Spelling suggestions: "subject:"combinado""
101 |
Maracatu de baque solto : experiência do sagradoSilva, João Ribeiro da 06 June 2013 (has links)
Made available in DSpace on 2017-06-01T18:12:46Z (GMT). No. of bitstreams: 1
joao_riberiro_silva_parte_1.pdf: 25026924 bytes, checksum: 9cd3491e3684492218c68698e6264fd1 (MD5)
Previous issue date: 2013-06-06 / This thesis will analyze the experience of the sacred in Maracatu de Baque Solto Cambinda Brazilian, the city of Nazaré da Mata and Maracatu Estrela da Tarde City Glória do Goitá. The Rural Maracatu or Thump Loose arises in the historical context of the sugar crisis, the result of the decay of the devices and the emergence of the plants. Maracatu have in merging several groups and customs present in our culture, such as Coco, the Seahorse, the Ciranda the Mamulengo and Sao Goncalo Dance, but even being the result of reinterpretation of several of these elements, maracatu does not lose its nobleness and uniqueness. It is a cultural group that has deep relationships with popular religiosity and Catholic mother, especially with Jurema. In this sense it will seek to understand the experience of the sacred that permeates the performance of maracatu in their dance, the procession in their praises and wealth of its symbolic play. / Nesta dissertação será analisada a experiência do sagrado no Maracatu de Baque Solto Cambinda Brasileira, da cidade de Nazaré da Mata e o Maracatu Estrela da Tarde da cidade de Glória do Goitá. O Maracatu Rural ou de Baque Solto surge no contexto histórico da crise do açúcar, fruto da decadência dos engenhos e do surgimento das usinas. No Maracatu temos a fusão de vários grupos e costumes presentes em nossa cultura, tais como o Coco, o Cavalo-Marinho, a Ciranda, o Mamulengo e a Dança de São Gonçalo, porém, mesmo sendo fruto de ressignificações de vários desses elementos, o maracatu não perde a sua nobreza e singularidade. É um grupo cultural que possui profundas relações com a religiosidade popular de matriz católica e, principalmente com a Jurema. Neste sentido buscar-se-á compreender a experiência do sagrado que perpassa a performance do maracatu na sua dança, no cortejo, nas suas loas e na riqueza do seu jogo simbólico.
|
102 |
MATRICES COMBINADAS DE ALGUNOS TIPOS DE MATRICESSantana de Asís, Máximo de Jesús 14 April 2015 (has links)
[EN] Several authors have studied the Hadamard product or entry wise product of
two matrices with di erent objectives. In particular, the product of a Hadamard
matrix and the transpose of its inverse has proved useful in many areas such as
in the study of chemical processes. This product is called combined matrix and
is denoted by C(A). The combined matrix also has various applications in the
eld of linear algebra. For example, from the combined matrix an interesting
relationship between the eigenvalues and the diagonal elements of a diagonal-
izable matrix is obtained. Furthermore, since the sum of each row and each
column of a combined matrix is exactly equal to 1, in cases where the combined
matrix is nonnegative, C(A) will be a doubly stochastic matrix. The study of
properties of C(A) is still under research and many results have recently been
published.
Herein are collected and extended results concerning the combined matrix
of some classes of matrices related to positivity? For this, a long list of related
works has been consulted and a summary of the most relevant results has been
made before showing the new results. The interest of some open issues was also
raised.
The memory is structured as follows. In the rst chapter the concepts are
de ned and listed. General results are proven that will be used in the rest of
the memory. In the three remaining chapters, we present the problems to solve,
the results we have obtained and summarize their interest as conclusions.
In Chapter 2 it is determined whether the combined matrix of some clas-
sic classes of matrices may or may not be doubly stochastic. The combined
matrix of these classes is studied and we concluded that the positivity of the
combined matrix is obtained for some G-matrices, some H-matrices and some
2x 2 matrices. It never occurs to completely positive or completely negative ma-
trices; and only it is obtained that C(A) 0 when C(A) = I in the case where
A is not completely negative or M-matrix. Finally, only totally non positive
anti-triangular matrices of size 2x2 have its combined matrix nonnegative.
