El corporate entrepreneurship és un àmbit de coneixement que apareix durant la segona meitat del segle XX com a extensió de la iniciativa emprenedora aplicada a les organitzacions empresarials. Es defineix com el conjunt d'estratègies i de pràctiques que apliquen les empreses per fomentar, cultivar i gestionar les capacitats emprenedores de l'organització que faciliten el desenvolupament de nous projectes.L'objectiu d'aquest projecte és identificar com han adaptat les empreses espanyoles el corporate entrepreneurship a les seves estratègies, com també conèixer si existeix una relació positiva entre l'adopció d'aquestes pràctiques i els resultats empresarials.Aquesta tesi ha utilitzat dos constructes diferents per mesurar el corporate entrepreneurship: l'Orientació Emprenedora, que inclou dimensions identificades en altres estudis empírics, i les Pràctiques Emprenedores, que fan referència a un seguit d'activitats que les empreses duen a terme per millorar la capacitat emprenedora. A partir d'una mostra de 254 empreses industrials espanyoles que van respondre un qüestionari que incloïa preguntes relatives a l'Orientació Emprenedora, les Pràctiques Emprenedores i les variables d'entorn, d'estratègia i de resultats, s'han obtingut quatre tipologies d'empreses, segons el nivell de corporate entrepreneurship: emprenedores internes i externes, intraemprenedores, emprenedores externes i seguidores. Les tres primeres són innovadores i proactives, i es diferencien entre elles pel tipus de pràctiques que segueixen a l'hora de buscar noves oportunitats. La darrera tipologia està formada per empreses amb nivells baixos de corporate entrepreneurship.Les anàlisis de regressió múltiple han confirmat que hi ha una relació positiva entre el corporate entrepreneurship i els resultats empresarials, mesurats a partir d'indicadors econòmics i d'indicadors no econòmics. A més, aquesta recerca ha analitzat la influència contingencial dels dos constructes del corporate entrepreneurship, i ha demostrat que adoptar Pràctiques Emprenedores fa augmentar l'Orientació Emprenedora de l'empresa, cosa que finalment desemboca en una millora dels resultats. / El corporate entrepreneurship es un campo de conocimiento que surge en la segunda mitad del siglo XX como una extensión de la iniciativa emprendedora aplicada a las organizaciones empresariales. Se define como el conjunto de estrategias y prácticas que llevan a cabo las empresas para fomentar, cultivar y gestionar las capacidades emprendedoras de la organización que facilitan el desarrollo de nuevos proyectos.El objetivo de este proyecto es conocer la forma en la que las empresas españolas han adaptado el corporate entrepreneurship a sus estrategias, así como si existe una relación positiva entre la adopción de estas prácticas y los resultados empresariales.Esta tesis ha utilizado dos constructos diferentes para medir el corporate entrepreneurship: la Orientación Emprendedora, que incluye dimensiones identificadas en otros estudios empíricos, y las Prácticas Emprendedoras, que hacen referencia a una serie de actividades que acometen las empresas para mejorar su capacidad emprendedora.A partir de una muestra de 254 empresas industriales españolas que contestaron un cuestionario en el que se incluían preguntas relativas a la Orientación Emprendedora, las Prácticas Emprendedoras y variables de entorno, de estrategia y de resultados, se han obtenido cuatro tipologías de empresas, atendiendo a su nivel de corporate entrepreneurship: emprendedoras internas y externas, intraemprendedoras, emprendedoras externas y seguidoras. Las tres primeras son innovadoras y proactivas, y se diferencian entre sí por el tipo de prácticas que siguen para la búsqueda de nuevas oportunidades. La última tipología está formada por empresas con bajos niveles de corporate entrepreneurship.Los análisis de regresión múltiple han confirmado la existencia de una relación positiva entre el corporate entrepreneurship y los resultados empresariales, medidos a partir de indicadores económicos y no económicos. Además, esta investigación ha analizado la influencia contingencial de los dos constructos de corporate entrepreneurship y ha demostrado que la adopción de Prácticas Emprendedoras hace aumentar la Orientación Emprendedora de la empresa, lo que finalmente redunda en una mejora de los resultados. / Corporate Entrepreneurship is a field of knowledge that emerged in the second half of the twentieth century as an extension of entrepreneurial initiative applied to business organisations. It is defined as the series of strategies and practices carried out by companies to