La Societat de la Informació és una realitat cada vegada més important en les societats desenvolupades i, juntament amb la Globalització, estan transformant de manera radical les nostres societats. En aquest context, els mitjans de comunicació i les xarxes de comunicacions electròniques estan vivint un procés de convergència que implica una transformació sense precedents en el món de la comunicació. L'objecte de la Tesi és l'anàlisi detallat de l'evolució i la situació actual de les xarxes de comunicacions electròniques i dels mitjans de comunicació, que he anomenat xarxes de comunicació multimèdia i, l'objectiu, analitzar els sistemes regulatoris i fer una proposta dels principis bàsics que hauria de contemplar un model regulatori de les xarxes de comunicació multimèdia assentat en els valors essencials del liberalisme social perquè pugui respondre de manera satisfactòria a l'interès públic. / La Sociedad de la Información es una realidad cada vez más importante en las sociedades desarrolladas y, junto la Globalización, están transformando de manera radical nuestras sociedades. En este contexto, los medios de comunicación y las redes de comunicaciones electrónicas están viviendo un proceso de convergencia que implica una transformación sin precedentes del mundo de la comunicación. El objeto de la Tesis es el análisis detallado de la evolución y la situación actual de las redes de comunicaciones electrónicas y los medios de comunicación, que he llamado redes de comunicación multimedia y, el objetivo, analizar los sistemas regulatorios y hacer una propuesta de los principios básicos que debería contemplar un modelo regulatorio de las redes de comunicación multimedia asentado en los valores esenciales del liberalismo social para que pueda responder de manera satisfactoria al interés público. / The Information Society is an increasingly important reality in developed societies and, along with globalization, is radically transforming our societies. In this context, the media and electronic communications networks are experiencing a convergence process that involves an unprecedented transformation in the world of communication. The purpose of this thesis is the detailed analysis of the evolution and of the current status of electronic communications networks and media, which I have labeled multimedia and communication networks, and, further, to analyze the current regulatory systems in order to develop a set of basic principles to be considered in the setting up of a regulatory model of multimedia communication networks, rooted in core values of social liberalism, and able to effectively defend the public interest.

El fin del Galeón de Manila supuso un hecho trascendental en la economía de Asia Oriental. En el caso de la Real Compañía de Filipinas, entonces en ocaso, se vio plenamente mermado su acceso a la plata latinoamericana, que era una de sus bazas principales en sus factorías de Calcuta y Cantón. Esto motivó la reorientación de las actividades privadas de los empleados de la Compañía hacia el comercio del opio, coincidiendo con su estallido, con el apoyo financiero de inversores manileños. El presente trabajo identifica y analiza dichas actividades, que están en la raíz de la destacada firma británica Jardine, Matheson & Co., y las sitúa en el conjunto del comercio europeo en Asia, al que los españoles indudablemente hicieron una importante aportación en un momento clave en la evolución de la economía del opio y del conjunto de la historia de la China moderna. / The end of the Manila Galleon was a highly influential event for East Asian economy. The activities of the then declining Spanish Royal Philippine Company were deeply affected by such event: the Company was deprived, mainly in its factories in Calcutta and Canton, of one of its most important assets, namely the access to Latin American silver. Thus, the Company’s employees redirected their private activities towards the then booming opium business, with the financial support of Manila investors. This study identifies and analyses these activities, which are in the roots of what later became Jardine, Matheson & Co., and places them in the context of the European trade in Asia, to which the Spanish undoubtedly made a very important contribution in an key period of the opium economy and modern China historical development.

