This essay argues that The Awakening treats the 1890s “modern woman” that arose from feminist ideas and the women’s movement, challenging patriarchal society with an independent lifestyle. Following Ringe, this essay suggests that the novel has a purpose of showing the process and the development of the protagonist’s individual self. But rather than connect this theme to the transcendentalist notion of the self, as Ringe does, this essay looks at this theme in the light of the notion of the “modern woman”. By arguing that Edna develops into a modern woman during this process, the essay finds that she moves from the traditional position as a “patriarchal woman” towards the role of an “emancipated woman”. Further, the essay shows that Edna’s development and thereby her attempt to change her position fails as the process of self-discovery is conflicted, resulting in Edna’s suicide. Finally, by also arguing that the novel treats a woman’s self and the process of a development, the essay visualizes that the novel is built-up by seven steps that together constitute the process from “patriarchal woman” to “emancipated woman”. This process awakens a self-awareness and self-image within Edna that are strengthened with each of these step as she becomes a “modern woman”. / Denna uppsats argumenterar för att The Awakening skildrar 1890-talets “moderna kvinna” som uppstod från feministiska idéer samt kvinnorörelsen och utmanade det patriarkaliska samhället med en självständig livsstil. Då jag följer Ringe påvisar den här uppsatsen att romanen har ett syfte att visa processen och utvecklingen av huvudpersonens individuella jag. Men istället för att koppla detta till den transcendentalistiska uppfattningen av jaget som Ringe gör, så kopplar denna uppsats detta till begreppet den “moderna kvinnan”. Genom att argumentera för att Edna utvecklas till en modern kvinna under denna process finner uppsatsen att hon flyttar från den traditionella rollen som en “patriarkalisk kvinna” mot rollen som en “emanciperad kvinna”. Uppsatsen visar vidare att Ednas utveckling och således hennes försök att ändra sin roll misslyckas då självupptäcktsprocessen står under konflikt, vilket resulterar i att Edna tar självmord. Genom att också argumentera för att romanen skildrar en kvinnas jag och processen av en utveckling visar slutligen uppsatsen att romanen är uppbyggd av sju olika steg som tillsammans utgör processen från ”patriarkalisk kvinna” till ”emanciperad kvinna”. Denna process väcker en självmedvetenhet samt en självbild inom Edna som förstärks med varje steg medan hon blir en “modern kvinna”.

Master of Music / School of Music, Theatre, and Dance / Slawomir Dobrzanski / The purpose of this Master’s report is to analyze the five-piano works at the author’s piano recital on April 8, 2018. The discussed pieces are Ludwig van Beethoven’s Sonata in G major Op. 31, No.1; Fryderyk Franciszek Chopin’s Nocturne Op. 55, No. 2 and Ballade in G minor, Op. 23; Manuel M. Ponce’s Prelude and Fugue on a theme by Handel; and Joaquín Larregla Urbieta’s ¡Viva Navarra! Jota de Concierto. The author approaches the analysis and study of the pieces from the historical, theoretical, and stylistic perspectives.

Chopins andra pianosonat är, trots sin egendomlighet, ett av de stora romantiska pianoverken.I den här studien undersöker jagvad som binder ihopsonaten och gör den till det mästerverkden till slut har blivit erkändsom. För att undersöka detta har jagstuderat Chopins liv innan och under sonatens tillkomst för att försöka hitta hans personliga kopplingar till musiken. Sedan har jag även gjort en analys av sonatens fyra satser där jag analyserar verketsgenomgående teman och motiv.Genom mitt arbete har jag kommit fram till attdet finns ett tydligt narrativ i verket, om än inte i en klassisk sonatform. Sammanhanget finns snarare i det känslomässiga och det motiviska och därför tror jag det blir särskilt viktigt att betona i en tolkning. För mig personligen innebär resultatet ett steg i rätt riktning för mitt eget framförande av musiken, och kanskekan det även hjälpa andra att hitta sin väg genom en av den romantiska pianolitteraturens mest svårtolkade verk.

