El sector industrial ha estat un element clau per al desenvolupament econòmic d'Espanya i de Catalunya. El que es busca en aquest treball és poder comprovar fins a quin punt aquest sector ha tingut la mateixa rellevància en el desenvolupament econòmic de Lleida. També es vol esbrinar si la industria que ha sorgit en el territori de Lleida ha estat procipiciada per les necessitats de l'entorn econòmic lleidatà o per les necessitats de descongestió de la zona industrial del Barcelonès.L'àmbit territorial de l'estudi és la província de Lleida, distingint clarament l'existència de dues zones clarament diferenciades, la Plana de Lleida (vuitena vegueria) i la zona de muntanya (novena vegueria). El període d'estudi va des de l'any 1964 fins a l'any 1989/91, podent-se distingir clarament tres etapes del cicle econòmic: desenvolupament, crisi i recuperació. Per estudiar el cicle en el sector industrial lleidatà i poder veure si ha seguit les mateixes dinàmiques que l'estatal i el català, s'utilitza el criteri que ve marcat per l'evolució de la quota d'excedent brut. Així doncs, tot procés d'acumulació passa ineludiblement per l'anàlisi de l'evolució de l'excedent econòmic. Un creixement de la quota d'excedent brut pot estar motivat per l'augment de la producció, de la productivitat i dels preus, per sobre del creixement del cost salarial. Per tant, en l'etapa de creixement de la quota d'excedent brut s'afavoreix el procés d'acumulació i en l'etapa de disminució de la quota d'excedent brut l'acumulació s'està reduint.La motivació inicial del treball ve donada perquè en principi Lleida tenia, i té encara, una sèrie de premisses importants perquè pogués desenvolupar un sector industrial: a) L'existència de matèries primeres importants, els productes agraris per poder desenvolupar tot un conjunt d'indústries conserveres i de transformació. b) El fet de trobar-se al bell mig d'una cruïlla de camins, Barcelona -Tarragona -Saragossa -Madrid- País Basc, és a dir, a prop d'altres zones industrialitzades, per poder pensar en convertir-se en una zona de descongestió. b) L'existència d'una font d'energia important: l'electricitat, dels salts hidràulics. d) L'existència d'un excedent generat en el sector agrari, a partir de finals dels anys cinquanta i principis del seixanta.Tots aquests eren elements per pensar que Lleida tenia unes potencialitats molt idònies per a la seva industrialització. Però ens trobem amb una altra realitat ben diferent: a) Que la indústria de Lleida és una indústria dependent respecte a les fluctuacions i dinamisme espanyol i català. b) L'expansió del sector industrial lleidatà s'ha basat, principalment, en el creixement de poques branques, l'alimentària, la construcció i en menor mesura els transformats metàl·lics. c) El sector industrial mostra una forta interdependència respecte al sector agrari. Així doncs, es pot establir una relació com la següent: Agricultura  Indústria  Ramaderia  Indústria. El nivell d'interdependència és molt significatiu. d) La dimensió petita del conjunt de les empreses de les branques industrials, exceptuant les branques alimentació, energia, paper i arts gràfiques i transformats metàl·lics, fa que la seva activitat productiva tingui com a destinació final, en l'àmbit territorial, el mercat lleidatà, en la seva gran majoria. L'anàlisi dels sectors econòmics i les seves interdependències, s'ha pogut realitzar a partir de la Taula Input Ouput de la ciutat de Lleida i del seu entorn més proper. A patir de la taula s'ha pogut obtenir els multiplicadors de producció, de renda i d'ocupació. També s'ha pogut obtenir la capacitat d'arrossegament dels diferents sectors econòmics, tant cap endavant com cap endarrera: indicador de Chenery-Watanabe i coeficients de Rasmussen. L'anàlisi d'interdependència de les branques es calculen a partir dels coeficients de Streit, els lligams i els multiplicadors (columna i fila). / The industrial sector has played a key role