El objetivo del presente estudio fue investigar el impacto del programa educativo Leemos en Pareja, basado en la tutoría entre iguales, respecto a la comprensión y fluidez lectora en la diversidad del aula. El estudio se hizo con una muestra de 127 alumnos que cursaban entre 2º y 5º de primaria, contando con un grupo de comparación de 120 alumnos de los mismos niveles educativos y con 8 profesores que fueron los responsables de poner en marcha la experiencia. Se realizó un acercamiento además a un grupo de 11 alumnos que poseía necesidades de ayuda en el área de la comprensión lectora, para conocer si dicho método favorecía su construcción de aprendizajes. A través de un estudio cuasi-experimental con grupo de comparación, combinado con un seguimiento del proceso de las sesiones de trabajo, especialmente con el análisis de la interacción de una sub-muestra de 14 parejas, se dio respuesta a los objetivos y preguntas de investigación. Los resultados cuantitativos indican diferencias significativas entre las mediciones pre-test y post-test de los alumnos que formaron parte del grupo de intervención, tanto en la comprensión como en la fluidez lectora. El análisis de la interactividad señala que las mejoras se sustentaron en las ayudas andamiadas que prestaba el alumno tutor a su tutorado, cuando este último no podía alcanzar una respuesta de manera autónoma a los interrogantes que se le planteaban sobre el texto. Los mecanismos de mediación puestos en marcha por los tutores hacían referencia a pistas y acoplamiento de ideas, las cuales tuvieron una repercusión positiva en ambos miembros de la pareja. En el caso de la sub-muestra de alumnos que presentaban dificultades iniciales de comprensión lectora, también se evidenciaron avances estadísticamente significativos en sus índices de comprensión y fluidez lectora entre las mediciones pre-test y post- test. En este sentido, se destaca la mediación realizada por los alumnos tutores para facilitar el aprendizaje de sus compañeros vulnerables, ajustando la estructura del programa y ofreciendo ayudas andamiadas referidas a la implementación de pistas y acoplamiento de ideas para la construcción de una respuesta. Se ha evidenciado que las intervenciones que realiza el maestro con estos alumnos y el grupo en general, juega un papel en la modulación de la actividad y la estructura de la sesión que garantiza la interactividad de la pareja. En general, atribuimos las mejoras evidenciadas a las actividades habituales que se desarrollan en el aula a lo largo del currículum para favorecer la competencia lectora, sumadas a las acciones que se contemplaban en el programa Leemos en Pareja fundamentado en el aprendizaje entre iguales, donde el tutor logró aprendizajes poniendo en marcha una serie de mecanismos que promovían el aprendizaje de su compañero y el tutorado porque recibía una ayuda ajustada y permanente de su compañero tutor. En los alumnos que presentaban dificultades en la comprensión lectora, se hace necesario un apoyo previo durante la preparación de la actividad, por parte del tutor, con el fin de preveer posibles dificultades durante el desarrollo de la actividad en los contenidos y en la mediación que se realiza. / The aim of the present study was to investigate the impact of Leemos en Pareja, an educational programme based on peer tutoring, about reading comprehension and reading fluency in the diversity of the classroom. The study was carried out with a sample of 127 students in 2nd and 5th grade of elementary school and a comparison group of 120 students of the same education level, and 8 teachers who were responsible of carrying out the experience. In order to determine whether this method benefits knowledge construction of the students, we were also applied the method to a group of 11 students that required reading comprehension support. We achieved the objectives and obtained answers to the research question presented in this paper, through an almost experimental study with the comparison group, along with the follow up of the process of the working sessions, particularly with the analysis of the interaction of the sub-sample of 14 pairs of students. The quantitative results show meaningful differences between the pre-test and post-test measurement of the students that were part of the intervention group, including reading comprehension and reading fluency. The analysis of the interaction shows that the improvement was based on the scaffolded support given by the tutor student to the tutee, when the latter was not able to answer in an autonomous way to the questions brought up in the text. The mediation mechanisms carried out by the tutors made reference to clues and linking up of ideas, which had a positive impact on both members of the couple. Regarding the case of the student sub-sample that presented initial reading comprehension difficulties, there was meaningful evidence of statistic progress in the rate of reading comprehension and reading fluency between the pre-test and post-test measurement. In this sense, it is outstanding the mediation performed by the tutor students to enable learning to their vulnerables classmates, adjusting the structure of the program and offering scaffolded help, in relation to the implementation of the clues and linking up of ideas for the construction of an answer. It has been shown that interventions made by the teacher with these students and the group in general, play an important role in the adjustment of the activity and the structure of the session that guarantees pair interactivity. In general, we attribute the improvements of reading comprehension to the usual activities that were developed in the classroom throughout the curriculum in conjunction with the actions prescribed by the program Leemos en Pareja, based on peer learning, where the tutor achieved learning through the mechanisms that promoted the learning of the classmate, and where the tutee received adjusted and permanent help from the tutor classmate. Regarding the students presenting reading comprehension difficulties, previous support from the tutor is required during the preparation of the activity in order to anticipate possible difficulties during the content activity development and the mediation that is made.

