171 |
Desenvolupament iteratiu d’una seqüència d’ensenyament i aprenentatge sobre Propietats Acústiques dels MaterialsHernández Rodríguez, María Isabel 30 July 2012 (has links)
La present tesi doctoral explora diversos aspectes del procés de desenvolupament iteratiu d’una seqüència per a l’ensenyament i aprenentatge sobre propietats acústiques dels materials. Les diferents publicacions que formen part del compendi de la tesi posen en relleu les diferents etapes d’aquest procés: disseny, implementació, avaluació, refinament i contribució als principis de disseny. Identificar quines accions es duen a terme en cadascuna d’aquestes etapes i amb quins criteris i metodologies és el focus d’aquesta tesi.
Aquesta recerca parteix de la convicció de que és possible promoure l’aprenentatge d’aquest contingut amb alumnes de secundària, integrant coneixement generat per la recerca i l’experiència dels professors, establint lligams entre els àmbits de la innovació i la recerca. Aquesta tasca, però, està lluny de ser òbvia, ja que interpretar i implementar eficientment els resultats de la recerca a la pràctica educativa no és immediat. És per això que aquesta tesi es centra en analitzar el desenvolupament iteratiu d’una seqüència d’ensenyament i aprenentatge per millorar la qualitat de la mateixa, entenent per qualitat una sèrie de criteris avaluables com la validesa, la utilitat i l’eficàcia.
Per portar a terme aquest estudi, es van analitzar les observacions d’aula i les produccions escrites de diferents poblacions d’alumnes de 4t d’ESO al llarg de la implementació de cada versió de la seqüència d’ensenyament i aprenentatge durant tres cursos consecutius. També es van tenir en compte les notes de les reunions del grup de dissenyadors del material, del qual formaven part investigadors en didàctica de les ciències i professors de secundària que van implementar el material a les seves classes. L’anàlisi d’aquest conjunt de dades ens ha permès caracteritzar el procés de refinament de la seqüència i descriure la dinàmica de desenvolupament de models conceptuals per part dels alumnes, tot avaluant la influència de determinades activitats de la seqüència dissenyada. / The present doctoral dissertation explores diverse aspects of the process of iterative development of a teaching – learning sequence on the acoustic properties of materials. The different publications that are part of the compendium of the thesis focus on different stages of this process: design, enactment, evaluation, refinement and contribution to the design principles. Identifying which actions are carried out in each of these stages and which criteria and methods are used is the focus of this thesis.
This research study is based on the conviction that it is possible to promote secondary school students’ learning of this content, integrating research-generated knowledge and teachers’ experience, establishing links between the arenas of innovation and research. Nevertheless, this task is far from being obvious since interpreting and effectively implementing research results in educational practice is not immediate. For this reason, this thesis is focused on analysing the iterative development of a teaching – learning sequence in order to enhance its quality, understanding it as a set of assessable criteria such as validity, practicality and effectiveness.
With the purpose of carrying out this study, we analyzed classroom observations and written productions from different samples of 15-16 year-old students throughout the enactment of each version of the teaching – learning sequence during three consecutive academic years. We also took into account the notes taken during the meetings of the designer group, which was formed by researchers in science education and secondary school teachers who implemented the material in their classes. The analysis of these data allowed characterizing the process of refinement of the teaching sequence and describing the dynamics of students’ development of conceptual models, evaluating the influence of certain activities of the designed teaching sequence.
|
172 |
Les dificultats dels estudiants de secundària en la lectura d’imatges científiques representades en simulacions de físicaLópez Simó, Víctor 14 March 2014 (has links)
En aquesta tesi doctoral hem investigat com els estudiants llegeixen i interpreten les representacions visuals que apareixen en dues simulacions educatives de física. Una d’aquestes simulacions pretén explicar als estudiants d’ESO què succeeix a nivell microscòpic quan es freguen dos objectes i les superfícies d’aquests objectes s’escalfen. L’altra simulació pretén explicar a estudiants d’aquesta mateixa edat la inducció electromagnètica que es produeix entre un imant i una bobina connectada a un circuit elèctric.
