We are pleased to present the conference proceedings for the 12th edition of the International Fluid Power Conference (IFK). The IFK is one of the world’s most significant scientific conferences on fluid power control technology and systems. It offers a common platform for the presentation and discussion of trends and innovations to manufacturers, users and scientists. The Chair of Fluid-Mechatronic Systems at the TU Dresden is organizing and hosting the IFK for the sixth time. Supporting hosts are the Fluid Power Association of the German Engineering Federation (VDMA), Dresdner Verein zur Förderung der Fluidtechnik e. V. (DVF) and GWT-TUD GmbH. The organization and the conference location alternates every two years between the Chair of Fluid-Mechatronic Systems in Dresden and the Institute for Fluid Power Drives and Systems in Aachen. The symposium on the first day is dedicated to presentations focused on methodology and fundamental research. The two following conference days offer a wide variety of application and technology orientated papers about the latest state of the art in fluid power. It is this combination that makes the IFK a unique and excellent forum for the exchange of academic research and industrial application experience. A simultaneously ongoing exhibition offers the possibility to get product information and to have individual talks with manufacturers. The theme of the 12th IFK is “Fluid Power – Future Technology”, covering topics that enable the development of 5G-ready, cost-efficient and demand-driven structures, as well as individual decentralized drives. Another topic is the real-time data exchange that allows the application of numerous predictive maintenance strategies, which will significantly increase the availability of fluid power systems and their elements and ensure their improved lifetime performance. We create an atmosphere for casual exchange by offering a vast frame and cultural program. This includes a get-together, a conference banquet, laboratory festivities and some physical activities such as jogging in Dresden’s old town.:Group A: Materials Group B: System design & integration Group C: Novel system solutions Group D: Additive manufacturing Group E: Components Group F: Intelligent control Group G: Fluids Group H | K: Pumps Group I | L: Mobile applications Group J: Fundamentals

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis se centra en explotar las posibilidades de la Realidad Aumentada (RA) basada en SLAM (localización y mapeo simultáneos) para la evaluación de la memoria espacial. El objetivo principal fue desarrollar nuevas técnicas de localización en interiores en el ámbito de la RA, aprovechando los avances tecnológicos, y validarlas mediante la construcción de frameworks y aplicaciones orientadas a la evaluación de la capacidad de localización espacial en adultos; y estudiar el aumento perceptivo en los canales visual y táctil. En esta tesis, para cumplir con este objetivo principal, se desarrolló un framework para el desarrollo de aplicaciones de autor para utilizar en el estudio de la memoria espacial aprovechando la RA basada en SLAM. Nuestro framework permite utilizar diferentes motores/SDKs de RA. Existen diferentes interfaces incorporadas en el framework a través de las cuales se puede acceder a los diferentes módulos de RA. Esto permite un uso modular e independiente del motor de RA para los desarrolladores. El funcionamiento general de las aplicaciones desarrolladas en esta tesis consta de tres fases. En una primera fase, el supervisor selecciona el número de objetos virtuales a memorizar y los propios objetos virtuales, que coloca en los lugares deseados del entorno. En la segunda fase, el usuario recorre el entorno y memoriza las ubicaciones de los objetos virtuales en el entorno real. En la tercera fase, el usuario debe colocar los objetos virtuales en las ubicaciones que tenían en la fase anterior. Hasta donde sabemos, este es el primer trabajo que utiliza la RA basada en SLAM para la evaluación de la memoria espacial, implicando el movimiento físico del usuario, y considerando estímulos visuales y táctiles. Para la validación, se realizaron tres estudios centrados en investigar la viabilidad del uso de las aplicaciones en entornos de pequeñas y grandes dimensiones, así como el uso de estímulos visuales y táctiles. El rendimiento de nuestras aplicaciones se comparó con los métodos tradicionales. También se evaluaron las variables subjetivas. En el primer estudio (N=55) se consideraron los estímulos visuales y los entornos de pequeñas dimensiones. Los participantes se dividieron en dos grupos: ARGroup (memorización mediante RA) y el NoARGroup (memorizaron mirando fotografías). El segundo estudio (N=46) consideró los estímulos visuales y los