La tesi s’estructura en dues parts ben marcades, com la mateixa vida del pintor Manuel Humbert, per la tràgica ruptura que va representar l’esclat de la guerra civil espanyola i un epíleg. Així, la primera part comprèn el seu trajecte vital i artístic durant el període 1890-1936 que, en part, pot situar-se dins un projecte col·lectiu, que inicialment i molt matisadament podem identificar amb el noucentisme, i culmina amb el màxim reconeixement que Catalunya podia donar a un artista seu, el Premi Nonell. Després, el context va determinar que la segona meitat de la vida del nostre personatge fos una mena de dia a dia per mantenir la dignitat personal i la qualitat artística. La conclusió és que va reeixir. Malgrat tot, la seva memòria no ha resistit a l’oblit i la seva obra esdevé progressivament desconeguda. L’epíleg tracta d’explicar les raons de l’oblit i d’obrir perspectives o, almenys, esperances d’un futur reconeixement, ben merescut. / La thèse est structurée en deux parties bien marquées, comme la vie ellemême du peintre Manuel Humbert, par la tragique rupture qui a supposé l’éclat de la guerre civile espagnole et un épilogue. Ainsi, la première partie comprend sa trajectoire vitale et artistique pendant la période 1890-1936, laquelle, en partie, on peut situer dans un projet collectif, qu’on veut d’emblé mais d’une façon très nuancée identifier avec le noucentisme, et qui arrive à son point culminant avec la plus grande reconnaissance que la Catalogne pouvait faire d’un de leurs artistes, le Prix Nonell. Après, le contexte avait déterminé que la seconde partie de sa vie fuisse une sorte d’au jour le jour pour maintenir la dignité personnelle et la qualité artistique. La conclusion est qu’il y a réussit. Malgré tout, sa mémoire n’a pas pu résister à l’oubli et son oeuvre devient progressivement inconnue. L’épilogue essaye d’expliquer les raisons de l’oubli et d’ouvrir des perspectives ou, tout au moins, des espoirs d’une future reconnaissance, bien méritée.

El objetivo de esta tesis doctoral es desentrañar el estilo de vida de la elite del café que emergió en el puerto de Manta, Ecuador, durante el siglo XX. Con la riqueza obtenida gracias a las exportaciones, hombres y mujeres de unas pocas familias, propietarias de las casas exportadoras, ejercieron el poder económico, contribuyeron a la creación de instituciones sociales y produjeron nuevas prácticas culturales. La tesis contiene dos partes en las que se ensayan los géneros científico y literario. La primera está dedicada a la historia social del café y de las antiguas casas exportadoras; la segunda a las familias de la elite del café. Así se logra evidenciar que, mientras los hombres acumulaban riqueza y forjaban su prestigio en el espacio público, sus esposas, hijas y nueras inauguraban un estilo de vida que diluye las fronteras entre lo privado y lo público, bajo un sistema de género como predominio patriarcal. / The aim of this PhD thesis is to analyze the lifestyle of the coffee elite that emerged in the port of Manta, Ecuador, during the 20th century. With the benefits generated from the coffee exports, men and women, members of a small group of families who owned the export companies, exercised economic power, contributed to the creation of social institutions, and produced new cultural practices. The thesis contains two sections each written in a different style, one associated with the social sciences and the other with literary works. The first part focuses on the social history of coffee and the former export companies; the second, with the families of the coffee elite. This thesis demonstrates that while men were accumulating wealth and prestige in the public space, their wives, daughters and daughters-in-law inaugurated a lifestyle that blurred the limits between public and private within a predominantly patriarchal gender system. / Aquesta tesi de doctorat té com a objectiu prioritari analitzar l'estil de vida de l'elit del cafè que va sorgir al port de Manta, Equador, a les primeres dècades del segle XX. Gràcies als beneficis de les exportacions de cafè, homes i dones d'unes poques famílies propietàries de les cases exportadores, van exercir el poder econòmic, van contribuir a la creació d'institucions socials i van promoure noves pràctiques culturals. La tesi conté dues parts diferenciades on s'assagen els gèneres científic i literari. La primera està dedicada a la història social del cafè i de les antigues cases exportadores; la segona a les famílies de l'elit del cafè. Així s'aconsegueix evidenciar que, mentre els homes acumulaven riquesa i forjaven el seu prestigi en l'espai públic, les seves dones, filles i nores inauguraven un estil de vida que va diluir les fronteres entre allò privat i allò públic, sota un sistema de gènere de predomini patriarcal.

