Se trata de un trabajo que, si bien se puede adscribir al ámbito de estudio de la traducción audiovisual, no está exento de una clara orientación interdisciplinaria. El objetivo principal del mismo consistía en investigar, desde una dominante perspectiva descriptivista, el modo en el que ciertos pasajes humorísticos extraídos de la conocida serie de animación Los Simpson habían trasvasado la barrera no sólo interlingüística (inglés / español), sino también intercultural. Tras una necesaria primera fase de reflexión teórica y de la propuesta de una taxonomía de elementos capaces de dotar de humor al texto audiovisual, se procedió a la aplicación de los diferentes conceptos tratados (muy en particular de determinados postulados del Principio de Relevancia) al corpus seleccionado, con objeto de detectar aquellos elementos que dotaban de humor a los distintos segmentos examinados y observar cómo se había llevado a cabo su traducción. En líneas generales, tras esta fase analítica fue posible llegar a distintas conclusiones referentes a la traducibilidad del humor en textos audiovisuales, cuantificar el volumen de elementos humorísticos en cada versión y cifrar el porcentaje de humor que permanece y que se pierde como consecuencia de la actuación traductora, obtener una radiografía general del humor en este tipo de textos y, finalmente, confeccionar una lista de tendencias de traducción (entendidas como posibles normas) del humor en textos audiovisuales.

La incorporació de la participació del públic a les institucions museístiques a través de las xarxes socials es pot entendre com una evolució de l’experiència cultural. En aquest supòsit, la present tesi doctoral es proposa l’objectiu d’esbrinar si les institucions de patrimoni digital podrien ser un exponent de l’ús de la cultura 2.0 atenent l’objectiu d’abastar públics llunyans i convertir-los en assidus analitzant les comunitats d’internautes procedents de diferents països: El Museu d’Art Modern i Contemporani de Trento i Rovereto (Mart), el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, el Victoria & Albert Museum de Londres i l’Indianapolis Museum of Art (IMA) d’Indianàpolis. A través de l’estudi realitzat s’han pogut detectar també algunes pautes per apropar les estratègies adoptades per l’esfera institucional, en relació als nous mitjans socials, a les necessitats actuals del públic. / La incorporación de la participación del público en las instituciones museísticas a través de las redes sociales se puede entender como una evolución de la experiencia cultural. En este supuesto la presente tesis doctoral se propone el objetivo de averiguar si las instituciones de patrimonio digital podrían ser un exponente del uso de la cultura 2.0 atendiendo el objetivo de alcanzar públicos lejanos y convertirlos en asiduos analizando las comunidades de internautas de cuatro instituciones procedentes de diferentes países: el Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Trento e Rovereto (Mart), el Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, el Victoria & Albert Museum de Londres y el Indianapolis Museum of Art (IMA) de Indianápolis. A través del estudio realizado se han podido detectar también algunas pautas para acercar las estrategias adoptadas por la esfera institucional, en relación a los nuevos medios sociales, a las necesidades actuales del público. / The inclusion of audience participation in museums through social networks can be seen as an evolution of cultural experience. In this case this doctoral thesis intends to find out if digital heritage institutions could be an exponent of the participative culture in order to reach distant audiences and turn them into regulars analyzing the virtual communities of four institutions from different countries: the Museum of Modern and Contemporary Art of Trento and Rovereto (Mart), the Thyssen-Bornemisza Museum of Madrid, the Victoria & Albert Museum of London and the Indianapolis Museum of Art (IMA) of Indianapolis. The study detected also some guidelines to get the strategies adopted by the institutional sphere, regarding the new social media, close to the current audience’s needs.

