[ES] La música contemporánea irrumpe en Galicia entre las décadas de los setenta y noventa del pasado siglo, con propuestas postmodernistas en el entorno más próximo a Xuventudes Musicales de Vigo y festivales promovidos por Enrique Macías. En esta etapa aparecen los primeros intentos por crear un ensemble de música contemporánea con el grupo Talea, que junto con los ciclos y conciertos de intérpretes y compositores coruñeses se consideran los antecedentes más directos de la Asociación Galega de Compositores. A partir de la década de los noventa, Aticus 16 y Stimmung configuran dos propuestas con una clara pretensión por crear una agrupación diferente, un ensemble. Sin embargo, habría que esperar hasta mediados de los noventa para conocer el proyecto más ambicioso y representativo de música contemporánea surgido en el seno del Centro Galego de Arte Contemporáneo con el Departamento de Música y su Taller Instrumental. A partir de esta propuesta, se inicia una nueva etapa en el contexto musical gallego con la aparición de ensembles, que desembocará en la definitiva consolidación de un importante número de estas agrupaciones, además de ciclos y festivales específicos. En este recorrido, aparece el Grupo Instrumental Siglo XX como primera formación con una decidida apuesta por la música contemporánea surgida en el entorno de la Orquesta Sinfónica de Galicia, al que le sigue S@x 21 como primer grupo con una base orgánica definida sobre una agrupación de música de cámara que evoluciona hacia el ensemble. Con el cambio de siglo, el Ensemble Nordesía parece continuar algunas de las pautas marcadas por el Taller Instrumental del Centro Galego de Arte Contemporáneo que contó con músicos de distinta procedencia y mantuvo una estrecha relación con algunos de los compositores del Departamento de Música de este Centro. Fonos 21, Ensemble s21, Zoar y Múltiplensemble, en una clara evolución desde la agrupación de música de cámara hacia el ensemble, completaron esta primera década y, a partir de 2010, aparecen dos contundentes propuestas en la promoción y difusión de la música contemporánea, Vertixe Sonora Ensemble y el Taller Atlántico Contemporáneo. Completan esta segunda década del siglo Airas Ensemble, Música Práctica y Camerata OSG, resultando una etapa decisiva para la música en Galicia tanto por la programación de numerosos ciclos y festivales como por la gran diversidad de músicos en el ámbito de la música contemporánea. Esta tesis sirve de homenaje a estos músicos y pretende dar a conocer un colectivo, el de los ensembles de música contemporánea en la comunidad gallega, que ha contribuido mediante sus actividades a la normalización de esta música. Dentro de la amplia variedad de actividades llevadas a cabo por los ensembles, destacan los conciertos, con especial atención los que presentan estrenos de partituras. Además, las actividades susceptibles de ser consideradas como formativas: conciertos didácticos, charlas, seminarios, cursos y encuentros con compositores e intérpretes, demuestran una labor no siempre reconocida y valorada que ha contribuido a generar un reencuentro entre el público y una música, muchas veces, rechazada por los propios músicos. Este trabajo ha permitido visibilizar los ensembles de música contemporánea, un colectivo de músicos que ha difundido esta música en sus múltiples formatos y estéticas, ha creado nuevas sinergias entre diferentes expresiones artísticas y ha potenciado el reencuentro con el público. Los escasos trabajos relacionados con esta temática sugieren nuevos planteamientos en la investigación sobre los músicos y la música más reciente porque resulta imprescindible conocer el presente artístico para poder entender el pasado. Un compromiso que, como músicos, debemos contraer para generar una sociedad más pluralista y abierta a posibles cambios de paradigma en el arte. / [CA] La música contemporània irromp a Galícia entre les dècades dels setanta i noranta de passat segle, amb propostes postmodernistes en l'entorn més pròxim a Xuventudes Musicals de Vigo i festivals promoguts per Enrique Macías. En esta etapa apareixen els primers intents per crear un ensemble de música contemporània amb el grup Talea, que al costat dels cicles i concerts d'intèrprets i compositors de la Corunya es consideren els antecedents més directes de la Asociación Galega de Compositores. A partir de la dècada dels noranta, Aticus 16 i Stimmung configuren dos propostes amb una clara pretensió per crear una agrupació diferent, un ensemble. No obstant això, caldria esperar fins a mitjan noranta per a conéixer el projecte més ambiciós i representatiu de música contemporània sorgit en el si del Centro Galego de Arte Contemporáneo amb el Departamento de Música i el seu Taller Instrumental. A partir d'esta proposta, s'inicia una nova etapa en el context musical gallec amb l'aparició de ensembles, que desembocarà en la definitiva consolidació d'un important número d'estes agrupacions, a més de cicles i festivals específics. En este recorregut, apareix el Grup Instrumental Segle XX com primera formació amb una decidida aposta per la música contemporània sorgida a l'entorn de l'Orquestra Simfònica de Galícia, al qual li seguix S@x 21 com primer grup amb una base orgànica definida sobre una agrupació de música de cambra que evoluciona cap al ensemble. Amb el canvi de segle, el Ensemble Nordesía sembla continuar algunes de les pautes marcades pel Taller Instrumental del Centro Galego de Arte Contemporáneo que va comptar amb músics de diferent procedència i va mantindre una estreta relació amb alguns dels compositors del Departamento de Música d'este Centre. Fonos 21, Ensemble s21, Zoar i Múltiplensemble, en una clara evolució des de l'agrupació de música de cambra cap al ensemble, van completar esta primera dècada i, a partir de 2010, apareixen dos contundents propostes en la promoció i difusió de la música contemporània, Vertixe Sonora Ensemble i el Taller Atlántico Contemporáneo. Completen esta segona dècada del segle Airas Ensemble, Música Pràctica i Camerata OSG, resultant una etapa decisiva per a la música a Galícia tant per la programació de nombrosos cicles i festivals com per la gran diversitat de músics en l'àmbit de la música contemporània. Esta tesi servix d'homenatge a estos músics i pretén donar a conéixer un col¿lectiu, el dels ensembles de música contemporània en la comunitat gallega, que ha contribuït mitjançant les seues activitats a la normalització d'esta música. Dins de l'àmplia varietat d'activitats dutes a terme pels ensembles, destaquen els concerts, amb especial atenció els que presenten estrenes de partitures. A més, les activitats susceptibles de ser considerades com a formatives: concerts didàctics, xarrades, seminaris, cursos i trobades amb compositors i intèrprets, demostren una labor no sempre reconeguda i valorada que ha contribuït a generar un retrobament entre el públic i una música, moltes vegades, rebutjada pels propis músics. Este treball ha permés visibilitzar els ensembles de música contemporània, un col¿lectiu de músics que ha difós esta música en els seus múltiples formats i estètiques, ha creat noves sinergies entre diferents expressions artístiques i ha potenciat el retrobament amb el públic. Els escassos treballs relacionats amb esta temàtica suggerixen nous plantejaments en la investigació sobre els músics i la música més recent perquè resulta imprescindible conéixer el present artístic per a poder entendre el passat. Un compromís que, com a músics, hem de contraure per a generar una societat més pluralista i oberta a possibles canvis de paradigma en l'art. / [EN] Contemporary music burst onto the scene in Galicia between the seventies and the nineties of the last century, with postmodernist proposals in the environment closest to Xuventudes Musicales de Vigo and festivals promoted by Enrique Macías. During this period, the first attempts to create a contemporary music ensemble appeared with the group Talea, which together with the cycles and concerts of performers and composers from A Coruña are considered the most direct antecedents of the Asociación Galega de Compositores. In the 1990s, Aticus 16 and Stimmung formed two proposals with a clear intention of creating a different group, an ensemble. However, it was not until the mid-1990s that the most ambitious and representative contemporary music project emerged at the Centro Galego de Arte Contemporáneo with the Departamento de Música and its Taller Instrumental. From this proposal, a new stage began in the Galician musical context with the appearance of ensembles, which would lead to the definitive consolidation of an important number of these groups, as well as specific