El objetivo principal de esta tesis es hacer un estudio contrastivo del estilo que caracterizan Platero y yo y sus seis traducciones al chino. Primero, hemos presentado una revisión teórica sobre los parámetros extratextuales que configuran el contexto de creación y de recepción de la obra original y sus textos meta. A partir del marco teórico, delimitamos un modelo de análisis para realizar posteriormente el estudio de los factores extratextuales que rodean el texto original y sus traducciones. En segundo lugar, hemos hecho una revisión bibliográfica en relación con el concepto del estilo definido desde las perspectivas literaria y lingüística y hemos repasado las teorías del estilo propuestas por distintos traductólogos para concretar terminología y formular el modelo de análisis de nuestro estudio. Asimismo, llevamos a cabo una revisión de las teorías traductológicas en torno al método traductor y los procedimientos de traducción. En tercer lugar, hemos intentado presentar y analizar el contexto de creación y de recepción de la obra original. Por otro lado, partiendo de las perspectivas histórica y sociocultural, hemos tratado de presentar y analizar los parámetros extratextuales que configuran el contexto de creación y de recepción de los textos meta para ver si estos factores influyen en el estilo de las traducciones. En cuarto lugar, hemos hecho un breve comentario acerca de los elementos estilísticos seleccionados del texto original y después, hemos tratado de analizar la traducción de estos elementos realizada por los diferentes traductores de nuestro corpus, así como el procedimiento adoptado por éstos para trasladar los elementos estilísticos del texto original. En quinto lugar, hemos presentado un análisis cuantitativo mediante un análisis global de los procedimientos de traducción empleados para traducir los elementos estilísticos y hemos agrupado los procedimientos que han sido utilizados por cada traductor. Hemos tratado de establecer qué categoría del estilo emplean los traductores con mayor frecuencia en cada determinado procedimiento, así como el método de traducción adoptado. Por otra parte, hemos indagado qué texto meta ha sido el que utiliza con mayor frecuencia cada procedimiento. Por último, hemos intentado presentar la frecuencia de omisión usada por cada traductor y su porcentaje respectivo. Asimismo, nos centramos en el análisis cualitativo e intentamos identificar las marcas idiolectales de las traducciones de nuestro corpus. En definitiva, de acuerdo con el análisis de los factores extratextuales y el análisis contrastivo de los elementos estilísticos que realizamos antes, hemos relacionado estos dos análisis para poder llegar a inferir si los factores extratextuales de estas traducciones influyen de alguna manera en el idiolecto que caracteriza cada texto meta. / The main objective of this thesis is to contrast the style of the masterpiece Platero y yo and its six Chinese translations. First of all, we have revised the theories about the extratextual parameters that form the context of creation and reception of the source text and its target text. From these theories, we delimitated a model to analyze the extratextual factors which would influence the source text and the target texts. Secondly, we have made a revision in connection with the stylistic concept which is defined from the literary and linguistic points of view. We also went over several stylistic theories with the purpose of specify the terminology and to establish the analytical approach of our research. We also reviewed the theories of Translation Studies related to the translation methods and the translation procedures. Thirdly, we have analyzed the context of creation and reception which has surrounded the source text. On the other hand, according to the history and sociocultural point of view, we have tried to analyze the extratextual parameters that form the context of creation and reception of our target texts. Fourthly, we have made a brief observation with regard to the stylistic elements of the source text and then we have analyzed how the translators of our corpus dealed with these stylistic elements and what kind of translation procedures they have chosen to translate all these elements. Fifthly, by means of the global analysis, we have made a quantitative analysis about the translation procedures chosed by each translators. On the one hand, we have attempted to ascertain what kind of the translation method is prefered by the each translator: domestication or foreignization. On the other hand, we have investigated which target text was the one that used most often some determined procedure. Finally, we have investigated the percentage of the omission used by each translator of our corpus and we also tried to find out the main reason for the occurrence of the omission. As to the qualitative analysis, we have identified the ideolect of each translation of our corpus. According to both the analysis of the extratextual factors and the stylistic elements we have made before, we have linked together these two studies to deduce if the extratextual factors we have detected influenced by some means the idiolect of these six Chinese translations