1.IntroduccióEs coneix per paraoxonasa (PON) un grup d'enzims d'una família gènica que en els mamífers té almenys tres membres codificats pels gens PON1, PON2 i PON3. El més conegut d'aquests productes gènics és PON1, al qual la majoria d'autors es refereixen amb el nom de "paraoxonasa", tot i que en funció del substrat que s'utilitzi per a la seva determinació aquest enzim també es pot anomenar "arilesterasa". El paper fisiològic de la PON1 encara no és ben conegut. En sèrum, aquest enzim es troba estretament associat a les HDL i és probable que aquesta associació sigui, en part, responsable del paper protector que les HDL exerceixen sobre la peroxidació de les LDL; ja que la PON1 és capaç de degradar els lipoperòxids formats a la LDL. Existeixen diversos llocs polimòrfics al gen PON1, dels quals els més estudiats són: els polimorfismes en posició 55 (PON155) i en posició 192 (PON1192). Aquests polimorfismes poden influir en la concentració i l'activitat de la PON1 i, segons alguns autors, també podrien afectar a la seva capacitat de protegir la LDL de l'oxidació. Considerant que aquest fenomen sembla ser un fet clau en el desenvolupament de l'arteriosclerosi, diversos autors ha estudiat la relació entre la PON1 i la malaltia cardiovascular. Els resultats d'aquests treballs no han estat concloents.La síntesi de La PON1 sembla ser quasi exclusivament hepàtica. Actualment no es coneix si la PON1 té alguna funció específica dins dels hepatòcits o només es sintetitza i emmagatzema en ells per ser associada a les HDL i secretada a la circulació. Tampoc se sap si la PON1 té alguna funció en la fisiopatologia de les malalties hepàtiques.En resum: d'una banda, els estudis realitzats per la comunitat científica per avaluar la relació de la PON1 amb les malalties cardiovasculars presentaven resultats contradictoris, d'una altra, hi havia una manca d'informació sobre els nivells d'activitat paraoxonasa en la malaltia hepàtica. Per aquests motius, el nostre grup de recerca es va interessar per l'estudi de la PON1 en la malaltia cardiovascular i també en la malaltia hepàtica crònica.2. ObjectiusEstudi 1: · Valorar si els polimorfismes PON155 i PON1192 de l'enzim PN1 o la seva expressió fenotípica estan associats a la incidència d'infart de miocardi en una població mediterrània.Estudi 2: · Investigar la relació entre l'activitat PON1 en microsomes hepàtics, la peroxidació lipídica i el progrés de la malaltia en rates amb cirrosi hepàtica induïda per CCl4.Estudi 3: · Investigar la relació entre l'activitat PON1 en sèrum i el grau de lesió hepàtica en pacients amb malaltia hepàtica crònica.· Investigar la influència de la variabilitat genètica de PON1 en la seva activitat en el sèrum d'aquests pacients.· Investigar l'eficàcia de la mesura de l'activitat PON1 en sèrum, sola o en combinació amb els tests bioquímica habituals, en la valoració de la malaltia hepàtica crònica.3. Resultats i discussióEstudi 1: Paraoxonase Gln-Arg (192) and Leu-Met (55) gene polymorphisms and enzyme activity in a population with a low rate of coronary heart disease. Clinical Biochemistry 2002; 35: 197-203.Estudi 2: Hepatic paraoxonase activity alterations and free radical production in rats with experimental cirrhosis. Metabolism 2001; 50: 997-1000.Estudi 3: Serum paraoxonase activity: a new additional test for the improved evaluation of chronic liver damage. Clinical Chemistry 2002; 48: 261-268. / 1. IntroductionParaoxonase (PON) is an ester hidrolase that catalyzes the hydrolysis of some xenobiotics, such as organophosforates, unsaturated aliphatic esters, aromatic carboxylic esters, and possibly, carbamates. The PON gene family contains, in mammals, at least tree members, PON1, PON2 and PON3. The most known of these gene products is PON1, called "paraoxonase" or "arilesterase" depending on the substrate used to measure its activity.PON1 is known to be tightly bound with HDL in serum, and some studies suggest that this association contributes to the protection conferred by HDL against LDL oxidation, since PON1 is capable to hydrolyze lipid peroxides located in oxidized LDL. There are some polymorphisms in PON1 gene, the most known being Gln/Arg substitution at position 192 and Met/Leu substitution at position 55. These polymorphisms are known to influence the activity and concentration of PON1. Some authors have associated these polymorphisms with PON1's ability to protect against LDL oxidation. LDL oxidation plays a key role in arteriosclerosis and, some studies have investigated the relation between PON1 protein, polymorphisms and these disease. The results had been inconclusive.The liver plays a key role in the synthesis of serum PON1. PON1 gene expression has been observed only in the liver, and in vitro biochemical studies indicate properties shared by hepatic and serum PON1 what supports the hypothesis of a common identity for both enzymes. The possible function of PON1 in liver diseases is not known. 