promote, cultivate and manage the organisation's entrepreneurial skills in relation to facilitating the development of new projects. The aim of this project is to understand how Spanish companies have adapted Corporate Entrepreneurship to their business strategies, and to ascertain whether there is a positive relationship between the adoption of these practices and business results. This thesis has used two different constructs to measure Corporate Entrepreneurship: Entrepreneurial Orientation, which includes the same dimensions identified in other empirical studies, and Entrepreneurial Practices, referring to a series of activities undertaken by companies to improve their entrepreneurial capacity. Based on a sample of 254 Spanish industrial firms that answered a questionnaire which included questions on Entrepreneurial Orientation, Entrepreneurial Practices, as well as strategy, context and performance variables, four types of firms have been obtained, depending on their level of Corporate Entrepreneurship: internal and external entrepreneurial companies, intrapreneurial companies, external entrepreneurial companies and followers. The first three types are innovative and proactive, and differentiated by the kind of practices followed in the pursuit of new opportunities. The last type is composed of companies with low levels of Corporate Entrepreneurship. Multiple regression analysis confirmed the existence of a positive relationship between Corporate Entrepreneurship and business results, measured based on economic and non-economic indicators. Moreover, this research has examined the contingencial influence of both Corporate Entrepreneurship constructs and has demonstrated that the adoption of Entrepreneurial Practices increases companies' Entrepreneurial Orientation, which ultimately leads to improved performance.

Innovació, emprenedoria i subcontractació són els pilars temàtics de la present tesi doctoral. L'ús del coneixement per part de les empreses representa l'element comú d'aquestes temàtiques. Les evidències empíriques provenen principalment del món empresarial, però es complementen amb les del món acadèmic com a principal proveïdor de coneixement a la societat actual, la finalitat de la qual és crear riquesa i benestar socioeconòmic. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és contribuir a les diferents àrees de recerca. La primera, gestió de la innovació, més concretament innovació organitzativa, reflexionant sobre la seva importància i monitorització a través d'enquestes. Tot seguit, un exemple d'innovació organitzativa -treball en equip- s'analitza en profunditat, així com també els seus determinants. La segona, analitza el procés de transició d'una universitat tradicional cap a una universitat emprenedora, començant per la fase de disseny fins a l'actualitat contemplant la seva funcionalitat i eficiència en el marc de les institucions públiques de recerca d'Europa. I la tercera, descriu les barreres que les empreses han de fer front a l'hora de cooperar, en general, i amb universitats, en particular. La mateixa mostra d'empreses gasela també serveix per analitzar la decisió de fer-o-comprar. El resum d'aquests resultats, les conclusions, així com les futures línies de recerca finalitzen el treball. / Innovation, entrepreneurship and outsourcing represent the backbone of the present dissertation. The use of knowledge in business environments symbolizes the overlapping area of these concepts. Empirical evidences come mainly from business world, but they are complemented with academia as one of the main scientific knowledge provider in current society whose final objective is wealth creation and socioeconomic welfare. The main objective of the present work is contributing to different areas of research. First, innovation management in terms of organizational innovation, contemplating its importance and challenges for its measurement on large scale surveys. Then, a particular example of organizational concept - teamwork - in production is analyzed and the matter of its determinants is tackled. Second, the entrepreneurial transformation of a non-elite university is followed up, since its beginnings including the design phase up to present contemplating its functionality and efficiency, compared to other European public research institutions. Third, the difficulties and barriers in terms of R&D outsourcing, in general, and with universities, in particular are analyzed on a sample of gazelle companies, as well as their decision to make-or-buy. Finally, a summary of the results, conclusions and particular implications end this work.

