El model d'organització territorial de la ciutat regional policèntrica està basat en l'ús extensiu del territori, el funcionalisme i la zonificació segons activitats i usos urbans. En aquest marc urbà, la mobilitat adquireix una importància rellevant en tant que és l'activitat que ha de permetre connectar les diferents àrees urbanes i d'aquesta manera permetre que els ciutadans puguin arribar a les activitats i serveis que l'entorn urbà ofereix. Per a la connexió de les diferents àrees urbanes s'ha prioritzat l'ús del cotxe privat. Els mitjans alternatius han quedat relegats a jugar un rol secundari: els desplaçaments a peu són dificultats per les distàncies creixents a recórrer i per un disseny urbà no adaptat als vianants, mentre que els mitjans d'ús col·lectiu tenen rellevància en alguns trajectes i en algunes esferes temporals. Però també, l'acessibilitat social als mitjans de transport és diferent en cada cas: així el cotxe és un instrument que es troba desigualment repartit entre la població existint notables diferències d'accés. Aquesta tesi focalitza el seu estudi en els col·lectius definits per les variables de gènere (dones), d'edat (joves) i de procedència sociolingüística (immigrants extracomunitaris) per analitzar com la relació que s'estableix amb el vehicle privat influeix i dificulta el seu accés al mercat laboral. És l'estudi, per tant, dels exclosos del model de mobilitat.Així mateix, el territori és una variable central ja que les diferents cobertures del transport d'ús col·lectiu i les possibilitats de fer recorreguts a peu dibuixen unes àrees urbanes summament desiguals. Així, l'estudi de cas s'ha realitzat a partir d'aquestes dues variables: el col·lectiu de pertinença i l'àrea urbana de residència. Les àrees urbanes de residència s'han tipificat com a àrees amb una alta cobertura de transport d'ús col·lectiu, amb una cobertura mitjana i amb una baixa cobertura a partir de la territorialització de l'oferta d'aquest tipus de transport. La metodologia emprada ha estat la qualitativa a partir d'entrevistes en profunditat a membres sense permís de conduir dels tres col·lectius i residents a les diferents àrees urbanes del sistema urbà de Sabadell.De l'estudi es desprèn que la majoria de persones que es troben en aquesta situació han perdut oportunitats de treball degut a la seva dificultat d'accés a certs llocs de treball. Aquest fet fa que tots els individus estudiats tinguin una clara percepció de desigualtat d'oportunitats respecte a les persones que tenen un accés autònom i quotidià al vehicle privat. Enfront d'aquesta situació, la recerca ha detectat tot un seguit d'estratègies desplegades per poder accedir als llocs de treball. Les estratègies autònomes són aquelles que les persones poden dur a terme pels seus propis mitjans tot i que pugui significar esmerçar més temps de desplaçament, ja sigui en transport col·lectiu, a peu o combinant tots dos. Les estratègies depenenents quan les persones realitzen el desplaçament amb ajuda de tercers, ja sigui perquè no poden arribar d'altra manera, per escurçar el temps de desplaçament o poder combinar les esferes productives i domèstiques. Les estratègies il·legals es duen a terme quan els individus estudiats condueix un vehicle privat malgrat no tenir el permís per fer-ho. Les estratègies col·lectives quan, davant d'una mateixa problemàtica, diverses persones s'agrupen per poder arribar a la feina amb taxi.L'adopció d'aquestes estratègies dependrà de diferents variables: el lloc de residència és l'element central que defineix un escenari de major o menor dependència respecte el cotxe; la xarxa personal permet l'establiment de les estratègies depenents i la durada del contracte permet l'adopció de diferents estratègies per arribar al treball. / The spatial organisation model of polycentric regional cities is based on an extensive use of land and the segregation of urban activities into functionally homogeneous areas. As a result, mobility is a basic element to connect different urban areas and permit citizens to reach the services and activities offered by their urban environment.However, while there has been an increase in the use of private vehicles, alternative means of transportation have been left a secondary role. The growth of distances and the way that streets and roads are designed discourage people from travelling on foot, and collective transportation systems only work along specific routes and for limited periods of time. Car ownership, though, is unequally distributed among the population, and the possibility to use a private vehicle varies greatly depending on the social group people belong to. The social groups this thesis focuses on are women, the young and non-EU immigrants. The aim is to analyse how these people's position in relation to private means of transportation influences and interferes their access to the labour market. Therefore, this is a study about those who are excluded from today's mobility model.In this sense, the location of activities within urban areas is an important issue, as the presence of collective transportation services and the possibility to travel on foot change significantly from one place to another. Thus, this case study departs from two basic variables: the social characteristics of people (gender, age and socio-linguistic origin) and the amount of collective transportation means which serve their area of residence (high cover, medium cover and low cover).Qualitative methodology has been used in this research. Most of it is based on in-depth interviews with women, young people and non-EU immigrants from the urban area of Sabadell whose places of residence are located in zones with different degrees of public transportation facilities and do not hold a driving license. The conclusions of this study are that most people who are found in such conditions have lost job opportunities because they could not reach the places where they were located. As a consequence, they perceive the unequal opportunities in employment between those people who have regular and autonomous access to a private vehicle and those who do not owe or cannot drive a car.In front of this situation, a number of strategies to reach the places were jobs are offered has been detected. Autonomous strategies are those which permit people to arrive to work by their own means, although they have to spend longer time travelling by collective means of transportation or walking. Non-autonomous strategies are those which permit people to reach the places where they work with some support from someone else, either because there is no other way to arrive where they work, to shorten travelling times or to combine productive and reproductive activities in a single journey. Illegal strategies are found when people drive a car without being allowed to do it. And collective strategies are put into practice when several people who cannot travel to work on their own organise themselves and share a taxi to arrive there.The strategies chosen by each person depend on various factors: their place of residence, the characteristics of their social network and the length of their contracts. The place where people live makes them more or less dependant on private means of transportation, people's social network may permit the establishment of non-autonomous strategies and the length of contracts also affects the kind of strategies that people may follow to arrive to work.