In Chapter 3 the previous study is extended to sign-regular matrices. The
sign of the entries of the combined matrix from the signature of the matrix and
of its inverse matrix transpose is analyzed and a list with all possible cases is
obtained. This list shows cases where C(A) is never negative and others where
C(A) is nonnegative when it is a diagonal or anti-diagonal matrix, that is, only
when C(A) coincides with the identity matrix I or the anti-identity J. Likewise,
it follows that the sign of the elements in C(A) is determined solely by the rst
two and the last two elements of the symbol of A.
In Chapter 4, we determine relations between the diagonal elements of the
combined matrix of a totally negative matrix and thereby we characterize when
a given vector can be the diagonal entries of C(A). Thus, relations between the
rst two and last two diagonal elements of C(A), both for symmetric and non-
symmetric cases are obtained. The diagonal of a combined matrix of a totally
negative matrix of dimension 3x3 is also characterized.
Finally, a chapter is written with all our achievements and a short list of
possible future lines of work upon aspects that the author of this report would
like to continue studying in order to reach new related goals. / [ES] El producto de Hadamard o producto elemento a elemento de dos matrices
ha sido estudiado por diversos autores con diferentes objetivos. En particular,
el producto de Hadamard de una matriz y la traspuesta de su inversa ha de-
mostrado su utilidad en múltiples áreas como por ejemplo en el estudio de procesos
químicos. Este producto se denomina matriz combinada y se denota por C(A).
La matriz combinada tiene además diversas aplicaciones en el ámbito del álgebra
lineal. A partir de la matriz combinada se obtiene, por ejemplo, una interesante
relación entre los valores propios y los elementos diagonales de una matriz diago-
nalizable. Además, dado que la suma de cada fi la y de cada columna de una
matriz combinada es exactamente igual a 1, en aquellos casos en que la matriz
combinada sea no negativa, C(A) será una matriz doblemente estocástica. El es-
tudio de propiedades de C(A) sigue siendo de actualidad y muchos resultados
han sido publicados recientemente.
En esta memoria se recogen y amplían los resultados referentes a la matriz
combinada de algunas clases de matrices relacionadas con la positividad. Para
ello se ha consultado una larga relación de trabajos relacionados y se ha realizado
un resumen de los resultados más relevantes antes de incluir los nuevos resultados.
Se plantea también el interés de algunas cuestiones abiertas.
La memoria se estructura de la siguiente manera. En el primer capítulo se
de nen los conceptos y se enuncian y/o demuestran los resultados de ámbito
general que van a ser utilizados en el resto de la memoria. En los tres restantes
capítulos se plantea el tipo de problema a resolver, se enuncian y demuestran los
resultados obtenidos y se resume su interés a modo de conclusiones.
En el Capítulo 2 se determina si la matriz combinada de clásicas clases de
matrices puede ser o no doblemente estocástica. Se estudia la matriz combinada
de estas clases y se concluye que se obtiene la positividad de la matriz combinada
para algunas G-matrices, algunas H-matrices y algunas matrices 2x2; nunca
se da para matrices totalmente positivas o totalmente negativas; y s'olo se obtiene
C(A) mayor o igual que 0 cuando C(A) = I en el caso de que A sea totalmente no negativa o
M-matriz. Por último, sólo las matrices anti-triangulares totalmente no positivas
de tamaño 2x2 tienen matriz combinada no negativa.
En el Capítulo 3 se extiende el estudio anterior a matrices signo-regulares. Se
analiza el signo de las entradas de la matriz combinada a partir de la signatura
de la matriz y de la signatura de su matriz inversa traspuesta y se obtiene una
lista con todos los casos posibles. Esta lista muestra casos en los que C(A)
nunca es no negativa y otros en los que C(A) es no negativa cuando es una
matriz diagonal o anti-diagonal, esto es, sólo cuando C(A) coincide con la matriz
identidad, I, o con la anti-identidad, J. Así mismo, se deduce que el signo de los
elementos de C(A) viene determinado únicamente por los dos primeros y los dos
últimos elementos de la signatura de A.
