La hipòtesi central és que la contrareforma de la formació professional que va tenir lloc amb l'LGE (Llei General d'Educació de l'any 1970) es pot tornar a reproduir amb la LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu de l'any 1990). És a dir, a partir d'un plantejament de cicles de formació professional després de cada etapa educativa, les pressions dels agents socials i la dinàmica del sistema educatiu fan que s'acabin estructurant dues vies, l'acadèmica i "noble" i la professional. El marc teòric utilitzat s'ha construït a partir de les aportacions de Baudelot i Establet (teoria de la doble xarxa) i de Boudon (teoria de l'acció), i també s'ha contextualitzat l'evolució sociohistòrica de les reformes educatives europees.Per contrastar aquesta hipòtesi s'han analitzat els fluxos educatius amb l'LGE i amb la LOGSE a partir de les dades de matrícula del Departament d'Ensenyament per a tot Catalunya, des del curs 1989-90 fins al curs 2000-01 i a partir de les dades de tres Instituts d'Ensenyament Secundari que havien estat Instituts de FP amb l'LGE (buidatge d'expedients de la matrícula 1990-91i enquesta a l'alumnat matriculat el curs 2001-02). També s'han utilitzat tècniques qualitatives, com ara entrevistes i grups de discussió amb professorat i alumnat d'aquests tres centres. Com es pot veure, l'òptica metodològica surt de la combinació dels paradigmes quantitatiu i qualitatiu i de la combinació de les perspectives micro i macrosociològiques. La conclusió principal és que no es pot parlar de dues vies en el sistema educatiu sinó de tres: una primera via de desescolarització (entre una quarta i una tercera part de cada generació), una via de professionalització (amb dos subitineraris, d'escolarització curta o llarga) i una via acadèmica (més propedèutica cap a la universitat o amb una possibilitat de connexió amb la via professional llarga). El canvi de sistema no ha fet variar substancialment aquestes vies, encara que ha modificat les formes. Per exemple, amb l'LGE l'FP1 tenia un abandó molt fort, sobretot dels alumnes que no havien obtingut el graduat escolar. Amb la LOGSE, la FP queda vetada als que no obtenen el graduat en secundària. Això porta a una gran paradoxa de la FP: no fer-la segregadora vol dir fer-la més selectiva, i no fer-la tan selectiva li dóna una funció de recuperació de cert fracàs escolar, però amb el risc d'esdevenir la "segona zona".Pel que fa a la constitució de l'itinerari professional, els resultats apunten a una pressió considerable de la connexió del CFGM al CFGS per part de l'alumnat, no així per part del professorat, i una pressió molt forta per diversificar itineraris a l'ESO, sobretot de l'alumnat amb un bon rendiment acadèmic. En aquest sentit, l'accés a la formació professional vindrà probablement dels itineraris de "precicles" o bé de l'anticipació o de la sanció del fracàs en la via acadèmica. Això fa que el nombre d'alumnes als CFGM amb el batxillerat suspès sigui important (entre un 25 i un 30%) i que el nombre d'alumnes que opten per un CFGS perquè no obtenen la nota de tall suficient per estudiar la carrera universitària que volen o perquè ni es plantegen anar a la universitat sigui també molt elevat (pràcticament la meitat dels alumnes de batxillerat dels centres estudiats). En aquest context, l'acció de l'administració reforça la contrareforma: sancionant els itineraris dintre de l'ensenyament obligatori (Llei de Qualitat) i establint cursos pont entre els cicles formatius de grau mitjà i els cicles formatius de grau superior (decrets del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). Aquest curs, de tall experimental, té moltes probabilitats de generalitzarse ja que la demanda social és molt gran, com de fet ja va passar amb l'ordenació de la FP dels anys 70, quan es va permetre connectar l'FP1 amb l'FP2. / The main hipothesis is that the vocacional training counter-reformation occurred with the LGE (General Education Law, from 1970) is probably going on with the LOGSE (General Regulation of Educative System Law, from 1990). Firstly, the focus is cicles of vocacional training after every educative level, but social action and the educative system dynamics transform this idea into two tracks, general (and "noble") and vocational. The theory used is a mixture between the framemark of Baudelot and Establet (double network) and Boudon (action theory). We also have made a social and historical context of European educative reforms.This hipothesis has been verified by several metodological approaches. First, the flows of students have been studied by LGE and LOGSE, with the data of Departament of Education (by autonomous government of Catalonia), from academic year 1989-90 until 2000-01. Furthermore, three centres of secondary education (before last reform only centres of vocational training) have been chosen to make the local flows, by enrolement in 1990-91 and a survey to students enroled in 2001-02. We also have made qualitative devices, interviews and discussion groups with students and teachers. As you can see, this metodological approach is a mixture of quantitative and qualitative paradigm and a mixture of micro and microperspective in sociology.The most important conclusion is that we cannot say the educative system has two tracks, because there are three: the first one, the drop out (between 25 and 30% of cohort); the second one, vocational, with two subitineraries, a short one and a long one; and the third one, academic (propedeutic to university or with contact with the long vocational track). The global change of the educative system hasn't basically modified these tracks, althougt the shape is different. For example, with the LGE, the FP1 (first grade of vocational training) had a very high drop out, especially pupils without the basic qualification (at the end of compulsory education). With the new law, vocational training is forbidden for students who haven't got this qualification. That is going on to a paradox of FP: less segregation needs to be more selective; and, on the contrary, less selective and offering a second opportunity to failed students increase the risk to become a second track, in the "second zone".With regard to the constitution of vocational track, our results enlightens an enormous pressing to connect the CFGM (first grade of vocational training, medium skills) to CFGS (high educational training, high skills), from students, not from teachers. We also find a strong pressing to organise students by setting in secundary compulsory education, especially high attainment students. In this sense, the acces to vocational training will probably come from vocational tracks inside the compulsory education, from in advance of fail or from the certification at school. This explains that pupils of CFGM with "baccaulareat" failed are important (between 25 and 30%), and pupils of CFGS without enough qualification to access to university or without subjective capacities (fifty of pupils in the studied centres). In this context, public services action is in the direction of counter-reformation: it allows setting students inside secondary compulsory education (Quality Law) and connecting to specific courses from CFGM to CFGS (decrees of Departament of Education). This specific course is only experimental until today, but this extension is very probable, because the social demand is very strong. This general extension is, in fact, what occurred with implementation of FP in the seventies, with the connexion between FP1 and FP2 and the constitution of vocational track.

