El treball de tesis doctoral Treball en parella i construcció de coneixement matemàtic a l’aula de matemàtiques de sisè de primària constitueix una aportació a la investigació en Educació Matemàtica emmarcada en les teories socio-cognitives sobre la construcció de coneixement matemàtic. Per a l’anàlisi de processos de construcció compartida de coneixement matemàtic a l’aula de primària, considerem usos de la fracció, estructures dels arguments i tipus d’interacció en discussions en parella. La pregunta de recerca és: Com influeix la resolució en parella de problemes contextualitzats en la construcció del concepte de fracció en una aula de primària? Per respondre a aquesta qüestió, plantegem tres objectius consecutius de caracterització de: 1) les produccions escrites individuals inicials dels alumnes en la resolució de problemes; 2) la posterior interacció oral i escrita en parella; i 3) les produccions escrites individuals de revisió. Dissenyem una situació d'investigació en una classe de primària d'un centre de la província de Barcelona amb alumnat de 11 i 12 anys. El marc teòric s'organitza mitjançant tres eixos. En primer lloc, l'eix conceptual tracta el concepte de fracció des de la perspectiva dels seus usos. En segon lloc, l'eix estructural tracta l'argumentació a la classe de matemàtiques com un component essencial de la comunicació i com a eina del procés d'organització del raonament. Finalment, l'eix interaccional tracta els processos d'interacció que tenen lloc en situacions escolars d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques. D'acord amb la pregunta, els objectius i els eixos teòrics, proposem el disseny i els mètodes d'anàlisi. Elaborem una seqüència de tasques aritmètiques de repartiment sense incloure els significats de mesura i operador de la fracció, pensada per ser gestionades en un ambient de resolució de problemes en parella. En la implementació considerem una dinàmica basada en treball individual seguit de discussió en parella i la seva posterior reconstrucció de nou individual. Les dades són escrites i orals, relatives als moments de resolució individual i en parella. Creem quatre instruments per a l'estudi combinat dels diferents eixos. Per a cada eix, definim codis que permeten reduir la informació oral i escrita més rellevant. Els instruments d'anàlisi constitueixen una aportació original de la investigació. L'aplicació dels instruments porta a caracteritzar les produccions escrites inicials i de revisió dels alumnes, així com les produccions orals en parella, atenent a la coordinació dels eixos conceptual, estructural i interaccional. De l'estudi es desprèn que la interacció alumne-alumne afavoreix la construcció del concepte de fracció durant la resolució de problemes aritmètics de repartiment. La implementació de la seqüència de problemes ha generat progressos en el coneixement matemàtic. Establim una connexió entre l'argumentació matemàtica i els processos d'interacció. També vam detectar situacions sense millora o retrocés en la construcció compartida de coneixement ni en l'elaboració d'argumentació col·lectiva. Hi ha avenços en la construcció de coneixement matemàtic quan els alumnes resolen situacions que impliquen la identificació de la fracció com a part-tot en context continu, la identificació de la fracció com a part-tot en context discret i la identificació de la fracció com a quocient. No hi ha avenços en la construcció de coneixement matemàtic quan els alumnes resolen situacions que impliquen la identificació de la fracció com a part-tot en context discret, com a quocient quan no es reparteixen totes les unitats disponibles i en la identificació de la fracció com a raó. En aquests significats de la fracció, les reconstruccions no milloren i fins i tot apareixen canvis en respostes que reflecteixen retrocessos matemàtics i argumentatius. Quant a l'activitat argumentativa, els alumnes avancen en la reconstrucció dels seus arguments quan desestimen desajustos per donar garanties o suports, o quan amplien explicacions o justificacions elaborades, millorant l'ús del llenguatge i connexions. Aquestes millores poden ser degudes a la influència del context en la resolució, al domini del significat de la fracció, o bé al paper de l'alumne en la resolució en parella i en l'elaboració de respostes. Finalment, concloem sobre la rellevància de les interaccions atenent al paper dels alumnes en elles. De vegades, es donen interaccions satisfactòries en termes d'argumentació col·lectiva i de construcció de coneixement matemàtic, on un dels alumnes s'imposa sense discussió els seus arguments. Així, l'elaboració d'aclariments, imposicions, revisions i ampliacions emergeixen d'aquestes actuacions, provocant o no, avenços matemàtics. Hem detectat abundants interaccions en parella orientades al desenvolupament d'argumentació col·lectiva i consens de significats. Es donen intervencions i intercanvis que mostren que, en el procés de resolució en parella, predominen acords, ampliacions i síntesi. Observem a més que alumnes involucrats en una discussió produeixen desacords que permeten avançar, de manera conjunta, en continguts matemàtics o en argumentacions. / The doctoral work