in the economic development of both Spain and Catalonia. This work seeks to examine whether this sector has been equally relevant in the economic development of Lleida. It also aims to establish whether the industry that has developed in Lleida has done so in response to the needs of the local economy or in order to help decongest the industrial zone around Barcelona.The territorial scope of the study was Lleida province, within which it is possible to distinguish two clearly differentiated zones: the Lleida Plain (8th "vegueria") and the Mountain Territory (9th "vegueria"). The period contemplated by this study was 1964 to 1989/91. This period could be divided into three clearly distinguished economic cycles, corresponding to economic development, crisis and recovery. In the study, we used the size of the gross surplus as the criterion for studying the cycle of Lleida's industrial sector, observing whether it followed the same dynamics as those of Spain and Catalonia. It is necessary to analyse all processes of accumulation in terms of the evolution of the economic surplus. An increase in the size of the gross surplus may be the result of an increase in production, productivity and/or price that exceeds increases in costs attributable to salaries. As a result, an increase in the size of the gross surplus favours the process of accumulation, while in a period in which the size of the gross surplus decreases, this accumulation diminishes.The initial reason for this work was the fact that Lleida had, and still has, a series of important reasons for wanting to develop an industrial sector: a) The existence of important supplies of raw materials, in the form of agricultural products, that could be used to develop a series of food and transforming industries. b) The fact that Lleida is located at a strategic meeting point of major route ways that connect Barcelona, Tarragona, Zaragoza, Madrid and the Basque Country. In other words, it is near other industrialised zones and could therefore become a zone of decongestion. c) The existence of an important source of energy: the electricity produced by hydroelectric power stations. d) The existence of surplus production generated by the agricultural sector since the late 1950s and early 1960s.All of these elements suggested that Lleida had an excellent potential for industrialisation. Reality, however, has proved very different: a) The industry of Lleida has proved very dependent on the fluctuations and dynamics of the Spanish and Catalan economies. b) The expansion of the industrial sector in Lleida has mainly been based on the growth of a limited number of branches of industry: the food industry, the construction industry, and - to a lesser degree - the metal working industry. c) The industrial sector has demonstrated a strong interdependence with respect to the agricultural sector. It is therefore possible to establish the following relationship: Agriculture  Industry  Livestock farming  Industry. The level of interdependence is very significant. d) The relatively small size of the group of companies constituting the industrial branches - with the exception of the food, energy, paper and graphic arts and metal working branches - has meant that their productive activity has principally focused on serving the needs of the local territory and the Lleida market. This analysis of the economic sectors and their respective interdependencies was based on the Input-Output table for the city of Lleida and its immediate hinterland. From this table, we were able to obtain the multipliers of production, income and employment. We were also able to obtain the attraction capacities of the different economic sectors, both towards and away from the area: the Chenery-Watanabe indicator and Rasmussen coefficients. The analysis of the interdependence of the different branches was calculated from the Streit coefficients, ties and multipliers (column and file).