El rossellonès és el dialecte del català parlat a la Catalunya del Nord. Durant segles, aquesta regió formava part de Catalunya, però després del Tractat dels Pirineus, del 1659, va passar a formar part de França. En aquest moment la dialectalització s’accelera. Tanmateix, s’han publicat ben pocs estudis que expliquin aquestes característiques pròpies. El treball més important és la tesi de Pierre Fouché, publicada el 1924 en els llibres Phonétique historique du Roussillonnais i Morphologie historique du Roussillonnais, Tolosa (Ginebra, Slatkine Reprints 1980). Després de Fouché, no hi ha hagut cap estudi científic sobre el rossellonès. La present tesi és fonamentalment descriptiva. Recull pràcticament tots els aspectes dialectals rossellonesos que són diferents de la resta del català, tant pel que fa a la fonètica com la fonologia, la morfologia o la sintaxi. El principal punt de vista presentat és sincrònic, però per a alguns trets és diacrònic, especialment quan aquests són compartits amb el francès i, per tant, en podrien ser un calc. A més, la introducció també presenta una breu descripció de la situació sociolingüística actual i dels fets històrics que hi han portat. El punt actual és d’extinció imminent del dialecte. Pel que fa a la fonètica, els trets més rellevants afecten les vocals. A causa de dos canvis històrics, ara el rossellonès té un sistema de cinc vocals tòniques en comptes dels de set vocals típics de la majoria de dialectes catalans. A més d’aquests canvis, també s’estudien acústicament els formants de les vocals. En entrar a la fonologia, veiem el comportament de la s final al context Cs##C, la posició de l’accent (reservada a mots oxítons i paroxítons) i els clítics. A més de la descripció superficial, es fa una proposta d’estructura profunda. A la morfologia es presenten el gènere i els morfemes de plural, els determinants i els morfemes verbals. Els aspectes més remarcables es troben a l’article, amb un comportament únic de lo, i la conjugació verbal, dins de la qual hi ha hagut verbs que han canviat de conjugació. Finalment, els aspectes sintàctics més rellevants són la posició del subjecte, amb restriccions per a ocupar una posició postverbal, i la negació, que es fa amb la partícula pas. Totes dues característiques es mostren des d’una perspectiva diacrònica i es comparen amb el francès, que té un comportament semblant, per saber si en podria ser l’origen. La tesi també inclou sis annexos, dedicats als següents temes: els informants, els qüestionaris de les entrevistes fetes al treball de camp, la definició d’alguns adverbis i connectors, catorze converses orals transcrites fonèticament i ortogràfica, la descripció de com es diuen les hores i, finalment, la transcripció d’un manuscrit original de l’any 1691. / Roussillonnais is a dialect of Catalan spoken in North Catalonia (French Department of Pyrénées Orientales). For centuries, this area belonged to the realm of Catalonia, but after the Treaty of the Pyrenees in 1659, it became a department of France. Clearly since 1659, and also some time before, Roussillonnais dialect underwent different changes. However, there are few linguistic studies explaining them. The most important work is the thesis of Pierre Fouché, published in 1924 in the books Phonétique historique du Roussillonnais and Morphologie historique du Roussillonnais, Toulouse (Génève, Slatkine Reprints 1980). After Fouché’s seminal work, no thorough study about Roussillonnais have been developed. For this reason, the dissertation Grammar of Roussillonnais Catalan represents a much needed contribution in this forsaken field of research. This thesis is fundamentally descriptive. It includes almost all the gramma-tical aspects of the dialect that are different from the rest of Catalan, i.e., phonetics, phonology, morphology and syntax. The point of view is synchronic, but in some aspects it is also diachronic, especially when the resulting feature of an evolution is similar to French. In the introduction there is also a brief description of the sociolinguistic features and the historical reasons that led Rousillonnais to a current situation of virtual extinction. As regards phonetics, the most special characteristics affect the vowels. After two historical changes, today Roussillonnais has five vowels instead of the seven-vowel system typical of Catalan. The evolution of these changes is studied in the thesis, together with the current properties of vowel formants, explained from an acoustic perspective. From a phonological point of view, the final s in the context Cs##C, the position of the accent (which avoids presence of proparoxyton words) and the behaviour of clitics are very special. All these distinctive features are described and an explanation is also provided. In morphology, gender and plural morphemes, determinants and verbal morphemes are described. The most salient aspects are found in the article and in the verbal conjugation. An account is offered of all these morphological phenomena. Finally, the most important syntactic aspects are related to subject position (with restrictions for post verbal location) and to negation (with the particle pas). Both are compared to French in order to try to know if this language could be in the origin of changes that led to the current characteristics. This dissertation also presents six appendices, each of which is devoted to one of the following topics: the names of the informants, the questionnaires employed in the interviews, the definition of some adverbs and textual connectors, the (orthographic and phonetic) transcription of fourteen oral conversations, the explanation of expressions for time reports and, finally, the transcription of an original manuscript of the year 1691.