abstract: Pursuit of an informed approach to interpreting Frédéric Chopin’s music has been increasingly challenging in the twenty-first century. In the process of forming their unique voices, pianists turn to the sound recordings of some of the most notable pianistic figures in history. This document offers a detailed inspection of three revered recordings and, with the help of syntactic analysis, seeks an understanding of the extraordinary interpretational decisions of Alfred Cortot, Arthur Rubinstein and Dinu Lipatti. The examined works are Chopin’s Prelude in C Major, Op. 28, No. 1, and the Largo of the Sonata in B Minor, Op. 58. The analysis of the Prelude compares recorded performances of Alfred Cortot (ca. 1933-1934) and Arthur Rubinstein (ca. 1946) and explains how their vastly different interpretational choices can, through an analytical process, be traced to the harmonic and melodic implications of the score. Likewise, inspection of the Largo focuses on Dinu Lipatti’s performance (ca. 1947) and draws connections between his phrasing and critical characteristics of the movement. All three performances present exquisite examples of a style of expressive playing that seems to have fallen into disuse in the twenty-first century. This study contributes to a deeper understanding of the performing style of Cortot, Rubinstein, and Lipatti, and also seeks to show connections between score analysis and interpretational decisions. / Dissertation/Thesis / Doctoral Dissertation Music 2020

[EN] In this thesis they are studied cadences in various formulas which are used by the composer Franz Liszt to finish his piano works. This particular aspect of his harmonic language, we call «cadential experimentation», is developed further in his last creative period extending between 1877 and 1885. The detailed analysis of the end of all works written in these years is accompanied by the exam of the terminal cadence writing of his main pieces for keyboard all their previous production. Also we incorporate the investigation of this harmonic process in the most important works of the most prominent pianists-composers contemporaries: Felix Mendelssohn, Robert Schumann y Frédéric Chopin. This comparative study allows us to show the relevance of the figure of Liszt acquired in the renovation of the links in the final cadences and in the process of eliminating the cadence as the punctuation final of the works. His contribution, in quantity and variety, is decisive in this area, becoming the most daring romantic musician, who creates original and revolutionary conclusions for the epoch and even he becomes prescient of an advanced harmonic language. We confirm as well as his constant curiosity and desire for innovation in the harmonic field, which will lead to develop along its production a script that makes it in one of the great innovators of the harmonic vocabulary of the nineteenth century, they are also reflected in the field investigated, and the final «cadential experimentation» becomes in a prominent aspect of the evolution of his harmonic language. After analysis, has made concrete a typology of the various cadences used by the Hungarian master, and we have evaluated the influence of his «cadential activity» in the musical speech of the later composers, delimiting to the composers Claude Debussy and Maurice Ravel. / [ES] En la presente tesis se estudian las diversas fórmulas cadenciales que utiliza el compositor Franz Liszt para concluir sus obras para piano. Este aspecto particular de su lenguaje armónico, que denominamos experimentación cadencial, se desarrolla de forma más manifiesta en su última etapa creativa que se extiende entre 1877 y 1885. El análisis pormenorizado de los finales de todas las obras escritas en estos años se acompaña con el examen de la escritura cadencial terminal de las principales piezas para teclado de toda su producción anterior. Incorporamos, asimismo, la investigación de este procedimiento armónico en las obras más importantes de los pianistas-compositores coetáneos más destacados: Felix Mendelssohn, Robert Schumann y Frédéric Chopin. Este estudio comparativo nos permite mostrar la relevancia que adquiere la figura de Liszt en la renovación de los enlaces cadencias finales y en el proceso de eliminación de la cadencia como puntuación final de las obras. Su aportación, en cantidad y variedad, es decisiva en este terreno, convirtiéndose en el músico romántico más atrevido, que crea conclusiones originales y revolucionarias para la época e incluso premonitorias de un lenguaje armónico más avanzado. Comprobamos así como su constante curiosidad y anhelo de innovación en el terreno armónico, que le conducen a desarrollar a lo largo de su producción una escritura que lo convierte en uno de los grandes renovadores del vocabulario armónico del siglo XIX, se ven reflejados también en el campo que investigamos, y la experimentación cadencial final pasa a convertirse en un aspecto destacado de la evolución armónica del lenguaje lisztiano. Tras el análisis, se ha concretado una tipología de las diversas cadencias utilizadas por el maestro húngaro, y se ha valorado la influencia de su actividad cadencial en el discurso musical de compositores posteriores, delimitándola a las figuras de Claude Debussy y Maurice Ravel. / [CAT] En la present tesi s'estudien les diverses fórmules cadenciales que utilitza el compositor Franz Liszt per a concloure les seues obres per a piano. Este aspecte particular del seu llenguatge harmònic, que denominem experimentació cadencial, es desenrotlla de forma més manifesta en la seua última etapa creativa que s'estén entre 1877 i 1885. L'anàlisi detallat dels finals de totes les obres escrites en estos anys s'acompanya amb l'examen de l'escriptura cadencial terminal de les principals peces per a teclat de tota la seua producció anterior. Incorporem, així mateix, la investigació d'este procediment harmònic en les obres més importants dels pianistes-compositors coetanis més destacats: Felix Mendelssohn, Robert Schumann i Frédéric Chopin. Este estudi comparatiu ens permet mostrar la rellevància que adquirix la figura de Liszt en la renovació dels enllaços cadències finals i en el procés d'eliminació de la cadència com a puntuació final de les obres. La seua aportació, en quantitat i varietat, és decisiva en este terreny, convertint-se en el músic romàntic més atrevit, que crega conclusions originals i revolucionàries per a l'època i inclús premonitòries d'un llenguatge harmònic més avançat. Comprovem així com la seua constant curiositat i anhel d'innovació en el terreny harmònic, que li conduïxen a desenrotllar al llarg de la seua producció una escriptura que ho convertix en un dels grans renovadors del vocabulari harmònic del segle XIX, es veuen reflectits també en el camp que investiguem, i l'experimentació cadencial final passa a convertir-se en un aspecte destacat de l'evolució harmònica del llenguatge lisztiano. Després de l'anàlisi, s'ha concretat una tipologia de les diverses cadències utilitzades pel mestre hongarés, i s'ha valorat la influència de la seua activitat cadencial en el discurs musical de compositors posteriors, delimitant-la a les figures de Claude Debussy i Maurice Ravel. / Yuste Martínez, LJ. (2016). Franz Liszt: La experimentación cadencial en los finales de las últimas obras para piano (1877-1885) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68493 / TESIS