La presència de les dones emprenedores a l' àmbit empresarial cada vegada va en augment y amb allò, l' interès per conèixer més sobre aquest potencial col·lectiu i els resultats que tenen les empreses que creen. D'una banda, els estudis publicats fins ara se centren en la seva majoria en països anglosaxons, per això existeix una necessitat per conèixer com és aquest col·lectiu en països amb cultura diferent. D'altra banda, existeix debat sobre els resultats de les mateixes per això es fa també necessari considerar aspectes nous en la valoració d'aquest tipus d' empreses. El present treball planteja l' objectiu de determinar l' influència dels factors del procés de creació d'empreses en els resultats de les empreses noves creades per dones. Això, a fi d'explicar alguna variació en els resultats d' aquestes empreses. L'estudi se centra a Espanya i en específic l' objecte d'estudi són empreses noves creades i dirigides per dones ubicades a les ciutats urbanes més grans d'Espanya (amb una població més gran de 500.000 habitants), que són: Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa. Es realitza una revisió d' estudis empírics sobre l' activitat emprenedora femenina publicats i una perspectiva de l'activitat empresarial de dones a Espanya. S' analitzen diverses aportacions teòriques i empíriques referents a l' avaluació dels resultats d'empreses noves. Amb això, construir un marc conceptual que conjuga aquests temes i descriu els factors del procés de creació d'empreses que poden influir en els resultats d'aquest col·lectiu. La metodologia i disseny de l' investigació es basa en l'aplicació a emprenedores fundadores i dirigents de la seva empresa d'un qüestionari per correu postal a una mostra de 253 empreses, equivalent a una taxa de resposta del 22,33%. La qual, és considerada molt alta per a aquest tipus de qüestionaris i Espanya. Dit qüestionari d'elaboració pròpia identifica els factors que poden influir en els resultats d'una empresa nova. El model d' investigació va ser contrastat i provat mitjançant el mètode de regressió lineal per a les variables continues la família, objectius empresarials i resultats de les empreses i, els mètodes no-paramètrics dels Mann-Whitney i Kolgomorov-Smirov per a les variables dicotòmiques pla d'empresa, experiència professional i institucions externes . Els resultats mostren que el perfil soci demogràfic de les emprenedores espanyoles correspon al de països amb alts ingressos només amb petites diferències en el nivell educatiu i l' edat que són una mica més altes. Hi ha evidència significativa de l'efecte positiu que tenen els objectius empresarials perseguits per la emprenedora i el suport brindat per la seva família sobre els resultats de les seves empreses. També, es corrobora de manera parcial l'efecte positiu de les relacions amb institucions externes. En canvi, les variables d'experiència professional i pla d'empresa tenen un efecte nul. Aquesta investigació s'inscriu dintre d'un corrent de treballs empírics que estudien l'activitat del female entrepreneurship i, pretén ser una aportació que permeti ampliar el coneixement existent i pugui conduir a futures investigacions sobre aquest col·lectiu. / La presencia de las mujeres emprendedoras en el ámbito empresarial cada vez va en aumento y con ello, el interés por conocer mas acerca de este potencial colectivo y de los resultados que tienen las empresas que crean. Por un lado, los estudios publicados hasta ahora se centran en su mayoría en países anglosajones, por lo que existe una necesidad por conocer como es este colectivo en pasíses con cultura diferente. Por otro lado, existe debate sobre los resultados que tienen este tipo de empresas por lo que se hace también necesario considerar aspectos nuevos en la valoración de estas empresas. El presente trabajo plantea el objetivo de determinar la influencia de factores del proceso de creación de empresas en los resultados de las nuevas empresas creadas por mujeres. Esto, con el fin de explicar alguna diferenciación en los resultados de estas empresas. El estudio se centra en España y en específico el objeto de estudio son las nuevas empresas creadas y dirigidas por mujeres ubicadas en las ciudades urbanas más grandes de España (con una población mayor a los 500.000 habitantes), que son: Barcelona, Madrid, Málaga, Sevilla, Valencia y Zaragoza. Se realiza una revisión de estudios empíricos sobre la actividad emprendedora femenina publicados y una perspectiva de la actividad empresarial de mujeres en España. Se analizan diversas aportaciones teóricas y empíricas referentes a la evaluación de los resultados de nuevas empresas. Para así, construir un marco conceptual que conjunta estos temas y describe los factores