Pair work and construction of mathematical knowledge in the grade 6 mathematics classroom constitutes a progress in mathematics education research under the tradition of socio-cognitive approaches about the construction of mathematical knowledge. For the analysis of processes of shared construction of mathematical knowledge in a primary school classroom, we consider the uses of fractions, the structures of arguments and the discussions in pairs. The research question is: How does the resolution in pairs of contextualized problems influence on the construction of the fraction concept in a primary school class? To answer this question we take three consecutive goals aimed at characterizing: 1) the initial individual written productions of the students’ solutions to the problems; 2) the follow-up oral and written interactions among students; and 3) the revised individual written productions. We desing a scientific situation with 11-and-12-year-old students in a class of Barcelona province. The theoretical framework is organized around three axes. First, the conceptual axis deals with is the concept of fraction from the perspective of its uses. Second, the structural axis deals with argumentation in the mathematics classroom as an essential component of communication and as a tool of the process of organizing reasoning. Finally, the interactional axis deals with the interaction processes that take place in school settings of teaching and learning mathematics. According to the question, the goals and theoretical axes, we propose the experimental design and methods of analysis. We create a sequence of arithmetic problems on distribution excluding the meanings of measurement and operator for fraction, planned to be orquestrated in a problem-solving environment with pair work. For the implementation, we consider a lesson dynamics with individual work followed by pair discussion and subsequent individual reconstructions. Our data set is written and oral, in relation to the moments for individual and pair resolution. We create four analytical tools for the combined study of the different axes. For each axis, we define codes that lead to reduce oral and written relevant data. The analytical tools are themselves an original contribution of the research. Through the application of the tools we characterize the initial and revised individual written productions of the students and their oral productions in pairs. The coordination of the conceptual, structural and interactional axes is key to this stage of the study. It can be inferred from the analysis that student-student interaction facilitates the construction of the concept of fraction during the resolution of arithmetic problems of distribution. The implementation of the sequence of problems has been proved to generate progress in the students’ mathematical knowledge. We establish a connection between the mathematical argumentation and the interaction processes. Also, we detect situations without either improvement or regression in the shared construction of knowledge and the development of collective argumentation. There are progresses in the construction of mathematical knowledge when the students solve situations involving identification of the fraction as part-whole in a continuous context, the identification of the fraction as part-whole in a discrete context, and the identification of the fraction as quotient. Nevertheless, there is no progress detected in the construction of mathematical knowledge when the students solve situations involving the identification of the fraction as part-whole in a discrete context, as quotient when all available units are not distributed, and as ratio. Under these meanings of the fraction, the reconstructions do not improve and may reflect changes in responses that point to mathematical and argumentative misunderstandings. As for the argumentative activity, students progress in the reconstruction of their arguments when rejecting mismatches to provide guarantees or endorsements, or when extending explanations or justifications, while improving the use of language and connections. These improvements may be due to the influence of the context in the resolution, the domain of the meaning of the fraction, or the role of the student in pair work during the resolution and the elaboration of responses. Finally, we conclude on the relevance of interactions by paying attention to the roles of the students. Sometimes satisfying interactions are reached in terms of collective reasoning and mathematical knowledge construction, where one of the students imposes without discussion her/his arguments. Thus, the development of clarification, enforcement, revision and expansion emerge from these actions, causing or not, mathematical advances. We have detected many pair work interactions oriented toward collective argumentation and meaning consensus. Various interventions and exchanges show that in pair work resolutions agreements, extensions and synthesis are dominant. We further note that students involved in a discussion, tend to produce disagreements that have the effect to facilitate joint progress in mathematical contents or in argumentations.

