[EN] Abstract: Craftivism is an artistic-social movement that, through handcraft and generally with a social approach, aims to transform something already used for a better end, through creativity, in an individual or collective way. This investigation tries to understand the repercussion of the craftivist actions, and of its DIY ethic (Do-It-Yourself). The present PhD bases its deductions on the analysis of different local and international projects, dividing the theoretical body in two principal sections completed by an annexe with cards, which illustrate and gather the most important characteristics of every mentioned example. It tries to be a space to think about the efficiency on reclaiming crafts, emphasizing its transforming capacity. These pages will consider if knitting is a feminist act and/or reinforces stereotypes of femininity, if it's an apolitical form of consumerism, if it's possible to engage in knitting (or another type of crafts) as a political activity, and how can be an effective mode of social action-transformation and community building. In addition, my own participation in some projects has allowed to better outline the movement operating, to determine the principal threads that tie its intentions, to be impregnated with the spirit of (re)claiming the domestic arts and the public space, and finally to compose and put in all the pieces of this fabric that you have in your hands, which every reader has to interpret and internalize, and (probably) would celebrate the crafts in a mindful way. / [ES] Resumen: El craftivismo es un movimiento artístico-social que, a través de la/las artesanía/s y con un enfoque generalmente social, busca transformar algo ya usado para un fin mejor, a través de la creatividad, ya sea de forma individual o colectiva. Esta investigación intenta comprender la repercusión de las acciones craftivistas, y de su ética DIY (Do-It-Yourself), "hazlo tú mismo/a". La presente Tesis Doctoral basa sus deducciones en el análisis de diferentes proyectos locales e internacionales, dividiendo el cuerpo teórico en dos pilares fundamentales, completados por un anexo con fichas, que ilustran y recogen las características más importantes de cada ejemplo citado. Pretende ser un espacio para reflexionar sobre la efectividad al reclamar las artesanías, enfatizando su capacidad transformadora. En sus páginas se considera hasta qué punto el tejer se trata de un acto feminista y/o refuerza estereotipos de feminidad, si es una forma apolítica de consumismo, si resulta posible empoderarse con el tejer (u otro tipo de artesanía) como actividad política, y si resulta un modo eficaz de acción-transformación social y de construcción comunitaria. Además, la propia participación en algunos proyectos ha permitido perfilar mejor el propio funcionamiento del movimiento, determinar los hilos principales que ligan sus propósitos, impregnarse del espíritu de reclamo de las artes domésticas y del espacio público, y finalmente componer y encajar todas las piezas de este tejido que tenéis en las manos, que cada lector/a ha de interpretar e interiorizar, y (quizás) incluso pueda celebrar las artesanías de una manera consciente. / [CA] Resum: El craftivisme és un moviment artístic-social que, a través de la/les artesania/es i amb un enfocament generalment social, busca transformar quelcom ja usat per a una fi millor, a través de la creativitat, ja siga de forma individual o col·lectiva. Aquesta investigació intenta comprendre la repercussió de les accions craftivistes, i de la seva ètica DIY (Do-It-Yourself), "fes-ho tu mateix/a". La present Tesi Doctoral basa les seves deduccions en l'anàlisi de diferents projectes locals i internacionals, dividint el cos teòric en dos pilars fonamentals, completats per un annex amb fitxes, que il·lustren i recullen els trets més importants de cada exemple citat. Pretén ser un espai per reflexionar sobre l'efectivitat en reclamar les artesanies, emfatitzant la seva capacitat transformadora. En les seves pàgines es considera fins a quin punt el teixir es tracta d'un acte feminista i/o reforça estereotips de feminitat, si és una forma apolítica de consumisme, si resulta possible empoderar-se amb el teixir (o altre tipus d'artesania) com a activitat política, i si resulta un mode eficaç d'acció-transformació social i de construcció comunitària. A més, la pròpia participació en alguns projectes ha permés perfilar millor el propi funcionament del moviment, determinar els fils principals que lliguen els seus propòsits, impregnar-se de l'esperit de reclam de les arts domèstiques i de l'espai públic, i finalment composar i encaixar totes les peces d'aquest teixit que teniu a les mans, que cada lector/a haurà d'interpretar i interioritzar, i (potser) fins i tot puga celebrar les artesanies d'una manera conscient. / Rodríguez Tortajada, A. (2016). El Craftivisme com a mecanisme integrador de transformació social. Entreteixint des de la individualitat a la col·lectivitat, de l'artesania a l'activisme post-media [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62590

[pt] Os Meios de Comunicação Social requerem uma reflexão profunda, envolvendo a ética, a teologia e todas as ciências e os sistemas que compõem o conjunto social. O nosso estudo parte de uma visão histórica dos Meios de Comunicação social; percebe que sempre houve um certo beneficio por parte dos que detêm o domínio destes meios. Na modernidade e pós- modernidade, principalmente com o advento da mídia audiovisual, aliada aos interesses do sistema econômico e de uma cultura dominante, a mídia é parte de um sistema que gera miséria, padroniza a cultura, provoca uma crise muito ampla. Verifica-se uma crise dos valores éticos e uma crise das instituições, o que acabou comprometendo valores essenciais dentro da família e da sociedade, haja vista que a preocupação não está mais com a verdade, a justiça e o bem comum, mas principalmente com as vontades e bens pessoais imediatos, mesmo que isto se realize através das fraudes, corrupções e tantas formas ilegais. Isto acabou comprometendo as estruturas afetando as pessoas e em especial os mais pobres. O desafio da Igreja, junto aos órgãos sociais, é o resgate urgente dos valores éticos, culturais e religiosos, sendo a justiça, a solidariedade e o amor as bases que devem sustentar os Meios de Comunicação Sociais. A vida das pessoas na família precisa estar novamente em primeiro plano em todos os meios de comunicação e em toda sociedade. / [fr] Les moyens de communication sociale méritent une profonde reflexion qui inclut l´éthique, la théologie et toutes les disciplines ou systèmes qui constituent le tissu social. Notre étude part d´une vue historique des moyens de communication pour percevoir que ceux qui detiennent la maîtrise de ces moyens en ont toujours bénéficié. Avec l´avénement de l´audio-visuel allié aux intérets du système économique d´une culture dominante dans les médias, la modernité et posmodernité ont pactisé avec un système de misère, modelé la culture et provoqué une très large crise. L´on note une crise des valeurs éthiques et une crise des institutions au detriment des valeurs essentielles dans la famille et la société. La préoccupation n´est plus la vérité, la justice et le bien commun, plutôt que les volontés et le bien personnel immédiats, tant par fraudes, par corruption et autres formes illégales. Voilà qui a fini par porter préjudice aux personnes et surtout aux plus pauvres. Le défi pour l´Église et les organisations sociales se veut être le rachat sans delai des valeurs éthiques, culturelles et religieuses qui devraient à la base soutenir les Moyens de Communication Sociale. Telles sont: la justice, la solidarité et l´amour. La vie des personnes en famille devra de nouveau figurer au premier plan de tous les moyens de communications et de toute la société.