En aquest treball de tesi doctoral s’analitzen els processos de consum de marques i dels vincles humans generats a l’entorn dels primers, des d’una perspectiva eminentment sociològica. Les preguntes inicials de la recerca giren al voltant de, primer, què fa que hi hagi gent que consumeix marques determinades? i segon, com són i quin paper juguen en el consum els vincles generats a l’entorn del mateix? L’enfocament teòric-metodològic ha estat el desenvolupament d’una perspectiva que permetés estudiar el consum de marques i els vincles des de la seva gènesi. D’aquí l’orientació socio-motivacional de la investigació, a partir de l’articulació dels models psicoanalític i genètico-estructural. Concretament, s’ha abordat el consum de marques des de la seva eficàcia simbòlica, entesa no tant pels efectes sobre un acte de compra individual, sinó sobre l’estructuració de la imatge i les vivències del consum de les marques en els seus consumidors, així com els seus efectes motivacionals. És a dir, la configuració del desig, disposició o interès dels consumidors respecte de les marques estudiades, moment que es pressuposa com a previ als actes de compra. El treball empíric s’ha desenvolupat a partir de la investigació del consum de dues marques concretes: la metamarca ecològica (o consum ecològic) i la Harley-Davidson. Per aquesta raó, aquesta tesi pot considerar-se com un estudi exploratori de cassos. L’orientació metodològica ha consistit en una anàlisi concreta i ad hoc dels fenòmens proposats, a través de l’aplicació de les pràctiques qualitatives del grup de discussió, el grup triangular i l’entrevista oberta. En treball d’anàlisi s’inscriu en una orientació socio-hermenèutica, i ha seguit, fonamentalment, la denominada Anàlisi Sociològica del Sistema de Discursos (ASSD). L’objectiu bàsic en l’anàlisi interpretativa ha estat el de configurar les estructures motivacionals del consum i dels vincles de cada una de les marques estudiades, per tal de donar compte dels processos motivacionals típics que realitzen els seus consumidors. Això és, analitzar les imatges simbòliques, les representacions ideològiques i les actituds associades a les marques proposades i al seu consum, així com les lògiques motivacionals subjacents. Hem pogut constatar que el fenomen del consum de marques és un fenomen social caracteritzat per una profunda densitat simbòlica, en la que s’articulen les seves dimensions col·lectiva i personal. El que suposa que les marques i el seu consum són capaces d’evocar en els consumidors, sempre en funció dels contextos psicosocials d’aquests, multitud de significacions, sentits i emocions que en condicionen la imatge i els processos de consum. Els processos motivacionals es caracteritzen per la seva complexitat, la seva realitat dinàmica, conflictiva i no sempre directament conscient pels propis consumidors que els protagonitzen. Hem observat que el consum de marques diferenciades s’ubica en espais socials també diferenciats, que desenvolupen universos socio-culturals i simbòlics profundament dispars, condicionants de la mobilització d’elements i lògiques específiques i distintes en els processos motivacionals de cada una de les marques. De forma general podem afirmar que el consum ecològic s’orienta per principis reactius o defensius, ja siguin associats a representacions sobre qüestions socio-ambientals o relatives a la pròpia salut. En certa manera, el consum ecològic il·lumina un nou model de consumidor, en línia amb algunes anàlisis recents, preocupat pels valors de la seguretat, la simplificació, la qualitat, i per dinàmiques d’autocontrol, el coneixement en el consum, etc. Tot i això, el mateix model mostraria els seus propis límits, en la mesura que el consum ecològic expressa també una part de les desigualtats socials i la dualització cultural en les relacions de consum. El consum de Harley-Davidson manté un cert equilibri entre principis hedonistes, de gaudi, i actituds més centrades en la responsabilitat, en una imatge de marca que, tot i el seu eclecticisme, té la capacitat de resoldre determinats conflictes socio-personals. Les configuracions identitàries i l’experiència en el consum tindrien, efectivament, un paper motivacional important entre els consumidors de Harley-Davidson. Qüestió que, en part, està lligada a la relativa expansió del consum de la marca en un lògica ascendent, atípica en els processos de consum de marques o bens ociosos. En ambdós casos, el consum de les marques s’afirma com a dispositiu per a la diferenciació social i simbòlica dels consumidors, encara que a partir d’estratègies concretes diverses. Pel que fa els vincles, amb aquest treball podem matisar la tesi defensada per alguns autors que assenyalen l’espai del consum, i concretament del consum de marques, com a espai de reconstrucció dels vincles socials en tant que espai de compromís i solidaritat entre consumidors. Per contra, hem observat que les formes de sociabilitat en els contextos de consum de les marques estudiades són diverses, multidimensionals i ambivalents. Només en moments més aviat escassos, hem detectat formes de “vincle social”, entès –en termes generals- com a forma d’acceptació mútua de l’altre en la seva plena alteritat.

Las ciudades son sistemas físicos, económicos y sociales caracterizados fundamentalmente por una elevada concentración espacial de población y empleo. Aunque la configuración de los sistemas urbanos presenta importantes particularidades alrededor del mundo, la economía ha logrado, con relativo éxito, organizar una estructura conceptual que permite identificar y explicar algunas fuerzas que conllevan a la concentración espacial de la población. Los trabajos de William Alonso, Richard Muth y Edwin Mills constituyen una de las más importantes contribuciones para sistematizar las ideas generales a partir de las cuales se pueda explicar las generalidades de la estructura urbana. Entre estas, las más importantes se refieren a la relación inversa entre densidades, precios del suelo y ratio capital/suelo, con respecto a la distancia al centro de la ciudad. El proceso de sistematización ha dado lugar a lo que se ha denominado Nueva Economía Urbana. Aunque los estudios sobre la estructura urbana de las ciudades tiene un fuerte arraigo en el contexto norteamericano, durante los últimos 20 años y ante la creciente disponibilidad de información, otras ciudades en países en Europa y también en países en vías de desarrollo han despertado el interés de los investigadores, no sólo como un ejercicio intelectual que busca probar la generalidad de las predicciones del modelo matemático que surge de los trabajo de los autores mencionados, sino también como ejercicio práctico a partir del cual se refuercen los instrumentos de política del planeamiento urbano. El trabajo de investigación que presento para optar al título de Doctor en Economía Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona busca contribuir en la generación de nuevo conocimiento sobre la estructura urbana de las ciudades en el contexto latinoamericano. En el caso de este trabajo de investigación, el contexto urbano objeto de análisis es Bogotá, D.C., la capital de Colombia. A su vez, la regularidad urbana involucrada en el análisis es la disminución de la densidad del empleo y de los precios del suelo a medida que aumenta la distancia, ya no sólo al centro tradicional (CBD) sino a otras concentraciones de actividad económica que definen el carácter policéntrico de la ciudad actual. Existen pocos estudios basados en la Nueva Economía Urbana (NEU) aplicados a esta ciudad. En la última década, los cambios en el sistema de transporte urbano de la ciudad, materializados en el sistema Transmilenio, han despertado el interés de los investigadores locales por explicar sus efectos sobre las densidades de población, el precio del suelo y el desarrollo urbano de la ciudad. Estos estudios han contribuido a llenar el vacío que sobre el análisis económico de la ciudad existe en la literatura especializada. No obstante, estos trabajos se enfocan en la infraestructura de transporte, que es tan sólo uno de los elementos estructuradores del espacio, dejando de lado el papel de los subcentros de empleo. La estructura urbana de una ciudad está determinada en buena medida por el patrón de localización