La present recerca estudia l'ús d'analogies històriques en els discursos dels màxims responsables de la política exterior de França, Espanya i Itàlia per a defensar l'existència i evolució d'un marc multilateral euromediterrani a partir de la Declaració de Barcelona el 1995. Malgrat l'aparença continuista i formulària d'aquestes referències al passat, el seu significat varia amb els interessos de l'agenda política. L'evolució es produeix enmig de la contradicció insoluble de presentar la Mediterrània com el locus fundacional de la civilització -com a una regió, per tant, capaç de regenerar el món amb el seu exemple- i al mateix temps observar la història mediterrània com a fonamentalment marcada pel conflicte entre grans blocs culturals. Les pròpies bases del discurs feien difícil, doncs, que els representants polítics poguessin proporcionar fonaments històrics als objectius declarats d'inclusió cultural i cohesió regional. L'anàlisi revela, en canvi, com el relat històric preparà la progressiva desaparició del diàleg polític a la regió, propiciant el decandiment del propi marc multilateral poc després d'haver entrat en contacte amb la nova realitat de la primavera àrab. / This research looks at the use of historical analogies concerning the Mediterranean in the political speeches of top foreign-policy decision-makers in France, Spain and Italy since the Barcelona Declaration of 1995. In spite of the consistent and formulaic appearance of such references to the past, their meaning shifted as political interests changed. This evolution took place in the midst of an unsolvable contradiction. While political leaders have largely presented the Mediterranean as the birthplace of civilization, and as such, as a region capable of regenerating the world by example, at the same time, conflict between cultural blocs has been perceived as the defining feature of Mediterranean history. The very basis of discourse, then, made it difficult for leaders to provide a historical ground for the stated political goals of cultural inclusiveness and regional cohesion. Analysis reveals, on the contrary, that historical narrative contributed to a progressive withdrawal of political dialogue, which ultimately entailed the waning of the multilateral framework itself as the Arab Spring unfolded.

Aquest estudi explora i problematitza el viatge de traducció de Simone de Beauvoir a Turquia a través de les dades textuals i paratextuals dels anys 50 endavant, amb una perspectiva conscient de gènere. La primera problemàtica està relacionada amb la (in)visibilitat de Beauvoir i la seva obra dins de l'espai cultural de Turquia. Si bé l'obra de Beauvoir havia estat àmpliament traduïda i llegida des de la dècada de 1960, no existien crítiques publicades de les seves traduccions. La segona problemàtica té a veure amb la seva parcial (i dolenta) representació. Com Beauvoir va ser introduïda per primera vegada a l'espai cultural de Turquia pels mateixos mediadors culturals (masculins) que van introduir Sartre en la intel·lectualitat turca, especialment en els anys 60 i 70, el seu nom es va associar amb el de Sartre i l'existencialisme, fins als anys 80 quan Beauvoir va ser finalment abordada per les feministes turques. La tercera problemàtica està, de fet, relacionada amb la segona, i és el retard en la recepció del vessant feminista de Beauvoir en el sistema cultural de Turquia. Per contextualitzar els resultats, s'argumenta que aquests materials paratextuals i textuals que van tenir un paper significatiu en la “reescriptura” de Beauvoir i la seva obra a Turquia ens donen diverses pistes sobre les postures culturals, socials, patriarcals, i ideològiques respecte “la qüestió de dona”, a l'espai cultural de Turquia. / Este estudio explora y problematiza el viaje de traducción de Simone de Beauvoir en Turquía a través de los datos textuales y paratextuales de los años 50 en adelante, con una perspectiva consciente de género. La primera problemática está relacionada con la (in)visibilidad de Beauvoir y su obra dentro del espacio cultural de Turquía. Si bien la obra de Beauvoir había sido ampliamente traducida y leída desde la década de 1960, no existían críticas publicadas de sus traducciones. La segunda problemática tiene que ver con su parcial (y mala) representación. Como Beauvoir fue introducida por primera vez en el espacio cultural de Turquía por los mismos mediadores culturales (masculinos) que introdujeron Sartre en la intelectualidad turca, especialmente en los años 60 y 70, su nombre se asoció con el de Sartre y el existencialismo, hasta los años 80 cuando Beauvoir fue finalmente abordada por las feministas turcas. La tercera problemática está, de