No description available.

This study is an examination of Earl Hatch and Clair Musser's transcriptions for marimba of Chopin's Waltz, Opus 64 No. 1, Musser's arrangement of Chopin's Mazurka, Opus 17 No. 4, Hatch's setting of Brahms' Hungarian Dance No. 5, and Frank Mac Callum's treatment of Franck's "Chorale" from the Prelude, Chorale and Fugue. Additionally, the role of the transcription during the Romantic Period, the historical development of the marimba transcription, and performance considerations of the specific works presented are discussed.

No description available.

No description available.

La version intégrale de cette thèse est disponible uniquement pour consultation individuelle à la Bibliothèque de musique de l’Université de Montréal (http://www.bib.umontreal.ca/MU). / Le compositeur de musique instrumentale se retrouve inévitablement, dans l’acte d’écriture, confronté au problème de l’organisation des hauteurs, paramètre fondamental de la structure musicale dans la pratique occidentale. Poursuivant dans la voie tracée par de nombreux compositeurs et théoriciens du XXe siècle, les recherches exposées ici tentent de constituer un système harmonique pouvant être doté d’une structure syntaxique dans un cadre non tonal, en se fondant sur l’importance que possèdent les groupements (patterns) pour la perception musicale et pour l’établissement de relations hiérarchiques essentielles à l’organisation musicale. Le développement de ce système – basé sur la mise en relation de groupes d’accords visant à constituer des unités structurelles significatives – a été effectué dans le cadre d’une démarche de recherche-création via la composition de deux œuvres principales. La première, Tableaux d’une révolution, est une pièce en cinq mouvements pour grand orchestre symphonique, témoignage en musique d'événements historiques ayant marqué les pays d'Europe de l'est derrière le rideau de fer: Varsovie 1944, Budapest 1956, Prague 1968, Gdansk 1980 et Berlin 1989; la seconde, 24 Préludes d’après Chopin, est un exercice de réappropriation d'une œuvre phare de l'héritage pianistique. La description détaillée du système de relations d’accords et l’analyse approfondie des œuvres jointes en annexe sont précédées d’une discussion sur la relation entre le compositeur et son système de composition, relation abordée du point de vue sémiologique par l’emploi de la notion de tripartition avancée par Nattiez et Molino. / The composer of instrumental music inevitably finds himself, in the act of writing, faced with the problem of pitch organization, a key element of musical structure in the Western practice. Following in the footsteps of many composers and theorists of the twentieth century, the research presented here tries to elaborate a harmonic system which possesses a syntactic structure in a non tonal environment, based on the importance of patterns for music perception and for establishment of hierarchical relationships essential to musical organization. The development of this system - based on the linking of groups of chords in an attempt to constitute significant structural units - was carried out as part of a research-creation approach via the composition of two major works. The first, Pictures of a Revolution, is a work in five movements for symphonic orchestra, a musical testimony of historical events that marked the countries of Eastern Europe behind the Iron Curtain : Warsaw 1944, Budapest 1956, Prague 1968, Gdansk 1980 and Berlin 1989; and the second, 24 Preludes after Chopin, is an exercise in appropriation of a landmark work of the piano classical heritage. The detailed description of the chord relationship system and the in-depth analysis of annexed works are preceded by a discussion of the relationship between the composer and his composition system, relationship approached from the point of view of semiology through the concept of tripartition proposed by Nattiez and Molino.