L'essència filosòfica i pràctica sobre l'educació motriu que es reflecteix i materialitza en aquesta tesi és fruit de la reflexió sobre els coneixements que des de 1985 hem après del mestre Francisco Seirul•lo Vargas. El problema d'estudi és el disseny de proves motrius per valorar prioritàriament les capacitats coordinatives en individus de 6 a 12 anys. A partir d'un procés experimental d'avaluació, es van dissenyar un test motriu de coordinació dinàmica general i un test motriu de coordinació dinàmica especial que van ser administrats a nens/es esportistes de 6, 9 i 12 anys, i a nens/es esportistes d'elit de gimnàstica rítmica i artística de 10-12 anys, per comprovar el seu fonament científic. L'anàlisi estadística dels resultats demostra uns nivells satisfactoris de validesa, fiabilitat (objectivitat intra-jutge), objectivitat (objectivitat inter-jutge) i sensibilitat, en els tests motrius de coordinació dinàmica general i de coordinació dinàmica especial. Es conclou que els tests motrius coordinativos proposats posseeixen un fonament científic apropiat, així com unes característiques òptimes de factibilidad i viabilitat; que permeten la variació en cada test dels components motrius, espacials i temporals segons el desenvolupament motriu de cada individu i les seves motivacions i interessos; i que són aplicables de forma efectiva en els àmbits de la recerca de les capacitats motrius i, especialment, en els processos d'auto-avaluació motriu en l'educació física i la iniciació esportiva. / La esencia filosófica y práctica sobre la educación motriz que se refleja y materializa en esta tesis es fruto de la reflexión sobre los conocimientos que desde 1985 hemos aprendido del maestro Francisco Seirul•lo Vargas. El problema de estudio es el diseño de pruebas motrices para valorar prioritariamente las capacidades coordinativas en individuos de 6 a 12 años. A partir de un proceso experimental de evaluación, se diseñaron un test motriz de coordinación dinámica general y un test motriz de coordinación dinámica especial que fueron administrados a niñas/os deportistas de 6, 9 y 12 años, y a niñas/os deportistas de élite de gimnasia rítmica y artística de 10-12 años, para comprobar su fundamento científico. El análisis estadístico de los resultados demuestra unos niveles satisfactorios de validez, fiabilidad (objetividad intra-juez), objetividad (objetividad inter-juez) y sensibilidad, en los tests motrices de coordinación dinámica general y de coordinación dinámica especial. Se concluye que los tests motrices coordinativos propuestos poseen un fundamento científico apropiado, así como unas características óptimas de factibilidad y viabilidad; que permiten la variación en cada test de los componentes motrices, espaciales y temporales según el desarrollo motriz de cada individuo y sus motivaciones e intereses; y que son aplicables de forma efectiva en los ámbitos de la investigación de las capacidades motrices y, especialmente, en los procesos de auto-evaluación motriz en la educación física y la iniciación deportiva. / The philosophical and practical essence on movement education which is reflected and embodied in this thesis is the result of the reflection about the knowledge that we have learned from the professor Francisco Seirul•lo Vargas since 1985. The aim of the study is the design of movement tests to assess primarily coordinative abilities in individuals aged 6 to 12. From an experimental evaluation process, a movement test of general dynamic coordination and a movement test of special dynamic coordination were designed and administered to girls and boys athletes aged 6, 9 and 12, and girls and boys elite athletes of rhythmic and artistic gymnastics aged 10 to 12, to verify its scientific basis. Statistical analysis of the results demonstrates satisfactory levels of validity, reliability (intra-judge objectivity), objectivity (inter-judge objectivity) and sensitivity in the movement tests of general dynamic coordination and special dynamic coordination. It is concluded that coordinative movement tests have given a proper scientific foundation and optimal characteristics of feasibility and viability; allowing motor, spatial and temporal variations in each of the movement tests, based on the motor development of each individual and their motivations and interests; and to be applied effectively in the fields of research of motor skills, and especially in the processes of movement self-evaluation in physical education and sports initiation

En l’esport s’estan incorporant els plantejaments de la formació en base a competències adreçada als tècnics esportius. Les competències professionals estan definint en els diferents àmbits el perfil dels entrenadors encarregats de la formació, entrenament i gestió de l’esport i, en el cas d’aquesta recerca, en el tennis. La Tesi Doctoral té la voluntat de detectar i analitzar quines són les competències professionals de l’entrenador de tennis en general, en funció del nivell d’entrenament en el que treballa (amb jugadors principiants i intermedis, avançats i d’alt rendiment) i en funció del rol que desenvolupa (ajudant d’entrenador, entrenador, entrenador avançat/sènior i màster/expert). Per portar a terme la recerca hem consultat l’opinió a experts responsables de la formació d’entrenadors de federacions de tennis d’arreu del món, de federacions territorials espanyoles i dels oficials de desenvolupament de la Federació Internacional de Tennis, a través d’un qüestionari autoadministrat en línia. Els resultats obtinguts mostren perfils competencials específics, però, amb competències comunes com són les vinculades amb la formació i l’actualització de coneixements, amb la comunicació i amb la planificació de l’entrenament. / En el deporte, se están incorporando los planteamientos de la formación en base a competencias dirigida a los técnicos deportivos. Las competencias profesionales están definiendo en los dferents ámbitos el perfil de los entrenadores encargados de la formación, entrenamiento y gestión del deporte y, en el caso de esta investigación, en el tenis. La Tesis Doctoral tiene la voluntad de detectar y analizar cuáles son las competencias profesionales del entrenador de tenis en general, en función del nivel nivel de entrenamiento en el que trabaja (con jugadores principiantes e intermedios, avanzados y de alto rendimiento) y en función del rol que desempeña (ayudante de entrenador, entrenador, entrenador avanzado / sénior y máster / experto). Para llevar a cabo la investigación hemos consultado la opinión a expertos responsables de la formación de entrenadores