L’interès principal de la tesi doctoral és estudiar el procés d’integració laboral de la immigració en el mercat de treball espanyol, per això segueix una estratègia teòrica i metodològica on l’instrument principal utilitzat són les trajectòries laborals. Les trajectòries laborals es defineixen a partir de la mobilitat laboral dels treballadors immigrants i la seva convergència salarial amb la població autòctona. Per tal de precisar el grau d’integració laboral a través de les trajectòries es proposa una aproximació teòrica múltiple, a través de tres perspectives: l’assimilació ocupacional, la segmentació dels mercats i la perspectiva de la producció/reproducció. La primera dóna compte de la influència de factor educatius en les trajectòries laborals, i les diferents estratègies formatives que els individus poden desenvolupar. La segona especifica la influència que la segmentació del mercat de treball espanyol, així com l’estructura i naturalesa de les seves institucions, tenen sobre la mobilitat laboral. La tercera precisa la importància de les relacions, i tensions, entre les esferes laboral i familiar a l’hora d’entendre com es produeix la mobilitat. Amb aquestes tres corrents el què es pretén és estudiar quins són els factors que expliquen la mobilitat i la convergència, i què les obstaculitza o potencia. Per això es proposa una estratègia metodològica mixta, en base la perspectiva del curs de vida, i justificada a través de la complexitat de la realitat, i les diferents maneres d’aproximar-nos-hi, tan teòricament com metodològica. S’estudien les trajectòries laborals de les cohorts de treballadors que han arribat a Espanya entre el 1996 i el 2001. La selecció d’aquesta cohort es fa en funció del què s’ha anomenat en la literatura anterior la tercera fase del sistema migratori espanyol. La primera de l’anàlisi efectua un estudi quantitatiu de la mobilitat laboral d’aquesta cohort en funció de diferents nivells educatius, del país d’origen i el gènere. En base a aquests tres nivells també s’estudia la convergència salarial amb la població autòctona, així com l’accés de la població immigrant als nivells salarials més elevats. A més a més, s’avalua quin ha estat l’impacte de les trajectòries laborals dels immigrants sobre les dels autòctons a través de la construcció de dos índex diferents, l’índex de concentració i de segmentació. La segona part de l’anàlisi explora de manera qualitativa les relacions existents entre les diferents esferes de vida d’un individu, i en concret les implicacions del temps destinat exclusivament a l’ocupació, o la falta d’aquest, sobre les trajectòries laborals. Aquestes dues fases de recerca estan relacionades entre sí, seguint una estratègia teòrica i metodològica que crea un diàleg constant entre les dues. Amb aquests elements d’anàlisi, els resultats de la present tesi doctoral apunten a la idea de la integració laboral segmentada de la població immigrant. En altres paraules, hi ha diferents elements que composen trajectòries d’integració laboral diverses, però en general els itineraris dels treballadors immigrants presenten un menor mobilitat que la població autòctona comparable. / This dissertation aims to study immigrants’ economic integration process into the Spanish labour market. In order to accomplish this goal, their occupational trajectories become the main theoretical and methodology tool. Labour market trajectories are defined from immigrant workers’ occupational mobility and wage convergence between them and locally-born workers. With this objective, a multiple theoretical approach is suggested, having into account premises from the assimilation theory, the labour market segmentation point of view, and the social production and reproduction paradigm. The first one highlights the impact of human capital on career paths, as well as the different educational strategies that individuals can develop. The second one points out the labour market structure and its effects on occupational mobility. The last one shows the problem of conflicting social spheres between work and family, and its implications for labour mobility. Through this multiple theoretical approach the research identifies those elements that can explain mobility and convergence over time, using a mixed-method model based on the life-course perspective. Both, the complexity and multiplicity of the reality studied here justify the mixed-method choice. A selected cohort, depicting the so-called “third stage of the Spanish immigration system”, has been analysed in two research stages. From a quantitative perspective, this dissertation runs an analysis of those immigrant workers who entered the Spanish labour market between 1996 and 2001, distinguishing by education level, country of origin and gender. Particularly, their labour mobility and earning trajectories are assessed. In addition, this study estimates the possible impact of immigration on native-born jobs and wages, comparing the spatial distribution of the workforce in industries and occupational categories. Secondly, the study qualitatively explores the relationships between social spheres. Specifically, I measure the influence of time used in paid and unpaid work on labour mobility. These two research steps are related trough the methodology and theoretical point of view, and both generate a constant dialogue which helps to better understand the phenomenon studied here. The main conclusion of this research focuses on the idea of segmented economic integration. In other words, immigrant workers tend to be placed in different jobs and industries comparing to analogous native-born workers, although important differences can be underlined in the light of the aspects examined in this dissertation.

