191 |
La atención de la prensa a la situación de emergencia planetaria.Calero Llinares, María 27 June 2007 (has links)
Esta investigación pretende ser una respuesta a los llamamientos de organismosinternacionales, muy en particular de Naciones Unidas a través de la Década de laEducación para un Futuro Sostenible (2005-2014), a los educadores de cualquier área ynivel, incluyendo a los responsables de la educación "no reglada", para que la educaciónpreste una especial atención a la preparación de los ciudadanos para hacer frente a lasituación de emergencia planetaria.En particular nos hemos centrado en estudiar el papel de la prensa en la preparación deuna ciudadanía responsable frente a la crisis planetaria, ya que su fácil difusión ymanejo la convierten en instrumento formativo potencialmente privilegiado. Para ellohemos fundamentado las propuestas y procedido a la puesta a prueba de tres hipótesisbásicas:· "La atención que la enseñanza y la propia investigación en el campo de laeducación científica están prestando al uso de la prensa como instrumentoformativo de educación ciudadana es escasa".· "Por otra parte, no existe, en general, un propósito explícito en los responsablesde la prensa diaria para poner de relieve una visión global de los problemas delplaneta".· "Sin embargo, la limitada atención que la prensa presta a la problemática globalde la situación del mundo no imposibilita su utilización como instrumentovalioso de formación ciudadana para la sostenibilidad, cuando se diseña unaestrategia adecuada para ello".Los resultados obtenidos, mediante una pluralidad de diseños experimentales, encondiciones debidamente controladas, apoyan nuestras hipótesis, mostrando que:· Hoy en día la prensa diaria está siendo infrautilizada en la enseñanza de lasciencias como recurso para concienciar sobre la situación del mundo.Coherentemente con ello, la investigación Didáctica presta escasa atención, engeneral, a la prensa como instrumento educativo.· No existe un propósito explícito en los responsables de la prensa diaria paraponer de relieve una visión global de los problemas del mundo, por lo queactualmente la prensa no está jugando, por sí sola, un papel educativo adecuado.· Sin embargo, estas carencias no imposibilitan su utilización como instrumentovalioso de formación ciudadana para la sostenibilidad, cuando se diseña unaestrategia adecuada para ello. Así se pueden encontrar trabajos recientes queabordan con cierta profundidad los distintos problemas y desafíos que afectan alplaneta y, lo que aún es más importante, es posible encontrar artículos oinformes que muestren la vinculación entre los distintos problemas, sus causas ylas posibles soluciones, de forma que se pueda recurrir a ellos como material autilizar por los estudiantes.· Es posible diseñar y poner en práctica un programa de actividades, apoyándoseen el manejo de la prensa, para favorecer la reflexión de los estudiantes y suparticipación en la (re)construcción de una visión global de la situación deemergencia planetaria, de manera que adquieran, de forma más durable ysignificativa, una percepción adecuada de la problemática abordada, así comoactitudes y comportamientos favorables para hacerle frente.· Una vez que el profesorado se familiariza con el uso de la prensa como recursoeducativo, este medio pasa a ser considerado como un instrumento útil deformación ciudadana para la sostenibilidad, lo que permite favorecer laimplicación del profesorado a la hora de incorporar la problemática de lasituación del mundo en su enseñanza.Las conclusiones de la investigación se acompañan de perspectivas de continuación,estudiando los tratamientos dados por la prensa a acontecimientos concretos, evaluandolos resultados de su utilización en el aula, analizando nuevas aportaciones, incorporandoequipos docentes en las tareas, etc. Nos mueve a ello el convencimiento de que laprensa puede jugar un papel, como hemos pretendido mostrar, realmente útil para que laeducación científica contribuya a que los estudiantes y nosotros mismos -docentes einvestigadores- comprendamos la gravedad de la situación y actuemos para construir unmundo sostenible. / This research seeks to respond to the calls from international organisms, and inparticular from the United Nations through its Decade of Education for a SustainableFuture (2005-2014), to educators of all fields and levels, including those in charge of"non regulated" education, for education to pay special attention to preparing citizens toconfront the situation of planetary emergency.More specifically, we have focused on studying the role of the press in preparingresponsible citizens in light of the planetary crisis, as a potentially privileged instrumentbearing in mind how easily information is disseminated and managed. In order toachieve this, we will proceed to test three basic hypotheses:· "Education and research in the field of scientific education is paying littleattention to the use of the media as a means of citizen education".· "Generally speaking, those in charge of the daily press have no express intentionto highlight a global view of the problems of the planet."· "However, the minimal attention the media pays to global problem of thesituation of the world does not make it impossible to use the press as a valuableinstrument for educating citizens in sustainability, when a strategy is designed tothis end".The results obtained through multiple experimental designs in properly controlledconditions support our hypotheses, revealing that:· Nowadays, the daily press is being underused in science education as a resourceto make people aware of the situation of the world. In line with this, teachingresearch pays little attention in general to the press as a means of education.· Those in charge of the daily press have no express intention of highlighting aglobal view of the problems in the world, which means the press is currently notplaying, by itself, an appropriate role in citizen education.· However, these shortfalls do not make it impossible to use the press as avaluable means of educating citizens in sustainability, when an appropriatestrategy is designed to this end.