Este trabajo de tesis doctoral “Aspectos epistemológicos de la argumentación en el aula de matemáticas” se inscribe en el área de estudio de la argumentación en clase de matemáticas. En él se aborda la cuestión de investigación: ¿Cómo se construye la validez de la producción matemática cuando se resuelven problemas en aulas de matemáticas? Para acercarse a esta cuestión se plantean tres objetivos: Primer objetivo: Caracterizar procesos de construcción de la validez de la producción matemática en el trabajo en grupo de alumnos. Segundo objetivo: Caracterizar procesos de construcción de la validez de la producción matemática en la interacción de grupos de alumnos con el profesor del aula. Tercer objetivo: Caracterizar la gestión de procesos de construcción de la validez de la producción matemática a cargo de dos profesores en el aula de matemáticas. Se entiende el conocimiento matemático como producto cultural e histórico, cuya justificación implica la acción humana, por lo que no puede ser reducido a condiciones objetivas. La argumentación se presenta como unidad epistemológica del conocimiento matemático y se enmarca dentro del comportamiento racional de las personas. Describimos la argumentación como una práctica dirigida a justificar, reflexionar y persuadir, que acontece en situaciones de interacción y depende del contexto. Pueden estar implicadas una o varias personas, que se involucran ofreciendo razones para justificar o criticar sus posiciones o las de otros con la intención de modificar el valor epistémico de tales posiciones. Se sostiene que la epistemología de las matemáticas del aula es investigable a partir del análisis de la interacción entre los participantes del proceso de enseñanza y aprendizaje y, en particular, a partir de las prácticas argumentativas en clase. Los métodos de investigación en este estudio se inscriben dentro del paradigma investigativo de la teoría fundamentada. El análisis de datos se estructura alrededor del método de comparación constante y se organiza alrededor de la comparación de episodios similares. Para ello se realizan ciclos iterativos de codificación de datos hasta alcanzar el punto de saturación teórica. A partir de este análisis se generan categorías descriptivas y explicativas que dan cuenta de los datos analizados y, mediante un proceso de síntesis, de los objetivos de la investigación. Los resultados se presentan en forma de temas narrativos que dan cuenta de manera articulada de los aspectos más relevantes aparecidos en el análisis. Los datos de aula se obtuvieron a partir de la resolución de un problema de modelado matemático, ideado para introducir nociones básicas de teoría de la probabilidad, en dos aulas del cuarto curso de secundaria con dos profesores. Además se sostuvieron dos entrevistas semi-estructurada basadas en el visionado de videoclips del trabajo realizado en aula. Los datos de aula y los de entrevista constituyen el cuerpo de datos. Se pone en evidencia la compleja relación entre la epistemología de las matemáticas del aula y aspectos sociales del contrato didáctico. Se observan así raíces sociales de la construcción de la validez de la producción matemática en el aula y, en particular, la relevancia del papel del profesor y su gestión en estos procesos. Los resultados obtenidos indican que los alumnos no cuentan con conocimientos meta-matemáticos necesarios para producir y evaluar argumentos de acuerdo con principios disciplinares que se pretenden enseñar y que estas actividades no son centrales en el trabajo matemático del aula. Se concluye que es necesario propiciar la visibilización de aspectos epistemológicamente relevantes de la producción matemática de los alumnos en las interacciones con el profesor. Esto debe permitir la evaluación de la producción matemática por el profesor, así como la emergencia de conocimientos meta-matemáticos como objeto de aprendizaje y discusión en el aula. / This doctoral thesis “Epistemological aspects of argumentation in the mathematics classroom” is inscribed in the area of study of argumentation in the mathematics classroom. It tackles the research question: ¿How is the validity of mathematical production constructed while solving problems in mathematics classrooms? To approach this question three objectives are proposed: First objective: To characterize validity construction processes of mathematical production in students’ group work. Second objective: To characterize validity construction processes of mathematical production in the interaction between groups of students and the teacher. Third objective: To characterize the management of validity construction processes of mathematical production by two teachers in the mathematics classroom. Mathematical knowledge is understood as a cultural and historical product, whose justification implies human action, so it cannot be reduced to objective conditions. Argumentation is presented as an epistemic unit of mathematical knowledge and is framed within human rational behavior. We describe argumentation as a practice aimed at justifying, reflecting and persuading, that occurs in interaction situations and depends on the context. One or more participants may be involved, offering reasons to justify or criticize their own or others positions in order to modify, positively or negatively, the epistemic value of such positions. It is argued that mathematics classroom epistemology is researchable based on the analysis of interactions between participants in the teaching and learning process and, particularly, by considering argumentative practices in class. Research methods come from the grounded theory research paradigm. Data analysis is structured around the constant comparative method and interpretive-inductive analysis is organized around comparison of similar episodes. To that purpose, iterative codification cycles are performed until reaching theoretical saturation. Descriptive and explicative categories are generated on the basis of this analysis, which account for the data and, by a process of synthesis, for the research objectives. Results are presented as narrative themes that account in an articulated way for the most relevant aspects of the analysis. Classroom data were gathered from a mathematical modeling, problem solving task, devised to introduce basic notions of probability theory in two middle-school, fourth grade classrooms with two teachers. Two semi-structured, video based interviews were held with two groups of students. Classroom and interview data constitute the corpus of data of the study. The complex relationship between mathematics classroom epistemology and social aspects of the didactical contract is highlighted. The social roots of validity construction of mathematical production in the classroom and the teacher’s role relevance in the management of such processes are pointed out. Results indicate that students lack meta-mathematical knowledge necessary to produce and assess arguments according to disciplinary principles aimed at this level and that these activities are not central to classroom mathematical work. The necessity to propitiate that epistemologically relevant aspects of the mathematical production are made visible in the interactions with the teacher is concluded. This should allow the teacher to assess students’ mathematical production as well as the emergence of meta-mathematical knowledge as a learning object in the classroom.