cycles and festivals. In this journey, the Grupo Instrumental Siglo XX appears as the first group with a firm commitment to contemporary music that arose in the environment of the Orquesta Sinfónica de Galicia, followed by S@x 21 as the first group with a defined organic base on a chamber music group that evolves towards the ensemble. With the turn of the century, the Ensemble Nordesía seems to continue some of the guidelines set by the Taller Instrumental del Centro Galego de Arte Contemporáneo, which had musicians from different backgrounds and maintained a close relationship with some of the composers of the Departmento de Música of this Centre. Fonos 21, Ensemble s21, Zoar and Múltiplensemble, in a clear evolution from chamber music group to ensemble, completed this first decade and, from 2010, two strong proposals for the promotion and dissemination of contemporary music appeared, Vertixe Sonora Ensemble and the Taller Atlántico Contemporáneo. The second decade of the century was completed by the Airas Ensemble, Música Práctica and Camerata OSG, a decisive period for music in Galicia, both for the programming of numerous cycles and festivals and for the great diversity of musicians in the field of contemporary music. This thesis pays tribute to these musicians and aims to raise awareness of a group of contemporary music ensembles in the Galician community, which has contributed through its activities to the normalisation of this music. Within the wide variety of activities carried out by the ensembles, concerts stand out, with special attention to those presenting premieres of scores. In addition, the activities that can be considered as educational: didactic concerts, talks, seminars, courses and meetings with composers and performers, demonstrate a work that is not always recognised and valued, which has contributed to generating a reunion between the audience and a music that is often rejected by the musicians themselves. This work has made it possible to make contemporary music ensembles visible, a group of musicians who have disseminated this music in its multiple formats and aesthetics, created new synergies between different artistic expressions and promoted the re-encounter with the audience. The few works related to this subject suggest new approaches to research on musicians and the most recent music, because it is essential to know the artistic present in order to understand the past. This is a commitment that, as musicians, we must make in order to generate a more pluralistic society open to possible paradigm shifts in art. / Yebra Rivera, RS. (2024). Los ensembles gallegos en la normalización de la música contemporánea: 1987-2020 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207357

[ES] Esta investigación examina los procedimientos y estrategias de trabajo de tres artistas chilenos activos principalmente en torno a la década 2010-2020: Francisco Papas Fritas, Kimvn Teatro y el Colectivo LASTESIS. Las obras analizadas provienen de diferentes campos disciplinares y sus creadores tienen configuraciones diversas, respondiendo a lógicas tanto individuales como colectivas. Nuestra hipótesis es que estos trabajos son ejemplos de una narrativa artística contemporánea, con abordajes conceptuales, estéticos y políticos que reflejan una crisis social y cultural de carácter estructural. En esta perspectiva, hemos organizado el estudio en capítulos que abordan progresivamente el problema planteado. Primero, definimos lo que denominamos crisis estructural a través de cinco ejes clave. Luego, enmarcamos el territorio enfocado, repasando su conformación histórica en aspectos sociales, económicos y políticos, con énfasis en su historia artística y expresiones de malestar. Posteriormente, entregamos las definiciones teóricas que sustentan conceptualmente nuestro examen. Esto nos permite analizar en detalle a los artistas escogidos, examinando sus trayectorias, procedimientos y estrategias, intentando vincular los antecedentes aportados. Adicionalmente, damos cuenta de un proceso de creación de obra, en fase de proyecto, que hemos realizado durante la investigación, con la intención de aplicar los conceptos estudiados de manera práctica. / [CA] Aquesta investigació examina els procediments i estratègies de treball de tres artistes xilens actius principalment al voltant de la dècada 2010-2020: Francisco Papas Fritas, Kimvn Teatro i el Col·lectiu LASTESIS. Les obres analitzades provenen de distints camps disciplinaris i els seus creadors tenen configuracions diverses, responent a lògiques individuals com col·lectives. La nostra hipòtesi és que aquests treballs són exemples d'una narrativa artística contemporània, amb enfocaments conceptuals, estètics i polítics que reflecteixen una crisi social i cultural de caràcter estructural. Amb aquesta perspectiva, hem organitzat l'estudi en capítols que aborden progressivament el problema plantejat. Primer, definim el que anomenem crisi estructural a través de cinc eixos clau. Després, emmarquem el territori enfocat, repassant la seua conformació històrica en aspectes socials, econòmics com polítics, amb èmfasi en la seua història artística i expressions de malestar. Posteriorment, oferim les definicions teòriques que sustenten conceptualment el nostre examen. Això ens permet analitzar en detall els artistes escollits, examinant les seues trajectòries, procediments i estratègies, intentant vincular els antecedents aportats. De manera addicional, donem compte d'un procés de creació d'obra, en fase de projecte, que hem realitzat durant la investigació, amb la intenció d'aplicar els conceptes estudiats de manera pràctica. / [EN] This research examines the procedures and working strategies of three Chilean artists who were mainly active around the decade 2010-2020: Francisco Papas Fritas, Kimvn Teatro, and the LASTESIS collective. The works analyzed come from different disciplinary fields, and their creators have different formations, responding to both individual and collective logic. We hypothesize that these works are examples of a contemporary artistic narrative with conceptual, aesthetic, and political approaches that reflect a social and cultural crisis of a structural nature. From this perspective, we have divided the study into chapters that progressively address the problem posed. First, we define what we call a structural crisis along five key axes. Then, we frame the territory in question, reviewing its historical formation in social, economic, and political terms, emphasizing its artistic history and expressions of discontent. We then provide the theoretical definitions that conceptually support our investigation. This allows us to analyze the selected artists in detail, examining their trajectories, procedures, and strategies and attempting to link them to the background provided. In addition, in the project phase, we report on a work creation process that we carried out during the research, intending to put the concepts studied into practice. / Canales Contreras, R. (2024). Hermenéuticas del naufragio. Operaciones artísticas en tiempos de crisis estructural: acercamiento a tres artistas chilenos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213429

Tesis por compendio / [ES] Esta disertación doctoral explora el papel de las universidades en la mejora del desarrollo humano y el fomento de transiciones justas, abordando dos preguntas de investigación centrales: ¿Cómo pue-de la producción de conocimiento en las universidades mejorar el desarrollo humano dentro de sus comunidades académicas y las comunidades más amplias con las que interactúan? Y, ¿qué roles pue-den desempeñar las universidades en el fomento de transiciones justas para abordar eficazmente los desafíos sociales? Para responder a estas preguntas, la investigación abarca tres casos de estudio de dos universidades y un caso de política de innovación transformativa que reunió a investigadores, responsables políticos y profesionales de diversos orígenes. La disertación consta de cuatro publicaciones, cada una contribuyendo a los temas generales al abordar preguntas de investigación específicas a través de casos experimentales y análisis teóricos. Los hallazgos clave incluyen la expansión de las capacidades epistémicas a través de la toma de deci-siones participativa en entornos universitarios, la integración del marco de la Política de Innovación Transformativa (PIT) con el enfoque de Desarrollo Humano y Capacidades, y el desarrollo de un nuevo marco analítico para evaluar el papel de las universidades en las transiciones justas, particularmente en el Sur Global. Empíricamente, la investigación ofrece conocimientos sobre la aplicación