Nuestra sociedad ha vivido profundos cambios si la comparamos con aquellas que describían los sociólogos clásicos. Podemos pensar en los cambios más generales como los producidos por la globalización, el avance de la tecnología o en aquellos más concretos que experimentamos día a día, como los cambios en las formas de organización familiar. Sin embargo, una mirada general sobre las diferentes teorías de estratificación, particularmente en el caso latinoamericano, nos revela que continúan estando vigentes aquellas grandes contribuciones que intentaban desentrañar cómo estaba articulada la sociedad industrial.En la tesis planteamos como objetivo conformar un modelo de estratificación social en Argentina desde una visión multidimensional que, incorporando los aportes tradicionales de estratificación, los trascienda, de modo tal de tomar en cuenta otras dimensiones de análisis. Para ello desarrollamos un enfoque que nos permita captar la realidad actual.El problema a investigar se define y resume con la pregunta ¿Cómo estratificar la sociedad argentina de manera pertinente para evaluar las políticas sociales? Con ese fin, retenemos los aspectos usualmente abordados en la estratificación clásica, como la clasificación ocupacional y el ingreso e incluimos mayor cantidad de elementos. Dado que el análisis de las políticas sociales presuponen una concepción distributiva de los bienes y servicios, también consideramos pertinente re-orientar el esquema o sistema de estratificación desde el enfoque normativo. Por ello, en nuestro trabajo, esta teoría adquiere un peso suficientemente importante como para guiarnos en la selección de los elementos a tomar en consideración para definir dicho sistema.La idea es reducir la complejidad y la diversidad de una sociedad a un número relativamente pequeño y significativo de estratos, homogéneos hacia su interior y heterogéneos entre sí, a partir de la aplicación de técnicas multivariadas adecuadas para su tratamiento.También nos proponemos encontrar alguna manera de evaluar estos estratos y conocer si, a través del tiempo, han cambiado, si se acercan o se alejan entre ellos, es decir, si se distancian o se cohesionan. Estos objetivos se completan con un análisis acerca del aporte que realiza esta clasificación multidimensional, a manera de corroboración de los resultados obtenidos. / Our society has experienced significant changes in relation to those described by the classic sociologists. We can think on the more general changes produced by globalization and technological advances or in those that are more concrete and that we experience in our daily life, such as the changes in family organization. However, when we look at the different stratification theories, and in particular in the Latin-American case, we observe that the more significant contributions of classical sociologist as to how the industrial society is conformed are still relevant.In this thesis we attempt to construct a model of social stratification for Argentina from a multidimensional view that, taking into consideration the traditional contributions to the theories of stratification, goes beyond in such a way as to take into account several dimensions of analysis that have not yet been considered. By means of this additional variables, we attempts to reflect in a more precise way the present sociological reality.The problem that we are dealing with can be summarized in the following question: How to stratify the Argentine society in such a way that provides us with a useful tool to analyze social policies?For this purpose, we maintain the main aspects of the classic sociological stratification, such as the occupational and income classification but we add a number of variables to our analysis that we consider relevant for the definition of the stratus. Since the analysis of social policies assume a certain view on the distribution of goods and services, we also consider relevant to work with a stratification system that is grounded in a normative approach. Therefore, in our work the normative approach has a significant weight as a guide in the selection of the variables that should be taken into consideration to define the social strata.The idea is to try to reduce the complexity and diversity of a society into a relatively small number of stratus that are homogeneous to the inside and heterogeneous among them, using techniques of analysis that are appropriate for handling a relative large number of variables, both qualitative and quantitative.It is also our objective to find a way to establish whether these strata change through time and whether they are becoming closer of farther away among themselves, that is to say if there is a process of social cohesion or on the contrary, the difference among stratus is increasing.Finally, we analyze the improvement that is made by the use of a multidimensional social stratification vis a vis the traditional stratification measures, as a way of establishing the improvement made by our analysis.