de federaciones de tenis de todo el mundo, de federaciones territoriales españolas y de los oficiales de desarrollo de la Federación Internacional de Tenis, a través de un cuestionario autoadministrado en línea. Los resultados obtenidos muestran perfiles competenciales específicos, pero con competencias comunes como son las vinculadas con la formación y la actualización de conocimientos, con la comunicación y con la planificación del entrenamiento. / In sport, new competence based education approaches are being incorporated for the education of sport coaches. Professional competence defines the profile of those coaches in charge of sport education, training and management at different levels and, tennis in particular, in the case of this research. This Doctoral Thesis aims at detecting and analysing the professional competences of the tennis coach in general, in relation to the training level he works with (beginner and intermediate, advanced or top performance players) and depending on his own role (coach assistant, coach, advanced/ senior and master/ expert coach). In order to do this research, we consulted those experts who are responsible for the coaches education in the tennis federations of all the world, the Spanish territorial federations and the Development Officers of the International Tennis Federation, by means of an online self-administered questionnaire. Its findings show specific competence profiles, with common ground competences, that is, those associated to education and knowledge update, communication and coaching planning.

El present estudi te per objecte determinar la importància de les situacions de contacte entre atacant i defensor en relació a les accions motrius d’atac que executa el portador de la pilota a l’handbol masculí de màxim nivell competitiu. Prioritàriament s’analitzen els factors que modifiquen l’acció del portador de la pilota al rebre un contacte, segons la zona del camp en la que es produeix i el tipus de desequilibri causat, i en conseqüència aquells aspectes que incideixen en el seu rendiment. La investigació es centra en l’anàlisi de la totalitat d’encontres d’handbol que els equips participants en la XXXII edició de la Copa del Rei que es va celebrar a Altea en 2007. Partint del desenvolupament d’un marc teòric que descriu les característiques del contacte corporal des de els diferents prismes que permet l’handbol, i amb la utilització de la metodologia observacional com a metodologia específica pel desenvolupament de la investigació, s’ha construït un instrument d’observació i registre ad hoc específic (SOFBOL-contact) per portar endavant la investigació. L’anàlisi de les dades ha aconseguit caracteritzar i quantificar les accions de contacte que reb l’atacant amb pilota de l’adversari durant el partit en relació a diferents variables del joc, que mitjançant la discussió s’han relacionat amb la temporalitat definida per les fases de joc, els diferents espais definits i la contracomunicació o interacció atacant-defensor. Les conclusions d’aquest treball intenten aportar un coneixement més profund de les conductes motrius derivades del contacte i de la seva repercussió en la dinàmica de joc, amb algunes propostes teòriques i pràctiques, per millorar els processos d’entrenament i la seva aplicació en condicions reals de competició. / El presente estudio tiene por objeto determinar la importancia de las situaciones de contacto entre atacante y defensor en relación a las acciones motrices de ataque que ejecuta el portador del balón en el balonmano masculino de máximo nivel competitivo. Prioritariamente se analizan los factores que modifican la acción del portador de balón al recibir un contacto, según la zona del campo en la que se produce y el tipo de desequilibrio causado, y en consecuencia aquellos aspectos que inciden en su rendimiento. La investigación se centra en el análisis de la totalidad de encuentros de balonmano que los equipos participantes en la XXXII edición de la Copa del Rey que se celebró en Altea en 2007. Partiendo del desarrollo de un marco teórico que describe las características del contacto corporal desde los diferentes prismas que permite el balonmano, y con la utilización de la metodología observacional como metodología específica para el desarrollo de la investigación, se ha construido un instrumento de observación y registro ad hoc específico (SOFBOL-contact) para llevar a cabo la investigación. El análisis de los datos ha conseguido caracterizar y cuantificar las acciones de contacto que recibe el atacante con balón del adversario durante el partido en relación a diferentes variables del juego, que a través de la discusión se han relacionado con la temporalidad definida por las fases de juego, los diferentes espacios definidos y la contracomunicación o interacción atacante-defensor. Las conclusiones de este trabajo intentan aportar un conocimiento más profundo de las conductas motrices derivadas del contacto y de su repercusión en la dinámica de juego, con algunas propuestas teóricas y prácticas, para mejorar los procesos de entrenamiento y su aplicación en condiciones reales de competición. / The aim of this study is to determine the importance of contact situations between attacker and defender in relation to the motor actions of the ball carrier at elite level handball. The factors that modify the action of the ball carrier who receives a contact were analyzed depending on the area of the field in which it occurs and the type of imbalance caused, as well as thus aspects that affect performance. The research has been focused on the analysis of the whole competition in the XXXII edition of the Cup held in Altea in 2007. Based on the development of a theoretical framework that describes the characteristics of physical contact from different prisms allowing handball, and the use of observational methodology as a specific methodology for the development of research, we have built a tool observing and recording specific ad hoc (sofbol-contact) to carry out research. The data analysis has characterized and quantified the actions of contact that ball carrier receives from the opponent during the match in relationship with game variables that through discussion have been linked with the phases of the game, the different spaces or the interaction attacking-defender. The findings of this study try to provide a deeper understanding of motor behavior resulting from contact and its effect on the dynamics of the game, with some theoretical and practical proposals to improve the process of training and application in conditions of real competition.

