La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Ciències Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geològics de cara a la planificació i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'àrea litoral compresa per les conques hidrogràfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de línia de costa i una extensió de 291 km2).Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mètodes propis de les Ciències Geològiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anàlisi de la qualitat i del comportament físic i químic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilització com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influència que puguin tenir sobre l'home o bé els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per últim, com a derivació dels anteriors, el disseny i aplicació d'instruments de tipus preventiu en la gestió del territori; és a dir, la planificació dels usos del territori.Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geològics són uns elements d'ajuda per a la visió integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informació apta per a la presa de decisions sobre l'ús i preservació d'aquest àmbit litoral. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) han estat clau per a la visió sistèmica del territori, per a la integració de les diferents variables geoambientals, així com per a la producció cartogràfica temàtica i final. Pel que fa als processos geològics, lligats a la dinàmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals àrees d'actuació així com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrència. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentació i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomòrfic uniforme.En quant a l'anàlisi dels recursos geològics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hídrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitació de les principals unitats i subunitats aqüíferes, així com en acotar les geometries i principals característiques hidràuliques. Pel que fa als àrids i roques de construcció l'objectiu fonamental ha estat la delimitació cartogràfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoquímiques són potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturístic d'aquesta àrea litoral, concretament en els penya-segats i les platges.Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'àmbit regional i fenomenològic, aspectes clau en la gestió i planificació territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportació de dades geoambientals a nivell cartogràfic en relació a variables litoestructurals, de processos dinàmics com de recursos geològics. Des del punt de vista de l'àmbit fenomenològic destaquem la interacció de les variables estudiades a nivell de conca hidrogràfica, com són, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqüíferes; la possible participació de les aigües subterrànies en la resposta hidrològica del sistema fluviotorrencial, o la problemàtica derivada de l'antropització de la sorra de la platja com a conseqüència d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres. / La tesis doctoral desarrollada, enmarcada dentro del campo de las Ciencias Ambientales, aplica la Geología Ambiental orientada al conocimiento de los procesos y recursos geológicos para la planificación y ordenación del territorio. Como zona de estudio se ha seleccionado la Costa Brava meridional, concretamente toda el área litoral comprendida por las cuencas hidrográficas de la Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa y riera de Lloret (75 km de línea de costa y una extensión de 291 km2).Este trabajo, con la aptitud integradora de los conceptos y métodos propios de las Ciencias Geológicas y Ambientales, se ha propuesto como objetivos globales el análisis de la calidad y del comportamiento físico y químico de los materiales terrestres en frente las acciones humanas y de su utilización como recursos; el estudio de los procesos naturales y de la influencia que puedan tener sobre el hombre o bien los efectos que este puede causar sobre aquellos, y por último, como derivación de los anteriores, el diseño y aplicación de instrumentos de tipo preventivo en la gestión del territorio; es decir, la planificación de los usos del territorio. Con la filosofía de investigación basada en que los factores geológicos son unos elementos de ayuda para la visión integral de un territorio, se han estudiado diferentes variables geoambientales procurando traducir el conocimiento del medio en información apta para la toma de decisiones sobre el uso y preservación de este ámbito litoral. Los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido clave para la visión sistémica del territorio, para la integración de las diferentes variables geoambientales, así como para la producción cartográfica temática y final.Con respecto a los procesos geológicos, relacionados con la dinámica fluviotorrencial, se han cartografiado las principales áreas de actuación así como analizado los factores que inician, favorecen o magnifican su ocurrencia. Se han estudiado las acciones denudativas, los procesos de transporte-sedimentación y con el estudio integrado de estos procesos y formas resultantes se han identificado unidades territoriales caracterizadas por un comportamiento geomórfico uniforme.En cuanto al análisis de los recursos geológicos se ha profundizado en el conocimiento de los recursos hídricos subterráneos, las rocas industriales y los georecursos litorales. Con respecto a los primeros nos hemos centrado en la delimitación de las principales unidades y subunidades acuíferas, así como en acotar las geometrías y principales características hidráulicas. Con respecto a los áridos y rocas de construcción el objetivo fundamental ha sido la delimitación cartográfica de aquellos materiales que