Los lenguajes de especialidad han sido tratados, en los últimos años, desde un punto de vista filológico. No obstante, su análisis se ha planteado principalmente desde disciplinas terminológicas, con el objetivo de delimitar y unificar en el presente el corpus léxico de una rama especifica del saber. En algunas otras ocasiones, su estudio se ha centrado en su posible caracterización teórica, en relación con el lenguaje común o con otros lenguajes. Ambas perspectivas, entendidas como intentos por delimitar cuantitativa y cualitativamente determinadas parcelas del léxico, no han incidido en demasía en dos aspectos fundamentales. En primer lugar, en el trazado de un itinerario histórico-lingüístico de la adopción y desarrollo de un grupo de términos comunes a una ciencia, a una técnica o a una profesión, con los textos en la mano; en segundo lugar, en la necesidad de establecer las relaciones que existen entre lengua, cultura y sociedad en los momentos de aparición y evolución de un lenguaje de especialidad. Por tanto, esta vertiente une el lenguaje con la historia de las ciencias y de las técnicas, sin restringir en ningún momento la explicación de los hechos lingüísticos al ámbito filológico.Este es el objetivo de la presente tesis doctoral: analizar y exponer exhaustivamente el proceso de introducción y desarrollo del léxico del ferrocarril en el español, teniendo en cuenta los documentos originales, la historia de los términos y el transcurrir paralelo de los mismos respecto a la evolución técnico-científica de nuestro país en materia ferroviaria.En cuanto a la estructura del estudio, éste se organiza en tres grandes apartados. El primero, tras una breve presentación, incluye los capitulas dos, tres y cuatro, que suponen una introducción alterna en distintos estadios.El capitulo dos se desdobla en una sucinta exposición de los antecedentes españoles en el tratamiento de los lenguajes de especialidad y en una serie de reflexiones teóricas de carácter metodológico sobre los mismos. En especial, en torno a la dificultad que existe, desde un punto de vista semántico, para establecer criterios que expliquen los procesos significativos y de cambio de sentido, o la organización del léxico por campos.Centrado ya en el léxico ferroviario, el capitulo tres ofrece, por una parte, un repaso de los estudios anteriores dedicados a este campo. En concreto, se dan referencias de las escasas aportaciones producidas en relación con la lengua española, así como de los estudios publicados durante el siglo XX sobre el léxico del ferrocarril en el inglés, el alemán y el francés. Por otra parte, se ubica la terminología ferroviaria española en la historia de los orígenes del nuevo medio de transporte en España.El capítulo cuatro es un extenso análisis de las fuentes consultadas para la documentación de los términos a partir de 1829, techa de los primeros testimonios escritos relativos al ferrocarril. Las obras corresponden a seis ámbitos diferenciados: 1) tratados y manuales técnicos, que en los primeros momentos correspondieron a traducciones de textos franceses; 2) documentación técnico-administrativa, en forma de prospectos, proyectos, memorias, instrucciones y manuales de divulgación; 3) obras legislativas, estatutos y reglamentos (con diferencia el tipo de fuente menos productivo); 4) prensa especializada, tanto específicamente ferroviaria como técnica en general; 5) textos literarios, de gran interés por lo que respecta a las primeras décadas; y 6) obras lexicográficas.El segundo gran apartado de la tesis corresponde a los capitulas cinco y seis, cuerpo fundamental del estudio.En el capitulo cinco, la introducción y el desarrollo del léxico del ferrocarril en la lengua española han sido analizados a través de siete periodos que van desde 1829 hasta 1910. Se ha intentado que los criterios seguidos para la delimitación de cada periodo se vean reflejados en su encabezamiento. De este modo, el itinerario se inicia con el titulo "Los primeros términos (1829-1835)" al que, tras un silencio en consonancia con la propia historia de España, siguen los siguientes cortes: "Testimonios literarios (1840-1842)", "Un nuevo arranque (1844-1846)" -coincidente con los proyectos que dieron lugar a los primeros kilómetros españoles de vía férrea-, "Primeras Incorporaciones lexicográficas (1846-1850)", "La consolidación del léxico ferroviario (1851-1862)", "La lexicografía ferroviaria (1863-1887)" y, finalmente, "El cambio de siglo (1888-1910)."El seguimiento del léxico del ferrocarril en todos los periodos se ha basado en una estructura de árbol de campo, que incluye los siguientes subcampos: Denominación del medio, Material fijo, Material móvil, Dependencias y construcciones, Personal, Circulación y servicios, y Señalización y seguridad. A su vez, el Material fijo, el Material móvil y las Dependencias y construcciones se han subdivido en diversos subcampos, con el fin de acercar la realidad del ferrocarril a un tipo de estructura cognitiva. El diseño ha facilitado el plan de vaciado de las fuentes y el establecimiento de relaciones internas entre los términos. Además, como puede observarse en el índice, esta organización posibilita una lectura distinta de la lineal. Se trata de una lectura transversal que permite el seguimiento de cada subcampo con una solución de continuidad entre los distintos periodos cronológicos. De este modo, por ejemplo, el subcampo correspondiente a "Dependencias y construcciones" puede hallarse en cada periodo bajo el subapartado cuatro. El seguimiento de todos los subapartados que figuran bajo esta numeración en !os sucesivos cortes adquiere una unidad propia en torno al subcampo y no obliga al lector a pasar por el resto de subcampos.En el capitulo seis, dos apéndices completan el estudio: el aludido anteriormente en relación a la "Evolución del léxico ferroviario