1. Plea of Guilty as a Diversion in Criminal Proceedings 1.1.Abstract The plea of guilty has been one of the most discussed topics polarizing the Czech professional and lay public. In 2019, the plea of guilty celebrated seventh anniversary of its existence in the legal framework of the Czech Republic, but it could be hardly described as "lucky" seven within its existence. What are the reasons for the failure of the plea of guilty is the essential task of this thesis. First of all, the thesis deals with forms of diversions in criminal proceedings and their history. Nevertheless, even after seven years of application practice, the professional community is not in a position to agree whether to place the plea of guilty in diversions in criminal proceedings or whether the institute is so specific that it should be assigned to another group of proceedings or perhaps be perceived entirely independently. Given the not entirely simple process of negotiating the plea of guilty in the environment of the Czech Criminal Procedure Code, the thesis also deals with the individual steps of the negotiation process and the formal and material features of the plea of guilty in general. It also affects all conditions and exceptions related to the plea of guilty so as to specify in which cases the plea of guilty cannot be...

1 Confession and its impact on the criminal proceedings Abstract The aim of this thesis is to provide a comprehensive view of the issue of confession, to characterize this legal concept and describe its importance in matters of substantive and procedural criminal law. For this purpose, the author synthesized the available legal, doctrinal, judicial and other relevant information with her own opinions and considerations de lege ferenda. The content of the thesis is divided into six chapters. The first chapter contains a historical introduction covering the development of confession from the 14th century to the political trials of the 1970s. The second chapter characterizes confession in terms of content and form, focusing on particular requirements for confession and various situations in which it can be made. It also focuses on the legal concept of declaration of guilt, its differences from confession and the mutual relation between the two aforementioned in the light of the recent amendment to the Criminal Procedure Code. The third chapter deals with confession as the evidence and its significance even in case it is revoked or obtained in an inadmissible manner. The fourth chapter deals in more detail with forced confessions, methods of physical and mental pressure on the defendant and presents the results...

Aquesta tesi doctoral té com a finalitat estudiar la identitat dels patinadors urbans de la ciutat de Barcelona. Per a això, s’han determinat les característiques sociodemogràfiques i socioesportives, així com la prevalença de la passió en els patinadors urbans de Barcelona. Igualment, s’han identificat les experiències que caracteritzen la pràctica del patinatge urbà, la relació dels components de la passió amb les experiències dels patinadors urbans i, finalment, s’han analitzat les experiències del patinador urbà en funció de les característiques sociodemogràfiques, socioesportives i de la passió. Es va construir un qüestionari en línia que recollia dades sociodemogràfiques i socioesportives en relació al patinatge urbà, la versió espanyola de l’Escala de la Passió i l'Escala d'Experiències del Patinatge Urbà. El mostreig es va dur a terme a través de la xarxa social Facebook, mitjançant un enviament sistemàtic de missatges sol·licitant la participació dels membres de grups en línia especialitzats en patinatge urbà a Barcelona. Els usuaris van ser convidats a participar a través d'un missatge al mur de cada grup o pàgina, que podia ser compartit. Els resultats mostren que el patinador urbà tipus de Barcelona és un home d'entre 30 i 39 anys que no viu en parella, té estudis superiors i treballa per compte d'altri. A nivell de pràctica, es tracta d'un patinador de nivell intermedi amb experiència d'entre 1 i 5 anys, que dedica entre 1 i 4 hores a la setmana a patinar, principalment en rutes urbanes. Podem dir que els patinadors urbans són esportistes apassionats, amb una elevada passió harmoniosa i menor obsessiva, que experimenten conseqüències positives i de socialització en major mesura que les conseqüències negatives. El patinatge es revela com una eina important d'inclusió, integració i reproducció social que facilita les relacions socials entre els seus practicants apassionats. Aquesta activitat no està exempta de riscos, però els patinadors en tenen bona consciència i la majoria pren mesures de protecció. En el cas de les modalitats que puntuen més alt en passió obsessiva són també aquelles que requereixen d'un grau elevat de nivell tècnic i constància. / Esta tesis doctoral tiene como finalidad estudiar la identidad de los patinadores urbanos de Barcelona. Para tal efecto, se han determinado las características sociodemográficas y sociodeportivas, así como la prevalencia de la pasión en los patinadores urbanos de Barcelona. Igualmente, se han identificado las experiencias que caracterizan la práctica del patinaje urbano, la relación de los componentes de la pasión con las experiencias de los patinadores urbanos y, finalmente, se han analizado las experiencias del patinador urbano en función de las características sociodemográficas, sociodeportivas y de la pasión. Se construyó un cuestionario en línea que recogía datos sociodemográficos y sociodeportivos en relación al patinaje urbano, la versión española de la Escala de la Pasión y la Escala de Experiencias del Patinaje Urbano. El muestreo se llevó a cabo a través de la red social Facebook, mediante un envío sistemático de mensajes solicitando la participación de los miembros de grupos en línea especializados en patinaje urbano de Barcelona. Los usuarios fueron invitados a participar a través de un mensaje en el muro de cada grupo o página, que