entornos de grandes dimensiones. Se evaluó el rendimiento de los participantes en una tarea verbal de recuerdo de objetos, una tarea de colocación en mapas y una tarea de orientación espacial con lápiz y papel. También se evaluó la importancia de las distintas estrategias espaciales de orientación y los niveles de ansiedad. En el tercer estudio (N=53) se comparó el rendimiento con estímulos visuales y táctiles y se utilizaron entornos de pequeñas dimensiones. Del desarrollo y de los tres estudios realizados se extrajeron las siguientes conclusiones generales: 1) La RA basada en SLAM es adecuada para desarrollar tareas de evaluación de la memoria espacial, pudiéndose utilizar en cualquier entorno y sin necesidad de añadir elementos reales al entorno para su registro; 2) Las aplicaciones desarrolladas en esta tesis permiten la personalización de la tarea y el almacenamiento de las variables de rendimiento; 3) Estas aplicaciones han permitido una evaluación ecológica; 4) Estas aplicaciones y otras herramientas similares podrían utilizarse para evaluar y entrenar la memoria espacial como alternativa a los métodos tradicionales; 5) Los estímulos táctiles son estímulos válidos que pueden beneficiar la evaluación de la memoria de las asociaciones táctiles-espaciales, pero la memoria de las asociaciones visuales-espaciales es dominante; 6) Las aplicaciones desarrolladas en esta tesis y otras herramientas similares podrían ayudar en el diagnóstico de las alteraciones de la memoria espacial. / [CA] Aquesta tesi se centra en explotar les possibilitats de la Realitat Augmentada (RA) basada en SLAM (localització i mapeig simultanis) per a l'avaluació de la memòria espacial. L'objectiu principal va ser desenvolupar noves tècniques de localització en interiors en l'àmbit de la RA, aprofitant els avanços tecnològics, i validarles mitjançant la construcció de frameworks i aplicacions orientades a l'avaluació de la capacitat de localització espacial en adults; i estudiar l'augment perceptiu en els canals visual i tàctil. En aquesta tesi, per a complir amb aquest objectiu principal, es va desenvolupar un framework per al desenvolupament d'aplicacions d'autor per a utilitzar en l'estudi de la memòria espacial aprofitant la RA basada en SLAM. El nostre framework permet utilitzar diferents motors/SDKs de RA. Hi ha diferents interfícies incorporades en el framework a través de les quals es poden connectar els diferents mòduls de RA. Això permet un ús modular i independent del motor de RA per als desenvolupadors. El funcionament general de les aplicacions desenvolupades en aquesta tesi consta de tres fases. En una primera fase, el supervisor selecciona el nombre d'objectes virtuals a memoritzar i els propis objectes virtuals, que col·loca en els llocs desitjats de l'entorn. En la segona fase, l'usuari recorre l'entorn i memoritza les ubicacions dels objectes virtuals en l'entorn real. En la tercera fase, l'usuari ha de col·locar els objectes virtuals en les ubicacions que tenien en la fase anterior. Fins on sabem, aquest és el primer treball que utilitza la RA basada en SLAM per a l'avaluació de la memòria espacial, implicant el moviment físic de l'usuari, i considerant estímuls visuals i tàctils. Per a la validació, es van realitzar tres estudis centrats en estudiar la viabilitat de l'ús de les aplicacions en entorns de xicotetes i grans dimensions, així com l'ús d'estímuls visuals i tàctils. El rendiment de les nostres aplicacions es va comparar amb els mètodes tradicionals. També es van avaluar les variables subjectives. En el primer estudi (N=55) es van considerar els estímuls visuals i els entorns de xicotetes dimensions. Els participants es van dividir en dos grups: ARGroup (memorització mitjançant RA) i el NoARGroup (memorització mirant fotografies). El segon estudi (N=46) va tindre en compte els estímuls visuals i els entorns de grans dimensions. Es va avaluar el rendiment dels participants en una tasca verbal de record d'objectes, una tasca de col·locació en mapes i una tasca d'orientació espacial amb llapis i paper. També es va avaluar la importància de les diferents estratègies espacials d'orientació i els nivells d'ansietat. En el tercer estudi (N=53) es va comparar el rendiment amb estímuls visuals i tàctils i es van utilitzar entorns de xicotetes dimensions. Del desenvolupament i dels tres estudis realitzats es van extraure les següents conclusions generals: 1) La RA basada en SLAM és adequada per a desenvolupar tasques d'avaluació de la memòria espacial, podent-se utilitzar en qualsevol entorn i sense necessitat d'afegir elements reals a l'entorn per al seu registre; 2) Les aplicacions desenvolupades en aquesta tesi permeten la personalització de la tasca i l'emmagatzematge de les variables de rendiment; 3) Aquestes