Aquesta tesi doctoral explora la teoria del Serialisme Harmònic en el domini de la sil·labificació. El Serialisme Harmònic és una versió derivacional de la Teoria de l'Optimitat (TO) on GEN està constret per una condició de gradualitat segons la qual els candidats generats només introdueixen un sol canvi en relació a l'últim input, fins que la derivació convergeix en el candidat plenament fidel, és a dir, quan cap millora harmònica és possible. Una conseqüència inevitable de la gradualitat és l'existència d'un bucle GEN → AVAL → GEN, ja que les formes superficials normalment són el resultat de l'aplicació de més d'una operació fonològica. En Serialisme Harmònic, AVAL imposa la mateixa jerarquia de restriccions durant tota la derivació. La perdurabilitat de la jerarquia de restriccions en Serialisme Harmònic contrasta amb la Teoria de l'Optimitat Estratal, en què els tres nivells morfològics de l'avaluació fonològica (l'arrel, el mot i la frase) mostren una ordenació específica del conjunt de restriccions. El Serialisme Harmònic també és diferent d'una altra versió derivacional anomenada Teoria de l'Optimitat amb Candidats-Cadena, en què s'avaluen en paral·lel derivacions completes. L'arquitectura del Serialisme Harmònic, quan es compara amb la de la resta de models derivacionals, és més simple. És per això que resulta interessant d'explorar el poder explicatiu del Serialisme Harmònic allà on la TO paral·lela és incapaç de donar compte de certs fenòmens. La pregunta més interessant que guia la recerca en Serialisme Harmònic és definir la gradualitat, això és, explorar què significa introduir un sol canvi a cada pas de la derivació. Aquesta tesi té com a objectiu això mateix, i investiga la gradualitat a partir de fenòmens d'interacció opaca entre la sil·labificació, la prosodificació a nivells més alts de constituència i la morfologia. Defenso que la gradualitat s'ha de definir a partir del concepte d'operació i que totes les operacions que creen estructura, incloses les de sil·labificació, s'apliquen gradualment. Per tal d'explorar aquesta hipòtesi, desenvolupo una teoria serial sobre la sil·labificació en Serialisme Harmònic que té conseqüències per a la interfície fonologia-morfologia, així com per a una formulació més ajustada de les restriccions de fidelitat a l'estructura moraica. Més concretament, proposo que les operacions de sil·labificació no poden produir una síl·laba de tipus binari si només un dels segments en un parell de segments, però no l'altre segment, està contingut en un constituent prosòdic superior a la síl·laba en algun nivell de representació intermedi, i no hi ha cap altra categoria prosòdica que domini tots dos segments. Això significa que les categories prosòdiques superiors a la síl·laba creen dominis opacs per a la sil·labificació. Aquesta situació permet que algunes operacions s'apliquin de manera transparent en estadis intermedis de prosodificació que no coincidiran amb la prosodificació de l'output final, donant lloc a opacitat. El capítol 1 introdueix al lector els supòsits bàsics del Serialisme Harmònic i en revisa la literatura. El capítol 2 desenvolupa la teoria serial de la sil·labificació en Serialisme Harmònic. El capítol 3 presenta una anàlisi de l'aspiració opaca de /s/ en espanyol en què la resil·labificació a nivell del mot i de la frase contrasagna l'aspiració de /s/. El capítol 4 dóna compte de la sil·labificació direccional i la localització opaca de vocals epentètiques en mongol, que depèn de l'estructura morfològica del mot. Els capítols 5 i 6 exploren l'aplicació opaca de l'assignació de pes per posició. El capítol 5 tracta sobre processos de geminació en català, germànic occidental i dialectes del grec antic. El capítol 6 explora l'allargament compensatori en komi i l'allargament vocàlic opac en friülà i francès alsacià. Finalment, el capítol 7 presenta les conclusions i apunta possibles línies d'investigació futures. / This dissertation explores Harmonic Serialism in the realm of syllabification. Harmonic Serialism is a derivational version of Optimality Theory (OT). In this model, GEN is restrained by a gradualness condition on candidate generation by which candidates only introduce one single modification with respect to the (latest) input, until convergence on the fully faithful candidate is achieved (i.e., no further harmonic improvement is possible). An inescapable consequence of gradualness is the need for a GEN → EVAL → GEN... loop, given that output forms are often the result of applying more than one phonological operation. In Harmonic Serialism, EVAL imposes the same constraint hierarchy at every step of the derivation. The perdurability of the constraint hierarchy in Harmonic Serialism contrasts with Stratal Optimality Theory, in which the three standardly recognized levels of phonological evaluation (stem, word and phrase) show a different ranking of the constraint set. Harmonic Serialism is also different from another derivational version of OT called Optimality Theory with Candidate Chains, in which whole derivations are evaluated in parallel. The