español (Siglo XX"), donde a la misma estructura nocional ya comentada se unen unas paginas dedicadas a las siglas, y un segundo apéndice dedicado al léxico ferroviario hispanoamericano.Sobre la estructura de la tesis, resta aludir a un tercer apartado que concluye el estudio y que está formado por los capítulos siete, ocho y nueve. A ellos corresponden, respectivamente, las conclusiones, un índice de términos citados y las referencias bibliográficas utilizadas, bien como fuentes, bien como obras de consulta. Estos capítulos ofrecen una información de gran utilidad, añadida a la que, por supuesto, puede derivarse del uso de todo el texto en general. Hay que insistir en el valor que el índice de términos tiene en el conjunto de la tesis, ya que su disposición permite seguir los pasos de cada voz a lo largo de la obra y, por tanto, determinar su evolución en el tiempo de forma documentada. Además, la lematización del índice hace que, en los casos de estructuras complejas, cada uno de los lemas que las forman posea una entrada propia. Con ello se ha pretendido facilitar las remisiones internas y dar un rigor filológico a su contenido. El índice conviene así el trabajo en una especie de diccionario histórico del léxico ferroviario. / The languages of specific themes have been treated, in the last years, from a philological point of view. Nevertheless, their analysis has been expounded mainly from terminological disciplines with the objective of defining and unify the corpus lexical of a specific branch of the knowledge presently. In some other occasions, Their study has been centred in their possible theoretical characterization, in connection with the common language or with other languages. Both perspectives there aren't fall into two fundamental looks. In first place, in the tracing of a historical-linguistic itinerary of the adoption of a group of common terms to a science, to a technique or to a profession, with the texts in the hand; in second place, in the necessity of establishing the relationships that exist between language, culture and society in the moments of apparition and evolution of a language of specialty.This is the objective of this doctoral thesis: analyzing the process of introduction and development from the lexicon of the railroad in the Spanish language, keeping in mind the original documents, the history of the terms and their lapse parallel to the technician-scientific Spanish evolution in rail matter.As for the structure of the study, this is organized in three big sections. The first supposes an introduction to the topic with metodological character. In the second section, the apparition of the lexicon of the railroad in the Spanish language has been analyzed through seven periods that go from 1829 up to 1910, with two appendixes corresponding to the XX century and to the Hispanic-American railway lexicon. The pursuit in all the periods has based an opinion on a lexical structure of tree of field. The third section pertains to the conclusions, an index of cited terms and the bibliographical references. The index of terms turns into the work in a kind of a historical dictionary of the railway lexicon.

Las nominalizaciones deverbales del español son construcciones lingüísticas que se caracterizan por presentar propiedades propias de los sustantivos pero al mismo tiempo poder heredar la estructura argumental de los verbos de los que derivan. Esta dualidad les confiere un notable interés lingüístico porque, por una parte, pueden denotar tanto un estado o el resultado de la denotada por el verbo base correspondiente, como pueden también denotar la misma acción o evento que expresa el verbo base, y por tanto, ser paráfrasis de cláusulas oracionales. Por otra parte, son sustantivos que tienen capacidad argumental, es decir, seleccionan argumentos y, en este sentido, es relevante observar los patrones de realización sintáctico-semántica de los argumentos de las nominalizaciones, ya que suponen una manera alternativa de expresar el significado contenido en una oración. Además del intrínseco valor lingüístico que tiene el estudio de estas construcciones, también desde un punto de vista del Procesamiento del Lenguaje Natural resulta interesante disponer de herramientas y recursos que traten y representen las nominalizaciones deverbales del español, tanto en lo que se refiere a la denotación como a la estructura argumental. Tareas como la resolución de la correferencia o la detección de paráfrasis pueden beneficiarse de una herramienta o un recurso que trate el tipo denotativo de las nominalizaciones, y aplicaciones de extracción de información o de búsqueda de respuestas, así como los sistemas de etiquetado semántico, pueden aprovechar herramientas y recursos que representen la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales. Esta tesis pretende conjugar el estudio de las nominalizaciones deverbales tanto desde un punto de vista lingüístico como desde la perspectiva del Procesamiento del Lenguaje Natural. La tesis está dividida en cuatro partes que responden a esa voluntad. La primera parte de este trabajo nos pone en antecedentes acerca de las nominalizaciones deverbales. Se define el objeto de estudio, se presenta la metodología utilizada y se ofrece una revisión bibliográfica amplia que incluye tanto trabajos fundamentalmente teóricos como trabajos esencialmente computacionales sobre las nominalizaciones deverbales. La segunda parte se centra en la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales. En primer lugar, se presenta el estudio lingüístico basado en corpus sobre la realización sintáctico-semántica de los argumentos. A partir de este estudio, se extraen una serie de hipótesis lingüísticas sobre qué constituyentes son argumentos de las nominalizaciones y cuáles no, y qué tipo de argumento verbal se asocia a