2. AimsFirst study: to assess whether PON1 polymorphisms at positions 55 and 192 or their phenotypic expression are associated with the incidence of myocardial infarction in a Mediterranean population.Second study: to investigate the relationship between PON1 activity in hepatic microsomes, lipid peroxidation and hepatic damage progression in rats with CCl4 induced cirrhosis.Third study: to investigate a) the relationship between serum PON1 activity and the degree of hepatic damage in patients with chronic liver disease; b) the influence of genetic variability on serum PON1 activity in these patients and; c) the efficacy of serum PON1 activity measurement, alone and in combination with the standard liver function tests, in the assessment of liver damage.3. Results and discussionFirst study: Paraoxonase Gln-Arg (192) and Leu-Met (55) gene polymorphisms and enzyme activity in a population with a low rate of coronary heart disease. Clinical Biochemistry 2002; 35: 197-203.Second study: Hepatic paraoxonase activity alterations and free radical production in rats with experimental cirrhosis. Metabolism 2001; 50: 997-1000.Third study: Serum paraoxonase activity: a new additional test for the improved evaluation of chronic liver damage. Clinical Chemistry 2002; 48: 261-268.

Cuando se habla de cultura corporativa generalmente ésta es confundida con "filosofía", "Ideología" e incluso "identidad" de empresa, se menciona siempre como un concepto intangible, representado en la psique de los individuos de la empresa pero, físicamente intangible. La revisión bibliográfica al respecto, nos ha ayudado a descubrir lo que consideramos un vacío en la investigación cultural de las organizaciones: la mayoría de los autores que hablan de cultura corporativa centran su atención en el cambio cultural basándose para ello, casi siempre en la Auditoría Cultural desarrollada por Schein .En nuestra investigación pretendemos dar a la cultura corporativa carácter de tangibilidad para ello consideramos necesario creer que ésta puede ser medida o clasificada. Con respecto a su clasificación hemos encontrado ya una tipología de la cultura corporativa y un desglose de los elementos que la componen. Con respecto a la medición del tiempo que se invierte en cultura, de todos los autores revisados son pocos los que tratan este tema: Tom Peters menciona que un 97% de las horas hombre de trabajo se pierden en juntas, afirmación con la que diferimos puesto que nos parece una cifra exagerada y los mismos Deal y Kennedy que literalmente afirman: "The unwriten rules of personal communication (let's call them "howdy" rituals) occupy an amazing amount of company time".Con esta investigación, pretendemos abordar el tema de la cultura corporativa como un concepto clasificable y medible. Puesto que los elementos que componen la cultura corporativa son varios (mitos, leyendas, valores, héroes, ritos y rituales, etc.) hemos decidido tomar solo uno de ellos para cumplir con nuestro objetivo, así, hemos decidido basar nuestra investigación en los Ritos y Rituales de una organización. Con ello, como ya hemos indicado anteriormente, pretendemos comprobar que la cultura corporativa puede ser clasificada y más aún, medida en términos numéricos gracias a sus elementos, en este caso, y como ya lo hemos mencionado, utilizaremos para ello los Ritos y Rituales. / The Rites and Rituals in the Corporate Culture of Wal Mart Supercenter. Study of case for the measurement of the Corporate Culture through the Rites and Rituals observed in Wal Mart Supercenter not. 2346 in Mexico When is spoken of corporate culture generally this is confused with "philosophy", "Ideology" and including "identity" of business, is mentioned always as an inon material concept, represented only in the psique of the individuals of the business. The bibliographical revision to the respect, has helped us to discover what we consider an empty one in the cultural investigation of the organizations: the majority of the authors that speak of corporate culture center its attention in the cultural change being based for it, almost always in the Auditoría Cultural developed by Schein .. In our investigation we intend to give to the corporate culture material character for it we consider necessary to believe that this can be measured or classified. With regard to its classification we have found already a tipology of the corporate culture and the elements that compose it. With regard to the measurement of the time that is invested in culture, of all the authors revised are few the ones that treat this theme: Tom Peters mentions that a 97% of the job man hours are lost in meetings, affirmation with the one that differ since a figure seems exaggerated and the same Deal and Kennedy that literally affirm: "The unwriten rules of personal communication (let' s call Rituals) occupy go amazing amount of company time". With this investigation, we intend to undertake the theme of the corporate culture as a medible concept. The elements that compose the corporate culture are various (myths, legends, values, heroes, rites and rituals, etc.) we have determined to take alone one of them for complying with ours objective, thus, we have determined to base our investigation in the Rites and Rituals of an organization. With it, as already we have indicated previously, we intend to verify that the corporate culture can be classified and more still, measurement in numerical terms thanks to its elements, in this case, and as already we have mentioned it, we will utilize for it the Rites and Rituals.