L'Acord General de Comerç de Serveis (AGCS) introdueix complexitat en l'escenari de governança global de l'educació. Des de que aquest acord fou creat en el marc de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) a l'any 1995, una sèrie d'actors i lògiques no-convencionals en el món de l'educació es troben involucrades en activitats de regulació educativa. El sistema de regles de l'AGCS pressiona per una liberalització comercial progressiva de l'educació a escala planetària i posa en qüestió la fonamentació lògica tradicional de la internacionalització en el camp de l'educació (conduïda per principis de cooperació i intercanvi cultural). No obstant això, la liberalització educativa en el marc de l'AGCS és també un procés impugnat. Sindicats de personal docent, organitzacions no-governamentals pel desenvolupament, associacions d'universitats públiques i altres parts interessades del món de l'educació rebutgen i han organitzat campanyes polítiques contra l'AGCS en diferents països i en un ample ventall de nivells territorials, des del local fins el global. La meva primera línia d'hipòtesis estableix que les respostes locals tenen la capacitat de configurar la forma i el contingut del nou règim de comerç global promogut per l'Acord. Específicament, la recerca explora com els actors locals, les seves idees i estratègies són elements clau per comprendre el procés de liberalització comercial impulsat per l'AGCS a nivell global. La recerca també explora els efectes de la divisió escalar de la negociació en sí mateixa en els resultats de l'acord. Així, la segona hipòtesis de la recerca suggereix que la globalització no ha de ser entesa únicament com un procés top-down sinó que els successos globals i locals es relacionen de manera dialèctica. La meva anàlisi es basa en un treball de camp intensiu que contempla tres estudis de cas (realitzats a Argentina, Xile i Espanya) els quals són analitzats a través d'una estratègia comparada. En aquests països, he entrevistat a representants dels ministeris de comerç i educació, així com a representants de les entitats interessades del món de l'educació. El treball de camp realitzat també contempla entrevistes amb actors internacionals involucrats en el subsistema de la negociació de l'AGCS (personal de l'OMC, negociadors comercials que operen en la seu de l'OMC, personal d'altres organismes internacionals com la UNCTAD - Conferència de les Nacions Unides pel Comerç i el Desenvolupament - o la UNESCO - Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura - i representants d'organitzacions internacionals no-estatals com Education International). Les conclusions principals de la recerca són:- La divisió escalar de la negociació de l'educació en el context de l'AGCS adopta la forma següent: la decisió final sobre si liberalitzar o no liberalitzar l'educació es presa al nivell estatal, tot i que l'agenda i una part de les preferències és establerta a l'escala global. No obstant això, caldria remarcar que determinats països prenen la decisió sobre la liberalització de manera més autònoma, mentre d'altres són objecte de majors pressions i influències externes. En concret, els nous països membres de l'OMC i els països menys desenvolupats. - L'avanç de la liberalització de l'educació en el marc de l'AGCS és impugnat per diversos grups no estatals i entitats interessades del món de l'educació. Tot i el poder estructural del sistema de normes de l'OMC, els actors no estatals tenen la capacitat d'alterar els resultats de les negociacions de l'AGCS. - El debat sobre la relació entre l'AGCS i l'educació és ric en teories causals. No obstant, no existeix un consens científic sobre la problemàtica. Quan no es dóna aquest consens, els principis morals esdevenen mapes de carretera pels dissenyadors de polítics i esdevenen així políticament efectius. - Les idees no influeixen en els resultats de la política de manera autònoma, tot i que sí en funció de contextos ideològics i polítics determinats. Aquests contextos seleccionen les estratègies discursives i les idees que seran més influents. - Finalment, la meva recerca advoca per la necessitat de transcendir l'educacionsime, l'estatisme metodològic i el nacionalisme metodològic en els estudis d'educació comparada. / The General Agreement on Trade in Services (GATS) introduces complexity in the global governance of education scenario. Since this agreement was created in the framework of the World Trade Organization in the year 1995, new non-conventional actors and extra-educative rationales are involved in activities of education regulation. The system of rules of the GATS pushes for a progressive liberalization of education all over the world and challenges the traditional internationalisation rationale in the field of education (driven by the principles of cooperation and cultural exchange). Nevertheless, education liberalization under the GATS is also a contested process. Teachers unions, development NGOs, associations of public universities and other education stakeholders have opposed and campaigned against the GATS in different countries and at a range of levels from the local to the global. My first hypothesis line states that local contestation is able to shape the form of the new global trade regime that the Agreement promotes. Specifically, the research explores how domestic actors, its ideas and strategies are key elements to understand the constitution of the global liberalisation process entailed by the GATS. It also explores the effects of the scalar division of the negotiation itself in the outcomes of the agreement. Therefore, my second hypothesis suggests that globalization is not a top-down process and that global and domestic events are related in a dialectical way. My arguments are based on intensive fieldwork involving three country case studies (Argentina, Chile and Spain) that are analysed through a comparative strategy. In these countries, I have interviewed representatives of the ministries of trade and education, as well as the stakeholders of the education field. My fieldwork also contemplates interviews with international actors involved in the negotiation subsystem of the GATS (WTO staff, trade negotiators in the WTO's headquarters, staff members of other international organisations such as UNCTAD - United Nations Conference for Trade and Development - or UNESCO - United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization - and representatives of international non state actors such as Education International). The main conclusions of the research are:- The scalar division of the negotiation of education in the context of the GATS adopts the following form: the final decision on whether or not to liberalise education is taken at the state level, however the agenda and a part of the preferences are established at the global scale. Nevertheless, it should be said that some countries take the decision to liberalise education in the GATS more autonomously, while others are the object of greater external influences (new WTO members and less developed countries).