Replicated systems are a kind of distributed systems whose main goal is to ensure that computer systems are highly available, fault tolerant and provide high performance. One of the last trends in replication techniques managed by replication protocols, make use of Group Communication Sys- tem, and more specifically of the communication primitive atomic broadcast for developing more eficient replication protocols. An important aspect in these systems consists in how they manage the disconnection of nodes {which degrades their service{ and the connec- tion/reconnection of nodes for maintaining their original support. This task is delegated in replicated systems to recovery protocols. How it works de- pends specially on the failure model adopted. A model commonly used for systems managing large state is the crash-recovery with partial amnesia be- cause it implies short recovery periods. But, assuming it implies arising several problems. Most of them have been already solved in the literature: view management, abort of local transactions started in crashed nodes { when referring to transactional environments{ or for example the reinclu- sion of new nodes to the replicated system. Anyway, there is one problem related to the assumption of this second failure model that has not been completely considered: the amnesia phenomenon. Phenomenon that can lead to inconsistencies if it is not correctly managed. This work presents this inconsistency problem due to the amnesia and formalizes it, de ning the properties that must be ful lled for avoiding it and de ning possible solutions. Besides, it also presents and formalizes an inconsistency problem {due to the amnesia{ which appears under a speci c sequence of events allowed by the majority partition progress condition that will imply to stop the system, proposing the properties for overcoming it and proposing di erent solutions. As a consequence it proposes a new majority partition progress condition. In the sequel there is de / De Juan Marín, R. (2008). Crash recovery with partial amnesia failure model issues [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/3302 / Palancia

Actualmente, la ingeniería de software ha propuesto múltiples técnicas para mejorar el desarrollo de software, sin embargo, la meta final no ha sido satisfecha. En muchos casos, el producto software no satisface las necesidades reales de los clientes finales del negocio donde el sistema operará. Uno de los problemas principales de los trabajos actuales es la carencia de un enfoque sistemático para mapear cada concepto de modelado del dominio del problema (modelos organizacionales), en sus correspondientes elementos conceptuales en el espacio de la solución (modelos conceptuales orientados a objetos). El principal objetivo de esta tesis es proveer un enfoque metodológico que permita generar modelos conceptuales y modelos de requisitos a partir de descripciones organizacionales. Se propone el uso de tres disciplinas, distintas pero complementarias (modelado organizacional, requisitos de software y modelado conceptual) para lograr este objetivo. La tesis describe un proceso de elicitación de requisitos que permite al usuario crear un modelo de negocios que representa la situación actual del negocio (requisitos tempranos). Nosotros consideramos que este modelo, el cual refleja la forma en la que se implementan actualmente los procesos de negocio, es la fuente correcta para determinar la funcionalidad esperada del sistema a desarrollar. Se propone también un proceso para identificar los elementos que son relevantes para ser automatizados a partir del modelo de negocio. Como resultado de este proceso se genera un modelo intermedio que representa los requisitos del sistema de software. Finalmente, presentamos un conjunto de guías sistemáticas para generar un esquema conceptual orientado a objetos a partir del modelo intermedio. Nosotros también exploramos, como solución alternativa, la generación de una especificación de requisitos tardíos a partir del modelo intermedio. / Martínez Rebollar, A. (2008). Conceptual schemas generation from organizacional model in an automatic software production process [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/3304 / Palancia

Esta tesis reune algunas contribuciones al reconocimiento de formas estadístico y, más especícamente, a varias tareas del procesamiento del lenguaje natural. Varias técnicas estadísticas bien conocidas se revisan en esta tesis, a saber: estimación paramétrica, diseño de la función de pérdida y modelado estadístico. Estas técnicas se aplican a varias tareas del procesamiento del lenguajes natural tales como clasicación de documentos, modelado del lenguaje natural y traducción automática estadística. En relación con la estimación paramétrica, abordamos el problema del suavizado proponiendo una nueva técnica de estimación por máxima verosimilitud con dominio restringido (CDMLEa ). La técnica CDMLE evita la necesidad de la etapa de suavizado que propicia la pérdida de las propiedades del estimador máximo verosímil. Esta técnica se aplica a clasicación de documentos mediante el clasificador Naive Bayes. Más tarde, la técnica CDMLE se extiende a la estimación por máxima verosimilitud por leaving-one-out aplicandola al suavizado de modelos de lenguaje. Los resultados obtenidos en varias tareas de modelado del lenguaje natural, muestran una mejora en términos de perplejidad. En a la función de pérdida, se estudia cuidadosamente el diseño de funciones de pérdida diferentes a la 0-1. El estudio se centra en aquellas funciones de pérdida que reteniendo una complejidad de decodificación similar a la función 0-1, proporcionan una mayor flexibilidad. Analizamos y presentamos varias funciones de pérdida en varias tareas de traducción automática y con varios modelos de traducción. También, analizamos algunas reglas de traducción que destacan por causas prácticas tales como la regla de traducción directa; y, así mismo, profundizamos en la comprensión de los modelos log-lineares, que son de hecho, casos particulares de funciones de pérdida. Finalmente, se proponen varios modelos de traducción monótonos basados en técnicas de modelado estadístico . / Andrés Ferrer, J. (2010). Statistical approaches for natural language modelling and monotone statistical machine translation [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/7109 / Palancia

Natural Language Processing (NLP) is a field of computer science, artificial intelligence, and computational linguistics concerned with the interactions between computers and human languages. One of its most challenging aspects involves enabling computers to derive meaning from human natural language. To do so, several meaning or context representations have been proposed with competitive performance. However, these representations still have room for improvement when working in a cross-domain or cross-language scenario. In this thesis we study the use of knowledge graphs as a cross-domain and cross-language representation of text and its meaning. A knowledge graph is a graph that expands and relates the original concepts belonging to a set of words. We obtain its characteristics using a wide-coverage multilingual semantic network as knowledge base. This allows to have a language coverage of hundreds of languages and millions human-general and -specific concepts. As starting point of our research we employ knowledge graph-based features - along with other traditional ones and meta-learning - for the NLP task of single- and cross-domain polarity classification. The analysis and conclusions of that work provide evidence that knowledge graphs capture meaning in a domain-independent way. The next part of our research takes advantage of the multilingual semantic network and focuses on cross-language Information Retrieval (IR) tasks. First, we propose a fully knowledge graph-based model of similarity analysis for cross-language plagiarism detection. Next, we improve that model to cover out-of-vocabulary words and verbal tenses and apply it to cross-language document retrieval, categorisation, and plagiarism detection. Finally, we study the use of knowledge graphs for the NLP tasks of community questions answering, native language identification, and language variety identification. The contributions of this thesis manifest the potential of knowledge graphs as a cross-domain and cross-language representation of text and its meaning for NLP and IR tasks. These contributions have been published in several international conferences and journals. / El Procesamiento del Lenguaje Natural (PLN) es un campo de la informática, la inteligencia artificial y la lingüística computacional centrado