The author explores into the relationship between science and Church during a period of history in Catalonia in which the Church carried out a series of top level scientific measures, such as the school of geology of the Barcelona Seminar and the provincial geological map. At a time when science is used as a weapon to discredit the Catholic doctrine of religious belief in general, we've analyzed the response of Church through studying priest education and religious schools, its vision of science, speeches of scientific works carried out by priests, to conclude that the desire of conciliation with science and necessity of defending faith encouraged the updating of the ecclesiastical institution in some scientific disciplines. Later, the social prestige and authority given by science also helps to explain certain scientific “vocations", in particular, the strategy of Jesuits that gave as a result the scientific complex of Roquetes (Tortosa). / L'autor explora en les relacions ciència i Església en un període de la història de Catalunya en el qual l'Església dugué a terme tot un seguit d'accions científiques de primer nivell, com ara l'escola de geologia del Seminari barceloní i el mapa geològic provincial. En una època que la ciència és usada com a arma per desprestigiar la doctrina catòlica i les creences religioses en general, hem analitzat la resposta eclesiàstica a través de l'estudi de l'educació sacerdotal i dels col•legis religiosos, la visió de la ciència que en tenien, els discursos i obres científiques protagonitzades per eclesiàstics, per arribar a la conclusió que la voluntat de conciliació amb les ciències i la necessitat de defensar la fe estimularen la posada al dia de la institució eclesiàstica en algunes disciplines científiques. Més endavant, el prestigi social i l'autoritat que donava la ciència també ajuda a explicar determinades "vocacions" científiques i, en concret, l'estratègia de la Companyia de Jesús que donà com a resultat el complex científic de Roquetes (Tortosa).

L’Església catòlica baixmedieval, va aplicar la reforma que havia de regular la moral dels fidels centrant el seu control en les qüestions relatives a la moral sexual (segle XIV) a la diòcesi de Barcelona. Aquesta tesi explica els mecanismes d’aquest control i recull el que visites pastorals i processos episcopals expliquen sobre l’intent de regular les formes d’unió de parella i conductes com l’adulteri, l’incest, la prostitució i molt particularment, el concubinat del clergat. Sosté que, en posar en marxa aquests mecanismes de control, l’Església partia d’una posició de desconfiança, -o de temor-, envers la dona, que portà a un control ferri de la sexualitat dels feligresos en general i dels clergues en especial. Els esforços de reforma dels costums morals van tenir èxit divers, que van abocar en una conseqüència, potser no conscientment volguda, però real: la definició d’una imatge de la dona perillosa, la bruixa, que calia combatre. / Medieval Catholic Church attempted to reform the moral of its members by focusing on aspects related to sexual morality in the 14th C in Barcelona. This thesis explains the mechanisms of such control and compiles the information that pastoral visits and Episcopal trials provide about the attempts to regulate sexual relationship behaviors and conducts, such as: adultery, incest, prostitution and specially Clergy’s concubinage. This thesis supports the statement that when these mechanisms for control were activated by the Catholic Church, they stemmed from distrust –or suspicion- towards women. Such position led to a fierce control of sexual behavior for all Catholic Church members and particularly the Clergy. The efforts made to reform moral behavior had different effects on issues addressed. However, the real consequence –which might not have been deliberate- was the image definition of a dangerous woman, and fighting the Witch.