[ES] Las empresas adoptan prácticas de RSE en el ámbito institucional para cumplir con normas y expectativas sociales y ambientales, lo que les ayuda a controlar la presión institucional y mantener la legitimidad. Sin embargo, existe la amenaza del "greenwashing" y "bluewashing", donde las empresas adoptan estas prácticas de forma superficial y en ocasiones engañosas para mejorar su imagen sin un compromiso real. El "bluewashing", es un concepto poco discutido, implica comportamientos cuestionables de las empresas que intentan mostrarse responsables en aspectos sociales. En ese sentido, esta tesis entrega un aporte para disminuir el vacío que existe en el conocimiento de este tema, profundizando en su definición y medición mediante la propuesta de dos metodologías de medición de índices de "bluewashing". El índice interno entrega una evaluación del bluewashing desde la perspectiva de las empresas. El índice de bluewashing externo por su parte, mide el comportamiento de las empresas comparando las acciones que éstas declaran con demandas judiciales ejercidas por los stakeholders en contra de las empresas. Los resultados de la medición interna muestran que muchas empresas expresan preocupación por la comunidad, los recursos humanos y los proveedores, pero realizan pocas acciones significativas en estos ámbitos. La medición desde la perspectiva externa indica que las empresas tienen un peor comportamiento en lo que respecta a los recursos humanos y a los clientes. / [CA] Les empreses adopten pràctiques de RSE en l'àmbit institucional per a complir amb normes i expectatives socials i ambientals, la qual cosa els ajuda a controlar la pressió institucional i mantindre la legitimitat. No obstant això, existix l'amenaça del "greenwashing" i "bluewashing", on les empreses adopten pràctiques superficials i en ocasions enganyoses per a millorar la seua imatge sense un compromís real. El "bluewashing", és un concepte poc discutit, implica comportaments qüestionables d'empreses que intenten mostrar-se responsables en aspectes socials. En eixe sentit, esta tesi entrega una aportació que disminuïsc el buit que existix en el coneixement d'este tema, aprofundint en la seua definició i mesurament mitjançant dos metodologies de medicació d'índexs per al "bluewashing". L'índex intern lliurament una avaluació del bluewashing des de la perspectiva de les empreses. L'índex de bluewashing extern per part seua, mesura el comportament de les empreses comparant les accions que estes declaren amb demandes judicials exercides pels stakeholder en contra de les empreses. Els resultats des del mesurament intern mostren que moltes empreses expressen preocupació per la comunitat, els recursos humans i els proveïdors, però realitzen poques accions significatives en estos àmbits. El mesurament des de la perspectiva externa indica que les empreses tenen un pitjor comportament pel que fa als recursos humans i als clients. / [EN] The adoption of CSR practices at the institutional level by companies is motivated by the need to meet social and environmental standards and expectations. This helps them to manage institutional pressure and maintain legitimacy. However, there is a risk of "greenwashing" and "bluewashing". Greenwashing involves the adoption of superficial and sometimes misleading practices by companies to improve their image without real commitment. Bluewashing, a concept that has received little attention, involves questionable behaviour by companies trying to portray themselves as socially responsible. In this context, this thesis contributes to the reduction of the existing knowledge gap on this issue by deepening its definition and measurement through the use of two methodologies of index measurement for the Bluewashing concept. The internal index provides an assessment of bluewashing from the perspective of companies. The external bluewashing index, on the other hand, measures the behaviour of companies by comparing the actions they declare with lawsuits brought by stakeholders against companies. The results of the internal measurement indicate that a significant number of companies express concern for the community, human resources and suppliers, yet few meaningful actions are taken in these areas. The external measurement reveals that companies perform less well in relation to human resources and customers. / Von Bischoffshausen León, PA. (2024). La estrategia del bluewashing y su empleo en el marco del compromiso social corporativo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/212509

[ES] La presente tesis doctoral, se ha centrado principalmente en el diseño racional, síntesis, caracterización y evaluación catalítica de nanomateriales mono- y bimetálicos multifuncionales, con la estructura adecuada para promover de manera eficiente procesos de activación hidrogenativa de imidas cíclicas para obtener un gran número de lactamas, estructuras altamente interesantes en campos tan diversos como la industria farmacéutica o el desarrollo de polímeros. Por un lado, se ha desarrollado un nanomaterial bimetálico [AgRe/Al2O3], que ha mostrado una alta eficiencia, robustez y reusabilidad para promover la hidrodesoxigenación de imidas cíclicas. Mediante el uso de técnicas de vanguardia de caracterización de superficies sólidas se ha podido manifestar que la formación de una fase mixta AgReO4 no ha sido inocente para lograr las mejores propiedades catalíticas. La gran aplicabilidad del protocolo sintético se ha demostrado con la obtención de más de 60 compuestos de interés, partiendo de una gran variedad de imidas cíclicas (simétricas y asimétricas) promovida por el sistema [AgRe/Al2O3] y generándose agua como único subproducto de reacción. Por otro lado, se ha diseñado un sistema basado en nanopartículas de Ag con un tamaño medio de 2.2 nm dispersas sobre la matriz de gamma-Al2O3, y se ha demostrado su gran eficiencia para promover la monohidrogenación de ftalimidas a omega-hidroxilactamas. La evaluación de la influencia del grado de dispersión de los nanoagregados metálicos, las propiedades ácidas de Lewis junto con todos los resultados catalíticos obtenidos, han permitido proponer que la existencia de centros activos fruto de la combinación cooperativa entre especies de Ag metálica con habilidad para adsorber y disociar H2, y especies