en las interacciones entre las máquinas y el lenguaje de los humanos. Uno de sus mayores desafíos implica capacitar a las máquinas para inferir el significado del lenguaje natural humano. Con este propósito, diversas representaciones del significado y el contexto han sido propuestas obteniendo un rendimiento competitivo. Sin embargo, estas representaciones todavía tienen un margen de mejora en escenarios transdominios y translingües. En esta tesis estudiamos el uso de grafos de conocimiento como una representación transdominio y translingüe del texto y su significado. Un grafo de conocimiento es un grafo que expande y relaciona los conceptos originales pertenecientes a un conjunto de palabras. Sus propiedades se consiguen gracias al uso como base de conocimiento de una red semántica multilingüe de amplia cobertura. Esto permite tener una cobertura de cientos de lenguajes y millones de conceptos generales y específicos del ser humano. Como punto de partida de nuestra investigación empleamos características basadas en grafos de conocimiento - junto con otras tradicionales y meta-aprendizaje - para la tarea de PLN de clasificación de la polaridad mono- y transdominio. El análisis y conclusiones de ese trabajo muestra evidencias de que los grafos de conocimiento capturan el significado de una forma independiente del dominio. La siguiente parte de nuestra investigación aprovecha la capacidad de la red semántica multilingüe y se centra en tareas de Recuperación de Información (RI). Primero proponemos un modelo de análisis de similitud completamente basado en grafos de conocimiento para detección de plagio translingüe. A continuación, mejoramos ese modelo para cubrir palabras fuera de vocabulario y tiempos verbales, y lo aplicamos a las tareas translingües de recuperación de documentos, clasificación, y detección de plagio. Por último, estudiamos el uso de grafos de conocimiento para las tareas de PLN de respuesta de preguntas en comunidades, identificación del lenguaje nativo, y identificación de la variedad del lenguaje. Las contribuciones de esta tesis ponen de manifiesto el potencial de los grafos de conocimiento como representación transdominio y translingüe del texto y su significado en tareas de PLN y RI. Estas contribuciones han sido publicadas en diversas revistas y conferencias internacionales. / El Processament del Llenguatge Natural (PLN) és un camp de la informàtica, la intel·ligència artificial i la lingüística computacional centrat en les interaccions entre les màquines i el llenguatge dels humans. Un dels seus majors reptes implica capacitar les màquines per inferir el significat del llenguatge natural humà. Amb aquest propòsit, diverses representacions del significat i el context han estat proposades obtenint un rendiment competitiu. No obstant això, aquestes representacions encara tenen un marge de millora en escenaris trans-dominis i trans-llenguatges. En aquesta tesi estudiem l'ús de grafs de coneixement com una representació trans-domini i trans-llenguatge del text i el seu significat. Un graf de coneixement és un graf que expandeix i relaciona els conceptes originals pertanyents a un conjunt de paraules. Les seves propietats s'aconsegueixen gràcies a l'ús com a base de coneixement d'una xarxa semàntica multilingüe d'àmplia cobertura. Això permet tenir una cobertura de centenars de llenguatges i milions de conceptes generals i específics de l'ésser humà. Com a punt de partida de la nostra investigació emprem característiques basades en grafs de coneixement - juntament amb altres tradicionals i meta-aprenentatge - per a la tasca de PLN de classificació de la polaritat mono- i trans-domini. L'anàlisi i conclusions d'aquest treball mostra evidències que els grafs de coneixement capturen el significat d'una forma independent del domini. La següent part de la nostra investigació aprofita la capacitat\hyphenation{ca-pa-ci-tat} de la xarxa semàntica multilingüe i se centra en tasques de recuperació d'informació (RI). Primer proposem un model d'anàlisi de similitud completament basat en grafs de coneixement per a detecció de plagi trans-llenguatge. A continuació, vam millorar aquest model per cobrir paraules fora de vocabulari i temps verbals, i ho apliquem a les tasques trans-llenguatges de recuperació de documents, classificació, i detecció de plagi. Finalment, estudiem l'ús de grafs de coneixement per a les tasques de PLN de resposta de preguntes en comunitats, identificació del llenguatge natiu, i identificació de la varietat del llenguatge. Les contribucions d'aquesta tesi posen de manifest el potencial dels grafs de coneixement com a representació trans-domini i trans-llenguatge del text i el seu significat en tasques de PLN i RI. Aquestes contribucions han estat publicades en diverses revistes i conferències internacionals. / Franco Salvador, M. (2017). A Cross-domain and Cross-language Knowledge-based Representation of Text and its Meaning [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/84285 / TESIS

Cloud computing represents a fundamental change in the way organizations acquire technological resources (e.g., hardware, development and execution environments, applications); where, instead of buying them, they acquire remote access to them in the form of cloud services supplied through the Internet. Among the main characteristics of cloud computing is the allocation of resources in an agile and elastic way, reserved or released depending on the demand of the users or applications, enabling the payment model based on consumption metrics. The development of cloud applications mostly follows an incremental approach, where the incremental delivery of functionalities to the client changes - or reconfigures - successively the current architecture of the application. Cloud providers have their own standards for both implementation technologies and service management mechanisms, requiring solutions that facilitate: building, integrating and deploying portable services; interoperability between services deployed across different cloud providers; and continuity In the execution of the application while its architecture is reconfigured product of the integration of the successive increments. The principles of the model-driven development approach, the architectural style service-oriented architectures, and the dynamic reconfiguration play an important role in this context. The hypothesis of this doctoral thesis is that model-driven development methods provide cloud service developers with abstraction and automation mechanisms for the systematic application of the principles of model engineering during the design, implementation, and incremental deployment of cloud services, facilitating the dynamic reconfiguration of the service-oriented architecture of cloud applications. The main objective of this doctoral thesis is therefore to define and validate empirically DIARy, a method of dynamic and incremental reconfiguration of service-oriented architectures for cloud applications. This method will allow specifying the architectural integration of the increment with the current cloud application, and with this information to automate the derivation of implementation artifacts that facilitate the integration and dynamic reconfiguration of the service architecture of the cloud application. This dynamic reconfiguration is achieved by running reconfiguration artifacts that not only deploy / un-deploy increment's services and orchestration services between services of the increment with the services of the current cloud application; but also, they change the links between services at runtime. A software infrastructure that supports the activities of the proposed method has also been designed and implemented. The software infrastructure includes the following components: i) a set of DSLs, with their respective graphical editors, that allow to describe aspects related to the architectural integration, implementation and provisioning of increments in cloud environments; ii) transformations that generate platform-specific implementation and provisioning models; (iii) transformations that generate artifacts that implement integration logic and orchestration of services, and scripts of provisioning, deployment, and dynamic reconfiguration for different cloud vendors. This doctoral thesis contributes to the field of service-oriented architectures and in particular to the dynamic reconfiguration of cloud services architectures in an iterative and incremental development context. The main contribution is a well-defined method, based on the principles of model-driven development, which makes it easy to raise the level of abstraction and automate, through transformations, the