de la actividad económica. Partiendo del modelo monocéntrico y de los modelos policéntricos exógenos de la NEU, en el primer documento de esta tesis se implementa una metodología no-paramétrica que permite un elevado grado de objetividad en la identificación de los subcentros de empleo. Los cambios generados por el proceso de descentralización de la actividad económica se manifiestan en la ciudad por medio de la generación de nuevos centros de empleo en forma de subcentros. Por lo tanto, más que un proceso caracterizado por la dispersión generalizada del empleo, el empleo sigue presentándose de forma concentrada, por lo que las economías de aglomeración deben seguir actuando. En el segundo documento se presenta un análisis de las relaciones económicas entre el CBD y los subcentros de empleo en Bogotá. Combinando los aportes teóricos de la NEU, la Nueva Geografía Económica (NGE) y del nuevo paradigma de Ciudad en Red, se genera un marco conceptual para explicar las relaciones económicas entre los elementos de la estructura urbana. Este marco permite determinar si los subcentros de empleo son sustitutos o complementarios del CBD. Lo anterior se logra a partir de tres perspectivas metodológicas. En primer lugar definiendo el carácter especializado o diversificado de los subcentros de empleo desde el proceso de identificación de los mismos. En segundo lugar, comparando el valor de los gradientes de densidad para cada subcentro teniendo en cuenta su localización relativa frente al CBD y al resto del área urbana. Por último, se busca identificar alguna regularidad en el patrón de localización geográfica de los subcentros. El resultado principal es que las relaciones de complementariedad rigen la estructura urbana de la ciudad, lo cual tiene implicaciones de política. Por ejemplo, la complementariedad implica que el sistema de transporte debe tener un fuerte componente de transversalidad que signifique mejores condiciones de accesibilidad, no sólo a un subcentro, sino a la red que conforman. En el último documento se lleva a cabo un ejercicio empírico para comprobar una de las principales predicciones teóricas de los modelos policéntricos de la NEU. Esta es, que los subcentros de empleo tienen efectos significativos sobre los precios del suelo y definen un patrón espacial caracterizado por la caída de su valor a medida que aumenta la distancia a los subcentros y al CBD, para así compensar el costo de transporte adicional en que deben incurrir los hogares. En el documento no sólo se tiene en cuenta la estructura urbana, también se considera el hecho de que la disposición geográfica de los subcentros en la ciudad implica tener en cuenta la influencia de los ejes viales sobre los precios del suelo. Por lo tanto, el análisis tiene en cuenta tanto los subcentros como la infraestructura vial de la ciudad. El resultado principal es que los precios del suelo responden a las economías de aglomeración generadas por la concentración de la actividad económica en forma de subcentros, y no sólo al simple acceso a la infraestructura. De hecho, para Bogotá se comprueba que los subcentros de empleo ejercen un papel más importante sobre los precios del suelo que aquel que logran los ejes viales principales sobre los cuales se localizan / Cities are physical, economic and social systems characterized by a high spatial concentration of population and employment. Although the configuration of urban systems offers important peculiarities around the world, the economy has achieved relative success in organizing a conceptual structure that allows for the identification and explanation of some forces that lead to a spatial population concentration. Works by William Alonso, Richard Muth and Edwin Mills constitute some of the most important contributions to the systematization of general ideas from which urban structures may be explained. Among others, the most important ones refer to the reverse relationship between densities, land price and the capital/land ratio, with regard to distance from the city center. This systematization process has given way to what is now known as New Urban Economy (NUE). Although studies on urban structure are deeply rooted in the North American context, during the last twenty years, and given the increase in information, other cities in Europe and in developing countries have sparked the interest of investigators, not only as an intellectual exercise searching for proof on the general predictions of mathematical models arising from the work of the abovementioned authors, but also as a practical exercise from which urban planning policy instruments are strengthened . The research papers I am presenting in hopes of obtaining a Doctorate Degree in Applied Economics from the Universitat Autònoma de Barcelona, seeks to contribute to the creation of new knowledge on urban structures in cities within the Latin American context. The case study object for urban context analysis for this research paper is the city of Bogota D.C., the capital of Colombia. In addition, the urban regularity involved in the analysis is the reduction of employment density and land price as distance increases, not only to the traditional city center (CBD), but to other areas of economic activity concentration that define the polycentric nature of the city today. There are few NUE studies applied to this city. During the last decade, changes to the urban transportation system, or the Trasnmilenio system, have sparked the interest of local investigators searching to explain its effects on population density, land prices and urban development within the city. These studies have helped fill the existing gap on the city´s economic analysis in current specialized literature. However, these studies focus on transport infrastructure, which is only one of the structural spatial elements, and ignores the role of employment subcenters. The urban structure of a city is largely determined by the pattern in which economic activities are located. Starting from a monocentric model, and the exogenous polycentric models suggested by the NUE, in the first document of this thesis, a nonparametric method is implemented that allows for a high level of objectivity in the identification of employment subcenters. Changes generated from an economic activity decentralization process are manifest in a city thru the creation of new centers for employment in the shape of sub centers. Therefore, more than a process defined by general employment dispersion the example is still concentrated, and therefore agglomeration economics must still prevail. In the second document, an analysis on economic relationships between the CBD and the employment subcenters in Bogota is presented. By combining the NUE, the New Economic Geography (NEG) and the new paradigm on Networked cities, a conceptual framework is created that explains the economic relationship between the elements of an urban structure. This framework allows us to determine if the employment subcenters are substitutes of the CBD or if they complement it. The abovementioned is achieved based on three methodological perspectives. In first place, by defining the specialty or diverse nature of the employment subcenters, based on the process of identifying them as such. In second place, by comparing the value of the density gradient for each subcenter and keeping in mind its location relative to the CBD and the remaining urban area. Lastly, some sort of regularity in the geographic location of the subcenters is identified. The main result is that complementary relationships rule the city’s urban structure, and thus has political implications. For example, complementarity implies that the transportation system must have a strong mainstreaming component that represents better access conditions, not just to a subcenter, but to the network it forms. In the last document an empirical exercise is performed in order to prove one of the main theoretical predictions of the polycentric NUE models, which is that employment sub centers have significant effects on the prices of land, and define a spatial pattern characterized by a loss in value as the distance to the sub centers and the CBD increases, thus compensating for the additional cost in transportation that households must assume.