La recerca aporta coneixement sobre la capacitat estimativa mètrica. Els seus objectius es centren tant en la detecció dels procediments recursos i estratègies que s'apliquen tot analitzant-ne la seva incidència d'utilització i la seva eficàcia o nivell de precisió; com en l'aprofundiment de com s'organitzen i generen aquestes estructures mentals estimatives. Fruit d'aquesta realitat s'incideix en reflexionar sobre l'enfoc didàctic que caldria tenir en compte per millorar-ne el seu aprenentatge.El plantejament de la recerca neix del supòsit de que l'adquisició de la capacitat estimativa no s'adquireix per la formació escolar i acadèmica sinó per la incidència de l'entorn; també, de que la capacitació longitudinal possibilita l'adquisició de l'estimació curvilínia. En base a aquests condicionats la recerca es porta a terme tot aplicant una anàlisi quantitativa i alhora una de qualitativa a través de l'aplicació del test EM (Estimació Mètrica). Les mostres sobre las que es porta a terme la investigació, són, per un costat, una Mostra Base integrada per la Mostra Control constituïda per alumnat de magisteri i per dues Mostres Experimentals a través de les quals es poden contrastar la incidència de determinades variables (gènere, edat, nivell formatiu, àmbit cultural) respecte al domini i capacitat d'estimació mètrica. Una de les mostres experimentals està formada per un grup d'educadors populars de la Comunidad Segundo Montes (El Salvador) i l'altre són alumnes de quart i sisè de primària. Per tal de poder aprofundir en les estructures mentals implícites que s'apliquen en l'acte estimatiu, s'utilitza el mètode d'estudi de casos centrat en disset persones que constitueixen la Mostra Selectiva.Els resultats de la investigació posen en evidència la educabilitat de l'estimació mètrica alhora que el poc domini i capacitat que en tenim; alhora que la insignificant incidència de l'educació formal en aquest aprenentatge i la quasi nul·la correlació de les variables analitzades respecte a aquest domini. Al mateix temps, les conclusions posen en evidència, també, la gran complexitat que representa l'aprenentatge mètric en el que fins i tot dins el mateix objectiu de la capacitat estimativa, el domini de l'estimació longitudinal rectilínia no incideix en la millora de la curvilínia, la qual necessita de procediments, recursos i estratègies diferents a la primera tot destacant-se per la seva importància, la necessitat del poder de visualització i de la manipulació i transformació d'imatges mentals com a base del poder estimatiu que capacita, alhora, per a l'adquisició de procediments de transformació geomètrica com són la rectificació, la quadratura i la curvalització. Per altra banda, destaca la importància de la intuïció matemàtica, en aquest cas, de la intuïció mètrica, com a estadi d'alt nivell d'evolució i domini matemàtic, aprenentatge que es situa pel cim dels processos inductius i deductius; domini, doncs, que cal potenciar i treballar com a objectiu de desenvolupament de la formació i educació matemàtica. / This research contributes to our knowledge on metric estimation ability. The objective is two-fold: (i) detecting the procedures, resources and strategies that are applied, while at the same time analysing how often they are utilised and how efficient or precise they are; (ii) further investigation into how the mental structures responsible for estimating are organised and generated. From this, we reflect on the teaching approaches that should be taken into account in order to improve learning in this area.Our approach to this research begins with the assumption that the ability to estimate is not acquired through schooling and academic training, but by the effect of the environment. A further assumption is that the ability to make longitudinal estimates facilitates the acquisition of the ability to make curvilinear estimates. With these two suppositions in mind, we carried out the research, applying a quantitative analysis as well as a qualitative analysis using the ME (Metric Estimation) test.The samples used in the investigation were a Base Sample made up of a Control Sample comprising teacher education students specialising in Primary Education, and two Experimental Samples through which we were able to compare the effect of certain variables (sex, age, education, cultural environment) with respect to their skills and abilities in metric estimation. One of the experimental samples was made up of a group of educators in the Segundo Montes Community in El Salvador and the other were schoolchildren from the fourth and fifth years of primary schools. In order to delve further into implicit mental structures that are applied to the act of estimating, we used the case study method centred on seventeen people that made up the Selective Sample.The results of the investigation demonstrated that metric estimation was teachable and that the skills and abilities we have are rather small. Furthermore, the results show there is an insignificant amount of time spent on learning metric estimation in formal education and an almost zero correlation with the variables we analyzed with respect to this skill. At the same time, the conclusions also demonstrate the great complexity involved in learning metrics, where even within the same objective of the capacity to estimate, skills in making estimates of longitudinal measurements do not imply an improvement in making estimates of curvilinear measurements. The latter requires procedures, resources and strategies that are different from the former, the most important of which are the need to be able to visualize, manipulate and transform mental images as a basis for being able to estimate. This, in its turn, enables one to acquire the procedures of geometric transformation such as rectification, quadrature and curvilinearity. On the other hand, mathematical intuition, in this case, metrical intuition, stands out as a highly important phase in the development of mathematical skills, the learning of which is paramount in inductive and deductive processes. It is a skill, therefore, which needs to be worked on and strengthened as an objective in developing mathematical training and education.

En un inici justifico la recerca per la conjuntura de conèixer les dues ciències: la infermeria i la pedagogia, tant una com l'altra amb molts anys d'experiència en les dues vessants, precisament per això he pogut constatar que són dues matèries complementaries i que s'han de dir moltes coses una a l'altra, perquè el seu objectiu és la persona, i el seu millorament. A traves d'un mètode inductiu descriptiu es planteja la recerca la qual té les hipòtesis següents:Les apreciacions soci laborals i professionals de las infermeres quirúrgiques descrites en la literatura responen al que es reflexa en els centres hospitalaris i les escoles. I les infermeres quirúrgiques necessiten uns estudis especialitzats desprès del Diplomat d'Infermeria per exercir la seva activitat segons les infermeres quirúrgiques, gestores de recursos humans, infermeres docents i metges.Es fa un estudi exhaustiu en el marc teòric de com està l'estat de la qüestió a nivell professional, soci laboral i de la formació de la infermera quirúrgica en els capítols I, II, III de la tesi; per passar desprès al marc empíric a on es treballa des d'una vessant quantitativa i una vessant qualitativa.Des de la vessant quantitativa es tria el millor instrument que es creu per aquesta recerca, un qüestionari, que es validat per deu experts i provat amb un grup control, el qual es repartit en els col·lectius següents: l'usuari, com l'element més important aquí va dirigida l'atenció d'aquests col·lectius, les infermeres quirúrgiques, les gestores de recursos humans, les docents quirúrgiques i docents medico- quirúrgiques, les metges (cirurgians, anestesiòlegs...) tots ells propers a l'acte quirúrgic. Tots ells de sis hospitals de Catalunya, que són triats en funció a la seva significació en el territori, que pertanyen a la capital de província, perquè són hospitals públics, universitaris, i dintre de la nomenclatura d'hospitals de generals i complexos. Des de la vessant qualitativa es tria el millor instrument que es creu per aquesta recerca, l'entrevista, que per la seva complexitat, sols es porta a terme en aquelles persones referents en la infermeria, i per tant expertes en el tema, com són: les directores de les setze escoles d'infermeria universitària, de les quals una d'elles és la presidenta de l'associació de les directores de les Escoles Universitàries d'Infermeria de Catalunya, les sis directores d'infermeria dels hospitals qüestionats, la presidenta del Col·legi d'Infermeria de Barcelona, que a més és la Presidenta del Consell d'Infermeria de Catalunya, la presidenta de l'Associació d'Infermeria Quirúrgica d'Espanya, i l'experta d'afers internacionals i visepresidenta de l'Associació Europea d'Infermeria Quirúrgica.Dels dos estudis s'extreuen molts resultats, que a la vegada que permeten demostrar i descriure les hipòtesis plantejades, i permeten, a la vegada, extreure unes conclusions concretes que porten a unes reflexions i conclusions generals tant important com per ex: que moltes infermeres quirúrgiques comencen el la seva activitat professional en l'àrea quirúrgica sense cap tipus d'estudi sols l'experiència, amb un risc enormement important per l'usuari i el propi professional, amb la inhibició de les institucions sanitàries i el desconeixement d'altres col·lectius; tot i això, moltes professionals davant aquesta situació, es veuen empeses a fer algun tipus de formació com és un postgrau. Per últim es descriuen els límits de la recerca, així com les línies futures d'investigació i