La investigació s'inicia el 1907. Els equilibris existents a la província de Castelló es trenquen durant el Govern Llarg de Maura. Els conservadors fan un gran esforç, preparat de feia temps, per aconseguir el diputat per Castelló. Si als districtes rurals, per aconseguir la victòria era suficient treballar les xarxes clientelars, no ocorria el mateix a la mobilitzada Castelló. Era necessari el vot popular de dretes. D'aquesta manera, a Castelló la campanya antimaurista impulsada arriba al temps que la campanya electoral de 1907. Es continua analitzant les diferències als grups de dretes, on hi eren presents les xarxes caciquils del Partit Conservador i el magma carlocatòlic. La contradicció entre la política caciquil als districtes rurals i la cerca de vot popular al districte de Castelló no va poder-se solucionar, la qual cosa va provocar la dispersió del moviment, i la seua derrota. Però el grup urbà maurista castellonenc no pot guanyar eleccions a Castelló, ni tenir bons resultats, com sí podien aconseguir els seus referents mauristes a Madrid. Tampoc no podia portar a terme les tàctiques de carrer, pròpies del maurisme. Aquestes tàctiques les havien portat a terme els carlocatòlics, enfrontant-se als republicans. A l'alçada del 1915, s'havien esgotat. Ja eren incapaços de mantenir la tensió des d'una posició de minoria. Durant la Dictadura, mauristes, els seus companys, amics i adversaris dels partits del torn i dels diferents grups catòlics s'integraran sense reserves a la Unió Patriòtica i el Sometent. En la dècada dels 20 es portaria a terme la unificació, però forçada pel Directori, dins la Unió Patriòtica i el Sometent.

La tesis doctoral titulada, Vida cotidiana en la industria textil algodonera catalana bajo el franquismo: El caso de Roca Umbert S.A. en Granollers, 1956-1966, pretende contribuir a la salvaguarda de una de las principales piezas del patrimonio industrial catalán, la centenaria fábrica textil algodonera de la familia Roca Umbert en Granollers, Barcelona. Para ello se recupera el patrimonio inmaterial, constituido por los testimonios orales de una muestra representativa de sus empleados de diferentes géneros, generaciones, orígenes y categorías profesionales. Posteriormente esta documentación se contrasta con documentos escritos, buena parte de los cuales proceden del archivo empresarial, pero también de la prensa de la época y de la historiografía. La factoría ocupó una media de 1.000 personas en el decenio estudiado. Estas personas bajo el liderazgo de los empresarios produjeron metros de tela con los cuales más tarde se confeccionarían uniformes, ropa de mujer, de hombre y para el hogar. Como la empresa era de las pocas que realizaba el proceso integral del algodón estuvo en el grupo de cabeza del sector. A la vez que junto a otras factorías textiles de la localidad alimentaba un amplio tejido industrial. El análisis riguroso de la documentación recopilada permite la reconstrucción de las condiciones laborales y de vida de los trabajadores; además de sus mentalidades en el contexto de unos años llenos de cambios socio-económicos bajo el régimen franquista. Una dictadura que a partir de 1959 deja el capitalismo corporativista y adopta el liberalismo económico. Dicho cambio favoreció la modernización de España y favoreció su convergencia con el resto de Europa Occidental. En ese proceso los Estados Unidos jugaron un papel clave. A cambio de obtener otro aliado para la Guerra Fría aportaron al régimen la ayuda necesaria para estabilizar su balanza comercial. A la vez que los técnicos estadounidenses asesoraron a las empresas españolas para que se adaptaran a la economía de mercado. Les pareció imprescindible aumentar la capacidad productiva mediante la aplicación del taylorismo y de Convenios Colectivos. El incremento de la productividad implicó una mejora en las condiciones de vida de los empleados de Roca Umbert. Sin embargo la empresa pasó de ser el lugar donde aprender un oficio y conseguir un empleo para toda la vida a ser la puerta de acceso a un empleo precario. La empresa continuó siendo competitiva porque era capaz de producir más con empleados no cualificados y por tanto más baratos. El régimen garantizaba a la Compañía una parte del mercado español en exclusiva. Al caer la dictadura en 1977 la empresa se reestructuraría pero estaba carente del capital humano necesario para evitar la decadencia y el cierre. Roca Umbert como otras grandes firmas catalanas del sector tuvo la capacidad suficiente para asegurarse el reclutamiento de mano de obra femenina a cambio de un salario bajo y su fidelización mediante una serie de dispositivos paternalistas: una guardería, un aula de costura, un economato y el uso del favor como moneda de cambio. El pacto fue aceptado por las mujeres, que constituían la mayor parte de la plantilla, porqué su salario era necesario para mantener a sus familias y el trabajo en el sector textil era uno de los pocos que la legislación laboral les permitía hacer tras el matrimonio. La investigación hace evidente como la jerarquía empresarial y el estado favorecieron la discriminación de la mujer para aumentar al máximo el margen de beneficios. En las páginas siguientes podrán comprobar cómo el día a día en Roca Umbert SA no es un caso aislado, sino una muestra de la vida cotidiana condicionada por trabajar en el sector textil catalán durante el franquismo. / Roca Umbert Co. was for many years the leading industrial company in Granollers. Today the former industrial complex is reused by Roca Umbert Arts Factory as a space for artistic creation open to the city. This important historical, but still is largely unknown. This thesis is a journey through the history of the company, the production processes and technological changes and labor and social occurred depending on economic dynamics; from the research with the business archive other historical studies and the interviews with former employees, a group of people very diverse. The first objective is preserving the intangible heritage of this emblematic company in Granollers, Barcelona, Spain.