constituyentes específicos en el dominio nominal. En segundo lugar, estas hipótesis lingüísticas están en la base del paquete de reglas heurísticas (RHN) creado para anotar automáticamente la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales en el corpus AnCora-Es. La evaluación de estas reglas heurísticas aporta nuevas observaciones sobre la realización de la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales y confirma parte de las hipótesis iniciales. La tercera parte trata sobre la denotación de las nominalizaciones deverbales. Primero, se presenta el estudio empírico basado en corpus realizado sobre la distinción entre evento y resultado. De este estudio empírico se obtienen una serie de criterios lingüísticos para establecer dicha distinción, y además, se establece una nueva clase denotativa subespecificada para aquellos casos en los que el contexto oracional es insuficiente. Los criterios lingüísticos resultan de la determinación de qué criterios propuestos en la bibliografía son relevantes para el español, del análisis lingüístico realizado, y de la observación de las reglas simbólicas generadas en los experimentos computacionales para evaluar los criterios anteriores. Estos experimentos están en la base del clasificador ADN, un sistema automático cuyo objetivo es clasificar las nominalizaciones deverbales según su denotación. Este clasificador se desarrolló como herramienta necesaria para la anotación de la denotación de las nominalizaciones deverbales del corpus AnCora-Es y, finalmente, se ha convertido en el primer clasificador de denotaciones del español capaz de trabajar en diferentes escenarios. En la cuarta parte se describen los dos recursos generados en esta tesis: el enriquecimiento del corpus AnCora-Es con la anotación de la denotación y la estructura argumental de las nominalizaciones deverbales, y la inducción del léxico AnCora-Nom a partir de esta anotación. En relación a AnCora-Es, se detallan los procesos de validación manual de la estructura argumental y la denotación, concretamente, los criterios específicos de validación y las pruebas de acuerdo entre anotadores. Respecto a AnCora-Nom, se especifica la generación automática del léxico a partir del corpus validado, evidenciando la posibilidad de obtener dos recursos con un único proceso de validación manual, el del corpus. Finalmente, en las conclusiones se recogen las aportaciones de esta tesis a la comunidad científica. Estas aportaciones consisten básicamente en herramientas y recursos computacionales para el tratamiento y representación de las nominalizaciones deverbales del español, y en el análisis lingüístico que caracterizan las nominalizaciones deverbales tanto con respecto a la denotación como a la estructura argumental, conjugando las dos perspectivas de estudio de este trabajo. / Some Spanish deverbal nominalizations can denote both the state or the result of the action expressed by the corresponding base verb as well as the same action or event expressed by the base verb. On the other hand, these nominalizations are nouns with argument taking capacity, that is, they select arguments. This thesis aims to study deverbal nominalizations both from Linguistics and NLP approaches. The thesis is divided into four parts, which reflect these two perspectives. The first part defines the object of study, presents the methodology used and provides an extensive review of the literature, including both theoretical and computational works on deverbal nominalizations. The second part focuses on the argument structure of deverbal nominalizations. We present our corpus-based linguistic study of the syntactic-semantic realization of arguments. From this study, we extracted a series of hypotheses about which constituents are arguments of nominalizations and which are not, and what kind of verbal argument is associated with specific constituents in the nominal domain. These assumptions underlie the RHN package of heuristics rules created to automatically annotate the argument structure of deverbal nominalizations in the Ancora-Es corpus. The evaluation of these heuristics provides new observations on the realization of the argument structure of deverbal nominalizations and confirms part of our initial hypotheses. The third part deals with the denotation of deverbal nominalizations. First, we present our empirical corpus-based study of the distinction between event and result nominalizations. From this empirical study a series of linguistic criteria for establishing that distinction was obtained. We also established a new denotative class, underspecified, for those cases in which the sentence context is not enough for disambiguation. The linguistic criteria result from determining which criteria proposed in the literature are relevant for Spanish, from the linguistic analysis performed, and from the observance of the symbolic rules generated in the computational experiments to evaluate the above criteria. These experiments are in the base of the ADN-Classifier, an automatic system for the classification of deverbal nominalizations according to their denotation. The fourth part describes the two resources generated in this thesis: the enrichment of the Ancora-Es corpus by annotating the denotation and argument structure of deverbal nominalizations, and the extraction from this annotation of the Ancora-Nom lexicon. Finally, the contributions of this thesis to the scientific community are presented in the conclusions. These contributions consist of, on the one hand, computational tools and resources for the treatment and representation of Spanish deverbal nominalizations. And, on the other hand, the linguistic analysis carried out to characterize deverbal nominalizations with respect to both their denotation and their argument structure, combining the two approaches of this work.