actuacions a fer. / My research is from the outset justified by combining my knowledge of two disciplines: nursing and teaching, where my many years of experience in both allow me to attest that they are complementary subjects, and that they also share many things in common, because their common objective is personal improvement. Through an inductive and descriptive methodology, the enquiry has pursued the following hypotheses:The personal and professional appraisal of the operating room nurses as outlined in the document is concerned with reflective observations from hospitals and schools. Evidently operating theatre nurses require specialist studies following their Nursing Diploma which enables them to exercise their activities as operating theatre nurses, human resources administrators, teaching nurses and doctors.A very complete analysis is made in the theoretical framework of the issue at a professional, personal and training level of the operating theatre nurse in chapters I, II and III of the thesis, moving on to the empirical framework, where a quantitative and a qualitative point of view are taken.The quantitative aspect selects the best instrument for such research, a questionnaire which is validated by ten experienced people and tested through a control group which is distributed across the following collective groups: the user, who, as the final beneficiary of these collective efforts, is the most important element; the operating theatre nurses, the human resources administrators, the operating theatre teachers and the medical operating theatre teachers (surgeons, anesthesians.), all of them closly involved in the surgical field. All those people have been selected from six Catalonian hospitals of recognised standing within the country, sited in provincial capitals, and including both public and university hospitals under the categories of general and specialist hospitals.Regarding the qualitative view, the best research instrument is the interview, which owing to its complexity, is only carried out with subjects familiar with nursing and with experience in the area, such as the directors of the sixteen university nursing schools, one of whom is the president of the association of directors of the Nursing University Schools in Catalonia, the six nursing directors of the interviewed hospitals, the president of the Nursing Professional College of Barcelona, who is also the president of the Council of Nurses of Catalonia, the president of the Operating Theatre Nurses' Association of Spain, with international experience of such matters, also being vice-president of the European Association of Operating Theatre Nurses.The body of findings from both lines of inquiry enable us to express and demonstrate the hypothesis and, at the same time, establish some specific conclusions of major importance, for example: the fact that many nurses begin their activities in the operating theatre field without any special training, relying only on experience, a factor which carries a very serious risk for the user and for the professional, a ask reglected by the health institutions and without the knowledge of other professionals in the field. However, as a result of such a situation, many of the nurses become persuaded to follow futher, post-diploma training.The conclusion defines the boundaries of the research work, sets out guidelines for future areas of investigation and recommends proceedures to implement.

La pregunta principal d’aquesta recerca és com es relacionen la confiança matemàtica, l’aprenentatge matemàtic i l’efecte del feedback en un context d’aprenentatge de matemàtiques en línia. Aquesta recerca s’emmarca en el context de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els estudiants de la UOC són persones adultes amb responsabilitats laborals i familiars que necessiten la flexibilitat de lloc i temps que els proporciona estudiar una titulació de forma no presencial. A més, els estudiants reprenen els seus estudis després d’un temps de desvinculació del món acadèmic. Així, la incorporació de les TIC a l’aprenentatge pot suposar una dificultat per a aquests estudiants que provenen d’una experiència educativa tradicional de paper i llapis. Però en l’aprenentatge de matemàtiques en línia ens trobem amb altres dificultats específiques. Per exemple, el nivell dels coneixements matemàtics previs dels estudiants és divers, donat que els estudiants poden provenir de diferents titulacions i sovint hi ha mancances en el domini dels conceptes bàsics de matemàtiques. El context concret d’aquesta recerca és l’assignatura Iniciació a les Matemàtiques en Enginyeria de la UOC, una assignatura de matemàtiques en línia per a l’aprenentatge de continguts bàsics de matemàtiques. L’assignatura està estructurada en dos blocs: Àlgebra i Anàlisi. Amb aquesta recerca volem comprendre i estudiar elements i variables vinculats al procés d’aprenentatge d’una matèria d’aquesta naturalesa en un entorn virtual, concretament: l’efecte del feedback que rep l’estudiant i la seva confiança matemàtica. La motivació d’estudiar l’efecte del feedback rebut per un estudiant sorgeix arran de l’anàlisi dels resultats d’una innovació docent en una assignatura de matemàtiques en línia d’estudis d’enginyeria. Una de les conclusions principals d’aquesta anàlisi és que la incorporació d’una eina de feedback automàtic i immediat, tant en activitats d’avaluació com de pràctica, comporta una disminució important de l’índex d’abandonament de l’assignatura. Observar aquesta disminució ens va empènyer a intentar comprendre quin és, i de quins factors depèn, l’efecte del feedback amb contingut matemàtic en l’aprenentatge d’un estudiant. D’altra banda, basant‐nos en l’experiència personal en l’ensenyament de matemàtiques en línia, considerem que el factor afectiu té un paper essencial en l’aprenentatge de matemàtiques. Concretament, hem definit i estudiat la confiança matemàtica de l’estudiant. En un context presencial s’accepta que els aspectes afectius tenen un rol central en l’aprenentatge de matemàtiques i hi ha força investigacions de Didàctica de les Matemàtiques sobre processos d’aprenentatge centrades en aspectes afectius. En el context de l’educació en línia, però, és un aspecte escassament abordat des d’una aproximació teòrica. Aquesta recerca vol contribuir, també, a la comprensió i definició d’aspectes afectius en l’aprenentatge de matemàtiques en línia. Alguns dels resultats més rellevants d’aquesta tesi són: a) l’establiment de tres perfils d’estudiant en relació a la confiança matemàtica i l’aprenentatge matemàtic; i b) indicis de relació entre els perfils d’estudiant i l’efecte del feedback. Hem observat l’efecte del feedback respon a una realitat complexa més vinculada a la combinació de factors afectius i cognitius en connexió amb l’establiment d’objectius, que no pas a un sol d’aquests factors. / The aim of this research is to study the relationship among mathematical confidence, mathematics achievement and the effect of feedback when learning mathematics online. The context of this research is the Open University of Catalonia (UOC). UOC students are adults with familiar and working commitments who need the time and location flexibility provided by a virtual environment. Moreover, the students start again their studies after some time dissociated from the academic world. Thus, the incorporation of ICT to learning can be a difficulty for students who have mainly learned in a traditional education based on paper and pencil. But learning mathematics online can trigger other specific difficulties. For instance, the mathematics background of the students is diverse and usually they do not master basic mathematics concepts. The specific context of this research is the subject Introduction to Maths for Engineering at UOC, an online course of mathematics that aims to learn basic mathematical concepts. This subject is organized in two sections: Algebra and Analysis. With this research we want to understand and to study two elements associated to the mathematics learning process in a virtual environment: the effect of feedback received by a student and his mathematical confidence. The motivation for studying the effect of feedback received by the student is based on the results of the analysis of a teaching innovation in an online mathematics subject for engineers. One of the main conclusions of this analysis is that the incorporation of an automatic and immediate feedback tool, in practical activities and exams, lead to an important decrease of dropout rates. This decrease leads us to try to understand which the effect of the feedback on mathematics learning is and which factors are involved. Based on our personal experience in online mathematics teaching, we think that the affective factor is essential in learning mathematics. Specifically, we define and study mathematical confidence. In a face‐to‐face context, it is accepted that affective issues play an important role in learning mathematics and a lot of research in Mathematics Education on learning processes focuses on affective issues. However, in a virtual context this is rarely studied. This study aims to contribute to a better understanding and definition of affective concepts in online mathematics learning. Some of the relevant results of this research are: a) the definition of three student profiles in relation to mathematical confidence and mathematics achievement; and b) evidences of relationship among the student profiles and the effect of feedback. The effect of feedback is a complex issue related to the combination of affective and cognitive factors linked to the student goals, instead of being related only to one of these factors.