|
192 |
Famílies immigrades i escola : relacions i resistènciesBernad Cavero, Olga 26 October 2012 (has links)
Actualment, la família i l'escola semblen ser indiscutiblement els dos contextos més importants en el desenvolupament dels infants, exercint funcions complementàries en el seu procés educatiu i per tant les relacions que s'hi estableixin són decisives per a aquests. Nombrosos estudis demostren la importància del paper dels progenitors en l'educació i desenvolupament dels seus fills i filles i de la seva participació a nivell individual i col•lectiu en els centres educatius. Aquesta tesi, dirigida pel Dr. Jordi Garreta i en la realització de la qual s'ha emprat metodologia qualitativa (etnografia i entrevistes en profunditat) i quantitativa (enquestes), analitza la relació existent entre l'escola i les famílies d'origen immigrat, els factors que intervenen en la conformació de dinàmiques positives i intervenen el procés de participació de les famílies i les barreres que dificulten la comunicació entre els progenitors i els centres educatius i també la participació d'aquests en la vida del centre. / Actualmente, la familia y la escuela parecen ser indiscutiblemente los dos contextos más importantes en el desarrollo de los niños y niñas, desempeñando funciones complementarias en su proceso educativo y por tanto las relaciones que se establezcan son decisivas para éstos. Numerosos estudios demuestran la importancia del papel de los progenitores en la educación y desarrollo de sus hijos e hijas y de su participación a nivel individual y colectivo en los centros educativos. Esta tesis, dirigida por el Dr. Jordi Garreta y en cuya realización se ha empleado metodología cualitativa (etnografía y entrevistas en profundidad) y cuantitativa (encuestas), analiza la relación existente entre la escuela y las familias de origen inmigrado, los factores que intervienen en la conformación de dinámicas positivas y median el proceso de participación de las familias y las barreras que dificultan la comunicación entre los progenitores y los centros educativos y también la participación de éstos en la vida del centro. / Currently, family and school appear to be, unquestionably, the two most important contexts in the development of children, playing complementary roles in the educational process and, therefore, the established relationships are decisive for them. A bunch of studies demonstrate the importance of parents' role both in their children’s education and development, and also in their participation, at individual and collective level, in schools. This thesis, directed by Dr. Jordi Garreta and for whose realization, qualitative methodology (ethnography and interviews) and quantitative (surveys) has been used, it argues the existing relationship between families of immigrant origin and schools, the intervening factors, which mediate in shaping positive dynamics in the process of family involvement, and the communication barriers between parents and schools that affect their participation in school life.
|
193 |
Estratègies de resolució de problemes matemàtics:incidència de l'ús del full de càlcul en l'ensenyament/aprenentatge de la proporcionalitatPifarré Turmo, Manoli 16 June 1999 (has links)
No description available.