La recerca sobre l'expressió escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anàlisi del sistema de la llengua des d'una òptica essencialment gramatical, actualment l'interès dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingüístics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, gràcies a les aportacions de diverses ciències del llenguatge (la lingüística del text, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica filosòfica, la sociolingüística, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit és vist com una unitat lingüística amb entitat pròpia que té una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a través de l'ús de regles de gramàtica, però també, de cohesió i coincidència textuals. I, per l'altre costat, des de la dècada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenció fonamental de plantejar quins són els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i així contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita a les escoles. A partir d'aquí, queda definida la intenció última d'aquest treball: obtenir informació sobre l'ús dels coneixements, habilitats i estratègies implicats en un procés psicològic complex com és l'expressió escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensió, doncs, és contribuir al coneixement de les característiques de l'expressió escrita, tant les que fan referència a les produccions escrites com el procés de composició, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest és un primer pas, un punt de partida, perquè posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tècnico-pràctiques que serveixin per fonamentar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita. Amb aquest propòsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teòric, es defineixen els elements teòrics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepció de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingüístics com les perspectives didàctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tècniques sobre el concepte d'expressió escrita i es formula la definició pròpia, que permet articular coherentment la investigació realitzada: L'expressió escrita és un procés psicològic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l'ús de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicació d'idees per mitjà de símbols gràfics i que, d'una banda fan referència a la gramàtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratègies comunicativo-lingüístiques que s'empren per a produir-los (procés de composició). S'aborda després l'aproximació conceptual al codi escrit, ressaltant la noció moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdevé decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat següent, s'aprofundeix en la comprensió teòrica del procés de composició escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per últim, s'analitza el procés d'ensenyament/aprenentatge de l'expressió escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes teòrico-didàctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les pràctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressió escrita. La segona part o La Recerca inclou tres capítols. En el primer o Capítol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca és a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb què aquesta recerca s'estructura. En el Capítol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conèixer quin és el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressió escrita en llengua catalana, concretament en relació al text produït, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenció, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequació, coherència, cohesió, correcció gramatical i variació. Sota una perspectiva metodològica i un mètode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecució dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procés d'obtenció de la informació necessària, prèviament realitzant una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema de l'avaluació del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bàsic o Prova d'Expressió Escrita i el complementari o Full de Valoració de l'Expressió Escrita per part del Professor. i a recollir també d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadèmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informació prevista. 4) s'analitza la informació obtinguda per mitjà d'una anàlisi estadística descriptiva i diferencial, més exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressió Escrita, en tant que instrument bàsic i específicament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realització d'aquesta primera fase de la recerca. En el Capítol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferències clares pel que fa al procés de composició seguit en l'elaboració i construcció del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conèixer quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició, que segueixen en l'elaboració i construcció del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior però centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propòsits, es defineix primerament el marc teòric que regula eldesenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta teòrica de referència que, en base al model cognitiu del procés de composició escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anàlisi de la situació comunicativa , planificació (generalització d'idees, organització i formulació d'objectius), textualització, revisió i control, alhora que també concreta les estratègies i habilitats específiques a través de les quals es vol obtenir la informació referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodològica qualitativa, definida i especificada a través d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecució dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informació principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell més baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell més alt; 2)es realitza el procés d'obtenció de la informació, a través de l'aplicació de dos instruments: l'observació i l'entrevista, per a l'elaboració a curada i rigurosa dels quals, prèviament s'efectua una revisió bibliogràfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluació dels processos cognitius i sobre els requeriments metodològics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informació obtinguda a través de tècniques d'anàlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximació a ala temàtica enregistrada a través de l'observació i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant així la temàtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, és a dir, s'exposen quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició escrita definides en la proposta teòrica de referència, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe específic per a la comparació entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informació exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realització d'aquesta segona fase de la recerca.En la tercera i última part o capítol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre capítols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions més significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la pràctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'àmbit de l'expressió escrita. / Research about the written expression has been developing in a spectacular way all along the twentieth century. If up to the 60, the aim of the studies used to be focusing on written productions and analyzing the language system from essentially a grammatical point of view, at present, researchers interest directs towards analyzing varied communicative, linguistic and sociocultural aspects of he writing act and towards understanding the different processes and cognitive operations implied in the redactional processes.In this very line, then, the final intention of the work is to: obtain information about the use of knowledge, abilities and strategies implied in a complex psychological process as is the case with the written expression among the boys and girls of the Upper Cicie of Girona's EGB (Educación General Básica).According to this purpose, the study is then structured into three parts:In the first part or Theoretical Frame, the Theoretical elements that govern and base the research are defined.The second part or The Research includes three chapters:In the first part or Chapter II, a general expounding of the research is offered, that's to say, the general expounded aims are established and are presented the two phases with which the research is structured.In the Chapter III, what was denominated research's first phase is developed in descriptive study that, under a quantitative methodological perspective, intends to know the mastery of knowledge and abilities of the writing code of a big group of boys and girls of the Upper Cycle of Girona's EGB.In the Chapter IV, the so called examination of cases or second phase of the research has been expounded. A part in which it was intended, with a group of 12 boys and girls, to notice whether they present clear differences in the use of process of composition's own strategies in a group of cases which, in the first phase of the research, has proven having a low level of mastery of knowledge and abilities of the writing code and another group of cases which, on the other hand, has proven having a high level.In the third and final part or Chapter V, first of all are synthesized the principalcontributions and conclusions of each of four previous chapters to end by displaying the most relevant implications related with practice of the teaching-learning and the research on education in the field d written expression.

"Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" té l'objectiu fonamental de realitzar una tasca d'estudi i lexicalització de l'ibèric a partir dels textos epigràfics en aquesta llengua coneguts des de l'any 1991 fins al moment de finalització d'aquest estudi. El 1991 és, d'una banda, l'any de publicació del volum IV dels Monumenta Linguarum Hispanicarum de J. Untermann, on apareixen recollides la gran majoria d'inscripcions en llengua ibèrica, i, de l'altra, és també l'any d'edició del Lèxic d'inscripcions ibèriques de Velaza, que, tant per qüestions metodològiques com pel seu abast temporal, és el precedent immediat d'aquest. El material que ha servit de base per a la redacció d'aquesta tesi, per tant, és un material en certa manera de difícil accés, ja que es troba editat sols de manera esparsa en publicacions i revistes de caire divers. Així, doncs, una de les finalitats de la tesi és l'aglutinació i sistematització en una mateixa obra de tot aquest material epigràfic i, en aquest sentit, Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006) té la pretensió de funcionar de complement a les obres de referència citades més amunt. D'altra banda, quan ens enfrontem a l'estudi d'una llengua fragmentària i de família lingüística desconeguda, com és el cas que ens ocupa, l'augment del material escrit en aquesta llengua no suposa sols un increment quantitatiu, sinó també, i això és el que justifica en realitat aquesta tesi, significa també un progrés qualitatiu en el domini d'aquesta llengua. El material bàsic que apareix compilat en aquest lèxic el configuren unes 270 inscripcions en llengua ibèrica. Encara que aquest conjunt de textos epigràfics suposa un percentatge relativament baix respecte del total de 2000 epígrafs existents, és un conjunt molt significatiu del que representa aquesta epigrafia. En efecte, en aquestes 270 peces queda ja representada la gran majoria de suports i de sistemes de notació gràfica emprats per escriure l'ibèric. Aquests textos cobreixen també tot el territori i la cronologia en què creiem que es va desenvolupar la pràctica epigràfica en llengua ibèrica.El lèxic ha estat organitzat a la manera d'un diccionari, en el qual les formes ibèriques es troben ja transcrites i ordenades alfabèticament segons l'ordre llatí habitual. La majoria d'entrades, unes 850, recullen formes segmentades extretes directament dels epígrafs ibèrics, però, entre aquestes, se n'hi troben d'altres en les quals s'estudia, d'una manera més teòrica i general, el funcionament d'una expressió, una seqüència o un sufix recurrents. La tesi també consta d'una introducció general on es proporciona, d'una banda, la informació referent a la metodologia de treball i a l'estructuració de la tesi i on es descriu, de l'altra, la tradició lexicogràfica sobre l'ibèric i l'estat general de coneixement d'aquesta llengua. Al final de l'estudi, s'hi adjunten dos índexs de paraules, la presentació detallada del material i la transcripció dels textos analitzats. / The aim of "Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" is to update the study and lexicalization of the Iberian language, taking into account the epigraphical texts known from 1991 till 2006. The lexicon has been structured as a dictionary in which the Iberian tokens are already transcripted and arranged in alphabetical order. Most of the forms, approximately 850, are directly attested in Iberian epigraphs; other entries report the analysis of a recurring segment, word or expression in this language. The introduction focuses on the methodology and structure of the survey. It also incorporates a description of the lexicographical tradition in the Iberian studies as well as a general review of the present knowledge of this language. Two word indexes, a detailed presentation of the material and the transcription of the texts can be found at the end of the lexicon.

Aquesta tesi se centra en l’estudi del fenomen de la dixi, concretament de la dixi d’espai en català, castellà i anglès, des d’una perspectiva multimodal que té en compte tant la part verbal com la part no verbal d’aquest fenomen. La dixi és concebuda, des d’un punt de vista lingüístic, com un fenomen que permet d’observar la connexió entre trets estructurals del llenguatge i dominis contextuals específics, particularment, en el cas que ens ocupa, en l’eix espacial. Aquesta connexió ve donada pel fet que certs mecanismes no verbals actuen també com a recursos díctics en molts registres i situacions corrents en la llengua oral, i és per aquesta raó que són necessaris estudis sobre la relació entre aquells per tal d’incrementar el nostre coneixement sobre la sincronització i la coordinació dels senyals multimodals, els quals són una font de comunicació constant en el nostre dia a dia. Aquesta tesi ha estat possible gràcies al fet de disposar del corpus Corpus CAP (Corpus Audiovisual Plurilingüe). Es tracta d’un corpus multimodal –es disposa del so i la imatge gravada–, multilingüe –en català, castellà i anglès– i multitextual –textos narratius, descriptius, expositius, instructius i argumentatius– que inclou l’enregistrament de 12 informants, cadascuna de les quals va produir 30 textos (10 en cada llengua) fins a conformar un total de 360 textos. Els textos instructius d’aquest corpus –en total, 36 textos– van permetre la integració de l’anàlisi dels elements verbals de la dixi d’espai amb la dels seus corresponents elements no verbals, tenint en compte també les diferències entre les tres llengües del corpus. Aquesta tesi acompleix quatre objectius específics: En primer lloc, s’analitzen quins són els elements que en català, en castellà i en anglès gramaticalitzen la dixi d’espai en el nostre corpus. En segon lloc, es posen en relació aquests elements díctics verbals amb el seu context, és a dir, amb els trets no verbals de la situació comunicativa, de tal manera que s’observen uns patrons gestuals generals per a uns díctics d’espai determinats amb uns valors semàntics determinats. En tercer lloc, a partir de la divisió en diferents fases dels diversos gestos, s’analitza la relació entre la parla i la gestualitat dels díctics d’espai en termes de coordinació temporal. D’altra banda i estretament relacionat amb aquest objectiu, es posen a prova dues teories sobre la relació entre el gest i la parla: la teoria interactiva de la parla i el gest (Furuyama 2002) i la teoria balística (Levelt 1985; De Ruiter 1998). Per últim, s’estableixen les semblances i les diferències, tant pel que fa als patrons gestuals