hecho, relacionada con la segunda, y es el retraso en la recepción de la vertiente feminista de Beauvoir en el sistema cultural de Turquía. Para contextualizar los resultados, se argumenta que estos materiales paratextuales y textuales que tuvieron un papel significativo en la “reescritura” de Beauvoir y su obra en Turquía nos dan varias pistas sobre las posturas culturales, sociales, patriarcales, e ideológicas respecto “la cuestión de mujer”, en el espacio cultural de Turquía. / This study explores and problematizes the translational journey of Simone de Beauvoir into Turkey through the paratextual and textual data beginning from the 1950s onwards, with a gender-conscious perspective. The first problematic is related to the (in)visibility of Beauvoir and her work within the Turkish cultural space. While Beauvoir’s oeuvre has been extensively translated and read since the 1960s, no reviewers have commented on any translation at all. The second problematic has to do with her partial (mis)representation. As Beauvoir was first introduced into the Turkish cultural climate by the same (male) mediators who introduced Sartre to the Turkish intelligentsia, especially in the 1960s and 1970s, her name was associated with that of Sartre and existentialism, until the 1980s when Beauvoir was finally approached by Turkish feminists. The third problematic is in fact related with the second one, and it is the time lag in the reception of Beauvoir’s feminist side in the Turkish cultural system. To see the big picture and to contextualize the results, it is argued that these paratextual and textual materials which played a significant role in the rewriting of Beauvoir and her work in Turkey give us clues about cultural, social, patriarchal, and ideological stances on “the woman question” within the Turkish cultural space.

La tesi explica l'origen i establiment de la primera diàspora asiàtica permanent en el continent americà. Entre 10.000 i 20.000 persones procedents de diverses regions de l'àmbit del sud, sud-est i est d'Àsia van arribar al virregnat de la Nova Espanya a partir de l'establiment de la ruta comercial entre Acapulco i Manila, coneguda com el galió de Manila, a 1573. L'argument central que es presenta és que aquests homes i dones, coneguts en el Mèxic colonial amb el nom genèric de 'chinos', van incidir de manera notable en la societat novohispana i van desenvolupar estratègies per sobreviure i créixer en el complex entramat social de la colònia. Documentalment la tesi contribueix al coneixement d'aquesta diàspora en incorporar fonts baptismals de la ciutat de Mèxic, presentar un exhaustiu corpus de fonts que informen del cas inèdit de la ciutat de Puebla i avaluar la ressonància d'aquest grup i del galió de Manila a les lletres novohispanes. / La tesis explica el origen y establecimiento de la primera diáspora asiática permanente en el continente americano. Entre 10.000 y 20.000 personas procedentes de diversas regiones del ámbito del sur, sureste y este de Asia llegaron al virreinato de la Nueva España a partir del establecimiento de la ruta comercial entre Acapulco y Manila, conocida como el galeón de Manila, en 1573. El argumento central que se presenta es que estos hombres y mujeres, conocidos en el México colonial con el nombre genérico de 'chinos', incidieron de manera notable en la sociedad novohispana y desarrollaron estrategias para sobrevivir y medrar en el complejo entramado social de la colonia. Documentalmente la tesis contribuye al conocimiento de esta diáspora al incorporar fuentes bautismales de la ciudad de México, presentar un exhaustivo corpus de fuentes que informan del caso inédito de la ciudad de Puebla y evaluar la resonancia de este grupo y del galeón de Manila en las letras novohispanas. / This thesis explains the origin and establishment of the first permanent Asian diaspora in the Americas. Between 10,000 and 20,000 individuals hailing from various places in South, South East and East Asia arrived to the viceroyalty of New Spain after the establishment of the trade route between Acapulco and Manila, known as the Manila Galleon, in 1573. The chief argument presented is that these men and women, labeled in colonial Mexico with the generic term chino, had a considerable impact in New Spanish society and developed strategies to survive and thrive in the complex social structure of the colony. In terms of sources, the thesis contributes to the knowledge of this diaspora by incorporating baptismal sources from Mexico City, presenting an exhaustive corpus that outlines the previously unstudied case of the city of Puebla, and by assessing the repercussion of this group and the Manila Galleon in New Spanish literature.