El comercio urbano es el punto de conexión entre la producción y el consumo, el entorno a través del cual los flujos de productos transcurren desde su fabricación hasta las manos del consumidor. Y la arquitectura constituye el soporte físico de la actividad, el lugar en el cual se satisfacen los diferentes requerimientos funcionales necesarios para la comercialización de un producto. Desde los orígenes de la actividad (mediante la incorporación de sencillos elementos para la protección del producto del sol o la lluvia), hasta hoy (en los que además se recurre a la incorporación de sofisticada tecnología para persuadir al comprador a la hora de la venta), la arquitectura ha sido empleada para alojar el producto manteniéndolo en condiciones adecuadas para su venta, proporcionar condiciones de confort en el proceso del intercambio y generar un ambiente idóneo para establecer la relación entre comprador y vendedor. Debido a los diferentes cambios provocados por los avances tecnológicos, económicos, sociales y urbanísticos a lo largo de la historia, la actividad comercial cambia, evoluciona. Y la arquitectura, como escenario en el cual transcurre el comercio urbano, también se transforma, convirtiéndose en el escenario de una actividad global, en el contenedor de una actividad económica, lúdica y social. En el sistema comercial de una ciudad, es posible identificar diferentes formatos arquitectónicos, algunos con una continuada permanencia a lo largo de la historia, otros que han quedado obsoletos y han desaparecido, y otros que se generan completamente nuevos. Y si se analizara de forma comparada el comercio actual de una ciudad con el comercio de algunas décadas atrás, sería posible detectar un incremento en la cantidad de recursos arquitectónicos empleados en los diferentes formatos de venta. Dependiendo de donde se compra (tienda de barrio, supermercado, hipermercado, internet), y a pesar de que el objetivo es el mismo (vender), en la comercialización de un mismo producto son invertidas cantidades dispares de recursos arquitectónicos. Y la inversión arquitectónica de los diferentes formatos de venta hasta ahora ha sido medida únicamente por su eficacia (atracción, alcance, capacidad de venta), pero no por su eficiencia enfocada desde la sostenibilidad medioambiental. ¿Realmente existe un vínculo directo entre la cantidad de recursos empleados y la intensidad de ventas? Todos los modelos conviven y su vigencia nos confirma que generan buenos resultados. Pero, ¿cuál está mejor posicionado teniendo como referencia el impacto que generan dentro y fuera de la ciudad? Toda la infraestructura arquitectónica del comercio urbano implica una serie de inversiones (espacio, materia, energía, medios, tecnología), que constituyen una “mochila arquitectónica", visible e invisible, repercutible a cada uno de los productos que consumimos. Hoy los productos tienen muchos más kilómetros a sus espaldas, así como también tienen una carga arquitectónica mucho mayor que en décadas anteriores. Actualmente se hace una importante inversión arquitectónica para dar soporte a la actividad comercial. Y sin embargo, a diferencia de otros temas arquitectónicos como por ejemplo la vivienda, la industria o las oficinas, hay poco cuestionamiento sostenible al respecto. A la vista de todo lo anterior se hace necesario el planteamiento de diferentes preguntas, con la visión profesional del arquitecto, y dentro del marco de la sostenibilidad: ¿el comercio será siempre así? Tienen límite estas tendencias? ¿Existen vías de comercio arquitectónicamente más eficientes desde el punto de vista de la sostenibilidad medioambiental? ¿El comercio es por definición exuberante en sus medios? ¿Es necesario intervenir en la arquitectura de las formas de comercio al detalle estableciendo unas reglas para alcanzar la sostenibilidad medioambiental o bien se podría ahogar la perpetuación de la propia actividad? / Retail is the interface between production and consumption, the environment through the flux of products flows from manufacture to the consumer. The architecture constitutes the place where the different functional requeriments needed to commercialize a product are satisfied. Since the origins of the activity (through the incorporation of simple elements in order to protect the product of the sun or the rain), until today (when also sophisticated technology is incorporated to persuade the shopper during the process of purchase), architecture has been used to shelter the product keeping it in suitable conditions to be sold, to provide comfort and set up a convenient environment to establish the relation between shopper and the salesclerk. Due to the different changes derived in the city from social, economic, technological and urban advances, today retail is not only an economic activity; at the same time is a ludic and social activity. Architecture, as its scenario also changes, becoming in the scenario of a global activity, whose functional requirements go further than a simple commercial exchange. For this reason, in urban retail is possible to identify different architectonical formats, some of them with a constant permanence through history, others that have remainded obsolete and have disappeared, and others totally new. And comparing today’s retail of a city with its retail some decades before, it’s possible to detect an increase in the amount of architectural resources used in the different retail formats. According to where is bought (neighborhood’s shop, supermarket, hipermarket, internet), in spite of the purpose is the same (to sell), to commercialize the same product are invested unequal amounts of architectural resources (space, matter, energy, technology), which make up an “architectural rucksack”, visible and invisible, attributed to each one of the products that we consume. And the investment of architectural resources in the different retail formats since today has been assessed only by its effectiveness, but not for its efficiency focused from environmental sustainability. ¿Does really exist a direct link between the amount of resources used and the number of sales generated? All the commercial models coexist and their validity confirms that generate good results. But, ¿which is the best positioned according to the environmental impact generated inside and outside the city? Considerig all this, it’s necessary to raise different questions, with the profesional vision of the architect, inside the frame of sustainability: ¿Will retail be always this way? ¿Do these tendencies have any limit? ¿Do exist retail alternatives architecturally more efficient since a sustainable point of view? ¿Is retail exuberant in its resources by definition?¿Is it necessary to intercede in the architecture of retail formats establishing some rules to reach the environmental sustainability, or this could drown the continuity of the activity?