No description available.

No description available.

L’objectiu d’aquesta tesi ha estat caracteritzar els processos d’activació léxica i semàntica que es produeixen durant el reconeixement de traduccions en bilingües de Català i Castellà. Aquests bilingües són molt competents i balancejats i viuen immersos en un context on les dues llengües estan molt presents, fent un ús regular de les dues. La tesi es composa de quatre estudis. En un d’ells s’ha desenvolupat una base de parells de paraules relacionades semànticament, i que no tenen relació associativa entre elles. Aquesta base s’há utilitzat per obtenir els materials experimentals d’alguns dels estudis inclosos a la tesi. En els altres tres estudis s’ha avaluat als participants en una tasca de reconeixement de traduccions en la qual s’ha manipulat el tipus de parells de paraules que es presenten. Aquestes poden ser traduccions correctes (p.ex., ruc-burro), o poden ser paraules relacionades formalment o semànticament entre llengües. Pel que fa a les relacions formals, s’han avaluat parells que són veïns lèxics (p.ex., ruc-ruso) i parells que són veïns de traducció (p.ex., ruc-berro). Pel que fa a les relacions semàntiques, s’han avaluat parells amb una forta relació semàntica (p.ex., ruc-caballo) i parells amb una relació no tan forta (p.ex., ruc-oso). En dos dels estudis s’há manipulat la direcció de traducció i s’han registrat mesures conductuals (temps de resposta i errades). En l’altre estudi, s’han enregistrat també potencials evocats cerebrals (ERPs). Els resultats han mostrat que els processos d’activació lèxica i semàntica poden estar modulats per les característiques de les paraules (com la seva semblança entre llengües) i dels bilingües (com l’ús i exposició a les dues llengües). Aquests resultats es discuteixen en relació amb els models més influients de la memòria bilingüe, com són el RHM (Kroll & Stewart, 1994), el BIA (Dijkstra & Van Heuven, 1998) o el DRM (De Groot, 1992) / La tesis trata los procesos de activación léxica y semántica durante el reconocimiento de traducciones en bilingües muy competentes y balanceados de catalán y castellano, inmersos en un contexto en el que las dos lenguas se usan de forma regular. La tesis consta de cuatro estudios. Uno de ellos, es una base de datos de pares de palabras relacionadas semánticamente, y sin relación asociativa. En los otros tres estudios se ha evaluado a los participantes en una tarea de reconocimiento de traducciones en cual se les presentaban pares de palabras y ellos deberían decidir si la segunda palabra del par era la traducción correcta de la primera (p.ej., ruc-burro). Además de las traducciones correctas se utilizaron pares críticos: a) relaciones formales (p.ej., vecinos léxicos: ruc-ruso y vecinos de traducción: ruc-berro) y b) relaciones semánticas (p.ej., mas semejante: ruc-caballo y menos semejante en el significado: ruc-oso). Las medidas fueron conductuales (tiempos de respuesta y errores) y registrado de potenciales evocados cerebrales (ERPs). Los resultados muestran que los procesos de activación léxica y semántica pueden ser modulados por las características de las palabras (como la semejanza entre lenguas) y de los bilingües (como el uso y exposición a las dos lenguas). Estos resultados se discuten en relación con los modelos más influyentes de la memoria bilingüe, como son el RHM (Kroll & Stewart, 1994), el BIA (Dijkstra & Van Heuven, 1998) o el DRM (De Groot, 1992). / The present thesis approach the lexical and semantic processing during translation recognition in highly proficient and balanced Catalan-Spanish bilinguals who use both languages on a regular basis. The thesis includes four studies. One study provides normative ratings for a set of semantically (and non-associatively) related pairs. In the other three studies, the performance of Catalan-Spanish bilinguals was assessed