En el Capítulo 4 se busca determinar relaciones entre los elementos diagonales
de la matriz combinada de una matriz totalmente negativa y con ello caracterizar
cuándo cierto vector puede coincidir con la diagonal de C(A). Así, se obtienen
relaciones entre los dos primeros y dos últimos elementos de la diagonal de C(A),
tanto para el caso simétrico como no simétrico. También se caracteriza la diagonal
de la matriz combinada de una matriz totalmente negativa de dimensión 3x3.
Finalmente, se incluye un capítulo donde se resume los logros alcanzados y
un pequeño listado de las posibles líneas futuras de trabajo sobre aspectos que
el autor de esta memoria querría continuar estudiando en vista a unos nuevos
objetivos. / [CAT] El producte de Hadamard o producte element a element de dues matrius ha
sigut estudiat per diversos autors amb diferents objectius. En particular, el pro-
ducte de Hadamard d'una matriu i la trasposta de la seua inversa ha demostrat
la seua utilitat en mltiples rees com per exemple en l'estudi de processos qumics.
Aquest producte es denomina matriu combinada i es denota per C(A). La ma-
triu combinada t a ms diverses aplicacions en l'mbit de l'lgebra lineal. A partir
de la matriu combinada s'obt, per exemple, una interessant relaci entre els val-
ors propis i els elements diagonals d'una matriu diagonalizable. A ms, ats que
la suma de cada la i de cada columna d'una matriu combinada s exactament
igual a 1, en aquells casos en qu la matriu combinada siga no negativa, C(A)
ser una matriu doblement estocstica. L'estudi de propietats de C(A) segueix
sent d'actualitat i molts resultats han sigut publicats recentment.
En aquesta memria s'arrepleguen i amplien els resultats referents a la matriu
combinada d'algunes classes de matrius relacionades amb la positividad. Per a
a s'ha consultat una llarga relaci de treballs relacionats i s'ha realitzat un resum
dels resultats ms rellevants abans d'incloure els nous resultats. Es planteja tamb
l'inters d'algunes qestions obertes.
La memria s'estructura de la segent manera. En el primer captol es de-
neixen els conceptes i s'enuncien i/o demostren els resultats d'mbit general
que van a ser utilitzats en la resta de la memria. En els tres restants captols
es planteja el tipus de problema a resoldre, s'enuncien i demostren els resultats
obtinguts i es resumeix el seu inters a manera de conclusions.
En el Captol 2 es determina si la matriu combinada de clssiques classes
de matrius pot ser o no doblement estocstica. S'estudia la matriu combinada
d'aquestes classes i es conclou que s'obt la positividad de la matriu combinada
per a algunes G-matrius, algunes H-matrius i algunes matrius 2 x2; mai es dna
per a matrius totalment positives o totalment negatives; i noms s'obt C(A)
0 quan C(A) = I en el cas que A siga totalment no negativa o M-matriu.
Finalment, noms les matrius anti-triangulars totalment no positives de grandria
2x2 tenen matriu combinada no negativa.
En el Captol 3 s'estn l'estudi anterior a matrius signe-regulars. S'analitza
el signe de les entrades de la matriu combinada a partir de la signatura de la
matriu i de la signatura de la seua matriu inversa trasposta i s'obt una llista amb
tots els casos possibles. Aquesta llista mostra casos en els quals C(A) mai s no
negativa i uns altres en els quals C(A) s no negativa quan s una matriu diagonal
o anti-diagonal, a s, noms quan C(A) coincideix amb la matriu identitat I o
amb la anti-identitat J. Aix mateix, es dedueix que el signe dels elements de
C(A) ve determinat nicament pels dos primers i els dos ltims elements de la
signatura de A.