El objetivo inicial de los estudios sobre prehistoria siempre ha sido la observación del comportamiento humano intentando comprender como se adaptaron al medio y evolucionaron hasta la actualidad. Para lograr analizar el comportamiento humano los investigadores nos acercamos desde distintos puntos de vista o desde diferentes análisis del registro.

La traducció i la interpretació en contextos altament regulats i especialitzats, com ara els hospitals i els tribunals de justícia dels Estats Units, requereixen la transferència de conceptes de L1 a L2 de la manera més consistent, eficient i eficaç. Els traductors i intèrprets que treballen en aquests àmbits pels hispanoparlants dels Estats Units es troben amb una comunitat integrada per persones de tots els països hispanoparlants del món, un grup divers amb una sèrie de diferències lingüístiques i culturals. Aquest problema s’agreuja pel caràcter especialitzat del llenguatge típic dels sistemes de salut i legals, els quals poden ser nous pels membres que formen part d’aquesta comunitat i de vegades també diferents dels sistemes dels seus propis països. El lèxic utilitzat per desenvolupar-se en aquests entorns l’aprenen generalment en el context del país on viuen, els Estats Units, i això afecta a la manera en la que es comuniquen en espanyol. Algunes de les solucions que els hispans dels Estats Units adopten en aquestes circumstàncies inclouen canvis de codi, préstecs lèxics i creacions híbrides que són més pràctiques per al seu funcionament en el nou paradigma, creant una forma singular del espanyol. Aquest estudi examina els reptes als que s’enfronten els traductors i professionals mèdics i legals durant el procés intercomunicatiu que es produeix en aquests àmbits i a l’entorn lingüístic i cultural als quals es desenvolupen. L’estudi explora igualment les decisions que prenen per a les seves traduccions, així com la motivació que les impulsa. Els resultats suggereixen que els traductors i intèrprets, especialment aquells amb més experiència professional, negocien entre la forma i la funció de les seves traduccions, amb la finalitat de satisfer les exigències comunicatives de la seva professió. / La traducción y la interpretación en contextos altamente regulados y especializados, como son los hospitales y los tribunales de justicia de los Estados Unidos, requiere la transferencia de conceptos de L1 a L2 de la forma más consistente, eficiente y efectiva. Los traductores e intérpretes que trabajan en estos ámbitos para los hispanohablantes de los Estados Unidos se encuentran con una comunidad integrada por personas de todos los países hispanohablantes del mundo, un grupo diverso con una serie de diferencias lingüísticas y culturales. Este problema se halla agravado por la índole especializada del lenguaje típico de los sistemas sanitario/médico y legal, los cuales pueden ser nuevos para los miembros que forman parte de esta comunidad y a veces también diferentes de los sistemas de sus propios países. El léxico utilizado para desenvolverse en estos entornos lo aprenden generalmente en el contexto del país donde viven, los Estados Unidos, y ello afecta a la forma en la que se comunican en español. Algunas de las soluciones que los hispanos de los Estados Unidos adoptan en estas circunstancias incluyen cambios de código, préstamos léxicos y creaciones híbridas que son más prácticos para su funcionamiento en el nuevo paradigma y que crean una forma singular del español. Este estudio examina los desafíos a los que se enfrentan los traductores e intérpretes profesionales médicos y legales durante el proceso intercomunicativo que tiene lugar en esos ámbitos y en el entorno lingüístico y cultural en el que se desenvuelven. El estudio explora igualmente las decisiones que los mismos toman para sus traducciones, así como las motivaciones que las impulsan. Los resultados sugieren que los traductores e intérpretes, especialmente aquéllos con más experiencia profesional, negocian entre la forma y la función de sus traducciones a fin de satisfacer los cometidos de su profesión. / Translating and interpreting in the highly regulated and specialized hospitals and courts of the United States require transferring concepts from L1 to L2 in the most consistent, efficient and effective manner. The English and Spanish translators and interpreters who work in these contexts for Spanish speakers in the United States are challenged by a target audience that includes individuals from every Spanish speaking country in the world, a diverse group of people with a number of linguistic and cultural differences. These challenges are compounded by the specialized language discourse inherent to health and legal systems that are new to the members of the target audience and often very different from the systems of their countries. The lexicon they use when navigating these new systems is generally learned in the context of the host country, and it has an impact on how they communicate in Spanish. Some of the language solutions that US Hispanics adopt in these circumstances include code-switching, lexical borrowing and hybrid creations that are functionally more practical in the new paradigm and that result in unique forms of Spanish. This study examines the challenges that professional medical and legal translators and interpreters face in the intercommunicative process of this environment. It also explores the translation decisions they make and their motivating factors. The results suggest that translators and interpreters, especially the ones with greater professional experience, negotiate between form and function, in order to fulfill the communicative demands of their profession.

