The present article talks about the next relevant issues. The first section of the article refers to the construction and implementation of the European Higher Education Area and its application in various countries. Secondly, it focuses on the application of the EEES in the Spanish model. The third part explains the transversal values of higher education and the role that governments have given to universities. Finally, it studies the application of this system in the social and legal sciences, including the subject of constitutional law. / El presente artículo versa sobre los siguientes temas relevantes. En la primera sección del artículo se hace referencia a la construcción y puesta en marcha del Espacio Europeo de Enseñanza Superior y su aplicación en diversos países. En la segunda, se centra en la aplicación de este en el modelo español. En la tercera parte se explica los valores transversales de la enseñanza superior y el papel que le han otorgado los gobiernos a las universidades. Finalmente, se ve la aplicación de este sistema en las ciencias sociales y jurídicas, incluyendo a la asignatura del derecho constitucional.

[EN] The present thesis studies the typological evolution of the university residence hall, considering its function as an active element of urban configuration, furthermore relating it with the Architecture itself, through the observation of technical progresses, formal, structural and functional changes in the programme and also about the expressive resources. Time frame covers a period from the Middle Ages until the second half of the twentieth century, but with special emphasis on the last stage. A four-section structuring is organized, side by side likely to be divided in a location-based way, in each appearing the university residence as a loyal reflection of the contemporary architecture to date. Its index collects: Architectural Precedents (Block I) ; The University Residence Hall in History (Block II); The University Residence in Spain (Block III); Halls of the "Ciudad Universitaria de Madrid" and Modern Architecture, (Block IV). Research is carried out in each block, setting the typologies under study. These so called types are what determine a model to be maintained over time, what is more being value-transmitter for the development of these models. The process sees through a general insight, located in the origins of these models, to a more limited range where it is particularized, and materializes the end of the developmental process. And so, pioneering models in their category are beheld, pondering their trend through multiple innovations that are evolved over the study period, establishing early twentieth century as the most remarkable. To obtain the evolutionary upshots of these foregoing historical case studies of University Residence Hall, the analysis is carried out in three different scales. In the first one, -from urban-wide scope-, it is reflected on how to implement the site of residence halls as residential elements within the university complex masterplanning. The mosaic of selected works reveals a transfer of urban-architectural styles that beset the international scene of this period co-occuring with the last time stage of the current investigated subject. As well, it deepens, in a second level -this time building-layout-based- , the plausible influence of several European and American streams that had been transmitted directly by the most prominent architects during their tours to Spain and especially the "Residencia de Estudiantes" in Madrid by the first decades of 20th Century. A third level, -aimed on the social focus-, addresses how the residential spaces in "UniversidadesLaborales" case-studies, and the new concept of Residence Hall named "Colegio Mayor" develops into a double duality. On the one hand, the individual achieves both individually and collectively upbringing and on the other hand, the "Colegio Mayor" unfolds in both its educational and residential areas. As a conclusion, the selected examples show an evolutionary process that, from the (historical) germinal synergy between university and city, passes through an intermediate stage of campus master planning and developing, to reach a final phase marked by social affairs, in where the constituent University Residence Hall building has turned into an architectural piece integrated in such Campus/University Town, and linked to the programmatic principles of the Architectural Modern Movement. / [ES] En la tesis se estudia la evolución tipológica de la residencia universitaria, planteando su función como elemento activo de la configuración urbana, además de relacionarla con la arquitectura en sí misma, a través de la observación de los avances técnicos, cambios formales, estructurales y funcionales, cambios en el programa y también respecto a los recursos expresivos. El marco cronológico abarca un periodo desde la edad media hasta la segunda mitad del siglo XX, aunque con un énfasis especial en la última etapa. Se organiza una estructuración en cuatro bloques diferentes, a su vez susceptibles de dividirse según geografías, apareciendo, en cada uno de ellos, la residencia universitaria como fiel reflejo arquitectónico del tiempo en el que se desarrolla. El índice recoge: Precedentes Arquitectónicos, (Bloque I); La Residencia Universitaria en la Historia, (Bloque II); La Residencia Universitaria en España, (Bloque III); Colegios Mayores de la Ciudad Universitaria de Madrid y la Arquitectura Moderna, (Bloque IV). La investigación se realiza, en cada uno de los bloques, estableciendo las tipologías que van a ser objeto de estudio. Éstas son las que determinan un modelo que sea perdurable en el tiempo y también transmisor de valores para el desarrollo de los siguientes modelos. El proceso va desde