práctica de marcos teó-ricos en escenarios del mundo real, como la creación de una lista de capacidades en la Universidad de Ibagué, los acuerdos de gobernanza experimental en la Universidad Autónoma Latinoamericana (Unaula) y el programa de Paz y Región. Estos estudios de caso demuestran la importancia de involu-crar a actores diversos, fomentar la deliberación democrática y crear espacios experimentales para impulsar la innovación transformativa y la sostenibilidad regional. La disertación concluye con recomendaciones de políticas prácticas para fomentar la innovación transformativa para lograr los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), destacando la necesidad de inversión de tiempo, construcción de confianza e inclusión de voces diversas. El viaje de investigación continúa evolucionando, generando nuevas vías para explorar futuros deseables, perspectivas repara-doras y la transformación de los sistemas de educación superior para apoyar transiciones sostenibles y justas. / [CA] Aquesta dissertació doctoral explora el paper de les universitats en la millora del desenvolupa-ment humà i el foment de transicions justes, abordant dues preguntes d'investigació centrals: Com pot la producció de coneixement a les universitats millorar el desenvolupament humà dins de les seues comunitats acadèmiques i les comunitats més àmplies amb les quals interactuen? I, quins rols poden exercir les universitats en el foment de transicions justes per a abordar eficaçment els desafiaments socials? Per a respondre a aquestes preguntes, la investigació abasta tres estudis de cas de dues uni-versitats i un projecte de política pràctica que va reunir investigadors, responsables polítics i profes-sionals de diversos orígens. La dissertació consta de quatre publicacions, cadascuna contribuint als temes generals en abordar preguntes d'investigació específiques a través de compromisos experimentals i anàlisis teòriques. Les troballes clau inclouen l'expansió de les capacitats epistèmiques a través de la presa de decisions par-ticipativa en entorns universitaris, la integració del marc de la Política d'Innovació Transformativa (PIT) amb l'enfocament de Desenvolupament Humà i Capacitats, i el desenvolupament d'un nou marc analí-tic per a avaluar el paper de les universitats en les transicions justes, particularment en el Sud Global. Empíricament, la investigació ofereix coneixements sobre l'aplicació pràctica de marcs teòrics en escenaris del món real, com la creació de d'una llista de capacitats a la Universitat de Ibagué, els ca-cords de governança experimental a la Universitat Autònoma Llatinoamericana (Unaula) i el programa de Pau i Regió. Aquests estudis de cas demostren la importància d'involucrar actors diversos, fomen-tar la deliberació democràtica i crear espais experimentals per a impulsar la innovació transformativa i la sostenibilitat regional. La dissertació conclou amb recomanacions de polítiques pràctiques per a fomentar la innovació transformativa per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), destacant la necessitat d'inversió de temps, construcció de confiança i inclusió de veus diverses. El viatge d'investi-gació continua evolucionant, generant noves vies per a explorar futurs desitjables, perspectives repa-radores i la transformació dels sistemes d'educació superior per a donar suport a transicions sosteni-bles i justes. / [EN] This doctoral dissertation explores the role of universities in enhancing human development and fostering just transitions, addressing two central research questions: How can universities' knowledge production improve human development within their academic and broader communities? And what roles can universities play in fostering just transitions to effectively address social challenges? To an-swer these questions, the research encompasses three case studies from two universities and a practi-cal policy project that brought together researchers, policymakers, and practitioners from diverse backgrounds. The dissertation comprises four publications, each contributing to the overarching themes by ad-dressing specific sub-research questions through experimental engagements and theoretical analysis. Key findings include the expansion of epistemic capabilities through participatory decision-making in university settings, the integration of the Transformative Innovation Policy (TIP) framework with the Human Development and Capabilities approach, and the development of a new analytical framework for assessing the role of universities in just transitions, particularly in the Global South. Empirically, the research provides insights into the practical application of theoretical frameworks in real-world scenarios, such as the creation of a capability list at Universidad de Ibagué, the experi-mental governance engagements at Universidad Autónoma Latinoamericana (Unaula), and the Peace and Region program. These case studies demonstrate the importance of involving diverse actors, fos-tering democratic deliberation, and creating experimental spaces to drive transformative innovation and regional sustainability. The dissertation concludes with actionable policy recommendations for fostering transformative innovation to achieve the Sustainable Development Goals (SDGs), emphasising the need for time in-vestment, trust-building, and the inclusion of diverse voices. The research journey continues to evolve, generating new avenues for exploring desirable futures, reparative perspectives, and the transfor-mation of the higher education system to support just sustainability transitions. / Alejandra Boni acknowledges the support of the BEST-2019 Program of the Ministry of Education and Culture of the Generalitat Valenciana to write this chapter in the framework of research leave (BEST/2019/011). The fieldwork done in Colombia by Alejandra Boni was funded by BEST/2019 Programme of the Generalitat Valenciana (Valencia, Spain) and CYTED Programme through the Red Multibien (618RT0560). We also acknowledge the contribution of the Adsideo 2020 fund granted by the Universitat Politècnica de València.The fieldwork done in Colombia by Carlos Delgado was funded by the Universidad de Ibagué and Ingenio. The South African Department for Science has granted LCP, Technology and Innovation (Project No. K5: 2984). Alejandra Boni’s involvement has benefited from the Spanish Ministry of Science and Innovation (PID2019-107251RB-I00) / Velasco Malaver, DC. (2024). The Role of Universities in the Expansion of Human Capabilities and Just Sustainability Transitions [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213805 / Compendio

[ES] En la última década, el reconocimiento automático del habla (RAH) y la traducción automática (TA) han mejorado enormemente mediante el uso de modelos de redes neuronales profundas (RNP) en constante evolución. Si a principios de los 2010 los sistemas de RAH y TA previos a las RNP llegaron a afrontar con éxito algunas aplicaciones reales como la transcripción y traducción de vídeos docentes pregrabados, ahora en los 2020 son abordables aplicaciones que suponen un reto mucho mayor, como la subtitulación de retransmisiones audiovisuales en directo. En este mismo período, se están invirtiendo cada vez mayores esfuerzos en la accesibilidad a los medios audiovisuales para todos, incluidas las personas sordas. El RAH y la TA, en su estado actual, son grandes herramientas para aumentar la disponibilidad de medidas de accesibilidad como subtítulos, transcripciones y traducciones, y también para proporcionar acceso multilingüe a todo tipo de contenidos. En esta tesis doctoral presentamos resultados de investigación sobre RAH y TA basadas en RNP en tres campos muy activos: los recursos educativos abiertos, los contenidos parlamentarios y los medios audiovisuales. En el área de los recursos educativos abiertos (REA), presentamos primeramente trabajos sobre la evaluación y postedición de RAH y TA con métodos de interacción inteligente, en el marco del proyecto de investigación europeo "transLectures: Transcripción y Traducción de Vídeos Docentes". Los resultados obtenidos confirman que la interacción inteligente puede reducir aún más el esfuerzo de postedición de transcripciones y traducciones automáticas. Seguidamente, en el contexto del posterior proyecto europeo X5gon, presentamos una investigación sobre el desarrollo de sistemas de TA neuronal basados en RNP, y sobre sacar el máximo partido de corpus de TA masivos mediante filtrado automático de datos. Este trabajo dio como resultado sistemas de TA neuronal clasificados entre los mejores en una competición internacional de TA, y mostramos cómo estos nuevos sistemas mejoraron la calidad de