[ES] La presente investigación aborda la noción de terrorismo en relación con sus formas de representación. Así, partimos del supuesto de que, en cuanto a terrorismo se refiere, lenguaje e imagen, realidad y representación, no funcionan como esferas separadas, sino como terrenos sólo aparentemente fronterizos que se solapan, interaccionan y se condicionan entre sí. Aquí nos servimos del 11-S como acontecimiento singular a través del cual desentrañar el relato que circunda la idea de terrorismo; un relato que ha hecho de la imagen su principal herramienta discursiva y de la ficción su estrategia propagandística más eficaz. En otras palabras, podríamos decir que la narración post-11-S del terrorismo se ha basado en la explotación sin paliativos de su representación simplificada, atribuyendo a sus imágenes unos significados previamente estipulados e imponiendo un modelo explicativo que abandona por completo el empirismo y el estudio racional de los hechos. Si tradicionalmente el concepto de terrorismo se había definido, tanto histórica como jurídicamente, a través de una pretendida ambigüedad, tras el 11-S se extremó su indeterminación, ampliándolo sustancialmente e incidiendo en su característica carga emotiva. Por todo ello, en esta tesis doctoral ofrecemos tres aproximaciones diferentes al concepto de terrorismo, enunciadas desde el intrincado nexo que su violencia establece con las técnicas de representación. En la primera parte, mediante un análisis comparativo del 11-S, definimos el terrorismo como una estrategia de violencia política con intenciones comunicativas y simbólicas. En la segunda parte, reflexionamos en torno a la confluencia de distintos estilos de relato, creados todos ellos con afán de desactivación del contrarrelato que la acción terrorista introduce, describiendo el terrorismo como constructo mediático y como concepto narrativo. Finalmente, en la tercera parte, tratamos la noción de terrorismo como un relato de exterioridad, generado para expulsar la violencia inherente al propio Estado fuera del orden político. Cabe mencionar que, aunque tomemos el 11-S como punto de partida y caso de estudio, esta investigación no se circunscribe exclusivamente a este acontecimiento, sino que aborda la especificidad de la violencia terrorista a través del análisis de sus formas de representación con vistas a la extracción de unas conclusiones generales. La metodología de esta investigación es, por lo tanto, inductiva y su perspectiva es de carácter transdisciplinar, combinando la investigación teórico-práctica en artes, con la indagación filosófica o jurídica. De ello se deriva que las conclusiones extraídas a lo largo de esta tesis doctoral vengan determinadas tanto por la reflexión teórica como por la propia práctica artística. / [CA] La present investigació adreça la noció de terrorisme en relació amb les seues formes de representació. Així, partim del suposat que, pel que fa a terrorisme, llenguatge i imatge, realitat i representació, no funcionen com esferes separades, sinó com terrenys sols aparentment fronterers que no deixen de superposar-se, interaccionar o condicionar-se entre si. Ací ens fem servir de l'11-S com esdeveniment singular a través del qual desentranyar el relat que circumda la idea de terrorisme; un relat que ha fet de la imatge la seua principal ferramenta discursiva i de la ficció la seua estratègia propagandística més eficaç. En altres paraules, podríem dir que la narració post-11-S del terrorisme s'ha basat en l'explotació sense pal·liatius de la seua representació simplificada, atribuint a les seues imatges uns significats prèviament estipulats i imposant un model explicatiu que abandona per complet l'empirisme i l'estudi racional dels fets. Si tradicionalment el concepte de terrorisme s'havia definit, tant històrica com jurídicament, a través d'una pretesa ambigüitat, després de l'11-S es va extremar la seua indeterminació, ampliant-lo substancialment i incidint en la seua característica càrrega emotiva. Per tot això, en aquesta tesi doctoral oferim tres aproximacions diferents del concepte de terrorisme, enunciades des de l'intrincat nexe que la seua violència estableix amb les tècniques de representació. En la primera part, mitjançant una anàlisi comparativa de l'11-S, definim el terrorisme com una estratègia de violència política amb intencions comunicatives i simbòliques. En la segona part, reflexionem al voltant de la confluència de diferents estils de relat, creats tots ells amb l'afany de desactivació del contrarrelat que l'acció terrorista introdueix, descrivint el terrorisme com constructe mediàtic i com concepte narratiu. Finalment, en la tercera part, tractem la noció de terrorisme com un relat d'exterioritat, generat per expulsar la violència inherent al mateix Estat fora de l'ordre