El terme de world music, en moltes ocasions, està associat amb la comercialització de la diferència ja que ofereix la possibilitat de promocionar, principalment, a Europa i als E.E.U.U., músiques i musics procedents de països no occidentals. Músiques que molt sovint són adaptades als gustos occidentals, un procés que les descontextualitza i que afavoreix la seva manipulació. A més a més, aquesta etiqueta acostuma a fixar músiques i pràctiques socio-musicals, negant d’aquesta manera la seva capacitat d’evolució i transformació. El context contemporani caracteritzat per la globalització i la intensitat de la circulació dels fluxos culturals, és l’escenari ideal per la world music. Les qüestions relacionades amb el nexe global-local, amb la modernitat, amb la hibridació, amb la interculturalitat, etc., també afecten a la world music ja que la música inclou al mateix temps pràctiques musicals i pràctiques extra-musicals. La capacitat que tenen els fenòmens musicals per construir i expressar imaginaris i narratives, els converteixen en una excel•lent eina de comunicació i evocació. La música entesa en aquest sentit, posa en contacte diferents actors (músics, públic, productors musicals, etc.), que articulen una escena musical. En aquest cas concret, la world music ha posat en contacte músics i musiques de tota la Mediterrània, marcada històricament per encontres i desencontres constants entre diferents cultures i pobles, així com a molt més agents. Tots ells han articulat una escena musical on es reflecteixen relacions desiguals de poder i que és, al mateix temps, testimoni directe de diferents narratives sobre la identitat, la interculturalitat i la hibridació. / El término de world music, en muchas ocasiones, está asociado con la comercialización de la diferencia ya que ofrece la posibilidad de promocionar, principalmente, en Europa y en los E.E.U.U., músicas y músicos procedentes de países no occidentales. Músicas que en muchas ocasiones son adaptadas a los gustos occidentales, un proceso que las descontextualiza y favorece su manipulación. Además, esta etiqueta acostumbra a fijar músicas y prácticas socio-musicales, negando de esta manera su capacidad de evolución y transformación. El contexto contemporáneo caracterizado por la globalización y la intensidad de la circulación de los flujos culturales, es el escenario ideal para la world music. Las cuestiones relacionadas con el nexo global-local, con la modernidad, con la hibridación con la interculturalidad, etc., también afectan a la world music ya que la música incluye al mismo tiempo prácticas musicales y prácticas extra-musicales. La capacidad que tienen los fenómenos musicales para construir y expresar imaginarios y narrativos, les convierten en una excelente herramienta de comunicación y evocación. La música entendida en este sentido, pone en contacto diferentes actores (músicos, público, productores musicales, etc.), que articulan una escena musical. En este caso concreto, la world music ha puesto en contacto músicos y músicas de todo el Mediterráneo, marcado históricamente por encuentros y desencuentros constantes entre diferentes culturas y pueblos, así como a muchos más agentes. Todos ellos han articulado una escena musical donde se reflejan relaciones desiguales de poder y que es, al mismo tiempo, testimonio directo de diferentes narrativas sobre la identidad, la interculturalidad y la hibridación. / Frequently, the term world music is associated with the marketing of the difference because it offers the possibility of promoting, mainly in Europe and the USA, music and musicians from non-Western countries. Usually, in world music’s market, the non-western music adopts Western commercial music patterns. This process promotes the fixation of musical genres and socio-musical practices and, at the same time, denies the experimentation and innovation. The contemporary context characterized by globalization and the intensity of the circulation of cultural flows, is perfect for the world music. Issues relating to the questions about global-local, modernity, hybridization and multiculturalism, etc., also they affect the world music because music includes musical and extra-musical practices. The music has the ability to build and to express, at the same time, different imaginaries and narratives. Music is an excellent tool of communication. Music understood in this sense, contacted different actors (musicians, audience, music producers, etc.) which articulate a musical scene. In this case, the world music has connected musicians and music from the Mediterranean area, historically characterized by encounters of different intensity between different cultures and peoples, as well as many more agents. All they have articulated a musical scene where unequal power relations are reflected and, at the same time, this musical scene is a direct testimony of different narratives about identity, intercultural processes and hybridization.

