En los últimos tiempos estamos asistiendo a grandes cambios estructurales en el mundo rural, la reestructuración del cual supone transformaciones en el mercado laboral, en los ingresos de las unidades familiares, en las pautas de ocupación y de localización territorial, así como en la estructura social.La presente investigación se centra en el análisis de las consecuencias territoriales y sociales de la implantación de un iniciativa laboral pionera e innovadora en todos los sentidos: el teletrabajo. Para ello se utiliza un enfoque metodológico basado en la perspectiva de género y el análisis regional, analizando el papel que pueden cumplir las tecnologías de la información y comunicación (TICs), y concretamente el teletrabajo, como alternativa de futuro para el desarrollo del mundo rural y su población, y en particular de las mujeres.A partir de tres áreas de estudio (Cataluña, Ardèche y Québec), se ofrece un estado de la cuestión para así realizar un análisis comparado de los diferentes aspectos del teletrabajo -técnico, jurídico y laboral- como de posible alternativa de desarrollo en el actual contexto económico y social. La adopción de estrategias fundadas en la revalorización de los recursos, como soporte de nuevas iniciativas locales de creación de puestos de trabajo, se muestra actualmente como la única vía posible de subsistencia de los espacios rurales. En este sentido la actual evolución de la tecnología y de las llamadas "autopistas de la comunicación", pueden ser consideradas como una posible alternativa de desarrollo para ciertas regiones en declive, mediante la relocalización de ciertos puestos de trabajo en espacios rurales o rururbanos, si se combinan con las incontestables posibilidades que las TICs proporcionan. En este sentido el teletrabajo, inscrito en la globalidad de las teleactividades, puede constituir una alternativa más para facilitar la integración en el mercado laboral de la población rural, principalmente en el caso de mujeres y jóvenes. Las TICs necesitan de importantes infraestructuras de soporte, aspecto que las convierte en moduladores del territorio. De este modo, el actual diseño y equipamiento diferenciado de infraestructuras de TICs, según las regiones, supone un nuevo criterio de jerarquización del espacio; así, la disponiblidad de las TICs se erige como elemento clave en el proceso de retroalimentación de las zonas en desarrollo, haciendo del territorio un generador activo de recursos y posibilidades estratégicas. Las especificidades regionales en materia legislativa, económica, laboral y social, también suponen diferencias significativas en relación al tipo de trabajo realizado a distancia, y a la valoración que las personas que la llevan a cabo tienen de ella. Se concluye que las TICs no son la panacea para los territorios en crisis. Para que el teletrabajo constituya una alternativa real, es necesaria una suma de circunstancias particularmente propicias:Por parte de los trabajadores, es necesaria una dedicación plena, disponer de un proyecto profesional claro y un alto nivel de formación, que incluye la adquisición de competencias y habilidades tecnológicas.También es imprescindible el papel impulsor de las empresas que, interesadas en el ahorro de determinados costes, sean capaces de generar empleos susceptibles de desarrollarse a distancia y por tanto de ser teletrabajados.Igualmente crítico es el papel de las administraciones públicas, que deben fomentar la creación de empleo e infraestructuras equitativamente, reduciendo la deslocalización, y proporcionando ayudas a la formación y equipamientos técnicos adaptados, si desean favorecer la emergencia del teletrabajo.En esta línea, se requieren asimismo medidas dirigidas a favorecer el acceso al trabajo de las mujeres y la población en general (acceso a los servicios de guardería, horarios flexibles, etc.), que fomenten la equidad en el empleo, facilitando que el teletrabajo sea una verdadera opción frente a las condiciones de trabajo o los actuales horarios laborales. / In the last few years, the rural world is undergoing large structural changes which are producing a deep restructuring, involving transformations in job markets, familiar units income and territorial location.The hereby research work concentrates on one pioneering topic, related to the new initiatives taking place in rural world: telework. The present Thesis following a methodological aim from gender and regional analysis, it studies the role that communication and information technologies (ICT) can play, and specifically telework, as a future alternative for the rural world development, especially for women.This research focuses a pioneering topic related to the new initiatives which are taking place in the rural world: telework. The study is centred in the role that communication and information technologies (ICT) and specifically telework, can play as a future alternative for the rural world development and specially for women. The research has been developed following the gender and regional analysis methodologies.After studying three geographical areas (Cataluña, Ardèche and Québec), a "state of the art" is offered, in order to develop a comparative analysis on different aspects of telework -technical, legal and labour- as a possible development alternative in the present economic and social situation.The implementation of strategies based on the revaluation of resources, appears at the moment, as the only way of survival for rural spaces as they act as a support for new local initiatives and the