Per estudiar la lectura que els alumnes fan d’aquestes imatges i les dificultats amb que es troben, en aquesta recerca hem realitzat entrevistes semiestructurades a un grup d’estudiants de 3r i 4t d’ESO mentre utilitzaven una d’aquestes dues simulacions, i hem identificat i analitzat les seves dificultats a l’hora de llegir les imatges que veien per pantalla. Per analitzar aquestes dificultats hem utilitzat diferents perspectives provinents de la combinació de tres camps teòrics diferents: la semiòtica, la psicologia de la percepció i la didàctica de les ciències.
Seguidament, hem analitzat les explicacions que feien els estudiants en relació al contingut científic de cada simulació. Per fer-ho, hem comparat aquestes explicacions dels estudiants amb els conceptes que, al nostre entendre, els autors de les simulacions pretenien comunicar. A partir d’aquí, hem identificat els mecanismes de raonament implícits en les interpretacions i en les explicacions errònies dels estudiants.
Els resultats obtinguts ens han permès identificar un rang molt ampli i variat de dificultats de lectura i d’explicacions errònies. També hem pogut construir un mètode d’anàlisi gramatical de les simulacions, i hem aprofundit en qüestions com el paper de les representacions múltiples i les representacions dinàmiques en la interpretació d’imatges, trobant en quins casos aquestes representacions poden ajudar o dificultar la interpretació visual.
A partir de la recerca arribem a la conclusió que visualitzar una simulació no porta automàticament al lector a interpretar el seu contingut científic. Hem trobat que per fer aquesta lectura calen un conjunt d’habilitats, uns coneixements previs i uns suports externs sense els quals la interpretació canònica no es possible. Per tant, tot i les oportunitats educatives i comunicatives de les simulacions i altres eines informàtiques basades en la comunicació visual, el professorat de ciències ha de tenir en compte aquestes qüestions i ajudar a l’alumnat a llegir imatges per aprofitar veritablement el seu potencial educatiu. / En esta tesis doctoral hemos investigado cómo los estudiantes leen e interpretan las representaciones visuales que aparecen en dos simulaciones educativas de física. Una de estas simulaciones pretende explicar a los estudiantes de ESO qué sucede a nivel microscópico cuando se frotan dos objetos y las superficies de estos objetos se calientan. La segunda simulación pretende explicar a estudiantes de esta misma edad la inducción electromagnética que se produce entre un imán y una bobina conectada a un circuito eléctrico.
Para estudiar la lectura que los alumnos hacen de estas imágenes y las dificultades con que se encuentran, en esta investigación hemos realizado entrevistas semiestructuradas a un grupo de estudiantes de 3º y 4º de ESO mientras utilizaban una de estas dos simulaciones, y hemos identificado y analizado sus dificultades para leer las imágenes que veían por pantalla. Para analizar estas dificultades hemos utilizado diferentes perspectivas provenientes de la combinación de tres campos teóricos diferentes: la semiótica, la psicología de la percepción y la didáctica de las ciencias.
A continuación, hemos analizado las explicaciones que hacían los estudiantes en relación al contenido de la simulación. Para ello, hemos comparado las explicaciones de los estudiantes con los conceptos que, a nuestro entender, los autores de las simulaciones pretendían comunicar. A partir de aquí, hemos identificado los mecanismos de razonamiento implícitos en las interpretaciones y en las explicaciones erróneas de los estudiantes.
Los resultados obtenidos nos han permitido identificar un amplio y variado rango de dificultades de lectura y explicaciones erróneas. También hemos podido construir un método de análisis gramatical de las simulaciones, y hemos discutido cuestiones como el papel de las representaciones múltiples y las representaciones dinámicas en la interpretación de imágenes, encontrando en qué casos estas representaciones pueden ayudar o dificultar la interpretación visual.