los subtítulos multilingües en casos reales de REA. En el ámbito también en crecimiento de las tecnologías del lenguaje para contenidos parlamentarios, describimos una investigación sobre técnicas de filtrado de datos de habla para el RAH en tiempo real en el contexto de debates del Parlamento Europeo. Esta investigación permitió la publicación de Europarl-ASR, un nuevo y amplio corpus de habla para entrenamiento y evaluación de sistemas de RAH en continuo, así como para la evaluación comparativa de técnicas de filtrado de datos de habla. Finalmente, presentamos un trabajo en un ámbito en la vanguardia tecnológica del RAH y de la TA: la subtitulación de retransmisiones audiovisuales en directo, en el marco del Convenio de colaboración I+D+i 2020-2023 entre la radiotelevisión pública valenciana À Punt y la Universitat Politècnica de València para la subtitulación asistida por ordenador de contenidos audiovisuales en tiempo real. Esta investigación ha resultado en la implantación de sistemas de RAH en tiempo real, de alta precisión y baja latencia, para una lengua no mayoritaria en el mundo (el catalán) y una de las lenguas más habladas del mundo (el castellano) en un medio audiovisual real. / [CA] En l'última dècada, el reconeixement automàtic de la parla (RAP) i la traducció automàtica (TA) han millorat enormement mitjançant l'ús de models de xarxes neuronals profundes (XNP) en constant evolució. Si a principis dels 2010 els sistemes de RAP i TA previs a les XNP van arribar a afrontar amb èxit algunes aplicacions reals com la transcripció i traducció de vídeos docents pregravats, ara en els 2020 són abordables aplicacions que suposen un repte molt major, com la subtitulació de retransmissions audiovisuals en directe. En aquest mateix període, s'estan invertint cada vegada majors esforços en l'accessibilitat als mitjans audiovisuals per a tots, incloses les persones sordes. El RAP i la TA, en el seu estat actual, són grans eines per a incrementar la disponibilitat de mesures d'accessibilitat com subtítols, transcripcions i traduccions, també com una manera de proporcionar accés multilingüe a tota classe de continguts. En aquesta tesi doctoral presentem resultats d'investigació sobre RAP i TA basades en XNP en tres camps molt actius: els recursos educatius oberts, els continguts parlamentaris i els mitjans audiovisuals. En l'àrea dels recursos educatius oberts (REO), presentem primerament treballs sobre l'avaluació i postedició de RAP i TA amb mètodes d'interacció intel·ligent, en el marc del projecte d'investigació europeu "transLectures: Transcripció i traducció de vídeos docents". Els resultats obtinguts confirmen que la interacció intel·ligent pot reduir encara més l'esforç de postedició de transcripcions i traduccions automàtiques. Seguidament, en el context del posterior projecte europeu X5gon, presentem una investigació sobre el desenvolupament de sistemes de TA neuronal basats en XNP, i sobre traure el màxim partit de corpus de TA massius mitjançant filtratge automàtic de dades. Aquest treball va donar com a resultat sistemes de TA neuronal classificats entre els millors en una competició internacional de TA, i mostrem com aquests nous sistemes milloren la qualitat dels subtítols multilingües en casos reals de REO. En l'àmbit també en creixement de les tecnologies del llenguatge per a continguts parlamentaris, descrivim una investigació sobre tècniques de filtratge de dades de parla per al RAP en temps real en el context de debats del Parlament Europeu. Aquesta investigació va permetre la publicació d'Europarl-ASR, un corpus de parla nou i ampli per a l'entrenament i l'avaluació de sistemes de RAP en continu, així com per a l'avaluació comparativa de tècniques de filtratge de dades de parla. Finalment, presentem un treball en un àmbit en l'avantguarda tecnològica del RAP i de la TA: la subtitulació de retransmissions audiovisuals en directe, en el context del Conveni de col·laboració R+D+i 2020-2023 entre la radiotelevisió pública valenciana À Punt i la Universitat Politècnica de València per a la subtitulació assistida per ordinador de continguts audiovisuals en temps real. Aquesta investigació ha donat com a resultat la implantació de sistemes de RAP en temps real, amb alta precisió i baixa latència, per a una llengua no majoritària en el món (el català) i una de les llengües més parlades del món (el castellà) en un mitjà audiovisual real. / [EN] In the last decade, automatic speech recognition (ASR) and machine translation (MT) have improved enormously through the use of constantly evolving deep neural network (DNN) models. If at the beginning of the 2010s the then pre-DNN ASR and MT systems were ready to tackle with success some real-life applications such as offline video lecture transcription and translation, now in the 2020s much more challenging applications are within grasp, such as live broadcast media subtitling. At the same time in this period, media accessibility for everyone, including deaf and hard-of-hearing people, is being given more and more importance. ASR and MT, in their current state, are powerful tools to increase the coverage of accessibility measures such as subtitles, transcriptions and translations, also as a way of providing multilingual access to all types of content. In this PhD thesis, we present research results on automatic speech recognition and machine translation based on deep neural networks in three very active domains: open educational resources, parliamentary contents and broadcast media. Regarding open educational resources (OER), we first present work on the evaluation and post-editing of ASR and MT with intelligent interaction approaches, as carried out in the framework of EU project transLectures: Transcription and Translation of Video Lectures. The results obtained confirm that the intelligent interaction approach can make post-editing automatic transcriptions and translations even more cost-effective. Then, in the context of subsequent EU project X5gon, we present research on developing DNN-based neural MT systems, and making the most of larger MT corpora through automatic data filtering. This work resulted in a first-rank classification in an international evaluation campaign on MT, and we show how these new NMT systems improved the quality of multilingual subtitles in real OER scenarios. In the also growing domain of language technologies for parliamentary contents, we describe research on speech data curation techniques for streaming ASR in the context of European Parliament debates. This research resulted in the release of Europarl-ASR, a new, large speech corpus for streaming ASR system training and evaluation, as well as for the benchmarking of speech data curation techniques. Finally, we present work in a domain on the edge of the state of the art for ASR and MT: the live subtitling of broadcast media, in the context of the 2020-2023 R&D collaboration agreement between the Valencian public broadcaster À Punt and the Universitat Politècnica de València for real-time computer assisted subtitling of media contents. This research has resulted in the deployment of high-quality, low-latency, real-time streaming ASR systems for a less-spoken language (Catalan) and a widely spoken language (Spanish) in a real broadcast use case. / The research leading to these results has received funding from the European Union’s Seventh Framework Programme (FP7/2007-2013) under grant agreement no. 287755 (transLectures), Competitiveness and Innovation Framework Programme (CIP) under grant agreement no. 621030 (EMMA), Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreements no. 761758 (X5gon) and no. 952215 (TAILOR), and EU4Health Programme 2021–2027 as part of Europe’s Beating Cancer Plan under grant agreements no. 101056995 (INTERACT-EUROPE) and no. 101129375 (INTERACT-EUROPE 100); from the Government of Spain’s research projects iTrans2 (ref. TIN2009-14511, MICINN/ERDF EU), MORE (ref. TIN2015-68326-R,MINECO/ERDF EU), Multisub (ref. RTI2018-094879-B-I00, MCIN/AEI/10.13039/501100011033 ERDF “A way of making Europe”), and XLinDub (ref. PID2021-122443OB-I00, MCIN/AEI/10.13039/501100011033 ERDF “A way of making Europe”); from the Generalitat Valenciana’s “R&D collaboration agreement between the Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (À Punt Mèdia) and the Universitat Politècnica de València (UPV) for real-time computer assisted subtitling of audiovisual contents based on artificial intelligence”, and research project Classroom Activity Recognition (PROMETEO/2019/111); and from the Universitat Politècnica de València’s PAID-01-17 R&D support programme. This work uses data from the RTVE 2018 and 2020 Databases. This set of data has been provided by RTVE Corporation to help develop Spanish-language speech technologies. / Garcés Díaz-Munío, GV. (2024). Automatic Speech Recognition and Machine Translation with Deep Neural Networks for Open Educational Resources, Parliamentary Contents and Broadcast Media [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/212454

