Tesi que té com a tema central l'estudi de les formes de poder revolucionari sorgides localment a tot Catalunya durant l'estiu de 1936 com a expressió, tant de la crisi de l'aparell d'Estat republicà, com de la resposta popular a l'aixecament militar. La investigació aborda el problema del Poder durant els primers mesos de la guerra civil i la seva relació amb els esdeveniments revolucionaris, i mostra, a partir d'una exhaustiva utilització de fonts arxivístiques -algunes d'elles inèdites pels investigadors-, hemerogràfiques i bibliogràfiques, les claus que facilitaren l'enfonsament de bona part de l'aparell d'Estat a Catalunya, representat per les institucions del Govern autònom, i el sorgiment d'un poder revolucionari certament atomitzat, però de naturalesa diferent al poder legal, així com els factors que influïren i destacaren en la seva eliminació i en el procés posterior de recuperació institucional.La tesi aborda igualment l'estudi en particular d'alguns dels elements que acompanyaren la situació coneguda com de doble poder: la "pugna" entre el Govern de la Generalitat i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, la realitat de la discussió interna dins el moviment llibertari en relació al problema del Poder, i l'anàlisi de com operà localment la tendència a constituir organismes al marge dels poders legals que, d'altra banda, acabarien exercint el poder durant el seu període d'existència, a vegades amb el concurs de les autoritats legals i, sovint, sense aquest concurs. Així, a partir de l'estudi de les formes o variants que adoptà el poder revolucionari a escala local -com sorgí, com actuà, com evolucionà i què representà- i de les seves característiques, similituds i diferències, s'analitza el fenomen representat pels diferents Comitès Revolucionaris que funcionaren per tot Catalunya -inclòs el Comitè Central de Milícies Antifeixistes-, a partir d'una doble perspectiva: en relació a les organitzacions, partits i sindicats, que en formaren part, i en relació a l'Estat, es a dir, en relació a les autoritats legals, tant pel que fa a les institucions, com pel que fa a les persones que en un moment determinat o en un lloc determinat, representaren o simbolitzaren el poder legal. L'anàlisi es complementa amb l'estudi de les lluites polítiques que mantingueren la reraguarda catalana en continua agitació fins gairebé mitjans de 1937, i la relació que aquestes guardaren amb el procés de crisi i recomposició de l'Estat, amb especial atenció al paper jugat per la Junta de Seguretat Interior. En aquesta línia, s'aborden alguns dels aspectes que exemplificaren la situació: per exemple, la resistència a escala local a acceptar les disposicions del Govern de la Generalitat dictades a l'octubre de 1936, que dissolien els Comitès Revolucionaris i obligaven a reorganitzar els Ajuntaments amb una composició que traslladava la fórmula "antifeixista" de representació política a tots els municipis catalans; o la gènesi de la figura política dels "incontrolats", emmarcada dins la campanya per la recuperació de tota l'autoritat pel Govern de la Generalitat i per la reorganització dels serveis d'Ordre Públic, que portaria al trànsit de l'ordre revolucionari existent durant els primers mesos, a l'ordre republicà o antifeixista que s'establiria finalment amb la dissolució de les Patrulles de Control i l'eliminació del poder armat dels anarquistes; o l'evolució que experimentà des del punt de vista de l'hegemonia política, l'opció del populisme interclassista que caracteritzà tota l'etapa de la Catalunya autònoma, envers l'antifeixisme del període de la guerra i la revolució, amb la natural incidència en el paper que passarien a exercir els partits que millor representaren aquestes opcions, l'ERC i el PSUC respectivament. / A thesis that has as its central theme the study of forms of revolutionary power that locally arose all over Catalonia during the summer of 1936 as an expression not only of the systems of the Republican State, but also of the people's response to the military rising. The investigation covers the problem of power during the first months of the civil war and its relation with revolutionary developments, and shows, through the exhaustive use of Newspaper library and bibliographical archived sources - some of which unseen before by investigators - the key that led to the collapse of a great part of the Catalan State system, represented by the autonomous Government institutions, and the rising of a certainly disperse revolutionary power, but naturally different to legal power, as well as the factors that influenced and stood out in its elimination and in the posterior process of institutional recovery. The thesis also equally covers the study in particular of some of the elements that accompanied the situation known as double power: the "fight" between The Government of the Generalitat and the Central Antifascist Militias Committee, the reality of the internal argument in the freedom movement in relation to the problem of power, and the analysis of how they operated locally with the tendency to constitute organisms separate from the legal power that, on one hand, would end up having power during their period of existence, at times with the concordance of the legal authorities and, at times, without. In that way, from the study of the forms or variants that the revolutionary power adopted on a local scale - how they arose, how they acted, how they evolved and what they represented - and of their characteristics, similarities and differences, the phenomenon represented by the different revolutionary committees that operated all over Catalonia - including the Central Antifascist Militias Committee - were analysed, from a double perspective: in relation to the organisations, parties and unions, in which they formed part, and in relation to the State, that is to say, in relation to the legal authorities, not only for what the institutions did, but also for what the people that at a determined moment or in a determined place, representing or symbolising legal power did. The analysis is complemented with the study of the political struggles that occurred during the Catalan rearguard in continuous stirrings until nearly the middle of 1937, and the relation of these which they kept up with the process of the crisis and re-composition of the State, with special attention paid to the role played by the Home Security Council. Along this line, some of the aspects that exemplify the situation are covered: for example, the resistance on a local scale to accept the position of the Government of the Generalitat as ordered in October 1936, that dissolved the revolutionary committees and forced a reorganisation of the councils with a composition that moved the "antifascist" formula of political representation to all Catalan municipalities; or the genesis of the political figure of the "out of control", within the framework of the campaign for the recovery of total authority on the part of the Government of Catalonia and for the reorganisation of the Public Order services, that would bring about change from the revolutionary order that existed during the first months, to the Republican or antifascist order that would finally establish with the dissolving of the Control Patrols and the elimination of armed anarchist power; or the evolution that was experienced from the political hegemony, of the option of inter-class populism that characterised the period of an autonomous Catalonia, facing the period of the war and revolution, with the natural incidence in the role carried out by the parties that best represented these options, l'ERC and the PSUC respectively.