La recerca analitza el procés de transformació d'una tecnologia en un servei d'informació i comunicació a través de l'estudi de l'experiència d'implantació del videotext a Espanya, valorant els factors no només d'ordre tecnològic, sinó també econòmic i sociocultural que hi concorren.L'àmbit de les tecnologies i els serveis de telecomunicacions presenta, per a l'investigador, la dificultat que es tracta d'un terreny sotmès a accelerades transformacions. El videotext n'és un exemple: a començament dels anys noranta del segle XX encara suscitava expectatives sobre les seves bones perspectives de futur, però a mitjan de la dècada ja era considerat com una tecnologia obsoleta. Precisament, doncs, el cas del videotext ofereix l'oportunitat d'analitzar tot un procés en el seu conjunt el procés que va comportar l'intent de conversió d'aquesta tecnologia en un servei d'informació i comunicació apreciant des d'un punt de vista evolutiu les múltiples dimensions que comporta la difusió i l'ús social d'una tecnologia (estandardització, promoció i comercialització, finançament, disseny d'aplicacions, pràctiques o usos socials a què dóna lloc...). En aquest sentit, s'ha tingut en compte el valor exemplificatiu que es pot desprendre de l'anàlisi del procés d'implantació dels serveis telemàtics de primera generació, com el videotext, que pot ser útil a l'hora d'abordar la recerca sobre els processos d'implantació d'altres més avançades amb una perspectiva enriquida per experiències anteriors. Cal tenir en compte que, dins dels serveis telemàtics, el videotext va arribar a ser considerat com la tecnologia paradigmàtica de l'emergent Societat de la Informació. L'afegit d'aquesta càrrega simbòlica va suscitar un discurs encomiàstic, podríem dir-ne tecnolàtric, que presenta força similituds amb la retòrica amb què sovint s'han embolcallat altres propostes tecnològiques posteriors. Els nous serveis multimèdia, i especialment Internet (dels quals el videotext pot considerar-se en molts sentits un precursor), ens remeten a tot un conjunt de reptes i expectatives que ja es van començar a plantejar a la dècada dels anys setanta amb la irrupció dels serveis telemàtics de primera generació. D'aquesta manera, el coneixement de les lògiques que van intervenir en la implantació (fallida) d'una tecnologia com el videotext pot contribuir a plantejar anàlisis sobre tecnologies posteriors amb una visió ponderada, allunyada de la fascinació acrítica que sovint susciten les noves tecnologies de la informació i la comunicació. / This doctoral research analyzes the transformation process of a technology into an information and communication service through the study of the introduction of videotex in Spain, not only from the point of view of the technological factors but also the economical and sociocultural ones.For the researchers, the sphere of telecommunication tecnologies and services has the difficulty of being a field of swift changes. Videotext is an exemple: at the beginning of the 1990's still aroused expectations about its good future prospects, but in the mid of the decade it was already considered to be an obsolete technology. For this reason, then, the videotex case offers the chance to analize a whole process, which allows to appreciate from a evolutionary perspective the many dimensions that entail the diffusion and the social use of a technology (standardization, promotion and commercialization, funding, application design...).The research has taken into account that the exemplary nature of the introduction process of the first generation of telematic services, like videotex, could be useful when we deal with the analysis on the implantation processes of more advanced technologies, because it will contribute a perspective enriched by the previous experiences. It must be stressed that, among the first telematic services, videotex was considered the paradigmatic technology of the emerging Information Society.