El control de l'evapotranspiració té implicacions importants sobre la modelització global i regional del clima, així com en el coneixement del cicle hidrològic i per avaluar sobre l'estrès mediambiental que afecta ecosistemes agrícoles i forestals. Un increment de l'evapotranspiració mentre la precipitació roman constant o es redueix podria disminuir la disponibilitat d'aigua per als sistemes naturals i/o agrícoles, així com per les necessitats humanes. Avui dia, les mesures radiomètriques proporcionades per la Teledetecció i la modelització SIG són les úniques tecnologies òptimes per calcular l'evapotranspiració en a escales regionals d'una manera factible. A més a més, també es necessari l'obtenció acurada dels fluxos d'energia que intervenen en el seu càlcul a escala regional i amb una resolució temporal elevada.El principal objectiu d'aquest treball és modelitzar i validar els principals factors implicats en el càlcul de de l'Evapotranspiració Real Diària (ETRd): temperatura de l'aire, temperatura de superfície terrestre i radiació neta, a escala local i regional a Catalunya (NE Península Ibèrica), usant imatges de Teledetecció de baixa i mitjana resolució espacial (TERRA/AQUA MODIS i Landsat, respectivament) i la modelització climàtica mitjançant eines SIG durant el període 2000-2007.Per la regionalització de la temperatura de l'aire (Ta), s'ha dut a terme un anàlisi de regressió múltiple combinat amb tècniques d'interpolació SIG usant predictors geogràfics (altitud, latitud, etc.) així com predictors provinents de la Teledetecció (NDVI, albedo, etc.). En el cas de les imatges Landsat, la temperatura de la superfície terrestre (TST) s'ha obtingut a partir de la millora d'un mètode ja existent usant la base de dades atmosfèrica TIGR-TOVS.La radiació neta (Rn) s'ha estimat a partir del balanç entre la radiació d'ona curta i la radiació d'ona llarga. A més, dos tipus d'aproximacions s'han dut a terme per a la seva determinació: l'estimació de les variables implicades en el càlcul a escala diària (Rndl); i el càlcul de la Rn l'hora de pas del satèl·lit (Rni) i la seva subseqüent conversió a Rn diària mitjançant la Rn ratio.Finalment, per a calcular l'ETRd s'ha usat el B-method, basat en el balanç energètic, que principalment necessita com a variables d'entrada la Rn i la diferència entre TST i Ta.Els principals resultats obtinguts en aquest treball són:1) La combinació de predictors de la Teledetecció i de predictors geogràfics ha disminuït el RMSE dels models de la temperatura de l'aire, obtenint en el cas de la Ta a l'hora de pas del satèl·lit valors de 1.8 K.2) La inclusió de la temperatura de l'aire conjuntament amb el vapor d'aigua per a obtenir la TST a escala regional ha mostrat ser de gran utilitat, obtenint un RMSE mitjà d'aproximadament 1 K.3) Els resultats obtinguts de la modelització de la Rn mostren un RMSE mitjà de 21 W·m-2 en el cas de Landsat i de 22 W·m-2 en el cas de TERRA/AQUA MODIS, essent aquests resultats iguals o millors que d'altres resultats publicats.4) Els errors obtinguts en la modelització de la TST, la Ta i la Rn fan possible introduir aquestes variables en el models de l'ETRd.5) Finalment, en el cas de la modelització de l'ETRd mitjançant TERRA/AQUA MODIS, s'ha obtingut un RMSE mitjà de 1.6 mm comparant-los amb dades in-situ de flux de saba, essent aquest error massa gran per a monitoritzar l'ETRd d'una manera òptima. En el cas de Landsat-5 TM s'ha obtingut millors resultats amb un RMSE mitjà de 0.6 mm els quals estan en concordança amb d'altres estudis que presenten un error estimat d'aproximadament ± 30%. / Evapotranspiration monitoring has important implications on global and regional climate modeling, as well as in the knowledge of the hydrological cycle and to assess about environmental stress that affects forest and agricultural ecosystems. An evapotranspiration rise while precipitation remains constant or is reduced could decrease water availability for natural and agricultural systems and human needs. Nowadays, radiometric measurements provided by Remote Sensing and GIS analysis are the technologies used to compute evapotranspiration at regional scales in a feasible way. In addition, accurate estimation of energy fluxes of all variables implied in its computation at a regional scale and in a continuum basis is also needed.The aim of this work is to model and validate the main factors implied in Daily Actual Evapotranspiration modeling (AETd): air temperature, land surface temperature and net radiation at a local and a regional scales in Catalonia (NE Iberian Peninsula) using coarse and medium spatial resolution remote sensing data (TERRA/AQUA MODIS and Landsat, respectively) and GIS climate modeling from 2000 to 2007.To regionalize air temperature (Ta), a multiple regression analysis of geographical preditors (altitude, latitude, etc.) as well as remote sensing predictors (NDVI, albedo, etc.) combined with GIS interpolation techniques has been applied. In the case of Landsat images, land surface temperature (LST) has been obtained improving a current methodology using TIGR-TOVS atmospheric database. Net radiation (Rn) has been estimated through the balance among the net shortwave radiation Rn and the net longwave radiation. In addition, two types of approaches have been carried out for its determination: the estimation of the variables implied in the calculation of Rn at daily level (Rndl); and the calculation of the Rn at the time of satellite pass (Rni) and its subsequent conversion to daily Rn by means of the Rn ratio. Finally, to compute AETd we have used the B-Method, which is based on the energy budget, that mainly needs as an input variables Rn and the difference between LST and Ta. LST, Ta and Rn have been validated at a regional scale using ground meteorological stations data and atmospheric radiosoundings. AETd has been validated using canopy transpiration by means of sap flux measurements over a Scotts pine (Pinus sylvestris) stands located in Vallcebre (Pre-Pyrenees).The results of this work show that:1) The combination of remote sensing variables with geographical variables has decreased RMSE of air temperature models, obtaining in the case of at satellire Ta a RMSE of 1.8 K.2) The inclusion of air temperature together with water vapor to retrieve LST at a regional scale has proved to be of great utility, obtaining a mean RMSE of about 1 K.3) Rn obtained results show a mean RMSE of 21 W·m-2 in the case of Landsat and a mean RMSE of 22 W·m-2 in the case of TERRA/AQUA MODIS, being these results in agreement with other published results, but also offering better RMSE in some cases. 4) Errors obtained in LST, Ta and Rn modeling makes these variables useful as input variables to model AETd.5) Finally, In the case of TERRA/AQUA MODIS AETd modeling, a RMSE of 1.6 mm compared with sap flow measurements has been obtained, being this error too high to monitor AETd in an optimal way. In the case of Landsat-5 TM AETd modeling, we have obtained better results with a RMSE of 0.6 mm which are in agreement with other studies that present an estimated error of about ± 30%.

