OBJETIVO: La simpaticolisis torácica endoscópica bilateral (STEB) es un tratamiento eficaz y mínimamente invasivo como tratamiento de la hiperhidrosis primaria. Nuestro objetivo es evaluar el nivel de ansiedad subjetivo y objetivo mediante una escala psicométrico estandarizada antes y después de la intervención.PACIENTES Y MÉTODO: Un total de 106 pacientes diagnosticados de hiperhidrosis primaria y tratados mediante STEB fueron estudiados mediante un cuestionario preoperatorio y otro postoperatorio a los 12 meses de la intervención sobre: síntomas asociados a la hiperhidrosis, nivel subjetivo de ansiedad así como efecto de la misma sobre la vida diaria. Paralelamente se les administró el cuestionario STAI (Cuestionario de ansiedad general Rasgo y Estado) y ICVD (Índice de Calidad de Vida en Dermatología).RESULTADOS: Respecto a la sintomatología general asociada se observó como las palpitaciones se registraron preoperatoriamente en el 39,62% de los casos versus el 10,37% postoperatorio; temblor de manos en el 23,58% versus 8,49%; enrojecimiento facial en el 54,71% versus 11,32%, cefalea en el 29,24% versus 9,43% y epigastralgia inespecífica en el 18,86% versus 6,6%; respectivamente. El nivel de ansiedad subjetiva referida por los pacientes sobre una escala comprendida entre 0 (no ansiedad) y 4 (ansiedad incapacitante) fue de 2,08 +/- 1,1 preoperatoriamente versus 0,39+/- 0,67 postoperatoriamente (p<0,001), y el impacto sobre la vida diaria de la hiperhidrosis antes y después de la intervención también experimentó un descenso estadísticamente significativo (p<0,001). Los resultados obtenidos mediante el cuestionario de ansiedad general STAI indican como preoperatoriamente existe tanto una ansiedad-estado como ansiedad-rasgo elevada, estadísticamente significativa, respecto postoperatoriamente (p<0,001). Mediante el cuestionario ICVD se demuestra como preoperatoriamente el disconfort en la calidad de vida es "elevado" siendo la mejora estadísticamente significativa (p<0,001).CONCLUSIONES: Los pacientes con hiperhidrosis primaria tratados mediante STEB presentan una sintomatología general y un nivel de ansiedad preoperatoria elevado respecto a la postoperatoria, tanto en la valoración subjetiva del paciente como mediante instrumentos psicométricos estandarizados, aunque no sean específicos para valorar la hiperhidrosis primaria. / / OBJECTIVE: Endoscopic bilateral thoracic sympathicolysis (EBTS) is an effective and minimally invasive procedure used for patients with primary hyperhidrosis. The purpose of this study was to examine anxiety levels using standardized psychometric tools in hyperhidrosis patients before and after EBTS . METHOD: A total of 106 patients diagnosed with hyperhidrosis who underwent EBTS were asked to fill out a questionnaire before and twelve months after the procedure that elicited the following information: a) symptoms associated with hyperhidrosis, b) the patient's level of anxiety, and c) the extent to which this anxiety was incapacitating in their daily life. All patients also completed State-Trait Anxiety Inventory (STAI) and Dermatology Life Quality Index (DLQI) before and twelve months after the EBTS. RESULTS: Palpitations were reported preoperatively by 39.62% of patients versus 10,37% postoperatively, trembling of the hands in 23,58% versus 8,49%, facial blushing in 54,71% versus 11,32%, headache in 29,24% versus 9,43% and non-specific epigastric pain in 18,86% versus 6,6%, respectively. Patients reported a marked improvement in the level of anxiety from a mean SD of 2.08 +/- 1.1 preoperatively versus 0.39 +/- 0.67 postoperatively (p<0.001), and the social impact (debilitating) of primary hyperhidrosis before and after surgery also showed significant improvement (p<0.001). The results of STAI showed significant improvement in the levels of anxiety after surgery compared with the preoperative levels and with established norms (p<0.001). Treatment with EBTS led to improvement in quality of life in all patients, with the median DLQI sore decreasing significantly from pretreatment level (p<0.001). CONCLUSIONS: Patients with primary hyperhidrosis that undergo EBTS presented a decrease in the level of anxiety and associated symptoms.