|
194 |
Contando Histórias Esquecidas: As relações entre o poder e suas margens nas histórias de êxito de professores condenados ao fracassoMendes Arantes, Kelly Christina 24 February 2010 (has links)
O:Esta tese pretende responder a seguinte pergunta: Como determinados sujeitos aprendem o uso de um mundo não organizado em seu favor. Para respondê-la recorri às contribuições da "Pedagogia Crítica na perspectiva dos Estudos Culturais". Também colaboraram para esta construção um professor e uma professora da rede pública municipal de ensino da cidade de Belo Horizonte - Brasil. Através da narrativa de suas trajetórias de vida e profissional esses professores contribuíram para dar relevo à "territorialidade", ou seja, à relação entre o "centro de poder" e a "sua margem" no processo de construção de suas subjetividades, assim como, aos desdobramentos desta categoria para a compreensão do contexto da educação voltada para a classe trabalhadora. Para tal, a investigação foi dividida em duas etapas. A primeira etapa correspondeu às "Entrevistas em Profundidade" e a segunda à "Observação Participante". Ambas foram analisadas através da "Análise Crítica do Discurso". Desta forma, esta investigação foi se configurando em uma "Etnografia" uma vez que seu desenvolvimento foi se processando na medida em que os dados se afloravam. Através dessa articulação entre os dados empíricos e a teoria foi possível compreender que o sujeito desprovido de direito, ao ter acesso a maiores oportunidades de mobilidade territorial, também se expande intelectualmente, ampliando, desta forma, suas chances de lidar com um mundo não rganizado em seu favor, podendo, assim, constituir-se como sujeito de directo Cidadão), utilizando de bens e serviços nem sempre disponíveis em seus territorios e origem.PALAVRAS-CHAVE: Pedagogia Crítica na perspectiva dos Estudos Culturais; Análise Crítica do Discurso; Ascensão Social; Melhorar de Vida; Hegemonia; utoritarismo; Antinomandismo. / OF THE DOCTORAL DISSERTATION"TELLING FORGOTTEN STORIES: THE RELATIONSHIP BETWEEN THE POWER AND ITS MARGINS IN THE SUCCESSFUL STORIES OF TEACHERS DOOMED TO FAILURE"TEXT:This dissertation intends to answer the following question: how certain individuals learn to use a non organized world in their favour. I have resorted to the contributions of Critical Pedagogy in the perspective of Social Studies to answer this question. Two teachers of the state and municipal public schools of Belo Horizonte - Brazil have also contributed to this analysis. These teachers have contributed to give relevance to "territoriality" - the relation between "Centre of power" and "its margins" in the process of construction of their subjectivities, and also to the unfolding of this category in order to help grasp the context of education focused on the working class, through their life and professional trajectories narratives. For such, the investigation was divided into two stages. The first stage corresponds to the "In Depth Interviews," and the second to "Participant Observation". Both were analyzed through the "Critical Discourse Analysis" perspective. Consequently, this investigation became an "Ethnography," because its development was processed as data came in. The articulation between empirical data and theory made possible the realization that the individual that is deprived of rights and has access to better opportunities of territorial mobility also expands intellectually. As a result, he amplifies his chances to deal with a world that is not organized in his favour and is able, hence, to constitute himself as a right-holder (Citizen) by using goods and services that are not always available in his original territory.KEYWORDS: Critical Pedagogy in the perspective of Social Studies; Critical Discourse Analysis; Social Ascension; Life Improvement; Hegemony; Authoritarianism; Anti-nomadism.