architecture of Harmonic Serialism, when compared with that of both Stratal Optimality Theory and Optimality Theory with Candidate Chains, is just more simple. This is why it is of interest to explore the explanatory power of Harmonic Serialism where standard parallel OT is challenged. The most interesting research question behind the Harmonic Serialism enterprise is defining gradualness, that is, exploring what it means to introduce one phonological operation at a time. This dissertation pursues this goal by looking at opaque interactions between syllabification, prosodification at higher levels of constituency, and morphology. I argue in favor of an operation-based definition of gradualness by which all prosody-building operations, including syllabification, apply in a step-wise manner. In doing so, this dissertation presents a novel theory of serial syllabification in Harmonic Serialism that has consequences for the phonology-morphology interface, as well as for the appropriate formulation of faithfulness constraints on moraicity. I defend the idea that syllable formation operations cannot yield a binary syllable in which one of the segments in a pair of segments, but not the other segment, is contained in a prosodic constituent higher than the syllable at some intermediate level of representation, and there is no other higher prosodic category dominating both segments. This means that prosodic categories higher than the syllable create opaque domains for syllable formation operations. This situation permits the transparent application of phonological operations at intermediate stages of prosodification that will not coincide with the prosodification of the final output, thus giving rise to opacity. Chapter 1 introduces the basics of Harmonic Serialism and reviews the literature. Chapter 2 develops a theory of syllabification in Harmonic Serialism. The hypotheses presented in chapter 2 are then tested against different kinds of data. Chapter 3 gives an account of opaque /s/ aspiration in different dialects of Spanish in which word and phrasal resyllabification counterbleed /s/ aspiration. Chapter 4 accounts for directional syllabification and opaque vowel epenthesis placement in Mongolian, where the location of epenthetic vowels depends on the morphological make-up of the word. Chapters 5 and 6 explore opaque weight by position in Harmonic Serialism. Chapter 5 deals with gemination processes in Catalan, West Germanic, and dialects of Ancient Greek. Chapter 6 explains synchronic compensatory lengthening in Komi and opaque vowel lengthening in Friulian and Alsatian French. Finally, chapter 7 concludes this dissertation and points towards potential future lines of research.

Aquesta tesi doctoral s'insereix en una línia de recerca que recull la descripció de l’oralitat prefabricada dels textos audiovisuals traduïts. En aquest cas concret, es descriu l’oralitat de les sèries d'animació i d’«anime» traduïdes al català a les Illes Balears per a la cadena de televisió pública IB3. La descripció dels trets del discurs oral dels textos audiovisuals traduïts esdevé una radiografia del llenguatge de la producció audiovisual aliena, que l’audiència rep traduïda mitjançant la modalitat de doblatge. L’objectiu general d’aquest treball és la descripció dels trets que caracteritzen l’oralitat de les traduccions per al doblatge. Els seus objectius específics compten amb la pertinent revisió teòrica –basada tant en els estudis sobre llengua oral en català i castellà, com en els estudis sobre oralitat prefabricada, naturalitat i «dubbese» en el camp dels Estudis de Traducció–; l’elaboració d’un corpus audiovisual de traduccions representatiu –amb la confecció rigorosa d’un catàleg i d’un corpus 1, previs a la selecció final del corpus estudiat–; la definició d’una metodologia d’anàlisi de corpus descriptiva, que analitza el text traduït en primera instància i busca els segments substituïts al text original; la mateixa anàlisi del corpus en els quatre nivells de la llengua –fonètic i prosòdic, morfològic, sintàctic i lexicosemàntic–, i una comparació final amb un corpus de llengua oral real per a poder descriure les regularitats de traducció –anomenades «normes» en la nomenclatura de la literatura utilitzada– observades als textos audiovisuals traduïts al català. La triangulació de les dades obtingudes amb aquelles recollides a la bibliografia pels diferents autors, i amb les del corpus de llengua oral real amb què s’han contrastat, dóna validesa als resultats de la tesi, i permeten concloure que les sèries doblades al català presenten un model de llengua específic diferenciat de la llengua oral i de la llengua escrita, però format per trets d’ambdós modes del discurs. Aquest model de llengua es caracteritza per la seua naturalesa elaborada i planificada, i per l’abundància de marques orals que tenen per objectiu transmetre un efecte d’espontaneïtat. Per tant, es tracta d’un discurs dotat d’una oralitat prefabricada, ja que s’acosta a la llengua col·loquial, però presenta una major cohesió i normativitat que aquesta.