Pendent

OBJECTIVE: Anxiety disorders are among the most common comorbid conditions in youth with bipolar disorder (BP). We aimed to examine the prevalence, correlates, persistence (>50% of the follow-up time), and the onset of new anxiety disorders in youth with comorbid anxiety disorders and BP. METHODS: As part of the Course and Outcome of Bipolar Youth study (COBY), 446 youth ages 7 to 17, who met DSM-IV criteria for BP-I (n=260), BP-II (n=32) or operationalized criteria for BP not otherwise specified (BP-NOS; n=154) were included. Subjects were evaluated for current and lifetime Axis-I psychiatric disorders at intake using the Schedule for Affective Disorders and Schizophrenia for School-Aged Children–Present and Lifetime version (K-SADS-PL), and standardized instruments to assess functioning and family history. Subjects were followed on average 5 years using the Longitudinal Interval Follow-up Evaluation. RESULTS: Forty-four percent (n=194) of the sample met DSM-IV criteria for at least one lifetime anxiety disorder, most commonly separation anxiety (24%) and generalized anxiety disorders (16%). Nearly 20% met criteria for two or more anxiety disorders. Overall, anxiety disorders predated the onset of BP. BP-II subjects were more likely than BP-I or BP-NOS subjects to have a comorbid anxiety disorder. After adjusting for confounding factors, BP youth with anxiety were more likely to have BP-II, longer duration of mood symptoms, more severe ratings of depression, and family history of depression, hopelessness and somatic complaints during their worst lifetime depressive episode than those without anxiety. Of the 170 youth who had anxiety at intake, 80.6% had an anxiety disorder at any time during the follow-up. Most of the anxiety disorders during the follow-up were of the same type as those present at intake. About 50% of the youth had persistent anxiety, particularly Generalized Anxiety Disorder (GAD). Persistence was associated with multiple anxiety disorders, less follow-up time in euthymia, less conduct disorder, and less treatment with antimanic and antidepressant medications (all p-values≤0.05). Twenty-five percent of the sample who did not have an anxiety disorder at intake developed new anxiety disorders during follow-up, most commonly GAD. New onsets were significantly associated with being female, lower socioeconomic status, presence of attention-deficit/hyperactivity disorder and substance use disorder and more follow-up time with manic or hypomanic symptoms (all p-values≤0.05) CONCLUSIONS: Comorbid anxiety disorders are common in youth with BP, and most often predate BP onset. BP-II, a family history of depression, and more severe lifetime depressive episodes distinguish BP youth with comorbid anxiety disorders from those without. In addition, anxiety disorders in youth with BP tend to persist and new anxiety disorders onset in a substantial proportion of the sample. Careful consideration should be given to the assessment of comorbid anxiety in BP youth. Furthermore, early identification of factors associated with the persistence and onset of new anxiety disorders may enable the development of strategies for treatment and prevention. / OBJECTIUS: Els trastorns d'ansietat són les condicions comòrbides més comuns en nens i adolescents amb trastorn bipolar (TB), però fins on sabem, cap estudi ha examinat l'evolució dels trastorns d'ansietat en joves i adults amb TB. L'objectiu de l'estudi va ser examinar els factors associats amb la persistència (>50% del temps de seguiment) i l'aparició de nous trastorns d'ansietat en nens i adolescents amb TB. MÈTODE: Com a part de l’estudi Course and Outcome of Bipolar Youth (COBY), 413 nens i adolescents entre 7 i 17 anys que complien els criteris per el Manual Diagnòstic i Estadístic IV (DSM-IV) pel TB-I (n=244), TB-II (n=28) o el criteri operacionalitzat pel TB no especificat (TB-NOS; n=154) van ser reclutats principalment de consultoris d'atenció ambulatòria. Els subjectes van ser seguits de mitjana durant 5 anys utilitzant el Longitudinal Interval Follow-up Evaluation. RESULTATS: Dels 170 nens i adolescents que presentaven ansietat a l'inici de l’estudi, el 80.6% tenia un trastorn d'ansietat en qualsevol moment durant el seguiment. La majoria dels trastorns d'ansietat durant el seguiment van ser del mateix tipus que els presents a l'inici de l'estudi. Al voltant del 50% dels joves tenien persistència d'ansietat, sobretot trastorn d'ansietat generalitzada (TAG). La persistència es va associar amb trastorns d'ansietat múltiple, menys temps de seguiment en eutimia, menys trastorn de conducta i menor tractament amb medicaments antidepressius i antimaníacs. Vint-cinc per cent de la mostra que no tenien un trastorn d'ansietat a l'inici, va desenvolupar nous trastorns d'ansietat durant el seguiment, en general TAG. L'inici de nous trastorns d'ansietat es va associar significativament amb ser dona, baix nivell socioeconòmic, presència del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, trastorn per consum de substàncies i més temps de seguiment amb símptomes maníacs o hipomaníacs. CONCLUSIONS: Els trastorns d'ansietat en nens i adolescents amb TB tendeixen a persistir i l'ansietat de nou inici apareix en una proporció substancial de la mostra. S'ha de prestar atenció a l'avaluació de l'ansietat comòrbida en nens i adolescents amb TB i la identificació precoç dels factors associats amb la persistència i l'aparició de nous trastorns d'ansietat poden permetre el desenvolupament d'estratègies pel tractament i la seva prevenció.