A partir de la investigación llegamos a la conclusión que visualizar una simulación no lleva automáticamente al lector a interpretar su contenido científico. Hemos encontrado que esta lectura requiere de un conjunto de habilidades, conocimientos previos y soporte externo, sin los cuales la interpretación canónica no es posible. Por tanto, a pesar de las oportunidades educativas y comunicativas de las simulaciones y otras herramientas informáticas basadas en la comunicación visual, el profesorado de ciencias debería tomar en consideración estas cuestiones para aprovechar verdaderamente su potencial educativo ayudando a sus estudiantes a leer imágenes / In this thesis we have investigated how students read and interpret visual representations displayed in two educational physics simulations. One simulation aims to explain to secondary school students the friction process between two materials and its heating at the microscopic level. The other simulation represents the electromagnetic induction that takes place between a magnet and a coil connected to an electrical circuit.
To study students' reading difficulties we have conducted some semi-structured interviews to a group of students aged between 14-15 years old while they were using one of these simulations, and we have then identified and analysed their reading difficulties. To analyse these difficulties we have used different perspectives coming from the integration of three different theoretical fields: semiotics, psychology of perception and science education.
Next, we have analysed the students' explanations related to the content of the simulations. To this end, we have compared these students' explanations with the concepts that, in our opinion, the authors of the simulations intended to communicate. Then, we have identified the different mechanisms of reasoning behind students' erroneous interpretations and explanations.
Our findings have allowed us to identify a wide and varied range of reading difficulties and erroneous explanations. We have also developed a visual grammar analysis for simulations, and we have discussed in depth the role of multiple and dynamic representations and the cases where they can help or hinder comprehension.
Our findings allow us to conclude that visualisation of simulations doesn't imply a good comprehension of the content of scientific simulations. We have found that a good reading process requires a set of skills, previous knowledge and external supports, and if those conditions are not given, a good interpretation of the simulation is not possible. Therefore, despite the communicational and educational opportunities provided by simulations and other ICT tools based on visual communication, science teachers should bear in mind these issues in order to help students read images to take benefit of their educational potential.
|
173 |
La importància de la implicació dels pares en el procés d’ensenyament-aprenentatge durant l’Educació Primària, per a assolir amb èxit les Competències Bàsiques a 6èMartínez Chía, Mª Carmen 06 March 2014 (has links)
La nostra investigació sorgeix partint de l’interès que planteja saber quins són els responsables (pares, mestres, els mateixos alumnes) i per descomptat les institucions en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels alumnes. En qui o sobre què recau l’èxit o fracàs escolar dels nostres nens i nenes. És veure quin és el grau de responsabilitat que tenen totes aquestes persones i institucions, sobre els individus que no assoleixen amb èxit les Competències Bàsiques. A banda d’assenyalar que tothom hi té part de responsabilitat, nosaltres entenem que el recolzament de la família i més concretament els pares és el més important; animant i estant al costat dels nens cada tarda quan els nens arriben a casa. Aquest recolzament per part dels pares nosaltres destaquem que és important, sobre tot en edats primerenques, quan el nen comença l’escolarització.
No és un tema banal, per això l’interès que desperta i de fet tothom parla del fracàs escolar, del baix rendiment dels nostres alumnes, de l’abandonament escolar, etc. Entre 1995 i 1998, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va portar a terme un projecte sobre el fracàs escolar. Any rere any PISA, a través dels seus informes és qui ens fa sabedors de la situació. Per tant és un tema que suscita prou interès com per ser objecte d’estudi.
Plantegem l’estudi en aquesta Tesi, en el context de l’educació diferenciada sobre la influència de les famílies en el rendiment acadèmic.
La importància de la implicació per part dels pares i mares d’una manera afectiva i efectiva en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels seus fills , durant el període de primària, potenciarà i a la vegada possibilitarà l’assoliment amb èxit de les Competències Bàsiques contemplades en el Currículum. Com a conseqüència els nens i nenes seran capaços de desenvolupar en un futur proper, les destreses bàsiques que els permetran resoldre amb eficàcia les situacions que se’ls plantegin diàriament.
