11 |
Повышение организационно-технологической зрелости компании в области управления проектами : магистерская диссертация / Increasing the organizational and technological maturity of the company in the field of project managementПирогова, М. М., Pirogova, M. M. January 2023 (has links)
В данной работе проводится разработка методических подходов и рекомендаций для повышения уровня зрелости компаний в области управления проектами. / In this paper, methodological approaches and recommendations are being developed to increase the level of maturity of companies in the field of project management.
|
12 |
An Empirical Study on AI Workflow Automation for Positioning / En empirisk undersökning om automatiserat arbetsflöde inom AI för positioneringJämtner, Hannes, Brynielsson, Stefan January 2022 (has links)
The maturing capabilities of Artificial Intelligence (AI) and Machine Learning (ML) have resulted in increased attention in research and development on adopting AI and ML in 5G and future networks. With the increased maturity, the usage of AI/ML models in production is becoming more widespread, and maintaining these systems is more complex and likely to incur technical debt when compared to standard software. This is due to inheriting all the complexities of traditional software in addition to ML-specific ones. To handle these complexities the field of ML Operations (MLOps) has emerged. The goal of MLOps is to extend DevOps to AI/ML and therefore speed up development and ease maintenance of AI/ML-based software, by, for example, supporting automatic deployment, monitoring, and continuous re-training of models. This thesis investigates how to construct an MLOps workflow by selecting a number of tools and using these to implement a workflow. Additionally, different approaches for triggering re-training are implemented and evaluated, resulting in a comparison of the triggers with regards to execution time, memory and CPU consumption, and the average performance of the Machine learning model.
|
13 |
Assessment of enterprise risk management maturity levels of the insurance industry in BotswanaNgwenya, Moreblessing 11 1900 (has links)
The primary objective of this study was to develop an Enterprise Risk Management Maturity Framework (ERMMF) for use in the assessment of Enterprise Risk Management (ERM) maturity levels of the insurance industry in Botswana. The ERMMF incorporated elements from the Committee of Sponsoring Organisations of the Treadway Commission (COSO)’s ERM framework and the AON risk maturity model. Five criteria were utilised to define each of the eight components of ERM used to measure ERM maturity levels. The framework was developed qualitatively through literature review. The ERMMF was tested empirically to evaluate the ERM maturity levels of the insurance industry in Botswana. Data was collected from 12 respondents from long-term insurance companies, 15 from short-term insurance companies, 4 from reinsurers and 59 from brokerages.
The findings revealed that the whole insurance industry is at the Defined stage of ERM maturity level as the responses bordered around 3 on the developed scale of measurement. The findings implied that the insurance sector in Botswana has generally implemented ERM but not enough follow-ups had been made to ensure that ERM became a continuous process. Results further indicated that although the whole sector was at the defined stage of ERM, the responses in each component differed per stratum. Literature indicates that insurance organisations, regardless of stratum within which they are, are faced with similar risks generally. The differing responses could be due to the magnitude of risks that could differ according to unique characteristics of each stratum. The study further recommended an enterprise risk management implementation procedure for the insurance industry in Botswana. / Business Management / D. Admin (Business Management)
|
14 |
Gestión de Emergencias: Evaluación y mejora continua de la capacitación de los involucrados.Quiroz Palma, Patricia Alexandra 02 February 2024 (has links)
[ES] El conocimiento se considera un activo esencial en las organizaciones para gestionar adecuadamente las actividades diarias; pero también es importante que las personas cuenten con los conocimientos, formación y entrenamiento necesarios para responder a situaciones imprevistas cuando se produce un incidente, que puede acabar en una situación de emergencia. Los conocimientos adquiridos en la gestión de emergencias mejoran la respuesta de una organización y de su personal. Proporcionar una capacitación adecuada y de calidad en materia de emergencias a todos los implicados, y conocer el nivel actual de capacitación de los recursos humanos son factores vitales en la respuesta a las emergencias. Centrándonos en el enfoque teórico de la capacitación, las organizaciones necesitan implementar un marco que gestione y fomente la formación y entrenamiento de su personal, así como la toma de decisiones en relación con las actividades para la gestión de emergencias.