una óptica general amplia y situada en los orígenes de dichos modelos, hasta un rango más acotado donde se particulariza y concreta el final del proceso evolutivo. Por tanto, se observan unos modelos pioneros en su tipo, estudiando posteriormente su evolución a través de distintas innovaciones que se van desarrollando a lo largo de los periodos estudiados, estableciéndose como punto más destacable los inicios del siglo XX. Para obtener las conclusiones evolutivas de los citados modelos históricos de residencia universitaria, el análisis se lleva a cabo a partir de tres escalas diferentes. En la primera, de alcance urbano, se reflexiona sobre el modo de implantación de los colegios mayores como elemento residencial único dentro del conjunto universitario. En la muestra de obras seleccionadas se pone de manifiesto un trasvase de las tipologías urbano-arquitectónicas que caracterizan el escenario internacional del periodo que coincide con la última etapa de la materia investigada. Asimismo se reflexiona, en una segunda escala, ésta edilicia, la posible influencia de distintas corrientes europeas y americanas que habían sido transmitidas de forma directa por los arquitectos más destacados durante sus visitas a España y, especialmente a la Residencia de Estudiantes de Madrid en las primeras décadas del siglo XX. Una tercera escala enfocada hacia la dimensión social, contempla como los espacios residenciales de las Universidades Laborales y el nuevo concepto de Colegio Mayor evolucionan hacia una doble dualidad. De un lado, la persona se desarrolla tanto individual como colectivamente y del otro lado, el Colegio Mayor se desdobla en sus aspectos tanto formativos como residenciales. En síntesis, los ejemplos seleccionados nos muestran un proceso evolutivo que, desde la sinergia inicial (histórica) entre universidad y ciudad, se pasa por una fase intermedia de creación de recinto universitario, para llegar a una última etapa marcada por lo social, donde se observa que el edificio constituyente de la residencia universitaria se ha convertido en una pieza arquitectónica integrada en la ciudad universitaria y vinculada a los principios programáticos del Movimiento Moderno. / [CAT] En la tesi s'estudia l'evolució tipològica de la residència universitària, plantejant la seua funció com a element actiu de la configuració urbana, a més de relacionar-la amb l'arquitectura en si mateixa, a través de l'observació dels avanços tècnics, canvis formals, estructurals i funcionals, canvis en el programa i també respecte als recursos expressius. El marc cronològic comprén un període des de l'edat mitjana fins a la segona mitat del segle XX, encara que amb un èmfasi especial en l'última etapa. S'organitza una estructuració en quatre blocs diferents, al seu torn susceptibles de dividir-se segons geografies, apareixent, en cada un d'ells, la residència universitària com a fidel reflectisc arquitectònic del temps en què es desenrotlla. L'índex arreplega: Precedents Arquitectònics, (Bloc I) ; La Residència Universitària en la Història, (Bloc II) ; La Residència Universitària a Espanya, (Bloc III) ; Col¿legis Majors de la Ciutat Universitària de Madrid i l'Arquitectura Moderna, (Bloc IV). La investigació es realitza, en cada un dels blocs, establint les tipologies que seran objecte d'estudi. Estes són les que determinen un model que siga perdurable en el temps i també transmissor de valors per al desenrotllament dels següents models. El procés va des d'una òptica general àmplia i situada en els orígens dels dits models, fins a un rang més tancat on es particularitza i concreta el final del procés evolutiu. Per tant, s'observen uns models pioners en el seu tipus, estudiant posteriorment la seua evolució a través de distintes innovacions que es van desenrotllant al llarg dels períodes estudiats, establint-se com a punt més destacable els inicis del segle XX. Per a obtindre les conclusions evolutives dels esmentats models històrics de residència universitària, l'anàlisi es du a terme a partir de tres escales diferents. En la primera, d'abast urbà, es reflexiona sobre el mode d'implantació dels col¿legis majors com a element residencial únic dins del conjunt universitari. En la mostra d'obres seleccionades es posa de manifest un transvasament de les tipologies urbà- arquitectòniques que caracteritzen l'escenari internacional del període que coincidix amb l'última etapa de la matèria investigada. Així mateix es reflexiona, en una segona escala, esta edilícia, la possible influència de distints corrents europees i americanes que havien sigut transmeses de forma directa pels arquitectes més destacats durant les seues visites a Espanya i, especialment a la Residència d'Estudiants de Madrid en les primeres dècades del segle XX. Una tercera escala enfocada cap a la dimensió social, contempla com els espais residencials de les Universitats Laborals i el nou concepte de Col¿legi Major evolucionen cap a una doble dualitat. D'un costat, la persona es desenrotlla tant individualment com col¿lectivament i de l'altre costat, el Col¿legi Major es desplega en els seus aspectes tant formatius com residencials. En síntesi, els exemples seleccionats ens mostren un procés evolutiu que, des de la sinergia inicial (històrica) entre universitat i ciutat, es passa per una fase intermèdia de creació de recinte universitari, per a arribar a una última etapa marcada pel social, on s'observa que l'edifici constituent de la residència universitària s'ha convertit en una peça arquitectònica integrada en la ciutat universitària i vinculada als principis programàtics del Moviment Modern / Gil Campuzano, MÁ. (2015). Residencias universitarias: Historia, arquitectura y ciudad [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/54132 / TESIS

No description available.

