L’objectiu principal d’aquesta recerca és avaluar l’eficàcia d’un programa dissenyat per pal•liar el xoc de realitat i fomentar la reflexió sobre la pràctica al llarg del procés d’inducció professional del professorat novell d’Educació Secundària i Cicles Formatius en el seu context, tot afavorint-ne, així, la construcció de coneixement professional. Aquesta avaluació pren forma en l’anàlisi de diverses dimensions. La primera consisteix a estudiar l’impacte del programa en els problemes dels novells per constatar si es redueixen, així com copsar els problemes dels tutors per poder promoure (en futures recerques) ajudes en aquesta direcció. La segona dimensió se centra a identificar les ajudes que faciliten la construcció del coneixement professional, sobretot les que s’articulen directament a través del tutor i, especialment, l’efecte del feedback envers el professor novell. La tercera dimensió analitza la interacció entre iguals en una comunitat d’aprenentatge per veure si es produeix un canvi en les creences dels participants i, sobretot, si la reflexió sobre la pròpia acció i la dels altres promou la construcció del coneixement professional. I la quarta dimensió vol evidenciar quins elements del programa són considerats més satisfactoris pels participants, i també quins altres aspectes es podrien millorar a l’hora de redissenyar-lo. L’estudi s’ha dut a terme a través de la implementació d’un programa d’inducció professional durant el curs 2006-2007 i amb 5 parelles (novell-tutor). S’han analitzat cinc àrees temàtiques (concepcions sobre ensenyament i aprenentatge, motivació, classroom management, conducta i avaluació dels alumnes) mitjançant de tres accions: a) lectura especialitzada i fòrums virtuals, b) observació i feedback del tutor cap al professor novell i c) grups de reflexió sobre la pràctica docent amb anàlisi de les bones pràctiques. Les dades recollides corresponen als enregistraments del discurs en cada àrea i acció, juntament amb les dades obtingudes d'una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Per assolir els objectius s’ha fet un estudi interpretatiu i longitudinal, de modalitat participant i basat en una metodologia de recerca-acció amb component avaluador. S’ha optat per un enfocament d’anàlisi qualitativa (amb el programa Atlas.ti), segons la Grounded Theory, mitjançant l’anàlisi del contingut i de les estratègies discursives i els patrons d’interacció seguint la proposta de Hogan, Nastasi i Pressley (2000). Els resultats mostren coincidències amb la literatura especialitzada quant als problemes dels novells, especialment els d'atenció a la diversitat, socialització, disciplina dels alumnes i falta de coneixements, que es redueixen al llarg del programa. Al seu torn, els tutors mostren alguns problemes de comunicació amb els novells que es mantenen al llarg del programa. Tot i que les ajudes proporcionades pels tutors prenen diferents formes, la transmissió de feedback després de l’observació de la pràctica del novell a l’aula és la més efectiva des de la perspectiva de tots dos. Pel que fa a la pràctica professional, els grups de reflexió mostren el següent: que els tòpics més recurrents corresponen a les àrees problemàtiques indicades pels novells; que els tutors usen estratègies metacognitives i els novells, conceptuals; i que es promou la reelaboració i enriquiment de les creences inicials en totes les àrees treballades. A més, la implementació del programa ha permès conèixer propostes de canvi i comprovar també que el format dels grups de reflexió és un model vàlid d’assessorament col•laboratiu. / El objetivo principal de esta investigación es evaluar la eficacia de un programa diseñado para paliar el choque de realidad y fomentar la reflexión sobre la práctica a lo largo del proceso de inducción profesional del profesorado novel de Educación Secundaria y Ciclos Formativos en su contexto, favoreciendo así, la construcción de conocimiento profesional. Esta evaluación se articula a través de varias dimensiones. La primera consiste en estudiar el impacto del programa en los problemas de los noveles para constatar si se reducen, así como recoger los problemas de los tutores para poder promover (en futuras investigaciones) ayudas en esta dirección. La segunda dimensión se centra en identificar las ayudas que facilitan la construcción del conocimiento profesional, sobre todo las que se articulan directamente a través del tutor y, especialmente, el efecto del feedback hacia el profesor novel. La tercera dimensión analiza la interacción entre iguales en una comunidad de aprendizaje para ver si se produce un cambio en las creencias de los participantes y, sobre todo, si la reflexión sobre la propia acción y la de los otros promueven la construcción del