creation of jobs. In this sense, the current evolution of technology and the so-called "information highways" can be considered as a possible alternative for the development of some declining regions, through the relocation of certain jobs in rural or rur-urban spaces, in combination with the enormous possibilities supplied by ICT. That is why telework, as part of the more global term of teleactivities, can represent another alternative to improve the integration of rural population in the job market, especially for women and young people.The fact that ICT needs important support infrastructures, makes them a strong territory modulators. In this way, the present differences among different regions in the design and equipment of ICT infrastructures, are becoming a new criterion for space hierarchies. As a consequence, ICT availability becomes a key element in the feed-back process in developing zones, turning territory into an active generator of resources and strategic possibilities.Regional particularities in legal, economic, labour and social aspects, introduces also important differences related to the kind of the developed telework as well as in the perception of those people working in it.It can be concluded that ICT are not a panacea for territories in crisis as telework needs a big amount of proper circumstances to turn into a real alternative.From the point of view of the manpower, teleworkers need full time dedication, a clear professional project and to be trained at a high level, including technological capabilities.The propelling role of enterprises could be also essential if they are interested in saving costs, through the implementation of jobs which can be suitable to be teleworked.Te role of public administrations are equally critical, because they must support the creation of jobs and infrastructures in a equitable way, reducing outsourcing, and supplying help for training and proper technical equipment, if they really want to favour the emerging of telework.In the same direction, measures are also required to help women -and people in general terms- to access to the job market (access to nurseries, flexible working time, etc.) in order to achieve equity in employment and making telework a true alternative to the traditional working schedules and schemes.

Ecotourism, preservation of nature and local development: the case of Mexico, Central America and the Great AntillesAREA OF STUDY AND METHODOLOGYThe present thesis is a continuity of the dissertation, in which the area of study at the time was limited to Costa Rica, a country that was starting to stand out in 1994 as regards ecotourism. However, in this doctoral thesis the territorial area of analysis has been considered appropriate for extension. The reasons why are exposed below.Throughout recent years, the countries around Costa Rica (not only those forming Central America but also Mexico, the Caribbean islands and even the whole South American continent) have become more and more influential within the world tourist panorama. Some of them have been slowly joining the tourist sector while others, with a longer tradition, have been renewing their image by offering what at first made them different from the rest, and what has been making an increasingly important tourist segment travel thousands of kilometres for: nature. A nature that, in most cases, is under some degree of protection.Focussing this investigation on countries such as Mexico, the area of Central America, Cuba and the Dominican Republic has meant, in the different phases of the investigation, carrying out fieldwork in Mexico, Costa Rica and Nicaragua, which has been essential in order to obtain first-hand information as well as to compile bibliography. The new technologies, such as the Internet, have also been an extremely important resource in writing this thesis.The large amount of information and data obtained in this investigation has been summarised in statistical charts and graphic and cartographic displays in order to analyse and evaluate the results in a better way.JUSTIFICATIONThis thesis, entitled Ecotourism, preservation of nature and local development: the case of Mexico, Central America and the Great Antilles is focussed on the analysis of ecotourism, a very dynamic tourist modality with a greater expansion worldwide.This doctoral thesis reinforces a line of investigation where Geography has a lot to say and where it is starting to get into: tourism.As ecotourism is increasingly interesting for both administrations and businesses, this thesis means to offer useful instruments and management tools that can be applicable to an activity that is just starting back home. It also intends to put forward theoretical models and concrete experiences on the tourist development in protected natural areas from countries such as Costa Rica, which has a great experience in this matter and has become a country to imitate worldwide.Tourism, in the new century and worldwide, has to become a sustained development phenomenon that helps to preserve both the natural and cultural values that set up the bases for tourist attraction and to offer new socioeconomic options to the local population, above all in certain lower rural areas. Unlike traditional tourism, in modern tourism the environment is an essential component within the total quality of the tourist service.This new tourist modality incorporates new ethics on tourism and the tourist, sensitivity towards nature, the culture, and the way of living of the receptive populations. Two