A partir de l’objectiu plantejat, podrem veure com la importància del factor humà, en aquest cas dels pares, en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels seus fills serà garantia d’èxit
|
174 |
El proceso de enseñanza-aprendizaje de la materia de Economía en el bachillerato. El caso de las Islas BalearesAlemany Hormaeche, Margarita 25 May 2012 (has links)
No description available.
|
175 |
La interfaz ante la cultura y el comportamiento del usuarioCarvalho Levy, Denize Piccolotto 05 November 2003 (has links)
En esta investigación tenemos la intención de mostrar las influencias que pueden suponer la cultura del usuario en la recuperación y manejo de la información en entornos digitales; hemos recurrido a supuestos filosóficos, sociológicos y psicopedagógicos que analizan la influencia de la cultura en el manejo de entornos digitales. Hemos trabajado con dos pueblos distintos: Manaus y Palma de Mallorca, que por sus diferencias culturales y ubicación, han podido alcanzar el grado de diversidad que necesitábamos. Demostramos que los aspectos social y cultural interfieren en los nuevos métodos de enseñanza-aprendizaje, principalmente en el uso de las TIC. Y que el alumno o usuario que maneje interfaces adaptadas a su cultura, tendrá menos dificultades a la hora de interactuar con los medios digitales. Sugerimos como solución a los problemas planteados la utilización de la Inteligencia Artificial (IA).
|
176 |
Análisis Funcional de la Tutoría Sanitaria en la Región de Murcia: funciones y competencias. Hacia el perfil profesional del Tutor de ResidentesMartínez Juárez, Mirian 24 November 2009 (has links)
Una característica propia de las profesiones sanitarias es el periodo de formación especializada que se inicia con la finalización de los estudios superiores. Este periodo de formación se caracteriza por la supervisión directa por parte de un profesional con más experiencia (tutor de residentes). Con el tiempo, esta mera supervisión evoluciona y empieza a regularse hasta constituirse en un proceso formativo que reclama profesionales competentes para llevarlo a cabo.Con la intención de sumarnos al esfuerzo de los analistas que trabajan en esta línea, el propósito principal de este trabajo es doble. Por una parte, conocer el contexto sanitario de la Región de Murcia en el que se inserta la figura del tutor y, por otra, describir y analizar las funciones de la tutoría sanitaria de esta región, ajustadas a la realidad laboral actual, para llegar a conocer las Unidades y Elementos de Competencia que definen al tutor de residentes. / A characteristic of the health professions is the specialized training period begins with the completion of studies. This training period is characterized by the direct supervision by a more experienced professional (tutor of residents). Over time, this supervision evolves and begins to regulate itself to become a learning process that demands skilled professionals to perform. With the intention to join the effort of the analysts working on this way, the main purpose of this investigation is twofold. First, know the health context of the Region of Murcia where you insert the tutor figure and, secondly, to describe and analyze the functions of mentoring health of this region, adjusted to the current labor situation to get know the units and elements of competencies that define the resident tutor
|
177 |
Termalismo y turismo en Catalunya: un estudio geohistórico contemporáneoMolina Villar, Juan José 28 June 2004 (has links)
Este trabajo de investigación aborda desde el ámbito de la Geografía y la Historia - Geohistoria - el análisis espacial y temporal de la actividad termal en Catalunya desde mediados del siglo XIX hasta la segunda mitad del XX como inductora y generadora del turismo actual, con el estudio de la dinámica socioespacial de localidades balnearias como Caldes de Boi, Montbui, La Garriga, Tona, Esparreguera, Vallfogona de Riucorb, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Campelles o Caldes d'Estrac - Caldetes. Es también punto de partida para el descubrimiento y la fijación de una fenomenología previa a la actividad turística, que no fue reconocida con dicha denominación por qué no estaba identificada ni formalizada como se conceptualiza en la actualidad. El desarrollo y la evolución del termalismo permiten identificar un turismo antiguo (período de toma de aguas), un turismo moderno (veraneo) y un turismo contemporáneo (industria del forastero y turística) con la desvinculación final del climatismo de la actividad termal y la formalización del veraneo y de la actividad del "forastero" entre las clases burguesas acomodadas que promueven las primeras actividades de servicios, que se consolidan con el turismo de masas.Los cambios evolutivos se fundamentan en la situación higiénico-sanitaria de Catalunya de finales del siglo XIX, ya que los tratamientos balneoterápicos conllevan prácticas en el lugar de surgencia de las aguas termales, que supone el desplazamiento y la necesidad de