Aquest treball doctoral estudia la producció de sèries de ficció de Televisió de Catalunya entre 1994 i 2003 en relació a la construcció nacional. El autor analitza 26 sèries des del punt de vista de la producció i aporta llum al procés de construcció de la identitat a través de les representacions. La qüestió clau que es planteja és determinar com es produeix la construcció nacional a les sèries durant el període analitzat, a través de quins referents culturals i socials es produeix l'imaginari col·lectiu i com funciona el procés de pressa de decisions que porta a determinar aspectes relatius al contingut de les sèries.L'autor parteix de la consideració que la nació és una construcció social, amb un vessant cultural i un polític, i que la cultura nacional és un espai de conflicte. La nació és imaginada en un context social i reproduïda a través dels mitjans de comunicació de massa. Les sèries de ficció juguen un paper fonamental en la narració d'una proposta nacional.Per a treballar l'objecte d'estudi l'investigador va aplicar l'anàlisi documental, hemerogràfica i de documents de treball com bíblies, criteris interns de producció i normatives. L'autor també va aplicar l'anàlisi del contingut a partir del visionat de més de deu hores de ficció i més de tres-centes seqüències sobre diversos capítols. La construcció i explotació d'una base de dades amb 1.230 entrades d'elements referencials permeten tenir una aproximació de quin tipus de referents culturals, socials i polítics apareixen a les sèries. L'investigador també va aplicar l'entrevista en profunditat amb la realització de 23 entrevistes als principals creadors i directius involucrats en la producció de les sèries estudiades. D'aquestes entrevistes es va extreure un document amb 1.214 interaccions on s'hi tracten aspectes d'interès fonamental per a entendre com es produeixen els discursos i les representacions a les sèries, així com per esbrinar quins són els fluxos de poder determinants en la presa de decisions. Finalment, l'autor realitza una anàlisi macronarrativa sobre els principals arguments i personatges apareguts a les sèries.Els resultats d'aquest treball demostren que hi ha elements referencials de primer ordre com el territori i la llengua en la construcció de la identitat nacional. En l'àmbit territorial es posa de manifest que, tot i la política descentralitzadora que s'ha intentat aplicar, hi ha una sobrerepresentació de Barcelona a les sèries. El autor destaca les raons productives i de cobriment de costos de producció com a arguments més plausibles que expliquen aquest fet. S'hi posa de manifest que les sèries contribueixen a la normalització lingüística ja que presenten una societat força monolíngüe en català, però a més, transmeten pautes de comportament lingüístic com la integració de personatges estrangers o el comportament de manteniment del català davant els personatges castellanoparlants. L'estudi demostra la importància dels referents comercials a través de la presència de marques fàcils d'identificar per l'audiència. També es comprova la presencia d'altres referents de tipus històric, institucional i folklòric, així com dels afers socials, on es plantegen temes i conflictes socials d'actualitat. S'hi plantegen els criteris bàsics que els creadors han de seguir: localització, usos lingüístics o correcció política.L'autor defèn que Televisió de Catalunya ha aplicat un criteri polític sobre la producció de ficció basat en el mandat fundacional de l'ens públic de la CCRTV, que exigeix que la programació faci una promoció de la llengua i la cultura pròpies. L'autor posa de manifest que les sèries de ficció posen en funcionament una projecció de la realitat, una proposta social, on la nació actua com escenari com a rerafons on hi tenen lloc les històries. / This doctoral thesis studies the production of fictional series by Televisió de Catalunya between 1994 and 2003 in relation to nation building. The authors analyses 26 series from the point of view of production and sheds light on the process of building an identity through representations. The key issue dealt with is how nation building is approached in the series in the period studied, which cultural and social referents create the collective imaginary signifiers, and how decisions are taken about series content.The author assumes that nation is a social construct, with cultural and political aspects, and that national culture is a site of contest. Nation is considered in a social context and reproduced through the mass media. Fictional series play a fundamental role in narrating one approach to nationality.The object of study was investigated through the analysis of documents, periodicals and working documents such as bibles, internal criteria of production and regulations. The author although analysed the content by viewing more than ten hours of fiction and more than 300 sequences from various chapters. A database containing more than 1,230 referential elements give keys about what cultural, social and political referents appear in the series. Twenty-three of the main creators and managers involved in the production of the series studied were also subject to in-depth interviews. These interviews led to the drawing up of a document containing 1,214 interactions dealing with aspects that are fundamental to understanding how the discourse and the representations in the series come about and determining which power elements affect decision taking. Finally, the author makes a macronarrative analysis of the main arguments and characters in the series.The results of this work show that such elements as territory and language are first-order referents in the building of national identity. As far as territory is concerned, it is clear that, despite a policy of decentralisation, Barcelona is over-represented in the series. The author points out that productive reasons and production costs are the most plausible arguments to account for this. It is also shown that the series make a contribution to language normalisation because they present a society that is quite monolingual in Catalan and they also convey guidelines of how to behave linguistically speaking with foreigners or Spanish speakers. The study shows the importance of commercial referents through the presence of brands that are familiar to the audience. Other referents are also present: history, institutions and folklore as well as social issues, which deal with current social topics and conflicts. Likewise, the basic criteria that writers have to follow are also discussed: location, language use or political correctness.The author argues that Televisió de Catalunya has used the CCRTV's foundational mandate, which requires the programmes to promote Catalan language and culture, to apply a political criterion to the production of fiction. The author emphasises that fictional series project a reality, an approach to society, in which the nation is the stage, the background against which the stories take place.

No description available.