[ES] Esta investigación aborda las repercusiones del COVID-19 en la comunidad inmigrante china en España, en un contexto de creciente globalización y desafíos socioeconómicos. Se propone la creación de una pieza audiovisual, en formato de ensayo documental integrado en una videoinstalación, como parte integral de este estudio. A medida que el proceso de globalización continúa profundizándose, el número y la movilidad de inmigrantes también ha aumentado y el avance del virus ha provocado una pandemia que ha resultado difícil de controlar, propagándose por todo el mundo, sin haber podido predecir con exactitud su duración, ni su evolución, afectando a diversas áreas de la población, incluidos los migrantes, de formas diversas y complejas. Esta propuesta de investigación plantea la realización de una creación audiovisual que se ha nutrido de la información y los estudios recopilados, incluyendo una serie de entrevistas sobre la inmigración china. / [CA] Aquesta investigació aborda les repercussions de la COVID-19 en la comunitat im migrant xinesa a Espanya, en un context de creixent globalització i reptes socioeco nòmics. Es proposa la creació d'una peça audiovisual, en format d'assaig documental integrat en una videoinstal·lació, com a part integral d'aquest estudi. A mesura que el procés de globalització continua aprofundint-se, el nombre i la mobilitat d'immigrants també han augmentat i l'avanç del virus ha provocat una pandèmia que ha resultat difícil de controlar, propagant-se per tot el món, sense haver pogut predir amb exactitud la seva durada, ni la seva evolució, afectant a diverses àrees de la població, inclosos els immigrants, de formes diverses i complexes. Aquesta proposta de recerca planteja la realització d'una creació audiovisual que s'ha nodrit de la informació i els estudis recopilats, incloent una sèrie d'entrevistes sobre la immigració xinesa. / [EN] This research addresses the repercussions of COVID-19 on the Chinese immigrant community in Spain, in a context of increasing globalization and socioeconomic challenges. The creation of an audiovisual piece, in the format of a documentary essay integrated into a video installation, is proposed as an integral part of this study. As the process of globalization continues to deepen, the number and mobility of immigrants have also increased and the advance of the virus has caused a pandemic that has proved difficult to control, spreading around the world, without being able to accurately predict its duration, nor its evolution, affecting various areas of the population, including migrants, in diverse and complex ways. This research proposal proposes the realization of an audiovisual creation that has been nourished by the information and studies collected, including a series of interviews on Chinese immigration. / Song, Y. (2024). Soy Chin@, no soy un virus: creación audiovisual de carácter documental sobre el impacto del COVID-19 en la inmigración China en España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206037

Tesis por compendio / [ES] El aumento del envejecimiento de la población a nivel mundial y la limitada eficacia de los tratamientos disponibles para la demencia plantean la necesidad de desarrollar intervenciones dirigidas al envejecimiento y a las enfermedades neurodegenerativas. También se hace necesario promover cambios relacionados con la percepción negativa sobre la vejez en la sociedad. Ante estos planteamientos se está informando de los posibles beneficios terapéuticos de las intervenciones basadas en las artes, como la arteterapia, en la promoción de la salud, prevención de la demencia y manejo de la sintomatología asociada. Debido al interés de este tema nos propusimos evaluar los principales efectos de la arteterapia en el envejecimiento y enfermedades neurodegenerativas, analizar los posibles beneficios de esta terapia dirigida a personas mayores durante la pandemia y conocer los efectos del arte respuesta como activismo artístico para promover el cambio social en los estereotipos asociados al envejecimiento. Con el fin de alcanzar estos objetivos se plantearon 5 estudios que han dado lugar a los 5 artículos publicados en revistas de impacto que componen la tesis doctoral. El primer estudio incluye una revisión sistemática que analiza los beneficios de la arteterapia en personas con Enfermedad de Alzheimer (EA): los resultados informan de mejoras en bienestar, calidad de vida, estado anímico y depresión. El segundo artículo muestra un estudio de un caso de Parálisis Supranuclear Progresiva (un parkinsonismo atípico) evaluando posibles beneficios de la arteterapia en la sintomatología asociada a la enfermedad. Los resultados informan de mejoras significativas en expresión emocional, aspectos conductuales y relaciones sociales. El tercer trabajo analiza la relación entre EA y el duelo crónico basándose en un estudio de caso de EA, evaluando los efectos de la arteterapia en los síntomas cognitivos, somáticos y psicológicos. Se observó un impacto positivo en la expresión emocional, aspectos cognitivos (concentración, control, memoria), relaciones sociales y cambios en el sentido de identidad. El cuarto estudio describe una intervención de arteterapia en un grupo de mujeres de edad avanzada realizada durante las restricciones impuestas por la pandemia analizando las dificultades asociadas a este periodo y proponiendo su abordaje a través de la arteterapia. Los resultados sugieren mejoras en aspectos cognitivos (concentración, memoria y atención), expresión e identificación emocional, socialización y disminución de la ansiedad. El quinto estudio consta de dos proyectos relacionados (exposición virtual y talleres intergeneracionales) que tienen como denominador común el arte respuesta como activismo artístico, promoviendo la concienciación y el cambio social, y utilizando el arte respuesta para dar sentido y significado a las reflexiones relacionadas con el envejecimiento. Las experiencias incluidas en las 5 publicaciones contribuyen a generar avance del conocimiento acerca de las posibles aplicaciones de la arteterapia en el envejecimiento, enfermedades neurodegenerativas y prevención de la demencia. También se muestra su utilidad para contrarrestar la privación sensorial y social que conllevan las situaciones de crisis como las vividas durante la pandemia. Además, se han diseñado intervenciones basadas en el activismo artístico que pueden contribuir a desafiar estereotipos y superar actitudes negativas de la sociedad hacia la vejez. En futuros estudios sería de interés realizar intervenciones en muestras más amplias y con seguimiento longitudinal, así como el uso complementario de biomarcadores o técnicas de neuroimagen para evaluar los resultados de la intervención en la población de edad avanzada. Estas intervenciones arteterapéuticas pueden contribuir a crear experiencias participativas intergeneracionales basadas en las artes sobre la experiencia del envejecimiento / [CA] L'augment de l'envelliment de la població a nivell mundial i la limitada eficàcia dels tractaments disponibles per a la demència plantegen la necessitat de desenvolupar intervencions dirigides a l'envelliment i a les malalties neurodegeneratives. També es fa necessari promoure canvis relacionats amb la percepció negativa sobre la vellesa en la societat. Davant estos plantejaments s'està informant dels possibles beneficis terapèutics de les intervencions basades en les arts, com l'artteràpia, en la promoció de la salut, prevenció de la demència i maneig de la simptomatologia associada. A causa de l'interés d'este tema ens vam proposar avaluar els principals efectes de l'artteràpia en l'envelliment i malalties neurodegeneratives, analitzar els possibles beneficis d'esta teràpia dirigida a persones majors durant la pandèmia i conéixer els efectes de l'art resposta com a activisme artístic per a promoure el canvi social en els estereotips associats a l'envelliment. Amb la finalitat d'aconseguir estos objectius es van plantejar 5 estudis que han donat lloc als 5 articles publicats en revistes d'impacte que componen la tesi doctoral. El primer estudi inclou una revisió sistemàtica que analitza els beneficis de l'artteràpia en persones amb Malaltia d'Alzheimer: els resultats informen de millores en benestar, qualitat de vida, estat anímic i depressió. El