generation of artifacts that perform the dynamic reconfiguration of cloud applications. / La computación cloud representa un cambio fundamental en la manera en la que las organizaciones adquieren recursos tecnológicos (p. ej., hardware, entornos de desarrollo y ejecución, aplicaciones); en donde, en lugar de comprarlos adquieren acceso remoto a ellos en forma de servicios cloud suministrados a través de Internet. Entre las principales características de la computación cloud está la asignación de recursos de manera ágil y elástica, reservados o liberados dependiendo de la demanda de los usuarios o aplicaciones, posibilitando el modelo de pago basado en métricas de consumo. El desarrollo de aplicaciones cloud sigue mayoritariamente un enfoque incremental, en donde la entrega incremental de funcionalidades al cliente cambia - o reconfigura - sucesivamente la arquitectura actual de la aplicación. Los proveedores cloud tienen sus propios estándares tanto para las tecnologías de implementación como para los mecanismos de gestión de servicios, requiriéndose soluciones que faciliten: la construcción, integración y despliegue de servicios portables; la interoperabilidad entre servicios desplegados en diferentes proveedores cloud; y la continuidad en la ejecución de la aplicación mientras su arquitectura es reconfigurada producto de la integración de los sucesivos incrementos. Los principios del enfoque de desarrollo dirigido por modelos, del estilo arquitectónico de arquitecturas orientadas a servicios y de la reconfiguración dinámica cumplen un papel importante en este contexto. La hipótesis de esta tesis doctoral es que los métodos de desarrollo dirigido por modelos brindan a los desarrolladores de servicios cloud mecanismos de abstracción y automatización para la aplicación sistemática de los principios de la ingeniería de modelos durante el diseño, implementación y despliegue incremental de servicios cloud, facilitando la reconfiguración dinámica de la arquitectura orientada a servicios de las aplicaciones cloud. El objetivo principal de esta tesis doctoral es por tanto definir y validar empíricamente DIARy, un método de reconfiguración dinámica e incremental de arquitecturas orientadas a servicios. Este método permitirá especificar la integración arquitectónica del incremento con la aplicación cloud actual, y con esta información automatizar la derivación de los artefactos de implementación que faciliten la integración y reconfiguración dinámica de la arquitectura de servicios de la aplicación cloud. Esta reconfiguración dinámica se consigue al ejecutar los artefactos de reconfiguración que no solo despliegan/repliegan los servicios del incremento y servicios de orquestación entre los servicios del incremento con los servicios de la aplicación cloud actual; sino también, cambian en tiempo de ejecución los enlaces entre servicios. También se ha diseñado e implementado una infraestructura software que soporta las actividades del método propuesto e incluye los siguientes componentes: i) un conjunto de DSLs, con sus respectivos editores gráficos, que permiten describir aspectos relacionados a la integración arquitectónica, implementación y aprovisionamiento de incrementos en entornos cloud; ii) transformaciones que generan modelos de implementación y aprovisionamiento; iii) transformaciones que generan artefactos que implementan la lógica de integración y orquestación de servicios, y scripts de aprovisionamiento, despliegue y reconfiguración dinámica específicos para distintos proveedores cloud. Esta tesis doctoral contribuye al campo de las arquitecturas orientadas a servicios y en particular a la reconfiguración dinámica de arquitecturas de servicios cloud en contextos de desarrollo iterativo e incremental. El principal aporte es un método bien definido, basado en los principios del desarrollo dirigido por modelos, que facilita elevar el nivel de abstracción y automatizar por medio de transformaciones la generación de artefactos que real / La computació cloud representa un canvi fonamental en la manera en què les organitzacions adquirixen recursos tecnològics (ej., maquinari, entorns de desplegament i execució, aplicacions) ; on, en compte de comprar-los adquirixen accés remot a ells en forma de servicis cloud subministrats a través d'Internet. Entre les principals característiques de la computació cloud els recursos cloud són assignats de manera àgil i elàstica, reservats o alliberats depenent de la demanda dels usuaris o aplicacions, possibilitant el model de pagament basat en mètriques de consum. El desenrotllament d'aplicacions cloud seguix majoritàriament un enfocament incremental, on l'entrega incremental de funcionalitats al client canvia - o reconfigura - successivament l'arquitectura actual de l'aplicació. Els proveïdors cloud tenen els seus propis estàndards tant per a les tecnologies d'implementació com per als mecanismes de gestió de servicis, requerint-se solucions que faciliten: la construcció, integració i desplegament de servicis portables; la interoperabilitat entre servicis desplegats en diferents proveïdors cloud; i la continuïtat en l'execució de l'aplicació mentres la seua arquitectura és reconfigurada producte de la integració dels successius increments. Els principis de l'enfocament de desenrotllament dirigit per models, de l'estil arquitectònic d'arquitectures orientades a servicis i de la reconfiguració dinàmica complixen un paper important en este context. La hipòtesi d'esta tesi doctoral és que els mètodes de desenrotllament dirigit per models brinden als desenvolupadors de servicis cloud mecanismes d'abstracció i automatització per a l'aplicació sistemàtica dels principis de l'enginyeria de models durant el disseny, implementació i desplegament incremental de servicis cloud, facilitant la reconfiguració dinàmica de l'arquitectura orientada a servicis de les aplicacions cloud. L'objectiu principal d'esta tesi doctoral és per tant de definir i validar empí-ricamente DIARy, un mètode de reconfiguració dinàmica i incremental d'arquitectures orientades a servicis per a aplicacions cloud. Este mètode permetrà especificar la integració arquitectònica de l'increment amb l'aplicació cloud actual, i amb esta informació automatitzar la derivació dels artefactes d'implementació que faciliten la integració i reconfiguració dinàmica de l'arquitectura de servicis de l'aplicació cloud. Esta reconfi-guración dinàmica s'aconseguix a l'executar els artefactes de reconfiguració que no sols despleguen/repleguen els servicis de l'increment i servicis d'orquestració entre els servicis de l'increment amb els servicis de l'aplicació cloud actual; sinó també, canvien en temps d'execució els enllaços entre servicis. També s'ha dissenyat i implementat una infraestructura programari que suporta les activitats del mètode proposat i inclou els següents components: i) un conjunt de DSLs, amb els seus respectius editors gràfics, que permeten descriure aspectes relacionats a la integració arquitectònica, implementació i aprovisionament en entorns cloud dels increments; ii) transformacions que generen models d'implementació i aprovisionament específics de la plataforma a partir dels models d'integració d'alt nivell; iii) transformacions que generen artefactes que implementen la lògica d'integració i orquestració de servicis, i scripts d'aprovisionament, desplegament i reconfiguració dinàmica específics per a distints proveïdors cloud. Esta tesi doctoral contribuïx al camp de les arquitectures orientades a servicis i en particular a la reconfiguració dinàmica d'arquitectures de servicis cloud en contextos de desenrotllament iteratiu i incremental. La principal aportació és un mètode ben definit, basat en els principis del desenrotllament dirigit per models, que facilita elevar el nivell d'abstracció i automatitzar per mitjà de transformacions la generació d'artefactes que r / Zuñiga Prieto, MÁ. (2017). Reconfiguración Dinámica e Incremental de Arquitecturas de Servicios Cloud Dirigida por Modelos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86288 / TESIS