En la investigación que se presenta se analizan y clasifican las interacciones que se producen en el entorno interactivo de aprendizaje "ecosistema de aprendizaje de la Geometría", cuando los alumnos resuelven las tareas que se les proponen mediante el trabajo colaborativo, convirtiendo al alumno en el centro del proceso de aprendizaje y en sujeto activo de su formación. A este planteamiento se responde con la llamada enseñanza recíproca, en la que en las situaciones de andamiaje, los estudiantes deben asumir progresivamente la responsabilidad de su aprendizaje y en la medida en que es un modelo colaborativo de resolución de problemas, los alumnos en su relación con otros compañeros asumen o participan de algunas de las funciones del profesor. Se estudia y evalúa asimismo la influencia de las interacciones electrónicas sobre los interactuantes, haciendo uso de indicadores que determinan la efectividad de la interacción y finalmente se determinan algunos aspectos beneficiosos de la integración de las TIC en el proceso educativo. El entorno interactivo, constituido fundamentalmente por una red electrónica y en el que la resolución de las actividades con CABRI, respondidas bien por correo electrónico, bien en el Tablero(foro de discusión), constituyen el medio esencial de aprendizaje. En este modelo distinguimos dos planos y tres pirámides. En el plano intersubjetivo entre iguales, se desarrollan las acciones e interacciones entre iguales. En el plano de situación, se llevan a cabo las acciones e interacciones entre profesor, contenido y medio. Las distintas pirámides representan las acciones e interacciones entre el sociograma entre iguales y cada uno de los elementos del triángulo de situación.Consideramos que la investigación realizada, reafirma la idea de que la utilización de los entornos interactivos, en los que los alumnos trabajan de forma colaborativa, favorece el aprendizaje y el desarrollo de las técnicas de comunicación. El entorno diseñado, centrado en el alumno, con las actividades abiertas que se les plantean y con la metodología utilizada, es idóneo para el desarrollo y la formación geométrica de los alumnos de la ESO, consiguiendo que la resolución de las actividades propuestas tenga significado para ellos, favorezca su aprendizaje y les ayude a hacerse copartícipes del mismo, desarrollando sus capacidades de modelización, argumentación y racionalización.Pensamos por tanto que una de las tares fundamentales del profesor, es la de diseñar y/o utilizar entornos interactivos, donde a través de la interacción social y el trabajo colaborativo, se favorezca el aprendizaje.Destacamos finalmente la flexibilidad del sistema en cuanto al tiempo, materias de enseñanza, niveles educativos y tipos de alumnos, quizás uno de los colectivos más beneficiados serían los ACNES, pues aunque en le trabajo desarrollado no se ha hecho un seguimiento específico, si que hemos comprobado un aumento de su independencia a la hora de elaborar la respuesta a la vez que el sistema no ha sido discriminatorio con el ellos. / In the research, the interactions that take place in the interactive environmental learning process called "ecosystem of geometry learning" are analyzed and clasified, when the students solve the tasks which are proposed to them by means of the collaborative work, making the student the center of the learning process and so the active subject of his own training.This proposal is responded with the so called "reciprocal teaching", in which, students involved in the scaffolding situations must progressively assume the responsibility of their learning and as far as it is a collaborative model for problem solving, students in their relationship with other partners, assume or participate in some of the main teacher's functions.Likewise, the influence of the electronic interactions on the interactors is studied and evaluated making use of indicators that measure the effectiveness of the interaction and finally some beneficial aspects of the integration of the CIT ( Communication Information Technologies ) in the educational process are established.The interactive environment, mainly based on an electronic net in which the solving of the CABRI activities, answered whether by electronic mail or by the Tablero ( forum of discussion ), constitutes the essential way of learning.The research that has been made reassures on the idea that the use of interactive environments in which students work in a collaborative frame favours the learning and development of the communication techniques.The designed environment, centered on the student, with the open activities proposed and with the applied methodology, is suitable for the development and the geometrical training of the E.S.O. ( Compulsory Secondary Education ) students reaching the objective: The solving of the proposed activities gets a meaning for them, favours their learning and help them to become co-participants of the process, as they develop their skills in modelising, line of argument and rationalization.Consequently, we think that one of the teacher's main tasks is that of designing and/or using interactive environments in which learning is favoured by means of social interaction and collaborative work.