La indústria Disney transmet valors sòcio-culturals a la audiència infantil, no solament a través de les seves produccions animades, sinó també a través de l´entrallat comercial que s´estén al llarg del cicle vital del producte.Mitjançant l´ús de disciplines com ara la Semiòtica i l´Anàlisi del Discurs, i també amb l´aproximació etnogràfica a les audiències -avaluades estadísticament amb mètodes sociològics d´investigació-, l´autor proposa un recorregut (meta)textual de la interpretació de les audiències en els tres períodes de la vida cultural del producte, que es perllonga durant un any comercial.Una primera fase d´investigació l´anomenem "Fase de pre-Exposició", que s´estén quan la producció animada no es troba encara a les sales d´exhibició cinematogràfiques però que el desplegament del merchandising de la indústria s´ha ocupat de promocionar la seva existència en el conscient col·lectiu popular, i que per tant prepara l´audiència per a un primer moment de recepció on el ritual familiar d´acudir al cinema i d´altres actituts preparatòries de consum es fan evidents.Una segona fase l´anomenem "Fase d´Exposició", i ve determinada per l´exhibició del producte cultural, la pel·lícula a les sales cinematogràfiques. És la part on es fa més evident l´activitat interpretativa dels valors manats pel missatge emès, i quan l´anàlisi semiòtic-narratiu es trona més exhaustiu de cara a determinar de la forma més obkectiva possible quins són aquests valors, sense caure en cap crítica ideològica de l´investigador. També s´escomet un segon passi d´enquestes amb la interpretació de l´audiència d´aquests valors en aquest moment del procés.La tercera fase l´anomenem "Fase de post-Exposició", i abarca des de l´exclusió de la producció de les sales cinematogràfiques fins al seu reciclatge en altres formes de consum cultural com ara l´adquisició del producte en vídeo o DVD als video-clubs i comerços. En aquesta fase es valora un consum diferent i la permanència i transformació dels valors aprehesos al llarg del temps , i també el producte d´una semiosi il·limitada de caràcter peircià en relacionar o confondre aquests valors amb altres de produccions anteriors, immanents en llurs respectius cicles de vida.Així mateix, i sempre sota el prisma de la Semiòtica Social, hom valora la possibilitat de l´enllaç entre interpretació i conducta. Amb la integració de les esmentades disciplines qualitatives i quantitatives i la investigació empírica de les audiències -mitjançant l´acarament dels resultats de les enquestes que ens proporciona el programa informàtic SPSS -, l´autor es proposa establir els bastions que configurin la pedra anglar de la Semiòtica de la Comunicació de Masses, un mètode científic vàlid per analitzar qualsevol producte cultural des del punt de vista simbòlic, amb i desde la interpretació de les audiències. / Disney factory transmits socio-cultural values to children´s audience, not only throughough its animated productions, but also through the commercial web which expands itself far along the product´s vital cycle.Using disciplines such Semiotics and the Discourse Analysis, and also with an ethnographic aproximation to the audience -statistically evaluated by sociologic research methods-, the author proposes a (meta)textual exploration of the interpretation of the audiences in the three periods of the product´s cultural existence, which lasts until the end of the "commercial year".The author names the first phase of reasearch "Pre-Exposing Phase", which is extended when the animated film is not still at the cinemas, but the merchandising´s factory has promoted into the popular collective conscience, and so it prepares the audience to be involved in a first period of reception of meaning. Here we can notice the family ritual of going to the cinema together among other activities such going out to dinner or buying some articles related to the film.The second phase of consumption is named "Exposing Phase", and it is determinated by the film´s exhibition at the cinemas. This is the most signifiant part of the analysis as well as this is the moment when the audience -receives´ the wide spectrum of the movie´s values. And at this time when semiotic-narrative analysis of the discourse takes more importance to extract these values from the very depth of the film, in order not to fall into a mere ideological criticism. A further survey based on questionnaires in several groups of different children (according to their age, gender and public/private school pertinence) is displayed.The third and last phase of the analysis is named "Post-Exposing Phase" and it involves the period which takes from the end of the exhibition of the film at the cinemas to its selling as a video or DVD at the video-shops and other sites. At this particular phase, the author values a different consumption of the film (in a familiar, not a social context) and the permanence and transformation of the values understood along the time, and also the product of a peircian semiotic phaenomenon in relating and mistaking these values with other film´s values.Furthermore, and always from the Social Semiotics point of view, the author exposes the possibility between interpretation and conduct. With the integration of the above referred qualitative and quantitative disciplines, and the empirical research of the audiences -by the comparison of the results of the surveys made by the SPSS programme-, the author wishes to point out the bases of the skeleton of the Mass Communication Social Semiotics, a scientific method for analysing any cultural product from the symbolic point of view and the social action which follows it, with and from the interpretation of the audience.

Ensayos sobre la experiencia de ver arte en museos: un análisis desde la sociología cultural se estructura entorno a dos trabajos de investigación sobre las dimensiones emocional y social de la experiencia de visitantes de museos de arte. Las investigaciones se centran en el estudio de experiencias individuales antes, durante y después de la visita al museo para poder obtener una visión holística de la experiencia. El estudio aplica el uso de métodos cualitativos con el objeto de interpretar las narrativas de las experiencias reportadas por nuestros informantes y poder ofrecer una explicación de la experiencia museística vivida por los visitantes de museos de arte. El primer artículo — titulado The unforgettable aesthetic experience: the relationship between the originality of artworks and local culture — se enmarca en el área de la sociología cultural y examina el rol de la cultura en la dimensión estética de la experiencia museística. Concretamente, describimos la experiencia de ver obras de arte en los museos y ofrecemos una explicación de la que hemos denominado una “experiencia estética inolvidable”, la cuál se caracteriza por su elevada intensidad emocional y duración en el tiempo. Reconocer e interpretar el valor social atribuido a las obras originales (y no a las copias) dependerá de las habilidades del visitante. Esta teoría tiene implicaciones teóricas y metodológicas para la investigación. En el primer caso, porque la idea de que el componente emocional de la experiencia inolvidable está unido al valor de culto asociado con la obra original da soporte a la proposición de que el capital cultural es contextual y/o local. En el segundo, porque estudiar experiencias de gran intensidad emocional implica el análisis de experiencias pasadas y no sólo las ocurridas en el interior del museo, por lo que las investigaciones deben basarse en diseños que permitan producir teorías fundamentadas en los datos y no sólo en estudios de carácter etnográfico. El segundo artículo — titulado Art museum visitors: interaction strategies for sharing experiences — explora la dimensión social de la experiencia museística desde el marco teórico del interaccionismo simbólico. Más específicamente, estudiamos la dimensión social de las experiencias con museos de arte desde una perspectiva temporal holística que cubre los períodos referentes al antes, durante y después de la visita. Los resultados sugieren que la dimensión social se distribuye a lo largo de los tres períodos de la experiencia museística, con independencia de si