En esta tesis doctoral proponemos el marco de la Mejora Continua para la Capacitación en la Gestión de Emergencias (CiET) que permite personalizar la capacitación de los involucrados (stakeholders) en las diferentes fases de la gestión de emergencias (pre-desastre, respuesta, post-desastre) en una organización. Dicha capacitación ayuda a preparar a las organizaciones, y proporciona información contextual y no contextual a los involucrados sobre cómo responder a los incidentes y cómo volver a la actividad normal lo antes posible. La gestión del conocimiento mejora la sensibilidad al contexto, aumenta la concienciación de las involucrados, apoya la toma de decisiones, mejora la respuesta de éstos, y aumenta la calidad de la gestión de emergencia. Se propone el marco CiET que incluye un modelo de capacitación propio basado en objetivos de aprendizaje personalizados para cada rol de los involucrados en la gestión de emergencias, soportado por una herramienta llamada CiET-Tool. Esta herramienta de capacitación gestiona, organiza y proporciona conocimientos, para transformarlos en formación y entrenamiento que fortalecen las capacidades de los involucrados. Los resultados de la evaluación de la capacitación se gestionan en un cuadro de mando (dashboard) con los principales indicadores de los resultados de los objetivos de aprendizaje, apoyando la toma de decisiones para la mejora continua. Además, el marco CiET puede integrarse con otras herramientas de evaluación de la gestión de emergencias, lo que aumenta su potencial. Finalmente, todas las capacidades a mejorar en los involucrados han sido estudiadas y clasificadas, proponiendo una taxonomía, que se presenta como guía para todo marco de capacitación en gestión de emergencias. / [CA] El coneixement es considera un actiu essencial en les organitzacions per a gestionar adequadament les activitats diàries; però també és important que les persones compten amb els coneixements, formació i entrenament necessaris per a respondre a situacions imprevistes quan es produeix un incident, que pot acabar en una situació d'emergència. Els coneixements adquirits en la gestió d'emergències milloren la resposta d'una organització i del seu personal. Proporcionar una capacitació adequada i de qualitat en matèria d'emergències a tots els implicats, i conèixer el nivell actual de capacitació dels recursos humans són factors vitals en la resposta a les emergències. Centrant-nos en l'enfocament teòric de la capacitació, les organitzacions necessiten implementar un marc que gestione i fomente la formació i entrenament del seu personal, així com la presa de decisions en relació amb les activitats per a la gestió d'emergències.
En aquesta tesi doctoral proposem el marc de la Millora Contínua per a la Capacitació en la Gestió d'Emergències (CiET) que permet personalitzar la capacitació dels involucrats (stakeholders) en les diferents fases de la gestió d'emergències (pre-desastre, resposta, post-desastre) en una organització. Aquesta capacitació ajuda a preparar a les organitzacions, i proporciona informació contextual i no contextual als involucrats sobre com respondre als incidents i com tornar a l'activitat normal al més prompte possible. La gestió del coneixement millora la sensibilitat al context, augmenta la conscienciació dels involucrats, dona suport a la presa de decisions, millora la resposta d'aquests, i augmenta la qualitat de la gestió d'emergència. Es proposa el marc CiET que inclou un model de capacitació propi basat en objectius d'aprenentatge personalitzats per a cada rol dels involucrats en la gestió d'emergències, suportat per una eina anomenada CiET-Tool. Aquesta eina de capacitació gestiona, organitza i proporciona coneixements, per a transformar-los en formació i entrenament que enforteixen les capacitats dels involucrats. Els resultats de l'avaluació de la capacitació es gestionen en un quadre de comandament (dashboard) amb els principals indicadors dels resultats dels objectius d'aprenentatge, donant suport a la presa de decisions per a la millora contínua. A més, el marc CiET pot integrar-se amb altres eines d'avaluació de la gestió d'emergències, la qual cosa augmenta el seu potencial. Finalment, totes les capacitats a millorar en els involucrats han sigut estudiades i classificades, proposant una taxonomia, que es presenta com a guia per a tot marc de capacitació en gestió d'emergències. / [EN] Knowledge is considered an essential asset in organizations to properly manage daily activities; but it is also important that people have the necessary knowledge, education, and training to respond to unforeseen situations when an incident occurs, which may end in an emergency. The knowledge acquired in emergency management improves the response of an organization and its personnel. Providing adequate and quality emergency training to all involved and knowing the current level of training of human resources are vital factors in emergency response. Focusing on the theoretical approach to training, organizations need to implement a framework that manages and encourages the education and training of their personnel, as well as decision making in relation to emergency management activities.
In this doctoral thesis we propose the Continuous Improvement for Emergency Management Training (CiET) framework that allows to customize the training of stakeholders in the different phases of emergency management (pre-disaster, response, post-disaster) in an organization. Training helps to prepare organizations, and provides contextual and non-contextual information to stakeholders on how to respond to incidents and how to return to normal activity as soon as possible. Knowledge management improves context sensitivity, increases stakeholder awareness, supports decision making, improves stakeholder response, and increases the quality of emergency management. The CiET framework is proposed that includes an own training model based on customized learning objectives for each role of the emergency management stakeholders, supported by a tool called CiET-Tool. This training tool manages, organizes, and provides knowledge, to transform it into training and coaching that strengthen the capabilities of those involved. The results of the training evaluation are managed in a dashboard with the main indicators of the results of the learning objectives, supporting decision making for continuous improvement. In addition, the CiET framework can be integrated with other emergency management evaluation tools, which increases its potential. Finally, all the capabilities to be improved in the stakeholders have been studied and classified, proposing a taxonomy, which is presented as a guide for any emergency management training framework. / Quiroz Palma, PA. (2023). Gestión de Emergencias: Evaluación y mejora continua de la capacitación de los involucrados [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202603
|
Page generated in 0.0392 seconds