No description available.

No description available.

Die Komposition entstand im Rahmen des interdisziplinären Projektes „Falls die Winde uns günstig sind”, veranstaltet von MusikProjektSachsen e. V. und Sächsischem Literaturrat e. V. Im Zentrum des Projektes stand die sächsische Lyrikanthologie „Weltbetrachter”, aus der Gedichte vertont am 5. und 6.11.2021 in Leipzig und Dresden von Sarah Kollé und dem Ensemble El Perro Andaluz uraufgeführt wurden. Im Wechsel zur Musik lasen Autorinnen und Autoren des Bandes eine Auswahl an Gedichten. Titelgebend war eine Zeile eines Gedichtes von Andreas Reimann.

Der Liedzyklus erklang 2007 in der Konzertreihe musica nova im Gewandhaus zu Leipzig mit Hildegard Wiedemann, Mezzosopran, und Steffen Schleiermacher, Klavier. In diesem Kontext wurde die CD 'Hommage à August Stramm' (MDG 613 1496-2) aufgenommen.:1. Blüte 2. Wiedersehen 3. Schwermut 4. Wankelmut 5. Verzweifelt

Singable translations have a long history as a tool to broaden the reach of foreign language music to new audiences. Current translation theory prioritizes the transfer of poetic meaning and structure. I argue that the phonetic sounds of a poem serve a musical function which is, in many cases, intimately bound to a composer’s setting of that poem. I propose that the phonetic properties of a poem are important expressive devices that should be given equal consideration to semantic content. I develop a theory called Expressive Phonetic Mapping to effectively describe and translate phonetic features of musical significance. I apply this theory to selections from Franz Schubert’s Winterreise, analyzing existing translations by Harold Heiberg and Jeremy Sams. Supplementing my arguments with formal analysis, I show how modifications to the type and placement of speech sounds at critical moments can enhance the expressiveness and coherence of these translations, often with minimal change to or loss of semantic information. My thesis culminates in an original singable translation of Hugo Wolf’s “Fussreise,” where I combine Expressive Phonetic Mapping with another method of translation: Peter Low’s “Pentathlon Principle.” I aim to extend existing theories by integrating phonetics into their approaches. That is, considering how the quality of translations can be improved by giving attention to the vocal sounds used, and how those sounds relate to the composer’s underlying music. / Graduate

No description available.

Die „Drei Lieder“ liegen in folgenden Fassungen vor: Alt und Flöte, Alt und Violine, Alt und Viola, Alt und Violoncello:1. Heimlich zur Nacht 2. So lange ist es her 3. Ich bin traurig

Syftet med detta konstnärliga examensarbete var att utforska hur jag kan blåsa liv i en rollkaraktär från en annan tid och världsuppfattning samt göra den relevant och berörande för en nutida publik. Rollen som användes var Ophelia ur William Shakespeares Hamlet och musikmaterialet är Drei Lieder der Ophelia (Op. 67 No. 1–3) av Richard Strauss. Studien genomfördes metodiskt genom noggranna analyser av karaktären och text- och musikmaterialet samt forskning kring den historiska kontexten. Studien berör både det teoretiska och praktiska arbetet i arbetsprocessen för att väcka en roll till liv. Resultatet påvisar betydelsen av att, genom analyser och efterforskningar, hitta människan bakom rollen och därmed finna den mänskliga faktorn som är universell oavsett tidsperiod, samhälle eller kultur. Genom detta drogs paralleller till den egna samtiden och på så vis demonstrerar detta konstnärliga examensarbete hur man kan blåsa liv i en roll från en annan tid så att dagens publik kan bli berörd. / <p><strong>Examenskonsert:</strong></p><p><strong></strong></p><p><strong>W. A. Mozart</strong> -<em> Exsultate, Jubilate</em></p><p>1. Exsultate</p><p>2. Fulget (recitativ)</p><p>3. Tu virginum</p><p>4. Alleluja </p><p></p><p><strong>W. Shakespeare </strong>(Svensk översättning: Britt G. Hallqvist)</p><p>" I dag är Sankt Valentines dag" (<em>Hamlet</em>)</p><p></p><p><strong>R. Strauss</strong> - <em>Drei Lieder der Ophelia</em> (Op. 67 No. 1–3) </p><p>1. Wie erkenn ich mein Treulieb vor andern nun</p><p>2. Guten Morgen, ´s ist Sankt Valentinstag</p><p>3. Sie trugen ihn auf der Bahre bloß </p><p></p><p><strong>G. Verdi </strong>- Volta la terrea (<em>Maskeradbalen</em>) </p><p></p><p></p><p>Laura Orostica, sopran</p><p>Henrik Löwenmark, piano</p>