En el Captol 4 se cerca determinar relacions entre els elements diagonals
de la matriu combinada d'una matriu totalment negativa i amb a caracteritzar
quan cert vector pot coincidir amb la diagonal de C(A). Aix, s'obtenen relacions
entre els dos primers i dos ltims elements de la diagonal de C(A), tant per al cas
simtric com no simtric. Tamb es caracteritza la diagonal de la matriu combinada
d'una matriu totalment negativa de dimensi 3x3.
Finalment, s'inclou un captol on es resumeix els assoliments aconseguits i
un petit llistat de les possibles lnies futures de treball sobre aspectes que l'autor
d'aquesta memria voldria continuar estudiant en vista a uns nous objectius. / Santana De Asís, MDJ. (2015). MATRICES COMBINADAS DE ALGUNOS TIPOS DE MATRICES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48806 / TESIS
|
103 |
Estudo de fase I/II de Erlotinib (OZI-774) combinado com radioterapia e cisplatina em pacientes com carcinoma epidermóide de cabeça e pescoço, localmente avançado / Phase I/II study of erlotinib combined with cisplatin and radiotherapy in patients with locally advanced squamous cell carcinoma of the head and neckHerchenhorn, Daniel 19 October 2009 (has links)
Propósito: Erlotinib, um inibidor oral da Tirosina Quinase posicionada junto ao domínio intracelular do EGFR, é uma droga ativa contra Carcinoma de Células Escamosas de Cabeça e Pescoço (CECCP) avançado e possivelmente possui sinergismo com a quimioterapia e radioterapia. O objetivo deste trabalho foi avaliar a dose adequada, a segurança e eficácia do Erlotinib associado à combinação padrão de quimioterapia e radioterapia no CECCP localmente avançado. Pacientes e Métodos: Pacientes com CECCP localmente avançado são o fundamento deste ensaio clínico de FaseI/II, cujo tratamento consistiu da combinação de Cisplatina 100mg/m² intra-venoso (iv), administrada nos dias 8, 29 e 50 do tratamento; e radioterapia na dose de 70.2Gy administrada em 39 frações a partir do Dia 8. Durante a fase I do estudo a dose de Erlotinib foi escalonada (50 mg, 100mg e 150mg por via oral, tomado uma vez ao dia) em consecutivas coortes de três pacientes. Toxicidade dose limitante (TDL) foi avaliada pelos critérios do CTCAE e do RTOG e foi definida como qualquer evento grau 4 que requeresse interrupção da radioterapia. A fase II do estudo foi iniciada 8 semanas após o último registro de paciente na fase I. Resultados: Nove pacientes foram recrutados na fase I e 28 na fase II; todos foram avaliados para análise de segurança e eficácia. Nenhuma TDL ocorreu durante o escalonamento na fase I e foi recomendada para fase II a dose de 150mg ao dia de erlotinib. As toxicidades não hematológicas observadas mais freqüentes foram náusea e vômitos, disfagia, estomatite, xerostomia, dermatite no campo de radiação, rash acneiforme, e diarréia. Dos 31 pacientes que usaram Erlotinib na dose de 150mg/dia, 23 (74%, 95% CI 56,8% - 86,3%) obtiveram resposta completa, 3 apresentaram doença residual que foi resgatada imediatamente com cirurgia e ficaram sem evidência de doença, 4 permaneceram com doença residual inoperável, e 1 morreu de sepse durante o tratamento. Com seguimento médio de 37 meses, a sobrevida livre de progressão em 3 anos (SLP) e sobrevida global (SG) foram de 61 e 72%, respectivamente. Embora sem significância estatística, análise de subgrupo estratificando pacientes pela presença do rash acneiforme demonstrou uma tendência a maior SG naqueles com rash (SG em 3 anos 50 versus 79%, p=0.061). Conclusão: A combinação de erlotinib/ cisplatina/ radioterapia parece ser segura e tem atividade encorajadora em CECCP localmente avançado. Esses dados serão confirmados em estudos randomizados já iniciados / Purpose: Erlotinib, an oral tyrosine-kinase inhibitor, is active against squamous cell carcinoma of the head and neck (HNSCC) and possibly has a synergistic interaction with chemotherapy and radiotherapy. We investigated the safety