La present tesi doctoral té com objectiu avaluar quin és l'ús del territori que fan els habitants a Catalunya a partir de la seva mobilitat habitual per treball i per estudis i la derivada de la disponibilitat d'una segona residència. Per a assolir aquest objectiu utilitza les dades del cens de 2001, que per primera vegada recull aquest tipus d'informació per al conjunt d'Espanya. La investigació parteix de la hipòtesi que la mobilitat creixent de la població determina el fet que assignar les persones únicament al lloc de residència cada vegada té menys sentit, ja que a través dels seus desplaçaments habituals, la població està en contacte amb altres municipis diferents al de residència. A aquest tema està consagrada un part important de la tesi, ja que es fa un repàs exhaustiu a les transformacions demogràfiques i territorials esdevingudes a Catalunya durant el període 1986-2001. És per motiu ressenyat que la tesi planteja la necessitat de superar aquesta concepció estàtica de la població, basada en l'antiga divisió entre població de dret i població de fet, mitjançant la utilització de dos conceptes relativament nous en geografia de la població com són població vinculada i espai de vida. Els dos conceptes poden ser entesos com dues maneres diferents, però complementàries, d'analitzar el mateix fenomen: la mobilitat de la població. Així, el concepte població vinculada fa referència, des del punt de vista del territori receptor, a tota aquells població que, a pesar de no residir en un territori, manté un cert vincle perquè treballa, estudia o té una segona residència en ell; mentre que l'espai de vida amida, des del punt de vista de les persones, tots aquells llocs freqüentats a partir dels desplaçaments quotidians. El càlcul de les dues dimensions citades de la mobilitat habitual a Catalunya constitueix l'eix central de la tesi. Així, en primer lloc, s'analitza quin és la població vinculada a cadascun dels 946 municipis catalans, tema que és d'especial interès a l'hora de la planificació urbanística i de certs serveis, ja que permet tenir en compte la població destinatària potencial, ja viva al municipi o no. En segon lloc, es delimita quin és l'espai de vida dels habitants dels habitants de cadascun dels municipis catalans, cosa que permet determinar quin és el grau d'interacció funcional entre territoris i poder delimitar, així, àrees de cohesió o àrees metropolitanes. Els resultats obtinguts en l'aplicació d'ambdós indicadors apunten a la configuració de Catalunya com una incipient ciutat-regió: un espai funcional únic que tendeix, cada vegada més, a funcionar com un àrea homogènia, més enllà dels límits administratius de les seves diferents parts, entre les quals s'estableix un flux important de persones. Aquestes, en conseqüència, realitzen un ús cada vegada més extensiu del territori, de manera que el lloc de residència habitual perd importància a l'hora de descriure el comportament territorial de la població. Paraules clau:Mobilitat habitual, espai de vida, població vinculada, cens de població, Catalunya. / La presente tesis doctoral tiene como objetivo evaluar cuál es el uso del territorio que hacen los habitantes en Cataluña a partir de su movilidad habitual por trabajo y por estudios y la derivada de la disponibilidad de una segunda residencia. Para lograr este objetivo utiliza los datos del censo de 2001, que por primera vez recoge este tipo de información para el conjunto de España.La investigación parte de la hipótesis que la movilidad creciente de la población determina el hecho que asignar las personas únicamente al lugar de residencia cada vez tiene menos sentido, puesto que a través de sus desplazamientos habituales, la población está en contacto con otros municipios diferentes al de residencia. A este tema está consagrada una parte importante de la tesis, ya que se hace un repaso exhaustivo a las transformaciones demográficas y territoriales acontecidas a Cataluña durante el periodo 1986-2001. Es por motivo reseñado que la tesis plantea la necesidad de superar esta concepción estática de la población, basada en la antigua división entre población de derecho y población de hecho, mediante la utilización de dos conceptos relativamente nuevos en geografía de la población como son población vinculada y espacio de vida. Los dos conceptos pueden ser entendidos como dos maneras diferentes, pero complementarias, de analizar el mismo fenómeno: la movilidad de la población. Así, el concepto población vinculada hace referencia, desde el punto de vista del territorio receptor, a toda aquellos población que, a pesar de no residir en un territorio, mantiene un cierto vínculo porque trabaja, estudia o tiene una segunda residencia en él; mientras que el espacio de vida mide, desde el punto de vista de las personas, todos aquellos lugares frecuentados a partir de los desplazamientos cotidianos.El cálculo de las dos dimensiones citadas de la movilidad habitual en Cataluña constituye el eje central de la tesis. Así, en primer lugar, se analiza cuál es la población vinculada a cada uno de los 946 municipios catalanes, tema que es de especial interés a la hora de la planificación urbanística y de ciertos servicios, puesto que permite tener en cuenta la población destinataria potencial, ya viva al municipio o no. En segundo lugar, se delimita cuál es el espacio de vida de los habitantes de los habitantes de cada uno de los municipios catalanes, cosa que permite determinar cuál es el grado de interacción funcional entre territorios y poder delimitar, así, áreas de cohesión o áreas metropolitanas.Los resultados obtenidos en la aplicación de ambos indicadores apuntan a la configuración de Cataluña como una incipiente ciudad-región: un espacio funcional único que tiende, cada vez más, a funcionar como un área homogénea, más allá de los límites administrativos de sus distintas partes, entre las cuales se establece un flujo importante de personas. Éstas, en consecuencia, realizan un uso cada vez más extensivo del territorio, de modo que el lugar de residencia habitual pierde importancia a la hora de describir el comportamiento territorial de la población.Palabras claveMobilidad habitual, espacio de vida, población vinculada, censo de población, Cataluña. / This thesis aims to assess what is the use of the territory that the inhabitants in Catalonia from their usual mobility for work and studies and derived from the availability