in a translation recognition task. In this task, the participants were presented with pairs of words and they had to decide where the second word of the pair was the correct translation of the first one (e.g., ruc-burro [donkey]). Additionally, there were critical pairs: a) form relatedness (e.g., lexical neighbors: ruc-ruso [Russian] and translation neighbors: ruc-berro [watercress] as well semantically related words (e.g., highly similar: ruc-caballo [horse] and less similar in meaning: ruc-oso [bear]). Behavioral measures (response times and percentage of errors) and event related potentials (ERPs) were recorded. The results show that lexical and semantic activation can be modulated by words’ characteristics (i.e., semantic similarity) as well as by bilinguals’ characteristics (such as languages use). These results are discussed within the framework of the most influential models of bilingual memory, such as the RHM (Kroll & Stewart, 1994), the BIA model (Dijkstra & Van Heuven, 1998) or the DRM (De Groot, 1992).

La present Tesi Doctoral, concebuda com un compendi d’articles, afronta l’estudi del nivell O de l’Abric Romaní a partir de l’anàlisi de les restes faunístiques. Aquest nivell constitueix un palimpsest, al igual que la pràctica totalitat dels conjunts arqueològics. Tot i això, la tassa de sedimentació de l’Abric Romaní permet treballar a una resolució temporal més alta que en la majoria de jaciments. La metodologia d’aquest treball es basa en tres pilars fonamentals: l’anàlisi zooarqueològica, l’anàlisi tafonòmica (mètodes macroscòpics i microscòpics) i l’anàlisi espacial (arqueoestratigrafia i planimetria). L’estudi inclou la identificació i la quantificació de les restes, l’estudi de la representació esquelètica, l’anàlisi de la fracturació i de les alteracions superficials i la realització de remuntatges. Així mateix, l’estudi del palimpsest del nivell O s’encara des de dues perspectives diferents: 1) la comprensió del conjunt com a un tot, i 2) la dissecció del palimpsest. La primera aproximació permet maximitzar el nombre de restes analitzades i valorar el paper que juguen els fragments de petites dimensions en la identificació i la localització de les activitats antròpiques. La segona és més sensible a la variabilitat i facilita la identificació i interpretació d’episodis individuals. Aquesta doble perspectiva, i l’aplicació dels diferents mètodes i tècniques, han portat a la interpretació de l’ús de l’espai que els grups neandertals van fer a l’abric. A la vegada, això ha permès una aproximació a les dinàmiques ocupacionals d’aquests grups. / La presente Tesis Doctoral, concebida como un compendio de artículos, afronta el estudio del nivel O del Abric Romaní a partir del análisis de los restes faunísticos. Este nivel constituye un palimpsesto, al igual que la práctica totalidad de los conjuntos arqueológicos. Sin embargo, la tasa de sedimentación del Abric Romaní permite trabajar a una resolución temporal más alta que en la mayoría de yacimientos. La metodología de este trabajo se basa en tres pilares fundamentales: el análisis zooarqueológico, el análisis tafonómico (métodos macroscópicos y microscópicos) y el análisis espacial (arqueoestratigrafía y planimetría). El estudio incluye la identificación i quantificación de los restos, el estudio de la representación esquelética, el análisis de la fracturación y las alteraciones superficiales y la realización de remontajes. Así mismo, el estudio del palimpsesto del nivel O se encara desde dos perspectivas diferentes: 1) la comprensión del conjunto como un todo, y 2) la disección del palimpsesto. La primera aproximación permite maximizar el nombre de restos analizados y valorar el papel que juegan los fragmentos de pequeñas dimensiones en la identificación y la localización de las actividades antrópicas. La segunda es más sensible a la variabilidad y