and efficacy of erlotinib added to cisplatin and radiotherapy in locally advanced HNSCC. Patients and Methods: Phase I/II trial of cisplatin 100 mg/m2 on days 8, 29 and 50; and radiotherapy 70 Gy starting on day 8. During the phase I, erlotinib dose was escalated (50 mg, 100 mg and 150 mg) in consecutive cohorts of three patients, starting on day 1 and continued during radiotherapy. Dose-limiting toxicity (DLT) was defined as any grade 4 event requiring radiotherapy interruptions. Phase II initiated 8 weeks after the last phase I enrollment. Results: Nine patients were accrued in the phase I and 28 in the phase II; all were evaluable for efficacy and safety. No DLT occurred in the phase I and the recommended phase II dose was 150mg. The most frequent non-hematological toxicities were nausea/vomiting, dysphagia, stomatitis, xerostomia and in-field dermatitis, acneiform rash, and diarrhea. Of the 31 patients in the erlotinib 150 mg daily dose, 23 (74%, 95% CI 56.8% 86.3%) had a complete response, 3 were disease-free after salvage surgery, 4 had an inoperable residual disease, and 1 died of sepsis during treatment. With a median 37 months follow-up, the 3-year progression-free and overall survival were 61 and 72% respectively. Conclusion: This combination appears safe, has encouraging activity and deserves further studies in locally advanced HNSCC
|
104 |
Eficácia em longo prazo das gliflozinas versus gliptinas no tratamento do diabetes mellitus tipo 2 após falência da metformina como monoterapia: revisão sistemática e metanálise em rede / Long-term efficacy of gliflozins versus gliptins in the treatment of type 2 diabetes mellitus after metformin failure as monotherapy: systematic review and network meta-analysisZilli, Renato Wilberto 24 August 2017 (has links)
A metformina é a droga de escolha no tratamento inicial do diabetes mellitus tipo 2 (DM2). Não existe consenso na literatura sobre qual seria a segunda melhor opção terapêutica após a falência desta em longo prazo. Objetivo: avaliar a eficácia em longo prazo de gliflozinas e gliptinas após a falência do tratamento primário com metformina no DM2. Material e métodos: foi realizada uma revisão sistemática para o maior tempo de tratamento nas bases de dados bases Embase, Pubmed (via Medline), Lilacs e Cochrane Library e metanálise em rede com as sulfoniluréias (glimepirida e glipizida) como meta comparador. Desfechos: eficácia da medicação (valor final da HbA1c e porcentagem de pacientes com HbA1c < 7%), variação de peso e frequência de pacientes com hipoglicemia. Resultados: O maior tempo de segmento foi de quatro anos. Foram selecionados um artigo com empagliflozina, um artigo com dapagliflozina e um artigo com saxagliptina com dados faltantes. Após um ano de tratamento, mais de 50% dos pacientes estavam com HbA1c > 7%. O perfil de eficácia em quatro anos da empagliflozina (23%) foi melhor que da dapagliflozina (5%) e saxagliptina (7%), porém com valores de HbA1c não estatisticamente significantes (7,4 e 7,3% entre as gliflozinas), sem dados para a saxagliptina. Entretanto, a empagliflozina foi superior à glimepirida no período de quatro anos (diferença média padronizada/DMP: 0,40, intervalo de confiança/IC95%: 0,23- 0,56). A variação de peso permaneceu estável após um ano de tratamento, com vantagem em quatro anos para a empa (DMP: 1,56, IC95%: 1,23- 1,88). A frequência de pacientes com hipoglicemia não diferiu entre empagliflozina e dapagliflozina (razão de chances: 1,53, IC95%: 0,80- 2,91) e foi significativamente menor do que em relação às sulfoniluréias. Conclusões: a falência da segunda terapia com gliflozinas ocorre em menos de um ano de tratamento ( > 50% dos pacientes com HbA1c > 7%). A empagliflozina obteve um controle glicêmico melhor em relação às sulfoniluréias, porém semelhante à dapagliflozina. A perda de peso foi mantida por quatro anos, com superioridade para empagliflozina. Houve uma baixa