Aquesta investigació se centra en l'estudi de les interaccions i els efectes que es produeixen entre els alumnes i el seu professor -tutor, fent ús intensiu de les noves tecnologies de la comunicació i la informació. Els objectius concrets són: 1. Caracteritzar les interaccions de tutorització que es produeixen entre el tutor-alumne i els seus efectes en la inicialització del coneixement, 2. Analitzar els efectes en la progressió de coneixements de les interaccions entre els alumnes que tenen lloc al llarg del procés comunicatiu, quan es confronten les seves produccions a traves del fòrum.Les dades de la investigació procedeixen dels registres d'una experiència d'innovació educativa que s'ha realitzat amb alumnes de 2º d'Ensenyament Secundari Obligatori (13 anys) d'una escola pública de Barcelona, fent ús d'un entorn virtual d'aprenentatge de la matemàtica, dissenyat a tal efecte en el context de les classes ordinàries de matemàtiques i en correspondència amb el disseny curricular del centre.En la recerca es considera la utilització del llenguatge escrit, mediat amb les noves tecnologies, que permeten establir un aprenentatge dialèctic i significatiu entre els participants en funció del conjunt de relacions de discussió significativa que poden dur a terme els alumnes.El marc teòric pren en consideració les nocions d'interacció amb relació a les situacions d'ensenyament-aprenentatge, la seva estructura i funcionalitat, com la seva implicació en elaboració de significats en referència a l'aprenentatge de la matemàtica, en un context tecnològic. La seva estructura té tres eixos fonamentals: primer, en la dimensió conversacional ( Vion, 1992) i les influències socials (E. Wenger,2001), el segon, en el paper del llenguatge i pensament matemàtic col.lectiu ( N. Mercer, 1995) i el tercer, en la mediació tecnològica i aprenentatge de la matemàtica ( R. Hershkowitz, 1999).En la metodologia de la recerca, es considera el disseny, la implementació de l'entorn virtual d'aprenentatge i la seva gestió, i per altre, tot el que fa referència a l'anàlisi curricular de les activitats, el contingut matemàtic i els graus de qualitat, en relació amb les habilitats dels diferents rangs. Per l'anàlisi de les dades es considera la interpretació etnogràfica i participant de l'investigador que permet analitzar dues situacions de comunicació: a) una situació de comunicació amb el tutor i b) la comunicació que es produeix entre els alumnes. Desenvolupem en primer lloc l'anàlisi de les interaccions tutorials recollides en els quadres de diàleg, on es registren els referents i concepcions inicials que tenen lloc en les activitats. A continuació ens ocupem de les converses que es posen de manifest en el fòrum. D'aquesta manera concretem la nostra proposta en la funcionalitat de les interaccions i els moments interactius, que permetrà analitzar les converses que tenen lloc entre els alumnes. Això, ens condueix a interpretar el procés de participació dels alumnes en el fòrum, així, com la seva evolució que es produeix en aquest procés. La generació de significats matemàtics dels alumnes participants en el fòrum dóna lloc a la seva evolució respecte de la situació inicial.Les aportacions més rellevants de la tesi fan referència tant a la situació tutorial del coneixement, la regulació inicial guiada i a l'autoreconeixement tutoritzat, com a la producció social dels coneixements, on es recullen les caracteritzacions de les interaccions i la construcció de comunitats d'aprenentatge de les matemàtiques, la visualització de l'evolució del coneixement de la proporcionalitat, la producció de significats i la negociació de les argumentacions de les propietats mètriques considerades. / Esta investigación se centra en el estudio de las interacciones y los efectos que se producen entre los alumnos y su profesor-tutor, haciendo uso intensivo de las nuevas tecnologías de la comunicación e información Los objetivos concretos son: 1. Caracterizar las interacciones de tutoritzación que se producen entre el tutor-alumno y sus efectos en la inicialización del conocimiento, 2. Analizar los efectos sobre la progresión de conocimientos de las interacciones entre los alumnos que se producen a lo largo del proceso comunicativo, cuando se confrontan sus producciones a través del fórum. Los datos de la investigación proceden de los registros de una experiencia de innovación educativa que se ha realizado con alumnos de 2º de Enseñanza Secundaria Obligatoria (13 años) de una escuela pública de Barcelona, haciendo uso de un entorno virtual de aprendizaje de la matemática diseñado al efecto en el contexto de las clases ordinarias de matemáticas y en correspondencia con el diseño curricular del centroEn la investigación se considera la utilización del lenguaje escrito, mediado con las nuevas tecnologías, que permite establecer un aprendizaje dialéctico y significativo entre los participantes en función del conjunto de relaciones de discusión significativa que pueden mantener los alumnos.El marco teórico toma en consideración las nociones de interacción con relación a las situaciones de enseñanza-aprendizaje, su estructura y funcionalidad, así como su implicación en la elaboración de significados en referencia al aprendizaje de la matemática, en un contexto tecnológico. Se estructura en tres ejes fundamentales: primero, en la dimensión conversacional (Vion, 1992) y las influncias sociales (E. Wenger, 2001), segundo, en el papel del lenguaje y pensamiento matemàtico colectivo (N. Mercer, 1995) y tercero, en la mediación tecnológica y aprenendizaje de la matemática (R Hershkowitz, 1999).En la metodología de la investigación, se toma en consideración por una parte el diseño, la implementación del entorno virtual de aprendizaje y la gestión, y por otra todo lo que hace referencia al análisis curricular de las actividades, el contenido matemático y los los grados de calidad, en relación con las habilidades de los rangos. Para el análisis de los datos se considera la interpretación etnográfica y participante, del investigador. que permite analizar dos situaciones de comunicación: a) situación de comunicación con el tutor, y b) la situación de comunicación entre los alumnos. Desarrollamos en primer lugar el análisis de las interacciones tutoriales recogidas en los cuadros de dialogo, donde se registran los referentes y concepciones iniciales que tienen lugar en las actividades. Posteriormente nos ocupamos de las conversaciones que tienen lugar en el fórum. Así concretamos nuestra propuesta en la funcionalidad de las interacciones y los momentos interactivos, lo que permitirá analizar las conversaciones que se producen entre los alumnos. Esta situación nos conduce a interpretar el proceso de participación de los alumnos en el fórum, así como la evolución que se produce en dicho proceso. La generación de significados matemáticos de los alumnos participantes en el fórum, da lugar a su evolución con respecto a la situación inicial.Las aportaciones más relevantes de la tesi hacen referencia tanto a la iniciación tutorial del conocimiento, la regulación inicial guiada y el autoreconociemiento tutorizado, como a la producción social de los conocimientos, donde se recogen las caracterizaciones de las interacciones y la constitución de comunidades de aprendizaje de las matemáticas, la visualización de la evolución del conocimiento de la proporcionalidad; la producción de significados y la negociación de las argumentaciones de las propiedades métricas consideradas. / The following research studies the interactions and the effects produced between students and their teacher/tutor when using new technologies intensively. The main objectives are:1- To characterize the tutorizing interactions between teacher and student and the effects they have in their early stages of learning2- To analyze the on the students'progress taking place during the communicative process. by closely studying their outputs in the forum. The data has been recorded from an innovative educational experience that took place at a state school in Barcelona.Those thirteen-year-old students were taking their second year of Compulsory Secondary Education and they were using a specially designed virtual environment to learn Mathematics. This virtual environment had been created thanks to the experience of everyday lessons in Mathematics and according to the school's curriculumIn this research, written language in new technologies has also been taken into account, since its use allows the participants to go through significant and dialectical learning. The theoretical framework takes into consideration the notions of interaction in relation to training-learning situations: its structure and functionality, and also its involvement in the elaboration of meanings while learning Mathematics in a technologically-related context. It is structured around three main axis: firstly, the conversational dimension (Vion, 1992) and the social influences (E.Wenger, 2001).Secondly, the role of language and the collective mathematical thought (N.Mercer, 1995).And thirdly, the technological mediation and mathematical learning (R.Hershkowitz, 1999). As far as the research methodology is concerned, not only the design, the use and management of the virtual learning environment have been taken into account, but also all the aspects that are related to the curricular analysis of the activities, the mathematical content and the rank of abilities. When it comes to data analysis, both the researcher's ethnographic and participant interpretation has been considered so that two communicative situations can be analysed: (a) the communicative situation with the tutor and (b) the circumstances of communication among the students. The first aspect to be analysed has been the series of tutorial interactions recorded in the spaces devoted to dialogues, where the initial conceptions that take place in the activities are recorded. The next aspect to be studied is the series of conversations taking place in the forum. In this way, the functionality of interactions and their different moments are made concrete so that it will be easier to analyse the students'conversations. This framework allows both for an interpretation of the students'participation process in the forum and at the same time, for an observation of the evolution of such process. The students'generation of mathematical meanings in the forum gives as a result an evolution in relation to their initial situation. On the one hand, the most relevant contributions of this thesis are related to the tutorial initiation to knowledge, the initially regulated beginning and the tutorized autoidentification. On the other hand, the contributions are also related to the social production of knowledge -where the interactions and the community constructions of the learning of mathematics are made up, the visualization of how the knowledge of proportionality evolves, the production of meanings, and the negotiation of the argumentations of the metrical proprieties.