podía ser compartido. Los resultados muestran que el patinador urbano tipo de Barcelona es un hombre de entre 30 y 39 años que no vive en pareja, tiene estudios superiores y trabaja por cuenta ajena. A nivel de práctica, se trata de un patinador de nivel intermedio con experiencia de entre 1 y 5 años, que dedica entre 1 y 4 horas a la semana a patinar, principalmente en rutas urbanas. Los patinadores urbanos son deportistas apasionados, con una elevada pasión armoniosa y menor obsesiva, que experimentan consecuencias positivas y de socialización en mayor medida que las consecuencias negativas. El patinaje se revela como una herramienta importante de inclusión, integración y reproducción social que facilita las relaciones sociales entre sus practicantes apasionados. Esta actividad no está exenta de riesgos, pero los patinadores tienen buena conciencia de ello y la mayoría toma medidas de protección. En el caso de las modalidades que puntúan más alto en pasión obsesiva son también aquellas que requieren de un grado elevado de nivel técnico y constancia. / This thesis aims to study the identity of urban skaters in Barcelona. To that end, we determined socioesportive & sociodemographic characteristics, as well as the prevalence of passion in urban skaters from Barcelona. We also identified the experiences that characterize urban skating and also analyzed the relationship of the components of passion with the experiences of urban skaters. Finally, we analyzed the experiences of urban skater according to sociodemographic and socioesportive characteristics as well as passion outcomes. We built an online questionnaire that collected sociodemographic and socioesportive data in relation to urban skating. The questionnaire included both the Spanish version of the Passion Scale and the Scale of Urban Skating Experiences. Sampling was carried out through the social network Facebook by a systematic sending of messages, asking members of the urban skating groups in Barcelona to answer them. Users were invited to participate through a message on the wall of each page or group, which could be also shared. The results show that the average urban skater in Barcelona is a man between 30 and 39 not living with a partner, have higher education and work for others. In terms of practice, it is an intermediate skater with experience between 1 and 5 years in skating, which devotes between 1 and 4 hours a week to skate, especially in urban routes. Urban skaters are sport enthusiasts, with high harmonious and less obsessive passion, experiencing positive consequences and getting better socialization in a greater extent than the negative effects. Skating is revealed as an important tool for inclusion, integration and social reproduction that facilitates social relations among its passionate practitioners. This activity is not free of risks, but the skaters showed good conscience of them, and most of them take protective measures. The modalities that score higher on obsessive passion are also those that require a high degree of technical level and perseverance.

La investigació porta per nom “COSSOS QUE PARLEN. El llenguatge invisibilitzat de la Dansa en l’Ensenyament Obligatori” i es qüestiona cóm, sent el cos la part del nostre ésser amb la que ens mostrem a la societat i que ens avança front a la mirada dels i les altres -provocant la imatge que reflectim-, està absent com a eina comunicativa i com a llenguatge expressiu i artistic dintre de l’ensenyament obligatori. La investigació naix de les inquietuds de la doctoranda per apropar l’alumnat a la consciència i vivència del seu cos; de la preocupació pels estereotips que els mitjans de comunicació estan exercint sobre els cossos adolescents i de la gran contribució que des de la dansa es pot fer a l’ensenyament obligatori envers una educació que contemple el cos com llenguatge expressiu i comunicatiu. En la investigació també s’indaga sobre el concepte d’identitat i, a partir de la concepció que els i les joves tenen sobre la seua construcció, s’analitzen pràctiques educatives realitzades a l’institut al voltant del treball corporal i la dansa, per a poder extreure els elements identitaris que la dansa pot aportar, des de l’educació, als i les adolescents. De manera complementària a l’emmarcament teòric es realitza un recorregut pel context normatiu a fi de veure quina és la presència de la dansa en els currículums oficials d’ensenyament secundari obligatori al nostre estat i a la Comunitat Valenciana. A més, es mostra una comparativa amb altres currículums europeus i presenta experiències educatives on la dansa està contemplada com assignatura específica en l’ensenyament obligatori, com és el cas de Canadà, Mèxic i Argentina. Metodològicament s’ha abordat des d’una opció de pluralisme metodològic que contempla la Investigació-Acció, la Investigació Basada en les Arts (IBA) i l’aproximació etnogràfica i autoetnogràfica. Els resultats de la investigació mostren com la majoria de l’alumnat destaca les aportacions positives que han experimentat amb la pràctica de la dansa i valora la seua presència en l’ensenyament obligatori. Expressen que s’han sentit agust i que han notat progressos en el desenvolupament de l’expressivitat corporal que els han dut a millorar també les seues relacions afectives. L’alumnat que ha pogut practicar la dansa durant més temps reivindica temps i espais dintre del currículum per a la seua pràctica. Entre les principals conclussions del treball realitzat destaca el fet que entre els canvis que s’han donat en l’alumnat alguns tenen a veure amb allò̀referent a la seua pròpia persona (estats d’ànim, predisposicio per a ballar i preparació per enfrontar aspectes de la seua vida) mentre que per a que s’hagen donat els altres (aportacions que els fa la participació en diferents esdeveniments) ha fet falta passar per un procés viscut des del col·lectiu. Les de l’alumnat han estat experiències que han propiciat els dos tipus d’identitat, la individual i la col·lectiva.