conocimiento profesional. Y la cuarta dimensión quiere evidenciar qué elementos del programa son considerados más satisfactorios por los participantes, y también qué otros aspectos se podrían mejorar a la hora de rediseñarlo. El estudio se ha llevado a cabo a través de la implementación de un programa de inducción profesional durante el curso 2006-2007 y con 5 parejas (novel-tutor). Se han analizado cinco áreas temáticas (concepciones sobre enseñanza y aprendizaje, motivación, classroom management, conducta y evaluación de los alumnos) a través de tres acciones: a) lectura especializada y foros virtuales, b) observación y feedback del tutor al profesor novel y c) grupos de reflexión sobre la práctica docente con el análisis de buenas prácticas. Los datos recogidos corresponden a las grabaciones del discurso en cada área y acción, junto con los datos obtenidos de una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Para lograr los objetivos se ha llevado a cabo un estudio interpretativo y longitudinal, de modalidad participante y basado en una metodología de investigación-acción con componente evaluador, y de enfoque de análisis cualitativo (con el programa Atlas.ti), según la Grounded Theory (analizando el contenido y las estrategias discursivas y los patrones de interacción, Hogan, Nastasi y Pressley (2000). Los resultados muestran coincidencias con la literatura especializada en cuanto a los problemas de los noveles, especialmente los de atención a la diversidad, socialización, disciplina de los alumnos y falta de conocimientos, que se reducen a lo largo del programa. A su vez, los tutores muestran algunos problemas de comunicación con los noveles que se mantienen a lo largo del programa. Aun cuando las ayudas proporcionadas por los tutores presentan diferentes formas, la transmisión de feedback tras la observación de la práctica del novel en el aula es la más efectiva desde la perspectiva de los dos. Con respecto a la práctica profesional, los grupos de reflexión muestran lo siguiente: que los tópicos más recurrentes corresponden a las áreas problemáticas indicadas por los noveles; que los tutores utilizan estrategias metacognitivas y los noveles, conceptuales; y que se promueve la reelaboración y el enriquecimiento de las creencias iniciales en todas las áreas trabajadas. Además, la implementación del programa ha permitido conocer propuestas de cambio y comprobar también que el formato de los grupos de reflexión es un modelo válido de asesoramiento colaborativo. / The main goal of this research is to assess the effectiveness of a program designed to reduce the reality shock and to promote reflection on practice teaching during the beginning secondary school teacher’s induction phase, thus promoting the construction of professional knowledge. This assessment covers a number of dimensions. The first involves studying the program's impact on the problems of the beginning teachers to see if they have been reduced and also recording the problems of mentors so as to find solutions (in future research). The second dimension focuses on identifying elements that promote the construction of professional knowledge, especially those that are directly related to the effect of feedback to the beginning teacher. The third dimension examines the interaction between peers in a learning community to see if there is a change in the beliefs of participants and, especially, in the construction of professional knowledge. And the fourth dimension is related to showing what elements of the program are considered most successful by participants, and also what else could be improved at the time of redesign. The study was conducted during the implementation of a professional induction program involving five beginning teacher-mentor pairs during the 2006-2007 school year. We worked five areas (teaching and learning conceptions, motivation, classroom management, behavior and students assessment) through three activities: a) participation in a forum on-line, b) observation and feedback to the beginning teacher from the mentor and c) focus groups about teaching practices. The data collected comes from the recordings of the speech in each area and action and also, from a semi-structured interview (beginning-end). To achieve the goals we have conducted a longitudinal, participant and interpreting study based on a research-action methodology with an assessment component. We took a qualitative analysis approach (using the Atlas.ti program), in accordance with the Grounded Theory, analyzing the content and the discourse strategies and interaction patterns following the model proposed by Hogan, Nastasi & Pressley (2000). The results show similarities with the literature regarding beginning teachers’ problems, especially