ácidas de Lewis de Al3+ encargadas de aumentar la electrofilia del enlace (C=O) de la imida, constituye el factor fundamental para alcanzar las mejores prestaciones catalíticas del sistema.. Bajo las condiciones de reacción optimizadas, se ha conseguido acceder a más de15 omega-hidroxilactamas distintas. Finalmente, se ha desarrollado con éxito un sistema sólido tipo composite [Ag(12.5%)/Al2O3]-[HBETA] estable y reusable, resultado de la combinación física del nanomaterial [Ag/Al2O3] y una zeolita protónica con topología BEA y relación molar (Si/Al = 10.5), que muestra una excelente eficiencia para promover la funcionalización hidrogenativa one-pot de uno de los grupos carbonilo de ftalimidas generando las correspondientes isoindolinonas C3-funcionalizadas con excelentes rendimientos. En presencia de hidrógeno molecular y agentes nucleófilos de diversa naturaleza, tales como alcoholes, aminas, nitrobencenos y sustratos aromáticos, se ha podido llevar a cabo hidrogenación parcial de uno de los carbonilos de una variedad de ftalimidas seguida de la formación selectiva de un nuevo enlace C-O, C-N o C-C conduciendo a la obtención de más de 30 derivados de isoindolinona funcionalizados en posición contigua al átomo de nitrógeno. Es muy destacable el empleo por primera vez, de nitrobencenos directamente como pronucleófilos en este tipo de procesos hidrogenativos. / [CA] La present tesi doctoral s'ha centrat principalment en el disseny racional, síntesi, caracterització i avaluació catalítica de nanomaterials mono- i bimetàl·lics multifuncionals, amb l'estructura adequada per promoure de manera eficient processos d'activació hidrogenativa d'imides cícliques per obtenir un gran nombre de lactames, estructures altament interessants per les propietats que presenen en camps tan diversos com la indústria farmacéutica i el desenvolupament de polímers. D'una banda, s'ha desenvolupat un nanomaterial bimetàl·lic [AgRe/Al2O3], que ha mostrat una elevada eficiència, robustesa i reutilitzabilitat per promoure la hidrodesoxigenació d'imides cícliques. Mitjançant l'ús de tècniques a l'avantguarda de la caracterització de superfícies sòlides, s'ha pogut manifestar com la formació d'una fase mixta AgReO4 no ha estat innocent per aconseguir les millors propietats catalítiques. La gran aplicabilitat del protocol sintètic s'ha demostrat amb l'obtenció de més de 60 compostos d'interès partint d'una gran varietat d'imides cíc·liques (simètriques i asimètriques) promoguda pel sistema [AgRe/Al2O3] i generant-se aigua com a únic subproducte de la reacció. D'altra banda, s'ha dissenyat un sistema basat en nanopartícules d'Ag amb una mida mitjana de 2.2 nm disperses sobre la matriu de gamma-Al2O3, i s'ha demostrat la seua gran eficiència per promoure la monohidrogenació de ftalimides a omega-hidroxilactames. L'avaluació de la influència del grau de dispersió dels nanoagregats metàl·lics, les propietats àcides de Lewis juntament amb tots els resultats catalítics obtinguts, han permès proposar que l'existència de centres actius com a combinació cooperativa entre espècies d'Ag metàl·lica amb habilitat per adsorbir i dissociar H2, i espècies àcides de Lewis d'Al3+ encarregades d'augmentar l'electrofília de l'enllaç (C=O) de la imida, constitueix el factor fonamental per aconseguir les millors prestacions catalítiques del sistema emprat. Sota les condicions de reacció optimitzades, s'ha aconseguit accedir a més de 15 omega-hidroxilactames diferents. Finalment, s'ha desenvolupat amb èxit un sistema sòlid tipus composite [Ag(12.5%)/Al2O3]-[HBETA] estable i reutilitzable, resultat de la combinació física del nanomaterial [Ag/Al2O3] i una zeolita protònica amb topologia BEA i relació molar (Si/Al = 10.5), que ha mostrat una excel·lent eficiència per promoure la funcionalització hidrogenativa one-pot d'un dels grups carbonil de la ftalimida generant les corresponents isoindolinones C3-funcionalitzades amb excel·lents rendiments. En presència d'hidrogen molecular i nucleòfils de diversa naturalesa, com ara alcohols, amines, nitrobenzens i substrats aromàtics, s'ha pogut dur a terme la hidrogenació parcial d'un dels carbonils d'una varietat de ftalimides seguida de la formació selectiva d'un nou enllaç C-O, C-N o C-C, conduint a l'obtenció de més de 30 derivats d'isoindolinona funcionalitzats en posició contigua a l'àtom de nitrogen. És molt destacable l'ús per primera vegada, de nitrobenzens directament com a pronucleòfils en aquest tipus de processos hidrogenatius. / [EN] The present doctoral thesis has primarily focused on the rational design, synthesis, characterization, and catalytic evaluation of multifunctional mono- and bimetallic nanomaterials, with the appropriate structure to efficiently promote hydrogenative activation processes of cyclic imides to obtain a large number of lactams, highly interesting structures in the development of new drugs and polimers. On the one hand, a bimetallic nanomaterial [AgRe/Al2O3] has been developed, which has shown high efficiency, robustness, and reusability to promote the hydrodeoxygenation of cyclic imides. By using advanced techniques for characterizing solid surfaces, it has been demonstrated that the formation of a mixed AgReO4 phase has been crucial in achieving the best catalytic properties. The wide applicability of the synthetic protocol has been shown with the production of more than 60 compounds of interest from a wide variety of cyclic imides (symmetric and asymmetric), promoted by the [AgRe/Al2O3] system and with water as the only byproduct of the reaction. On the other hand, a system based on Ag nanoparticles with an average size of 2.2 nm dispersed on the gamma-Al2O3 matrix has been designed, and its great efficiency in promoting the monohydrogenation of phthalimides to omega-hydroxylactams has been demonstrated. Evaluating the influence of the dispersion degree of the metal nanoaggregates, the Lewis acidic properties along with all the catalytic results obtained has allowed proposing that the existence of active centers resulting from the cooperative combination between metallic Ag species with the ability to adsorb and dissociate H2, and Lewis acidic Al3+ species responsible for increasing the electrophilicity of the imide (C=O) bond, constitutes the fundamental factor for achieving the best