com pel que fa a la coordinació temporal, entre els tres grups d’informants del corpus i les diferents llengües que s’usen, tenint en compte que són la L1, L2 i L3 de les informants. De la mateixa manera, es té en compte també les diferències que hi ha causades per l’estil personal de les informants. Pel que fa a la metodologia, cada un dels textos del corpus va ser recollit amb dues càmeres de vídeo digitals i va ser emmagatzemat per, posteriorment, ser analitzat mitjançant el programa ELAN (EUDICO Language Annotator), una eina d’anotació creada pel Max Planck Institute for Psycholinguistics que permet crear, editar, visualitzar i cercar anotacions per a dades audiovisuals. Amb aquesta eina es marcaren tant els díctics com els seus corresponents trets no verbals, i a partir dels díctics d’espai trobats prèviament en els documents de text, es cercaren les imatges que hi corresponien i s’hi afegiren totes aquelles informacions rellevants per a la descripció i anàlisi dels patrons gestuals. També es segmentaren els gestos en diferents fases (Kendon 2004). / The aim of this thesis is to analyze the relationship between certain verbal and nonverbal deictic resources in the production of oral text by multilingual speakers, specifically of instructive texts. Deixis is usually conceived from the linguistic point of view as a phenomenon that allows the connection between structural language features and specific contextual domains, particularly in personal, temporal, and spatial axes. Non-verbal mechanisms also act as deictic resources in many registers and situations in oral language. However, studies of the combination of these different kinds of mechanisms are needed to improve our knowledge of the synchronization of these multimodal signals. The data used in this research come from a multilingual, multimodal corpus (CAP, Corpus Audiovisual Plurilingüe, University of Barcelona). This corpus contains 360 oral texts by twelve informants (all of them Catalan-Spanish bilinguals with an intermediate level of proficiency in English) who were interviewed in three individual sessions, in a different language each session (Catalan, Spanish and English). These are the main objectives of the thesis: 1) To analyze which are the elements that act as space deictic markers in our corpus, in Catalan, Spanish and English. 2) To look at the relationship between these deictic elements and their context, namely, the non-verbal features in communication, in order to reveal if there are any patterns. 3) Through the division of the gestures in different parts, to study the relantionship between verbal and non-verbal deictic elements in terms of time coordination. 4) To stablish the similarities and differences within the three groups of speakers (Catalan speakers, Spanish speakers and no predominant language speakers) and the three languages they use. Regarding the methodology, each text was recorded by two digital cameras and saved; afterwards, they were analyzed using ELAN (EUDICO Language Annotator), a professional tool for the creation of complex annotations on video and audio resources. With this tool the verbal and non-verbal deictics were annotated and any relevant information was noted down in order to describe and analyze the non-verbal patterns. Gestures were also divided in different phases (Kendon 2004) so that the time relationship between gesture and verbal deictics could be studied.

In the life long process of language development, the school years play a major role. The linguistic knowledge of schoolers can hardly be characterized without taking into account their performance in the written modality. Writing becomes the necessary platform for the remarkable changes that occur at the lexical, morphosyntactic and discursive levels, all of which are key to the successful attainment of literacy. In order to characterize the pathways of language development of Catalan schoolers ranging from 5 to 16 years of age we compiled the CesCa (Català Escolar Escrit a Catalunya) corpus. CesCa includes written vocabularies of 5 different semantic fields and texts of 6 different types produced by 2,436 school children and adolescents attending 32 state and semi-state schools in Catalonia. The participants were grouped into 5 separate groups according to their home languages. Only two groups spoke Catalan at home as their only language or in a bilingual condition along with Spanish. The sample thus notably represents the multilingualism of the school population at present, and renders an updated picture of authentic (written) language productions by that school population. All the written productions have been digitalized and prepared for computational processing in the studies presented in the thesis. Using a corpus-based approach, we have examined different domains of development: the lexicon, the syntax (and the relation between these both domains) and spelling, as a problem solving space in which different levels of language are involved. We have also examined the influence of multilingualism on lexical development. First, the domain of lexical development accounts for the acquisition through (linguistic) experience and interaction with their environment, of new lexical items and constructions that become better interconnected and that better represent the child’s knowledge-base. We have found the lexicon to grow markedly throughout gradeschool in size as well as in quality, to include longer morphologically complex words, a higher proportion of adjectives (a later developing category) and more advanced terms or multiword constructions. Against similar research in other languages we have not found text lexical density to grow with age. Home language arose as a relevant variable for lexical outcome. However, multilingualism was not necessarily damaging for later lexical development. In fact, bilingual and multilingual children outperformed children who use only Spanish for out-of-school purposes. Thus, being instructed in a language different from one’s home language is more a handicap for monolingual children than for those other children who speak more than one language (in addition to using Catalan at school) out of school. Both the vocabularies and the texts yield evidence that different semantic fields and types of texts trigger different types of lexicon. The different semantic fields triggered different grammatical categories and some primed more frequent words and other less frequent, more sophisticated terms. However, it is by the analysis of