of a second residence. To achieve this it uses data from the 2001 census, which for the first time this type of information collected for the whole of Spain. The hypothesis suggests that the increased mobility of the population determined to give people the only place of residence is increasingly less sense. Thus, through their movements, people are in contact with other than the municipalities of residence. This issue is devoted a significant part of the thesis, which is a comprehensive review of the demographic and territorial changes occurred in Catalonia during the period 1986-2001.For this reason, the thesis addresses the need to overcome this static conception of the population using two relatively new concepts in geography of population: linked population and living space. The two concepts discussed the same phenomenon: the mobility of the population. Thus, the linked population references, from the viewpoint of the source area, to all those people who, despite not residing in a territory, maintains a certain bond with him. For its part, the living space measured from the point of view of people, all those places frequented from daily.The calculation of the two aforementioned dimensions of mobility in Catalonia is the usual focus of the thesis. Firstly, we analyze what the linked population to each of the 946 Catalan municipalities. This issue has a particular interest in urban planning and services. Secondly, the thesis defines the living space of the inhabitants of the inhabitants of each of the Catalan municipalities, which can determine the degree of interaction between functional areas and to delimit, and, areas or areas of cohesion metropolitan areas. The results achieved in the implementation of both indicators point to the configuration of Catalonia as an emerging city-region: a functional space that only tends increasingly to function as a homogeneous area, beyond the administrative boundaries of the different parts. This fact conducted a more extensive use of the territory, so the usual place of residence loses importance when describing the behavior of the territorial population.KeywordsDaily mobility, living space, linked population, census, Catalonia.

Aquesta tesi doctoral es composa de tres linies de recerca en que s'analitza de forma dinàmica l'associació entre mobilitat residencial / migracions i les relacions social que es troben en el lloc de residència. Les tres recerques s'enmarquen dins del marc teòric del Curs de Vida i es fa us de tècniques d'anàlisi Event-History per analitzar biografies residencials d'adults joves. En la primera recerca s'analitzen l'efecte de l'estructura de la familia extesa (aquella més enllà de la parella i els fills) en la probabilitat de fer un canvi residencial de llarga distancia (més de 50 km) a l'alemanya occidental. En la segona recerca s'analitzen entrades i sortides de la llar parental al Regne Unit. En la tercera recerca s'estudien multiples facetes de la proximitat de les xarxes socials en la propensió d'emigrar en diferents estadis del procés de pressa de decissió. / This PhD thesis tackles from an empirical and quantitative perspective the influence of social ties on geographical mobility behavior and decision-making. The dissertation is composed of three lines of research all framed in Life Course theory and taking advantage of Event-History techniques to analyze individual residential biographies of young adults. The first essay deals about the influence of the extended family structure on the probability of long distance mobility (i.e. further than 50 km) in West Germany. The second essay analyses leaves and returns to the parental home in the UK. The third essay sheds light on the multifaceted effect of ties' proximity on migration propensity in the different stages of decision-making and behaviour.

Essa tese tem como objetivo investigar em que medida as características do ecossistema midiático da internet influenciam a crítica jornalística de cinema presente na rede de modo a interferir no formato reconhecido pelo gênero jornalístico de opinião e consolidado no âmbito do jornalismo impresso. Nesse sentido, utilizam-se aqui, como conceitos-chave para discutir a transformação do formato a perspectiva do dispositivo; assim como a teoria dos gêneros jornalísticos, o percurso histórico da crítica jornalística e as características delineadoras do ecossistema midiático contemporâneo. A partir desses referenciais, implementamos um desenho metodológico que nos possibilitou verificar, na prática, as interferências geradas no formato através da análise de conteúdo. Deste modo, reconhecemos a crítica jornalística de cinema na internet como um processo de comunicação com recursos de linguagens e de participação social próprios da internet. Consideramos que existe um processamento da crítica no trânsito das lógicas comunicativas. Tal processamento envolve, por exemplo, a incorporação da linguagem hipertextual, os recursos audiovisuais, as infinitas possibilidades abertas pela participação. A escolha por reconhecer e tratar a crítica como um dispositivo em transformação responde à perspectiva de que a crítica jornalística de cinema na internet tem outras dimensões além de ter o modo de funcionamento alterado. / This thesis aims to investigate how the characteristics of media ecosystem of Internet influence journalistic film criticism in the network. In this way, we used some key concepts to discuss the transformation of the format, like: the perspective of the device, the theory of journalistic genres, the historical course of journalistic criticism and the characteristics of contemporary media ecosystem. Starting with these references, we implemented a design methodology that enabled us to verify, in practice, the interference generated on the format. Thus, we recognize the critical journalistic film on the internet as a communication process with language features and social participation own by the network. We believe that there is a process of critical traffic communicative logics. Such processing involves, for example, the incorporation of hypertext language, audiovisual resources and the endless possibilities opened up by participation. The choice by recognizing and treating criticism as a device in transformation approach responds to that criticism journalistic film on the internet have other dimensions as well as having the operating mode changed.