catalytic performance of the employed system. Under optimized reaction conditions, it has been possible to access more than 15 different omega-hydroxylactams. Finally, a stable and reusable composite solid [Ag(12.5%)/Al2O3]-[HBETA] system has been successfully developed, resulting from the physical combination of the nanomaterial [Ag/Al2O3] and a protonic zeolite with BEA topology and molar ratio (Si/Al = 10.5) as an additive. This material shows excellent efficiency in promoting the one-pot hydrogenative functionalization of one of the carbonyl groups of the phthalimide, generating the corresponding C3-functionalized isoindolinones with excellent yields. In the presence of molecular hydrogen and diverse nucleophilic agents, such as alcohols, amines, nitrobenzenes, and aromatic substrates, it has been possible to carry out partial hydrogenation of one of the carbonyls of a variety of phthalimides followed by the selective formation of a new C-O, C-N, or C-C bond leading to the production of more than 30 isoindolinone derivatives functionalized in the position adjacent to the nitrogen atom. Notably, nitrobenzenes have been used directly as pronucleophiles in this type of hydrogenative process for the first time. / El meu agraïment a les entitats que hi han finançat el desenvolupament d’esta tesi doctoral, com les subvencions a l’excel·lència científica de júniors investigadors (SEJI/2019/006 i SEJI/2020/013) i el programa Prometeo (PROMETEO/2021/077) de la Generalitat Valenciana. També al programa Retos I+D+I del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (PID2019-109656RA-I0/AEI/10.13039/501100011033) i al projecte Repsol / Lluna Galán, C. (2024). Diseño de materiales multifuncionales basados en Ag y/o Re para el desarrollo de metodologías hidrogenativas de imidas cíclicas para la obtención de lactamas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/210910

Tesis por compendio / [ES] El uso generalizado de teléfonos inteligentes equipados con receptores GNSS (Sistemas Globales de Navegación por Satélite) ha generado una gran cantidad de datos de posicionamiento. En este contexto, la computación en la nube en tiempo real surge como un enfoque prometedor para aprovechar esta riqueza de información de ubicación. La tesis doctoral se centra en el análisis de latencia y estrategias de optimización para este tipo de aplicaciones. Se presenta el desarrollo de una aplicación Android que captura datos GNSS sin procesar de teléfonos inteligentes, aprovecha los recursos de la computación en la nube, calcula la posición del dispositivo y devuelve la solución computada al usuario. Esta integración no solo conserva los recursos del dispositivo, sino que también permite el cálculo de la posición en tiempo real, lo que abre el camino para aplicaciones y servicios basados en la ubicación mejorados. En segundo lugar, la tesis analiza los desafíos de latencia dentro de las soluciones GNSS basadas en la nube. Se investiga y cuantifica el impacto de diversos factores en el sistema, incluyendo la adquisición de señales GNSS, la transmisión de datos, el procesamiento en la nube y la difusión de resultados. Se realizan experimentos controlados y escenarios del mundo real para evaluar la influencia de las condiciones de la red, las capacidades del dispositivo y la carga del servidor en la nube en la latencia general de posicionamiento. Los resultados resaltan los cuellos de botella del sistema y sus contribuciones relativas a la latencia. Adicionalmente, se presentan recomendaciones para mitigar estos desafíos y garantizar una experiencia de usuario óptima para aplicaciones de posicionamiento en tiempo real. La tesis doctoral contribuye al avance del posicionamiento GNSS con computación en la nube para teléfonos inteligentes. Se analizan los desafíos de latencia y se presentan estrategias de optimización, además de desarrollarse una serie de herramientas para facilitar el trabajo con datos GNSS procedentes de dispositivos móviles. / [CA] L'ús generalitzat de telèfons intel·ligents equipats amb receptors GNSS (Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit) ha generat una gran quantitat de dades de posicionament. En este context, la computació en el núvol en temps real sorgix com un enfocament prometedor per a aprofitar esta riquesa d'informació d'ubicació. La tesi doctoral se centra en l'anàlisi de latència i estratègies d'optimització per a esta mena d'aplicacions. Es presenta el desenvolupament d'una aplicació Android que captura dades GNSS sense processar de telèfons intel·ligents, aprofita els recursos de la computació en el núvol, calcula la posició del dispositiu i retorna la solució computada a l'usuari. Esta integració no sols conserva els recursos del dispositiu, sinó que també permet el càlcul de posició en temps real, la qual cosa obri el camí per a aplicacions i servicis basats en la ubicació millorats. En segon lloc, la tesi analitza els desafiaments de latència dins de les solucions GNSS basades en el núvol. S'investiga i quantifica l'impacte de diversos factors en el sistema, incloent-hi l'adquisició de senyals GNSS, la transmissió de dades, el processament en el núvol i la difusió de resultats. Es realitzen experiments controlats i escenaris del món real per a avaluar la influència de les condicions de la xarxa, les capacitats del dispositiu i la càrrega del servidor en el núvol en la latència general de posicionament. Les troballes ressalten els principals problemes del sistema i les seues contribucions relatives a la latència. Addicionalment, es presenten recomanacions per a mitigar estos desafiaments i garantir una experiència d'usuari òptima per a aplicacions de posicionament en temps real. La tesi doctoral contribuïx a l'avanç del posicionament GNSS amb computació en el núvol per a telèfons intel·ligents. S'analitzen els desafiaments de latència i es presenten estratègies d'optimització, a més de desenvolupar-se una sèrie de ferramentes per a facilitar el treball amb dades GNSS procedents de dispositius mòbils. / [EN] The widespread use of smartphones equipped with GNSS (Global Navigation Satellite System) receivers has generated a large amount of positioning data. In this context, real-time cloud computing emerges as a promising approach to leverage this wealth of location information. The