aplicacions han permés una avaluació ecològica; 4) Aquestes aplicacions i altres ferramentes similars podrien utilitzar-se per a avaluar i entrenar la memòria espacial com a alternativa als mètodes tradicionals; 5) Els estímuls tàctils són estímuls vàlids que poden beneficiar l'avaluació de la memoria de les associacions tàctils-espacials, però la memòria de les associacions visualsespacials és dominant; 6) Les aplicacions desenvolupades en aquesta tesi i altres ferramentes similars podrien ajudar en el diagnòstic de les alteracions de la memòria espacial. / [EN] This thesis focuses on exploiting the possibilities of Augmented Reality (AR) based on SLAM (Simultaneous Localization and Mapping) for the assessment of spatial memory. The main objective was to develop new indoor localization techniques in the field of AR, taking advantage of technological advances, and to validate them by building frameworks and applications oriented to the assessment of spatial location ability in adults; and studying perceptual augmentation in the visual and tactile channels. In this thesis, to fulfill this main objective, a framework was developed for the development of author applications to use in the study of spatial memory taking advantage of AR based on SLAM. Our framework enables using different AR engines or SDKs. There are different interfaces incorporated in the framework through which the different AR modules can be connected. This enables a modular and independent use of the AR engine for developers. The general functioning of the applications developed in this thesis consists of three phases. In a first phase, the supervisor selects the number of virtual objects to be memorized and the virtual objects themselves, which she/he places at desired locations in the environment. In the second phase, the user walks through the environment and memorizes the locations of the virtual objects in the real environment. In the third phase, the user must place the virtual objects in the locations they were in the previous phase. To our knowledge, this is the first work using SLAM-based AR for the assessment of spatial memory, involving physical movement of the user, and considering visual and tactile stimuli. For the validation, three studies were carried out that focused on studying the feasibility of using the applications in small and large environments, as well as the use of visual and tactile stimuli. The performance of our applications was compared with traditional methods. Subjective variables were also assessed. The first study considered visual stimulus and small environments. This study involved 55 users. Participants were divided into two groups: ARGroup (participants memorized the location of virtual objects in the real world in a memorization phase using AR) and the NoARGroup (participants memorized the location of virtual objects by looking at photographs of the augmented environment using the device). The second study considered visual stimulus and large environments. This study involved 46 young adults. The participants had to go through a two-story building and memorize the position of a total of eight virtual objects. Participants' performance was also evaluated in a verbal object recall task, a pencil and paper spatial orientation task and a map-pointing task. The importance of different spatial strategies for orientation and anxiety levels were also evaluated. The third study compared the performance using visual versus tactile stimuli and used small environments. This study involved 53 subjects. The participants were divided into two groups: Visual, which used visual stimuli, and Tactile, which used tactile stimuli. The following general conclusions were extracted from the development and the three studies carried out: 1) SLAM-based AR is suitable for developing spatial memory assessment tasks, working in any environment and without the need to add real objects to the environment for registration; 2) The applications developed in this thesis allow task customization and storage of performance variables; 3) These applications have allowed an ecological assessment; 4) These applications and similar tools could be used to assess and train spatial memory as an alternative to traditional methods; 5) Tactile stimuli are valid stimuli that can help the assessment of memory of tactile-spatial associations, but memory of visual-spatial associations is dominant; 6) The applications developed in this thesis and similar tools could help in the diagnosis of spatial memory impairments. / Muñoz Montoya, FM. (2023). Augmented Reality through Various Sensory Channels and its Application to Orientation and Spatial Localization Processes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195733 / Compendio

No description available.