Este estudo de doutorado analisa o tratamento de uma família homoparental na ficção televisiva do Brasil e da Espanha, considerando as implicações afetivo-amorosas e os tratamentos paterno-filiais da nova família. Inicialmente, estuda-se a interdisciplinaridade entre família, sociedade e produções de ficção, que consolidam o terreno sentimental contemporâneo como cheio de mudanças sociais acentuadas por laços de família, formados por pessoas do mesmo sexo. A pesquisa, de caráter qualitativo-comparativo, fez um recorte cronológico da série espanhola Hospital Central, no período em que a Espanha aprovou o casamento gay, em 2005. O mesmo foi feito com uma obra de ficção do Brasil, a telenovela Páginas da Vida. A abordagem metodológica utilizada é a análise dos atributos de dois casais homossexuais da ficção dos dois países através de uma análise de conteúdo do tipo textual - depois de uma seleção de sequências de interesse, fenômenos intrínsecos de cada relação amorosa que interessaram à pesquisa, escolhidos após uma observação empírica. No total, 228 sequências foram selecionadas entre as duas obras, compreendendo uma pré-seleção de 197 capítulos e 9.685 minutos assistidos. O estudo utilizou, também, técnicas de suporte metodológico como questionários aplicados a coletivos homossexuais dos dois países e entrevistas com autores de ficção, a fim de obter mais dados sobre consumo e produção. Os resultados confirmam o potencial da televisão como uma ferramenta que reforça as novas representações afetivo-amorosas e a tendência das obras em evitar o estereótipo, rompendo o contrato heteronormativo. Observou-se, além do contexto sócio-legal distinto, a prática narrativa de emancipação da série espanhola e o tratamento aprofundado do casal, diferentemente dos personagens da telenovela brasileira, que, apesar de apresentarem tempo equilibrado de presença em tela, tiveram restrição na abordagem afetivo-amorosa e na discussão das relações homoparentais. Finalmente, o estudo fornece uma proposta de padronização de conteúdos para a família homoparental na televisão brasileira e elementos para uma nova linha de investigação acadêmica: a família homoparental na ficção televisiva. / This doctoral research analyzes the treatment of fictional homoparental families televised in Brazil and Spain television, considering the emotional implications and parent-child treatment of the new family. Initially, we study the interdisciplinary between family, society, and fictional television productions that consolidate the contemporary context of social changes highlighted by ties of family, consisting of the same sex couples. The qualitative-comparative research made a chronological cut of the Spanish series Hospital Central in the days when Spain approved gay marriage in 2005. The same thing was done with a fiction production in Brazil, of the telenovela Páginas da Vida. The methodological approach used is the analysis of the attributes of two fictional gay couples in both countries, utilizing a textual content - a selection of sequences of interest, and phenomenon intrinsic to a relationship that interested to the research, chosen after an empirical observation. In total, 228 sequences were selected from both works, with a pre-selection of 197 chapters and 9,685 minutes assisted. The study also used methodological and technical support, group’s gay questionnaires of the two countries, and interviews with fictional authors in order to obtain more data on consumption and production. The results confirm the potential television has as a tool that unites the affective-loving new representations of couples, and the tendency of the audiovisual works to avoid the stereotype, breaking the heteronormative contract. It was further noted the socio-legal narrative practice of emancipation of the Spanish series and in-depth treatment of the couple differed from the characters of the Brazilian novel, with the same screen presence however had restricted affective-loving approach and discussion of homo relationships. Finally, the study provides a proposal for standardization of content for homoparental family on Brazilian television, and elements for a new line of academic research: the homoparental family in television fiction.