|
195 |
Integración de la epistemología en la formación del profesorado de cienciasAdúriz-Bravo, Agustín 17 December 2001 (has links)
La didáctica de las ciencias reconoce actualmente la necesidad y la urgencia de formar al profesorado de ciencias en las metaciencias (epistemología, historia y sociología de la ciencia). Esta tesis está dedicada a una revisión crítica y a una generación de criterios y propuestas para la formación de los futuros profesores de ciencias en la epistemología.Partimos de proponer que la didáctica de las ciencias, en tanto que disciplina con un cierto grado de madurez y consolidación, admite una fundamentación teórica de cariz epistemológico. Esta afirmación se intenta sustentar en el campo de la formación de los profesores de ciencias.La tesis comienza exponiendo una clasificación de las relaciones disciplinares entre la didáctica de las ciencias y la epistemología, revisadas desde el punto de vista de su posible valor para la formación del profesorado de ciencias. Dentro de este panorama general, se proponen tres áreas de interés, que se desarrollan luego en sendas aplicaciones prácticas: la transposición didáctica de la epistemología para introducirla en el currículo, la revisión epistemológica de la didáctica de las ciencias como disciplina, y la fundamentación epistemológica del currículo de ciencias.La aportación de esta tesis a la formación epistemológica del profesorado de ciencias está centrada en una identificación de las principales escuelas de la epistemología del siglo XX y de las ideas epistemológicas fundamentales que estas escuelas han tratado. Se definen así los constructos de épocas y campos teóricos estructurantes de la epistemología, que, al ser combinados, generan una matriz para organizar la selección e implementación de los contenidos epistemológicos en la formación del profesorado de ciencias.El aparato conceptual presentado en esta tesis se desarrolla a través de sucesivos ejemplos prácticos organizados en las tres aplicaciones expuestas en la segunda parte. En ellas se recogen, respectivamente, actividades para enseñar tópicos epistemológicos centrales, actividades para reflexionar sobre la didáctica de las ciencias y la práctica de la enseñanza de las ciencias, y actividades para examinar epistemológicamente el currículo de física de secundaria. / Didactics of science (science education as a discipline) currently recognises the urgent need to educate science teachers in the metasciences (philosophy, history and sociology of science). This thesis is devoted to a critical revision of this idea and to the construction of criteria and proposals for prospective science teacher education in the philosophy of science.We start from proposing that didactics of science, as a discipline with some degree of maturity and consolidation, admits theoretical foundations from an epistemological point of view. This statement is argued for in the field of science teacher education.The thesis begins exposing a classification of the disciplinary relationships between didactics of science and the philosophy of science. These relationships are reviewed according to their possible value for science teacher education. Within this general background, three areas of interest are proposed. These areas are subsequently developed in three practical applications: a didactical transposition of the philosophy of science to introduce it into the curriculum, an epistemological revision of didactics of science as a discipline, and the epistemological foundations of the science curriculum.The contribution of this thesis to the philosophical education of science teachers is focused on an identification of the main schools of 20th century philosophy of science and of the fundamental epistemological ideas that these schools have addressed. Two constructs are defined: the stages and strands of the philosophy of science; when combined, these constructs generate a matrix to organise the selection and implementation of contents from the philosophy of science in science teacher education.The conceptual framework presented in this thesis is developed through practical examples organised in the three applications that are exposed in the second part. These applications respectively collect: activities to teach central epistemological topics, activities to reflect on didactics of science and science education practice, and activities to epistemologically examine the secondary physics curriculum.
|
196 |
L'emergència de la interpretació dels fenòmens químicsSolsona i Pairó, Núria 20 October 1997 (has links)
No description available.