essential premises in the conception of this new tourism are: the participation of the local population, and the preservation of nature and the respect towards the environment as the only means to ensure the bases of a sustained tourist development in the long run.All the natural resources progressively become more relevant for the present-day tourist. It can be affirmed, then, that the traditional tourist destinations (large-scale, standardized, centralised and with minimum levels of quality) are losing ground day by day. Nowadays, tourists expect to be treated in a personalised way and not as a number, and they want to discover and to live original experiences. Subsequently, facing this demand, businesses have to offer a new kind of service-product. Finally, the government has started to act as the regulator of all these activities.Protected natural areas, with their wild landscapes, flora and fauna, together with those cultural characteristics that can be found there, set up remarkable attractions for tourists worldwide. That is why it is necessary to have suitable administrative bodies, as well as appropriate lines for the planning, designing and building of the tourist infrastructure so that tourism benefits from the environment instead of degrading it.Nevertheless, it should also be mentioned that an inappropriate tourist development may cause serious damage on ecologically important natural areas and effects that are difficult to foresee. Therefore, a balance between the tourist enjoyment and the requirements of the preservation has to be met. The challenge lies in how to ensure that the local communities obtain a part of the benefits from tourism, but at the same time preserving their heritage. That is why it is interesting to promote the symbiotic relationship between tourism and those areas with a high cultural and natural value.The hypothesis presented in this research sets off from the following question: Is ecotourism a sustained modality and therefore a useful tool for the preservation of nature and local development? At the same time, a series of main objectives have been planned:- To study the natural potential of the countries within the area of study in order to establish ecotourism. To know which characteristics and which is the real situation of the natural tourist resources; that is to say, the protected areas and whether they are suitable to develop tourism.- To prove if the concept of ecotourism and what it implies is a myth or a reality and if it really is a sustained tourist modality that respects the environment.- To check if the protected areas can be used as tourist destinations without altering the purposes for which they were created.- The role and intervention of the corresponding national and local governments in the process of planning and management of ecotourism and the specific policies carried out.- The role of the local population and of both national and overseas businesspeople in this new tourist modality.- To examine the types of tourist projects that this modality has involved, to establish typologies according to the origin of the capital and its characteristics.CONCLUSIONSThe research and fieldwork have verified that this modality is not being applied correctly. Even though there are concrete cases which prove that ecotourism can achieve everything that it meant in the beginning as local development and preservation, the negative experiences are on the increase, above all due to lack of planning (understood as a legal void in tourist and environmental matters, lack of human and economic resources, etc.) and improvisation.The results obtained, as a consequence of inappropriate ecotourist development models, are very useful for those countries which are just starting to incorporate this modality in their tourist products to prevent making the same mistakes. / ÀREA D'ESTUDI I METODOLOGIAAquesta tesi és una continuïtat de la tesi de llicenciatura, en la que l'àrea d'estudi d'aleshores es va limitar a Costa Rica, país que començava a sobresortir l'any 1994 en matèria d'ecoturisme, però en aquesta tesi doctoral s'ha cregut oportú ampliar l'àrea territorial d'anàlisi. Els motius s'exposen a continuació. En el transcurs d'aquests anys, es va poder percebre que els països que envoltaven Costa Rica, i no únicament es fa referència als que conformen l'Amèrica Central , sinó també Mèxic, les illes caribenyes i fins i tot el continent sud-americà, estaven prenent un cert protagonisme dins del panorama turístic mundial. Alguns s'incorporaven tímidament al sector turístic i d'altres que ja portaven més temps estaven renovant la seva imatge, oferint allò que en un principi els feia diferents de la resta de països i que estava motivant a un segment turístic, cada cop més important, a desplaçar-se milers de quilometres: la natura. Una natura que en la majoria dels casos es troba sota alguna categoria de protecció. Centrar aquesta investigació en països com Mèxic, la regió d'Amèrica Central i les illes de Cuba i la República Dominicana ha suposat en les diferents fases de la investigació efectuar treball de camp a Mèxic, Costa Rica i Nicaragua, imprescindible per obtenir informació de primera mà així com per recopilar bibliografia. També destacar la gran utilitat de les noves tecnologies com internet, un recurs important en aquesta tesi.L'alt volum d'informació i de dades obtingudes en aquesta investigació han fet necessària la seva sintetització en quadres estadístics, representacions gràfiques i cartogràfiques que han permès analitzar i avaluar