La utilización de programas de informática de gestión empresarial requiere un aprendizaje que se podrá obtener desde la documentación impresa. Su creación se facilita con la disponibilidad de un diseño de documentación.En la tesis, ofrezco un diseño para crear este tipo de documentación impresa. El diseño se valida con la evaluación de la documentación donde se aplica. La información de la tesis se presenta en 4 partes: - 1ª parte. Presento una fundamentación teórica sobre elementos a controlar para crear este tipo documentación: sobre la educación de adultos a distancia porque es el tipo de educación que se proporciona, sobre el libro porque es el soporte que se ofrece, y sobre el lenguaje icónico y verbal porque son los lenguajes que se utilizan.- 2ª parte. Propongo un diseño de documentación fruto de la experiencia y de la fundamentación teórica. El diseño contempla cómo crear la documentación que utilizan los usuarios (de programas informáticos de ámbito empresarial) para aprender el funcionamiento y resolver sus dudas. En este diseño, proporciono criterios de actuación a nivel educativo, de organización, de lenguajes, de diseño gráfico y de evaluación. Destaco características del tipo de documentación creada: elevada utilización de lenguaje icónico, explicación resumida y detallada de la funcionalidad del programa de informática, información estructurada en apartados independientes y diseño gráfico especialmente cuidado.- 3ª parte. Proporciono el diseño, desarrollo y conclusiones de la investigación. Se utiliza una triangulación de fuentes y de instrumentos. La investigación se organiza en 4 fases para contrastar la variable producto (se evalúan dos colecciones) y para contrastar la variable tiempo (se evalúa una colección en 2 períodos distintos). Las conclusiones de la investigación avalan que se está elaborando documentación útil para el usuario. Por lo tanto, el diseño de documentación que se utiliza para crearla es válido.- 4ª parte. Presento conclusiones de la tesis, propuestas para mejorar el diseño de documentación y propuestas de investigaciones. Señalo algunas de las conclusiones:- La documentación se debe estructurar, redactar y diseñar para que se pueda utilizar como una guía de referencia rápida y guía de aprendizaje.- Es necesario controlar la intervención organizativa, verbal, icónica y de diseño gráfico para ofrecer una documentación útil.- Es básico reglamentar qué se debe evaluar y cómo hacerlo. / The use of software in business administration requires a process of learning from printed documents. The creation of these documents is made easy with the help of a document design.In this thesis, I offer a design in order to create this kind of printed documentation. This design is validated through the documentation assessment where it is applied. The information is presented in 4 parts:- 1st part: I present a theoretical basis about the elements to be taken into account in order to create this kind of documents on distance adult education (because this is the kind of education provided), about books (because this is the support offered) and about iconic and oral language (because these are the languages used).- 2nd part: I propose a documentation design based on experience and theory. This design provides how to create the users' manual of business software in order to learn how it works and problem solving. In this design, I'll give criteria in 5 different areas: education, organization, languages, graphic design and assessment.In this kind of documents some characteristics must be underlined: high use of iconic language, short detailed explanation of the functionality of software, information structured into different sections and the graphic design has been specially looked care.- 3rd part: Design, development and conclusions of the research. A triangulation of sources and instruments is used. The research is organized in 4 phases: the first and the second, to contrast the product variable (2 different collections are evaluated), the third and the fourth, to contrast the time variable (the same collection in 2 different periods is evaluated). The conclusions of the research guarantees that the documentation is useful for the users, therefore the design of documentation used is valid.- 4th part: Conclusions of the thesis are presented and also suggestions to improve the design of documentation and suggestions for further research. Some final conclusions are:- It is important to structure, write and design documentation so that it can be used as a quick reference guide and as a learning guide.- It is necessary to control the organization, icons, oral and graphic design in order to offer useful documentation.- It is basic to establish what and how must be evaluated.