|
197 |
El psicopedagog a l'educació secundària. Estudi etnogràfic de la intervenció psicopedagògica. Entre la intervenció sistèmica i la breu estratègica: el model CRAPsPalau del Pulgar, Maria-Eulàlia 03 December 2007 (has links)
Sovint la intervenció psicopedagògica als centres d'ESO es veu arrossegada per un clima de malestar que posa de manifest la complexitat dels problemes educatius i la incertesa de poder trobar una solució satisfactòria per a tots els implicats: professorat, famílies i alumnes. Aquest estudi construeix un itinerari d'actuacions psicopedagògiques, a partir de les anotacions registrades en una dotzena de quaderns de camp durant set cursos escolars, que un cop sotmeses a un procés sistemàtic d'indexació, codificació i anàlisi ha permès formular un model d'intervenció sensible a les persones, a les relacions, a les diferents formes de percebre les dificultats i a la cerca conjunta de solucions. El material indexat correspon a 484 casos atesos en diferents centres d'ESO. El llarg nombre de camps d'informació consignats als diaris s'ha agrupat en cinc blocs: Implicació del Centre [IC], Confirmació del problema [CP], Teoria de l'alumne [TA], Comportament clau de l'ajuda [CA] i Efectivitat percebuda [EP]. El contingut de cada bloc ha donat lloc a la definició de dimensions i categories d'interès. La codificació de les unitats d'informació en cada categoria ha permès construir la matriu de dades que resumeix de forma selectiva el gran volum de material indexat. El material sistemàticament elaborat dels quaderns de camp s'analitza, en primer lloc, com a relat que cal clarificar i valorar, segueix la seva descripció quantitativa i, per últim, s'aplica la metodologia de casos a una petita selecció de intervencions que exemplifiquen la complexitat dels problemes educatius afrontats i l'oportunitat de la resposta psicopedagògica que incorpora elements de la intervenció sistèmica, breu estratègica i de la relació d'ajuda. . Els resultats mostren com la percepció de satisfacció de tots implicats (alumnes, famílies, direcció del centres i professorat) és fa palesa quan les condicions de la intervenció psicopedagògica són gestionades des dels plantejaments que donen lloc a la proposta del model CRAPs. Paraules clau: comunicació interpersonal, teoria prosocial, relació d'ajuda, intervenció psicopedagògica, escola secundaria, metodologia etnogràfica, teoria arrelada. / Con frecuencia la intervención psicopedagógica en los centros de ESO se ve llevada por un clima de mal estar que pone de manifiesto la complejidad de los problemas educativos y la incertidumbre de encontrar una solución que satisfaga a todos los implicados: profesorado, familias y alumnado. Este estudio elabora un itinerario de actuaciones psicopedagógicas, a partir de las anotaciones registradas en una docena de cuadernos de campo a lo largo de siete cursos escolares, sometidas a un sistemático proceso de elaboración de índices, codificación y análisis ha permitido formular un modelo de intervención sensible a las personas, a las relaciones, a las diferentes formas como se perciben las dificultades y se buscan conjuntamente las soluciones. Se han recogido datos de 484 casos atendidos en los diferentes centros de ESO. El extenso número de campos de información consignados en los diarios se han agrupado en cinco bloques: Implicación del Centre [IC], Confirmación del Problema [CP], Teoría del alumno [TA], Comportamiento clave de la Ayuda[CA], y Efectividad Percibida [EP]. El contenido de cada bloque ha dado lugar a dimensiones y categorías de interés. La codificación de las unidades de información en cada categoría ha permitido construir la Matriz de datos, que resume de forma selectiva el gran volumen de material existente. El material sistemáticamente elaborado de los cuadernos de campo, se analiza, en primer lugar, como un relato que se debe clarificar y valorar, seguidamente se hace una descripción cualitativa, y por último se aplica de estudio de casos a una pequeña selección de intervenciones que son muestra de la complejidad de los problemas educativos que se han tenido que afrontar, y la oportunidad de la respuesta psicopedagógica que incorpora elementos de la intervención sistémica, breve estratégica y de la relación de ayuda. Los resultados muestran como la percepción de los distintos implicados (alumnos, familias, dirección del centro y profesorado) es evidente cuando las condiciones de la intervención psicopedagógica se gestionan des de los planteamientos que dan lugar a la propuesta del modelo CRAPs. / Often, the psycho-pedagogic intervention at the ESO centres is swept out by a bad atmosphere that reveals the complexity of the educational problems and the uncertainty to find a satisfactory solution to all the involved parts: teaching staff, families and students. This study constitutes an itinerary of psycho-pedagogic actions based on the annotations registered in a dozen of logbooks during seven scholar courses. The systematic indexation, codification and analysis has permitted formulating an intervention model sensitive to persons, to relations, to the different ways to feel difficulties and the joint search for solutions. The indexed material corresponds to 484 cases that have been attended in several ESO centres. The large amount of information fields consigned to logbooks has been grouped in five blocks: Implication of the Centre [IC], Confirmation of the Problem [CP], Student's Theory [TA], Key Behaviour of the Help [CA] and Perceived Effectiveness [EP]. Every block content has lead to the definition of the dimension and the categories of interest. The codification of the information units in each category has permitted to build the data matrix that resumes, in a selective manner, the great volume of indexed material. The systematically elaborated material in the logbooks is, in first place, analysed as an account that has to be clarified and evaluated, then a quantitative description follows, and finally the case methodology is applied to a small selection of interventions that exemplify the complexity of the faced educational problems and the opportunity of the psycho-pedagogic answer that incorporates elements of the systematic intervention and the relation of the aid. The results show how the satisfaction perception of all involved parts (students, families, centres management and teaching staff) is highlighted when the conditions of the psycho-pedagogic intervention are administered from the approaches that lead to the proposal of the CRAP's model. Keywords: interpersonal communication, prosocial theory, relation of aid, psycho-pedagogical intervention, secondary school, ethnographic methodology, grounded theory.