polític. Cal fer menció que, tot i que prenem l'11-S com un punt de partida i cas d'estudi, aquesta investigació no se circumscriu exclusivament a aquest esdeveniment, sinó que adreça l'especificitat de la violència terrorista a través de l'anàlisi de les seues formes de representació amb vista a l'extracció d'unes conclusions generals. La metodologia d'aquesta investigació és, per tant, inductiva i la seua perspectiva és de caràcter transdisciplinari, combinant la investigació teòric-pràctica en arts, amb la indagació filosòfica i jurídica. D'això es deriva que les conclusions extretes al llarg d'aquesta tesi doctoral vinguen determinades tant per la reflexió teòrica com per la pròpia pràctica artística. / [EN] This research addresses the notion of terrorism in relation to its forms of representation. Thus, we start from the assumption that, as far as terrorism is concerned, language and image, as well as reality and representation do not function as separate spheres, but as only seemingly borderline terrains that overlap, interact, and condition each other. In this thesis we use 9/11 as a singular event through which to unravel the narrative that surrounds the concept of terrorism; a narrative that has transformed image into its main discursive tool and fiction into its most effective propaganda strategy. In other words, one might say that the post 9/11 narrative of terrorism has been based on the unmitigated exploitation of its simplified representation, attributing previously stipulated meanings to its images and imposing an explanatory model that completely abandons empiricism and the rational study of the facts. The concept of terrorism had traditionally already been defined, both historically and legally, through a pretended ambiguity; however, its indeterminacy became even more extreme after 9/11, expanding substantially and stressing its characteristic emotional charge. For all these reasons, in this doctoral thesis I offer three different approaches to the concept of terrorism, articulated on the basis of the intricate nexus that its violence establishes with representation techniques. In the first part, through a comparative analysis of 9/11, I define terrorism as a strategy of political violence with communicative and symbolic intentions. In the second part, I reflect on the confluence of different narrative styles, all created with the aim of deactivating the counter-narrative that terrorist action introduces, describing terrorism as a media construct and a narrative concept. Finally, in the third part, I deal with the notion of terrorism as a narrative of exteriority, generated to dissociate the violence inherent to the State itself from the political order. It is worth noting that, although we take 9/11 as a starting point and case study, this research is not limited exclusively to this event, as it also addresses the specificity of terrorist violence through the analysis of its forms of representation with a view to drawing general conclusions. Thus, the methodology of this research is inductive and its perspective is transdisciplinary in nature, combining theoretical-practical research in the arts with philosophical or even legal investigations. The conclusions drawn throughout this doctoral thesis are consequently determined both by theoretical reflection and by the artistic practice itself. / Rial Zamudio, S. (2022). Terrorismo: relato y contrarrelato. Un estudio teórico-práctico a partir del imaginario surgido tras el 11-S [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181577

This project proposes and uses co-creation design methods, a design approach based on allowing users to play a design role; by creating a project. The design process comprises design specialists and participants from various specialties and ages, then finding common ground and interests to develop a future work plan. Collective creation designers can provide tools and workshops to support and develop a fledgling community initiative that works within design and change. After the Syrians were exposed to a movement towards world countries, forming a diaspora condition within their families and host societies. This project was implemented in January 2021, with two collaborating students of the Bachelor of Design + Change at Linnaeus International University in Sweden, titled ‘’Syrians of The Diaspora’’. The project deals with collective creation in addressing issues to which immigrants are exposed, several issues that cause feelings of despair, and loss of creative value, influenced by their neglected skills and life experiences. To create a ‘’vocational cultural knowledgeable club’’ in the host country that employs their skills and presents them to the host community, facilitating integration plans.

No description available.