those regarding individual differences, socialization, disciplining of students and lack of knowledge, which decrease over the course of the program. In turn, mentors showed some communication problems with the beginning teachers that continued throughout the program. Nevertheless, feedback after watching the beginning teachers’ practice sessions in the classroom was considered the most effective activity by both beginning teachers and mentors. Regarding professional practice, focus groups showed the following: the most frequently raised issues were related to the problem areas identified by the beginning teachers; mentors used metacognitive strategies whereas beginning teachers used conceptual strategies; and all activities promote the reformulation and enrichment of the initial beliefs in all areas worked. Furthermore, the implementation of the program has allowed us to exchange proposals and also verify that the structure of focus groups is a valid model for collaborative coaching.

[ES] La presente tesis doctoral es una exploración sobre las iniciativas auto-organizadas de mujeres que han surgido en la intersección del arte y la tecnología a nivel internacional. Estas iniciativas comunitarias han ido apareciendo en lugares donde existe una escena de arte y nuevos medios, la cual es generalmente de dominación masculina y baja en diversidad. Este trabajo de investigación es un mapeo de este fenómeno tecno-social y artístico, tratando de identificar las primeras prácticas. A través de entrevistas, encuestas y métodos de investigación etnográfica, esta tesis aspira a comprender el contexto que ha dado lugar a semejantes iniciativas a lo largo de tres décadas y media, examinando las diferentes tipologías por los formatos, extensión, espacio y estructura que éstas han adoptado para afrontar la situación de las mujeres en estas áreas. Existe un vació de referencias sobre formas organizativas y de comisariado en las áreas de arte y tecnología. Además, la literatura general señala las subculturas digitales de los noventa, tales como el ciberfeminismo y el movimiento DIY, como los primeros y principales referentes para las alianzas de mujeres y el activismo translocal en la era digital. Sin embargo, las estrategias de colaboración y segregación en áreas de arte y tecnología no han sido analizadas desde los estudios feministas desde una perspectiva histórica en profundidad. Por lo tanto, esta tesis establece la relación entre dichas iniciativas con la historia de los grupos de mujeres artistas y espacios de arte alternativos, la historia de las mujeres en el arte de nuevos medios y la cultura de redes. Las nuevas tecnologías de la información y comunicación han permitido nuevas formas de comunicación y conectividad transfronterizas; sin embargo, este trabajo investiga en qué medida estas iniciativas dependen de las TIC para el establecimiento de su comunidad, comparado con los formatos analógicos. Con los resultados, esta tesis aspira a convertirse en una fuente de referencias que enriquezca la escasa bibliografía de la temática, proporcionando una lista de formas organizativas y de comisariado, así como las practicas más tempranas nunca publicadas, y en conjunto contribuir a la historiografía actual sobre mujeres. Por último, a la vez que se comenta la situación actual de las mujeres en las áreas de arte y tecnología, este trabajo presenta Atenea, un proyecto de mentorización y networking para mujeres en las artes y carreras STEM. Atenea está compuesto de un programa de actividades con diferentes actividades organizativas y de comisariado, así como una plataforma de networking. Adicionalmente, el proyecto tiene un programa enfocado en transmitir conocimientos STEM a niñas a través de prácticas artísticas con tecnología de la mano de mujeres artistas nacionales como mentoras. / [CAT] La present tesi doctoral és una exploració sobre les iniciatives autoorganitzades de dones que han sorgit en la intersecció de l'art i la tecnologia a nivell internacional. Aquestes iniciatives comunitàries han anat apareixent en llocs on hi ha una escena d'art i nous mitjans, la qual és generalment de dominació masculina i baixa en diversitat. Aquest treball de recerca és un mapeig d'aquest fenomen tecno-social i artístic, tractant d'identificar les primeres pràctiques. A través d'entrevistes, enquestes i mètodes d'investigació etnogràfica, aquesta tesi aspira a comprendre el context que ha donat lloc a semblants iniciatives al llarg de tres dècades i mig, examinant les diferents tipologies pels formats, extensió, espai i estructura que aquestes han adoptat per afrontar la situació de les dones en aquestes àrees. Hi ha un buit de referències sobre formes organitzatives i de comissariat en les àrees d'art i