doctoral thesis focuses on the analysis of latency and optimization strategies for such applications. The development of an Android application is presented that captures raw GNSS data from smartphones, leverages cloud computing resources, calculates the device's position, and returns the computed solution to the user. This integration not only conserves device resources but also enables real-time position calculation, paving the way for enhanced location-based applications and services. Second, the thesis analyses latency challenges within cloud based GNSS solutions. It investigates and quantifies the impact of various factors on the system, including GNSS signal acquisition, data transmission, cloud processing, and result dissemination. Controlled experiments and real-world scenarios are made to assess the influence of network conditions, device capabilities, and cloud server load on overall positioning latency. The findings highlight system bottlenecks and their relative contributions to latency. Additionally, recommendations are presented to mitigate these challenges and guarantee an optimal user experience for real-time positioning applications. The doctoral thesis contributes to the advancement of GNSS positioning with cloud computing for smartphones. Latency challenges are analysed, and optimization strategies are presented, in addition to developing a series of tools to facilitate working with mobile devices GNSS data. / Hernández Olcina, J. (2024). Posicionamiento GNSS con computación en la nube para teléfonos inteligentes: análisis de latencia y estrategias de optimización para aplicaciones en tiempo real [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214028 / Compendio

[ES] Las cooperativas son asociaciones de personas que se unen voluntariamente para satisfacer necesidades económicas, sociales y culturales y se distinguen de las empresas de capital (IOF) porque abordan las necesidades comunes de los miembros en relación con bienes y servicios asequibles. Las cooperativas son gestionadas democráticamente por socios que son propietarios y cumplen también el rol de proveedores, trabajadores o clientes. Hoy en día, la membresía de las cooperativas a nivel mundial asciende a mil millones de miembros que operan en varias industrias. La literatura existente refleja principalmente la perspectiva de las IOF y se centra en los determinantes impulsados por el mercado para la presentación de informes que no necesariamente reflejan la identidad cooperativa como determinante. Los marcos de presentación de informes corporativos existentes se centran predominantemente en las necesidades de presentación de informes de las IOF y se han configurado de acuerdo con las necesidades corporativas y del mercado financiero, sin reconocer aspectos clave de la identidad cooperativa. Además de estas deficiencias, la identidad de las cooperativas se ha convertido recientemente en un tema de debate entre diversas partes interesadas. Se argumenta que las cooperativas tienen un problema de gestión de imagen. También se insta a las cooperativas a aumentar la conciencia pública sobre sus contribuciones. Por lo tanto, ha llegado el momento de revisar la identidad cooperativa en un mundo moderno. Para arrojar luz sobre las prácticas de presentación de informes existentes de las cooperativas y como punto de partida para mejorar la conciencia pública y la imagen de las cooperativas, el estudio investigó el nivel de adopción y los determinantes para la adopción de informes corporativos de las 300 cooperativas más grandes del mundo. Para una muestra de 78 cooperativas, todos los informes corporativos publicados en línea, para el año 2017, fueron recopilados y codificados manualmente. Para establecer el nivel de adopción se realizó un análisis de contenido y para identificar los determinantes se realizaron análisis de regresión lineal, regresión logística binaria y regresión ordinal. El análisis de contenido distinguió entre los tipos de informes corporativos. Para el nivel de adopción, el estudio distinguió además entre informes publicados elaborados sin un marco de información, informes basados en un marco y la aplicación de un marco con revisión externa. Los reultados indicaron mejoras potenciales para el nivel de adopción de los diferentes tipos de informes. Por ejemplo, la presentación de informes integrados y de gestión son adoptados por una minoría de cooperativas sin ninguna revisión externa sobre los informes integrados. Para los determinantes de la adopción de informes, el estudio distinguió entre determinantes generales y determinantes idiosincrásicos de la naturaleza cooperativa. Los resultados indicaron que las cooperativas en países orientados a favor de las partes interesadas, las cooperativas más grandes y las cooperativas con instrumentos cotizados, así como las cooperativas que operan en un sector con un mayor impacto en el medio ambiente, tienen más probabilidades de adoptar la presentación de informes corporativos. Los determinantes idiosincrásicos de la naturaleza cooperativa incluyen la identidad cooperativa y la distribución de los resultados. Las cooperativas que comunican su identidad de manera más asertiva en la carta del presidente a sus miembros tienen más probabilidades de adoptar informes anuales. Las cooperativas que limitan la distribución de resultados sólo a sus miembros tienen más probabilidades de adoptar informes de gestión formales. / [CA] Les cooperatives són associacions de persones que s'unixen voluntàriament per a satisfer necessitats econòmiques, socials i culturals i es distingixen de les societats de capital (IOF) perquè aborden les necessitats comuns dels membres en relació amb béns i servicis assequibles. Les cooperatives són gestionades democràticament per socis que són propietaris i complixen també el rol de proveïdors, treballadors o clients. Hui dia, la filiació de les cooperatives a nivell mundial ascendix a mil milions de membres que operen en diverses indústries. La literatura existent reflectix principalment la perspectiva de les IOF i se centra en els determinants impulsats pel mercat per a la presentació d'informes que no necessàriament reflectixen la identitat cooperativa com a determinant. Els marcs de presentació d'informes corporatius existents se centren predominantment