- The advance of the liberalisation of education in the framework of the GATS is challenged by various non-state groups and stakeholders in the education community. Despite the structural power of the WTO's system of rules, the non-state groups have the capacity to alter the results of the GATS negotiations. - The debate about the relationship between the GATS and education is rich in causal theories, however no scientific consensus has yet been reached. When no clear consensus is provided on a theoretical level, the principled beliefs provide roadmaps for policymakers, and thus become politically effective. - Ideas do not influence the result of policy in an autonomous way, but rather depending on certain political and ideological contexts. These contexts select the discursive strategies and ideas that will be more influential. - Finally, my research advocates for the necessity of challenging educationism, methodological statism and methodological nationalism in the comparative education research.

Aquesta tesi doctoral ha estudiat els raonaments quotidians que els pares i mares de diferents classes socials fan servir a l'hora de valorar les escoles i triar-ne una per als seus fills. Es divideix en tres parts.La primera part presenta un model sociològic de les accions socials que facilita una definició de les aspiracions educatives familiars, i llavors procedeix a fonamentar un concepte sociològic de la consciència discursiva i dels raonaments quotidians.La segona part del text formula un seguit d'hipòtesis sobre la forma dels raonaments quotidians del professorat i de les mares. D'una banda, situa els raonaments quotidians dels equips docents entre les forces centrípetes i centrífugues de l'organització escolar. D'una altra, evoca els estudis sociològics sobre les pràctiques socials que són el vehicle de la transmissió cultural familiar, i proposa de complementar-los remarcant els raonaments quotidians que aquestes pràctiques duen associats. La tercera part del text és un informe on s'especifiquen els resultats del treball de camp programat. Així doncs, el text ressegueix les característiques dels casos d'estudi i presenta l'anàlisi. Assenyala els trets semàntics del discurs amb què el professorat i les mares enraonen de les aspiracions educatives projectades sobre els infants. Tot plegat mostra la fotografia de la simetria que detecten les entrevistes entre el discurs docent i el de les mares d'origen mitjà, i de l'asimetria que detecten quan les mares són d'origen obrer. / Esta tesis doctoral ha estudiado los razonamientos cotidianos que los pares y madres de diferentes clases sociales utilizan para valorar las escuelas y escoger una de ellas para sus hijos. Se divide en tres partes.La primera parte presenta, en primer lugar, un modelo sociológico de las acciones sociales que facilita una definición de las aspiraciones educativas familiares, y luego procede a fundamentar un concepto sociológico de la conciencia discursiva y de los razonamientos cotidianos.La segunda parte del texto formula una serie de hipótesis sobre la forma de los razonamientos cotidianos del profesorado y de las madres. De una parte, sitúa los razonamientos cotidianos de los equipos docentes entre las fuerzas centrípetas y centrífugas de la organización escolar. De otra, evoca los estudios sociológicos sobre las prácticas sociales que son el vehículo de la transmisión cultural familiar, y propone complementarla subrayando los razonamientos cotidianos que estas prácticas llevan asociados. La tercera parte del texto es un informe donde se especifican los resultados del trabajo de campo programado. Así pues, el texto recuerda las características de los casos de estudio y presenta el análisis. Señala los rasgos semánticos del discurso con que el profesorado y las madres reflexionan sobre las aspiraciones educativas proyectadas sobre sus hijos. El conjunto muestra la fotografía de la simetría que detectan las entrevistas entre el discurso docente y el de les mares de origen medio, y de la asimetría que detectan cuando las madres son de origen obrero. / This doctoral thesis has researched how parents with several social backgrounds draw on different patterns of everyday reasoning in order to appraise schools and choose one of them for their children. The document is divided into three parts.The first part portrays both a sociological model of social actions -that frames a definition of family educational aspirations , and a sociological concept of discursive consciousness and everyday reasoning. The second part states a set of hypotheses on the form of teachers' and parents' everyday reasoning. First, teachers' reasoning is situated within the centrifugal and centripetal forces of school organisation. And second, the sociological analysis of family cultural transmission through social practices is not only retrieved but also complemented by emphasizing the everyday reasoning that is associated to such practices.The third part reports on the outcomes of the scheduled fieldwork. Thus, the main features of the case studies are described and the analysis is presented in a systematic way. Both teachers' and parent's (mostly, mothers') discourses on educational aspirations are portrayed by looking at some key semantic differences and commonalities. The final conclusion captures a significant symmetry between teachers' and middle-class mothers' reasoning whilst teachers' and working-class mothers' reasoning appear to be quite asymmetric.