Aquest estudi ha investigat si una característica pròpia dels fragments de lectura de nivell 3 ILR (Interagency Languae Roundtable) – seguir un argument que requereix cert grau d'inferència – era una dificultat de traducció i si es podia identificar i qualificar objectivament. La inferència es representava per cohesió textual aconseguida mitjançant temps verbal i resolució de cadenes de caracterització en el text final. Com el temps verbal s'usa de manera diferent en japonès i anglès, per aconseguir la cohesió en el text en anglès, el traductor havia de prendre decisions sobre el temps verbal que suposadament reflectirien si era capaç de seguir l'argument inferit en el text de partida. Se suposava també que la correcta reproducció de la caracterització dels modificadors separats del seu substantiu principal requerien inferència i eren per tant una possible dificultat de traducció. El temps verbal i la caracterització, que poden ser valorats objectivament com a acceptables o inacceptables, es van organitzar en seccions que poden ser qualificades dicotòmicament i aquestes qualificacions es van usar per calcular els índexs de facilitat que representen el grau de dificultat d'una població concreta. Els resultats suggereixen que la necessitat de seguir un argument que requereixi inferència és una característica que marca la dificultat del text de partida i que tant el temps verbal com la caracterització són elements de dificultat en la traducció del japonès a l'anglès. Les mostres de traducció van ser preses d'exàmens per a la certificació de traducció japonès-anglès. Els resultats tenen implicacions per a la selecció de fragments en els tests de traducció i per a la identificació de punts problemàtics que haurien de tractar-se durant la formació del traductor. / Este estudio ha investigado si una característica propia de los fragmentos de lectura de nivel 3 ILR (Interagency Languae Roundtable) – seguir un argumento que requiere cierto grado de inferencia – era una dificultad de traducción y si se podía identificar y calificar objetivamente. La inferencia se representaba por cohesión textual lograda mediante tiempos verbal y resolución de cadenas de caracterización en el texto meta. Puesto que el tiempo verbal se usa de manera diferente en japonés e inglés, para lograr la cohesión en el texto en inglés, el traductor debía tomar decisiones sobre el tiempo verbal que supuestamente reflejarían si era capaz de seguir el argumento inferido en el texto de partida. Se suponía también que la correcta reproducción de la caracterización de los modificadores separados de su sustantivo principal requerían inferencia y eran por tanto una posible dificultad de traducción. El tiempo verbal y la caracterización, que pueden ser valorados objetivamente como aceptables o inaceptables, se organizaron en secciones que pueden ser calificadas dicotómicamente y dichas calificaciones se usaron para calcular los índices de facilidad que representan el grado de dificultad de una población concreta. Los resultados sugieren que la necesidad de seguir un argumento que requiera inferencia es una característica que marca la dificultad del texto de partida y que tanto el tiempo verbal como la caracterización son elementos de dificultad en la traducción del japonés al inglés. Las muestras de traducción fueron tomadas de exámenes para la certificación de traducción japonés-inglés. Los resultados tienen implicaciones para la selección de fragmentos en los tests de traducción y para la identificación de puntos problemáticos que deberían tratarse durante la formación del traductor. / This study examined whether a feature characteristic of Interagency Language Roundtable reading level 3 passages—following an argument that