en les necessitats de presentació d'informes de les IOF i s'han configurat d'acord amb les necessitats corporatives i del mercat financer, sense reconéixer aspectes clau de la identitat cooperativa. A més d'estes deficiències, la identitat de les cooperatives s'ha convertit recentment en un tema de debat entre diverses parts interessades. S'argumenta que les cooperatives tenen un problema de gestió d'imatge. També s'insta les cooperatives a augmentar la consciència pública sobre les seues contribucions. Per tant, ha arribat el moment de revisar la identitat cooperativa en un món modern. Per a llançar llum sobre les pràctiques de presentació d'informes existents de les cooperatives i com a punt de partida per a millorar la consciència pública i la imatge de les cooperatives, l'estudi va investigar el nivell d'adopció i els determinants per a l'adopció d'informes corporatius de les 300 cooperatives més grans del món. Per a una mostra de 78 cooperatives, tots els informes corporatius publicats en línia, per a l'any 2017, van ser recopilats i codificats manualment. Per a establir el nivell d'adopció es va realitzar una anàlisi de contingut i per a identificar els determinants es van realitzar anàlisis de regressió lineal, regressió logística binària i regressió ordinal. L'anàlisi de contingut va distingir entre els tipus d'informes corporatius. Per al nivell d'adopció, l'estudi va distingir a més entre informes publicats sense marc, informes basats en un marc i l'aplicació d'un marc amb revisió externa. Les troballes van indicar millores potencials per al nivell d'adopció dels diferents tipus d'informes. Per exemple, la presentació d'informes integrats i de gestió són adoptats per una minoria de cooperatives sense cap revisió externa sobre els informes integrats. Per als determinants de l'adopció d'informes, l'estudi va distingir entre determinants comuns i determinants idiosincràtics de la naturalesa cooperativa. Els resultats van indicar que les cooperatives en països orientats a favor de les parts interessades, les cooperatives més grans i les cooperatives amb instruments cotizats, així com les cooperatives que operen en un sector amb un major impacte en el medi ambient, tenen més probabilitats d'adoptar la presentació d'informes corporatius. Els determinants idiosincràtics de la naturalesa cooperativa inclouen la identitat cooperativa i la distribució de resultats. Les cooperatives que comuniquen la seua identitat de manera més assertiva en la carta del president als seus membres tenen més probabilitats d'adoptar informes anuals. Les cooperatives que limiten la distribució dels resultats només als seus membres tenen més probabilitats d'adoptar informes de gestió formals. / [EN] Cooperatives are associations of persons voluntary uniting for economic, social and cultural needs and are distinguished from investor-owned firms (IOFs), as they are addressing the communal need of members relating to affordable goods and services. Cooperatives are democratically managed by members who are owners also fulfilling the role as suppliers, workers or customers. Today, cooperative membership globally amounts to one billion members operating in several industries. Existing literature mainly reflects the perspective of IOFs and focuses on market-driven determinants for reporting that do not necessarily reflect cooperative identity as a determinant. Existing corporate reporting frameworks are predominantly based on the reporting needs of IOFs and have been shaped according to corporate and financial market needs, not acknowledging key aspects of cooperative identity. In addition to these shortcomings, the identity of cooperatives recently become a topic of debate amongst various stakeholders. It is argued that cooperatives have an image management problem. Cooperatives are also urged to increase the public awareness about their benefits. The time has therefore come to revisit cooperative identity in a modern world. To shed light on the existing reporting practices of cooperatives and as a point of departure to improve on cooperatives' public awareness and image, the study investigated the level of adoption and determinants for the adoption of corporate reporting of the global largest 300 cooperatives in the world. For a sample of 78 cooperatives, all corporate reports published online, for the 2017 year of reporting, were hand collected and coded. To establish the level of adoption, a content analysis was performed and to identify the determinants, linear regression, binary logistic regression and ordinal regression analysis were performed. The content analysis distinguished between the types of corporate reports. For the level of adoption, the study further distinguished between reports published based on no framework, reports based on a framework and the application of a framework with external assurance. The findings indicated potential improvements for the level of adoption for the different types of reports. For example, integrated reporting and management reporting are adopted by the minority of cooperatives with no assurance on integrated reporting. For the determinants of adoption of reporting, the study distinguished between common determinants and determinants idiosyncratic to cooperative nature. Results indicated that cooperatives in countries orientated in favour of stakeholders, larger cooperatives and cooperatives with listed instruments, as well as cooperatives operating in a sector with a larger impact on the environment, are more likely to adopt corporate reporting. Determinants idiosyncratic to cooperative nature include cooperative identity and distribution of profits. Cooperatives more assertively communicating their identity in the president's letter to members, are more likely to adopt annual reporting. Cooperatives who limit profit distribution to members only, are more likely to adopt formal management reporting. / Fouché, KB. (2024). The Corporate Reporting Landscape and Identity of Cooperative Enterprises [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213882