The research reported and discussed in this thesis represents a novel approach to define custom gestures and to include gesture-based interaction in user interfaces of the software systems with the aim of help to solve the problems found in the related literature about the development of gesture-based user interfaces. The research is conducted according to Design Science methodology that is based on the design and investigation of artefacts in a context. In this thesis, the new artefact is the model-driven method to include gesture-based interaction in user interfaces. This methodology considers two cycles: the main cycle is an engineering cycle where we design a model-driven method to include interaction based on gestures. The second cycle is the research cycle, we define two research cycles: the first research cycle corresponds to the validation of the proposed method with an empirical evaluation and the second cycle corresponds to the technical action research to validate the method in an industrial context. Additionally, Design Science provides us the clues on how to conduct the research, be rigorous, and put in practice scientific rules. Besides Design Science has been a key issue for organising our research, we acknowledge the application of this framework since it has helps us to report clearly our findings. The thesis presents a theoretical framework introducing concepts related with the research performed, followed by a state of the art where we know about the related work in three areas: Human-computer Interaction, Model-driven paradigm in Human-Computer Interaction and Empirical Software Engineering. The design and implementation of gestUI is presented following the Model-driven Paradigm and the Model-View-Controller design pattern. Then, we performed two evaluations of gestUI: (i) an empirical evaluation based on ISO 25062-2006 to evaluate usability considering effectiveness, efficiency and satisfaction. Satisfaction is measured with perceived ease of use, perceived usefulness and intention of use, and (ii) a technical action research to evaluate user experience and usability. We use Model Evaluation Method, User Experience Questionnaire and Microsoft Reaction cards as guides to perform the aforementioned evaluations. The contributions of our thesis, limitations of the tool support and the approach are discussed and further work are presented. / La investigación reportada y discutida en esta tesis representa un método nuevo para definir gestos personalizados y para incluir interacción basada en gestos en interfaces de usuario de sistemas software con el objetivo de ayudar a resolver los problemas encontrados en la literatura relacionada respecto al desarrollo de interfaces basadas en gestos de usuarios. Este trabajo de investigación ha sido realizado de acuerdo a la metodología Ciencia del Diseño, que está basada en el diseño e investigación de artefactos en un contexto. En esta tesis, el nuevo artefacto es el método dirigido por modelos para incluir interacción basada en gestos en interfaces de usuario. Esta metodología considera dos ciclos: el ciclo principal, denominado ciclo de ingeniería, donde se ha diseñado un método dirigido por modelos para incluir interacción basada en gestos. El segundo ciclo es el ciclo de investigación, donde se definen dos ciclos de este tipo. El primero corresponde a la validación del método propuesto con una evaluación empírica y el segundo ciclo corresponde a un Technical Action Research para validar el método en un contexto industrial. Adicionalmente, Ciencia del Diseño provee las claves sobre como conducir la investigación, sobre cómo ser riguroso y poner en práctica reglas científicas. Además, Ciencia del Diseño ha sido un recurso clave para organizar la investigación realizada en esta tesis. Nosotros reconocemos la aplicación de este marco de trabajo puesto que nos ayuda a reportar claramente nuestros hallazgos. Esta tesis presenta un marco teórico introduciendo conceptos relacionados con la investigación realizada, seguido por un estado del arte donde conocemos acerca del trabajo relacionado en tres áreas: Interacción Humano-Ordenador, paradigma dirigido por modelos en Interacción Humano-Ordenador e Ingeniería de Software Empírica. El diseño e implementación de gestUI es presentado siguiendo el paradigma dirigido por modelos y el patrón de diseño Modelo-Vista-Controlador. Luego, nosotros hemos realizado dos evaluaciones de gestUI: (i) una evaluación empírica basada en ISO 25062-2006 para evaluar la usabilidad considerando efectividad, eficiencia y satisfacción. Satisfacción es medida por medio de la facilidad de uso percibida, utilidad percibida e intención de uso; y, (ii) un Technical Action Research para evaluar la experiencia del usuario y la usabilidad. Nosotros hemos usado Model Evaluation Method, User Experience Questionnaire y Microsoft Reaction Cards como guías para realizar las evaluaciones antes mencionadas. Las contribuciones de nuestra tesis, limitaciones del método y de la herramienta de soporte, así como el trabajo futuro son discutidas y presentadas. / La investigació reportada i discutida en aquesta tesi representa un mètode per definir gests personalitzats i per incloure interacció basada en gests en interfícies d'usuari de sistemes de programari. L'objectiu és ajudar a resoldre els problemes trobats en la literatura relacionada al desenvolupament d'interfícies basades en gests d'usuaris. Aquest treball d'investigació ha sigut realitzat d'acord a la metodologia Ciència del Diseny, que està basada en el disseny i investigació d'artefactes en un context. En aquesta tesi, el nou artefacte és el mètode dirigit per models per incloure interacció basada en gests en interfícies d'usuari. Aquesta metodologia es considerada en dos cicles: el cicle principal, denominat cicle d'enginyeria, on es dissenya un mètode dirigit per models per incloure interacció basada en gestos. El segon cicle és el cicle de la investigació, on es defineixen dos cicles d'aquest tipus. El primer es correspon a la validació del mètode proposat amb una avaluació empírica i el segon cicle es correspon a un Technical Action Research per validar el mètode en un context industrial. Addicionalment, Ciència del Disseny proveeix les claus sobre com conduir la investigació, sobre com ser rigorós i ficar en pràctica regles científiques. A més a més, Ciència del Disseny ha sigut un recurs clau per organitzar la investigació realitzada en aquesta tesi. Nosaltres reconeixem l'aplicació d'aquest marc de treball donat que ens ajuda a reportar clarament les nostres troballes. Aquesta tesi presenta un marc teòric introduint conceptes relacionats amb la investigació realitzada, seguit per un estat del art on coneixem a prop el treball realitzat en tres àrees: Interacció Humà-Ordinador, paradigma dirigit per models en la Interacció Humà-Ordinador i Enginyeria del Programari Empírica. El disseny i implementació de gestUI es presenta mitjançant el paradigma dirigit per models i el patró de disseny Model-Vista-Controlador. Després, nosaltres hem realitzat dos avaluacions de gestUI: (i) una avaluació empírica basada en ISO 25062-2006 per avaluar la usabilitat considerant efectivitat, eficiència i satisfacció. Satisfacció es mesura mitjançant la facilitat d'ús percebuda, utilitat percebuda i intenció d'ús; (ii) un Technical Action Research per avaluar l'experiència del usuari i la usabilitat. Nosaltres hem usat Model Evaluation Method, User Experience Questionnaire i Microsoft Reaction Cards com guies per realitzar les avaluacions mencionades. Les contribucions de la nostra tesi, limitacions del mètode i de la ferramenta de suport així com el treball futur són discutides i presentades. / Parra González, LO. (2017). gestUI: a model-driven method for including gesture-based interaction in user interfaces [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89090 / TESIS

En esta tesis, el objetivo principal fue diseñar y desarrollar una nueva tarea que combinara interfaces de usuario naturales (NUI) y dispositivos inteligentes para evaluar la memoria espacial utilizando estímulos auditivos, y su validación tanto en niños como en adultos. La nueva tarea evalúa la capacidad de los participantes para detectar y localizar estímulos auditivos que se emiten en diferentes posiciones del área de trabajo. La tarea reconoce los movimientos de los brazos del usuario, utilizando para ello Kinect. Los dispositivos inteligentes (conejos Karotz) se utilizan para emitir estímulos auditivos y también como señales visuales. Por lo tanto, la tarea combina estímulos auditivos con claves visuales reales para la evaluación de la memoria espacial. La tarea incluye un total de 45 estímulos acústicos, repartidos en 5 niveles y cada nivel consta de 3 ensayos. Nuestra tarea es el primer trabajo que combina NUI y dispositivos inteligentes para la evaluación de la memoria espacial. Del mismo modo, nuestra tarea es el primer trabajo que utiliza estímulos auditivos para evaluar la memoria espacial. Para la validación, se llevaron a cabo 3 estudios. El rendimiento de nuestra tarea se comparó con métodos tradicionales. El primer estudio involucró niños con y sin síntomas de falta de atención. Un total de 34 niños participaron (17 niños con falta de atención). Los resultados demostraron que los niños con falta de atención mostraron un rendimiento estadísticamente peor en la tarea. Estos niños con falta de atención también mostraron un rendimiento estadísticamente peor con el método tradicional para evaluar el aprendizaje de sonidos verbales. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas en el tiempo dedicado por cada grupo para completar la tarea. Los resultados sugieren que la tarea es una buena herramienta para distinguir las dificultades de memoria espacial en niños con falta de atención. El segundo estudio comparó el rendimiento en la tarea entre niños mayores y adultos (32 niños y 38 adultos sanos). Los resultados de rendimiento con la tarea fueron significativamente más bajos para los niños mayores. Se encontraron correlaciones entre nuestra tarea y los métodos tradicionales, lo que indica que nuestra tarea ha demostrado ser una herramienta válida para evaluar la memoria espacial mediante el uso de estímulos auditivos tanto para niños mayores como para adultos. A partir del análisis, podemos concluir que la satisfacción con la tarea de los niños mayores fue significativamente mayor que la de los adultos. El tercer estudio incluyó un total de 148 participantes (niños más pequeños, niños mayores y adultos). Los resultados están en línea con el segundo estudio. El rendimiento de la tarea se relacionó significativamente, de forma incremental y directa con el grupo de edad (niños más pequeños <niños mayores <adultos). Los resultados fueron mejores para adultos y niños mayores; resultado que es consistente con la idea de que los adultos pueden almacenar más elementos en la memoria a corto plazo que los niños. Las siguientes conclusiones generales se han extraído del desarrollo y los tres estudios: * Las interfaces de usuario naturales y los dispositivos inteligentes son apropiados para desarrollar tareas para la evaluación de la memoria espacial. * Como juego de ordenador, nuestra tarea facilita el control de la presentación de estímulos y el almacenamiento de las respuestas. * Nuestra tarea y tareas similares podrían usarse para la evaluación y el entrenamiento de la memoria espacial en niños y adultos. * La tarea podría ser una herramienta alternativa para evaluar la memoria espacial en niños con síntomas de falta de atención. * La tarea promueve interés y permite la evaluación de una manera ecológica. * La tarea podría ayudar a identificar alteraciones en la memoria espacial tanto en niños como en adultos. / In this thesis, the main objective was to design and develop a new task that combine Natural User Interfaces (NUI) and smart devices for assessing spatial memory using auditory stimuli, and its validation in both children and adults. The new task tests the ability of participants to detect and localize auditory stimuli that are emitted in different positions of the task area. The task recognizes the movements of the arms of the user using Kinect. Smart devices (Karotz rabbits) are used for emitting auditory stimuli and also as visual cues. Therefore, the task combines auditory stimuli with real visual cues for the assessment of spatial memory. The task includes a total of 45 acoustic stimuli, which should be randomly emitted in different locations. The task is composed of five different levels. Each level consists of 3 trials. The difference between levels lies in the number of sounds to be used in each trial. To our knowledge, our task is the first work that combines NUI and smart devices for the assessment of spatial memory. Similarly, our task is the first work that uses auditory stimuli to assess the spatial memory. For the validation, three studies were carried out to determine the efficacy and utility of our task with regard to the performance outcomes, usability, fun, perception and overall satisfaction. The performance of our task was compared with traditional methods. The first study involved children with and without symptoms of inattention. A total of 34 children participated (17 children with inattention). The results showed that the children with inattention showed statistically worse performance in the task. These children with inattention also showed statistically worse performance in the traditional method for testing the learning of verbal sounds. There were no statistically significant differences in the time spent by each group to complete the task. The results suggest that the task is a good tool for distinguishing spatial memory difficulties in children with inattention. The second study compared the performance in the task between older children and adults. A total of 70 participants were involved in this study. There were 32 healthy children from 9 to 10 years old, and 38 healthy adults from 18 to 28 years old. The performance outcomes with the task were significantly lower for the older children. Correlations were found between our task and traditional methods, indicating that our task has proven to be a valid tool for assessing spatial memory by using auditory stimuli for both older children and adults. From the analysis, we can conclude that the older children were significantly more satisfied with the task than the adults. In the third study, a total of 148 participants were involved. They were distributed in three groups (younger children, older children and adults). A total of 100 children and 48 adults participated in this study. The results are in line with the second study. The task performance was significantly incrementally and directly related to the age group (younger children <older children <adults). The results were better for adults and older children; this is consistent with the idea that adults can store more elements in short-term memory than children. The following general conclusions were extracted from the development and the studies: * Natural user interfaces and smart devices are appropriated for developing tasks for the assessment of spatial memory. * As a computer-based game, our task facilitates the control of the presentation of stimuli and the recording of responses. * Our task and similar tasks could be used for assessment and training of spatial memory in children and adults. * The task could be an alternative tool to assess spatial memory in children with symptoms of inattention. * The task promotes engagement and allows the assessment in an ecological way. * The task could help in the identification of alterations in spatial memory in both children and adults. / En aquesta tesi, l'objectiu principal va ser dissenyar i desenvolupar una nova tasca que combinés NUI i dispositius intel·ligents per a avaluar la memòria espacial utilitzant estímuls auditius, i la seua validació tant en xiquets, com en adults. La nova tasca avalua la capacitat dels participants per a detectar i localitzar estímuls auditius que s'emeten en diferents posicions de l'àrea de treball. La tasca reconeix els moviments dels braços de l'usuari, utilitzant per a açò Kinect. Els dispositius intel·ligents (conills Karotz) s'utilitzen per a emetre estímuls auditius i, també, com a senyals visuals. Per tant, la tasca combina estímuls auditius amb claus visuals reals per a l'avaluació de la memòria espacial. La tasca inclou un total de 45 estímuls acústics, repartits en 5 nivells diferents i cada nivell consta de 3 assajos. La nostra tasca és el primer treball que combina NUI i dispositius intel·ligents per a l'avaluació de la memòria espacial. De la mateixa manera, la nostra tasca és el primer treball que utilitza estímuls auditius per a avaluar la memòria espacial. Per a la validació, es van dur a terme tres estudis. El rendiment de la nostra tasca es va comparar amb mètodes tradicionals. El primer estudi va involucrar 34 xiquets (17 xiquets amb inatenció). Els resultats van demostrar que els xiquets amb inatenció van mostrar un rendiment estadísticament pitjor en la tasca. Aquests xiquets amb inatenció també van mostrar un rendiment estadísticament pitjor amb el mètode tradicional per a avaluar l'aprenentatge de sons verbals. No es van trobar diferències estadísticament significatives en el temps dedicat per cada grup per a completar la tasca. Els resultats suggereixen que la tasca és una bona ferramenta per a distingir les dificultats de memòria espacial en xiquets amb dificultats d'atenció. El segon estudi va comparar el rendiment en la tasca entre xiquets majors i adults. Un total de 70 participants van estar involucrats en aquest estudi. Van participar 32 xiquets i 38 adults sans. Els resultats de rendiment amb la tasca van ser significativament més baixos per als xiquets majors. Es van trobar correlacions entre la nostra tasca i els mètodes tradicionals, la qual cosa indica que la nostra tasca ha demostrat ser una ferramenta vàlida per a avaluar la