En aquesta investigació s’ha treballat el parlamentarisme en la Dècada Moderada (1843-54), amb els diputats escollits en els districtes electorals catalans com a objecte d’estudi. Aquesta perspectiva ha quedat concretada en sis grans àmbits d’anàlisi. En primer lloc, s’ha ofert un perfil comú dels representants estudiats, mitjançant un anàlisi sociològic a partir dels recursos que proporciona el mètode prosopogràfic, alhora que s’han considerat els motius que portaren aquests homes a ser polítics. A continuació, s’ha avaluat la concepció de la política, especialment en l’àmbit electoral, que tingueren els diputats i els partits polítics espanyols del liberalisme, els ciutadans en la seva condició d’electors i els col·lectius sense dret a vot. El procés electoral també s’ha tingut en compte, subratllant un distintiu perfil polític entre els districtes catalans, amb una significativa diversitat política i una baixa participació causada per la insatisfacció que generava el règim moderat. D’altra banda, s’ha estudiat el rol que els polítics desenvoluparen des d’una perspectiva representativa. En altres paraules, com els diputats actuaren per a representar els interessos de l’electorat, així com el contacte que establien amb l’electorat per a respectar els seus desitjos. En cinquè lloc, s’ha analitzat l’acció parlamentària catalana, tenint en compte tant les estratègies de convergència com de desunió. Els debats sobre qüestions d’Estat solien dividir aquests polítics, que acostumaven a donar suport al partit o facció amb el que se sentien més propers. En contrast, s’uniren quan algunes problemàtiques emergiren, com ara una política econòmica proteccionista o el desig d’una política fiscal menys agressiva. Aquesta acció coordinada es conegué amb el nom de Diputació catalana. Finalment, s’han examinat les respostes de la opinió pública espanyola a aquestes accions, que diferiren segons el context i la temàtica concernent, passant tant per l’acceptació com pel rebuig, especialment quan es tractava de qüestions referents a l’àmbit industrial, a aspectes percebuts com a únicament beneficiosos pels catalans i finalment quan els diputats dels districtes catalans, també els afins al govern, votaven de manera diferent al gabinet de torn. Metodològicament, s’ha usat el llenguatge per analitzar alguns dels episodis avaluats. Des dels fonaments teòrics del Critical Discourse Analysis (CDA) s’ha examinat l’ús del llenguatge com un instrument usat pels polítics per a mantenir relacions de supremacia i de poder polític. Això és, com un mecanisme que reflectia visions hegemòniques d’una qüestió determinada o reproduïa relacions de subordinació. L’objectiu principal de l’estudi és entendre la relació entre els polítics catalans i els espanyols de l’època, així com l’encaix de la concepció territorial de la sobirania que tenien els primers en l’Espanya liberal, evidenciant que el problema de relació entre les elits polítiques catalanes i espanyoles tenia sobretot a veure amb la concepció territorial de la sobirania. En general, les autoritats liberals espanyoles creien que el centralisme i l’uniformisme legislatiu eren les millors opcions per a preservar la unitat i la equitat entre els ciutadans i els diversos territoris de la monarquia. Per contra, els representants dels districtes catalans pensaven que l’Estat havia d’integrar la diversitat de sistemes legislatius, així com donar més competències a les institucions provincials, ja que representaven millor els interessos territorials. / This investigation has worked on parliamentarism during the Moderate Decade (1843-54), with the deputies elected by the Catalan electoral districts as the subject of study. This approach has been materialized in six major areas of analysis. First of all, it has been introduced a common profile of the representatives studied through a sociological analysis from the resources provided by the prosopographical method, as well as considering the motives for becoming politicians. Then, it has been evaluated the conception of politics, mainly in the electoral field, which had liberal Spanish political parties and MPs, citizens from their condition of electors and people without the right to vote. The electoral process has also been considered, highlighting a distinctive political profile within the Catalan districts, with a significant political diversity and a low participation caused by the dissatisfaction of the Moderate regime. It has also been studied the role that the politicians developed from a representative point of view. In other words, how deputies acted to represent the interests of the electorate, as well as the contact they established in order to respect voters’ wishes. Fifthly, Catalan parliamentary action has also been explored by focusing on both coordinated and opposed strategies. The debates on issues related to the State used to divide those politicians, who were inclined to give their support to the party or faction to which they felt closest. In contrast, Catalan politicians joined together when some specific topics arose, such as a protectionist political economy or a desire for a less aggressive fiscal system. This coordinated action was known as Diputació catalana (Catalan council). Finally, it has been examined the response of the Spanish public opinion to such actions. They differed according to the context and the issues