el individuo asiste solo o acompañado. Teóricamente esto implica que ir solo o acompañado al museo debe tratarse como una estrategia temporal de visita y no como una categoría universal. La estrategia del visitante dependerá de la facilidad o dificultad para encontrar un acompañante adecuado. Metodológicamente significa que estudiar lo únicamente ocurrido en el museo puede llevar a interpretaciones sesgadas y, por tanto, es necesario estudiar la experiencia de forma holística, atendiendo también al antes y después de la visita. / Essays on the Art Museum Experience: a Cultural Sociology Perspective is structured around two research works regarding the emotional and social dimensions of the art museum visitor’s experience. The research focus is the study of individual experiences before, during and after the museum visit so as to ultimately provide a holistic view of the experience. The study applies the use of qualitative methods in order to interpret the narratives of the experiences reported by our informants and offer an explanation of the museum experience lived by art museums visitors. The first article — titled The unforgettable aesthetic experience: the relationship between the originality of artworks and local culture — is framed in the cultural sociology field and examines the role of culture in the aesthetic dimension of the art museum experience. More specifically, we describe the experience of viewing artworks in museums, explaining, in particular, what we term the “unforgettable aesthetic experience”, an experience characterized by its high emotional intensity and duration in time. It will depend on the visitor’s ability to recognize and interpret the social value attributed to the original works (and not copies). This theory has theoretical and methodological implications for research. In the first case, because the idea that the emotional component of the unforgettable experience is linked to the cult value associated with the original work supports the proposition that cultural capital is contextual and/or local. In the second, because studying intense emotional experiences involves analyzing past experiences and not just those occurring inside the museum, so research should be based on designs that can produce theories grounded on narratives of past-­‐lived experiences; ethnographic designs are not enough. The second article — titled Art museum visitors: interaction strategies for sharing experiences — explores the social dimension of the museum experience from the theoretical framework of symbolic interactionism. More specifically, we study the social dimension of art museum experiences from a holistic temporal perspective that covers the periods before, during and after the visit. The results suggest that the social dimension is distributed over the three periods of the museum experience, regardless of whether the individual attends alone or accompanied. Theoretically this means that visiting accompanied or unaccompanied should be treated as a temporal visiting strategy, not as a universal category. The visitor’s strategy depends on whether it is easy or difficult to find a suitable companion. Methodologically it implies that just studying what happens in the museum can lead to biased interpretations and, therefore, it is necessary to study the experience holistically, also considering the before and after the visit experience.

L’objectiu de la present investigación ha estat traçar una línea teorètica que recorri tot el procés de construcción de la Representació Simbòlica. Així, es va buscar aportar informació en relació a com s’interpreta el contingut dels missatges gràfics, incidint en les propietats de significació dels elements fomals del disseny. En aquest procés d’explicar la construcción de la Representació Simbòlica es formulen tres dimensions: formal, significació, contextual-sociocultural. Sent l’objecte experimental la dimensió de la significació, les que han estat constrastades empíricament, validant les variables que la componen, són: similitud, amplitud de codi, congenialitat i context (cadascuna d’elles amb dos nivells de medició: alta i baixa). Doncs bé, en relació a dirts factors es planteja un estudi factorial multivariable, i en base als estadístics Chi-quadrat i Regresió Logística Multivariant s’han trobat els següents resultats: en primer lloc, s’ha trobat que totes les variables mostraven correlació amb la variable depenent interpretació de la Representació Simbòlica. En segon lloc, les variables de la dimensió de significació, són estadísticament diferents a zero, els valors dels coeficients del model (βi), i els resultats dels 16 models Logit corroboren amb un 95% de confiança que existeix una relació entre la Representació Simbólica i les variables estudiades. Així doncs, es conclou que les hipótesis nules són refusades amb un nivel de confiança del 5% (p ≤0.05). D’aquesta manera, les hipòtesis nulas han estat rebutjades. Per tant, de manera raonable, la Teoría de la representació Simbólica és confiable. / El objetivo de la presente investigación era trazar una línea teorética que recorra todo el proceso de construcción de la Representación Simbólica. Así, se buscó aportar información en relación a cómo se interpreta el contenido de los mensajes gráficos, incidiendo en las propiedades de significación de los elementos formales del diseño. En este proceso de explicar la construcción de la Representación Simbólica se formulan tres dimensiones: formal, significación, contextual-sociocultural. Siendo el objeto experimental la dimensión de significación, las que han sido contrastadas empíricamente, validando las variables que la componen son: similitud, amplitud de código, congenialidad y contexto (cada una de ellas con dos niveles de medición: alto y bajo). Pues bien, en relación con dichos factores, se planteó un estudio factorial multivariable, y en base a los estadísticos Chi-cuadrado y Regresión Logística Multivariante se han hallado los siguientes resultados: en primer lugar, se encontró que todas las variables mostraban correlación con la variable dependiente interpretación de la Representación Simbólica. En segundo lugar, las variables de la dimensión de significación, son estadísticamente diferente de cero, los valores de los coeficientes del modelo (βi), y los resultados de los 16 modelos Logit corroboran con un 95% de confianza que existe una relación entre la Representación Simbólica y la variables estudiadas. Así pues, se concluye que las hipótesis nulas son rechazadas con un nivel de confianza del 5% (p ≤0.05). De esta forma, las hipótesis nulas fueron rechazadas. Por lo tanto, de manera razonable, la Teoría de la Representación Simbólica es confiable. / The objective of this research was to draw a theoretical line that goes through all the building process of Symbolic Representation. Thus, we sought to provide information regarding how the content of graphic messages is interpreted, focusing on the properties of significance of the formal elements of the design. In the process of explaining the construction of the Symbolic Representation, three dimensions are formulated: formal, significance, contextual-sociocultural. Being the dimension of the significance the experimental object, which has been empirically tested, validating the variables that compose it, we have: similarity, amplitude code, congeniality and context (each one with two levels of measurement: high and low). So, with regard to these factors, a multivariate and factorial study was laid out, and based on the Chi-square and Multivariate Logistic Regression, the following results have been found: first, it was found that all variables showed correlation with dependent variable interpretation of Symbolic Representation. Second, the variables of the dimension of significance are statistically different from zero, the coefficient values of model (βi), and the results of the 16 Logit models confirm with 95% confidence that there is a relation between the Symbolic Representation and the variables studied. Thus, we conclude that the null hypotheses are rejected with a confidence level of 5% (p ≤0.05). Hence, null hypotheses were rejected. Therefore, reasonably, the Theory of Symbolic Representation is reliable.