La investigació que presentem és un estudi de casos sobre processos cognitius i interaccions entre alumnes de 16 i 17 anys en la resolució de problemes amb un contingut matemàtic específic.Pretenem: a) Analitzar les característiques dels problemes associats a una estructura conceptual determinada: problemes que comparen àrees de superfícies planes (PCASP). D'aquests problemes identifiquem els continguts matemàtics que són rellevants per a la seva resolució, els que els alumnes utilitzen i la manera d'usar-los. b) Identificar les interaccions que es produeixen entre parelles d'alumnes que resolen problemes tenint en compte la dimensió interlocutiva del seu discurs i el contingut matemàtic de les seves intervencions, que ens servirà de base per a identificar els tipus d'intercanvis que es produeixen en els casos de resolució de problemes que analitzem i els models interactius que es generen. c) Establir un model d'anàlisi dels processos de resolució dels problemes desenvolupats per parelles d'alumnes que tingui en compte les dimensions cognitiva, metacognitiva -relacionada amb la gestió- i interactiva.Per a aconseguir aquests objectius resumim els tres components de la recerca: teòric, empíric i metodològic.Pel que fa al component teòric, situem aquesta investigació dins del corrent constructivista de la Psicologia de l'Educació Matemàtica, ubicant cada una de les tres dimensions de l'anàlisi que considerem en el seu marc teòric corresponent. En el component empíric, analitzem l'actuació de tres parelles d'alumnes, especificant, per a cada una d'elles: les seves característiques cognitives, l'anàlisi de quatre processos de resolució orals que observem, i els resultats d'una prova final de valoració de coneixements i la seva comparació amb una altra prova inicial.La metodologia observacional que utilitzem ens permet identificar set models d'interaccions: cooperatius, interaccions basades en intercanvis de tres intervencions, situacions de treball en paral·lel, situacions de treball alternatiu, model interactiu de complementarietat de funcions, interaccions de rellançament del procés de resolució i intercanvis de desacord. A més, establim un model d'anàlisi dels processos de resolució de problemes, que té en compte les dimensions cognitiva, interactiva i metacognitiva, i observem la influència de les interaccions, durant els processos de resolució, en la evolució del coneixement dels alumnes. / La investigación que presentamos es un estudio de casos sobre procesos cognitivos e interacciones entre alumnos de 16 y 17 años en la resolución de problemas con un contenido matemático específico. Esta investigación pretende: a) Analizar las características de los problemas asociados a una estructura conceptual determinada: problemas que comparan áreas de superficies planas (PCASP). De estos problemas identificamos los contenidos matemáticos que son relevantes para su resolución, los que los alumnos utilizan y la manera de usarlos. b) Identificar las interacciones que se producen entre parejas de alumnos que resuelven problemas teniendo en cuenta la dimensión interlocutiva de su discurso y el contenido matemático de sus intervenciones, lo que nos servirá de base para identificar los tipos de intercambios que se producen en los casos de resolución de problemas que analizamos y los modelos interactivos que se generen. c) Establecer un modelo de análisis de los procesos de resolución de los problemas desarrollados por pares de alumnos que tenga en cuenta las dimensiones cognitiva, metacognitiva -relacionada con la gestión- e interactiva.Para conseguir estos objetivos planteamos una investigación con tres componentes: teórico, empírico y metodológico.Por lo que se refiere al componente teórico, situamos esta investigación dentro de la corriente constructivista de la Psicología de la Educación Matemática, ubicando las tres dimensiones del análisis que consideramos en el marco teórico correspondiente a cada una de ellas. En cuanto al componente empírico, analizamos la actuación de tres parejas de alumnos, especificando, para cada una de ellas: sus características cognitivas, el análisis de cuatro procesos de resolución orales que observamos, y los resultados de una prueba final de valoración de conocimientos y su comparación con otra inicial.La metodología observacional que utilizamos nos permite identificar siete modelos de interacciones: cooperativos, interacciones basadas en intercambios de tres intervenciones, situaciones de trabajo en paralelo, situaciones de trabajo alternativo, modelo interactivo de complementariedad de funciones, interacciones de relanzamiento del proceso de resolución e intercambios de desacuerdo. Además, establecemos un modelo de análisis de los procesos de resolución de problemas, que tiene en cuenta las dimensiones cognitiva, interactiva y metacognitiva, y observamos la influencia de las interacciones, durante los procesos de resolución, en la evolución del conocimiento de los alumnos. / The research we present here is a case study on cognitive processes and interactions among 16 and 17-years-old students concerning problem solving in mathematics. This research aims to: a) analyze the characteristics of the problems associated with a certain conceptual structure: problems that compare areas of plane surfaces (PCASP). From these problems, we identify the mathematical content that is relevant to their resolution, the content students use and how it is used by them. b) Identify the interactions that occur between pairs of students who resolve problems taking into account the social part and the mathematical content of their speech, which will be the basis to identify the different types of exchanges that occur in troubleshooting, and to analyze interactive models that are generated. c) Establish a model for analyzing the processes of solving problems developed by pairs of students that take into account the cognitive, metacognitive (related to the management) and interactive dimensions.In order to achieve these objectives we set out an investigation with three components: theoretical, empirical and methodological. Regarding to the theoretical component, we include this research into the constructivist trend of Psychology of Mathematics Education, placing the three dimensions of analysis that we consider within the theoretical framework for each one of them. As for the empirical component, we analyze the performance of three pairs of pupils, specifying, for each of them: their cognitive characteristics, the analysis of four trials of oral resolution that we observe, and the results of a final test, that is compared to an initial exam.The observational methodology used in the research has allowed us to identify seven models of interaction: cooperative; interactions based on three interventions; parallel working situations; alternative working situations; functional complementary situations; relaunching of the solving process; and interactions expressing disagreement. In addition, we have established a model to analyze problem solving processes which takes into account cognitive, metacognitive and interactive dimensions, and we have observed how the interactions that occur during the solving process influence the students' learning evolution.