[ES] El marketing digital ha evolucionado hacia un enfoque orientado a los datos, lo que implica que no es suficiente atraer grandes volúmenes de tráfico, sino que es esencial medir la calidad del mismo y su contribución a la consecución de los objetivos estratégicos. A través de herramientas como Google Analytics, las entidades pueden analizar indicadores clave que proporcionan información valiosa para los distintos niveles de dirección de la organización. Estos cuadros de mando permiten evaluar la efectividad de las campañas y ajustar las acciones de marketing digital para maximizar la conversión. La correcta selección de estas métricas es fundamental para anticipar resultados, diagnosticar problemas y optimizar la toma de decisiones, asegurando que los recursos se utilicen de manera eficiente y alineada con los objetivos de crecimiento de la organización. En el tercer sector, el uso de analítica digital es aún más relevante, ya que permite maximizar el impacto social con recursos limitados. Las organizaciones sin fines de lucro deben asegurarse de que sus esfuerzos de marketing digital se traduzcan en resultados tangibles, como la captación de fondos o la creación de conciencia. Aquí, las métricas adquieren un papel clave, desde el análisis de la calidad del tráfico orgánico o pagado, hasta la evaluación de la interacción de los usuarios, cada dato recopilado ayuda a ajustar las campañas en tiempo real y tomar decisiones más precisas. La tesis profundiza en cómo estas entidades sociales pueden utilizar el marketing digital para aumentar su impacto social. Con una adecuada implementación de la indexación en los motores en el ámbito orgánico y pagado, es posible incrementar tanto la visibilidad como la calidad del tráfico que reciben, lo que maximiza la consecución de objetivos. A través del análisis continuo de métricas clave, estas organizaciones pueden adaptar sus campañas para generar mayor valor, procedente tanto de personas físicas como empresas. La analítica prescriptiva va un paso más allá, proporcionando recomendaciones específicas sobre las acciones que deben tomarse para mejorar el rendimiento de las campañas. A partir del análisis de grandes volúmenes de datos, estas herramientas no solo indican qué está ocurriendo o qué podría pasar, sino que también sugieren los pasos más efectivos a seguir para optimizar los resultados. Esto permite ajustar las estrategias de manera ágil, respondiendo en tiempo real a los cambios en el comportamiento de los usuarios o las condiciones sociopolíticas o ambientales. / [CA] El màrqueting digital ha evolucionat cap a un enfocament orientat a les dades, la qual cosa implica que no és suficient atraure grans volums de trànsit, sinó que és essencial mesurar la qualitat del mateix i la seua contribució a la consecució dels objectius estratègics. A través d'eines com Google Analytics, les entitats poden analitzar indicadors clau que proporcionen informació valuosa per als diferents nivells de direcció de l'organització. Aquests quadres de comandament permeten avaluar l'efectivitat de les campanyes i ajustar les accions de màrqueting digital per a maximitzar la conversió. La correcta selecció d'aquestes mètriques és fonamental per a anticipar resultats, diagnosticar problemes i optimitzar la presa de decisions, assegurant que els recursos s'utilitzen de manera eficient i alineada amb els objectius de creixement de l'organització. En el tercer sector, l'ús d'analítica digital és encara més rellevant, ja que permet maximitzar l'impacte social amb recursos limitats. Les organitzacions sense fins de lucre han d'assegurar-se que els seus esforços de màrqueting digital es traduïsquen en resultats tangibles, com la captació de fons o la creació de consciència. Ací, les mètriques adquireixen un paper clau, des de l'anàlisi de la qualitat del trànsit orgànic o pagat, fins a l'avaluació de la interacció dels usuaris, cada dada recopilada ajuda a ajustar les campanyes en temps real i prendre decisions més precises. La tesi aprofundeix en com aquestes entitats socials poden utilitzar el màrqueting digital per a augmentar el seu impacte social. Amb una adequada implementació de la indexació en els motors en l'àmbit orgànic i pagat, és possible incrementar tant la visibilitat com la qualitat del trànsit que reben, la qual cosa maximitza la consecució d'objectius. A través de l'anàlisi contínua de mètriques clau, aquestes organitzacions poden adaptar les seues campanyes per a generar major valor, procedent tant de persones físiques com empreses. L'analítica prescriptiva va un pas més enllà, proporcionant recomanacions específiques sobre les accions que han de prendre's per a millorar el rendiment de les campanyes. A partir de l'anàlisi de grans volums de dades, aquestes eines no sols indiquen què està ocorrent o què podria passar, sinó que també suggereixen els passos més efectius a seguir per a optimitzar els resultats. Això permet ajustar les estratègies de manera àgil, responent en temps real als canvis en el comportament dels usuaris o les condicions sociopolítiques o ambientals. / [EN] Digital marketing has evolved towards a data-driven approach, which means that it is not enough to attract large volumes of traffic, but it is essential to measure the quality of traffic and its contribution to achieving strategic objectives. Through tools such as Google Analytics, organizations can analyze key indicators that provide valuable information for different levels of management in the entity. These dashboards make it possible to evaluate the effectiveness of campaigns and adjust digital marketing actions to maximize conversion. The correct selection of these metrics is fundamental to anticipate results, diagnose problems and optimize decision-making, ensuring that resources are used efficiently and aligned with the organization's growth objectives. In the third sector, the use of digital analytics is even more relevant, as it allows maximizing social impact with limited resources. Nonprofits must ensure that their digital marketing efforts translate into tangible results, such as fundraising or awareness raising. Here, metrics take on a key role, from analyzing the quality of organic or paid traffic, to assessing user interaction, each piece of data collected helps to adjust campaigns in real time and make decisions. The thesis delves into how these social entities can use digital marketing to increase their social impact. With proper implementation of organic and paid search engine indexing, it is possible to increase both the visibility and quality of the traffic they receive, which maximizes the achievement of objectives. Through continuous analysis of key metrics, these organizations can tailor their campaigns to generate greater value from both individuals and businesses. Prescriptive analytics goes a step further, providing specific recommendations on actions to be taken to improve campaign performance. Based on the analysis of large volumes of data, these tools not only indicate what is happening or what could happen, but also suggest the most effective steps to take to optimize results. This makes it possible to adjust strategies in an agile manner, responding in real time to changes in user behavior or socio-political or environmental conditions. / Cárcel Mas, MC. (2025). Aproximación a un modelo de medición de presencia digital en entidades del tercer sector de acción social [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214425