Text in English, with abstracts and keywords in English, Zulu and Afrikaans / This qualitative study investigated the information needs and information-seeking behaviour of doctoral students who use smartphones or tablets for learning. Fifteen doctoral students who are registered at the University of Cape Coast were interviewed. Ellis’s (1989) model of information-seeking behaviour guided the study and supported the researcher in developing a model that could be used to acquire an understanding of how mobile technologies influence information needs and information-seeking behaviour. Two contexts influence the participants’ information needs and information-seeking behaviour, namely, the academic context and their everyday life contexts. The interplay between the elements of the context in which participants find themselves and their mental structures appear to influence their information needs and information-seeking behaviour. Most of the participating students do not seem to have the required information literacy skills to seek information in an online environment. The contextual elements that appear to influence the participants’ information needs and searching behaviour include situations in action, academic tasks and information resources. The ability to connect to the Internet and retrieve online sources of information proved to be important. The participants use the mobile devices to retrieve information from the Internet and in some instances from the university library’s resources. Certain device-related characteristics, such as small screens, limited memory space and short battery lifespan, seem to affect the usefulness of mobile devices for information-seeking purposes. The cost of data and an inability to connect to the Internet, due to disruptions in network signals and a lack of Wi-Fi infrastructure, also curb the use of mobile devices. WhatsApp not only provides the participants with the means to share information and discuss their academic tasks, but it also makes collaboration and group work possible. Some of the students lack the required information literacy skills to make optimal use of the library’s resources. Therefore, it would be prudent for the university to include information literacy skills training in the curricula for all levels of study. This requirement should also include doctoral students who have not previously completed an information literacy course. / Lolu cwaningo lohlelo olugxile kwingxoxo beluphenya izidingo zolwazi kanye nezenzo zokucinga ulwazi lwabafundi abakwiziqu zesibili abasebenzisa ama-smartphones noma ama-tablets ukufunda. Abafundi abayishumi nanhlanu abasezingeni leziqu zesibili abazibhalise kwi-University of Cape Coast bebehlolwa ngokwezimvo. Imodeli ka-Ellis (1989) yezenzo ezihlose ukufumana ulwazi ihole ucwaningo futhi yaxhasa umcwaningi ekuthuthukisweni kwemodeli engasetshenziswa ukuthola ulwazi olumayelana nokuthi ngabe izinhlelo zobuchwepheshe be-inthanethi yefowunu zithinta kanjani izidingo zolwazi kanye nezenzo ezihlose ukuthola ulwazi. Izizinda ezimbili zinomthelela phezu kolwazi lwabadlalindima kanye nokuziphatha okuhlose ukuthola ulwazi, zona yilezi yisizinda sezemfundo kanye nezizinda ezimayelana nempilo yabo yansuku zonke. Ukuhlangana phakathi kwezinhlaka ezimayelana nesizinda abadlalindima abazithola ngaphakathi kwaso kanye nokuhleleka kwemiqondo yabo kubonakala kunomthelela phezu kwezidingo zabo zolwazi kanye nokuziphatha okuhlose ukuthola ulwazi. Iningi labafundi abadlala indima alibonakali lifuna amakhono olwazi lokufunda ukuze bacinge ulwazi kwisizinda kwu-inthanethi. Izinhlaka zesizinda ezibonakala zithinta izidingo zolwazi lwabadlalindima kanye nezenzo zokusesha zifaka izimo kwimisebenzi yezenzo zemfundo kanye nemithombo yolwazi. Ikhono lokuxhumanisa i-inthanethi kanye nokuvumbulula imithombo ye-inthanethi