segon article mostra un estudi de cas de Paràlisis Supranuclear Progressiva (un parkinsonisme atípic) avaluant possibles beneficis de l'artteràpia en la simptomatologia associada a la malaltia. Els resultats informen de millores significatives en expressió emocional, aspectes conductuals i relacions socials. El tercer treball analitza la relació entre Malaltia d'Alzheimer i el dol crònic basant-se en un estudi de un cas de Malaltia d'Alzheimer, avaluant els efectes de l'artteràpia en els símptomes cognitius, somàtics i psicològics. Es va observar un impacte positiu en l'expressió emocional, aspectes cognitius (concentració, control, memòria), relacions socials i canvis en el sentit d'identitat. El quart estudi descriu una intervenció d'artteràpia en un grup de dones d'edat avançada realitzada durant les restriccions imposades per la pandèmia analitzant les dificultats associades a este període i proposant el seu abordatge a través de l'artteràpia. Els resultats suggerixen millores en aspectes cognitius (concentració, memòria i atenció), expressió i identificació emocional, socialització i disminució de l'ansietat. El quint estudi consta de dos projectes relacionats (exposició virtual i tallers intergeneracionals) que tenen com a denominador comú l'art resposta com a activisme artístic, promovent la conscienciació i canvi social, i utilitzant l'art resposta per a donar sentit i significat a les reflexions relacionades amb l'envelliment. Les experiències incloses en les 5 publicacions contribuïxen a generar avanç del coneixement sobre les possibles aplicacions de l'artteràpia en l'envelliment, malalties neurodegeneratives i prevenció de la demència. També es mostra la seua utilitat per a contrarestar la privació sensorial i social que comporten les situacions de crisis com les viscudes durant la pandèmia. A més, s'han dissenyat intervencions basades en l'activisme artístic que poden contribuir a desafiar estereotips i superar actituds negatives de la societat cap a la vellesa. En futurs estudis seria d'interés realitzar intervencions en mostres més àmplies i amb seguiment longitudinal, així com l'ús complementari de biomarcadors o tècniques de neuroimatgeria per a avaluar els resultats de la intervenció en la població d'edat avançada. Estes intervencions artterapèutiques poden contribuir a crear experiències participatives intergeneracionals basades en les arts sobre l'experiència de l'envelliment / [EN] The increasing aging of the world's population and the limited effectiveness of available treatments for dementia increase the need to develop interventions that target aging and neurodegenerative diseases. There is also a need to promote changes in negative societal perceptions of old age. In light of these approaches, the potential therapeutic benefits of arts-based interventions, such as art therapy, in health promotion, dementia prevention and management of associated symptoms are being reported. Due to the interest of this topic, we proposed to evaluate the main effects of art therapy in ageing and neurodegenerative diseases, to analyze the possible benefits of this therapy for older people during the pandemic, and to know the effects of response art as artistic activism to promote social change in the stereotypes associated with ageing. In order to achieve these objectives, 5 studies were proposed, which gave rise to the 5 articles published in high impact journals that make up the thesis. The first study is a systematic review analyzing the benefits of art therapy in people with Alzheimer's disease: the results report improvements in well-being, quality of life, mood and depression. The second article presents a case study of a person living with Progressive Supranuclear Palsy (atypical parkinsonism), evaluating the potential benefits of art therapy on the symptomatology associated with the disease. The results report significant improvements in emotional expression, behavioral aspects and social relationships. The third paper analyses the relationship between Alzheimer's disease and chronic grief based on a case study of a woman diagnosed with Alzheimer's disease, evaluating the effects of art therapy on cognitive, somatic and psychological symptoms. Positive effects were observed on emotional expression, cognitive aspects (concentration, control, memory), social relationships and changes in sense of identity. The fourth study describes an art therapy intervention with a group of old women, carried out during the restrictions imposed by the pandemic, analyzing the difficulties associated with this period and proposing an approach through art therapy. The results suggest improvements in cognitive aspects (concentration, memory and attention), emotional expression and identification, socialization and reduction of anxiety. The fifth study consists of two related projects (virtual exhibition and intergenerational workshops) that share the common denominator of Response Art as artistic activism, promoting awareness and social change, and using Response Art to give sense and meaning to reflections related to aging. The experiences included in the 5 publications contribute to the advancement of knowledge about the possible applications of art therapy in ageing, neurodegenerative diseases and dementia prevention. They also demonstrate its usefulness in counteracting the sensory and social deprivation associated with crisis situations such as those experienced during the pandemic. In addition, interventions based on artistic activism have been developed that can help to challenge stereotypes and overcome negative societal attitudes towards old age. In future studies, it would be interesting to carry out interventions in larger samples and with longitudinal follow-up, as well as the complementary use of biomarkers or neuroimaging techniques to assess the results of the intervention with older people. These art-therapeutic interventions can contribute to the creation of art-based intergenerational participatory experiences of aging / Marco Martínez, P. (2024). Arteterapia en el envejecimiento y enfermedades neurodegenerativas. Experiencias basadas en la prevención, intervención y el activismo artístico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206125 / Compendio

[ES] Esta tesis doctoral tiene como reto la mejora de precisión de un sistema de localización en interiores cuya aplicación principal es el entorno hospitalario. Se apuesta por una novedosa técnica importada recientemente a la tecnología y especificación Bluetooth denominada AoA, con la que se pretende cubrir todos los casos de uso a los que tecnologías existentes no pueden abordar debido a su limitación en la precisión. Gracias a la combinación de esta nueva técnica de posicionamiento junto con sus predecesoras, la solución puede llegar a cubrir otros escenarios de manera precisa y eficiente como la ubicación a nivel de cama, sillón o consulta, gracias al trabajo realizado en el marco de esta tesis, donde se ha mejorado la plataforma de localización de manera holística en los distintos elementos que la componen, buscando una relación coste-efectividad óptima: electrónica, radiofrecuencia y telemática. / [CA] Aquesta tesi doctoral té com a repte la millora de precisió d'un sistema de localització en interiors l'aplicació principal dels quals és l'entorn hospitalari. S'aposta per una nova tècnica importada recentment a la tecnologia i especificació Bluetooth denominada AoA, amb la qual es pretén cobrir tots els casos d'ús als quals tecnologies existents no poden abordar a causa de la seua limitació en la precisió. Gràcies a la combinació d'aquesta nova tècnica de posicionament juntament amb les seues predecessores, la solució pot arribar a cobrir altres escenaris de manera precisa i eficient com la ubicació a nivell de llit, butaca o consulta, gràcies al treball realitzat en el marc d'aquesta tesi, on s'ha millorat la plataforma de localització de manera holística en els diferents elements que la componen, buscant una relació cost-efectivitat òptima: electrònica, radiofreqüència i telemàtica. / [EN] The challenge of this doctoral thesis is to improve the precision of an indoor location system whose main application is the hospital environment. Work has been done on a new technique recently imported into Bluetooth technology and specification called AoA, which is intended to cover all use cases that existing technologies cannot solve due to their limitation in precision. Thanks to the combination of this new positioning technique together with its predecessors, the solution can cover other scenarios with precision and efficiency such as location at the bed, chair or box, thanks to the work carried out within the framework of this thesis, where the location platform has been improved holistically in the different elements that make it up, looking for an optimal cost-effectiveness relationship: electronics, radio frequency and telematics. / Casanova Murillo, M. (2024). Sistemas de localización en interiores en banda UHF [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207553