La presente tesis doctoral aborda el análisis de los sistemas de protección social desarrollados con posterioridad a la transición por los ocho países ex-comunistas que se integran en la Unión Europea en 2004 (UE-8). Más concretamente, esta investigación muestra como dichos sistemas se han configurado en estos países de forma distinta, como consecuencia de combinaciones específicas entre factores endógenos (propios de cada país) y exógenos (presiones internacionales), dando lugar a una cierta diversidad de modelos. De este modo, esta tesis doctoral explora la situación económica y política de estos países durante la transición (y como se ha llegado a ella), a fin de ver cómo estas circunstancias se conjugan con las condicionalidades procedentes del contexto internacional para dar lugar a diferentes modelos de protección social. Esto es, en primer lugar esta investigación busca identificar los diferentes modelos de bienestar desarrollados por los UE-8. Para ello aplica el enfoque de la teoría de “variedades de capitalismo”, que considera la existencia de diferentes modelos productivos en la zona, dentro de los cuales las políticas de protección social son un elemento funcional más del sistema económico. Más concretamente, esta investigación identifica la existencia de dos modelos de capitalismo, y lo por tanto de protección social, distintos a los de Europa Occidental: el denominado modelo Báltico (Estonia, Letonia y Lituania) y el modelo Bisagra (República Checa, Hungría, Polonia y Eslovaquia), mientras que Eslovenia formaría parte del conocido modelo continental de Europa Occidental. En segundo lugar, la presente tesis doctoral hace referencia a aquellos factores que podrían explicar la diversidad de modelos entre los UE-8. Para ello, un estudio comparativo de los casos de Estonia (Báltico), Eslovaquia (Bisagra) y Eslovenia (Continental) pone en evidencia cómo durante la doble transición los legados económicos condicionan el grado de exposición a las presiones internacionales, y los legados políticos determinan la intensidad de las reformas. Si los legados económicos son desfavorables y la dimensión política se articula en gran medida alrededor del eje étnico-nacional (caso de Estonia), entonces existe una mayor dependencia de las presiones exógenas y las reformas son más rápidas en una dirección neoliberal. Por el contrario, si los legados económicos son favorables y la dimensión política se articula sobre todo alrededor del eje económico-distributivo (caso de Eslovenia) existe una mayor autonomía para resistir las presiones internacionales de carácter neoliberal, y la reforma es más gradual. Por su parte, aquellos países caracterizados por una situación intermedia (situación económica y política inestable o cambiante) producen con toda probabilidad reformas también de tipo inestable o inconsistente (caso de Eslovaquia). En definitiva, las aportaciones de esta tesis doctoral son básicamente tres: 1) Aumento del conocimiento sobre la heterogeneidad de los sistemas de bienestar de los países postcomunistas, que ha permitido profundizar en sus características diferenciales. 2) La aplicación del enfoque de las variedades de capitalismo a los UE-8, que ha permitido identificar nuevos modelos. 3) La identificación de factores explicativos de la diversidad de las reformas en el contexto postcomunista. / This thesis deals with the analysis of social protection systems developed after the transition by the eight former communist countries that are integrated into the European Union in 2004 (EU-8). More specifically, this research shows how such systems are set up in these countries differently, as a result of specific combinations between endogenous factors( of each country) and exogenous factors (international pressure), leading to a certain diversity of models. Thus, this thesis explores the economic and political situation in these countries during the transition (and how it has been developed), to see how these circumstances are combined with conditionalities from international context to lead to different social protection models. Namely, first of all, this research seeks to identify the different models being developed by the EU-8. This approach applies the theory of "varieties of capitalism", which considers the existence of different production models in the area, within which social protection policies are another functional element of the economic system. More specifically, this research identifies the existence of two models of capitalism, and therefore, two models of social protection different from those of Western Europe: the so-called Baltic model (Estonia, Latvia and Lithuania) and the Visegrad model (Czech Republic, Hungary, Poland and Slovakia), while Slovenia would be part of the Western European continental model. Secondly, this thesis refers to those factors that could explain the diversity of models among the EU-8. To do this, a comparative study of the cases of Estonia (Baltic model), Slovakia (Visegrad model) and Slovenia (Continental model) highlights how, during the double transition, economic and political legacies determine the degree of exposure to international pressure and the intensity of the reforms respectively. If unfavorable economic legacies exist and political dimension occurs largely around ethnic-national axis (case of Estonia), then there is a greater reliance on external pressures and reforms are faster developed on a neoliberal direction. Conversely, if economic legacies are favorable and political dimension occurs primarily around economic - distributive axis (case of Slovenia) there is greater autonomy to resist international pressures of neoliberal character and the reform is developed in a more gradual way. In turn, those countries characterized by an intermediate situation (unstable or changing economic and political situation) reforms are also likely of an unstable or inconsistent type (case of Slovakia). In short, the contributions of this thesis are basically three: 1) Increased awareness of the heterogeneity of the welfare systems of post-communist countries, and deepening in its distinctive features. 2) Application of the approach of the varieties of capitalism to the EU-8, which has allowed to identify two new models. 3) Identification of factors that explain the diversity of reforms in the Post-communist context.