Se muestra el resultado de una investigación, analizamos un proceso interactivo entre profesores de matemáticas en un ambiente virtual, los profesores desarrollaron un conjunto de tareas de forma colectiva, entre las que se discutió la elaboración de actividades de aprendizaje para estudiantes del tema de matemáticas "la parábola", de manera conjunta desarrollaron tareas y actividades mediante el uso de un foro virtual, con el propósito de identificar el desarrollo de un aprendizaje profesional, mediante el diálogo y la discusión de forma escrita a través de interacciones remotas entre profesores de matemáticas. El objeto de estudio fue un proceso interactivo entre profesores de matemáticas en formación cuando realizan tareas, actividades de aprendizaje con medios y herramientas computacionales como la comunicación mediada por ordenadores con conexión a Internet, las acciones e interacciones se desarrollaron en un ambiente virtual en línea. La metodología utilizada es de tipo etnografía virtual, actualmente en desarrollo por Hine (2000), Ardèvol (2003) y Garrido (2004). De las participaciones en un foro virtual, los datos recogidos se plasmaron en tablas de doble entrada y de gráficos tipo grafo, de donde se analizaron considerando la variable tiempo del proceso interactivo. Entre los aportes de la investigación destaca la caracterización de las interacciones entre profesores de matemáticas, que ofrece evidencias sobre aprendizaje profesional de los profesores de matemáticas en ambientes virtuales y contribuye a investigaciones que se realizan en educación a distancia y en ambientes virtuales, cuando participan en este tipo de ambientes.Palabras clave: Formación inicial de profesores de matemáticas, ambientes virtuales, interacciones virtuales, tele interacciones, interacciones en línea. / It shows the result of an investigation, we analyze an interactive process between teachers of mathematics in a virtual environment, teachers developed a set of collective tasks, among which discussed the development of learning activities for students of the subject of mathematics " the parable, "jointly developed tasks and activities using a virtual forum for the purpose of identifying the development of professional learning, through dialogue and discussion in written form through remote interactions between mathematics teachers. The purpose of this study was an interactive process between mathematics teachers in training when conducting learning activities with media and computational tools and computer-mediated communication with an Internet connection, actions and interactions were conducted in an online virtual environment. The methodology utilized is virtual ethnography, currently in development by Hine (2000), Ardèvol (2003) and Garrido (2004). Of the units in a virtual forum, the data collected were translated into double-entry tables and graphs type graph from which were analyzed considering the time variable of the interactive process. Among the contributions of the research highlights the characterization of interactions between teachers of mathematics, which provides evidence for professional learning of mathematics teachers in virtual environments and contributes to research conducted on distance education and virtual environments, while participating in this type of environment.Keywords: Initial teacher education in mathematics, virtual environments, virtual interactions, telecommuting interactions online interactions.

Este trabajo de investigación tuvo como finalidad principal diagnosticar las satisfacciones e insatisfacciones del trabajo de los directores y directoras de escuelas secundarias públicas de la región de Jacobina-Bahía-Brasil, con la intención de comprender las deficiencias, dificultades e "impasses" del proceso enseñanza - aprendizaje y las implicaciones para gestionarlo.Esto abrió la posibilidad de presentar "un intento de propuesta de intervención" a través de una práctica educativa de autoformación que permitiera proporcionar satisfacción en el trabajo tanto en los gestores y gestoras de las escuelas públicas secundarias, como en la totalidad del colectivo implicado en este proceso.El marco teórico se inicia con la delimitación del problema de la investigación "Los desafíos del trabajo de director de la escuela secundaria pública frente a los cambios de paradigmas proporcionados por la Sociedad de la información y del conocimiento".La definición del concepto de Satisfacción en el trabajo incluye dos dimensiones: 1- Las componentes cognitivas, afectivas y de comportamientos en la actitud de cada persona con relación a la satisfacción en el trabajo; 2- Las particularidades, especificidades, características y situaciones del trabajo en proporcionar experiencias subjetivas de satisfacción en el trabajo.En la secuencia de nuestro referencial teórico buscamos las variables y medidas de satisfacción en el trabajo, para poder elegir nuestros instrumentos de medición y hacer la construcción del modelo de análisis de entendimiento de la "Satisfacción en el trabajo de los directores de las escuelas secundarias públicas de la región de Jacobina-Bahía-Brasil".En la metodología de esta investigación aparecen los objetivos; las hipótesis; las variables de estudio; el diseño de investigación, a partir de un enfoque descriptivo y analítico, con un abordaje cualitativo y cuantitativo; la traducción y validación de los instrumentos de exploración para la lengua Portuguesa; el estudio piloto; los procedimientos para la recogida de información; el análisis de los datos de los cuestionarios (tests estadísticos) y de las entrevistas (análisis de contenido). La investigación se llevó a cabo en la región de Jacobina-Bahía-Brasil, con una muestra de 40 directores de escuelas secundarias públicas y 30 especialistas en gestión educacional.Los 40 directores encuestados, a través de los cuestionarios de CABALLERO (2001) y de MÉLIA y PEIRÓ (1989) demuestran un alto grado de Satisfacción en el trabajo en las dimensiones y factores que se relacionan con su cargo. Y en aquellas áreas que se escapan del control de los directores, presentan bajos porcentajes de grado de satisfacción en el trabajo.En las entrevistas, con tres preguntas abiertas, los directores y directoras presentan, por orden decreciente de importancia, las siguientes propuestas para la mejora de la satisfacción en el trabajo de gestión de la escuela pública: 1- Autonomía efectiva;2- Compromiso y responsabilidad;3- Formación;4- Recursos humanos, gestión participativa y, prioridad para la gestión pedagógica;5- Importancia de trabajar con la familia y, dedicación exclusiva para el 6- director;6- Recursos financieros, mejorar la remuneración, menos burocracia y, mejorar las relaciones interpersonales; 7- No existir una influencia política en el acceso al cargo y, psicólogo en la escuela.No hubo diferencias significativas sobre las percepciones de la satisfacción en el trabajo entre los tres grupos de perfil de personalidad (introvertidos, introvertidos-extrovertidos, extrovertidos) de los 40 directores entrevistados.En las entrevistas con los 30 especialistas en gestión educacional aparecen los cuatro pilares -que están también presentes en las citas con los 40 directores- para la mejora de la satisfacción en el trabajo de la gestión