memòria espacial mitjançant l'ús d'estímuls auditius tant per a xiquets majors, com per a adults. A partir de l'anàlisi, podem concloure que la satisfacció amb la tasca dels xiquets majors va ser significativament major que la dels adults. El tercer estudi va incloure un total de 148 participants (100 xiquets i 48 adults). Es van distribuir en tres grups (xiquets més xicotets, xiquets majors i adults). Els resultats estan en línia amb el segon estudi. El rendiment de la tasca es va relacionar significativament, de forma incremental i directa amb el grup d'edat (xiquets més xicotets <xiquets majors <adults). Els resultats van ser millors per a adults i xiquets majors; resultat que és consistent amb la idea que els adults poden emmagatzemar més elements en la memòria a curt termini que els xiquets. Las següents conclusions generals s'han extret del desenvolupament i els tres estudis: * Les NUI i els dispositius intel·ligents són apropiats per a desenvolupar tasques per a l'avaluació de la memòria espacial. * Com a joc d'ordinador, la nostra tasca facilita el control de la presentació d'estímuls i l'emmagatzematge de les respostes. * La nostra tasca, i tasques similars, podrien usar-se per a l'avaluació i l'entrenament de la memòria espacial en xiquets i adults. * La tasca podria ser una ferramenta alternativa per a avaluar la memòria espacial en xiquets amb problemes de inatenció. * La tasca promou interès i permet l'avaluació d'una manera ecològica. * La tasca podria ajudar a identificar alteracions en la memòria espacial tant en xiquets, com en adults. / Loachamín Valencia, MR. (2018). Natural user interfaces and smart devices for the assessment of spatial memory using auditory stimuli [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/107955 / TESIS

La gestión de planes de emergencia compete a todas las organizaciones y a la comunidad en general. La falta de propuestas para evaluar un plan de emergencia, más allá de una simple auditoría, hace que los planificadores construyan planes de emergencia basándose en su propia formación y experiencia. A pesar de las regulaciones legales existentes publicadas en diferentes países sobre formato y contenido de los planes de emergencia, y del esfuerzo de las investigaciones centradas en la definición y mejora de los métodos de planificación y herramientas asociadas, no se ha propuesto un marco de referencia que aborde la evaluación y mejora de las actividades de las organizaciones en relación a la elaboración, la implantación y el mantenimiento del plan de emergencia. En esta tesis se propone un marco para la evaluación y mejora continua de la gestión de planes de emergencia con el soporte de las Tecnologías de Información, que se encuentra basado en la gestión de calidad total, denominado marco QuEP (Quality of Emergency Plans Management). El componente central del marco son los niveles de madurez, los cuales toda organización comprometida en la búsqueda de la mejora de calidad debe tratar de alcanzar. La calidad se mide a través del modelo QuEP, el cual está conformado por niveles de madurez, y donde cada nivel identifica principios, prácticas, preguntas, y técnicas. El marco QuEP ha sido evaluado por profesionales o expertos en planificación y gestión de emergencias, a través de un sistema de evaluación del experto integrado al modelo QuEP. El modelo, soportado con las herramientas web pertinentes, da paso a que una organización sea evaluada y conozca las técnicas o buenas prácticas que deberá considerar para mejorar las actividades de la gestión del plan de emergencia. Con la finalidad de continuar mejorando la gestión de los planes de emergencia en organizaciones, el marco QuEP ha sido enriquecido al incluir la resiliencia como una nueva dimensión a medir. Por otra parte, incluir un modelo de conocimiento en el marco QuEP, transciende hacia otra perspectiva, dando paso a que se pueda realizar una evaluación (semi) automática del plan de emergencia de una organización, accediendo directamente al contenido del mismo, además de, ayudar a la organización a tomar decisiones durante una emergencia. / La gestió de plans d'emergència competeix a totes les organitzacions i a la comunitat en general. La falta de propostes per a avaluar un pla d'emergència, més enllà d'una simple auditoria, fa que els planificadors construïsquen plans d'emergència basant- se en la seua pròpia formació i experiència. Malgrat les regulacions legals existents publicades en diferents països sobre format i contingut dels plans d'emergència, amb l'esforç de les recerques centrades en la definició i millora dels mètodes de planificació i eines associades, no s'ha proposat un marc de referència que aborde l'avaluació i millora de les activitats de les organitzacions amb la intenció d'obtenir una major qualitat en tots els processos involucrats en elaborar, implantar i mantenir el pla d'emergència. En aquesta tesi es proposa un marc per a l'avaluació i millora contínua de la gestió de plans d'emergència amb el suport de les tecnologies d'informació, que es troba basat en la gestió de qualitat total, denominat com a marc QuEP (Quality of Emergency Plans Management). El component central del marc són els nivells de maduresa, els quals tota organització compromesa en la cerca de la millora de qualitat ha de tractar d'aconseguir. La qualitat es mesura a través del model QuEP, el qual està conformat per un conjunt de components, on cada nivell identifica principis, pràctiques, preguntes, i tècniques. El marc QuEP ha sigut avaluat per professionals o experts en planificació i gestió d'emergències, a través d'un sistema d'avaluació de l'expert integrat al model QuEP. El model, suportat amb les eines web pertinents, dóna pas al fet que una organització siga avaluada i conega les tècniques o bones pràctiques que haurà de considerar per a millorar les activitats de la gestió del pla d'emergència. Amb la finalitat de continuar millorant la gestió dels plans d'emergència en organitzacions, el marc QuEP ha sigut enriquit en incloure la resiliència com una nova dimensió a mesurar en l'avaluació i millora de la gestió del pla d'emergència. D'altra banda, incloure un model de coneixement en el marc QuEP, transciende cap a una altra perspectiva donant pas al fet que es puga realitzar una avaluació (semi) automàtica del pla d'emergència accedint directament al contingut del mateix en una organització, i a més d'açò ajudar a l'organització a prendre decisions durant una emergència. / The emergency plans management concerns both organizations and the community in general. The lack of proposals to evaluate an emergency plan, beyond a simple audit, causes the planners to build emergency plans based only on their training and experience. Despite the existing legal regulations published by different countries on the format and content of the emergency plans, and the research effort focused on the definition and improvement of planning methods and associated tools, there is no reference framework that addresses the evaluation and improvement of the activities of the organizations with a view to obtaining a higher quality in all the processes involved when preparing, implementing and maintaining the emergency plan. This thesis proposes a framework for the evaluation and continuous improvement of the emergency plans management with the support of information technologies, which is based on total quality management, called QuEP (Quality of Emergency Plans Management). The central component of the framework is a set of maturity levels, which any organization engaged in the search for quality improvement should try to achieve. Quality is measured through the QuEP model, which is made up of a set of components, where each level identifies principles, practices, questions, and techniques. The QuEP framework has been evaluated by professionals or experts in emergency planning and management, through an expert evaluation system, integrated with the QuEP model. The model, supported by the relevant web tools, gives way to an organization to be evaluated and know the techniques or good practices that should be considered to improve the activities of emergency plan management. In order to continue improving the management of emergency plans in organizations, the QuEP framework has been enriched by including resilience as a new dimension to be measured in the evaluation and improvement of emergency plan management. On the other hand, including a knowledge model in the QuEP framework transcends to another perspective, giving way to a (semi) automatic evaluation of the emergency plan by directly accessing the content of an emergency plan in an organization, and besides it helps to the organization to make decisions during an emergency. / Núñez Ávila, AG. (2018). Un Marco de Calidad Total para la Evaluación y Mejora de la Gestión de Planes de Emergencia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/114794 / TESIS