Aquesta tesi s'emmarca dins del camp de la lingüística matemàtica, concretament en la branca de la gramàtica lògica de tipus, disciplina íntimament relacionada amb la teoria de la demostració. En aquest treball es proposa un càlcul o lògica substructural, anomenat càlcul discontinu de lambek, que intenta tractar amb èxit el problema de la discontinuïtat, que és un fenomen molt estès en totes les llengües naturals. Al llarg del llibre s'analitzen i es demostren diverses propietats del càlcul discontinu de Lambek, la qual cosa dóna fe de la seva bondat matemàtica. Finalment, mitjançant aquest càlcul estudiem en detall una sèrie de fenòmens lingüístics de naturalesa discontínua. / This is a thesis in Mathematical Linguistics, namely in Proof Theory. Its main contribution is the conception of the Discontinuous Lambek calculus (D henceforth), an intuitionistic substructural logic. This calculus (or logic) tries to face the problem of discontinuity, which is pervasive in natural languages. In this work, several mathematical results on proof-theoretical aspects, soundness/completeness theorems and generative power are formulated and proved. This represents, we think, a remarkable achievement. Finally, the logic machinery developped through the book allows a study in depth of several discontinuous linguistic phenomena.

Esta Tesis pretende ser una reflexión en torno a los discursos de la industria cultural y sus eventuales respuestas por cuanto éstos se constituyen en discursos dominantes que ocultan su artificio. EI estudio de la industria cultural implica una inmersión en eI terreno de la política, puesto que las prácticas ejercidas por la industria afectan a las relaciones entre administradores y administrados. Este estudio lleva consigo, por otra parte, una consideración sobre eI fenómeno de la globalización para así entender eI hecho de que las prácticas discursivas y las acciones políticas llevan contando, en los últimos años, con una rápida exportación. Este trabajo se centra en los Estados Unidos, percibiéndose que las características discursivas que se describen son, en gran parte, reconocibles en nuestro país. Además, eI objeto de estudio se circunscribe a los años 80, en eI momento de la consolidación del discurso de la denominada "revolución conservadora" del reaganismo. La respuesta ofrecida desde eI discurso de la música rock es estudiada en esta Tesis desde la obra de Frank Zappa. EI análisis de este marco de estudio resulta significativo porque en él quedan sistematizadas las réplicas de oposición a la práctica y discurso conservadores en la Norteamérica de Reagan. En primer lugar, se realiza un análisis de los fundamentos ideológicos de la obra de Zappa en oposición a los del reaganismo. En este sentido, Zappa entiende que eI origen del rock se explica en su vertiente de movimiento revulsivo de inconformismo que reacciona frente a los modelos dominantes de la industria cultural. Así, considera que eI músico tiene que ser un comentarista de la sociedadA continuación, se pasa a una reflexión sobre los mecanismos de poder ejercitados por eI gobierno estadounidense, empezando por sus prácticas discursivas y llegando hasta las aplicaciones del ejercicio de la política de Reagan: desde los distintos escándalos de corrupción hasta la censura puesta en marcha en connivencia con la industria cultural. A lo largo del estudio van surgiendo diversas conclusiones que se articulan en torno al máximo interés de la obra de Zappa: su preocupación por la educación de la juventud. Este trabajo, en resumen, pretende constatar la validez del rock como respuesta a la homogeneización ideológica del poder y puede suponer un punto de partida para eI estudio de los discursos que genera la industria cultural. / The aim of the thesis is to explore the culture industry's discourse and the ways it turns into a dominant discourse while concealing its artifice. The study of this industry is closely related to politics, as industrial practices involve complex interaction between administrators and administered. Furthermore, the study entails a reflection on globalisation with a view to unearthing the rapid spread of political actions and discourse practices seen recently displayed.Despite the fact that the analysis focuses on the United States, most of the discourse practices referred to could be easily applied to Spain. Besides, the object of this study is framed in the eighties, during the so-called conservative revolution inaugurated by Reagan. My analysis focuses on the cultural response to this political movement through Frank Zappa's work, as it provides a comprehensive mirror of the cultural responses to Reagan's conservative discourse and political actions. The first part of the study centres on a contrastive analysis between Zappa's and Reagan's ideological postulates. According to Zappa, rock music constitutes a non-conformist stimulus pitched against the culture industry's dominating paradigms. In this sense, the musician is a commentator on society.The second part analyses the different power mechanisms implemented by the American government, from its discourse practices to its political actions, with particular reference to corruption, scandals and the censorship within the culture industry.The conclusions drawn throughout the whole analysis revolve around Zappa's main objective, which was to educate young people by means of rock music. Therefore, the study intends to define rock music as a response to the establishment's ideological homogenisation and may be regarded as a starting point for the analysis of the discourses generated by the culture industry.