por sus propiedades fisicoquímicas son potencialmente aptas para los usos indicados. Finalmente se ha hecho un estudio orientado a los factores que limitan o condicionan el potencial geoturístico de esta área litoral, concretamente en los acantilados y las playas.Las principales aportaciones de esta tesis doctoral se pueden enmarcar en el ámbito regional y fenomenológico, aspectos clave en la gestión y planificación territorial. Con respecto al primero, destacamos la aportación de datos geoambientales a nivel cartográfico de variables litoestructurales, de procesos dinámicos i de recursos geológicos. Desde el punto de vista del ámbito fenomenológico destacamos la interacción de las variables estudiadas a nivel de cuenca hidrográfica, como son, entre otras, las relaciones existentes entre las diferentes formaciones acuíferas; la posible participación de las aguas subterráneas en la respuesta hidrológica del sistema fluviotorrencial, o la problemática derivada de la antropización de la arena de la playa como consecuencia de vertidos de tierras y residuos inertes a los márgenes de las rieras. / This thesis developed is framed within the scope of the Environmental Sciences. Environmental Geology is applied to understand the geological processes and resources that take place in the area, thus enhancing the management of the territory. All the littoral area within the hydrographical basins of the Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa and riera de Lloret (75 km of coast line and an extension of 291 sq.km), a good part of the southern Costa Brava, has been selected as the study zone.This work, with its ability to integrate the concepts and methods of the Environmental and Geological Sciences, has three main objectives: the analysis of the quality and the physical and chemical behaviour of the terrestrial materials in front of human actions and its utilization as resources; the study of the natural processes and the influences that they have on the antropic activity, or the effects that this can cause on those; and as a derivation of the previous objectives, the design and application of preventive instruments for the management of the territory, that is to say, the planning of the uses of the territory.Considering geological factors as helping elements to achieve an integral vision of a territory, different geoenvironmental variables have been studied. It has been tried to translate the acquired knowledge into information which could be used by the planners of this coastal environment for their decision making process. The Geographical Information Systems (GIS) have been a key factor to keep a systemic vision of the territory. They have also made possible the integration of the different geoenvironmental variables, as well as the cartographic production.With regard to the geological processes related to the fluviotorrencial dynamics, the main areas of their action have been mapped. The factors that initiate, favor or increase their occurrence have been analysed as well. The denudation actions, processes of transportation and sedimentation have also been studied. With the integrated study of all these processes and resultant forms, several territorial units characterized by a uniform geomorphic behaviour have been identified.With the analysis of the geological resources, we have contributed to the knowledge of the subterranean water resources, the industrial rocks and the coastal georesources. With regard to the first item we have put most of our efforts in the delimitation of the main aquifer units and subunits, as well as in the study of their geometries and their main hydraulic characteristics. With regard to the mining activity, the fundamental objective has been the cartographic delimitation of those materials which, by their physiochemical properties, are potentially apt for the indicated uses. Finally a study oriented to the factors that limit or condition the geotouristic potential of this littoral area has been done, specifically at the cliffs and in the beaches.The main contributions of this thesis can be framed in regional and phenomenological fields, both of which are key aspects in management and territorial planning. With respect to the regional ones, we would like to emphasize the contribution of geoenvironmental cartographic data related to litostructural variables, dynamic processes or geological resources. Considering the phenomenological aspects we would like to highlight the interaction of the variables inside the hydrographical basins, like the existing relations among the different aquifer formations; the possible participation of groundwater in the hydrologic response of the fluviotorrencial system, or the quality losses of the sand of the beach as a result of the rubble dumping on the creek's margins.

Aquesta tesi doctoral estudia diferents aspectes sobre els habitatges a la província de Girona, combinant l'anàlisi sobre l'evolució històrica dels habitatges, el fenomen de les segones residències i el mercat d'apartaments turístics. El paper de la població és el principal motor del creixement dels habitatges durant el segle XX. Tot i així, durant la segona meitat, el pes dels habitatges secundaris en zones turístiques com Costa Brava i municipis de muntanya han tingut el seu paper significatiu. Altres factors determinants en els darrers anys han estat la immigració i la disminució del tamany de les llars. Les segones residències a Girona s'ubiquen en gran part a la Costa Brava (al voltant del 75% del total a la província). S'observa un fenomen d'expansió en forma de "taca d'oli" des de la Costa Brava cap a l'interior i des de la Cerdanya cap a zones més orientals. Dins el mercat d'apartaments turístics, una sèrie de regressions hedòniques han posat de manifest les variables que més influeixen sobre el preu final del lloguer