La tesi que presentem és una descripció rigorosa de la vida escènica de la ciutat de Tarragona durant el període comprès entre els anys 1864 i 1880. De manera més concreta, posa especial atenció a les manifestacions del teatre català partint d’una aproximació polièdrica al fenomen de l’espectacle. En aquest sentit, s’allunya d’una visió centrada exclusivament en dramaturg/text i el seu context històric i literari i analitza, a més, els espais que empararen els espectacles, així com els intèrprets que van donar-los vida. La metodologia seguida ha estat, més enllà de la recerca en fons històrics, biblioteques i altres centres de documentació, el buidatge sistemàtic dels fons hemerogràfics locals, material bàsic en el capítol dedicat a l’anàlisi de la cartellera. L’objectiu principal que perseguim és ubicar la realitat teatral tarragonina vuitcentista dins de la realitat teatral del conjunt de l’àrea catalanòfona, i entendre com es van rebre i assimilar diversos canvis en la dinàmica espectacular del Dinou. A diferència de la resta d’àmbits estudiats, el període temporal de l’anàlisi de la cartellera és volgudament restringit. Aprofundeix en un dels estadis més significatius del procés pel qual els escriptors i, en especial, els dramaturgs van assumir que el català no només era llengua de tribu, sinó que també era llengua de polis, prenent els mots de Joaquim Mallafrè. Així, a partir de la dècada dels 60 i amb el detonant de l’èxit de Frederic Soler als teatres d’estiu del passeig de Gràcia (1864), es depassa l’estadi del sainet cap a formes dramàtiques de més volada (BACARDIT I GIBERT 2003: 108) i es consolida una cultura popular en català. / La tesis es una descripción rigurosa de la vida escénica de la ciudad de Tarragona durante el periodo comprendido entre los años 1864 y 1880. De manera más concreta, pone especial atención a las manifestaciones del teatro catalán partiendo de una aproximación poliédrica al fenómeno del espectáculo. En este sentido, se aleja de una visión centrada exclusivamente en el dramaturgo/texto y su contexto histórico y literario y analiza, además, los espacios que ampararon los espectáculos, así como los intérpretes que les dieron vida. La metodología seguida ha sido, más allá de la investigación en fondos históricos, bibliotecas y otros centros de documentación, el vaciado sistemático de los fondos hemerográficos locales, material básico en el capítulo dedicado al análisis de la cartelera. El objetivo principal que perseguimos es ubicar la realidad teatral decimonónica de Tarragona dentro de la realidad teatral del conjunto del área catalanohablante, i entender cómo se recibieron y asimilaron diferentes cambios en la dinámica espectacular del siglo XIX. A diferencia del resto de ámbitos estudiados, el periodo temporal del análisis de la cartelera está restringido a propósito. Profundiza en uno de los estadios más significativos del proceso por el cual los escritores y, en especial, los dramaturgos, asumieron que el catalán no solo era lengua de tribu, sino que también era lengua de polis. Así, a partir de la década de los 60 y con el detonante del éxito de Frederic Soler en los teatros de verano del Barcelona (1864), se superó el estadio del sainete hacia formas dramáticas de más envergadura y se consolidó una cultura popular en catalán. En definitiva, esta tesis es una contribución al estudio de la escena decimonónica catalana que parte de este estadio concreto y de una perspectiva local, y que se amplía a lo largo del siglo y el territorio. / This thesis is an accurate description of the theatrical life in Tarragona between 1964 and 1880. More specifically, it focuses on the Catalan dramatic performances starting from a polyhedric approach to the artistic event. Accordingly, our vision is not centred exclusively on the playwright/play and its historical and literary context, but also analyses the spaces in which they were performed and the performers who brought them to life. The methodology followed for the study, beyond the research on historical collections, libraries and other documentation centres, has been the systematic extraction of the local newspaper archives, fundamental data in the chapter regarding the billboard analysis. The major objective of this study is to place the Tarragona’s nineteenth-century theatrical life within the context of the theatrical life in the whole Catalan-speaking area and understand how different changes on the performing arts during this period were received and assimilated. In contrast with the rest of the studied subjects, the billboard analysis covers a deliberately limited period of time. This part goes more deeply into the phase of the process in which the writers, and particularly the playwrights, assumed the fact that the Catalan language was not just language of the tribe but also city language, in the words of Joaquim Mallafrè. Thus, since the 1860s and alongside the tipping point of Frederic Soler’s success in the Passeig de Gràcia summer theatres (1864), the sainet stage is left behind for higher dramatic forms (BACARDIT I GIBERT 2003: 108) and a folk culture in Catalan language is consolidated.