The aim of the thesis is to study some of the essential consequences of the location of Algots Ltd in three municipalities (Lycksele, Norsjö and Skellefteå) in Västerbotten County in northern Sweden. The factories were established with huge subsidies from the Swedish Government which considered the location as a major effort to stimulate regional development in Västerbotten County.The study shows that the yearly working time has increased, on average, by 80 per cent for the women who received employment in one of the factories. Both the incomemult i pi i er and the employmentmult i piier effects in Västerbotten County are rather small since the intermediate goods used by the firm are produced outside the region. The study also contain cost-benefit analysis as applied to the whole economy. Primarily due to very poor private profitability, the investment has yielded negative profitability to the whole economy except in the case of the Norsjö factory. / digitalisering@umu

Syftet med denna studie är att undersöka hur mycket läraren respektive eleverna använder målspråket i ämnet spanska, steg 1 på gymnasiet, samt undersöka om och i så fall hur lärarens målspråksanvändning påverkar eleverna på en nybörjarnivå i språket. Studien har utförts på två gymnasieskolor med hjälp av observationer och intervjuer av de observerade lärarna samt av elever ur varje klass. Resultaten visar att lärarna använde en väldigt liten del av sin taltid på målspråket, endast 6 %. Eleverna däremot talade mer av sin taltid på målspråket, 54 %. Men det språk som talades på målspråket var ingalunda fritt producerat, utan eleverna använde endast målspråket till att besvara lärarens faktabaserade frågor eller vid styrda kommunikativa övningar. I denna studie fann jag inga direkta kopplingar mellan lärarens och elevernas målspråksanvändning mer än att endast faktabaserat tal på målspråket förekom, från såväl lärare som elever. Även om mina resultat inte visade på några samband mellan lärarens och elevernas målspråksanvändning, står jag fast vid min övertygelse om att ett ökat användande av målspråket från läraren kommer öka elevernas användning av målspråket, vilket även styrks av flertalet språkforskare.

In this thesis, a new design methodology for pipeline FFT processor has been proposed. The pipeline FFT processor can achieve high throughput rate, and is very suitable for those systems where the continuous data sequences that call for the FFT processing enter systems sample by sample sequentially. However, the traditional pipeline FFT design based on the common single delay feed-back approach suffers low hardware utilization for the butterfly unit. In addition, the resulted transformed sequence is in the form of bit-reverse order which is not suitable for some FFT applications such as OFDM (Orthogonal Frequency Division Multiplexing). Therefore, this thesis proposes a novel pipelined FFT design by first splitting the input sequence into two data streams, which can then be applied to the FFT data-path based on the feed-forward dual-delay path data commutator. The resulted FFT architecture can achieve full butterfly utilization such that the required number of adders can be reduced by almost a half. One potential drawback of the proposed approach is that some additional large storage buffer is required at the last stage. However, the additional storage buffer can be re-organized and merged with the output reordering buffer together such that the normal-order transformed output sequence can be generated. The proposed approach has been applied to the design of 8-K point FFT in this thesis. The 8-K FFT architecture proposed in this thesis is designed based on the radix- 2^4 algorithm such that the required number of general complex number multipliers can be minimized to three. The multiplication of is realized by the dedicated constant multiplier architecture. By proper data partition and allocation, the large buffer required for many data commutator and the output reordering buffer can both be efficiently realized by multi-bank single-port memory modules. The other salient features of the 8-K FFT also include the table reduction for twiddle factors as well as the optimized variable internal data representation. The proposed FFT processor has been implemented by the TSMC 0.18um 1P6M CMOS process technology with core area of 8.74 which is the smallest design reported in the literature for normal sequential input/output order FFT.

This study use regional development and input-output analysis investigates Luchu Base¡¦s industries in the development and operation period that impact of the southern regional. The multipliers and impact analysis was performed through regional input-output analysis for Luchu Base. The publishment of Taiwan regional input-output table has been stopped since 1981. Therefore, this study estimate the southern regional input coefficient table for year 2001 using Mathematic process Method and Location Quotient Method. Then using this input coefficient table to forecast the changes of output and employment in the southern region and each prefecture or city after Luchu Base established. Finally, this study evaluates the future development of Luchu Base for regional economy. The major finding include, the key effected industries during the development period of Luchu Base which are construction correlation industries would be fabricated metal products, non-metallic mineral products, iron and steel industries, and electronic machinery and other electronic equipments industries. In operation period, the significantly economical effects industries will be Luchu Base¡¦s planning industries that are electronic products, other industrial products, and other chemical products; especially the most output effect is electronic products industry. The significantly economical effects are finance and insurance, and trade and retail industries. The establishment of Luchu Base tends to have positively economical effects for southern region in the development and operation period.