millor els resultats.JUSTIFICACIÓAquesta tesi titulada: Ecoturisme, conservació de la natura i desenvolupament local: el cas de Mèxic, Amèrica Central i les Grans Antilles es centra en l'anàlisi de l'ecoturisme, modalitat turística de gran dinamisme i de major expansió actualment a nivell mundial.Amb aquesta tesi doctoral, es reforça una línia d'investigació on la Geografia té molt a dir i on tot just comença a introduir-se: el turisme. L'ecoturisme, és un tema que suscita un interès creixent entre administracions i empresaris i amb aquesta tesi el que es pretén és oferir instruments i eines de gestió útils i aplicables en una activitat que tot just comença a casa nostra i amb la que es pretén oferir models teòrics i experiències concretes sobre el desenvolupament turístic en espais naturals protegits, de països com Costa Rica, de gran experiència i que s'ha convertit en un país a imitar a nivell mundial. El turisme, en aquest nou segle i a nivell mundial, ha de convertir-se en un fenomen de desenvolupament sostenible, que ajudi a preservar justament els valors, tant naturals com culturals, que constitueixen la base de l'atractiu turístic i oferir noves opcions socioeconòmiques a les poblacions locals, sobretot en certes àrees rurals deprimides. A diferència del turisme tradicional, en el turisme modern el medi ambient forma un component essencial dins de la qualitat total del servei turístic.Aquesta nova modalitat turística incorpora una nova ètica del turisme i del turista, la sensibilitat cap a la naturalesa, la cultura i les formes de vida de les poblacions receptores. Dues premisses essencials en la concepció d'aquest nou turisme són: la participació de la població local i la conservació de la naturalesa i el respecte al medi ambient com únic mitja d'assegurar a llarg termini la base d'un desenvolupament turístic sostenible. Tots els recursos naturals es tornen progressivament més rellevants pel turista actual. Podem dir doncs que les destinacions turístiques tradicionals, massives, estandaritzades, centralitzades i amb mínims de qualitat perden cada dia terreny. El turista avui en dia busca ser tractat d'una manera personalitzada i no com un número, busca descobrir i viure experiències originals. Posteriorment davant d'aquesta demanda els empresaris veuen necessari oferir un nou tipus de producte-servei. Finalment el govern ha començat a actuar com a regulador de totes aquestes activitats.Les àrees naturals protegides, amb els seus paisatges, flora i fauna silvestres, junt amb aquells trets culturals que poden estar allí presents, constitueixen atraccions notables pels turistes d'arreu del món. Per això és precís comptar amb estructures administratives apropiades, així com línies adequades de planificació, disseny i construcció d'equipament turístic, amb la finalitat de que el turisme beneficiï i no degradi l'entorn natural. Però també cal dir que un desenvolupament turístic inapropiat pot causar greus deterioraments en les àrees naturals d'importància ecològica i produir efectes difícilment previsibles. S'haurà, per tant, de trobar un equilibri entre el gaudiment del turista i els requeriments de la conservació. El repte està en com assegurar que les comunitats locals obtinguin una part apropiada dels beneficis del turisme, conservant a la vegada el seu patrimoni. És per això que és d'interès impulsar la relació simbiòtica entre turisme i àrees d'alt valor natural i cultural.La hipòtesi d'aquest treball d'investigació parteix de la pregunta següent: Es l'ecoturisme una modalitat sostenible i per tant una eina útil per la conservació de la natura i el desenvolupament local?. Alhora també s'han plantejat una sèrie d'objectius principals com: - Estudiar el potencial natural amb el que compten els països de l'àrea d'estudi per assentar l'ecoturisme. Conèixer quines característiques i quina és la situació real dels recursos turístics naturals, és a dir les àrees protegides i si aquestes són adequades per desenvolupar el turisme. - Demostrar si el concepte d'ecoturisme i el que aquest implica és un mite o una realitat i si realment s'està davant d'una modalitat turística sostenible i respectuosa amb l'entorn.- Comprovar si els espais protegits poden ser utilitzats com a destinacions turístiques sense alterar els fins pels quals van ser creats. - El paper i intervenció dels respectius governs nacionals i locals en el procés de planificació i gestió de l'ecoturisme i les polítiques específiques que es duen a terme.- El paper de la població local i dels empresaris tant nacionals com estrangers en aquesta nova modalitat turística. - Examinar els tipus de projectes turístics que ha comportat aquesta modalitat, establir tipologies segons l'origen del capital i les seves característiques. CONCLUSIONSLa recerca i el treball de camp ens ha permès constatar que aquesta modalitat no està sent aplicada correctament, i tot i que hi ha casos concrets que demostren que l'ecoturisme pot suposar tot allò que pretenia en un principi com desenvolupament local i conservació, les experiències negatives cada cop estan prenent més protagonisme sobre tot per la manca de planificació, (entenent aquesta com un buit legal en matèria turística i mediambiental, manca de recursos humans i econòmics, etc.) i per la improvisació. Els resultats obtinguts, conseqüència d'uns models de desenvolupament ecoturístic inapropiats, són de gran utilitat per a d'altres països, que tot just estan començant a incorporar en els seus productes turístics aquesta modalitat, a no caure en els mateixos errors.