Esta tesis partió de dos preguntas de investigación. En la primera de ellas se preguntaba sobre los factores sociales que podrían diferenciar los resultados de inserción laboral de los titulados universitarios en Cataluña. En la segunda, se indagaba sobre los efectos de la reciente crisis economica en la inserción de los titulados. Se utilizaron datos secundarios extraídos de las Encuestas de Inserción Laboral elaboradas periódicamente por AQU Catalunya, específicamente las dos más recientes: una elaborada en 2008 con una muestra de titulados en el curso 2003-2004, y otra en 2011 con titulados en el curso 2006-2007, analizando únicamente los datos correspondientes a las universidades públicas. Se diseñaron tres hipótesis. En primer lugar (H.1), se propuso la existencia de una segmentación del mercado de trabajo profesional a partir dos dimensiones: la “situación laboral” (H1.1) –si los titulados estaban ocupados, en paro o inactivos– y la “situación ocupacional” (H1.2) –el tipo de trabajo entre los titulados ocupados–. La segunda hipótesis (H.2), que hace referencia al impacto de la crisis económica, se pudo trabajar gracias a que los encuestados se incorporaron al mercado de trabajo en dos momentos diferentes tomando en cuenta la situación socioeconómica en Cataluña. La segunda hipótesis se dividió a su vez en dos sub hipótesis, una referida a la situación laboral (H.2.1) y otra a la situación ocupacional (H.2.2), pero en términos generales se pronosticaba un empeoramiento en los resultados de inserción laboral en la segunda promoción con respecto a lo que se encontraría en la primera. Finalmente, la tercera hipótesis planteaba que los factores sociales que permitirían establecer diferencias en la inserción laboral, tanto analizando la situación laboral (H.3.1) como la situación ocupacional (H.3.2) serían la edad, el sexo, el origen social, la titulación estudiada y el trabajo durante los estudios. Con respecto a la primera hipótesis, se confirmó la presencia de una segmentación del mercado laboral únicamente al considerar las características de las ocupaciones, pero no en función de la situación laboral –ocupación, paro o inactividad–, ya que la gran mayoría de titulados estaban trabajando en el momento de la encuesta. Con respecto a la segunda hipótesis, asumiendo lo dicho en la primera, se comprobó el impacto de la crisis económica de manera más clara en el descenso de la ocupación en los encuestados en 2011, pero en las características de las ocupaciones de aquellos que tenían una actividad remunerada no se observó un impacto fuerte de la crisis en términos generales. Es decir, entre los titulados ocupados en ambas encuestas operaba la misma estructura de segmentación mencionada en la primera hipótesis. Finalmente, con respecto a la tercera hipótesis, se confirmó lo encontrado en otras investigaciones: que la titulación estudiada es la variable que más pesa en la determinación de las características ocupacionales de los titulados. La segunda variable que más influía era el hecho de haber trabajado durante la carrera, que arrojó resultados que pueden ser interpretados como una influencia de la trayectoria laboral previa en los resultados que obtienen los universitarios después de obtener un título. La influencia de la edad, el sexo y el origen social mostró resultados mixtos, pero en términos generales una baja influencia de acuerdo con los modelos logísticos empleados. / This thesis has been built on two research questions. In the first one, we asked about the social factors that determine the success achieved in the integration in the labour market of graduates in Catalonia. In the second one, we asked about the effects of the economic crisis on the integration in the labour market of this group of people. Secondary data extracted from the Interviews on Insertion in the labour market prepared by AQU Catalunya were used in the thesis. In particular, the last two surveys: one with graduates in 2003-2004 and interviewed in 2008 and the second one with graduates in 2006-2007 and interviewed in 2011, taking into account only those who graduated from state universities. To answer the questions we prepared three hypotheses. In the first hypothesis (H.1) we proposed that we would find a segmentation of the professional labour market from a two dimensions perspective: the labour market situation (H.1.1) –there being three status types: occupied, unemployed or not seeking work– and the occupational situation (H.1.2) –the characteristics of the graduates’ jobs–. This dimensionalization of the phenomenon is taken as the starting point for the formulating of the second hypothesis (H.2). It deals with the impact of the economic crisis. These hypotheses could be confronted by having two different groups who graduated in two different socio-economic moments. The second hypothesis was divided into two sub-hypotheses, one referring to the work situation of the graduates (H.2.1) and the second to their occupational situation (H.2.2). Finally, the third hypothesis (H.3) deals with the social factors that would allow us to establish the differences in the graduates’ insertion in the labour market, analyzing both the labour situation (H.3.1) and their occupational situation (H.3.2). These factors were the age, gender, the social origin, degree studied and their work during their period studying in the university. Regarding the first hypothesis, we confirmed the presence of a segmentation of the labour market only when considering the characteristics of occupations, but there was no evidence that showed a segmentation with regard to the employment situation –occupation, unemployment or inactivity– since the vast majority of graduates were working at the time of the survey. Concerning the second hypothesis, it was found the impact of the economic crisis clearly on the descent of the occupied graduates in 2011, but the characteristics of occupations among graduates who had a remunerated activity were not affected by crisis in general terms. That is, between occupied graduates we observed the same structure of segmentation mentioned in the first hypothesis between the two analyzed promotions. Finally, with respect to the third hypothesis, it was confirmed what has been found in other research: the degree of study is the variable that influences more in the determination of characteristics between graduates’ jobs. Secondly, the variable of work during studies showed results that can be interpreted as an influence of the previous career in the results obtained by the graduates once they obtain a degree. The influence of age, sex and social origin showed mixed results, but with a tendency to a low influence, regarding the logistic models applied.