<p>IVL Svenska Miljöinstitutet utvecklade år 2001 – 2002 i projektet “Klimat.nu – Den stora miljöutmaningen”, ett webbaserat verktyg för att upplysa och vägleda individen i klimatfrågan. Verktygets syfte är att kvantifiera fossila koldioxidutsläpp som en konsekvens av individens energikonsumtion; hushållsel, drivmedel m.m. Syftet är även att individen ges råd om hur man minskar CO₂-utsläpp genom att förändra sitt leverne. IVL Svenska Miljöinstitutet vill utöka beräkningsverktygets innehåll till att även omfatta konsumentvaror. Studien har sökt svar hur enskilda individers olika typer av varukonsumtion sättas i samband med CO₂-utsläpp och vilka konsumentråd är rimliga att ge för att uppnå utsläppsminskningar, samt hur dessa minskningar kan kvantifieras.</p><p>I studien har ett systemanalytiskt tillvägagångssätt tillämpats och empirin har bestått av miljöexpanderad input-output-data (MIOA). Data har samlats in från Statistiska Centralbyrån (SCB) på miljöräkenskapernas data- och analyssidor. Insamlad data beskriver utsläpp som sker i varors livscykel till och med distribution till affär (indirekta utsläpp). Det är dock viktigt att ha varuklassers hela livscykel i åtanke så att försök till att minska konsumentens indirekta CO₂-utsläpp inte leder till ökade totala utsläpp. Dataosäkerheter har identifierats, vilka visar att insamlad data underskattar varors indirekta CO₂-utsläpp. Data grundar sig på antagandet att Sverige skulle ha producerat alla varor som importeras. I genomsnitt är ca 69 % av varors indirekta CO₂-utsläpp av utländsk härkomst, dessa länder har vanligtvis högre utsläppsintensitet än Sverige i sina produktionsstrukturer. I Sverige finns data endast tillgänglig med ca tre års fördröjning. I sin nuvarande form representerar data trots osäkerheter en lägsta nivå på olika varuklassers indirekta CO₂-utsläpp.</p><p>För att göra insamlad data funktionell i beräkningsverktyget prövades en metodik där utsläppsintensiteter beräknades. Utsläppsintensiteter tillgodoser kravet för att enskilda individers olika typer av varukonsumtion ska kunna kopplas till dess CO₂-utsläpp. I beräkningsverktyget innebär det att utsläppsintensiteter integreras, som tillsammans med en viss summa pengar, utgör underlaget för att beräkna individens indirekta CO₂-utsläpp. Ur ett individperspektiv är metodiken särskilt tilltalande eftersom pengar används som beräkningsenhet, enheten är något som individen oftast har lätt att relatera till. Användningen av utsläppsintensiteter möjliggör kvantifiering av en utsläppsminskning om individen spenderar en summa pengar på en varuklass med lägre utsläppsintensitet i stället en med högre. Med pengar som enhet kan även ”rebound-effekten” undvikas.</p><p>På grund av osäkerheter i dataunderlaget kan studien inte påvisa att förändrad konsumtion av varor leder till en faktisk utsläppsminskning. Störst sannolikhet att uppnå en faktisk minskning är dock om individen råds att fördela en summa pengar från en varuklass till en annan, i vilka det finns stora kvantitativa skillnader mellan utsläppsintensiteterna.</p>

Thesis (M.S.)--Mississippi State University. Department of Computer Science. / Title from title screen. Includes bibliographical references.

Šiame darbe analizuojamos pasaulinio semantinio tinklo technologijos dalykinės srities žinioms užrašyti ir valdyti. Darbo metu buvo papildyta dalykinės srities ontologija bei sukurta nauja sistėminė vartotojo sąsajos formavimo ontologija, kuri palaiko daugiakalbystę. Realizuotos ir aprobuotos užklausos ir automatizavimo procesai dirbantys su minėtomis ontologijomis. Darbo vykdymo metu sukauptos žinios buvo surinktos, susistemintos ir pateikiamos kaip darbo metodika. Remiantis šia metodika sukurta eksperimentinė sistema, skirta padėti identifikuoti su BIOS klaidomis susijusias problemas ir/arba operacinių sistemų (OS) sutrikimo priežastis ir jas spręsti. Apie sukurtą sistemą buvo perskaitytas pranešimas konferencijoje „Mokslas ir studijos 2010: teorija ir praktika“, kuri įvyko Šiaurės Lietuvos kolegijoje. Metodiką galima pritaikyti bet kokiai dalykinei sričiai, tiek realizuojant e-mokymo(si) sistemose probleminio mokymosi principus, tiek paramos paslaugų teikimo prekės ar produkto vartotojui sferoje. / This work examines the global semantic web technologies in the subject area knowledge and record management. Work was completed in the subject area and Ontology, a new user interface making systemic ontology, which supports multilingualism. Realized and dealer inquiries, and automate processes in working with these ontologies. Work during the accumulated knowledge has been collected, systematised and presented as a working methodology. Based on the methodology developed an experimental system designed to help identify errors in the BIOS-related problems and / or operating systems (OS) and cause disruption to solve them. This system of notification was read in the conference of "Education and training 2010: Theory and Practice", which took place in Northern Lithuania College. The approach can be applied to any subject area, and implement e-learning (learning) problem of learning the principles of systems and support services or goods to the consumer product area.

No description available.