis de les situacions naturals d'adquisició del llenguatge, de caràcter informal, en les quals els infants aprenen participant, quan encara no són plenament competents, en interaccions caracteritzades per l'absència tant d'instrucció com d'avaluació explícites. Així, hem intentat crear situacions d'aprenentatge automotivat i autodirigit, amb la convicció que en etapes molt inicials de l'aprenentatge de la llengua escrita es poden ajustar millor a les necessitats específiques dels alumnes amb discapacitat, que no pas les situacions instruccionals clàssiques basades en la seqüència consigna-resposta-avaluació.Defensem una educació especial que garanteixi processos d'integració, normalització i millora de la qualitat de vida, molt sovint a través de procediments d'habilitació que pretenen cercar vies alternatives d'accés. Precisament, és des d'aquest enfocament habilitador, centrat en la compensació de les discapacitats de la persona, que cobra especial interès l'ensenyament assistit per ordinador, al qual s'han dedicat nombroses recerques que han posat de manifest la seva eficàcia en l'alfabetització inicial de nens petits de desenvolupament normatiu, de nens amb dificultats específiques de lectura i escriptura i de nens amb discapacitat.El disseny del material que hem elaborat i avaluat es fonamenta també en una perspectiva interactiva de la llengua escrita que contempla de manera simultània processos analítics i globals, lligats al codi i al significat, a l'estructura dels sistema de notació i a les seves funcions. Hem considerat, això sí, la bondat, de fer una entrada al sistema de notació escrita per la via de la funció, per tal de revestir de significat i sentit les activitats en les quals els alumnes s'han d'implicar, especialment en el cas d'aquells que tenen dificultats. / This thesis is divided into two different parts. The first one consists in the design and development of a multimedia program for the initial literacy of disabled students called Divertext. The second part is the evaluation of Divertext on students with intellectual impairment. Moreover, we studied the specific educational requirements of this student focused in written language by collecting empiric data in the natural and through the identification of interactive strategies that may favor education.This work is motivated by the importance of the written language, based on its instrumental character, but also in the fact that some deficiencies compromise the development and learning capacities of the students, including literacy. This thesis claims that the tools for teaching written language that are successful with regular students, are clearly insufficient for students with severe disabilities. Moreover, the results of this work indicate that student's impairment is not the only responsible for learning failure but it is also due to the disadjustment between the educational practices and specific requirements of these students.This thesis fit in the social constructivism and considers the proximal developmental zone as the appropriate niche for educational practices since it compensate the discrepancy between previous knowledge of the students, the new information we want to incorporate and the strategy of scaffolding as a mechanism to provide pedagogic tools.The design of the program also includes some specific traits of:· The natural situations for language acquisition in which children learn by participating in interactions in the absence of instructions and/or explicit evaluation.· Searching of alternative pathways to achieve learning.· An interactive perspective of written language, that takes into account both analytic and global processes.

Esta tesis doctoral tiene como finalidad presentar los resultados con su respectivo análisis de la investigación titulada: El Aprendizaje de la Historia en la Escuela Básica Venezolana desde la Perspectiva del Alumnado. La cual trata de los aspectos didácticos de aula en relación con la concepción de la historia como disciplina escolar que tienen los alumnos. El trabajo describe en detalle la metodología y los instrumentos de recolección de datos utilizados en la investigación, así como la manera en que se proceso la información obtenida. Igualmente en ella, se hace una exposición de las reflexiones sobre los antecedentes teóricos, la resolución de las preguntas, el logro de los objetivos y la validación de las hipótesis planteadas, en relación con los resultados y conclusiones de esta investigación, en torno a los conocimientos y percepciones que sobre la historia como materia escolar tienen los alumnos de Educación Básica.PALABRAS CLAVES: Didáctica de las ciencias sociales, Enseñanza y aprendizaje, Conocimientos y percepciones de los alumnos, Interés y utilidad de la historia. / This doctoral thesis will show the results and analysis of the research entitled The Learning of History in Venezuelan Basic School from the Students' Perspective. This research is about the didactic aspects of the classroom, related to the students' conception of history as a school discipline. It also shows a detailed description of the methodology and data recollection instruments used for the research, as well as the way in which the obtained information was processed. Likewise, this thesis presents the reflections on theoretical antecedents, the answering of questions, the achievement of objectives and the validation of the stated hypothesis in regards to the results and conclusions of the research related to knowledge and perceptions of history as a school subject owned by Basic School students.KEY WORDS: Social sciences didactics, teaching and learning, students' knowledge and perceptions, interest and use of history.

La tesi vol respondre quatre preguntes: Quina concepció d'educació intercultural ens cal a la Catalunya del segle XXI? Com ha fet front el sistema educatiu de Catalunya a l'arribada d'alumnes d'origen estranger? Quins canvis haurem de propiciar en el currículum escolar per tal de fer una educació més científica i més justa? Quina ha de ser la formació que hem d'oferir al professorat de l'educació bàsica per garantir una educació intercultural?L'educació intercultural que es propugna en aquesta tesi és la que es proposa treballar perquè tots els alumnes aprenguin a viure en societats obertes i plurals. Dins de l'educació intercultural que es proposa, s'hi plantegen tres èmfasis diferents: el que posa l'accent en els aspectes ètics, en els aspectes didàctics i en els culturals o curriculars. I pel que fa a la formació del professorat, es diu que un dels primers objectius ha de ser la revisió dels propis coneixements i actituds. / The thesis wants to reply four questions. Which conception of intercultural education, do Catalonia need in the 21st century? How has the educational system of Catalonia faced the arrival of foreign origin pupils? What kinds of changes will have to propitiate in the school curriculum in order to make a more scientific and fairer education? Which has to be the training that we have to offer to the teaching staff of the basic education to guarantee an intercultural education?The intercultural education that is advocated in this thesis is that which it proposes to work so that all pupils learn to life in open and plural societies. In the intercultural education that is proposed there are three different emphases; the one that puts the accent on the ethical aspects, in the didactic aspects and in the cultural or curricular ones. And regarding the formation of the teachers, it is said that one of the first objective has to be the revision of the knowledge themselves and actitudes.