Univ., Diss.--Copenhagen, 2005. / Enth. 5 Beitr.

Thesis (Doctoral)--Universiteit van Amsterdam, 1982.

Die Politik hat sich sowohl auf nationaler als auch auf europäischer Ebene ambitionierte Ziele zum Ausbau erneuerbarer Energien und zur Minderung der Treibhausgasemissionen gesetzt. Im Nationalen Aktionsplan für Erneuerbare Energien der Bundesrepublik Deutschland sind diese Ziele bis zum Jahr 2020 definiert. Der Anteil erneuerbarer Energien bei der Bereitstellung von Wärme und Kälte soll demnach von 6,6 % auf 15,5 % des Bruttoendenergieverbrauches steigen. Entsprechend der zunehmenden Bedeutung der solarthermischen, oberflächennahen und geothermischen Wärme wird der relative Anteil der Biomasse abnehmen. Mit den im Nationalen Aktionsplan aufgeführten 79 % leistet sie dennoch einen essentiellen Betrag im regenerativen Wärmemarkt [BMU 2010]. [... aus der Einleitung]

Zugl.: Weimar, Bauhausuniv., Diss.

Freie Univ., Diss.--Berlin, 2000. / Zsfassung in engl. Sprache.

In der Arbeit wird das Verdichtungsverhalten von halm- und stengelförmiger Biomasse (Getreidestroh, Heu, Leinstroh) im Hochdruckbereich beschrieben mit dem Ziel der Herstellung eines Festbrennstoffes in Schüttgutform. Als Versuchseinrichtung wird eine Stempelpresse mit kreisförmigem Werkzeugquerschnitt genutzt. Das Halmgut wird unzerkleinert mit einem Feuchtegehalt von 12…16% unter Einwirkung von Drücken bis zu 250 MPa ohne Zugabe von Bindemitteln verpreßt. Es wird, abgeleitet aus den Versuchsergebnissen, eine neue Verdichtungsgleichung erstellt, die für das Verdichten von unzerkleinertem Halmgut (Feuchte bis 16%) im Hochdruckbereich gültig ist. Der Einfluß der jeweiligen Gutart wird in entsprechenden Konstanten berücksichtigt. Die Eigenschaften der hergestellten Briketts, wie u. a. Bindungsverhalten und Festigkeit, wurden untersucht. Zur Bestimmung der Abrieb- und Scherfestigkeit werden Testmethoden und -geräte angepaßt bzw. neu entwickelt. Die Ergebnisse der theoretischen und experimentellen Betrachtungen fließen in die Konzeption eines Brikettierverfahrens ein. Der Funktionsnachweis des Verfahrens wird durch den Bau und Test eines Prototypen erbracht.

<p>Trots att halloween som festsed saknar historisk förankring ur svenskt perspektiv, har den i Sverige mycket snabbt fått bredare spridning i och med att allt fler människor deltar i firandet. Så finns det andra som känner motstånd och medvetet väljer att inte delta. Oavsett uppfattning finns oftast underliggande grundantaganden som utgör en slags bas för individens sätt att se, vilka jag vill ”synliggöra”. Frågan som uppsatsen söker besvara är svenskars argument för och emot halloween. Vad är det egentligen vi firar och varför? Uppsatsens huvudsakliga syfte är således att undersöka, vidare presentera en klargörande tolkning av människors inställning till seden.</p>

Trots att halloween som festsed saknar historisk förankring ur svenskt perspektiv, har den i Sverige mycket snabbt fått bredare spridning i och med att allt fler människor deltar i firandet. Så finns det andra som känner motstånd och medvetet väljer att inte delta. Oavsett uppfattning finns oftast underliggande grundantaganden som utgör en slags bas för individens sätt att se, vilka jag vill ”synliggöra”. Frågan som uppsatsen söker besvara är svenskars argument för och emot halloween. Vad är det egentligen vi firar och varför? Uppsatsens huvudsakliga syfte är således att undersöka, vidare presentera en klargörande tolkning av människors inställning till seden.

Calif., Univ. of California, Diss.--Berkeley, 2002. / Kopie, ersch. im Verl. UMI, Ann Arbor, Mich. - Enth. 3 Beitr.

L’objectiu principal d’este treball ha estat demostrar la rellevància de l’element lúdic com aspecte fonamental de les festes de moros i cristians. Especialment per a l’aparició, evolució i expansió del model que hem definit com festa moderna. Un tipus concret de festa de moros i cristians que apareix durant la primera meitat del segle XIX a Alcoi, motivat per una sèrie de circumstàncies socioeconòmiques que la propicien, en especial la irrupció d’una nova classe social burgesa sorgida del creixement industrial basat en la producció tèxtil i paperera, que troba en les festes de moros i cristians un perfecte escenari per a la participació, a través de la creació de filaes, i de projecció social de la seua nova condició econòmica, mitjançant l’acte de l’entrada de moros i cristians. Un model que poden dir que s’inicia en l’any 1839, moment en que es reglamenta el sistema de participació en filaes i s’incorpora l’entrada a la seqüència festiva, i que s’estén ràpidament per vàries poblacions de l’entorn geogràfic d’Alcoi i del riu Vinalopó, on també eixa nova burgesia industrial, comercial vitivinícola en el cas del Vinalopó, irromp durant les darreres dècades del segle XIX. Unes poblacions, que amb Alcoi compartien des de feia temps la celebració d’una sèrie de festeigs com danses, naumàquies i desembarcaments festius, funcions i combats dramatitzats entre moros i cristians, mascarades, i alardos i funcions de soldadesca, realitzats també a molts altres llocs de la geografia mundial i espanyola que tanmateix no adoptaren el model modern de festa, i que són considerats com antecedents de la mateixa. Uns actes estos, i altres nous i específics de la festa moderna com les entrades, sobre el que s’articulava una seqüència festiva que si bé, en termes semàntics i cronològics, presentava un marcat sentit religiós (es feien en honor al sant patró en la seua data de celebració), i també en menor mesura, militar, en adoptar formes i estructures de l’organització militar de l’època, no podem situar-los (ambdós elements), almenys en allò referent als processos de consolidació i expansió de la moderna festa de moros i cristians, a la mateixa altura que l’element lúdic, motor inequívoc dels dits processos i únic element que de manera transversal trobem en cadascuna de les etapes evolutives dels festeigs antecedents i de la pròpia festa. Un element que és hui el responsable directe de l’aparició d’un variat conjunt d’activitats econòmiques, conegut amb el terme de negoci fester, sorgit per satisfer la demanda de participació en la festa, en especial, en les entrades i desfilades, actes sobre els que es dirigeix principalment la promoció turística i el propi interès, pel grau d’espectacularitat assolida, del turista festiu. Element lúdic, que sempre ha mostrat un clara intencionalitat transgressora, com ho demostra el fet que manera paral·lela a la seqüència festiva pròpia de la festa, articulada al voltant de les entrades, processó del sant patró, simulacres de batalla i ambaixades, hi haguera (hui cada vegada menys) una cara “b” del programa d’actes tipus per on desfilaven i “actuaven” les Mahomes, gegants de cartró pedra de fisiognomia desproporcionada sobre les que s’observa un clar exemple de l’actual dulcificació dels elements transgressors de la festa, els contrabans i ambaixades humorístiques, els espies, les cordes de presos o els cavallets. I que també s’observa en la pròpia la pròpia denominació de les filaes i comparses, poc o gens acord, especialment durant tot el segle XIX, amb el relat oficial de la festa manifestat en les ambaixades.