Tesis por compendio / [ES] El emprendimiento sostenible (ES) se ha convertido en un tema central de interés en diversos sectores, como academia, sector privado, sector público y la sociedad civil. Este enfoque emerge de la necesidad de crear entornos donde las personas, el planeta, puedan prosperar de manera sostenible, integrando aspectos económicos, sociales, ambientales, políticos y culturales. La definición de ES varía según autor e intereses de investigación (Belz, 2013). Autores como Cohen & Winn (2007) sostienen que el ES conduce a una economía más sostenible a largo plazo a través de oportunidades de negocio, Mientras que Moya et al. (2019) enfatizan la importancia de modelo de negocio que generen ingresos y, al mismo tiempo, preserven el medio ambiente y promueven el bienestar de la sociedad. En el 2015, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, que incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, se agrupan en cinco ejes principales: personas, planeta, prosperidad, paz y alianzas, que busca promover el bienestar de las actuales y futuras generaciones de manera inclusiva, equitativa y sostenible, al mismo tiempo que se garantiza la preservación del medio ambiente. La presente tesis doctoral propone aplicar un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los ODS, como una estrategia para garantizar la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles en el tiempo. Para ello se identificaron seis criterios característicos clave: innovación, oportunidad, responsabilidad, calidad, creatividad y capacidad, que se asocian a diferentes variables para construir la estrategia sostenible. La investigación se divide en tres etapas. En la primera etapa, se realiza una revisión bibliográfica exhaustiva de los constructos ES y ODS. En la segunda etapa, se lleva a cabo un análisis de los avances y desafíos de los ODS, partimos analizando 23 países de América Latina y el Caribe, así como 38 a países miembros de la OCDE, con el objetivo de identificar grupos homogéneos de países en función de cada uno de los cinco ejes de los ODS. En la tercera etapa, se desarrolla la base de datos, integrando variables relacionadas con los indicadores de innovación, los ODS, la actividad y actitud empresarial y las condiciones del marco empresarial. Estas variables se utilizan para examinar la relación entre la estrategia sostenible y la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles a través del indicador propiedad empresarial establecida, utilizando un modelo de datos panel desbalanceado de efectos fijos para 48 países durante el periodo 2015 al 2021. Los resultados de la investigación confirman la importancia de la aplicación de las variables de la estrategia sostenible para la implementación del modelo de ES fundamentado en los ODS. Se observa una relación significativa entre las variables relacionadas con la actividad empresarial y las condiciones del marco empresarial con la perdurabilidad de la propiedad empresarial establecida (EBO). Además, se identifica una relación positiva entre los ODS y la perdurabilidad de la EBO. Sin embargo, en el modelo las variables relacionadas con los indicadores de innovación no muestran una relación significativa con la perdurabilidad de la EBO. Esto sugiere que el impacto de la innovación en la perdurabilidad de la EBO podría ser más complejo y dependa de otros factores contextuales, como nivel de desarrollo económico del país o del sector de actividad económica. En conclusión, la investigación proporciona importantes contribuciones a la literatura y la práctica: Proporcionando herramientas y enfoques para orientar y evaluar el impacto de políticas y programas relacionados con emprendimiento, ES, ODS, el espíritu empresarial, entre otros, que facilitan la toma de decisiones más informadas. Esta investigación permitirá abordar los desafíos de la sostenibilidad de manera efectiva y contribuir al desarrollo sostenible en beneficio de todos. / [CA] L'emprenedoria sostenible (ÉS) s'ha convertit en un tema central d'interés en diversos sectors, com a acadèmia, sector privat, sector públic i la societat civil. Este enfocament emergix de la necessitat de crear entorns on les persones, el planeta, puguen prosperar de manera sostenible, integrant aspectes econòmics, socials, ambientals, polítics i culturals. La definició de ÉS varia segons autor i interessos d'investigació (Belz, 2013). Autors com Cohen & Winn (2007) sostenen que l'ÉS conduïx a una economia més sostenible a llarg termini a través d'oportunitats de negoci, Mentres que Moya et al. (2019) emfatitzen la importància de model de negoci que generen ingressos i, al mateix temps, preserven el medi ambient i promouen el benestar de la societat. En el 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, s'agrupen en cinc eixos principals: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances, que busca promoure el benestar de les actuals i futures generacions de manera inclusiva, equitativa i sostenible, al mateix temps que es garantix la preservació del medi ambient. La present tesi doctoral proposa aplicar un model d'emprenedoria sostenible fonamentada en els ODS, com una estratègia per a garantir la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles en el temps. Per a això es van identificar sis criteris característics clau: innovació, oportunitat, responsabilitat, qualitat, creativitat