Aquesta investigació proposa la descripció i anàlisi del procés d'inclusió dut a terme en una escola amb l'objectiu de fer més efectiva la inclusió d'un nen amb diversitat funcional. L'informe de tesi que presentem és fruit de la investigació duta a terme durant quatre anys i mig en col·laboració amb aquesta escola. L'anàlisi de les situacions per a la inclusió en diferents contextos i països, l'estudi de les principals aportacions dels diferents autors realitzades sobre aquest tema, i els supòsits i hipòtesis que des de les escoles es generen en les experiències d'inclusió han permès també, en aquesta investigació identificar els punts crítics en els quals basar les accions i estratègies per promoure el procés de disseny i desenvolupament de les pràctiques inclusives per a aquest infant. A nivell metodològic en aquesta recerca s'ha realitzat una aproximació etnogràfica a la realitat amb la finalitat d'elaborar una història de vida. A més a més, amb la finalitat de transformar inclusivament la situació de l'infant i la millora de la seva qualitat de vida (partint de la seva veu) s'ha dut a terme també, de forma paral·lela, un procés d'investigació-acció. A nivell de resultats aquest informe de tesi recull la història de vida de l'infant, un conjunt de consideracions que es desprenen de l'anàlisi d'aquest procés d'inclusió i les conclusions extretes d'aquest anàlisi. / Questa ricerca descrive in forma narrativa l'analisi del processo d'inclusione realizzato in una scuola con l'obiettivo di rendere maggiormente efficace l'inclusione di un bambino che presenta una diversità funzionale. Il report della tesi che viene qui presentato è frutto dell'investigazione realizzata durante 4 anni e mezzo in collaborazione con la scuola. L'analisi delle situazioni favorenti l'inclusione in diversi contesti e paesi, lo studio dei principali contributi di vari autori realizzati in questo ambito di ricerca, e le ipotesi che vengono generate dalle scuole grazie alle esperienze inclusive, hanno permesso l'identificazione dei punti critici sul quale basare le azioni e le strategie al fine di promuovere il processo di progettazione e lo sviluppo delle prassi inclusive per il bambino oggetto di studio in questa ricerca. A livello metodologico, in questa ricerca si è proceduto con un approssimazione etnografico alla realtà con la finalità di elaborare una storia di vita. Inoltre, a scopo di trasformare in modo incluso la situazione del bambino e il miglioramento della sua qualità di vita (partendo dalla sua voce) si è realizzato, parallelamente, un processo di ricerca-azione. A livello di risultati questo report di tesi raccoglie la storia di vita del bambino, un insieme di considerazioni dedotte dall'analisi di questo processo d'inclusione e le conclusioni estratte da tale analisi. / This research proposes the description and analysis of the process of inclusion carried out in a school with the objective of making the inclusion of a child with learning difficulties more effective. The thesis report that we present here is fruit of the investigation carried out over the course of four and a half years in collaboration with this school. The analysis of the situations of inclusion for different contexts and countries, the study of the principal work from the various authors on this subject, and the assumptions and hypotheses generated from the schools from the inclusion experiences have also allowed, in this research, to identify the critical points in which base the actions and strategies to promote the design and development process of the inclusion practices for this child. From a methodological level, in this research there has been an ethnographical approach carried out with the aim of creating a life story. Moreover, with the aim of transforming the situation of the child and improving their quality of life (based on their voice), we have also carried out, in parallel, a process of action research. In terms of results, this thesis report contains the life story of a child, a set of considerations that emerge from the analysis of the process of inclusion and the conclusions drawn from this analysis.