L'objectiu central de la tesi és estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantació d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hipòtesi que el desenvolupament local urbà a partir del TAV depèn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part teòrica i segona de més aplicada.Diversos autors han arribat a la conclusió que la relació tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relació de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioeconòmics de les infrastructures de transport, així com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta crítica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusió que el desenvolupament econòmic no és un fet automàtic i que no es poden predir les conseqüències a mig i llarg termini del TAV.El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- és un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexió amb la xarxa local d'actors i territorialització en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinàmica de governance dels actors és primordial, i es divideix en la gestió interna de la xarxa local (projecte local) i la gestió multinivell de les administracions.En base als referents teòrics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Avinyó i Novara, situades respectivament a Espanya, França i Itàlia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes tècnics de la ciutat com els de transport (Posició territorial de la ciutat a partir del TAV, Característiques de l'estació TAV), urbanístics (Model urbanístic a escala municipal/urbana, Model urbanístic a escala de l'estació) i econòmics (Diferents projectes econòmics de la ciutat relacionats amb el TAV). També preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperació en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creació d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinàmica, Àmbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluació del procés i dels resultats del desenvolupament local.Com a conclusió es demostra que el procés de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depèn, en bon part, de la capacitat de governance. Depèn, per un cantó, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratègies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperació per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les característiques d'eficàcia, sostenibilitat, productivitat i equitat. / The central goal of this thesis is to study the processes that allow to achieve a long-term local development of medium-sized towns from the implantation of a great infrastructure like High Speed Train (HST). Is started from the hypothesis that the urban local development from the HST depends on objective factors and on subjective factors (of subjects), some factors that take a particular form in the development of medium-sized towns. The thesis is divided into a theoretical part and a second applied part. Several authors have concluded that the traditional relationship between transport infrastructures and territory departs of some deterministic paradigms, such a cause-effect relation. For this motive, they have criticized the studies of socioeconomic effects of transport infrastructures, as well as the concept of "effect". These criticisms are made as well to the relation between HST and medium-sized towns. Many authors conclude that economic development is not an automatic fact and that consequences of HST can not be predicted in half and long term.Local development from the HST, then, would be related to three main elements. First, we need to understand that city and territory are complex phenomenons and, for this, it is necessary to approach them from the theory of complex systems. Second, the great infrastructure has to become an endogenous resource (interconnection with the local network of actors and territorialisation in the milieu of the city) to contribute to development. Third, dynamics of governance between actors is fundamental. It can be divided into internal management of local network (local project) and multilevel management of administrations.With regard to theoretical referents, a methodology is constructed to estimate the degree of local development that has entailed HST in three medium-sized towns of European Mediterranean arch, Lleida, Avingnon and Novara, placed respectively in Spain, France and Italy. The methodology proposes the study of technical aspects of the city like those of transport (Territorial position of the city in HST system, Characteristics of HST station), urban planning (Municipal urban planning model, Urban planning model at scale of station) and economy (Different economic projects of the city related to HST). It also proposes the study of external organizational aspects (Supra-local agents and their projects, Degree of conflictivity and cooperation between local and supra-local agents) and internal (Capacity of creation of a local project from HST, Agents that participate in local project and their dynamics, Territorial area of projects). Finally it is made an evaluation of process and results on local development.As a conclusion it is demonstrated that process of local development from great transport infrastructures depends, basically, on the capacity of governance. It depends, on one side, on the capacity of local agents to elaborate a development project and to lead some strategies and, on the other side, on the capacity of territorial agents (state, region, local) to create alliances and cooperation to planning the transport infrastructure. Finally, some recommendations are presented to the cities that want to plan the arrival of the HST and want to produce development with characteristics of efficiency, sustainability, productivity and equity.