de las escuelas secundarias públicas: 1. Gestión participativa; 2. Formación; 3. Fortalecimiento de la parte pedagógica y, 4. La Autonomía. / This work of investigation had as first goal diagnose satisfactions and dissatisfactions of directors from public high schools located at Jacobina-Bahia-Brazil, with the purpose of understand imperfections, difficulties and impasses of the teaching and learning process and the implications to administrate.This investigation opened the possibility to present a way to interfere through education practice of auto development that allow work's satisfaction even to directors from public high schools, as to everybody involved in this process.The theoretical mark begins with the problem's delimitation of investigation "the challenges of the directors from public high schools in front of the paradigms- changes provided by the society of information and knowledge".The idea of definition of work's satisfaction include two dimensions: 1.The cognitive and affective- components and the behaviors of the attitude of each person in front of the satisfaction at work; 2. The own work situations to promote subjective experiences of satisfaction at work.After our theoretical mark, we investigated the variables and measures of satisfaction at work to be able to elect our instruments to measure and construct the model of analysis to understand the "satisfaction at work of directors from public high schools located at Jacobina-Bahia-Brazil."In the methodology of this investigation appear purposes; hypothesis; variables of study; the design of investigation with the focus on description and analysis, with a quality and quantity approach; the translation and legality of the instruments for the research into Portuguese; the main study; the process to collect information; the analysis by questionnaires (statistics exams) and interviews (contents analysis).The investigation was realized at Jacobina-Bahia-Brazil area, with sample of 40 directors from public high schools and 30 specialists in management education.The answers to the questionnaires of CABALLERRO (2001) and MÉLIA (1989), the directors gave evidence of high degree of satisfaction at work in dimensions and factors that bring into relation with their functions.In that areas that get out of control of the directors, present low percentage of degree of satisfaction at work.In interviews with three open questions, the directors present, by decreasing the order of importance, this proposals to improvement the satisfaction of management work of public school:1. Effective autonomy;2. Engagement and responsibility;3. Development;4. Human recourses, communicative management and priority in pedagogy's management;5. Importance of work with the family and exclusive devotion to the director;6. Financial recourses, improve the remuneration, less bureaucracy and improve the relations between people;7. Don't exist politics influence to the function and psychologist in the school.There weren't expressive difference about the perceptions of satisfaction at work among the three groups of personality profile (introversive, introversive-extroversive-extroversive) of 40 directors that had been interviewing.In the interviews with 30 specialists in education management appear the four pillars-that fact appears in the interviews with the 40 directors too- to improve a satisfaction at work in the high schools management: 1. Management communicative;2. Formation; 3. Consolidation of pedagogy and; 4. Autonomy.

El objetivo de este trabajo es analizar la relación entre la participación (PA) de los alumnos en entornos aprendizaje colaborativos mediados por ordenador, también denominados Computer-Supported Collaborative Learning (CSCL) y la conciencia de grupo o Group Awareness (GA) como variable mediadora entre la PA y los resultados de aprendizaje (RA). Este estudio se considera tres tipologías de GA, la conciencia participativa (GAp), la conciencia cognitiva (GAc) y la conciencia social (GAs) las que pueden ser facilitadas por herramientas de sensibilización (Group Awareness Widgets, GAWs) que tienen por objetivo entregar información sobre distintos aspectos de la actividad contribuyendo así a mejorar la interacción y los procesos de construcción colaborativa del conocimiento en los entornos CSCL. Con esta finalidad hemos analizado un proceso instruccional en una plataforma de aprendizaje online en dos grupos de estudiantes de postgrado. Ambos grupos disponían del uso de una herramienta de GAWs. Sin embargo, solo un grupo tenía acceso a la visualización de la información relativa a los otros compañeros del grupo. Los resultados obtenidos nos hacen suponer; primero, que existe una relación entre la PA y un tipo específico de GA, en este caso la conciencia participativa o GAp, la que puede verse reflejada en el grupo que contaba con una herramienta de sensibilización. Segundo, en la medida que los estudiantes cuentan con una herramienta de GAWs la GAp es mayor. Tercero, que si bien la PA puede favorecer aspectos específicos de la GA, no encontramos una relación directa con los RA que alcanzan los estudiantes en el proceso de colaboración. Y cuarto, que la introducción de dispositivos y su influencia sobre la GA, podría estar facilitando aspectos específicos que dice relación con la conciencia cognitiva (GAc) o conciencia del conocimiento. En resumen, podemos suponer que la información facilitada por este tipo de herramientas favorece aspectos específicos de la interacción y la PA, lo que puede llegar a considerarse un instrumento que facilita considerablemente aspectos relativos al conocimiento de la actividad facilitando los procesos de aprendizaje entre los estudiantes. / The aim of this study is to analyze the relationship between student participation in Computer-Supported Collaborative Learning (CSCL) and Group Awareness (GA) as a mediating variable between the students’ participation and their learning results. This study is based on the hypothesis that Group Awareness Widgets (GAWs) can facilitate students’ interaction and improve the process of collaborative learning. To this end, we have analyzed the learning process in an on-line platform of two groups of postgraduate students. Both groups had available GAWs tools that intend to transfer information on different aspects of the collaborative activities. However, only one group had access to the visualization of the GA information provided by the GAW. The results of this study let us consider that firstly, there is a connection between participation and a specific type of GA, in this case the Participation Group Awareness (GAp); secondly, when the students have GAWs tools, the GAp is higher; thirdly, although participation can contribute to specific aspects of the GA, we have not found a direct connection with learning results that students reach in the collaboration process; fourthly, the introduction of GAw and their influence on GA can facilitate specific aspects connected with cognitive awareness, or knowledge wareness. Summing up, we can assume that the information facilitated by this type of tools contributes to specific aspects of interaction and participation. These GAw tools can be considered an instrument that significantly facilitates the learning process between students.