Esta tesis doctoral presenta un análisis del tiempo verbal futuro en francés, en el marco pragmático-inferencial de la teoría de la relevancia de Sperber y Wilson y en la óptica procedimental desarrollada en los últimos años. Este tipo de análisis es planteado como alternativa a otras tentativas de estudio apoyadas fuertemente en una dimensión ontológica o en una perspectiva conceptual, por ejemplo. Las dificultades observadas, tras una revisión crítica de otros trabajos, son abordadas en el marco mencionado, cuyo rendimiento se demuestra más satisfactorio. Los ejes de la investigación presentada son los siguientes: i) defensa de una posición no modal en cuanto a los enunciados en futuro en uso no interpretativo; ii) aplicación de un modelo procedimental del significado al análisis del futuro; iii) argumentación de una articulación entre temporalidad y modalidad en la lengua y, en particular, en el caso del futuro

La tesis doctoral que nos planteamos realizar se enmarca dentro de la investigación que el grupo GIAPEL (Grupo de Investigación y Aplicaciones Pedagógicas en Lenguas) ha venido realizando desde su creación en 1991. El trabajo del GIAPEL está orientado al diseño de tareas de aprendizaje de las lenguas alemanas, francesas e inglesas; centradas en el desarrollo de estrategias de comprensión lectora y de aprendizaje autónomo de la gramática de las lenguas. Esta tesis parte de resultados previos obtenidos a lo largo de los diferentes proyectos llevados a cabo por el grupo. Deriva directamente de la investigación realizada en el proyecto I+D CIBERTAAAL (Cibergéneros y Tecnologías Aplicadas a la Autonomía de Aprendizaje de Lenguas. Estudio de las estrategias y de los modelos pragmático-cognitivos en la producción y en la recepción de los textos digitales) (HUM2005-05548/FILO/TIC2000-1182), en el que los principales pilares sobre los que se asentará nuestra investigación son: la autonomía de aprendizaje de lenguas, los estilos cognitivos y de aprendizaje, las Tecnologías de la Información y de la Comunicación, y los estudios de género en la era digital (cibergéneros). Nuestro principal objetivo es estudiar en profundidad la relación existente entre los estilos de aprendizaje de los estudiantes universitarios y los diferentes modos de navegación y lectura que realizan cuando se enfrentan a tareas que exigen el manejo y tratamiento de la información alojada en páginas web.