frequência de hipoglicemia nas gliflozinas em comparação com as sulfoniluréias. Mais estudos são necessários para avaliar a eficácia de gliptinas e gliflozinas em longo prazo, após a falência terapêutica com metformina / Metformin is the first-choice treatment in people with type 2 diabetes (TD2). There is no consensus in the medical literature about which drug would be a second-best option of treatment in the case of metformin failure in long-term. Objective: to assess the long-term efficacy of gliflozins and gliptins once metformin has failed as the primary treatment for TD2. Materials and methods: a systematic review was performed considering the longest period found in Embase, Pubmed (via Medline), Lilacs and Cochrane Library databases and also network meta-analyses using sulfonylureas (glimepiride and glipizide) as a meta comparator. Clinical outcomes where efficacy of medical treatment (final value of HbA1c and percentage of patients with HbA1c < 7%), weight variation and frequency of patients with hypoglycemia. Results: the longest period of the segment was 4 years. It was selected 1 article on empagliflozin, 1 article on dapagliflozin, and 1 article on saxagliptin with missing data. After one year of treatment, over 50% of the patients presented HbA1c > 7%. Efficacy rate in 4 years of empagliflozin (23%) was better than dapagliflozin (5%) and saxagliptin (7%), however presenting statistically non-significant values for HbA1c (7.4 and 7.3% between gliflozins), and missing data for the saxaglifozin. Nonetheless, empagliflozin performed better than glimepiride in the 4-year period (standardized mean difference SMD 0.4, confidence interval CI 95% 0.23 to 0.56). Weight variation remained stable after one year of treatment, presenting empagliflozin better results in the 4-year period (SMD 1.56, CI 95% 1.23 to 1.88). The frequency of patients with hyperglycemia did not vary for empagliflozin and dapagliflozin (odds ratio 1.53, CI 95% 0.8 to 2.91), and it was significantly lower when compared to the sulfonylureas. Conclusions: the failure of the secondary treatment using gliflozins occurs in less than one year of treatment (less than 50% of the patients presenting HbA1c > 7 %). Empagliflozin offered a better glycemic control compared to the sulfonylureas, but similar to dapagliflozin. The weight loss was maintained for 4 years, being empagliflozin the one with better results. There was a low frequency of hypoglycemia for the gliflozins when compared to the sulfonylureas. Further studies are required to evaluate the efficacy of gliptins and gliflozins in the long-term after metformin failure
|
105 |
Eficácia em longo prazo das gliflozinas versus gliptinas no tratamento do diabetes mellitus tipo 2 após falência da metformina como monoterapia: revisão sistemática e metanálise em rede / Long-term efficacy of gliflozins versus gliptins in the treatment of type 2 diabetes mellitus after metformin failure as monotherapy: systematic review and network meta-analysisRenato Wilberto Zilli 24 August 2017 (has links)
A metformina é a droga de escolha no tratamento inicial do diabetes mellitus tipo 2 (DM2). Não existe consenso na literatura sobre qual seria a segunda melhor opção terapêutica após a falência desta em longo prazo. Objetivo: avaliar a eficácia em longo prazo de gliflozinas e gliptinas após a falência do tratamento primário com metformina no DM2. Material e métodos: foi realizada uma revisão sistemática para o maior tempo de tratamento nas bases de dados bases Embase, Pubmed (via Medline), Lilacs e Cochrane Library e metanálise em rede com as sulfoniluréias (glimepirida e glipizida) como meta comparador. Desfechos: eficácia da medicação (valor final da HbA1c e porcentagem de pacientes com HbA1c < 7%), variação de peso e frequência de pacientes com hipoglicemia. Resultados: O maior tempo de segmento foi de quatro anos. Foram selecionados um artigo com empagliflozina, um