La presente tesis doctoral recoge una investigación social en sociología ecológica realizada entre 2008 y 2013 sobre el conflicto socioecológico de la minería de carbón a cielo abierto en el Valle de Laciana (León). Este valle situado en el Suroeste de la cordillera Cantábrica lleva décadas padeciendo los graves impactos socioambientales de las explotaciones de carbón a cielo abierto, a pesar de estar protegido por la legislación ambiental europea por su alto valor ecológico. Algunos de los habitantes del Valle de Laciana, grupos ambientalistas regionales, activistas y Miembros del Parlamento Europeo llevan años oponiéndose y luchando por frenar esta actividad industrial que está subvencionada por el Estado español y que, paradójicamente, se ha llevado a cabo de forma ilegal, sin los permisos urbanísticos ni ambientales pertinentes. Estas ilegalidades han conllevado múltiples (e impagadas) sanciones por parte de sentencias de tribunales españoles y europeos. En esta tesis se busca desarrollar una mejor comprensión sobre la configuración y la articulación de los diferentes aspectos de los conflictos socioecológicos. Para ello, se rastrea el desarrollo de los acontecimientos del conflicto de las explotaciones a cielo abierto en el Valle de Laciana. Se trata de un contexto rural industrial en progresiva decadencia, en donde se expresa intensamente el conflicto, mediante la oposición o complicidad discursiva y práctica de los diferentes agentes sociales organizados y afectados. Utilizando técnicas de investigación social cualitativas (entrevistas, observación participante y análisis de documentos), se describen las consecuencias socioambientales que supone la minería de carbón a cielo abierto; se tratan de entender los condicionantes históricos e institucionales que han condicionado el conflicto y le dan forma; y se retratan y analizan los discursos de los agentes sociales más representativos del conflicto. Asimismo, el aporte más valioso de esta tesis doctoral es la identificación y explicación de algunos de los mecanismos de legitimación utilizados por aquellos agentes sociales que impulsan o favorecen la destrucción de las montañas y forman un bloque pro-cielos abiertos, dificultando con ello una transición económica y social a un escenario de futuro alternativo, más compatible con la preservación de la riqueza ecológica del valle. De hecho, en los artículos o propuestas de artículos presentados como capítulos de esta tesis, se analizan varios de estos mecanismos de dominación del bloque pro-cielos abiertos. En el primer artículo se describe y explica cómo se entrelazan violencia e ideología mediante el mecanismo del chivo expiatorio y las variaciones de su narrativa dominante contra los grupos ecologistas que protestan contra los cielos abiertos. En el siguiente artículo, centrándose en las amplias movilizaciones de apoyo que ha recibido la minería de carbón durante el verano de 2012, se exponen algunas de las claves principales para entender por qué la industria del carbón en el Estado español recibe una simpatía y un apoyo popular tan difundido, a pesar de las graves consecuencias sociales y ambientales, locales y globales, y a pesar de la masiva reducción de los puestos de trabajo que ha experimentado el sector. En el último artículo que se presenta en esta tesis se rastrean las racionalidades tecnocientíficas presentes en las Evaluaciones de Impacto Ambiental (EIA), así como su uso y apropiación por los distintos bloques antagonistas del conflicto de Laciana, en relación a la continuidad o no de la minería del carbón a cielo abierto en la zona. / This thesis deals with research in the field of environmental sociology conducted between 2008 and 2013 on the socioenvironmental conflict of Mountaintop Removal coal mining (MTR) in Laciana Valley (Leon). Despite being protected by European environmental legislation for its high ecological value, this valley (located in the Southwest of the Cantabrian Mountains) has been suffering from the serious social and environmental impacts of MTR for decades. Some of Laciana’s inhabitants, together with regional environmental groups, autonomous activists and MEPs, have spent years opposing and struggling against this industrial activity. MTR is subsidised by the Spanish government and, paradoxically, in Laciana it has been carried out illegally, without the necessary environmental and planning permits. These illegalities have led to multiple sanctions from Spanish and European Courts of Justice. These sanctions still remain unpaid. The objective of this thesis is to develop a better understanding of the configuration and coordination of the many aspects involved in socioenvironmental conflicts using the conflict over MTR in Laciana Valley as a case study. This is a rural area suffering from progressive industrial decline, where conflict is strongly expressed through the discursive and practical opposition or complicity of the different social agents involved. Using qualitative research methods such as interviews, participant observation and the analysis of documents, the thesis describes the socio-environmental consequences of MTR; it also tries to understand the historical and institutional constraints that have conditioned and shaped the conflict; and examines the discourses and practices of the contesting social agents. The most important contribution of this thesis is the identification and explanation of some of the key legitimation mechanisms used by the stakeholders who directly or indirectly encourage the destruction of the mountains and their biodiversity, forming a pro-MTR block. By doing this, they are hindering an economic and social transition to an alternative future scenario, which could be more compatible with the preservation of the ecological assets of the valley. In fact, the articles or article-proposals presented as chapters of this thesis discuss several of these mechanisms of domination by the MTR block. The first article describes and explains how violence and ideology are interwoven through the scapegoat mechanism against environmental groups. The second article focuses on the broad mobilisation of support that coal mining received during the summer of 2012. It highlights some of the clues to understand why the coal industry in the Spanish State receives sympathy and widespread popular support. This support has continued despite the serious social and environmental damages that coal mining and burning entail both locally and globally and despite the massive drop in jobs that the sector has experienced. Finally, the third article examines the technoscientific rationalities present in two Environmental Impact Assessments (EIA) and how the different antagonistic blocks in Laciana's conflict use these, to support or oppose the continuation of MTR in the area.