La interpretació dual del temps impregna tots els àmbits de la civilització occidental. La distinció entre un món fenomènic i una realitat transcendent que el fonamenta ha portat a cercar un sentit més enllà del temps i de la terra. Una manera de percebre i de pensar que, convertint el món en un objecte, ha alienat l'ésser humà de la seva pròpia naturalesa. Panikkar proposa pensar des la no-dualitat i la interdependència, per tal de superar les tendències monistes i dualistes que han configurat la percepció del món. Considera que la filosofia actual ha de respondre al repte d'articular una nova cosmología, una visió sencera de la realitat d'acord amb la consciència contemporània. La seva proposta porta implícita com a pressuposit metodològic la interpretació de la cosmología com experiencia unitària i inmediata del món, així com la condició mítica de tot saber. Aquest punt de partida li permet construir una filosofia oberta que no exclou cap forma d'aproximació a la veritat. El no-dualisme és una perspectiva no-dialèctica que emfatitza la relacionalitat. Implica el reconeixement que no és posible reduir la realitat a un sol principi, ni tampoc abarcarla totalment. Des d'aquesta perspectiva la paradoxa entre temps i eternitat, es presenta com un problema de percepció. Un problema que podem modificar si aprenem a no objectivar la realitat sinó a mirar-la des de la xarxa d'interrelacions que la constitueixen. Si suprimim la distància entre temps i eternitat percebem que el món fenomènic és absolut: 1. Els dos aspectes del temps són reals i inseparables. La paraula tempiternitat designa la seva interrelació. La identitat de ser i temps. I apunta a la necessitat de retornar el temps a les coses i a percebre en el seu passar allò que no cambia. Així ens adonem que l'etern no és incompatible amb el canvi. 2. No estem en el temps, sinó que som temps. Som la transformació mateixa. Aquest és el sentit de la noció ésser-temps de Dôgen i de la paraula tempiternitat de Panikkar. No hi ha temps en ell mateix on succeeixen les coses. No hi ha causalitat lineal d'un esdeveniment a un altre. El temps no és una entitat objectiva on els esdeveniments poden arribar amb retard o acelerar-se. "El temps és la vida de l'ésser". Cada esdeveniment, enlloc de ser el desenvolupament d'una potencialitat latent, o la consequència d'una causa pasada, és complet en ell mateix, té sentit en ell mateix. Aquest ser-temps implica l'alliberament del temps com a condicionant del qual volem fugir. I modifica l'orientació de la conciencia que, deixant d'esperar el futur, dirigeix l'atenció a l'ara.3. La identitat ser-temps té com a implicacions fonamentals: la no-substancialitat, el dinamisme i la reciprocitat, com a característiques últimes de la realitat. Panikkar recull la dimensió cosmològica que aporta el buddhisme fent extensible aquesta noció a tots els éssers vius i a totes les dimensions de la realitat. Del caràcter dinàmic i obert de la interrelació ser-temps, se'n deriva una cosmovisió sencera i al mateix temps, plural. 4. La interacció entre temps i eternitat es designa en l'obra tardana de Panikkar amb la noció de ritme. El ritme de l'ésser, expressa la dinàmica canvi-permanència, així com el carácter no-lineal, no teleològic, ni circular del temps. El ritme és la metáfora d'una cosmología no basada en la repetició ni en la visió lineal teleològica. Permet pensar la realitat present en cada moment, completa en ella mateixa i autocreadora. Un constant plegar-se i desplegar-se de la realitat, utlizant la metáfora de Bohm, que ens permitira dir que el temps és l'estructura rítmica de l'univers. Proposar una cosmología basada en la interdependència no significa voler imposar una ordenació determinada del temps i de l'espai a les demés cultures; sinó designar la necesaria pluralitat de visións del món, vinculades pel fet de compartir el temps de la terra i la conciencia comunes. Una manera de respondre filosòficament al pluralisme cultural sense que això signifiqui una pèrdua de sentit ni de valor.

En aquest treball es defineix el concepte de generador additiu de t–normes i de t–conormes discretes. S’hi estableixen resultats generals sobre la generació additiva de disjuncions i les caracteritzacions dels generadors de les t–conormes bàsiques. Es planteja un algorisme per a decidir quan una disjunció és additivament generable, basat en l’algorisme Gamma de la teoria de convexitat. S’estudia la relació que hi ha entre la generació additiva amb la suma ordinal i amb l’anidament. S’introdueixen els conceptes de generador concau i generador convex. S’estudia la generació additiva de les disjuncions i les t–conormes suaus i bivalents sobre L*. S’insisteix amb l’aplicabilitat de la generació additiva quan es tracta de manejar la condició de T–transitivitat per a relacions d’indistingibilitat discretes. Finalment, s’estudia la relació que hi ha entre la generació additiva d’una t–conorma S i les propietats de l’S–implicació corresponent. Amb motiu de les propietats d’ordre i modus ponens generalitzat, es defineixen els generadors mixtos