Català / Français / La recerca vol ésser una eina que aporti informació sobre l’esperit obert i integrador que els representants institucionals de l’ensenyament superior europeu volen assolir amb la creació de l’EEES. La nova fita educativa es sustenta d’uns principis, intencions, directrius i interessos amb una clara definició europeista de reconeixement, convergència i mobilitat amb l’objectiu d’intentar assolir un tret distintiu i de qualitat en l’ensenyament superior europeu. El present estudi es fonamenta en una metodología qualitativa-interpretativa centrant-se per un costat en la recerca, anàlisi, descripció i interpretació de la documentació oficial que ha anat acompanyant el procés de construcció de l'EEES, comprenent els documents d’origen; la Magna Charta Universitatum, la Declaració de la Sorbona i la Declaració de Bolonya. I, els documents de desenvolupament referents a les diferents conferències ministerials europees dels responsables de l’ensenyament superior, que es dugueren a terme a Praga, Berlín, Bergen, Londres i Louvain, així com dels textos i informes de: UNESCO, ESIB, CRE, EUA, EURASHE, BFUG, ENQA, Comissió Europea, Eurydice, OCDE. Els quals precediren les reunions Ministerials i ajudaren a la seva constitució, que han anat avaluant, modificant i/o consolidant les directrius marcades per la Declaració de la Sorbona i Bolonya amb la finalitat d’assolir l’EEES. Tanamteix s’acompanya el fons documental amb la descripció, anàlisi i interpretació dels principis jurídics (i respectives sentències) que han permès i fonamentat la creació de l’EEES; la mobilitat i el reconeixement formatiu. I per un altre costat, consolidar els objectius de la recerca amb les pertinents entrevistes en profundiatat als principals autoritats, polítiques i acadèmiques que han participat de manera activa en el procés: Dr. Josep Maria Bricall (President de la Conferència Europea de Rectors i membre del Comité de Redacció de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secretari d'estat d'universitat i signatari per Espanya de la Declaració de Bolonya), sr. Guy Haug (impulsor del programa Erasmus i expert assessor de l'ensenyament superior per a la Comissió Europea), Dr. Domenico Lenarducci (President d'Honor de la Direcció General d'Educació de la Comissió Europea), Dr. Eric Froment (President de la Conferència Europea de Rectors i actual responsable de la dimensió Internacional de l’Agència de Qualitat AERES) i el Dr. Màrius Rubiralta (actual Secretari General d’Universitats del Govern d’Espanya). La Tesi s’acompanya de diferents esquemes històrics i d’una àmplia base documental bibliogràfica, tot intentant esdevenir una bona eina de difusió d’una millor comprensió de l'EEES i que alhora possibiliti futures línies d’investigació en aquest i d’altres àmbits vinculats. / La investigación quiere ser una herramienta que aporte información sobre el espíritu abierto e integrador que los representantes institucionales de la educación superior europeo quieren lograr con la creación del EEES. El nuevo hito educativo se sustenta de unos principios, intenciones, directrices e intereses con una clara definición europeísta de reconocimiento, convergencia y movilidad con el objetivo de intentar lograr un disparo distintivo y de calidad en la educación superior europea. El presente estudio se fundamenta en una metodología cualitativa-interpretativa centrándose por un lado en la búsqueda, análisis, descripción e interpretación de la documentación oficial que ha ido acompañando el proceso de construcción de la EEES, comprendiendo los documentos de origen; la Magna Charta Universitatum, la Declaración de la Sorbona y la Declaración de Bolonia. Y, los documentos de desarrollo referentes a las diferentes conferencias ministeriales europeas de los responsables de la educación superior, que se llevaron a término en Praga, Berlín, Bergen, Londres y Lovaina, así como de los textos e informes de: UNESCO, ESIB, CRE, EE.UU., EURASHE, BFUG, ENQA, Comisión Europea, Eurydice, OCDE. Los cuales precedieron las reuniones Ministeriales y ayudaron a su constitución, que han ido evaluando, modificando y/o consolidando las directrices marcadas por la Declaración de la Sorbona y Bolonia con la finalidad d lograr l’EEES. Así mismo se acompaña el fondo documental con la descripción, análisis e interpretación