[ES] La presente investigación es un aporte a la comprensión del abordaje del cambio climático local en Costa Rica, desde un posicionamiento que da un rol fundamental a la participación ciudadana y a la gobernanza climática. El estudio se justifica en la medida que el país definió una Estrategia Nacional de Cambio Climático para el año 2020, en la cual los municipios en análisis han sido parte de la primera experiencia que ha tenido el país de trabajar el tema de cambio climático a nivel local y además con enfoque participativo, implicando a gobiernos locales y diferentes actores sociales (sociedad civil). En este contexto, resultaba de interés analizar si han existido políticas y mecanismos de incentivos para los gobiernos locales y sociedad civil, así como, cuáles son los factores determinantes para fortalecer capacidades locales en el tema de cambio climático y, finalmente, si este tipo de iniciativas contribuyen al desarrollo sostenible local. Este estudio busca, por tanto, contribuir a la sistematización de experiencias de desarrollo local, en particular las relacionadas con procesos de planificación y gestión participativa, en la temática de cambio climático en el nivel local. Para ello se ha llevado a cabo el análisis de tres estudios de caso de municipios de Costa Rica que han emprendido el reto de incorporar en sus agendas locales el tema de cambio climático, con un enfoque participativo, integrando las dimensiones socioambientales, culturales, políticas y económicas. La investigación y análisis de las dimensiones relevantes en los estudios de caso, ha generado un modelo metodológico para iniciativas locales de cambio climático, que integra la perspectiva técnica y la participativa en la construcción de un sistema de indicadores locales que aporten nuevos conocimientos a los procesos de desarrollo local, y contribuyan con un marco de referencia para otras experiencias en el ámbito nacional o internacional. / [CA] La present investigació és una aportació a la comprensió de l'abordatge del canvi climàtic local a Costa Rica, des d'un posicionament que dona un rol fonamental a la participació ciutadana i a la governança climàtica. L'estudi es justifica en la mesura que el país va definir una Estratègia Nacional de Canvi Climàtic per a l'any 2020, en la qual els municipis d'anàlisi han sigut part de la primera experiència que ha tingut el país de treballar el tema de canvi climàtic a nivell local i a més amb enfocament participatiu, implicant governs locals i diferents actors socials (societat civil). En aquest context, resultava d'interés analitzar si han existit polítiques i mecanismes d'incentius per als governs locals i societat civil, així com, quins són els factors determinants per a enfortir capacitats locals en el tema de canvi climàtic, i, finalment, si aquest tipus d'iniciatives contribueixen al desenvolupament sostenible local. Aquest estudi busca, per tant, contribuir a la sistematització d'experiències de desenvolupament local, en particular les relacionades amb processos de planificació i gestió participativa, en la temàtica de canvi climàtic en el nivell local. Per a això s'han dut a terme l'anàlisi de tres estudis de cas de municipis de Costa Rica que han emprés el repte d'incorporar en les seues agendes locals el tema de canvi climàtic, amb un enfocament participatiu, integrant les dimensions socioambientales, culturals, polítiques i econòmiques. La investigació i anàlisi de les dimensions rellevants en els estudis de cas, ha generat un model metodològic per a iniciatives locals de canvi climàtic, que integra la perspectiva tècnica i la participativa en la construcció d'un sistema d'indicadors locals que aporten nous coneixements als processos de desenvolupament local, i contribuïsquen amb un marc de referència per a altres experiències en l'àmbit nacional o internacional. / [EN] This research is a contribution to understanding the approach to local climate change in Costa Rica, from a positioning that gives a fundamental role to citizen participation and climate governance. The study is justified to the extent that the country defined a National Climate Change Strategy for 2020, in which the municipalities under analysis have been part of the country's first experience of working on climate change at the local level and also with a participatory approach, involving local governments and different social actors (civil society). In this context, it is of interest to examine whether there have been policies and incentive mechanisms for local governments and civil society, as well as what are the determining factors for strengthening local capacities in the issue of climate change, and, finally, if such initiatives contribute to local sustainable development. This study therefore seeks to contribute to the systematization of local development experiences, in particular those related to participatory planning and management processes, in the theme of climate change at the local level. To this end, the analysis of three case studies of municipalities in Costa Rica that have undertaken the challenge of incorporating the issue of climate change into their local agendas, with a participatory approach, integrating the socio-environmental, cultural, political and economic dimensions. The research and analysis of the relevant dimensions in these case studies have generated a methodological model for local climate change initiatives, which integrates the technical and participatory perspective in the construction of a system of indicators to provide new knowledge to local development processes, and contribute to a framework of reference for other experiences at the national or international level. / Valerio Hernández, V. (2020). Estrategias locales de lucha contra el cambio climático con enfoque participativo: estudio de casos de la experiencia en Costa Rica, 2011-2018 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/160886