kukhombisa kusemqoka kakhulu. Abadlalindima basebenzisa izixhobo zomakhalekhukhwini ukulandelela ulwazi ku Inthanethi, kanti kwezinye izimo, ukuthola ulwazi kwimithombo eyithala lezincwadi yasenyuvesi. Yize-kunjalo, izimpawu ezithile ezihlobene nezixhobo, ezingamasikirini amancane, isikhala esincane sokugcina ulwazi kanye nempilo emfushane yebhediri, kubonakala kuthinta izinga lokusebenziseka kwezixhobo ezingomakhalekhukhwini ngezinhloso zokucinga ulwazi. Izindleko zedatha kanye nokungakwazi ukuxhumana nge Inthanethi ngenxa yokuphazamiseka kwamasiginali obuxhakaxhaka benediweki kanye nokwentuleka kwengqalasizinda ye Wi-Fi kanti futhi nokuvimbela ukusetshenziswa kwezixhobo ezingomakhalekhukhwini. Uhlelo lwe-WhatsApp aluhlinzeka kuphela abadlalindima ngamasu okuphana ngolwazi kanye nokuxoxa ngemisebenzi yezemfundo, kanti futhi yenza ukuthi kube nokusebenzisana kanye nokuthi iqembu likwazi ukusebenza. Abanye babafundi baswela amakhono wokufunda adingekayo ukuze bakwazi ukusebenzisa ngokusezingeni eliphezulu kwemithombo yethala lezincwadi. Ngakho-ke, bekungaba kuhle kwinyuvesi ukuthi izinhlelo zokuqeqesha mayelana namakhono olwazi lokufunda kwikharikhulamu yawo wonke amazing ocwaningo. Lezi zinhlelo ezifunekayo kufanele futhi zisebenze kubafundi beziqu zesibili abangakaze esikahthini esedlule baphothule isifundo sokuthola ulwazi. / Hierdie kwalitatiewe studie het ondersoek ingestel na die inligtingsbehoeftes en inligtingsoekgedrag van doktorale studente wat slimfone of tablette vir hul studie gebruik. Onderhoude is gevoer met vyftien doktorale studente wat by die University of Cape Coast geregistreer is. Ellis (1989) se model van inligtingsoekgedrag het die studie gerig en het die navorser ondersteun in die ontwikkeling van ’n model wat gebruik kan word om ’n begrip te vorm van hoe mobiele tegnologieë inligtingsbehoeftes en inligtingsoekgedrag beïnvloed. Twee kontekste affekteer die deelnemers se inligtingsbehoeftes en inligtingsoekgedrag, naamlik die akademiese konteks en die konteks van hul daaglikse lewe. Dit wil voorkom of die wisselwerking tussen die elemente van die konteks waarin deelnemers hulself bevind, asook hul verstandelike strukture, hul inligtingsbehoeftes en inligtingsoekgedrag beïnvloed. Die meeste van die deelnemende studente beskik klaarblyklik nie oor die nodige inligtingsgeletterdheidsvaardighede om in ’n aanlyn omgewing vir inligting te soek nie. Die kontekstuele elemente wat skynbaar die deelnemers se inligtingsbehoeftes en -soekgedrag beïnvloed, sluit situasies in aksie- akademiese take en inligtingshulpbronne in. Daar is bevind dat die vermoë om tot die internet te koppel en aanlyn inligtingsbronne te verkry, belangrik is. Die deelnemers gebruik die mobiele apparate om inligting van die internet, en in sommige gevalle, van die universiteit se biblioteekhulpbronne te verkry. Sommige apparaatkenmerke soos klein skerms, beperkte geheuespasie en kort batterylewe blyk ‘n uitwerking op die bruikbaarheid van mobiele apparate vir inligtingsoekdoeleindes te hê. Die koste van data en ’n onvermoë om tot die internet te koppel vanweë onderbrekings in netwerksein en ’n gebrek aan Wi-Fi infrastruktuur belemmer ook die gebruik van mobiele apparate. WhatsApp bied nie net aan die deelnemers ’n manier om inligting te deel en hul akademiese take te bespreek nie; dit maak ook samewerking en groepwerk moontlik. Sommige van die studente beskik nie oor die nodige inligtingsgeletterdheidvaardighede om die biblioteek se hulpbronne optimaal te kan benut nie. Daarom sal dit wys wees as die universiteit opleiding in inligtingsgeletterdheidvaardighede in die kurrikula vir alle studievlakke insluit. Hierdie vereiste moet ook geld vir nagraadse studente wat nie vantevore ’n kursus in inligtingsgeletterdheid voltooi het nie. / Information Science / D. Litt et Phil. (Information Science)