La intención primaria de esta tesis es dar a conocer y cuestionar las reformas educativas que posibilitan el racismo y la discriminación en el sistema educativo mexicano, es un acercamiento teórico epistemológico, con hallazgos importantes partir del trabajo de campo. Esta investigación visibiliza las diferencias culturales que el sistema educativo mexicano promueve. éstas radican en que el sistema mismo es una construcción social, histórica y de ahí contingente y precaria; cuyo momento actual está mostrando de manera estruendosa estos rasgos; en particular, cuando se enfrenta al ámbito de la diversidad cultural, étnica y lingüística. Interesa entonces, analizar al sistema educativo a través del nivel de educación básica en sus reformas educativas, en un contexto de reciente reconocimiento de la diversidad, debido a la fuerte emergencia del movimiento indígena en el país. Este trabajo intenta, en suma, dilucidar algunos de los distintos aspectos que conforman la discriminación educativa en México y con ello situar, a quien esto elabora, en un análisis teórico de la realidad que ha experimentado. / The primary intention of this thesis is to raise awereness of and question the educational reforms tha allow for racism and discrimination in the Mexican educational system. It uses an epistemological theoretical approach, with salient findings from field work. This research show the cultural differences promoted by the Mexican educational system. The roots of these differences are that the system itself is a social, historical and hence contingent and precarious construction, which at present is so loudly showing these trait, especially when it manifests its opposition to cultural, ethnic and linguistic diversity. It is interesting therefore to analyze the educational system via the primary educational level in their educational reforms, inte context of a recent recognition of diversity due to the strong emergence of the indigenous movement in Mexico. This paper attempts, in short, to explain some of the aspects that lead to educational discrimination en Mexico and to sitúate its ahutor within a theoretical analysis of the reality tha was personally esperienced.

El presente estudio se sitúa en el campo científico de la didáctica de la literatura, interesándose especialmente por la figura del mediador escolar de lectura literaria. En ese marco, el principal objetivo ha sido indagar en las posibles relaciones existentes entre las trayectorias personales de lectura del docente, sus creencias acerca de la literatura y la educación literaria, y las prácticas didácticas que el sujeto moviliza en este ámbito. El diálogo entre estos componentes sitúa el presente trabajo en un cruce de caminos en el cual, además de la didáctica de la literatura, han sido convocados saberes provenientes de campos como la sociología de la lectura, la línea de investigación sobre el pensamiento del profesor y, tangencialmente, de ámbitos como la psicología educativa, la sociología de la educación o la bibliotecología. El diseño de investigación tiene una orientación de tipo cualitativa, y se concreta en un “estudio colectivo de casos” realizado con dos grupos de informantes: estudiantes de Magisterio y maestras en ejercicio. Los instrumentos de construcción de datos utilizados han sido el relato de vida, la entrevista, la observación de aula y, en forma complementaria, las notas de campo. Por una parte, los resultados refuerzan aspectos como la relación que puede establecerse entre perfil lector personal y creencias sobre educación literaria, o la importancia que tienen las creencias del profesor en sus prácticas didácticas. Por otra, matizan el carácter absoluto que en ocasiones se le atribuye a dichas relaciones, mostrando que las actuaciones docentes sobre la literatura están igualmente influidas por factores del contexto institucional y educativo. / This research study, situated in the field of teaching of literature, pays attention to the figure of the literary reading mediator in school settings. Within this frame, its main objective has been to enquire possible relations between personal reading trajectories of teachers, their beliefs about literature and literary education, and their actual practices. The dialogue between these components places this study in an intersection where, beside the teaching of literature, knowledge from other fields has also been called. Fields such as the sociology of reading, the line of inquiry about teacher cognition, and, tangentially, educational psychology, educational sociology and librarianship. This multiple case study, designed with a qualitative approach, includes two groups of participants: elementary school pre-service teachers, and in-service teachers. The methods used for constructing data were life narratives, interviews, classroom observation, and, in a supplementary way, field notes. On one side, the findings of the study reinforce aspects as the relationship that can be established between one’s personal reading profile and beliefs about literary education. On the other, they ease the absolute nature that sometimes is given to these relationships, showing that teacher practices are equally influenced by factors from the institutional and educational context.