Esta tesis doctoral examina empíricamente la representación de las relaciones sociales en la prensa durante la transición política española (1974-1984). Nuestra investigación representa una importante aportación respecto a otros estudios realizados en este ámbito, ya que analiza comparativa, sistemática y longitudinalmente la representación de las relaciones sociales en la prensa de información general.Específicamente, se examina la presencia de la ciudadanía en cuatro diarios de información general de ámbito español: El Pais, La Vanguardia, ABC y El Correo Español / El Pueblo Vasco con el objetivo de analizar el impacto de la prensa durante el periodo estudiado. La muestra la constituyen 3.298 unidades comunicativas (UC) a partir de 121 variables. Estas UC se distribuyen en El Pais (425), La Vanguardia (970), El Correo Español (794) y ABC (1109). El total de datos registrados es de 399.058. Esta investigación supone un punto de vista novedoso ya que propone y pone a prueba una metodología que combina planteamientos cualitativos y cuantitativos y se basa en la crítica al orden androcéntrico del discurso académico y de los medios de comunicación. Este estudio encuentra evidencias de que la representación de las relaciones sociales en los diarios analizados no fue transparente y no reflejó al conjunto de la población. Además, demostramos que la consecuencia de la representación de la opinión pública en la prensa durante la transición política española fue la de legitimar el control hegemónico de los acontecimientos por parte de la clase política, los mass-media y las clases dirigentes, reduciendo a la ciudadanía plural al limitado y pasivo rol de espectadora. Estos resultados han permitido detectar la persistencia de un punto de vista informativo y unas rutinas periodísticas que impiden que el público lector pueda hacer una interpretación clara y permeable de la realidad social mostrada por los periódicos. Los diarios analizados enfocaron preferentemente en sus informaciones a un reducido número de varones adultos, blancos y de clase dominante que negociaban entre ellos los cambios y las permanencias del nuevo sistema político y operaban en los escenarios centrales del poder político, económico y cultural. La presencia de las mujeres es ínfima, al igual que la de los protagonistas anónimos que forman parte de la sociedad civil y que sólo reciben atención como víctimas, criminales o sujetos pacientes. Además, los resultados del análisis indican que los diarios de información general durante este periodo redujeron el debate público a una confrontación entre una minoría de hombres, y excluyeron de este debate y por tanto, de la posibilidad de intervenir públicamente al resto de la población. Resumiendo, la prensa de información general no fue el espejo de la sociedad durante la transición política española. / This doctoral thesis empirically examines the representation of social relationships in the press during the Spanish Political Transition (1974-1984). Our research provides a novel contribution to other research in this area by analysing in a comparative, systematic and longitudinal way representations of social and political relationships communicated by the quality press. Specifically we examine the presence of citizens in four Spanish newspapers: El Pais, La Vanguardia, ABC and El Correo Español / El Pueblo Vasco in order to analyse the impact of the press during the period studied. The authors analysed information and Advertisements (N= 3298) and identified 121 variables. The 3298 analysed units were distributed between: El Pais (N=425), La Vanguardia (N=970), El Correo Español (N=794) and ABC (=1109). 399,058 pieces of information and publicity were registered. Our research provides a novel approach since we use an empirical methodology that is based on criticism about andocentric writing in the press. This study found evidence that the representation of the relationships in the newspapers studied was not transparent and did not reflect the whole population. Also, we demonstrate that the consequence of the press representation of public opinion in the Spanish Political Transition was to legitimise the hegemonic control of developments by politicians, media elites and the upper class, reducing citizens to the limited and passive role of spectators. Our research has permitted us to detect the persistence of an informative point of view and a routine style that makes a clear and permeable interpretation difficult for the public. In the newspapers studied, absolute priority is given to adult upper class males from the dominant states that exercise power in public institutions and also operate in public scenarios from the centre of the political, economic and cultural power. In comparison, women and the rest of men only received attention as victims, criminals or passive subjects. In addition, these results indicate that the political debate during the Spanish political transition was reduced by the newspapers to a confrontation between a minority of men who performed in public scenarios. The media excluded from this debate the plural citizenship, which composed the society and were deprived of the capacity for public intervention. Indeed, the media was not the mirror of the society in the Spanish political transition.