artigo com dapagliflozina e um artigo com saxagliptina com dados faltantes. Após um ano de tratamento, mais de 50% dos pacientes estavam com HbA1c > 7%. O perfil de eficácia em quatro anos da empagliflozina (23%) foi melhor que da dapagliflozina (5%) e saxagliptina (7%), porém com valores de HbA1c não estatisticamente significantes (7,4 e 7,3% entre as gliflozinas), sem dados para a saxagliptina. Entretanto, a empagliflozina foi superior à glimepirida no período de quatro anos (diferença média padronizada/DMP: 0,40, intervalo de confiança/IC95%: 0,23- 0,56). A variação de peso permaneceu estável após um ano de tratamento, com vantagem em quatro anos para a empa (DMP: 1,56, IC95%: 1,23- 1,88). A frequência de pacientes com hipoglicemia não diferiu entre empagliflozina e dapagliflozina (razão de chances: 1,53, IC95%: 0,80- 2,91) e foi significativamente menor do que em relação às sulfoniluréias. Conclusões: a falência da segunda terapia com gliflozinas ocorre em menos de um ano de tratamento ( > 50% dos pacientes com HbA1c > 7%). A empagliflozina obteve um controle glicêmico melhor em relação às sulfoniluréias, porém semelhante à dapagliflozina. A perda de peso foi mantida por quatro anos, com superioridade para empagliflozina. Houve uma baixa frequência de hipoglicemia nas gliflozinas em comparação com as sulfoniluréias. Mais estudos são necessários para avaliar a eficácia de gliptinas e gliflozinas em longo prazo, após a falência terapêutica com metformina / Metformin is the first-choice treatment in people with type 2 diabetes (TD2). There is no consensus in the medical literature about which drug would be a second-best option of treatment in the case of metformin failure in long-term. Objective: to assess the long-term efficacy of gliflozins and gliptins once metformin has failed as the primary treatment for TD2. Materials and methods: a systematic review was performed considering the longest period found in Embase, Pubmed (via Medline), Lilacs and Cochrane Library databases and also network meta-analyses using sulfonylureas (glimepiride and glipizide) as a meta comparator. Clinical outcomes where efficacy of medical treatment (final value of HbA1c and percentage of patients with HbA1c < 7%), weight variation and frequency of patients with hypoglycemia. Results: the longest period of the segment was 4 years. It was selected 1 article on empagliflozin, 1 article on dapagliflozin, and 1 article on saxagliptin with missing data. After one year of treatment, over 50% of the patients presented HbA1c > 7%. Efficacy rate in 4 years of empagliflozin (23%) was better than dapagliflozin (5%) and saxagliptin (7%), however presenting statistically non-significant values for HbA1c (7.4 and 7.3% between gliflozins), and missing data for the saxaglifozin. Nonetheless, empagliflozin performed better than glimepiride in the 4-year period (standardized mean difference SMD 0.4, confidence interval CI 95% 0.23 to 0.56). Weight variation remained stable after one year of treatment, presenting empagliflozin better results in the 4-year period (SMD 1.56, CI 95% 1.23 to 1.88). The frequency of patients with hyperglycemia did not vary for empagliflozin and dapagliflozin (odds ratio 1.53, CI 95% 0.8 to 2.91), and it was significantly lower when compared to the sulfonylureas. Conclusions: the failure of the secondary treatment using gliflozins occurs in less than one year of treatment (less than 50% of the patients presenting HbA1c > 7 %). Empagliflozin offered a better glycemic control compared to the sulfonylureas, but similar to dapagliflozin. The weight loss was maintained for 4 years, being empagliflozin the one with better results. There was a low frequency of hypoglycemia for the gliflozins when compared to the sulfonylureas. Further studies are required to evaluate the efficacy of gliptins and gliflozins in the long-term after metformin failure
|
Page generated in 0.0672 seconds