Aquesta tesi mostra la importància de l’Anglès com a Llengua Internacional i el seu ús com a forma de comunicació que suposa un corrent i una mescla multidireccional entre els parlants. Això ha portat els investigadors a utilitzar els termes “translingual” i “transcultural” per a referir-se a les competències requerides per tal que els parlants d’anglès com a llengua internacional puguin desenvolupar-se a nivell global, especialment quan l’anglès és utilitzat per individus no nadius. Un enfocament transcultural a l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera es va implementar a tres grups d’alumnes de secundària de Mallorca (Espanya) i Opole (Polònia) durant el curs 2010-2011. El projecte de blog “EIL in Poland and Spain” va ser dut a terme per als fins específics de l’estudi. Es va realitzar un anàlisi qualitatiu i quantitatiu de les dades per tal de respondre a la principal pregunta d’investigació: com una metodologia transcultural a l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera fomenta la competència transcultural? Els resultats van mostrar que aquest enfocament innovador a l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera representà una experiència positiva per als participants i que va ser especialment efectiva com a manera de desenvolupar una identitat transnacional i una competència transcultural. / Esta tesis subraya la importancia del Inglés como Lengua Internacional y su uso como una forma de comunicación que supone una corriente y una mezcla multidireccional entre hablantes. Esto ha llevado a los investigadores a usar los términos “translingual” y “transcultural” para referirse a las competencias requeridas para que los hablantes de inglés como lengua internacional puedan desenvolverse a nivel global, especialmente cuando el inglés es usado por individuos no nativos. Un enfoque transcultural a la enseñanza del inglés como lengua extranjera se implementó en tres grupos de alumnos de secundaria de Mallorca (España) y Opole (Polonia) durante el curso 2010-2011. El proyecto de blog “EIL in Poland and Spain” fue llevado a cabo para los fines específicos del estudio. Se realizó un análisis cualitativo y cuantitativo de los datos para responder a la principal pregunta de investigación: ¿Cómo una metodología transcultural a la enseñanza del inglés como lengua extranjera fomenta la competencia transcultural? Los resultados mostraron que este enfoque innovador a la enseñanza del inglés como lengua extranjera representó una experiencia positiva para los participantes y que fue especialmente efectiva como una manera de desarrollar una identidad transnacional y una competencia transcultural. / This thesis highlights the prominence of English as an International Language (EIL) and stresses its use as a form of communication that implies a multi-directionality of flow and mixing between speakers. This has led scholars to use the terms “translingual” and “transcultural” to refer to the competences required by EIL speakers to function at a global level, especially when English is employed by non-natives. A transcultural approach to the teaching of English as a foreign language to three groups of secondary school students in Mallorca, Spain and Opole, Poland was implemented during the school year 2010-2011. The “EIL in Poland and Spain” blog project was set up specifically for the research. A quantitative and qualitative data analysis was performed in order to answer the principal research question: How, if at all, does a transcultural approach to ELT foster transcultural competence? The results showed that this innovative approach to ELT was a positive experience for the participants and was especially effective as a means of developing a transnational identity and transcultural competence.

La desfraseologització és un dels procediments freqüents de la llengua de la premsa i de la publicitat, però també un important recurs estilístic de la poesia moderna. Definim la desfraseologització com un procediment lingüístic que consisteix en modificar el significat i, sovint, el significant d’un frasema i que té com a resultat el desbloqueig de les seves restriccions semàntiques i sintàctiques. La desfraseologització es considera com a tal sempre i quan l’enunciat final (enunciat meta) suggereixi al receptor el frasema original (frasema font). La funció metalingüística, els mecanismes de transformació, les metamorfosis semànticas i els efectes estilístics de la desfraseologització tenen, al nostre parer, interès científic per als lingüistes. Prenem com a objecte de la recerca els enunciats desfraseologitzats en els textos poètics contemporanis en sis idiomes (francès, espanyol, català; rus, belarús i polonès) en una perspectiva multilingüe contrastiva. Els nostres objectius són: 1) analitzar un gran corpus de poemes mitjançant les eines conceptuals desenvolupades principalment dins de la Teoria Sentit-Text; 2) identificar i sistematitzar els exemples de desfraseologització en cada un dels sis idiomes; 3) proporcionar elements lingüístics formals per definir els efectes estilístics de desfraseologització en la poesia moderna. Proposem tres tipologies principals de desfraseologització que es complementen (segons el mecanisme de transformació d’un frasema inicial; segons la seva classse i subclasse semàntico-sintàctica; segons la seva categoria gramatical o la seva funció sintàctica en la frase), la qual cosa ens ajuda a aconseguir una organització i una descripció més adequada dels exemples identificats en els corpora. Estructuralment, dividim la nostra recerca en dues parts: la part teòrico-metodològica i la part pràctica, dedicada a l’anàlisi