alojamiento. Esto genera una frecuentación de enfermos, bañistas y sus acompañantes (forasteros) a dichas localidades y conduce a una primera residencialización (colonia balnearia) de espacios próximos a los establecimientos termales. El aumento de las necesidades de alojamiento, restauración o de actividades de recreo transforman las localidades de manera evidente. El análisis de los registros de los balnearios y las memorias de los médicos directores de baños facilitan una aproximación al volumen de clientes de los tratamientos y al aprovechamiento medioambiental como complemento de las terapias.A principios del siglo XX se alcanza el máximo de la experimentación con las aguas termales y se incide de manera más generalizada en la prescripción de aguas marinas, que junto con el climatismo abren las prácticas balnearias a localidades de costa. Esto supone un cambio de escenario de la actividad balnearia, de espacios de montaña a la costa y donde se desarrollara de manera más extensiva el veraneo, durante la temporada habitual de la toma de aguas.Los limitados resultados terapéuticos de los centros balnearios privados, la aparición de la farmacología y la popularización de los baños de mar en un espacio abierto y público, fomentan la práctica libre del baño y es el punto de partida de dos fenómenos nuevos: por un lado el desarrollo urbano del litoral y por otro el de la actividad turística contemporánea que culmina en la década de los sesenta del siglo XX, con la masificación de las prácticas turísticas de sol y playa.La actividad se irá fijando en diferentes espacios, de manera preferente en el ámbito de litoral, y de este modo se crean nuevas zonas urbanas con finalidad residencial a poblaciones rurales y que serán referente espacial de los primeros momentos del turismo contemporáneo.Los postulados y conclusiones de este trabajo de investigación se fundamentan en múltiples estudios de diferentes disciplinas y en la observación directa sobre el terreno, con base de registros cartográficos e históricos (públicos y particulares) y al análisis de la evolución de diversas poblaciones balnearias de interior y costa. Además, el estudio contiene diversas referencias a la situación contemporánea en este ámbito del resto del territorio español y algunos datos de Europa. / This research work is about the hydrotherapy in Catalonia, from the middle of nineteenth century to the early sixties of the last century and how it induced and generated the current tourism. It includes a study on the social dynamic on the spas located in places as Caldes de Boi, Montbui, Campelles, Santa Coloma de Farners, La Garriga, Vallfogona de Riucorb, Tona, Banyoles, Caldes d'Estrac - Caldetes.In the middle of the nineteenth century the hygienic and sanitary situation in Catalonia was still in a precarious state, consequently surgical interventions were substituted by hydrotherapic treatments. The results of the beneficial mineral waters was the beginning of the popularity of these spas supposing frequent visits of patients and the persons accompanying them. As a consequence thereof, there was an increasing need of accommodation, catering and leisure resources which would allow to continue the hydrotherapy treatments. Furthermore, these new resources should be basically be located near the hot springs and the corresponding city/village, generating new services and residences near the spas as well as new leisure activities and sports, with the corresponding change of the surroundings. The analysis of the register books of different spas and the medical reports permits us an approach of the volume of the customers under hydrotherapy treatment, taking profit at the same time of the natural environment as a complement of the therapy.At the beginning of the twentieth century the experimentation with thermal waters reached its highest point influencing in a more frequent prescription of talasotherapy treatments which together with the favourable weather circumstances developed new practices in costal locations. This new type of treatment supposed a change in the situation of the hydrotherapy activities moving from the mountains to the coast where during the summer the bathing in the sea is more extensively performed.The limited results of the private balneary centre, the rapid growth of the pharmacology and impact in the population of the bathing in the sea in an open an public space, activated the practice of the free bath. This is the starting point of the development of the tourism activities at the coast during the 60´s of the twentieth century in Catalonia.The assumptions and the conclusions of this research work is based on multiple studies of different disciplines, cartographic and historic registers (public and private) and the analysis of the evolution of the different hydrotherapy locations inside the country as well as at the coastline. Furthermore, the study contains different references to the current situation of the rest of Spain as well as some information on Europe.