[ES] La Traducción Automática Estadística es un sup-campo de la lingüística computacional que investiga como emplear los ordenadores en el proceso de traducción de un texto de un lenguaje humano a otro. La traducción automática estadística es el enfoque más popular que se emplea para construir estos sistemas de traducción automáticos. La calidad de dichos sistemas depende en gran medida de los ejemplos de traducción que se emplean durante los procesos de entrenamiento y adaptación de los modelos. Los conjuntos de datos empleados son obtenidos a partir de una gran variedad de fuentes y en muchos casos puede que no tengamos a mano los datos más adecuados para un dominio específico. Dado este problema de carencia de datos, la idea principal para solucionarlo es encontrar aquellos conjuntos de datos más adecuados para entrenar o adaptar un sistema de traducción. En este sentido, esta tesis propone un conjunto de técnicas de selección de datos que identifican los datos bilingües más relevantes para una tarea extraídos de un gran conjunto de datos. Como primer paso en esta tesis, las técnicas de selección de datos son aplicadas para mejorar la calidad de la traducción de los sistemas de traducción bajo el paradigma basado en frases. Estas técnicas se basan en el concepto de representación continua de las palabras o las oraciones en un espacio vectorial. Los resultados experimentales demuestran que las técnicas utilizadas son efectivas para diferentes lenguajes y dominios. El paradigma de Traducción Automática Neuronal también fue aplicado en esta tesis. Dentro de este paradigma, investigamos la aplicación que pueden tener las técnicas de selección de datos anteriormente validadas en el paradigma basado en frases. El trabajo realizado se centró en la utilización de dos tareas diferentes de adaptación del sistema. Por un lado, investigamos cómo aumentar la calidad de traducción del sistema, aumentando el tamaño del conjunto de entrenamiento. Por otro lado, el método de selección de datos se empleó para crear un conjunto de datos sintéticos. Los experimentos se realizaron para diferentes dominios y los resultados de traducción obtenidos son convincentes para ambas tareas. Finalmente, cabe señalar que las técnicas desarrolladas y presentadas a lo largo de esta tesis pueden implementarse fácilmente dentro de un escenario de traducción real. / [CAT] La Traducció Automàtica Estadística és un sup-camp de la lingüística computacional que investiga com emprar els ordinadors en el procés de traducció d'un text d'un llenguatge humà a un altre. La traducció automàtica estadística és l'enfocament més popular que s'empra per a construir aquests sistemes de traducció automàtics. La qualitat d'aquests sistemes depèn en gran mesura dels exemples de traducció que s'empren durant els processos d'entrenament i adaptació dels models. Els conjunts de dades emprades són obtinguts a partir d'una gran varietat de fonts i en molts casos pot ser que no tinguem a mà les dades més adequades per a un domini específic. Donat aquest problema de manca de dades, la idea principal per a solucionar-ho és trobar aquells conjunts de dades més adequades per a entrenar o adaptar un sistema de traducció. En aquest sentit, aquesta tesi proposa un conjunt de tècniques de selecció de dades que identifiquen les dades bilingües més rellevants per a una tasca extrets d'un gran conjunt de dades. Com a primer pas en aquesta tesi, les tècniques de selecció de dades són aplicades per a millorar la qualitat de la traducció dels sistemes de traducció sota el paradigma basat en frases. Aquestes tècniques es basen en el concepte de representació contínua de les paraules o les oracions en un espai vectorial. Els resultats experimentals demostren que les tècniques utilitzades són efectives per a diferents llenguatges i dominis. El paradigma de Traducció Automàtica Neuronal també va ser aplicat en aquesta tesi. Dins d'aquest paradigma, investiguem l'aplicació que poden tenir les tècniques de selecció de dades anteriorment validades en el paradigma basat en frases. El treball realitzat es va centrar en la utilització de dues tasques diferents. D'una banda, investiguem com augmentar la qualitat de traducció del sistema, augmentant la grandària del conjunt d'entrenament. D'altra banda, el mètode de selecció de dades es va emprar per a crear un conjunt de dades sintètiques. Els experiments es van realitzar per a diferents dominis i els resultats de traducció obtinguts són convincents per a ambdues tasques. Finalment, cal assenyalar que les tècniques desenvolupades i presentades al llarg d'aquesta tesi poden implementar-se fàcilment dins d'un escenari de traducció real. / [EN] La Traducció Automàtica Estadística és un sup-camp de la lingüística computacional que investiga com emprar els ordinadors en el procés de traducció d'un text d'un llenguatge humà a un altre. La traducció automàtica estadística és l'enfocament més popular que s'empra per a construir aquests sistemes de traducció automàtics. La qualitat d'aquests sistemes depèn en gran mesura dels exemples de traducció que s'empren durant els processos d'entrenament i adaptació dels models. Els conjunts de dades emprades són obtinguts a partir d'una gran varietat de fonts i en molts casos pot ser que no tinguem a mà les dades més adequades per a un domini específic. Donat aquest problema de manca de dades, la idea principal per a solucionar-ho és trobar aquells conjunts de dades més adequades per a entrenar o adaptar un sistema de traducció. En aquest sentit, aquesta tesi proposa un conjunt de tècniques de selecció de dades que identifiquen les dades bilingües més rellevants per a una tasca extrets d'un gran conjunt de dades. Com a primer pas en aquesta tesi, les tècniques de selecció de dades són aplicades per a millorar la qualitat de la traducció dels sistemes de traducció sota el paradigma basat en frases. Aquestes tècniques es basen en el concepte de representació contínua de les paraules o les oracions en un espai vectorial. Els resultats experimentals demostren que les tècniques utilitzades són efectives per a diferents llenguatges i dominis. El paradigma de Traducció Automàtica Neuronal també va ser aplicat en aquesta tesi. Dins d'aquest paradigma, investiguem l'aplicació que poden tenir les tècniques de selecció de dades anteriorment validades en el paradigma basat en frases. El treball realitzat es va centrar en la utilització de dues tasques diferents d'adaptació del sistema. D'una banda, investiguem com augmentar la qualitat de traducció del sistema, augmentant la grandària del conjunt d'entrenament. D'altra banda, el mètode de selecció de dades es va emprar per a crear un conjunt de dades sintètiques. Els experiments es van realitzar per a diferents dominis i els resultats de traducció obtinguts són convincents per a ambdues tasques. Finalment, cal assenyalar que les tècniques desenvolupades i presentades al llarg d'aquesta tesi poden implementar-se fàcilment dins d'un escenari de traducció real. / Chinea Ríos, M. (2019). Advanced techniques for domain adaptation in Statistical Machine Translation [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/117611 / TESIS