del proceso de creación de empresas que pueden influir en los resultados de este colectivo. La metodología y diseño de la investigación está basada en la aplicación de un cuestionario por correo postal a una muestra de 253 emprendedoras fundadoras y dirigentes de su empresa, con una tasa de respuesta del 22,33%. La cual, es considerada muy alta para este tipo de cuestionarios y España. Dicho cuestionario de elaboración propia identifica los factores que pueden influir en los resultados de una nueva empresa. El modelo de investigación fue contrastado y probado mediante el método de regresiones lineales para las variables continuas la familia, objetivos empresariales y resultados de las empresas y, los métodos no-paramétricos de Mann-Whitney y Kolgomorov-Smirov para las variables dicotómicas plan de empresa, experiencia profesional e instituciones externas . Los resultados muestran que el perfil sociodemográfico de las emprendedoras españolas corresponde al de países con altos ingresos solo con pequeñas diferencias en el nivel educativo y la edad que son un poco más altas. Hay evidencia significativa del efecto positivo que tienen los objetivos empresariales perseguidos por la emprendedora y el apoyo brindado de su familia sobre los resultados de sus empresas. También, se corrobora de manera parcial el efecto positivo de las relaciones con instituciones externas. En cambio, son nulos los efectos de las variables experiencia profesional y plan de empresa. Esta investigación se inscribe dentro de una corriente de trabajos empíricos que estudian la actividad del female entrepreneurship y, pretende ser una aportación que permita ampliar el conocimiento existente y pueda conducir a futuras investigaciones sobre este colectivo. / The presence of female entrepreneurs in the business world is increasingly growing together with the interest in learning more about this potential collective and the performance of businesses that create. On the one hand, the studies published so far are mostly focused on Anglo-Saxon countries, so that there is a need to learn more about this group in countries with different culture. On the other hand, due to an existing debate about the performance of this kind of ventures, it is also necessary to consider new aspects for the valuation of these businesses. The current dissertation aims at determining the influence of factors of business creation process in the performance of new businesses created by women. This in order to explain some differences in the performance of these ventures. The study focuses on Spain and its specific object are the new companies run by women and located in the largest urban cities in Spain (with a population greater than 500,000), which are: Barcelona, Madrid, Málaga, Sevilla, Valencia and Zaragoza. A literature review of empirical studies published about female entrepreneurship and a perspective of this activity in Spain are realized. A range of theoretical and empirical contributions relating to the new businesses performance's evaluation are analysed. The purpose is to build a conceptual framework that brings together these issues and describes the factors in the process of venture creation that may influence the performance of this collective. The methodology and research design are based on the application of a questionnaire by mail to a sample of 253 women entrepreneurial founders and managers of his own business. The response rate was of 22.33%, which is considered very high for this type of questionnaire and Spain. Such a specifically designed questionnaire identifies the factors that may influence the performance of a new business. The research model was contrasted and tested through linear regression model for the continuous variables -family, business goals and business performance- and non-parametric methods Mann-Whitney and Kolgomorov-Smirov for dichotomous variables -business plan, professional experience and external institutions-. The results show that sociodemographic profile of Spanish female entrepreneurs is similar to the high income countries only with small differences in educational level and age that are a bit higher. There is a significant evidence of positive effect that corporate objectives pursued by the female entrepreneurs and the support of their families have on their businesses performance. Furthermore, the positive effect of relations with external institutions is partially corroborated. Whereas the effects of professional experience and business plan variables are null. This research falls into a series of empirical studies on female entrepreneurship activity, it is meant to contribute to widen the current knowledge and can lead to future research on this collective.