requires a degree of inference—was a translation difficulty and whether this could be identified and objectively scored. Inference was represented by text cohesion achieved through verb tense and resolution of modification strings in the target text. Because tense is used very differently in Japanese and English, in order to create a cohesive English language text a translator must make tense decisions that were assumed to reflect whether an inferred argument in the source document is being followed. Reproduction of the correct modification links for modifiers separated from the head noun they modify was also assumed to require inference and so to be a possible translation difficulty. Tense and modification, which can be objectively rated as acceptable or unacceptable, were set as items to be dichotomously scored and the scores then used to calculate facility values representing the degree of difficulty in the specified population. The results suggested that the need to follow an argument requiring inference is a feature of source text difficulty and that both tense and modified nouns are items of difficulty in Japanese-to-English translation. The translation samples were taken from a Japanese-to-English certification examination. The findings have implications for improved passage selection in translation tests and for identifying problem points that may require attention in translator training.

Estudi monogràfic d'un periòdic. El primer en llengua catalana, que fou també un diari d'èxit i un periòdic que tingué una excepcional influència en l'evolució del moviment polític i cultural del catalanisme. S'estudia la premsa del període de vida del diari, -1879-1881-, així com el marc jurídic en relació al periodisme fijando a la vez un cens de la premsa. S'analitza la vida i les activitats del periòdic des de l'origen fins a la desaparició així com les seves realitzacions més destacades com ara la Biblioteca i els suplements que edità. Pel que fa referència a la seva història s'articula la dimensió de vincular-la a aspectes concrets: difusió, redactors, economia, contingut, ideologia... amb la voluntat d'entendre les relacions amb altres periòdics i amb profusió de taules estadístiques i en l'intent de comprende com la societat de la Restauració, en una Barcelona sotmesa culturalment pogué realitzar un diari d'impacte ideològic, èxit comercial i eficàcia periodística. / Estudio monográfico de un periódico. El primero en lengua catalana, que fue también un diario de éxito y un periódico que tuvo una excepcional influencia en la evolución del movimento político y cultural del catalanismo. Se estudía la prensa del período de vida del diario -1879-1881-, así como el marco jurídico en relación al periodismo fijando, a la vez, el censo de la prensa del período. Se analiza la vida y las activitades que desarrolló desde el origen hasta la desaparición así como sus realizaciones más destacadas como la Biblioteca y los suplementos que editó. En lo que hace referencia a su historia se vehicula especialmente a aspectos concretos clave: difusión, redactores, economia, contenido, ideologia... con la voluntad de entender las relaciones con la sociedad y con otros periódicos del entorno y con profusión de tablas estadísticas y en el intento de entender como la sociedad de la Restauración, en una Barcelona sometida culturalmente pudo realizar un diario de impacto ideològico, éxito comercial y eficacia periodística. / Monographic research about a newspaper. The first one, in catalan language was a succesfull newspaper and also an exceptional influence in the evolution of political and cultural catalan moviment's. It's studied the press during the life of newspaper (1879-1881) and the juridical refered to journalism fixing the census of press. It's analised the live and activities of newspaper from the origins to the end, it's more notable realization as the library and supplements that publish. Rfering to it's history, the text is articulated linking it's real aspects: diffusion, editors, economy, contents, ideology...Intenting to understand the relationship with the others newspaper through the profusion of statiscal tables and the possibility of realization of newspaper ideologic impact, comercial success and journalistic efficacy; where Barcelone was submit culturalment for Restoration period.