|
178 |
Joan Bardina Castarà: Educador catalán y sus proyecciones pedagógicas en ChileForés i Miravalles, Anna 01 September 1996 (has links)
Nuestra investigación quiere atender a dos perspectivas ineludibles. Por un lado, es el sujeto Joan Bardina el centro y eje de estudio que fundamenta y articula todo el plan de la obra. Pero al sujeto le vertebran las acciones, los predicados de su vida, y esos predicados convertidos en objeto devienen junto al sujeto las dos perspectivas que se deben sumar en esta tesis. Dos perspectivas que no dejan de complementarse, que no se entienden la una sin la otra, cual eje cartesiano, cuyos puntos necesitan esencialmente la yuxtaposición. Intentaremos ir perfilando a esta figura sin perder ningún detalle importante del hombre, el educador, el "pastor de pueblos" (como él mismo describía), o el ideólogo de la educación. Sólo en el apartado de las conclusiones (en el capítulo 8) ponderaremos y haremos balance de su obra y sus acciones.
|
179 |
Estabilidad en el aprendizaje del uso de los trabajos prácticos en un proceso de formación de profesoresGonzález Álvarez, Luz María de Guadalupe 27 January 2003 (has links)
La intención de este trabajo es valorar la coherencia del discurso, la consistencia de la acción en el aula y la conciencia de lo aprendido, como indicadores de la estabilidad del aprendizaje logrado en un proceso de formación de profesores de ciencias. La estabilidad del aprendizaje en cursos de formación de profesores, es condición necesaria para que las innovaciones obtenidas de la investigación en Didáctica de las Ciencias lleguen al aula.En la bibliografía se informa que los profesores, como cualquier persona en una situación de aprendizaje, tienen unas ideas de los contenidos de la ciencia; de la naturaleza de la ciencia y de la naturaleza del propio aprendizaje, ideas comúnmente estructuradas como teorías implícitas que resultan útiles, por lo que los profesores no ven la necesidad de realizar cambios en su práctica docente. Esto dificulta que los resultados de la investigación didáctica generen los cambios correspondientes, que lleguen al aula de ciencias y sean duraderos.Por lo anterior es importante analizar la evolución de las ideas en un proceso de formación de profesores; en particular es importante analizar la dinámica que se genera a lo largo de los cursos, dinámica que ha de permitir modificar las formas de proceder de los profesores. Este trabajo se realizó como estudio de casos durante unos cursos de formación para profesores de ciencias. Para observar la evolución del aprendizaje de los profesores en estos cursos se contó con los siguientes instrumentos: tres cuestionarios especialmente diseñados, vídeos en los que se grabó la clase que impartieron los profesores, entrevistas y observaciones realizadas durante los cursos.El primer cuestionario se utilizó para evaluar la identificación que realizan los profesores, de las oportunidades para que los alumnos puedan desarrollar habilidades presentes en una actividad práctica abierta y en una cerrada; el segundo permitió valorar la coherencia de los diseños que realizan los profesores, con respecto a la intención que expresan en los objetivos de la misma; y el tercero se para conocer la autovaloración que hacen los profesores acerca del nivel con el cual creen dominar los contenidos aprendidos.Los datos se organizaron en un diagrama evolutivo que permite visualizar los cambios en las concepciones identificadas en el análisis del discurso de los profesores; la coexistencia de más de una concepción en dicho discurso, es decir, la falta de coherencia en el uso de las ideas; y la estabilidad de las ideas aprendidas.De los resultados obtenidos, se puede concluir que el proceso de aprendizaje de los profesores se realiza a partir de unas concepciones iniciales, que van perdiendo coherencia al introducir en la estructura conceptual las ideas aprendidas; hasta que llegan a construir una nueva coherencia.Para los casos estudiados, se puede afirmar que la coherencia del discurso, la