facilita la identificación e interpretación de episodios individuales. Esta doble perspectiva, y la aplicación de los métodos y técnicas diferentes, han llevado a la interpretación del uso del espacio que los grupos neandertales efectuaron en el abrigo. A su vez, esto ha permitido una aproximación a las dinámicas ocupacionales de estos grupos. / This PhD was carried out by a collection of papers based on the analysis of the faunal remains of Level O of the Abric Romani arhaeological site. This level is a palimpsest, like almost all archaeological layers. However, the sedimentation rate of Abric Romaní makes it possible to work at a higher temporal resolution than most of the sites. The methodology of this work is based on three pillars: the zooarchaeological analysis, the taphonomic analysis (macroscopic and microscopic methods) and spatial analysis (arqueostratigraphy and surface distribution analysis). The study involves identifying and quantifying remains, studying skeletal part representation, analyzing fracture and bone surface alterations and refitting. Furthermore, the study of the palimpsest is processed from two different perspectives: 1) understanding the assemblage as a whole, and 2) dissecting the palimpsest. The first approach maximizes the number of the analyzed remains and allows to assess the role of small fragments in the identification and location of human activities. The second is more sensitive to variability and makes easier the identification and interpretation of individual episodes. This dual perspective and the application of different methods and techniques enable to interpret the use of space that Neanderthal groups developed inside the rock shelter. Therefore, this has allowed an approximate approach to the occupational dynamics of these groups.

Intestinal motility assessment with video capsule endoscopy arises as a novel and challenging clinical fieldwork. This technique is based on the analysis of the patterns of intestinal contractions obtained by labelling all the motility events present in a video provided by a capsule with a wireless micro-camera, which is ingested by the patient. However, the visual analysis of these video sequences presents several important drawbacks, mainly related to both the large amount of time needed for the visualization process, and the low prevalence of intestinal contractions in video. In this work we propose a machine learning system to automatically detect the intestinal contractions in video capsule endoscopy, driving a very useful but not feasible clinical routine into a feasible clinical procedure. Our proposal is divided into two different parts: The first part tackles the problem of the automatic detection of phasic contractions in capsule endoscopy videos. Phasic contractions are dynamic events spanning about 4-5 seconds, which show visual patterns with a high variability. Our proposal is based on a sequential design which involves the analysis of textural, color and blob features with powerful classifiers such as SVM. This approach appears to cope with two basic aims: the reduction of the imbalance rate of the data set, and the modular construction of the system, which adds the capability of including domain knowledge as new stages in the cascade. The second part of the current work tackles the problem of the automatic detection of tonic contractions. Tonic contractions manifest in capsule endoscopy as a sustained pattern of the folds and wrinkles of the intestine, which may be prolonged for an undetermined span of time. Our proposal is based on the analysis of the wrinkle patterns, presenting a comparative study of diverse features and classification methods, and providing a set of appropriate descriptors for their characterization. We provide a detailed analysis of the performance achieved by our system both in a qualitative and a quantitative way.