de los principios jurídicos (y respectivas sentencias) que han permitido y fundamentado la creación de l’EEES; la movilidad y el reconocimiento formativo. Y por otro lado, consolidar los objetivos de la investigación con las pertinentes entrevistas en profundidad a los principales autoridades, políticas y académicas que han participado de manera activa en el proceso: Dr. Josep Maria Bricall (Presidente de la Conferencia Europea de Rectores y miembro del Comité de Redacción de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secretario de estado de universidad y signatario por España de la Declaración de Bolonia), Dr. Guy Haug (impulsor del programa Erasmus y experto asesor de la enseñanza superior para la Comisión Europea), Dr. Domenico Lenarducci (Presidente de Honor de la Dirección general de Educación de la Comisión Europea), Dr. Eric Froment (Presidente de la Conferencia Europea de Rectores y actual responsable de la dimensión Internacional de la Agencia de Calidad AERES) y el Dr. Màrius Rubiralta (actual Secretario General de Universidades del Gobierno de España). La Tesis se acompaña de diferentes esquemas históricos y de una amplia base documental bibliográfica, intentando acontecer en una buena herramienta de difusión de una mejor comprensión del EEES y que a la vez posibilite futuras líneas de investigación en este y de otros ámbitos vinculados. / La recherche veut être un outil qu'aborde de l'information sur l'esprit ouvert et intégrateur que les représentants institutionnels de l'éducation supérieur européen volent obtenir avec la création de l'EEES. La nouvelle borne éducative se soutient de principes, des intentions, des directives et des intérêts avec une claire définition européenne de reconnaissance, convergence et mobilité dans le but d'essayer d'obtenir un sceau distinctif et de qualité dans l'éducation supérieure européenne. L’étude se fonde sur une méthodologie qualitative-interprétative en étant axé d'une part sur la recherche, analyse, description et interprétation de la documentation officielle qui a continué à accompagner le processus de construction de l'EEES, en comprenant les documents d'origine ; la Magna Charta Universitatum, la Déclaration de la Sorbonne et la Déclaration de Bologne. Et, les documents de développement relatifs aux différentes conférences ministérielles européennes des responsables de l'éducation supérieure, qu'ont emportée à terme à Prague, Berlin, Bergen, Londres et Louvaine, aussi bien que des textes et rapports de : UNESCO, ESIB, CRE, U.S.A., EURASHE, BFUG, ENQA, Commission Européenne, Eurydice, OCDE. Qui ont précédé les réunions Ministérielles et ont aidé à sa constitution, qu'elles ont continué à évaluer, en modifiant et/ou en consolidant les directives marquées par la Déclaration de la Sorbonne et Bologne avec la finalité d'obtenir l'EEES. De même s'accompagne le fond documentaire avec la description, analyse et interprétation des principes juridiques (et de respectives sentences) qu'ils ont permis et fondé la création de l'EEES; la mobilité et la reconnaissance formative. Et d'autre part, consolider les objectifs de la recherche avec les pertinentes entrevues en profondeur aux délégants des autorités, politiques et académiques qui ont partagé manière active dans le processus: Dr. Josep Maria Bricall (Président de la Conférence Européenne de Recteurs et membre du Comité de Rédaction de la Magna Charta Universitatum), sr. D. Jose Fernández Díaz (Secrétaire d'État d'université et signataire par l'Espagne de la Déclaration de Bologne), Dr. Guy Haug (promoteur du programme Erasmus et expert de conseil de l'enseignement supérieur pour la Commission Européenne), Dr. Domenico Lenarducci (Président d'Honneur de Direction Générale d'Éducation de la Commission Européenne), Dr. Eric Froment (Président de la Conférence Européenne de Recteurs et actuel responsable de la dimension Internationale de l'Agence de Qualité AERES) et le Dr. Màrius Rubiralta (actuel Secrétaire Général d'Universités du Gouvernement de l'Espagne). La Thèse est accompagnée de différents schémas historiques et d'une étendue base documentaire bibliographique, en essayant d'arriver dans un bon outil de diffusion d'une meilleure compréhension de l'EEES et qui à la fois facilite de futures lignes de recherche dans celui-ci et d'autres domaines liés.