La tesis versa sobre las trayectorias biográficas y la integración de inmigrantes argentinos y ecuatorianos en las ciudades de Barcelona (España) y Milano (Italia). Utilizando una metodología cualitativa, la entrevista biográfica en profundidad se pretende contribuir a responder dos preguntas. 1) ¿En que modo el capital económico, cultural y social del que los entrevistados disponen se ve reconocido o no en el contexto de recepción? ¿Como influye este hecho en su trayectoria migratoria? 2) ¿Cuál es el impacto de las políticas que afectan a los inmigrantes argentinos y ecuatorianos en la posibilidad de que se produzca la integración de éstos en la sociedad de acogida. Los conceptos de capital económico, cultural y social, tomados de los trabajos de Pierre Bourdieu (Bourdieu, 1999; 1999b; 2000, 2002; 2004) son el punto de partida para analizar el proceso migratorio. Se ha investigado el impacto que tiene un determinado volumen y estructura del capital en generar un emigrante. Una vez consumada la migración a Barcelona y Milano, el emigrante se convierte en un inmigrante cuyo grado de integración dependerá también del grado en que la sociedad de acogida le permita acceder a la partencia nacional o capital nacional (Hage, 2000; 2003), que puede definirse como una combinación de la ciudadanía, el acceso al mercado de trabajo y la identidad cultural. El perfil de los emigrantes procedentes de Argentina y Ecuador es ilustrado a través de sendos capítulos históricos. Por otra parte, la comparación de las ciudades de Barcelona y Milano ocupa otro capítulo. El análisis de las entrevistas se ha estructurado a través de cuatro dimensiones: 1) el capital cultural antes, durante y después de la migración, 2) el uso del capital social, 3) la pertenencia nacional y 4) las relaciones entre colectivos. La tesis muestra como los argentinos disponen de mayores facilidades para acumular el capital nacional de la sociedad de acogida y es a través de ello que pueden ver reconocido su capital económico y cultural con mayor frecuencia que los ecuatorianos. / The thesis reflects on biographical trajectories and integration processes of Argentinean and Ecuadorian immigrants living in the cities of Barcelona (Spain) and Milano (Italy). Using qualitative methodology, namely biographical in-depth interviews, we purport to answer two questions: 1) How does the economic, cultural and social capital of the interviewees is recognized or not in the context of reception? How does this fact influence their migration trajectories?; 2) what is the impact of the policies that affect Argentinean and Ecuadorian immigrants in the possibility for integration in the host society? The concepts of economic, cultural and social capital, borrowed from the works of Pierre Bourdieu (Bourdieu, 1999; 1999b; 2000, 2002, 2004) are the starting point to analyze migratory processes. The impact of a given structure and volume of capital in generating an emigrant has been addressed. Once migration to Barcelona or Milano is fulfilled, the emigrant becomes an immigrant whose degree of integration will depend on the degree in which host society allows him or her to access national belonging or national capital (Hage, 2000; 2003), a concept which can be defined as a combination of citizenship, access to the labour market and cultural identity. The profile of emigrants from Argentina and Ecuador is illustrated through four dimensions: 1) cultural capital before, during and after migration; 2) Use of social capital, 3) national belonging and 4) Relationships with other groups. The thesis shows how Argentinean migrants have greater ease to accumulate national capital of the host society and through it they can manage to have recognized their economic and cultural capital by the host society more frequently than Ecuadorians.

No description available.

Des que el poble gitano va entrar a la Península Ibèrica ara fa gairebé sis-cents anys, la situació de discriminació i la transmissió d’imatges negatives de les societats majoritàries vers aquest s’han anat repetint en la societat catalana i espanyola fins a l’actualitat. Aquesta discriminació es posa de manifest en la literatura científica, en les xarxes socials i mitjans de comunicació, i també en l’experiència quotidiana de les pròpies les persones gitanes que resideixen al nostre país. Tot i que els canvis polítics i socials de les darreres dècades han afavorit la millora del poble gitano arreu del món i, concretament, arreu del territori espanyol, la situació de desigualtat vers la societat majoritària encara perdura. Aquesta realitat es veu exacerbada quan les variables gènere, ètnia i condició d’immigrant conflueixen. Els avenços cap a la igualtat no són homogenis per a la globalitat del poble gitano: els integrants “autòctons” d’aquest poble poden arribar a gaudir de tota una sèrie de millores socials vinculades al seu estatus de ciutadania, a l’hora que compten amb una major acceptació de la seva etnicitat per part de la societat majoritària. En el cas dels homes i dones gitanes immigrants, la cosa canvia: els mecanismes socials tendents a la xenofòbia emergeixen, les velles imatges negatives i actituds racistes que afectaven de forma flagrant les persones gitanes catalanes i espanyoles es focalitza vers les nouvingudes. Existeixen diferents formes de discriminació, institucional, legal, social, entre d’altres, que es fan paleses en les dificultats d’accés de la població gitana immigrant als diferents drets socials, pilars sobre els que es sosté el nostre Estat del Benestar ( Serveis socials, ocupació, seguretat social, sanitat i educació). Els estereotips i les actituds de rebuig cap al poble gitano s’intensifiquen quan s’hi afegeix la variable gènere i la condició d’immigrant. Així, quan es tracta de la situació de la dona gitana immigrant la vulnerabilitat s’incrementa. D’aquí que la present tesi s’interessi per l’estudi de l’accés de les persones gitanes immigrants als drets socials que es vinculen als serveis de benestar, i del paper que la dona gitana immigrant té en aquest procés. Concretament, aquesta investigació pretén analitzar les estratègies que les dones gitanes immigrants desenvolupen i utilitzen per afavorir l’accés als seus propis drets socials, així com de les seves famílies i comunitat. Es tracta d’un estudi qualitatiu basat en l’anàlisi de la literatura científica existent relacionada amb la temàtica, així com en l’anàlisi de les històries de vida de les pròpies dones gitanes immigrants, i d’entrevistes a professionals del àmbit dels serveis socials que