Print portion available via link; print score has not been digitized but is available for consultation in McGill University Library's Rare Books and Special Collections (ROAAR) with the following call number:AS42 M3 1978 B41 vol. 2 ELF

[EN] The investigation tries to discover and demonstrate the inflection point in the conception of the piano accompaniment that Franz Schubert carried out across its lieder. It will be possible to verify the conceptual evolution of the vocal piano accompaniment from its beginnings up to the actuality, and how Schubert changed its configuration, affecting its exposition to the later development of the same one. For it we have analyzed the piano part so much of the lieder of Schubert as of the compositions for voice and piano previous and later to him, by means of the selection of the most excellent lieder for our study. This way we have established the meeting points and the differences between the conception of the piano accompaniment of Schubert and the rest of composers. Fruit of this analysis we will know how every composer understands the role of the piano in the vocal works with piano accompaniment this way to realize a compared study, being able to clarify its resemblances and/or differences. Once established we will be able to constitute the significant elements that Schubert and its contribution uses to the conception of the later piano accompaniment. / [ES] La investigación pretende descubrir y demostrar el punto de inflexión en la concepción del acompañamiento pianístico que efectuó Franz Schubert a través de sus lieder. Se podrá comprobar la evolución conceptual del acompañamiento pianístico vocal desde sus inicios hasta la actualidad, y cómo Schubert cambió su configuración, afectando su planteamiento al desarrollo posterior del mismo. Para ello hemos analizado la parte pianística tanto de los lieder de Schubert como de las composiciones para voz y piano anteriores y posteriores a él, mediante la selección de los lieder más relevantes para nuestro estudio. De este modo hemos establecido los puntos de encuentro y las diferencias entre la concepción del acompañamiento pianístico de Schubert y el resto de compositores. Fruto de este análisis conoceremos cómo entiende cada compositor el papel del piano en las obras vocales con acompañamiento pianístico para así realizar un estudio comparado, pudiendo esclarecer sus semejanzas y/o diferencias. Una vez establecidas podremos constituir los elementos significativos que utiliza Schubert y su aportación a la concepción del acompañamiento pianístico posterior. / [CA] La investigació pretén descobrir i demostrar el punt d'inflexió en la concepció de l'acompanyament pianístic que va efectuar Franz Schubert mitjançant els seus lieder. Es podrá comprovar l'evolució conceptual de l'acompanyament pianístic des dels seus orígens fins l'actualitat, i la manera per la qual Schubert va canviar la seua configuració, afectant el seu plantejament al desenvolupament posterior de l'acompanyament. Per a esta tasca hem analitzat la part panística tant dels lieder de Schubert com de les composicions per a veu i piano anteriors i posterior a ell, mitjançant la selecció dels lieder més rellevants per al nostre estudi. D'esta manera hem establert els punts de trobada i les diferències entre la concepció de l'acompanyament pianístic de Schubert i la resta de compositors. Fruït de esta anàlisi coneixerem com entén cada compositor el paper del piano dins les obres vocals amb acompanyament pianístic per a realitzar així un estudi comparatiu entre ells, clarificant d'esta manera les semblances i/o les diferències. Una vegada constituïdes podrem enumerar els elements significatius que utilitza Schubert i la seua aportació a la concepció de l'acompanyament pianístic. / Vallés Grau, L. (2017). El piano en los Lieder de Franz Schubert. Un cambio en la concepción del acompañamiento pianístico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/88392