consistencia entre el discurso y la acción en el aula y la conciencia de las ideas aprendidas, resultaron indicadores útiles para valorar la estabilidad de la nueva estructura conceptual de los profesores. / The intention of this work is to value the coherence of the speech, the consistency of the action in the classroom and the conscience of the learned thing, like indicators of the stability of the learning obtained in a process of formation of professors of sciences. The stability of the learning in courses of formation of professors, is necessary condition so that the obtained innovations of the investigation in Didactics of Sciences arrive at the classroom. In the bibliography one inquires that the professors, like any person in a learning situation, have ideas of the contents of science; of the nature of the science and the nature of the own learning, ideas commonly structured like implicit theories that they are useful, reason why the professors do not see the necessity to make changes in their educational practice. This makes difficult that the results of the didactic investigation generate the changes corresponding, that arrive at the classroom of sciences and are lasting. By the previous thing it is important to analyze the evolution of the ideas in a process of formation of professors; in individual it is important to analyze the dynamics that is generated throughout the courses, dynamics that is to allow to modify the forms to come from the professors. This work was made as study of cases during courses of formation for professors of sciences. In order to observe the evolution of the learning of the professors in these courses it was counted on the following instruments: three questionnaires specially designed, videos in which the class was recorded that distributed the professors, interviews and observations made during the courses. The first questionnaire was used to evaluate the identification that makes the professors, of the opportunities so that the students can develop present abilities in an open activity practical and in one closed; the second allowed to value the coherence of the designs that the professors make, with respect to the intention that expresses in the objectives of the same one; and third to know the autovaloración that makes the professors about the level with which they create to dominate the learned contents. The data are organized in an evolutionary diagram that allows to visualize the changes in the conceptions identified in the analysis of the speech of the professors; the coexistence of more than a conception in this speech, that is to say, the lack of coherence in the use of the ideas; and the stability of the learned ideas. Of the obtained results, it is possible to be concluded that the process of learning of the professors is made from initial conceptions, that are losing coherence when introducing in the conceptual structure the learned ideas; until they get to construct a new coherence. For the studied cases, it is possible to be affirmed that the coherence of the speech, the consistency between the speech and the action in the classroom and the conscience of the learned ideas, turned out indicating equipment to value the stability of the new conceptual structure of the professors.
|
180 |
El tacte educatiu. Bases per a una proposta de formacióMonserrat i Vallvè, Anna de 12 July 2011 (has links)
La tesi doctoral titulada El tacte educatiu. Bases per a una proposta de formació, suposa una important aportació a la recerca teòrica sobre el tacte pedagògic, així com sobre les possibilitats de la seva aplicació en l’àmbit de la formació inicial dels mestres. En els darrers anys la qüestió del tacte i, en especial, la contribució del reconegut pedagog holandès Max van Manen, ha estat tractada per diversos especialistes en teoria de la l’educació, així com a reunions i simposis diversos. Tanmateix, mai s’havia estudiat quines eren les fonts teòriques de l’obra de Van Manen, per veure si realment la seva és una aportació original.