treballen amb famílies immigrants. La recerca pretén anar més enllà de la descripció situacional d’aquestes dones identificant, en les diferents experiències vitals, elements que mostren allò que ajuda a superar l’exclusió social en totes les seves dimensions. / Desde que el pueblo gitano entró en la Península Ibérica hace casi unos seiscientos años, la situación de discriminación y la transmisión de imágenes negativas de las sociedades mayoritarias hacia éste se han venido repitiendo en la sociedad catalana y española hasta la actualidad. Dicha discriminación se pone de manifiesto en la literatura científica, en las redes sociales y medios de comunicación, y también en la experiencia cotidiana de las propias personas gitanas que residen en nuestro país. A pesar que los cambios políticos y sociales habidos en las últimas décadas han favorecido la mejor del pueblo gitano en todo el mundo y, concretamente en el territorio español, la situación de desigualdad con respecto a la sociedad mayoritaria todavía perdura. Esta realidad se ve exacerbada cuando las variables género, etnia y condición de inmigrante confluyen. Los avances hacia la igualdad no son homogéneos para la globalidad del pueblo gitano: los integrantes “autóctonos” de este pueblo pueden llegar a disfrutar de toda una serie de mejoras sociales vinculadas a su estatus de ciudadanía, a la vez que cuentan con una mayor aceptación de su etnicidad por parte de la sociedad mayoritaria. En el caso de las mujeres inmigrantes, la cosa cambia: los mecanismos sociales tendentes a la xenofobia emergen, le viejas imágenes negativas y actitudes racistas que afectaban de flagrante manera a las personas gitanas catalanas y españolas se focaliza en las inmigrantes. Existen diferentes formas de discriminación, institucional, legal, social, entre otras, que se evidencian en las dificultades de acceso de la población gitana inmigrante a los diferentes derechos sociales, pilares sobre los que se sostiene nuestro Estado de Bienestar (Servicios sociales, ocupación, seguridad social, sanidad y educación). Los estereotipos y las actitudes de rechazo hacia el pueblo gitano se intensifican cuando se añade la variable género y la condición de inmigrante. Así, cuando se trata de la situación de la mujer gitana inmigrante, la vulnerabilidad se intensifica. De aquí que la presente tesis se interese por el estudio del acceso de las personas gitanas inmigrantes a los derechos sociales que se vinculan a los servicios de bienestar, y por el papel que la mujer gitana inmigrante tiene en este proceso. Concretamente, esta investigación pretende analizar las estrategias que als mujeres gitanas inmigrantes desarrollan y utilizan para facilitar el acceso a sus propios derechos sociales, así como a los de sus familias y comunidad. Se trata de un estudio cualitativo basado en el análisis de la literatura científica existente relacionada con esta temática, así como en el análisis de las historias de vida de las propias mujeres gitanas inmigrantes, y de entrevistas a profesionales del ámbito de los servicios sociales que trabajan con familias gitanas inmigrantes. La investigación pretende ir más allá de la descripción situacional de estas mujeres identificando, en las diferentes experiencias vitales, elementos que muestran aquello que ayuda a superar la exclusión social en todas sus dimensiones. / Since the Roma entered the Iberian Peninsula almost six hundred years ago, the situation of discrimination and the negative image transmission from mainstream societies towards them have been repeated in the Catalan and Spanish societies to the present. Such discrimination is evident in the scientific literature on social networks and media, and also in the everyday experience of Roma people who live in our country. Although the political and social changes in recent decades have favored the improvement of the Roma people worldwide, and specifically in the Spanish territory, the inequality with respect to the majority society still holds. This situation is exacerbated when the variables gender, ethnicity and immigrant status meet. Progress towards equality is not uniform for all the Roma people: the "natives" can get to enjoy a range of social advantages related to their citizenship status, while their ethnicity has a greater acceptance of by the mainstream society. In the case of immigrant women, things change: social mechanisms designed to xenophobia emerge, old racist attitudes and negative images affecting the Catalan and Spanish Roma in a blatant manner now focuses on the new comers. There are different forms of discrimination, institutional, legal, social, among others, demonstrated the difficulties of access of Roma immigrants to different social rights, pillars that sustain our welfare state (social services, occupation, social security, health and education). Stereotypes and attitudes of rejection towards the Roma are intensified when adding the variable gender and immigrant status. So when it comes to the situation of Roma women immigrants, vulnerability is intensified. Hence, this thesis is interested in the study of access of Roma immigrants to the social rights that are linked to welfare services, and the role that immigrant Roma women have in this process. Specifically, this research aims to analyze the strategies that immigrant Roma women have developed and used to facilitate access to their own social rights, as well as that of their families and community. This is a qualitative study based on analyses of existing scientific literature regarding this topic, as well as in analyzing the life stories of immigrant Roma women themselves and interviews with professionals in the field of social services working Roma immigrant families. The research aims to go beyond the situational description of these women identified in the different life experiences, showing what elements help to overcome social exclusion in all its dimensions.