La 3,4-metilendioximetamfetamina (MDMA, èxtasi) i el cannabis són dues drogues les quals es consumeixen conjuntament de manera habitual. Malgrat que tots dos compostos presenten propietats reforçant i potencial addictiu, també tenen propietats farmacològiques oposades. La MDMA es una droga psicoestimulant, la qual causa hiperlocomoció, hipertèrmia, resposted de tipus asiogènic i neurotoxicitat. Per altra banda el &#916;9-tetrahydrocannabinol (THC), principal compost psicoactiu del cannabis, posseeix efectes relaxants, hipolocomotors, hipotèrmics i neuroprotectors. Els efectes de la MDMA i el THC al sistema nerviós central es troben mediats per dos mecanismes notablement diferents. La MDMA augmenta els nivells extracel·lulars de dopamina i serotonina, mentre que el THC produeix l'activació del receptor cannabinoide CB1. Cal destacar a més que les interaccions entre els sistemes monoaminèrgic i endocannabinoide s'observa de manera freqüent en l'organisme.En el present estudi hem explorat la implicació del sistema endocannabinoide i la MDMA en diversos aspectes. Per una banda el receptor cannabinoide CB1 juga un important paper en els efectes hiperlocomotors i hipertèrmics, i en les respostes de tipus ansiogènic produïdes per la MDMA. Curiosament, encara que el receptor CB1 no participa en els efectes recompensants primaris de la MDMA, és imprescindible per que tinguin lloc els seus efectes reforçants. Així mateix, l'alliberació de serotonina per part de la MDMA redueix de manera dosi-depenent la simptomatologia física causada pel síndrome d'abstinència a cannabinoides precipitada per un antagonista del receptor CB1. Finalment, el tractament amb THC era capaç de prevenir la hipertèrmia, activació glial, estrès oxidatiu i pèrdua de terminals causada per la MDMA. Com a conseqüència el THC exerceix un efecte neuroprotector contra la neurotoxicitat induïda per la MDMA. / 3,4-methylenedioximethamphetamine (MDMA, ecstasy) and cannabis are two drugs frequently consumed in combination. Despite both compounds have rewarding properties and abuse liability, they show opposite pharmacological properties. On the one hand, MDMA is a psychostimulant drug with hyperlocomotor, hyperthermic, anxiogenic-like and neurotoxic effects. On the other hand, &#916;9-tetrahydrocannabinol (THC), the main psychoactive compound of cannabis, has relaxant, hypolocomotor, hypothermic and neuroprotective properties. The effects of MDMA and THC in the central nervous system are mediated by two different mechanisms. MDMA enhances the extracellular levels of dopamine and serotonin, whereas THC activates the CB1 cannabinoid receptor. Likewise, interactions between the monoaminergic and the endogenous cannabinoid system have been frequently observed.In the current study, we explored the involvement of CB1 cannabinoid receptor on the hyperlocomotor, hyperthermic, anxiogenic-like, rewarding and reinforcing effects of MDMA. We also studied the effect of acute and chronic administration of MDMA on rimonabant-precipitated THC withdrawal syndrome. Furthermore, we explored the neuroprotective effects of THC on MDMA-induced neurotoxicity.As a result of this study we may conclude that endocannabinoid system and MDMA interact in a wide variety of aspects. CB1 receptor plays an important role on the hyperlocomotor, hyperthermic, and anxiogenic-like effects of MDMA. Interestingly, CB1 receptor is essential for the reinforcing but not the primary rewarding properties of MDMA. In addition, the release of serotonin by MDMA dose-dependently reduced the severity of THC withdrawal syndrome triggered by a CB1 antagonist. Finally, pretreatment with THC prevented the hyperthermia, glial activation, oxidative stress and terminal loss caused by MDMA. Consequently, THC exerts a neuroprotective effect against MDMA-induced neurotoxicity.