[ES] La explosión de datos genómicos derivada de la secuenciación del ADN ha motivado el desarrollo de herramientas software que, a más de proveer la capacidad de almacenamiento y rendimiento para procesar los datos genómicos, incorporen interfaces de usuario que permitan a los investigadores (genetistas, analistas de bioinformática, médicos, biólogos) acceder a los datos genómicos almacenados y obtener conocimiento de ellos. La facilidad con la que los investigadores acceden a los datos genómicos depende en cierta medida de la facilidad con la que la interfaz de usuario (IU) puede ser usada. Es por eso por lo que, diseñar IUs intuitivas, eficaces y fáciles de usar es en un requisito indispensable para desarrolladores y diseñadores de IUs inmersos en proyectos de software en este dominio. El "diseño conceptual" de la IU es un artefacto principal de la etapa de diseño del proceso de desarrollo de la IU, en el cual desarrolladores y diseñadores plasman las decisiones de diseño para obtener IUs intuitivas, efectivas y fáciles de usar. En el dominio genómico, producir el diseño conceptual no es trivial. Las pocas o inexistentes guías y soluciones de diseño para abordar las necesidades de interacción del dominio genómico hacen del diseño conceptual una tarea desafiante para desarrolladores y diseñadores, novatos o expertos. Con el fin de contribuir en el desarrollo de IUs que faciliten el acceso a los datos genómicos, diseñamos el método GenomIUm para cubrir el diseño conceptual de la IU. Para esto, GenomIUm, basado en el enfoque de diseño dirigido por patrones, define un proceso para diseñar el concepto de la IU y un catálogo de patrones de diseño que soporta a cada etapa del proceso. Así, GenomIUm guía al desarrollador de software en el diseño del concepto de la IU. Esta investigación está guiada por la metodología Design Science promulgada por Roel Wieringa. Su enfoque en proyectos de investigación en Ingeniería de Software y Sistemas de Información hace de Design Science una metodología idónea para nuestra investigación. La metodología provee el marco de trabajo, los métodos de investigación y directrices para llevar a cabo la investigación y su aplicación asegura el rigor y validez científica de nuestros resultados. Para facilidad del lector, el presente documento de Tesis está organizado siguiendo la estructura de la metodología: inicia con la investigación del problema, sigue con el diseño de la solución propuesta para solucionar el problema y termina con la validación de la solución propuesta. Para validar que GenomIUm cumple con los requisitos para los que fue diseñado, hemos ejecutado dos experimentos, uno por cada componente del método: los patrones y el proceso de diseño. El primer experimento evalúa el impacto producido por los patrones en la usabilidad de las IUs. El segundo experimento evalúa la percepción de desarrolladores de IUs respecto al uso del proceso de diseño. Adicionalmente, para ilustrar el uso de GenomIUm, describimos nuestra experiencia aplicando GenomIUm en un ambiente real. Como proyectos futuros, planteamos i) enriquecer el catálogo de patrones con nuevos patrones identificados en IUs de aplicaciones emergentes en el dominio genómico y ii) aplicar GenomIUm en diversos casos de estudio con el fin de generalizar los efectos positivos reportados en esta Tesis. / [CA] L'Explosió de dades genòmiques derivada de la seqüenciació de l'ADN ha motivat el desenvolupament de ferramentes de programari que a més a més de proporcionar la capacitat d'emmagatzemament i rendiment per processar les dades genòmiques, incorporen interfícies d'usuari que permeten als investigadors (genetistes, analistes de bioinformàtica, metges, biòlegs) accedir a les dades genòmiques emmagatzemats i obtindré coneixement d'ells. La facilitat en la que els investigadors accedeixen a les dades genòmiques depèn de la facilitat en la que la IU puga ser utilitzada. Es per això pel que dissenyar IUs intuïtives, eficaces i senzilles d'utilitzar es converteix en un requisit indispensable per desenvolupadors i dissenyadors d'IUs immersos en projectes de programari en aquest domini. El "disseny conceptual" de la IU és un artefacte principal de l'etapa de disseny del procés de desenvolupament de la IU, en el qual desenvolupadors i dissenyadors plasmen les decisions de disseny per a obtindré una UI intuïtiva, efectiva i fàcil d'utilitzar. En el domini genòmic, produir el disseny conceptual no és trivial. Les poques o inexistents guies i solucions de disseny per abordar les necessitats d'interacció del domini genòmic fan del disseny conceptual una tasca desafiadora per als desenvolupadors i dissenyadors, novells o experts. Amb el fi de contribuir en el desenvolupament de IUs que faciliten l'accés a les dades genòmiques, nosaltres hem dissenyat el mètode GenomIUm per cobrir el disseny conceptual de la IU. Així, GenomIU, basat en l'enfocament de disseny dirigit per patrons, defineix un procés per a dissenyar el concepte de la IU i un catàleg de patrons de disseny que suporta a cadascuna de les etapes del procés. Així, GenomIUm guia al desenvolupador de programari en el disseny del concepte de la IU. Aquesta investigació està guiada per la metodologia Design Science promulgada per Roel Wieringa. La seua aplicació en projectes d'investigació en Enginyeria de Programari i Sistemes d'informació fa de Design Science una metodologia idònia per la nostra investigació. La metodologia proveeix el marc de treball, els mètodes d'investigació i directrius per portar a terme la investigació i la seua aplicació assegura el rigor i validesa científica dels nostres resultats. Per facilitar la lectura, el present document de tesi està organitzat seguint l'estructura de la metodologia: inicia amb la investigació del problema, segueix en el disseny de la solució proposta per solucionar el problema i termina amb la validació de la solució proposta. Per validar que GenomIUm compleix amb els requisits pels que va ser dissenyat, hem executat dos experiments, un per cada component del mètode: els patrons i el procés de disseny. El primer experiment avalua l'impacte produït pels patrons en la usabilitat de les IUs. El segon experiment avalua la percepció dels desenvolupadors de IUs respecte al ús del procés de disseny. Addicionalment, per il·lustrar l'ús de GenomIUm, descrivim nostra experiència aplicant GenomIUm en un ambient real. Com projectes futurs, plantegem i) enriquir el catàleg de patrons amb nous patrons identificats en IUs d'aplicacions genòmic emergents i ii) aplicar GenomUIm en diversos casos d'estudi per generalitzar els efectes positius reportats en aquesta tesi. / [EN] The explosion of genomic data derived from DNA sequencing has motivated the development of software tools that, in addition to providing the storage and performance to process genomic data, incorporate user interfaces that allow researchers (i.e., geneticists, analysts of bioinformatics, doctors, biologists) access to the stored genomic data and get knowledge of them. The ease with which researchers access genomic data depends to some extent on the ease with which the user interface (UI) can be used. That is why, designing intuitive, effective and easy-to-use UIs becomes an indispensable requirement for developers and designers who are involved in software projects in this domain. The "conceptual design" of the UI is a main design artifact of the UI development process, in which developers and designers capture the design decisions to obtain intuitive, effective and easy-to-use UIs. In the genomic domain, producing the conceptual design is not trivial. The few or nonexistent guides and design solutions to address the interaction needs in the genomic domain make the conceptual design a challenging task for developers and designers, novice or experts. In order to contribute to the development of UIs that facilitate access to genomic data, we design the GenomIUm method to cover the conceptual design of the UI. To do that, GenomIUm, based on the Pattern-Oriented Design approach, defines a process to design the UI concept and a catalog of design patterns that supports each stage of the process. Thus, GenomIUm guides the software developer in the design of the UI concept. This research is guided by the Design Science methodology enacted by Roel Wieringa. Its focus on Software Engineering and Information Systems research projects makes Design Science an ideal methodology for our research. The methodology provides the methodological framework, research methods, and guidelines for carrying out our research. The application of Design Science ensures the rigor and scientific validity of our results. For the convenience of the reader, this thesis document is organized according to the methodology structure. First, we describe the problem investigation. Then, we describe the design of the proposed solution to the problem. Finally, we describe the validation of the proposed solution. To validate that GenomIUm meets the requirements for which it was designed, we executed two experiments, one for each GenomIUm component: the patterns and the design process. The first experiment evaluates the impact produced by the patterns on the usability of the UIs. The second experiment assesses the perception of UI developers regarding the use of the design process. Additionally, to illustrate the use of GenomIUm, we describe our experience applying GenomIUm in a real environment. As future projects, we propose i) to enrich the catalog of patterns with new patterns identified in UIs of emerging applications in the genomic domain and ii) apply GenomIUm in various case studies in order to generalize the positive effects reported in this thesis. / A la SENESCYT y Escuela Politécnica Nacional por la oportunidad y apoyo económico para cumplir este objetivo. / Íñiguez Jarrín, CE. (2019). GenomIUm: Un Método Basado en Patrones para el Diseño de Interfaces de Usuario de Acceso a Datos Genómicos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/135819 / TESIS