Aquesta tesi es presenta sota la forma de compendi de publicacions, a partir de la compilació de tres articles acadèmics. L’objectiu general de la tesi és analitzar els canvis i continuïtats produïts a Catalunya en les trajectòries de transició a la vida adulta, fent un èmfasi especial en les transformacions produïdes en les trajectòries marcades per la vulnerabilitat. A més d’una identificació, quantificació i anàlisi d’aquests patrons, es pretén vincular els canvis detectats amb les característiques del règim de benestar familista i emmarcar les tendències de canvi detectades en el context de les transformacions en les trajectòries juvenils identificades a nivell europeu. A continuació es presenten els principals resultats de cadascun dels articles. Serracant, P. (2012). Changing youth? Continuities and ruptures in transitions into adulthood among Catalan young people. Journal of Youth Studies, 15(2): 161-176. El primer article analitza les característiques de les trajectòries de transició a la vida adulta entre les persones joves a Catalunya en el darrer any de creixement econòmic previ a la crisi iniciada l’any 2008. Es pretenia esbrinar fins a quin punt s’estaven produint a Catalunya les tendències de canvi en les trajectòries juvenils detectades a nivell europeu. La investigació es basa en una anàlisi de les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya corresponent a l’any 2007, que permeten estudiar les trajectòries educatives, laborals i familiars de les persones joves. L’anàlisi s’estructura al voltant d’una tipologia integrada de trajectòries de transició que permet aproximar-se als conceptes objecte d’anàlisi. Serracant, P. (2014). “A brute indicator for a NEET case. Genesis and evolution of a problematic concept and results from an alternative indicator”. Social Indicators Research, 117: 401-419. El segon article es centra en analitzar el fenomen de les persones que es troben en situació NEET (Not in Education, Employment or Training). Tant el concepte com els indicadors habitualment emprats per analitzar el fenomen són recents en les ciències socials i han estat objecte de controvèrsia des dels seus inicis. A partir d’una revisió crítica de l’anàlisi estàndard d’aquest fenomen, l’article construeix un indicador alternatiu a partir de les dades de l’Enquesta de població activa i analitza els seus resultats pel cas català. Serracant, P. (pendent de publicació). “The impact of the economic crisis on youth trajectories. A case study from Southern Europe”. Young. Nordic Journal of Youth Research. Article embargat. El tercer article analitza l’impacte de la crisi sobre els patrons de transició que segueixen les persones joves a Catalunya. Concretament, analitza fins a quin punt la crisi econòmica actual ha alterat l’extensió, trencament de la linealitat, reversibilitat i diversificació de les trajectòries juvenils. Per fer-ho utilitza les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya corresponent als anys 2007 i 2012 i analitza els canvis produïts en els patrons de transició entre un moment i l’altre. L’article pretén contribuir al debat sobre la naturalesa dels canvis experimentats en les trajectòries juvenils a nivell europeu en les darreres dècades / This thesis is presented as a collection of publications, consisting in three academic papers. The general objective of the thesis is to analyse the changes and continuities produced in Catalonia in the trajectories of transition to adulthood; it focuses on the transformations produced in the trajectories marked by vulnerability. Apart from identifying, quantifying and analysing these patterns, the detected changes are linked to the familistic welfare regime and framed into the context of transformation of youth trajectories identified at European level. Serracant, P. (2014). Changing youth? Continuities and ruptures in transitions into adulthood among Catalan young people. Journal of Youth Studies, 15(2): 161-176. The first paper analyses the characteristics of the trajectories of transition into adulthood among Catalan young people during the last year of economic growth previous to the crisis that started in 2008. It aims to find to what extent the patterns of change detected at European level could be found in Catalonia. The research is based on analysing the data of the Catalan Youth Survey from 2007, which allow the study of the educational, labour and family trajectories of young people. The analysis is based on an integrated typology of transition trajectories that allows approaching the studied concepts. Serracant, P. (2014). “A brute indicator for a NEET case. Genesis and evolution of a problematic concept and results from an alternative indicator”. Social Indicators Research, 117: 401-419. The second article analyses the issue of those people that are in a NEET (Not in Education, Employment or Training) situation. Both the concept and the main indicators used to analyse this issue are recent and have been controversial from their origins. Based on a critical review of the standard analysis of this issue, the paper offers an alternative indicator using the data of the Labour Force Survey and analysis its results for the Catalan case. Serracant, P. (forthcoming). “The impact of the economic crisis on youth trajectories. A case study from Southern Europe”. Young. Nordic Journal of Youth Research. The third article analyses the impact of the crisis on the patterns of transition followed by young people in Catalonia. Particularly, it analyses to what extent the current economic crisis has modified the extension, non-linearity, reversibility and diversification of youth trajectories. Data from the Catalan Youth Survey from 2007 and 2012 is used to analyse the changes in the transition patterns from one period to the other. The paper intends to contribute to the debate over the nature of the changes experimented in youth trajectories at European level during the last decades.

Aquesta tesi realitza un abordatge del fenomen de la trajectòria professional de la dona des de posicions de comandament intermedi a la direcció així com dels elements personals, socials i organitzatius que esdevenen claus en la construcció del seu relat; elements que s’expressen com a condicionants d’unes trajectòries i, per tant, d’unes transicions professionals i no d’altres. La investigació, que presenta una mirada fenomenològica, longitudinal i de gènere, s’orienta pel relat que la dona fa dels darrers dotze anys de la seva trajectòria professional, des del 1998 al 2010 i des de posicions de comandament intermedi cap a la direcció. La tesi es composa de dos estudis principals, un de revisió sistemàtica que acompanya i desenvolupa un primer article de revisió de literatura i un segon estudi d'anàlisi de les trajectòries professionals que es posa a prova amb un pilot analític. És a dir, els dos estudis principals estan configurats, cada un d'ells, per dos articles. A grans pinzellades, el primer article, de revisió de la literatura, parteix de la hipòtesi que la dona continua jugant en desavantatge respecte al seu homònim masculí, en especial en l'accés a càrrecs de poder; per aquesta raó l'article presenta una revisió de l'estat de l'art en el context espanyol i europeu i dels anys seixanta a l'actualitat de les principals barreres que la dona ha d'enfrontar cap a càrrecs de responsabilitat. Els resultats trobats en aquest article es poden resumir en que: a) l'estudi del fenomen ha guanyat rellevància