|
198 |
Anàlisi del llibre de text de química com a discurs didàctic multimodalMarzàbal Blancafort, Ainoa 02 February 2011 (has links)
En aquesta tesi doctoral analitzem una mostra de tres llibres de text de Química per a tercer d’ESO considerant que es tracta d’un discurs multimodal que té una intenció didàctica.
L’objectiu és identificar i caracteritzar els estils didàctics que presenten els llibres analitzats considerant els continguts que presenten en el seu discurs, i com aquests es materialitzen en una seqüència que inclou una part textual expositiva, imatges i activitats que, conjuntament, els autors desenvolupen orientats a l’aprenentatge dels lectors seguint una proposta didàctica que hauria de ser compatible amb el cicle d’aprenentatge constructivista.
Aquest treball ens ha permès detectar algunes limitacions que tenen els llibres de text des d’una nova mirada didàctica que considera tots els elements que el composen. Aquests resultats proporcionen criteris als professors i autors per modificar les propostes dels textos escolars i fer-les més adequades des d’una aproximació didàctica, i en l’àmbit de la investigació en Didàctica de les Ciències Experimentals aporta un nucli de teoria emergent referit a les estratègies mitjançant les quals els textos aborden el cicle d’ensenyament. / In this thesis we analyze a sample of three chemistry textbooks for the third course of secondary school, as a multimodal discourse that has a didactic intent.
The objective is to identify and characterize the teaching styles that have the books analyzed considering the content presented in his speech, and how it is embodied in a sequence that includes expository text, images and activities together, developed by the authors following an educational proposal that should be compatible with the constructivist learning cycle.
This work has allowed us to detect some limitations that have textbooks from a new point of view that consider all the elements that compose it, constituting a new global analysis method in development. The results provide criteria for teachers and authors to modify the proposal of school texts and make them more suitable from a didactic approach, and in the field of research in Science Teaching provides a core of emerging theory about the strategies that textbook use to address the teaching cycle.
|
199 |
La influència de l’ús de jocs d’estratègia en l’aprenentatge de la resolució de problemes de matemàtiques a l’educació secundàriaNavarro Farré, Anna 12 July 2013 (has links)
El present treball estudia les influències de l’ús dels jocs d’estratègia en l’aprenentatge de la resolució de problemes de matemàtiques a l’educació secundària. En concret s’analitza si hi ha evidències de canvis en la comprensió de l’enunciat, en la resolució dels problemes, en les estratègies heurístiques utilitzades i en el llenguatge emprat per expressar les resolucions dels problemes.
Aquest estudi consta de l’anàlisi de problemes d’alumnes de secundària abans i després de treballar amb jocs d’estratègia. Per fer aquest estudi, hem dissenyat un instrument de recollida de dades format per quatre problemes, hem escollit una mostra d’alumnes de secundària (alumnes de 1r, 2n ,3r d’ESO i alumnes, també de secundària, que segueixen un programa d’estimulació del talent en matemàtiques ESTALMAT). Hem escollit quatre jocs d’estratègia la resolució dels quals és similar a la resolució dels problemes. Hem fet unes sessions per treballar els jocs i les heurístiques concretes per cada joc. Hem recollit les dades del protocol de problemes en dues fases: la fase 1, abans de treballar els jocs i la fase 2, després de treballar-los. Per poder comparar les dues fases i valorar la millora, hem considerat 5 aspectes diferents dels problemes per a l’anàlisi de les seves resolucions: la resposta subjectiva que cada alumne fa sobre si ha resolt el problema, la resposta objectiva de si han resolt el problema, la comprensió de l’enunciat, l’estratègia heurística utilitzada, i l’expressió de la resolució. Hem definit índex de comprensibilitat, índex facilitat i índex anàlisi de les estratègies heurístiques per poder analitzar les resolucions dels problemes de cada grup i de la mostra total en cada fase i comparar les millores per grups, per fases i per cada problema. També hem fet, per cada característica definida, una anàlisi de la millora global de tots els problemes per cada nivell. Finalment, hem fet un estudi de casos per exposar exemples de millores de les resolucions dels problemes després de treballar els jocs i mostrar evidències de la influència de l’ús de jocs en la resolució dels problemes segons la opinió dels alumnes que realment han millorat.