“L’esport te el poder de transformar el mon. Te el poder d’inspirar, d’unir a la gent com poques altres coses”. Aquestes paraules de Nelson Mandela, serveixen per prendre consciència sobre el moment en el qual vivim, moment al qual es parla molt sobre la pràctica esportiva dels ciutadans, sobre els seus hàbits esportius, i sobre cultura esportiva en general. També es valora de manera important la relació entre l’esport i molts altres aspectes vitals en la nostra societat d’avui com la salut, la economia, la cohesió social, la educació, el turisme, la cultura, l’urbanisme, etc. Aquesta investigació pretén abordar la qualitat dels serveis esportius municipals, contrastant les percepcions que d’ells tenen els planificadors, els gestors i els receptors, basant-se en dimensions i indicadors comuns en tots ells, pretenent poder comparar entre diferents municipis, sigui quina sigui la seva dimensió, característiques, etc. També pretén ser una eina extrapolable a qualsevol altre servei públic. / “El deporte tiene el poder de transformar el mundo. Tiene el poder de inspirar, de unir a la gente como pocas otras cosas”. Estas palabras de Nelson Mandela, sirven para tomar consciencia sobre el momento en que vivimos, momento en el que se habla mucho sobre la práctica deportiva de los ciudadanos, sobre sus hábitos deportivos, y sobre cultura deportiva en general. También se valora de manera importante la relación entre el deporte y muchos otros aspectos vitales en nuestra sociedad de hoy como la salud, la economía, la cohesión social, la educación, el turismo, la cultura, el urbanismo, etc. Esta investigación pretende abordar la calidad de los servicios deportivos municipales, contrastando las percepciones que de ellos tienen los planificadores, los gestores y los receptores, basándose en dimensiones e indicadores comunes en todos ellos, pretendiendo poder comparar entre diferentes municipios, sea cuál sea su dimensión, características, etc. También pretende ser una herramienta extrapolable a cualquier otro servicio público. / "Sport has the power to transform the world. It has the power to inspire, to unite people like few other things". These words of Nelson Mandela, used to be conscious about the time we live in, time when there is much talk about the sport of citizens about their exercise habits, culture and sports in general. Is also valued significantly the relationship between sport and many other vital aspects in our society today such as health, the economy, social cohesion, education, tourism, culture, urban planning, etc. This research aims to address the quality of municipal sports services, contrasting perceptions of them have planners, managers and receivers, based on dimensions and common indicators in all of them, trying to compare different municipalities, whatever their size, characteristics, etc. It also aims to be a tool extrapolated to any other public service.

Les persones amb la síndrome de Down (SD) presenten alteracions musculars i esquelètiques del peu, així com una hipotonia muscular general i una lentitud en els moviments. Sovint tenen variacions funcionals i de l’equilibri. Objectius: L’objectiu principal d’aquest projecte va ser valorar el contacte plantar i l’equilibri en situacions de bipedestació estàtica en adults joves amb la SD, abans i després d’aplicar un programa de dansa de 18 setmanes. Els objectius secundaris van consistir en: a) validar i fiabilitzar un instrument per avaluar l’empremta plantar en la població general i en persones amb la SD; b) descriure i classificar el tipus d’empremta plantar en la població amb la SD i comparar amb el grup control (GC); c) dissenyar un programa d’activitat física (AF) basat en exercicis de dansa; d) aplicar el programa en els dos grups d’estudi i comparar l’empremta plantar; e) avaluar els paràmetres relatius al centre de pressió (center of pressure, COP), l’àrea d’oscil·lació, l’amplitud de moviment (range of movement, ROM) en sentit anterior-posterior (AP), medial-lateral (ML) i màxim desplaçament, i les freqüències AP i ML, comparant els dos grups; f) comparar els paràmetres de manteniment de la postura estàtica amb els ulls oberts (UO) i els ulls tancats (UT) a cada grup; g) comparar els paràmetres cinètics del COP abans i després d’aplicar el programa a cada grup; h) comparar tots els paràmetres (entre els UO i els UT; entre el preentrenament i el postentrenament) entre els dos grups d’estudi. Hipòtesi: L’aplicació d’un programa d’AF basat en exercicis de dansa durant 18 setmanes aporta millores en l’equilibri i el control de la postura en els adults joves amb la SD. Metodologia: Es van enregistrar les empremtes en bipedestació estàtica mitjançant un podoscopi òptic simple (llum directe, cromat 220 V, 60x45x33 cm). Es va utilitzar el programari Photoshop CS5 (Adobe Systems Inc, San Jose, Califòrnia). Després d’un procés de validació, van ser avaluades i classificades a partir dels índexs podomètrics. El programa de dansa va ser inclòs en el pla d’estudis de l’AF per a tots dos grups. Els registres de l’equilibri i