en les últimes dècades, b) el seu estudi és divers, tant en objecte com en tipologies d'abordatge, i c) els seus resultats sovint són poc concloents o contradictoris. Dit article de revisió de literatura, així com els seus resultats, van servir com a premissa per a dur a terme el primer estudi de la tesi, que correspon amb el segon article de la mateixa. Aquest ofereix un mapa de la literatura sobre el tema mitjançant la construcció i l'anàlisi de variables típicament bibliomètriques. Com a principal aportació de l'estudi s'assenyala la desconnexió entre el que és necessari i es produeix i el que es recull i s'aplica, en termes d'investigació i d'accions institucionals i organitzatives. El tercer article esdevé el pilot analític de la tesi i s'emmarca en les diferències visibles, percebudes o relatades, en els trajectes laborals de dones i homes. L'article destaca com la subjectivitat està compromesa amb el món més objectiu i que concedeix diferències per aplicar a ambdós gèneres. El quart i últim article, que correspon al segon estudi de la tesi, es basa en els relats i experiències de les protagonistes i identifica els esdeveniments que constitueixen les transicions, que caracteritzen la trajectòria professional de la dona així com les etapes en les que es succeeixen. Els resultats d'aquest estudi i conseqüentment de l'article, mostren com a síntesi quatre models de carrera com una forma d'anàlisi de les trajectòries professionals. En resum, 'Explicant la pròpia carrera' dilucida el paper que juga el gènere en l’entramat laboral i destaca com la subjectivitat es compromet amb el designat món objectiu. Com a principal resultat, albira quatre Models de Carrera que sintetitzen les trajectòries, transicions i condicionants de les mateixes, de dones implicades en càrrecs de responsabilitat; models que poden ser claus per a la lectura de la trajectòria de dones i homes en altres àmbits i contextos. / This thesis aims at providing an approach on women’s professional trajectory from middle-management positions towards high-management ones, as well as studying the personal, social and organising elements which are crucial in the development of their stories; such elements are regarded as determining in their trajectories and, therefore, they are mainly linked to professional transitions. Our investigation, which provides a phenomenological, longitudinal and gender-based perspective, is directed by the story of women for the last twelve years of their professional trajectory, from 1998 to 2010, and from middle-management positions towards high-management. This thesis is composed of two main studies: one on systematic revision, which includes and develops a first article of literature revision, and the other one is a study of analysis of professional trajectories, tested with a pilot analytic. That is to say, both main studies are made up by two articles each. In brief, the first article, on revision and literature, starts from the hypothesis that women are still at a disadvantage in comparison with their male homonym, especially concerning their access to positions of power; for that reason this article introduces a revision on the art state in the Spanish and European context, from the sixties until today, on the main obstacles that women have to face to reach responsibility positions. The results obtained from this article can be summarized in the following ideas: a) the study on this phenomenon has gained importance in the last few decades, b) this study is diverse, both in object and in types of approach, and c) its results are often little conclusive or even contradictory. The article mentioned on literature revision, as well as its results, have been used as a premise to carry out the first study of this thesis, which corresponds to its second article. It offers a map of the literature linked with this subject through the construction and the analysis of typically bibliometric variables. As the main contribution to this research we highlight the disconnection between what is necessary and is produced, and what is collected and applied, in terms of investigation and institutional and organizing actions. The third article is the pilot analytic of this thesis and it is in line with the visible differences perceived or told, within the working trajectories of men and women. The article stands out the extent up to which subjectivity is linked with the most latent objectivity, and it provides differences to apply on both genders. The fourth and last article, which corresponds to the second approach of the thesis, is based on the protagonists’ stories and experiences, and it identifies the events which constitute the transitions, which characterize women’s professional trajectory as well as its stages. The results of this research, and consequently those of the article, show basically four models of career as a way of analysis of the professional trajectories. To sum up, ‘Explaining the own career’ clarifies the role which gender plays in the labour situation, and it emphasizes how subjectivity is committed to the designated objective world. As the main result, the article focuses on four Models of Career which summarize the trajectories, transitions and determining factors of the women who hold positions of responsibility; so these models can also be key factors when observing women and men trajectory in other fields and contexts.

In the occupational risk prevention field, there is clear evidence that psychosocial or organizational problems are less focused than safety, hygienic or ergonomics aspects. May be because the risks are more difficult to identify, measure and evaluate, and also because it’s a very sensitive field. According to European Survey of Enterprises on New and Emerging Risks, only 26% of companies in the 27 member states of the Union reported applying procedures to manage workplace stress. In Spain the situation is similar or worse. Of the small percentage of the companies that carry out specific studies on Occupational Risk Prevention, a much lower percentage carry out psychosocial risk interventions. The objectives of this research are to describe social practices of psychosocial risks evaluations; to analyze how the relationship between the agents (employers, workers, technicians, inspectors, outside consultants, etc.) guides the evaluation process; to examine the influence of organizational context and the products (reports, letters, etc.) in the process of evaluation and to identify, in the practices, how preventative measures are concreted, planned and implemented, and how this determines the usefulness of psychosocial risk assessment. This is an ethnographic study including participant observations and in-depth interviews on two organizations selected for the study. We observe, in the process of risk evaluation, actions: we identify recurring actions, variables in execution, constants in the sense, and that deploy from certain positions. Following this thinking we use notions of the theory of social practices of Pierre Bourdieu as a tool to think about the evaluation processes and their usefulness. From that perspective, we identify the interests of the field, the relative positions of the social agents, and strength and power relationships. This lead us to understand the practices as strategies implemented by the agents without necessarily being aware of it, in defense of their interests, which are evident in this kind of intervention.