tecnologia. A més, la literatura general assenyala les subcultures digitals dels noranta, com ara el ciberfeminisme i el moviment DIY, com els primers i principals referents per a les aliances de dones i l'activisme translocal en l'era digital. No obstant això, les estratègies de col·laboració i segregació en àrees d'art i tecnologia no han estat analitzades des dels estudis feministes des d'una perspectiva històrica en profunditat. Per tant, aquesta tesi estableix la relació entre aquestes iniciatives amb la història dels grups de dones artistes i espais d'art alternatius, la història de les dones en l'art de nous mitjans i la cultura de xarxes. Les noves tecnologies de la informació i comunicació han permès noves formes de comunicació i connectivitat transfrontereres; però, aquest treball investiga en quina mesura aquestes iniciatives depenen de les TIC per a l'establiment de la seva comunitat, comparat amb els formats analògics. Amb els resultats, aquesta tesi aspira a convertir-se en una font de referències que enriqueixi l'escassa bibliografia de la temàtica, proporcionant una llista de formes organitzatives i de comissariat, així com les pràctiques més primerenques mai publicades, i en conjunt contribuir a la historiografia actual sobre dones. Finalment, alhora que es comenta la situació actual de les dones en les àrees d'art i tecnologia, aquest treball presenta Atenea, un projecte de mentorització i networking per a dones en les arts i carreres STEM. Atenea està compost d'un programmea d'activitats amb diferents activitats organitzatives i de comissariat, així com una plataforma de networking. Addicionalment, el projecte té un programmea enfocat a transmetre coneixements STEM a nenes a través de pràctiques artístiques amb tecnologia de la mà de dones artistes nacionals com mentores. / [EN] This dissertation explores a series of all-women self-organised initiatives that have emerged at the intersection of art and technology internationally. These grassroot initiatives have continued to appear in places where there is a new media arts scene, generally male-dominated and low in diversity. This research work is a mapping of this techno-social and artistic phenomenon, attempting to identify its earliest practices. Through interviews, surveys and ethnographic research, this thesis seeks to comprehend the context that has given rise to such initiatives over three decades and half, examining the different typologies by formats, extension, space and structure that they have adopted to address the situation of women in these fields. There is a void of references on all-women curatorial and organisational forms in art and technology. Moreover, general literature points at digital subcultures of the 1990s such as cyberfeminism and DIY movement as first referents for women's alliance and translocal activism in the digital age. However, collaboration and segregation strategies in new media arts have not been discussed in feminist scholarship from a deeper historical perspective. Therefore, this dissertation elaborates the linkage of such initiatives to early history of all-women art groups and alternative art spaces, history of women in new media arts and to network cultures. New information and communication technologies have enabled new forms of communication and connectivity cross-borders; however, this work investigates in which measure these initiatives are dependent upon ICT for the establishment of a community, compared to analog formats. With the results, this dissertation aims to become a source of references that enriches the scarce bibliography on the topic, providing a list of curatorial and organisational forms with the earliest and unpublished practices that altogether contribute to current women's historiography. Lastly, while discussing the current situation of women in art and technology fields, this works presents Atenea, a mentoring and networking platform for women in Arts and STEM careers. Atenea is comprised of a programme having different organizational, curatorial and networking activities. Additionally, the platform has a project focused on teaching STEM skills to girls through new media arts with female artists as mentors. Keywords: All-women, self-organised, initiatives, new media arts, digital arts, electronic arts, art, technology, activism, mapping, alternative art spaces, collaboration, segregation, ICT, digital age, virtual, community, network cultures, feminism, cyberfeminism, Atenea, STEM, STEAM, girls, organisational, curatorial, networking platform, mentoring, / Robles Mateo, E. (2020). All-Women Initiatives in Art and Technology 1986-2020. Atenea: Mentoring and Networking Project in Steam [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/159248 / TESIS