the text-embedded lexicon that we can best assess how, with age, children learn to fine tune their lexical uses to the type of text they are producing. Next, the domain of syntactic development is related to the acquisition of more complex, low frequency, structures deployed for an increasingly varied range of purposes. We have analyzed the texts regarding the pattern(s) of growth of syntactic complexity in two different sites: the noun phrase and the clause level. Compared to lexical development, acquisition of syntactic complexity is a more protracted, and in the case of clause complexity, late process. Only 10th graders produced significantly more complex syntactic architectures and explanations, the most school-like type of text, arouse as the preferred site for this increased complexity. We have found significant but scarec correlations between the lexical and syntactic uses in the written texts. Finally, the domain of spelling regards the way linguistic information is mapped onto orthographic segments in a particular language. We have examined the developmental pattern of spelling from 1st through 5th grade, with a particular regard on he different types of knowledge necessary for rendering orthographic spelling in Catalan. We have found children to make fewer mistakes when they can turn to phonographic and morphological analysis of the words than when they need to use orthographic or lexical knowledge. Morphologically based spellings increase substantially between 1st and 2nd grade pointing to a possible effect of the salient rich morphology in Catalan. This thesis contributes to the field of later language development by covering a sample of children and adolescents wide-ranging in age and linguistic background and by applying a combination of well established language variables with other not so well known yet, on a so far not well researched romance language such as Catalan. / Dins el procés de desenvolupament del llenguatge , els anys de l'escola juguen un paper important . El coneixement lingüístic dels escolars difícilment pot caracteritzar-se sense tenir en compte el seu acompliment en la modalitat escrita . Per tal de caracteritzar el desenvolupament del llenguatge dels escolars catalans d'entre 5 i 16 anys d'edat, vam compilar el corpus CESCA ( Català Escolar Escrit a Catalunya ) . El CESCA inclou vocabularis escrits i textos produïts per 2.436 escolars. Els participants tenen llengües d'origen diferents i representen el multilingüisme de la població escolar. Seguint un enfocament basat en el corpus , hem examinat diferents dominis del desenvolupament: el lèxic , la sintaxi ( i la relació entre aquests dos dominis ) i l'ortografia. També hem examinat la influència del plurilingüisme en el desenvolupament del lèxic . En primer lloc , hem trobat que el lèxic creix notablement durant l’escola primària tant en tamany com en qualitat , incloent progressivament paraules morfològicament complexes , una major proporció d’adjectius i termes o construccions multiparaula més avançats. A diferència d’estudis similars en altres llengües no hem trobat que la densitat lèxica dels textos creixi amb l'edat. La llengua materna és una variable rellevant per al creixement lèxic . No obstant, el multilingüisme no va ser necessàriament perjudicial per al desenvolupament del lèxic tardà . L’ús a l’escola d’una llengua diferent de la de la llar és més un desavantatge per als nens monolingües que per als nens que usen el català a l’escola i parlen més d'un idioma fora de l'escola . En segon lloc, l’analisi dels textos en relació amb els patrons de creixement de la complexitat sintàctica en dos llocs diferents: el sintagma nominal i el nivell de clàusula, mostra que l'adquisició de la complexitat sintàctica és un procés prolongat, i en el cas de complexitat clàusula, d’aparició tardana. Hem trobat correlacions significatives, pero disperses, entre els usos lèxics i sintàctics en els textos escrits. Finalment , hem mirat com els escolars usen el seu coneixement lingüístic, per representar ortogràficament els diferents segments lingüístics. Hem trobat que els nens cometen menys errors quan poden recórrer a l’anàlisi fonogràfica i morfològica de les paraules , que quan els cal coneixement ortogràfic o lèxic de la paraula. Aquesta tesi contribueix a l’àmbit de coneixement del desenvolupament tardà del llenguatge, usa una mostra de nens i adolescents àmplia representativa de población escolar, i examina una combinació de variables lingüístiques algunes ben establertes i altres no tan conegudes , que, fins ara, no havien estat usades per l’anàlisi del català.

The main aim of the thesis is to give a semantic account of implicit content – the kind of content that plays a crucial role in implicit communication. Implicit communication is a species of communication in which a speaker communicates certain contents that go over and above the contents retrievable from the linguistic meaning of the words used. The focus of the thesis is a certain kind of implicit communication involving locations (when sentences such as “It is raining” are used to communicate that it is raining at a certain location) and judges (when sentences such as “Avocado is tasty” are used to communicate that avocado is tasty for a certain person, called “the judge”). The way the topic of implicit content is approached is via the notion, widespread in contemporary philosophy of language, of “unarticulated constituents”. The thesis contains an investigation of this notion, with the specific aim of disentangling the many senses it has been used and of providing a general definition of the notion. A direct product of this investigation is a partitioning of the logical space; three positions are then selected, which correspond to the main contenders in the current debate involving unarticulated constituents: truth-conditional semantics, truth-conditional pragmatics and relativism. The biggest part of the thesis is dedicated to investigating certain arguments that have surfaced in the debate between these positions, with the ultimate goal of proposing a relativist account of implicit content. The particular version of relativism offered consists in the combination of the claim that locations and judges are part of the circumstances of evaluation, rather than the content of utterances, with “the variadic functions approach” to certain natural language expressions. Also, several arguments against a truth-conditional semantic approach to predicates of personal taste are provided.