En esta tesis se aborda el tema del pensamiento del profesorado acerca de la resolución de problemas entendida como estrategia didáctica. Se parte del supuesto de que el conocimiento del dominio teórico se transforma al trasladarse a la realidad, perdiendo o ganando propiedades, y que este nuevo conocimiento, llamado saber común, es el que condiciona el comportamiento de los individuos. El resultado de esta transformación es el objeto de estudio de esta investigación. Retomando la teoría de las Representaciones Sociales de Moscovici (1979) y la teoría Socioepistemológica de la Matemática Educativa de Cantoral (2013), se acepta que el saber común es una forma de conocimiento que está presente cuando el individuo se relaciona con un objeto o idea representando una manera de interpretar o pensar la realidad cotidiana. Para hacer explícito este conocimiento se realizaron doce entrevistas en profundidad con profesores de matemáticas en una universidad mexicana, en la que se intenta implementar el enfoque de aprendizaje basado en problemas. Mediante el análisis de las narrativas de estos profesores se informa cuáles son los elementos del conocimiento teórico acerca de la enseñanza basada en la resolución de problemas que sufren una transformación. Estos elementos del conocimiento teórico susceptibles de ser transformados en saber común incluyen aspectos asociados a la naturaleza de la matemática que se enseña, su vinculación con la realidad, las ideas y acciones a desarrollar en el aula, las características de uso tanto de problemas como de ejercicios, así como el proceso de resolución de problemas y los elementos emergentes en su desarrollo. Entre otras cosas interesantes, se encontró que el término problema está fuertemente asociado a situaciones contextualizadas y próximas al entorno del estudiante, sin considerar que primeramente el problema debe generar un reto o desafío en el resolutor originado por un deseo por resolver y por la ausencia de herramientas que le lleven hacia la respuesta. Además, se encontró que el saber común acerca del proceso de resolución de problemas no incluye aspectos no cognitivos en su desarrollo, como las creencias, emociones y afectos, aspectos que se consideran fundamentales a nivel teórico. Se concluye que el conocimiento teórico en general pierde propiedades al transformarse en saber común y que ello probablemente se deba a que la enseñanza de la matemática está fuertemente vinculada a la manera en la cual estos profesores la aprendieron, por lo que el saber común que condiciona sus prácticas probablemente ha sido constituido durante su formación académica y reforzado con la práctica. / The subject of this thesis is teachers’ ways of thinking about problem solving understood as a didactic strategy. It is assumed that knowledge of the theoretical domain is transformed by moving to reality, losing or gaining properties, and that this new knowledge, called common knowledge, is the one that determines how people act and interact. The result of this transformation is the subject matter of this investigation. Starting from the theory of Social Representations of Moscovici (1979) and the socioepistemological theory of Mathematics Education of Cantoral (2013), it is accepted that common knowledge is a form of knowledge that is present when the individual relates to an object or idea representing a way of interpreting or thinking a daily reality. To make this knowledge explicit twelve interviews with math teachers were held in a Mexican university, in which they were asked about their interpretation about implementing a teaching strategy based on learning problem-based. The analysis of the teachers’ narratives gives light on the elements of the theoretical knowledge on teaching based on problem solving that undergo a change. These elements of the theoretical knowledge that are transformed into common knowledge include aspects related to the nature of mathematics taught at university level, its relationship with reality, the ideas that need to be developed in the classroom and the action plans to achieve it, the of both problems and exercises, as well as the process emerging in their development. Among the results, it was found that the word problem is strongly associated to tasks that present a situation in a context close to the students interests, without taking into account that first of all a problem needs to be a challenge to the problem solver, that’s he has to desire to solve it and have no tools that take him to the answer. It was also found that common knowledge on the problem solving processes doesn’t include non-cognitive aspects such as beliefs, emotions and affects, aspects that are considered essential at a theoretical level. The conclusion is that, in general, the theoretical knowledge loses some of its properties when transformed into common knowledge, most likely because the mathematics teaching is strongly rooted in the ways the teachers’ experience as learners, and most likely the common knowledge related to their practices was constructed during their academic learning and is now reinforced through their own practice as teachers.

pendents Resums

En México, a partir de 2004 se implementa el proyecto Enciclomedia consistente en equipar con ordenador y pizarra interactiva las aulas de quinto y sexto grados de Educación Primaria. Los resultados no han sido los esperados dado que la problemática se sitúa en el uso que el profesorado hace de estos equipos. En este trabajo se realiza un diagnóstico de las competencias básicas en TIC que posee el profesorado de Educación Primaria del municipio de Comitán, Chiapas, México de acuerdo a una matriz de estándares de competencia basada en las propuestas de organismos nacionales e internacionales. Posteriormente se establecen sus necesidades de formación y se propone un plan de formación que pretende solventarlas. / En México, a partir de 2004 se implementa el proyecto Enciclomedia consistente en equipar con ordenador y pizarra interactiva las aulas de quinto y sexto grados de Educación Primaria. Los resultados no han sido los esperados dado que la problemática se sitúa en el uso que el profesorado hace de estos equipos. En este trabajo se realiza un diagnóstico de las competencias básicas en TIC que posee el profesorado de Educación Primaria del municipio de Comitán, Chiapas, México de acuerdo a una matriz de estándares de competencia basada en las propuestas de organismos nacionales e internacionales. Posteriormente se establecen sus necesidades de formación y se propone un plan de formación que pretende solventarlas.