els paràmetres del COP van realitzar-se en una plataforma de forces (AMTI-USA model SGA6-4, número 3711) durant 30 segons en bipedestació estàtica amb els UO i els UT abans i després del programa de dansa. Resultats: Van ser analitzades 86 petjades de 43 participants, 22 persones amb la SD (discapacitat intel·lectual (DI) lleu i moderada, edat 24.31 [4.97] anys), i 21 GC (sense DI, edat 20.24 [1.92] anys). Per a l’avaluació dels paràmetres del COP i de l’equilibri amb els UO i els UT es van avaluar 11 individus amb la SD i 11 del GC abans i després del programa de dansa. L’anàlisi de l’empremta plantar amb el Photoshop CS5 es va mostrar fiable i vàlida per a les persones amb la SD i sense. Les persones amb la SD van presentar un tipus de peu pla i/o pronador i el GC un peu cau. En la comparació intragrup preentrenament i postentrenament no hi va haver diferències. Els resultats de l’equilibri van mostrar: a) amb els UO, els individus amb la SD oscil·len més que el GC sobretot quant als paràmetres d’amplitud i no tant en els de freqüències d’oscil·lació; b) després de l’entrenament s’observen menys diferències entre els dos grups i persisteixen només quant al ROM ML i l’àrea d’oscil·lació; c) amb els UT les diferències entre grups són només en l’amplitud AP i l’àrea d’oscil·lació, però després de l’entrenament s’accentuen aquestes diferències; d) en la comparació intragrup s’ha observat que el GC oscil·la més amb els UT en direcció AP, però aquesta diferència desapareix després de l’entrenament; e) en el grup amb la SD la condició visual no fa variar cap paràmetre abans de l’entrenament, però després de l’entrenament l’oscil·lació AP és menor amb els UO que amb els UT; f) en mesurar els canvis preentrenament i postentrenament en cada grup, només ha destacat una àrea d’oscil·lació més petita amb els UT en el GC. Conclusions: Els adults joves amb la SD mostren un contacte plantar i un control postural diferents. Els nostres resultats suggereixen que un programa d’AF basat en la dansa pot millorar alguns aspectes de l’equilibri estàtic, sobretot en l’aspecte d’aprofitament de la informació visual. / Las personas con Síndrome de Down (SD) presentan alteraciones músculares y esqueléticas del pie, así como una hipotonía muscular general y una lentitud en los movimientos. Frecuentemente presentan variaciones funcionales y del equilibrio. Objetivos: El objetivo principal de este proyecto fue valorar el contacto plantar y el equilibrio en situaciones de bipedestación estática en adultos jóvenes con SD, antes y después de aplicar un programa de danza de 18 semanas. Los objetivos secundarios consistieron en: a) validar y fiabilizar un instrumento para evaluar la huella plantar en población general y en persones con SD; b) describir y clasificar el tipo de huella plantar en la población con SD y comparar con el grupo control (GC); c) diseñar un programa específico de actividad física (AF) basado en ejercicios de danza; d) aplicar el programa en los dos grupos de estudio y comparar la huella plantar; e) evaluar parámetros relativos al centro de presión (center of pressure, COP), área de oscilación, amplitud de movimiento (range of movement, ROM) en sentido anterior-posterior (AP), medial-lateral (ML) y máximo desplazamiento, y las frecuencias AP y ML, comparando las dos grupos; f) comparar los parámetros de mantenimiento de la postura estática con los ojos abiertos (OA) y los ojos cerrados (OC); g) comparar los parámetros cinéticos del COP antes y después de aplicar el programa a cada grupo; h) comparar todos los parámetros (entre los OA y los OC; entre el preentrenamiento y el postentrenamiento) entre los dos grupos de estudio. Hipótesis: La aplicación de un programa de AF basado en ejercicios de danza durante 18 semanas aporta mejoras en el equilibrio y el control de la postura en los adultos jóvenes con SD. Metodología: Se registraron las huellas en bipedestación estática mediante un podoscopio óptico simple (luz directa, cromado 220 V, 60x45x33 cm). Se utilizó el programa Photoshop CS5 (Adobe Systems Inc, San Jose, Califòrnia). Después de un proceso de validación, fueron evaluadas y clasificadas a partir de los índices podométricos. El programa de danza fue incluido en el plan de estudios de AF para los dos grupos. Los registros del equilibrio y los parámetros del COP se realizaron en una plataforma de fuerzas (AMTI-USA modelo SGA6-4, número 3711) durante 30 segundos en bipedestación estática con los OA y los OC antes y después del programa de danza. Resultados: Fueron analizadas 86 huellas de 43 participants, 22 persones con SD (discapacidad intelectual (DI) leve y moderada, edad 24.31 [4.97] años), y 21 GC (sin DI, edad 20.24 [1.92] años). Para la evaluación de los parámetros del COP y del equilibrio con OA y OC se evaluaron 11 individuos con SD i 11 GC antes y despúes del programa de danza. El análisis de la huella plantar con el Photoshop CS5 se mostró fiable y válido en las personas con y sin SD. Las personas con SD presentaron un tipo de pie plano y/o pronador y el GC un pie cavo. En la comparación