Aquesta investigació crea un protocol per analitzar la relació entre la música, el silenci i les imatges en els espots electorals. El protocol es constitueix amb la compilació del mètode de Josep Lluís i Falcó, una síntesi de les funcions de la música en un context audiovisual, i un protocol elaborat prèviament per l'autor per analitzar el silenci audiovisual. Mitjançant aquesta eina analítica s'estudien 150 espots electorals de totes les èpoques des de l'aparició del format i d'arreu del món. L'anàlisi es realitza considerant conjuntament el producte audiovisual, sense separar els codis acústics dels visuals.Un dels fonaments de la investigació és que la música comunica a diferents nivells, també a un nivell Basic relacionat amb els paràmetres psicoacústics de supervivència humana. Al mateix temps, la música comporta una connotació cultural i social i és expressiva d'emocions generals. La música és comunicació abans que art. També es considera que el silenci absolut no existeix i que el silenci s'integra i forma part del continuum comunicatiu, essent sempre significatiu.La recerca defineix diferents models de relació entre música, silenci i imatges, segons quin element de la Banda Sonora és protagonista i articula la narració. També defineix diferents models funcionals, segons les funcions més utilitzades i habituals per la música i el silenci en els espots electorals. Alhora, estableix un model descriptiu de la relació general entre aquests paràmetres. La conclusió és que la música és habitual en els espots electorals, però en un segon pla, amb una funció expressiva del to emotiu general del producte audiovisual. En canvi, el silenci és escàs en aquest format i, quan s'utilitza, empra una funció també expressiva la qual diferencia el flux narratiu on s'ubica l'anunci polític, les parts de l'espot o bé les diferents proposicions conceptuals que conformen el missatge del producte. Els resultats són una descripció de la tendència general de la música i el silenci en els espots electorals. / Esta investigación crea un protocolo para analizar la relación entre la música, el silencio y las imágenes en los spots electorales. El protocolo se constituye con la compilación del método de Josep Lluís i Falcó, una síntesis de las funciones de la música en un contexto audiovisual, y un protocolo elaborado previamente por el autor para analizar el silencio audiovisual. Mediante esta herramienta analítica se estudian 150 spots electorales de todas las épocas desde la aparición del formato y de todo el mundo. El análisis se realiza considerando conjuntamente el producto audiovisual, sin separar los códigos acústicos de los visuales.Uno de los fundamentos de la investigación es que la música comunica a diferentes niveles, también a un nivel Basic relacionado con los parámetros psicoacústicos de supervivencia humana. Al mismo tiempo, la música comporta una connotación cultural y social y es expresiva de emociones generales. La música es comunicación antes que arte. También se considera que el silencio absoluto no existe y que el silencio se integra y forma parte del continuum comunicativo, siendo siempre significativo.La investigación define diferentes modelos de relación entre música, silencio e imágenes, según qué elemento de la Banda Sonora es protagonista y articula la narración. También define diferentes modelos funcionales, según las funciones más utilizadas y habituales por la música y el silencio en los spots electorales. Al mismo tiempo, establece un modelo descriptivo de la relación general entre estos parámetros. La conclusión es que la música es habitual en los spots electorales, pero en un segundo plano, con una función expresiva del tono emotivo general del producto audiovisual. En cambio, el silencio es escaso en éste formado y, cuando se utiliza, utiliza una función también expresiva la cual diferencia el flujo narrativo donde se ubica el anuncio político, las partes del spot o bien las diferentes proposiciones conceptuales que conforman el mensaje del producto. Los resultados son una descripción de la tendencia general de la música y el silencio en los spots electorales. / This research creates a protocol for analyzing the relationship among music, silence and images in the electoral spots. The protocol is constituted with the compilation of the method of Josep Lluís i Falcó, a synthesis of the functions of music in an audiovisual context, and a protocol previously elaborated by the author for analyzing the audiovisual silence. Through this analytical tool 150 electoral spots of all periods from the appearance of the format and from all over the world are studied. The analysis is carried out considering together the audiovisual product, without sorting out the acoustic codes from the visual ones.One of the foundations of the research is that music communicates at different levels, also at a basic level related with the psicoacustic parameters of human survival. At the same time, music entails a cultural and social connotation and it is expressive of general emotions. Music is communication before that it is art. Also it is considered that absolute silence does not exist and that silence integrates and it is part of the communicative continuum, being always significant.The research describes different models of relationship among music, silence and images, according to which element of the soundtrack it is protagonist and which one articulates the narration. Also it describes different functional models, according to the more used functions and usual for the music and the silence in the electoral spots. At the same time, it establishes a descriptive model of the general relationship among these parameters. The conclusion is that music is usual in the electoral spots, but in a second ground, with an expressive function of general emotional tone of the audiovisual product. On the other hand, the silence is scarce in this format and, when it is included, it uses also an expressive function that differentiates the narrative flow where the political advertisement is placed, the parts of the spot or the different conceptual propositions that shape the message of the product. The results are a description of the general trend of music and silence in the electoral spots.