dels exemples. D’aquesta manera, comencem la tesi per un estat de la qüestió en què resumim enfocaments existents per a l’estudi de la desfraseologització; a continuació, introduïm els conceptes teòrics de base sobre els diferents tipus de fixació fraseològica. La part pràctica del treball conté una descripció detallada de les col·locacions, les locucions i les unitats fràstiques desfraseologitzades. La part de les conclusions generals inclou els resultats de la investigació i els comentaris sobre possibles perspectives científiques d’aquest estudi. Els corpora, que proporcionen el material per a la nostra recerca, ocupa la secció dels apèndixs. / Un des recours courants du langage de la presse et de la publicité, le défigement, apparaît aussi comme une ressource stylistique importante de la poésie moderne. Nous définissons le défigement comme un recours linguistique qui consiste en la modification du signifié et, souvent, du signifiant d’un phrasème ayant pour résultat le déblocage de sa contrainte sémantique et syntaxique. Le défigement a lieu à condition que l’énoncé final (cible) suggère au récepteur le phrasème initial (source). La fonction métalinguistique, les mécanismes de transformation, les métamorphoses sémantiques et les effets stylistiques du défigement présentent, à notre avis, un intérêt scientifique pour les linguistes. Nous prenons comme objet de recherche les énoncés défigés dans des textes poétiques contemporains et ce en six langues (français, espagnol catalan ; russe, bélarusse, polonais) dans une perspective contrastive plurilingue. Nos objectifs visent à : 1) analyser un vaste corpus de textes poétiques au moyen des outils conceptuels développés, principalement, dans le cadre de la Théorie Sens-Texte ; 2) identifier et systématiser les exemples de défigement dans chacune des six langues mentionnées ; 3) fournir des éléments linguistiques formalisés pour définir les effets stylistiques du défigement dans la poésie moderne. Nous avançons trois principales typologies de défigement qui se complètent (selon le mécanisme de transformation d’un phrasème initial ; selon sa classe et sa sous-classe sémantico-syntaxique ; selon sa catégorie grammaticale ou sa fonction syntaxique dans la phrase), ce qui nous permet d’aboutir à une organisation et une description plus adéquate des exemples repérés dans les corpora. Structurellement, nous divisons notre recherche en deux grandes parties : la partie théorico-méthodologique et la partie pratique, consacrée à l’analyse des exemples. Ainsi, nous commençons la thèse par un état de la question où nous résumons des approches existantes sur l’étude du défigement ; nous introduisons ensuite les concepts théoriques de base concernant surtout les différents types de figement. La partie pratique du travail contient une description détaillée des collocations, des locutions et des unités phrastiques défigées. La partie des conclusions générales inclut les résultats de la recherche et les observations sur d’éventuelles perspectives scientifiques de la présente étude. Les corpora, qui fournissent le matériel constituant la base de notre recherche, occupent la section des annexes. / As a regular device of the language of press and advertising, the defrosting is also an important stylistic resource of modern poetry. We define the defrosting, or unfrozeness, as a linguistic device that consists in modifying the signifier and often the signified of a phraseme and which results in the unblocking of its semantic and syntactic restriction. The defrosting is considered as such only when the final statement (the target statement) suggests to the reader or listener the original phraseme (the source phraseme). In our opinion, the metalinguistic function, the transformation mechanisms, the semantic metamorphosis and the stylistic effects of the defrosting are of scientific interest to the linguists. We take as object of research the unfrozen statements in modern poetic texts in six languages (French, Spanish, Catalan; Russian, Belarusian, Polish) in a multilingual contrastive perspective. Our purposes are: 1) to analyze a large corpus of poems by means of conceptual tools developed mainly within the framework of the Meaning-Text Theory; 2) to identify and systematize the examples of defrosting in each of the six languages; 3) to provide formal linguistic elements to define the stylistic effects of defrosting in modern poetry. We propose three main typologies of defrosting that complete each other (a typology according to a transformation mechanism of a initial phraseme; a typology according to its semantic and syntactic class and subclass; a typology according to its grammatical category or syntactic function in the sentence), which helps us to achieve a better organization and a more adequate description of the examples identified in corpora. Structurally, we divide our research into two parts: the theoretical and methodological part and the practical part that is dedicated to the analysis of the examples. Thus, we begin the thesis with the state-of-art, a brief review of the different approaches to the study of defrosting; we introduce then the basic theoretical concepts concerning especially the different types of phraseological fixation, or frozening. The practical part of the work contains a detailed description of the unfrozen collocations, idioms and phrasal units. The part of the general conclusions includes the results of our research and the comments about possible scientific perspectives of this study. Our corpora, that provide the material forming the basis of our research, occupy the section of the appendices.