[ES] A partir de información del Censo Agrario Nacional se caracterizaron y tipificaron las Unidades Productivas Agrícolas-UPA hortofrutícolas en el departamento de Antioquia (Colombia), utilizando las características tenidas en cuenta por las políticas, para plantear elementos que contribuyan a una formulación e implementación de política pública diferenciada que atienda las categorías de la tipificación y de acuerdo con su situación particular, en términos de capacidades y limitaciones. Se conformaron índices temáticos, compuestos por diferentes variables, que posteriormente se ponderaron cuantitativamente y fueron utilizados para realizar la clusterización de las UPA con el método de agrupación K-means determinándose 6 clústeres, las características de cada uno fueron analizadas para realizar recomendaciones que mejoren el proceso de implementación de política pública sectorial. Para la formulación de las recomendaciones, se realizó una revisión del inventario actual de las políticas agrícolas y relacionadas, clasificando las mismas mediante el uso de la metodología OCDE-BID de Estimados de Apoyo al Productor. Lo anterior permitió realizar un análisis que relacionó las necesidades de los productores identificadas de las preguntas del censo, con la oferta de política agrícola, como punto de partida para realizar recomendaciones diferenciadas de política para cada uno de los clústeres determinados. / [CA] A partir d'informació del Cens Agrari Nacional es van caracteritzar i van tipificar les Unitats Productives Agrícoles-UPA hortofructícoles en el departament de Antioquia (Colòmbia), utilitzant les característiques tingudes en compte per les polítiques, per a plantejar elements que contribuïsquen a una formulació i implementació de política pública diferenciada que atenga les categories de la tipificació i d'acord amb la seua situació particular, en termes de capacitats i limitacions. Es van conformar índexs temàtics, compostos per diferents variables, que posteriorment es van ponderar quantitativament i van ser utilitzats per a realitzar la clusterización de les UPA amb el mètode d'agrupació K-means determinant-se 6 clústers, les característiques de cadascun van ser analitzades per a realitzar recomanacions que milloren el procés d'implementació de política pública sectorial. Per a la formulació de les recomanacions, es va realitzar una revisió de l'inventari actual de les polítiques agrícoles i relacionades, classificant les mateixes mitjançant l'ús de la metodologia OCDE-BID d'Estimats de Suport al Productor. L'anterior va permetre realitzar una anàlisi que va relacionar les necessitats dels productors dedicades de les preguntes del cens, amb l'oferta de política agrícola, com a punt de partida per a realitzar recomendación diferenciades de política per a cadascun dels clústers determinats. / [EN] Based on information from the National Agricultural Census, the fruit and vegetable agricultural production units (UPAs) in the department of Antioquia (Colombia) have been characterized and typified, using the characteristics taken into account by the policies, in order to propose elements that contribute to the formulation and implementation of a differentiated public policy that addresses the categories of typification and according to their particular situation, in terms of capacities and limitations. Thematic indexes were formed, composed of different variables, which were subsequently quantitatively weighted and used to cluster the UPAs with the K-means grouping method, determining 6 clusters, the characteristics of each of which were analyzed to make recommendations to improve the process of implementing sectoral public policies. For the formulation of the recommendations, a review of the current inventory of agricultural and related policies was carried out, classifying them using the OECD-IDB methodology of Producer Support Estimates. This made it possible to carry out an analysis relating the needs of producers identified in the census questions to the supply of agricultural policies, as a starting point for making differentiated policy recommendations for each of the clusters identified. / Salamanca Sanjuanes, HA. (2024). Las políticas públicas agrarias colombianas frente a las particularidades de las unidades productivas agrícolas: el caso de la hortofruticultura del Departamento de Antioquia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213871

[ES] Esta tesis explora el desarrollo de agentes conversacionales (ACs) confiables que puedan interactuar con niños, en alineamiento con la iniciativa de la Comisión Europea para que el desarrollo de la inteligencia artificial (IA) se centre en el ser humano. Los ACs están convirtiéndose en una parte cada vez más integral de la vida de los niños, siendo utilizados en diversos sectores como la educación, el entretenimiento y la atención médica. Sin embargo, los niños, como un grupo de usuarios único, presentan necesidades y desafíos particulares, lo que hace necesario el desarrollo de directrices y evaluaciones rigurosas para asegurar que estos sistemas sean confiables. La investigación comienza examinando los fundamentos de los ACs, enfocándose en su interacción con los niños. Una revisión de la literatura destaca tanto los beneficios como los riesgos asociados con estas tecnologías, subrayando la necesidad de enfoques multidisciplinarios para mitigar posibles preocupaciones éticas. Se introduce el concepto de confiabilidad, así como la falta de investigación existente en el desarrollo ético de los ACs. Para abordar esta laguna, la tesis integra conocimientos de múltiples dominios, combinando la exploración teórica con estudios empíricos. Este enfoque lleva al desarrollo de un conjunto de directrices que abordan las particularidades de la interacción niño-AC, destacando la importancia de la transparencia, el comportamiento adecuado a la edad, el fomento de la conciencia de qué es una IA, la participación de partes interesadas y la gestión de riesgos. Estas directrices se aplican luego en el diseño y desarrollo de un AC colaborativo de narración de cuentos. La confiabilidad del sistema se evalúa utilizando ALTAI y demostrando una mejora en la confiabilidad. Además, dicha evaluación se complementa con un estudio experimental que examina cómo los niños perciben e interactúan con estos sistemas, dando un protagonismo específico a los riesgos como la interpretación errónea de la naturaleza no humana del AC y el comportamiento de los niños en la revelación de datos. Los hallazgos resaltan el impacto positivo de la transparencia y la necesidad de un enfoque más eficaz para aclarar la agencia del AC. Las contribuciones de esta tesis proporcionan tanto ideas teóricas como orientaciones prácticas para el desarrollo de ACs confiables para niños, asegurando que estén alineados éticamente con los valores sociales y los derechos de los niños. Se anima a futuras investigaciones a expandir estos hallazgos a contextos culturales más amplios y a desarrollar herramientas de evaluación más matizadas para evaluar la confiabilidad en los ACs entorno a los niños. / [CA] Aquesta tesi explora el desenvolupament d'agents conversacionals (ACs) confiables que puguen interactuar amb xiquets, en alineació amb la iniciativa de la Comissió Europea per que el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) se centre en l'ésser humà. Els ACs s'estan convertint en una part cada vegada més integral de la vida dels xiquets, sent utilitzats en diversos sectors com l'educació, l'entreteniment i l'atenció mèdica. No obstant això, els xiquets, com a grup d'usuaris únic, presenten necessitats i desafiaments particulars, el que fa necessari el desenvolupament de directrius i avaluacions rigoroses per a assegurar que aquests sistemes siguen confiables. La investigació comença examinant els fonaments dels ACs, centrant-se en la seua interacció amb els xiquets. Una revisió de la literatura destaca tant els beneficis com els riscos associats amb aquestes tecnologies, subratllant la necessitat d'enfocaments multidisciplinaris per a mitigar possibles preocupacions ètiques. S'introdueix el concepte de confiabilitat, així com la manca d'investigació existent en el desenvolupament ètic dels ACs. Per a abordar aquesta bretxa, la tesi integra coneixements de múltiples