Pel que fa als resultats hem pogut constatar que: la comprensibilitat, la facilitat i l’índex d’anàlisi augmenta per la mostra total d’alumnes en tots els problemes en la segona fase respecte a la primera. És a dir, que després de treballar els jocs, els alumnes entenen millor l’enunciat dels problemes, els resolen millor i, en general, utilitzen més estratègies heurístiques per resoldre els problemes. Tanmateix, aquesta millora varia segons els problemes i els grups.
Pel que fa a la descripció de la resolució hem observat que, hi ha una clara millora en el següent sentit: al passar a la fase 2 disminueix en tots els problemes l’ús del LL1 i LL2 (que són cap llenguatge i llenguatge verbal) mentre que augmenten els LL3 i LL4 (que són llenguatge gràfic i llenguatge numèric).
El conjunt de resultats obtinguts ens han permès arribar a la conclusió que treballar amb jocs d’estratègia amb alumnes de secundària és una bona eina per la millora de l’aprenentatge de la resolució de problemes de matemàtiques. D’acord amb les dades del nostre estudi, després de treballar amb petits jocs d’estratègia, els alumnes troben més fàcil els problemes, comprenen més bé l’enunciat, s’ incrementa l’ús d’heurístiques apropiades, utilitzen llenguatges més adequats i resolen millor els problemes. / The following assignment studies the influence on the use of strategy games in the learning of solving maths problems in Secondary Education. We have analysed specifically if there are some changes in the comprehension of the statement, in the solving of the problems, in the heuristic strategies used and in the language used to express the solution of the problems.
This study is about the analysis of problems of Secondary Education students before and after working with strategy games. To make this study we have designed a data collecting tool formed by four problems, we have chosen a group of Secondary Education students (1st, 2nd and 3rd ESO students and also some student , Secondary Education ones, that are followinga stimulating program of talent in Maths, ESTALMAT). We have chosen four strategy games where the solving of them is similar to the solving of problems. We have done different sessions to work with the games and the adequate heuristics for every game. So we have collected the data of the protocol of the problems in two different parts: Part 1, before working with the games and Part 2, after working with them. To compare both parts and value the improvement, we haven’t taken a look at the problem solution, but we have considered 5 different aspects of the problems to analyse in their solving: The subjective answer that every student gives if he or she has solved the problem, the objective answer if they have solved the problem, the statement comprehension, the heuristic strategy used, and the expression of the solving. We have defined the comprehension index, the facility index and analysis index to be able to analyse the solving of the problems in every group and in the total amount in each part and to compare the improvement among the groups, the parts and in every problem. Regarding every defined characteristic, we have also done an analysis of the global improvement in every problem at every level. Finally, we have made a study of cases to give examples of the improvement on the solving of the problems after working with the games and showing evidence of the influence on the use of games when solving the problems regarding the opinion of the students that have really improved.
Regarding the results we have deduced that:
The understanding, the facility and the analysis index rises up for the total amount of students in all the problems at the second part regarding the first one. That is to say, after working with the games the students understand the statement of the problems better, they solve them in a better way and in general they use more heuristic strategies to solve the problems. So this improvement varies according to the problems and the groups.