La tesi és un treball sobre formació de mots en català (morfologia lèxica descriptiva) amb un enfocament sincrònic. S'hi dóna compte dels recursos per a obtenir substantius d'acció i efecte relacionats morfològicament i semànticament amb verbs, i també, doncs, de les regles, tendències i restriccions en aquest àmbit (règim afixal, blocatges homonímics, traslacions semàntiques, etc.). L'estudi s'estructura en diversos apartats: sufixació (trencar > trencament; organitzar > organització; reciclar > reciclatge; obrir > obertura; rodolar > rodoló [a rodolons]; trobar > troballa; cridar > cridadissa; dringar > dringadera; socarrar > socarrim; xiular > xiulet), conversió o derivació zero (tast/tastar, permís/permetre), habilitació gramatical (menjar una cosa > el menjar; caure > la caiguda de l'euro) i altres (pidolar > pidolància; operar > operatòria; morfemes del tipus -mec en xarrar > xarrameca; etc.). / This thesis is a study about word-formation in Catalan language (descriptive lexical morphology) with a synchronic point of view. It describes the resources to obtain action-and-effect nouns related morphologically and semantically with verbs. So, it describes too rules, trends and restrictions in this area (affixal government, homonymous blocking, semantic displacement, etc). The study is structured in sections: suffixation (trencar 'to break' > trencament 'breakage'; organitzar 'to organize' > organització 'organization'; reciclar 'to recycle' > reciclatge 'recycling'; obrir 'to open' > obertura 'opening'; rodolar 'to roll' > rodoló [a rodolons 'rolling']; trobar 'to find' > troballa 'discovery'; cridar 'to yell' > cridadissa 'a lot of yells'; dringar 'to tinkle' > dringadera 'clinking'; socarrar 'to singe' > socarrim 'singeing'; xiular 'to whistle' > xiulet 'whistling'), conversion or derivation-0 (tast/tastar, permís/permetre), grammatical habilitation (menjar una cosa > el menjar; caure > la caiguda de l'euro) and other (pidolar > pidolància; operar > operatòria; morphemes like -mec in xarrar > xarrameca; etc)

Los avances tecnológicos y el aumento de las relaciones internacionales de carácter público, privado, comercial, turístico y cultural, entre otros, ha conducido en nuestro siglo XX a la generalización de una actividad reservada hasta entonces al ámbito de la erudición. Es especialmente en la segunda mitad de siglo cuando comienza el período álgido de la traducción fruto de la imperiosa necesidad de comunicación. En laera de la comunicación surgen, por una parte, nuevas variedades de traducción: interpretación consecutiva, interpretación simultánea, doblaje, subtitulación, traducción automática etc. Por otra parte, la traducción amplía su ámbito hacia todos los campos: técnicos, científicos, jurídicos, comerciales, cine, televisión, deporte. Aparece entonces la necesidad de organizarse, así como los centros de formación de traductores e intérpretes y, por último, el interés genuino por conocer en profundidad en qué consiste y cuáles son las circunstancias que se desarrollan alrededor de la traducción. Surge la investigación.Investigar en traducción, al igual que en cualquier otro campo del saber humano, requiere en primer lugar delimitar el objeto de estudio. En nuestro caso, el motivo que nos llevó a plantearnos la presente investigación fue la coherencia de nuestra experienciacomo profesora de traducción a la vista inglés-español, así como la constatación de queexistía un vacío en los estudios: muy poco se había dicho hasta ahora de la traducción a la vista.Nuestro trabajo se enmarca dentro de un enfoque descriptivo y empírico-experimental de los estudios sobre traducción, puesto que nos proponemos describir y analizar la traducción a la vista mediante la recogida de datos empíricos que la caracterizan.

DE LA TESIS:Este trabajo estudia la coarticulación vocálica sobre el estadio temporal más representativo de las consonantes liguales (t,s,n, l, r---) del castellano en posición intervocálica desde el punto de vista articulatorio, concretamente electropalatográfico. Para ello es necesario, por un lado, prestar atención a las características espaciales de cada una de esas articulaciones y también a las configuraciones linguopalatales de las vocales, y, por otro, reflexionar acerca de los modelos y teorías del fenómeno de la coarticulación. La metodología empleada es la electropalatografía y el marco teórico sobre el que se fundamentan los resultados es el modelo de la coarticulación como coproducción, sobre todo la teoría del grado de requerimiento articulatorio (DAC). Los resultados indican que no todas las articulaciones sometidas a estudio son susceptibles de sufrir por igual los efectos coarticualtorios que imponen las vocales adyacentes, del mismo modo que no todas las vocales ejercen la misma influencia sobre ellas. El grado de implicación del dorso lingual en la formación de la constricción principal determina su mayor o menor resistencia a sufrir coarticulación y su mayor o menor influencia sobre los segmentos contiguos.La propuesta de asignación de valor DAC a las vocales y a las consonantes estudiadas, a partir de la clasificación que se establece para ellas, es la siguiente: vocales altas y consonantes alveolopalatales y palatal máximo 3; vocales medias y consonantes (s,r), valor medio 2; vocal central y consonantes alveolares (salvo (s,r)) y dentoalveolar, valor mínimo 1.