Uno de los ámbitos en los que es más evidente la desigualdad estructural entre hombres y mujeres es la política institucional, es decir, el gobierno colectivo. Las decisiones acerca de la conducción de las sociedades, de manera general, siguen estando en manos de un círculo muy cerrado de varones con una asignación racial, de clase y origen familiar particular. Este trabajono se sitúa en la pregunta de cómo una sociedad ubica a las mujeres en las posiciones más vulnerables y de mayor desventaja, ni tampoco de mostrar la exclusión sexista, racista y clasista que tiene lugar como una experiencia universal para todas las mujeres. La investigación se ubica en una veta mucho menos estudiada en la que se pueden encontrar personajes que la sociedad ha catalogado como mujeres que rompieron todas las expectativas sobre su clase y posición social y han llegado a ocupar algunos de los cargos más importantes y representativos de la política colombiana. Este trabajo indaga sobre las experiencias y los discursos de mujeres que han hecho carrera política y han ocupado cargos en el Congreso Nacional (en alguna de las dos Cámaras que lo componen) o que, por lo menos, han adelantado campañas políticas para ocupar una de esas curules. Este estudio profundiza en lo que algunas analistas han denominado “las élites discriminadas”, grupos conformados por individuos que llegan a ocupar posiciones que socialmente son reconocidas, valoradas y los principales medios de ascenso social, pero cuya llegada modifica poco una estructura general marcada por la exclusión y la opresión de sus congéneres. De acuerdo a trabajos realizados que sirven como antecedente de esta tesis, lo estudios interesados en constatar los mínimos porcentajes de mujeres electas para el Congreso tienen poco que decir o, por lo menos, aportan una mínima innovación en el argumento de la escasa presencia de mujeres en las élites políticas, por lo que la línea argumentativa tiende a limitarse a la estadística y los balances numéricos. Es una obviedad encontrar que pocas se candidatizan y, por supuesto, muy pocas son electas, por ello, este esfuerzo se enfoca en establecer qué pasa con aquellas mujeres que logran superar el margen de exclusión, que logran romper las barreras y entrar a ser parte de esa élite política. Este análisis desde la filosofía política se guio por el deseo de mostrar a las mujeres como actoras, como sujetas políticas que hacen parte de un régimen que no se puede explicar desde los comportamientos, acciones, cualidades o defectos de las mujeres a título individual sino a partir de desentrañar las lógicas que subyacen a un orden político, social y económico que deja fuera de la esfera de la toma de decisiones a más de la mitad de la población. Las mujeres sujetos de esta investigación participaron con sus relatos, sus voces y sus trayectorias como medios para poner de presente un régimen de poder que estructura la manera en que ellas se identifican como sujetos, como mujeres, como políticas. / The structural inequality between men and women is mostly evident in institutional policy, ie, the collective government. Decisions about rules societies, in general, remain in hands of males with a closed racial assignment, and a particular class and family background. This work does not lie in the question of how a society places women in vulnerable positions and most disadvantaged, nor to show the sexist, racist and classist exclusion occur as a universal experience for all women. The research is located in a field less studied in which you can find subjects that society has labeled as women who broke all expectations about their class and social position and have come to occupy some of the most important and representative offices of the Colombian politics. This paper explores the experiences and discourses of women who have made a political career and have held positions in Congress (in one of the two chambers) or, at least, have advanced political campaigns to fill one of those seats. This study focuses on what some analysts have called "elites discriminated" groups formed by individuals who come to occupy positions that are socially recognized, valued and the main means of social mobility, but whose arrival changed little of the overall structure, marked by exclusion and oppression of their peers. According to previous works that serve as background to this thesis, studies analyzing the percentages of women elected to Congress tend to be limited to the presentation of statistical and numerical balances. It is obvious that few women run for election and, of course, very few are elected, therefore this effort focuses on establishing what about those women who manage to overcome the current margin of exclusion, to break down barriers and to become part of the political elite. This analysis uses political philosophy in order to show women as political subjects, part of a regime that cannot be explained from the behaviors, actions, qualities or defects of individual women but from unraveling the logic underlying a political, social and economic order that keeps more than half the Colombian population outside from the sphere of political decision-making. Women`s stories, their voices and trajectories are used to expose a power`s scheme that stablishes the way that they identify themselves as individuals, as women, as politicians.

La tesi doctoral estudia el procés d’integració social de la població equatoriana i marroquina immigrada a Catalunya, i analitza específicament el paper de la participació associativa en aquest procés des d’una perspectiva relacional. La recerca es basa en la premissa que el canvi i la naturalesa dels canvis en les xarxes personals de la població immigrada revelen el seu encaix estructural a la societat d’acollida i, per tant, expressa els models d’integració social des de la seva vessant relacional. Amb aquest punt de partida la investigació de la tesi s’ha centrat concretament en identificar i explicar els factors que porten al desenvolupament de les xarxes personals de la població immigrada, com a producte tant d’unes situacions de partida com d’unes trajectòries específiques d’aquesta població a Catalunya. La recerca posa un especial èmfasi en la contribució de l’àmbit associatiu a aquest procés de canvi de les xarxes. Aquest s’estudia en les dues direccions: com les xarxes contribueixen a definir les formes de participació, i com aquesta redunda també en la configuració dels models d’integració social. A més de la contribució teòrica o substantiva precedent, els aspectes metodològics de la investigació tenen també un espai central. La tesi desenvolupa una reflexió teòrica i aplicada al voltant de l’ús de les metodologies mixtes en el camp de l’anàlisi de xarxes socials. Concretament, du a terme una revisió sobre els seus usos i l’aplica en la investigació per tal d’aprofundir en dos aspectes clau dels desenvolupaments recents de la sociologia relacional: el vincle entre els components fàctics i els cognitius que composen la realitat social, i el rol de les xarxes socials en els diferents nivells (micro, meso i macro) d’estructuració d’allò social. El disseny metodològic que guia l’aproximació empírica és per tant de naturalesa mixta; combina una enquesta de xarxes personals que segueix la lògica quantitativa extensiva, amb entrevistes biogràfiques semi-estructurades que reprodueixen la lògica interpretativa i d’anàlisi intensiva i contextualitzada. Els diferents mètodes, orientats per uns mateixos objectius i preguntes d’investigació, es combinen a partir d’un disseny seqüencial i basat en l’anidació, de manera que la integració dels elements empírics als quals accedim des d’ambdues aproximacions ens permet respondre als objectius específics que es planteja la investigació. / The overarching research objective of this thesis is to study the social integration process of the Ecuadorean and Moroccan migrant population in Catalonia. It focuses specifically on the role of associative participation in this process, analysing it from a relational standpoint. The research is based on the premise that personal networks’ change and the direction of said change shows migrants’ “structural fitting in” in the host society. Therefore, migrants’ networks reveal the social integration patterns from the relational point of view. The thesis has focussed on identifying the explanatory factors behind the development of migrants’ personal networks, considering it as a product of both the situation at the time of arrival (the initial context) and the specific trajectories of this population in Catalonia. The thesis pays particular attention to the contribution of the associative sphere to this process. The associative sphere is studied from a dual standpoint: how networks contribute to defining migrants’ participation, and, in turn, how participation affects social integration patterns. In addition to the former theoretical or substantive contributions, the methodological issues of the research study also played a key role in the dissertation. This research study develops an in-depth theoretical and applied methodological reflection on the use of the mixed methods methodology in the field of social network analysis. The thesis has reviewed its uses, potential and limitations in order to focus particularly on two key issues in the current developments of relational sociology: the link between factual and cognitive components of the social reality, and the role of social networks at different levels of the social structure. The research study’s methodological design therefore combines a personal networks survey in line with extensive quantitative reasoning, with semi-structured biographical interviews that follow the intensive and interpretative qualitative reasoning. These various methods pursue the same objectives and research questions. They are combined according to an explanatory sequential and nested design, such that the combination and interpretative integration of both empirical parts allows the specific objectives tackled by the research to be achieved.