i capacitat, que s'associen a diferents variables per a construir l'estratègia sostenible. La investigació es dividix en tres etapes. En la primera etapa, es realitza una revisió bibliogràfica exhaustiva dels constructes ÉS i ODS. En la segona etapa, es duu a terme una anàlisi dels avanços i desafiaments dels ODS, partim analitzant 23 països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com 38 a països membres de l'OCDE, amb l'objectiu d'identificar grups homogenis de països en funció de cadascun dels cinc eixos dels ODS. En la tercera etapa, es desenvolupa la base de dades, integrant variables relacionades amb els indicadors d'innovació, els ODS, l'activitat i actitud empresarial i les condicions del marc empresarial. Estes variables s'utilitzen per a examinar la relació entre l'estratègia sostenible i la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles a través de l'indicador propietat empresarial establida, utilitzant un model de dades panell desbalanceado d'efectes fixos per a 48 països durant el període 2015 al 2021. Els resultats de la investigació confirmen la importància de l'aplicació de les variables de l'estratègia sostenible per a la implementació del model de fon ÉS amentat en els ODS. S'observa una relació significativa entre les variables relacionades amb l'activitat empresarial i les condicions del marc empresarial amb la perdurabilitat de la propietat empresarial establida (EBO). A més, s'identifica una relació positiva entre els ODS i la perdurabilitat de l'EBO. No obstant això, en el model les variables relacionades amb els indicadors d'innovació no mostren una relació significativa amb la perdurabilitat de l'EBO. Això suggerix que l'impacte de la innovació en la perdurabilitat de l'EBO podria ser més complex i depenga d'altres factors contextuals, com a nivell de desenvolupament econòmic del país o del sector d'activitat econòmica. En conclusió, la investigació proporciona importants contribucions a la literatura i la pràctica: Proporcionant ferramentes i enfocaments per a orientar i avaluar l'impacte de polítiques i programes relacionats amb emprenedoria, ÉS, ODS, l'esperit empresarial, entre altres, que faciliten la presa de decisions més informades. Esta investigació permetrà abordar els desafiaments de la sostenibilitat de manera efectiva i contribuir al desenvolupament sostenible en benefici de tots. / [EN] Sustainable entrepreneurship (SE) has become a central topic of interest in various sectors, such as academia, the private sector, the public sector and civil society. This approach emerges from the need to create environments where people, the planet, can thrive in a sustainable way, integrating economic, social, environmental, political and cultural aspects. The definition of SE varies according to author and research interests (Belz, 2013). Authors such as Cohen & Winn (2007) argue that SE leads to a more sustainable economy in the long term through business opportunities, while Moya et al. (2019) emphasise the importance of business models that generate income and, at the same time, preserve the environment and promote the well-being of society. In 2015, the United Nations General Assembly adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, which includes 17 Sustainable Development Goals (SDGs) (UN, 2015). These SDGs are grouped into five main axes: people, planet, prosperity, peace and partnerships, which seek to promote the well-being of current and future generations in an inclusive, equitable and sustainable manner, while ensuring the preservation of the environment. This doctoral thesis proposes the application of a sustainable entrepreneurship model based on the SDGs as a strategy to ensure the permanence of sustainable enterprises over time. To this end, six key characteristic criteria were identified: innovation, opportunity, responsibility, quality, creativity and capacity, which are associated with different variables to build the sustainable strategy. The research is divided into three stages. In the first stage, a comprehensive literature review of the SE and SDG constructs is conducted. In the second stage, an analysis of the progress and challenges of the SDGs is carried out, starting with an analysis of 23 countries in Latin America and the Caribbean, as well as 38 OECD member countries, with the aim of identifying homogeneous groups of countries according to each of the five axes of the SDGs. In the third stage, the database is developed, integrating variables related to innovation indicators, the SDGs, entrepreneurial activity and attitude, and business framework conditions. These variables are used to examine the relationship between sustainable strategy and the permanence of sustainable ventures through the established business ownership indicator, using an unbalanced fixed effects panel data model for 48 countries over the period 2015 to 2021. The research results confirm the importance of the application of sustainable strategy variables for the implementation of the SDG-based SE model. A significant relationship is observed between variables related to entrepreneurial activity and business framework conditions with the permanence of established business ownership (EBO). Furthermore, a positive relationship is identified between the SDGs and the permanence of EBO. However, in the model the variables related to innovation indicators do not show a significant relationship with EBO permanence. This suggests that the impact of innovation on EBO permanence might be more complex and depend on other contextual factors, such as the level of economic development of the country or the sector of economic activity. In conclusion, the research provides important contributions to literature and practice: Providing tools and approaches to guide and assess the impact of policies and programmes related to entrepreneurship, SE, SDGs, entrepreneurship, among others, facilitating more informed decision-making. This research will enable to address sustainability challenges effectively and contribute to sustainable development for the benefit of all. / Benavides Sánchez, EP. (2024). Propuesta de un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los objetivos de desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206836 / Compendio