La present tesi mostra com la qüestió del tacte educatiu té les seves arrels en l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil, la lliçó inaugural que Herbart fa l’any 1802 a la Universitat de Göttingen, l’obra Padagögic Takt de Jakob Muth i, més concretament, en l’actualització que Hans-Georg Gadamer fa de l’Ètica a Nicòmac a través del seu mestre Martin Heidegger. Al mateix temps, la tesi aprofundeix no només la base filosòfica del tacte educatiu sinó també en l’estrictament pedagògica. Per això aporta la traducció d’un manuscrit de Herbart que es troba a la Universitat de Göttingen, així com l’obra de Muth que es citada per Max van Manen. La conclusió de l’estudi de tots aquests textos, mai fins ara traduïts al català ni al castellà, així com de la primera part d’aquesta recerca és que l’obra pedagògica de Van Manen no és ni molt menys original, sinó que beu de les fonts esmentades. En la segona part de la tesi s’aborda la qüestió de la formació del tacte i, per això, hi ha un treball de camp —amb la metodologia de l’entrevista etnogràfica—, a diversos especialistes en el món de les arts plàstiques, la música i la poesia. La tesi d’aquesta segona part de la recerca és que només es pot abordar una formació del tacte en l’educació inicial dels mestres si prenem com a model el món de “l’art” i abandonem el món de la “tècnica”. Una de les originalitats de la tesi i, en especial, d’aquesta segona part és la presentació de les idees en base a una escala musical, en la que la nota “la”, sense ser la més important, és la que permet afinar els “instruments”. Això fa que es demani un canvi de perspectiva en la formació de mestres i no només s’utilitzi l’art i la literatura com una eina didàctica, sinó com una perspectiva pedagògica. La tesi ajuda a repensar la formació inicial dels mestres a partir de les aportacions de les arts, el cinema i la música, així com també la literatura en vistes a replantejar el currículum de les facultats d’educació a partir d’algunes de les propostes d’aquesta tesi. Finalment, el que motiva l’oportunitat de la lectura d’aquesta tesi és la necessitat d’oferir en la formació inicial dels mestres una nova visió de la seva feina des de la perspectiva del tacte i no només de les “tàctiques”, que són, en aquest moment, el nucli al voltant del que majoritàriament es construeixen els currículums i els plans de formació. / The doctoral thesis, entitled The educational tact. Bases for a formative proposal, points out an important contribution to the theoretical research about pedagogical tact the as well as possibilities for its application to Teacher Training at University. In recent years, the question of tact, and specifically, the contribution of the Dutch pedagogue Max van Manen, has been worked on by different specialists in the Theory of Education and at different conferences and symposiums. A study of the theoretical sources and the original contribution of van Manen’s work has never been made until now.
This thesis shows how the Educational Tact question has its roots in different works, such as the Aristotelian work Nicomac Ethics, Herbart’s lecture that was read in Göttingen University in 1802, Jakob Muth’s work entitled Pädagogic Takt and more specifically Hans-Georg Gadamer’s updating about the Nicomac Ethics though his great teacher Martin Heidegger. At the same time, the thesis not only goes into philosophical bases, but also pedagogical aspects. That is why it provides the translation of a Herbart manuscript found in the library of Göttingen University, and the translation of Muth’s work quoted in Max van Manen’s pedagogical works. The conclusion of the study of the works, never translated into Catalan nor Castilian, and of the first part of the research, is that van Manen’s works are not original but instead his ideas come from the sources that have been mentioned above. In the second part of the research, the question of tact training is dealt with. That is why there is a fieldwork – in an ethnographic interview methodology -, with different specialists in the fields of music, poetry and sculpture. The thesis of the second part of the research is that tact training in teacher experience can only be tackled from the field of art and not the “technical” field. One of the original features of the thesis, especially in this second part of the work, is the presentation of the ideas on the bases of a musical scale in which the “la” is the note that allows the “instruments” to be tuned even though it is not the most important note. This carries a change of perspective in Teacher Training and not only the employment of the art or the literature as a teaching tool, but also as a pedagogical perspective. The thesis helps us to reconsider Teacher Training as belonging to the field of arts starting from the contributions of the arts, the cinema and music and literature in order to rethink the curriculums in Education Faculties based on some of the proposals of this thesis. Finally, one of the motivations of the reading of this thesis is the need to offer a new vision of Teacher Training from the tact perspective and not only from a “tactical” points of view, which is nowadays the point around which curriculums and training plans are built.
|
Page generated in 0.053 seconds