dominis, combinant l'exploració teòrica amb estudis empírics. Aquest enfocament porta al desenvolupament d'un conjunt de directrius que aborden les particularitats de la interacció xiquet-AC, destacant la importància de la transparència, el comportament adequat a l'edat, el foment de la consciència de què és una IA, la participació de parts interessades i la gestió de riscos. Aquestes directrius s'apliquen després en el disseny i desenvolupament d'un AC col·laboratiu de narració de contes. La confiabilitat del sistema s'avalua utilitzant ALTAI i demostrant una millora en la confiabilitat. A més, aquesta avaluació es complementa amb un estudi experimental que examina com els xiquets perceben i interactuen amb aquests sistemes, donant un protagonisme específic als riscos com la interpretació errònia de la naturalesa no humana de l'AC i el comportament dels xiquets en la revelació de dades. Els resultats ressalten l'impacte positiu de la transparència i la necessitat d'un enfocament més eficaç per a aclarir l'agència de l'AC. Les contribucions d'aquesta tesi proporcionen tant idees teòriques com orientacions pràctiques per al desenvolupament d'ACs confiables per a xiquets, assegurant que estiguen alineats èticament amb els valors socials i els drets dels xiquets. S'encoratja a futures investigacions a expandir aquests resultats a contextos culturals més amplis i a desenvolupar eines d'avaluació més matisades per a valorar la confiabilitat en els ACs involucrats amb xiquets. / [EN] This thesis explores the development of trustworthy conversational agents (CAs) that may interact with children, aligning with the European Commission's human-centred artificial intelligence (AI) initiative. CAs are becoming increasingly integral to children's lives, used in various sectors such as education, entertainment, and healthcare. However, children, as a unique user group, present particular needs and challenges, necessitating the development of guidelines and rigorous evaluations to ensure that these systems are trustworthy. The research begins by examining the fundamentals of CAs, focusing on their interaction with children. A literature review highlighted both the benefits and risks associated with these technologies, emphasising the need for multidisciplinary approaches to mitigate potential ethical concerns. The concept of trustworthiness is introduced, as well as a significant research gap in CA ethical development. To address this gap, the thesis integrates knowledge from multiple domains, combining theoretical exploration with empirical studies. This approach leads to the development of a set of guidelines that align with the needs of children and CAs, highlighting the importance of transparency, age-appropriate behaviour, AI awareness, stakeholder involvement, and risk management. These guidelines were then applied in the design and development of a collaborative storytelling CA. The system's trustworthiness was assessed using the ALTAI framework, demonstrating an improvement in trustworthiness. This evaluation is further supported by an experimental study, examining how children perceive and interact with these systems, with a specific focus on risks such as misinterpreting the CA's non-human nature and children's data sharing behaviour. Key findings underscored the positive impact of transparency, and the need for a more effective approach to clarify the CA's agency. The contributions of this thesis provide both theoretical insights and practical guidance for developing trustworthy CAs for children, ensuring they are ethically aligned with societal values and children's rights. Future research is encouraged to expand these findings to broader cultural contexts and develop more nuanced evaluation tools for assessing trustworthiness for children. / Escobar Planas, M. (2024). Trustworthy conversational agents for children [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214061

Tesis por compendio / [ES] Esta investigación aborda el ocio inclusivo de personas con movilidad reducida en parques nacionales de Canadá y España, desde las Teorías Críticas de la Discapacidad y la Buena Gobernanza Ambiental. Examina cómo las estructuras de poder generan barreras para el acceso equitativo a la naturaleza, un desafío pendiente en el contexto de la accesibilidad universal. Vincula este análisis con los Objetivos de Desarrollo Sostenible #3, #10 y #15, enfocándose en bienestar, reducción de desigualdades y protección de ecosistemas. Utilizando métodos mixtos, se analizan dimensiones clave de la gobernanza ambiental: discursos, instrumentos, actores y recursos. Primero, se evalúa si las políticas contemplan el acceso inclusivo. Luego, una encuesta online recoge barreras y necesidades de personas con movilidad reducida. Finalmente, se examina la accesibilidad digital en las páginas web de los parques nacionales españoles. Los resultados muestran múltiples barreras físicas, psicosociales e institucionales invisibles, que limitan el acceso inclusivo. Las deficiencias digitales agravan la brecha entre personas con discapacidad y la naturaleza. Esto evidencia fallos en la gobernanza, afectando la implementación de marcos participativos y tratados internacionales como la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. La investigación concluye que superar estas barreras requiere políticas inclusivas, gobernanza multidimensional y herramientas prácticas que integren accesibilidad, interseccionalidad y sostenibilidad. / [CA] Aquesta investigació aborda l'oci inclusiu de persones amb mobilitat reduïda als parcs nacionals del Canadà i Espanya, des de les Teories Crítiques de la Discapacitat i la Bona Governança Ambiental. Examina com les estructures de poder generen barreres per a l'accés equitatiu a la natura, un desafiament pendent en el context de l'accessibilitat universal. Vincula aquesta anàlisi amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible #3, #10 i #15, centrant-se en benestar, reducció de desigualtats i protecció d'ecosistemes. Utilitzant mètodes mixtos, s'analitzen dimensions clau de la governança ambiental: discursos, instruments, actors i recursos. Primer, s'avalua si les polítiques contemplen l'accés inclusiu. Després, una enquesta en línia recull barreres i necessitats de persones amb mobilitat reduïda. Finalment, s'examina l'accessibilitat digital a les pàgines web dels parcs nacionals espanyols. Els resultats mostren múltiples barreres físiques, psicosocials i institucionals invisibles, que limiten l'accés inclusiu. Les deficiències digitals agreugen la bretxa entre persones amb discapacitat i la natura. Això evidencia fallades en la governança, afectant la implementació de marcs participatius i tractats internacionals com la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. La investigació conclou que superar aquestes barreres requereix polítiques inclusives, governança multidimensional i eines pràctiques que integren accessibilitat, interseccionalitat i sostenibilitat. / [EN] This research addresses inclusive leisure for people with reduced mobility in national parks in Canada and Spain, drawing on Critical Disability Theories and Environmental Good Governance. It examines how power structures create barriers to equitable access to nature, a challenge still unresolved in the context of universal accessibility. The analysis links to Sustainable Development Goals #3, #10, and #15, focusing on well-being, reducing inequalities, and protecting ecosystems. Using mixed methods, key dimensions of environmental governance are analysed: discourses, instruments, actors, and resources. First, policies are assessed to determine whether they include inclusive access. Next, an online survey gathers barriers and needs faced by people with reduced mobility. Finally, the digital accessibility of Spanish national park websites is evaluated. The findings reveal multiple physical, psychosocial, and invisible institutional barriers limiting inclusive access. Digital deficiencies further widen the gap between people with disabilities and nature. This highlights governance failures, affecting the implementation of participatory frameworks and international treaties like the Convention on the Rights of Persons with Disabilities. The research concludes that overcoming these barriers requires inclusive policies, multidimensional governance, and practical tools integrating accessibility, intersectionality, and sustainability. / Aguilar Carrasco, MJ. (2025). Rethinking Equitable Nature-based Recreation Opportunities for People with Mobility or Motor Disabilities beyond the Accessibility Standards [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214424 / Compendio