intragrupo pre y postentrenamiento no hubieron diferencias. Los resultados del equilibrio mostraron: a) con los OA, los individuos con SD oscilan más que el GC sobretodo en cuanto a los parámetros de amplitud y no tanto en las frecuencias de oscilación; b) después del entrenamiento se observan menos diferencias entre los dos grupos, persistiendo solo el ROM ML y el área de oscilación; c) con los OC las diferencias entre grupos son sólo en la amplitud AP y área de oscilación, pero después del entrenamiento se acentúan estas diferencias; d) en la comparación intragrupo se ha observado que el GC oscila más con los OC en dirección AP, pero esta diferencia desaparece después del entrenamiento; e) en el grupo con SD la condición visual no hace variar ningún parámetro antes del entrenamiento, pero después del entrenamiento la oscilación AP es menor con los OA que con los OC; f) al medir los cambios preentrenamiento y postentrenamiento en cada grupo, sólo se ha observado un área de oscilación más pequeña con los OC en el GC. Conclusiones: Los adultos jóvenes con SD muestran un contacto plantar y un control postural diferentes. Nuestros resultados sugieren que un programa de AF basado en danza puede mejorar algunos aspectos del equilibrio estático, sobretodo en el aspecto de aprovechamiento de la información visual. / Individuals with Down syndrome (DS) have musculoskeletal alterations of the foot structure and general hypotonia and slowness of movement. They often present difficulties in muscle function and balance. Objective: The main objective of this project was to evaluate plantar contact and balance during static standing in young adults with DS before and after an 18-week dance program. Other objectives were: a) to test the reliability and validity of an instrument for evaluating the footprint in general populations and in people with DS; b) to evaluate and classify footprints in people with DS and to compare them with a control group (CG); c) to design a specific physical activity (PA) program based on dance exercises; d) to implement the program with both study groups and compare their foot plant; e) to assess parameters relative to center of pressure (COP), sway area, range of motion (ROM) in anterior-posterior (AP) and medial-lateral direction (ML), maximum displacement and the AP and ML frequencies in both groups; f) in each group, to compare the parameters when maintaining static stance with opened eyes (OE) and closed eyes (CE); g) in each group, to compare the kinetic parameters before and after training; h) to compare all parameters (baseline, EO vs EC, and pre-posttraining) between the two study groups. Hypothesis: The implementation of an 18-week PA program based on dance improves balance and postural control in young adults with DS. Method: Static bipedal footprints were recorded using a simple optical chromed podoscope (direct light, 220 V, 60x45x33 cm). They were evaluated and classified through podometric indexes, using Photoshop CS5 program (Adobe Systems Inc, San Jose, California), after a validation process. The dance program was included as part of the regular PA curriculum for both groups. For the assessment of the 30-second balance test and the COP parameters (OE and CE) before and after the dance program, a force platform (AMTI-USA model SGA6-4, number 3711) was used. Results: 86 footprints were analyzed from 43 participants, 22 individuals with DS with low to moderate intellectual disability (ID) (mean age 24.31 [4.97] years) and 21 CG participants without ID (mean age 20.24 [1.92] years). Balance and COP parameters were evaluated (OE and CE) in 11 individuals with DS and 11 CG before and after the dance program. The footprint analysis using the Photoshop CS5 was reliable and valid for people with and without DS. Participants with DS had a flat and/or pronated foot and CG participants presented peus cavus. When comparing intragroup pre and post-training foot plant, no differences were found. Balance results showed: a) DS participants swayed significantly more in ROM parameters than in frequencies of sway than the CG with OE; b) after the dance training, differences appear only in ML ROM and postural sway, but not significantly; c) with CE the groups differed only in AP range and area of sway, but these differences increased after the dance training; d) in the intragroup comparison, it was observed that the CG with CE swayed more in the AP direction; this difference disappeared after the program; e) in the group with DS, visual condition did not affect any parameter before the dance training; but after the program, AP sway was less when OE; f) in the pre- and post-training intragroup comparison, the only significant change observed was a smaller area of sway with CE in the CG. Conclusions: The group of young adults with DS and the CG showed different plantar contact and postural control. Our results suggest that a program of PA based on dance training improves certain balance parameters, particularly considering the use of visual information, in both study groups.