de l'habitatge turístic com el nombre d'habitacions, el tipus d'allotjament, la distància sobre la platja, el municipi d'ubicació i la temporada turística. Respecte als hotels (el mateix exercici) com a bé substitutiu destaquen les mateixes variables excepte la piscina (menys valorat) i el pàrking (més valorat). / This doctoral thesis studies different aspects on the housings in the province of Girona, combining the historical evolution of them, the phenomenon of the second residences and the market of the tourist apartments. The role of population is the main motive of the growth of the housings during the XXth century in the zone. Nonetheless, during the second half, the weight of the secondary housings in tourist zones like the Costa Brava and mountain towns have had their significant role as well. Other determinant factors in the last years have been the immigration and the decrease of the home's size. The second residences in Girona are located for the most part in the Costa Brava (about 75 % of whole to the province). A phenomenon of expansion is observed with a "spot of oil" effect from the Costa Brava towards the interior and from the Cerdanya (specialized mountain tourism zone) towards more oriental zones. Inside the market of tourist apartments, hedonic regressions have shown the variables that have more influence to the final price of the rent of the tourist housing: number of rooms, type of housing, distance the beach, municipality and season. Another exercise for hotels (as a substitute good) shows the same importance of variables to the final price excepting in the swimming pool (less valued) and the parking (more valued)

Submitted by Johnny Rodrigues (johnnyrodrigues@ufcg.edu.br) on 2018-05-15T17:40:46Z No. of bitstreams: 1 JOÃO JONES DA SILVA - DISSERTAÇÃO PPGSA PROFISSIONAL 2015..pdf: 1781652 bytes, checksum: 5ecbeafd5b48184bce3785273190c6dd (MD5) / Made available in DSpace on 2018-05-15T17:40:46Z (GMT). No. of bitstreams: 1 JOÃO JONES DA SILVA - DISSERTAÇÃO PPGSA PROFISSIONAL 2015..pdf: 1781652 bytes, checksum: 5ecbeafd5b48184bce3785273190c6dd (MD5) Previous issue date: 2015-09-29 / A Região Nordeste do Brasil é caracterizada por clima semiárido, sendo os volumes precipitados normalmente inferiores à evaporação e, tornando o uso da irrigação imprescindível para uma produção agrícola sustentável, entretanto, o manejo inadequado da irrigação atrelado às condições locais, tem favorecido os processos de salinização e sodificação de solos, promovendo a degradação e o abandono de extensas áreas anteriormente produtivas. Entre as áreas afetadas por sais nessa região, destaca-se o Perímetro Irrigado de São Gonçalo - PB em situação de degradação de solos com problemas de sais, isso ensejou a propositura de estudar métodos e técnicas visando o melhoramento das características físicas e químicas do solo. O experimento foi instalado em área previamente identificada como possuidora de solo salino-sódico no Perímetro Irrigado de São Gonçalo, e para a recuperação fez-se da aplicação dos métodos e da técnica da fitorremediação com Erva-Sal (Atriplex numulária L.), Capim-pé-de-galinha (Eleusine indica L.), Salsa - Brava (Ipomoea asarifolia L.) e Gesso agrícola. A pesquisa constou de oito tratamentos, com quatro repetições, os tratamentos foram submetidos a um delineamento em blocos casualizados (DBC), com os seguintes tratamentos: i) cultivo de atriplex; ii) cultivo de capim-pé-galinha, iii) cultivo de salsa, iv) solo com gesso; v)aplicação de gesso agrícola associado ao cultivo de atriplex; vi)aplicação de gesso agrícola associado ao cultivo de capim pé-de-galinha; vii)aplicação de gesso agrícola associado ao cultivo de salsa e viii) solo sem manejo (testemunha), numa área total de 62 m² conduzido em campo, em parcelas de 1,40 x 1,40 m. Com esse estudo pretende-se recuperar solo afetados por sais, utilizando um método alternativo, mais viável economicamente e sustentável através de plantas capazes de extrair os sais em excesso do solo. / Brazil's Northeast region is characterized by semi-arid climate, and the precipitated volumes usually lower than the evaporation and, making use of vital irrigation for sustainable agricultural production, however, inadequate irrigation management linked to local conditions, has favored processes salinization and sodification soils, promoting the degradation and abandonment of extensive formerly productive areas. Among the areas affected by salts in this region, we highlight the Irrigated Perimeter of São Gonçalo - PB in soil degradation situation with salt problems and this gave rise to the filing of study methods and techniques aimed at improving the physical and chemical characteristics ground. The experiment was installed in previously identified area as saline-sodic soil possessed in the Irrigated Perimeter of São Gonçalo, and the recovery was made of the application of methods and phytoremediation technique with herb-salt (Atriplex moneywort L.), grass crow's foot bath (Eleusine indica L.), Salsa - Brava (Ipomoea asarifolia L.) and Agricultural Gypsum. The survey consisted of eight treatments, with four replications, the treatments were subjected to a randomized block design (RBD), with the following treatments: i) atriplex cultivation; ii) grass-foot-chicken farming, iii) salsa culture, iv) soil with gypsum; v) application of gypsum associated with atriplex cultivation; vi) application of gypsum associated with grass growing chicken's foot; vii) application of gypsum associated with the parsley cultivation and viii) soil without management (control), a total area of 62 m² conducted under field conditions in portions of 1.40 x 1.40 m. With this study we intend to recover salt affected soil, using an alternative method more economically viable and sustainable through plants capable of extracting soil excess salts.