Regarding the description of the solving, we have observed that there is a clear improvement in the following: The use of LL1 and LL2 (standing for no language or spoken language) is minimized when reaching the second part whereas LL3 and LL4 (standing for graphic language and numeric language ) are augmented.
The whole of the final results has led us to the conclusion that working with strategy games with students of Secondary Education is a good tool for improving the learning of solving Maths problems. According to the data of our study, after working with little strategy games, the students find the problems easier, they understand the statement better, the use of proper heuristics has risen up, adequate languages are used and they are solving better.
|
200 |
La competencia digital docente: análisis de la autopercepción y evaluación del desempeño de los estudiantes universitarios de educación por medio de un entorno 3DEsteve Mon, Francesc Marc 02 March 2015 (has links)
En el moment actual, el rol dels docents resulta fonamental per a capacitar i empoderar als estudiants fent ús de totes les potencialitats que ofereixen les tecnologies. Per la qual cosa, els docents necessiten no només disposar d’una alfabetització o competència digital bàsica, sinó que deuen ser capaços d’integrar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en les seves pràctiques didàctiques (la seva competència digital docent), i sens dubte, la seva formació inicial resulta clau.
El propòsit d’aquest treball és explorar la competencia digital del futur docent, i per a fer-ho, s’ha dissenyat i desenvolupat un nou instrument per a l’avaluació de la seva execució o acompliment, fent ús de les potencialitats dels entorns virtuals 3D.
Aquest treball, basat en els estudis d’investigació per al disseny (DBR-EDR), compta amb tres fases principals: (1) la investigació preliminar, desenvolupant un marc conceptual i analitzant l’autopercepció de l’estudiant en quant a la seva CD; (2) la fase de prototipatge, centrada en l’anàlisi de la usabilitat, validesa, utilitat i efectivitat de l'entorn 3D; i (3) l’avaluació final a través de l’entorn 3D. Un entorn que simula una escola de primària, dissenyada a partir d’exemples autèntics, seguint el model de disseny centrat en l’evidència (ECD) i fent servir els estàndards internacionals de la ISTE. / En el momento actual, el rol de los docentes resulta fundamental para capacitar y empoderar a los estudiantes haciendo uso de todas las potencialidades que ofrecen las tecnologías. Para ello, los docentes necesitan no solo disponer de una alfabetización digital básica, sino que deben ser capaces de integrar las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en sus prácticas didácticas (su competencia digital docente), y sin duda, su formación inicial resulta clave.
El propósito de este trabajo es explorar la competencia digital del futuro docente, y para ello se ha diseñado y desarrollado un nuevo instrumento para la evaluación de su ejecución o desempeño, haciendo uso de las potencialidades de los entornos virtuales 3D.
Este trabajo, basado en los estudios de investigación para el diseño (DBR-EDR), cuenta con tres fases principales: (1) la investigación preliminar, desarrollando un marco conceptual y analizando la autopercepción del estudiante acerca de esta competencia; (2) la fase de prototipado, centrada en el análisis de la usabilidad, validez, utilidad y efectividad del entorno 3D; y (3) la evaluación final a través del entorno 3D. Un entorno que simula una escuela de primaria, diseñada a partir de ejemplos auténticos, siguiendo el modelo de diseño centrado en la evidencia (ECD), y utilizando los estándares internacionales de ISTE. / At the current time, the role of teachers is crucial in empowering students with the advantages of technology. Teachers are required not only to become basic digitally literate, they should also be able to integrate technology into their teaching (this has also been called teachers’ digital competence), and the initial teacher education is one of the most important factors for this purpose.
The purpose of this work was to explore the student-teachers’ digital competence, and for this purpose we designed and developed a new instrument to assess their performance, using the potential of 3D virtual environments.
This work, which is based on design-based research (DBR-EDR), featured three main phases: (1) preliminary research; developing a conceptual framework and analysing their self-perception of this competence; (2) prototyping stage, focused on usability, validity, practicality and effectiveness of the 3D environment; and (3) a final evaluation through 3D virtual environment.
The 3D virtual environment simulated a primary school, the design was based on authentic examples, following the evidence- centered design (ECD) model, and using ISTE standards.
|
Page generated in 0.2124 seconds