involved, so the response could imply acceptance or refusal, especially when demands concerning industrial matters were involved in the discussion, as well as claims that were understood as particular Catalan benefits or when the Catalan deputies, also progovernment moderates, used to vote with autonomy from the government. Methodologically, it has been used language to analyse some of the episodes evaluated. From the theoretical basis of Critical Discourse Analysis (CDA) it has been examined the use of language as an instrument used by politicians to maintain relations of supremacy and political power. That is, as a mechanism that reflected hegemonic visions of a topic or reproduced relations of subordination. The aim of the analysis is to understand the relationship between Catalan and Spanish politicians at that time and how the former’s conception of territorial sovereignty fit into the Spanish liberal State, showing that the problem of comprehension between Catalan and Spanish political elites was a matter regarding territorial sovereignty. On the whole, the Spanish liberal authorities believed centralism and legislative uniformity were the best options to preserve unity and the equality among citizens and the various territories of the monarchy. By contrast, representatives of the Catalan districts thought that the State should integrate the diversity of legislative systems, as well as give greater capacities to provincial institutions, since they better represented territorial interests.

La presente tesis doctoral analiza cómo la resistencia al servicio militar obligatorio acaba configurándose en todo un movimiento social de carácter antimilitarista en sentido amplio. Para ello se realiza un análisis comparado con otros movimientos y organizaciones internacionales de refractarios, así como las etapas y condicionantes para el surgimiento del movimiento antimilitarista en países como Italia y Francia. Este análisis sirve para entender las dinámicas generales que influyeron en el desarrollo de la resistencia al servicio militar obligatorio y su configuración como movimiento social. Por otra parte, se hace un análisis exhaustivo de cómo el contexto propio de dictadura condiciono el desfase para la aparición de este movimiento social en el caso de Catalunya y España, en comparación con otros países europeos occidentales. Por último, la presente investigación aborda un profundo análisis de cómo se desarrolla la resistencia al servicio militar obligatorio durante la década de los setenta, vinculada a motivaciones religiosas, noviolentas y de lucha por los derechos y las libertades, para después ir transformándose durante la década siguiente en un espacio de lucha política mucho más diverso, donde las motivaciones anarquistas y socialistas fueron las que mayoritariamente acapararon los grupos antimilitaristas. Esta investigación también describe los diferentes grupos antimilitaristas que se generaron en el territorio español y catalán, sus etapas de desarrollo, debates internos y la actividad interna y externa que desarrollaron, no sólo contra el servicio militar obligatorio, también contra la OTAN, los presupuestos militares, la jurisdicción militar, etc. Por último se explica cómo estos grupos integrantes de lo que fue el movimiento antimilitarista, mantuvieron una importante relación con otros movimientos sociales afines y se convirtieron en espacios de activismo político fuera – y en muchas ocasiones en contra – de los partidos políticos. / This PhD analyzes how resistance to conscription configured just a social movement around anti-militarist character broadly. This requires a comparative analysis with other international organizations and movements refractory, and the stages and conditions for the emergence of anti-militarist movement in countries like Italy and France is performed. This analysis helps to understand the general dynamics that influenced the development of resistance to conscription and its configuration as a social movement. Moreover, a thorough analysis of how the circumstances in dictatorship determined the offset for the emergence of this social movement in the case of Catalonia and Spain, compared to other Western European countries is made. Finally, this research addresses a thorough analysis of how resistance develops to compulsory military service during the seventies, linked to religious and non-violent struggle for the rights and freedoms motivation to go after becoming the decade next in a space of more diverse political struggle, where anarchists and socialists were the motivations that cornered mostly they antimilitarists groups. This research also describes the different anti-military groups that were generated in the Spanish and Catalan territory, their stages of development, internal debates and internal and external activity developed not only against conscription, also against NATO military budgets The military jurisdiction, etc. Finally it explains how these members of what was the anti-militarist movement groups maintained a strong relationship with other related social movements and became places of political activism outside - and often against - of political parties.

El estudio de las élites urbanas bajomedievales está siendo, desde los últimos años, una de las formas de aproximación más fecundas a la historia urbana durante la Edad Media. Esta tesis doctoral se enmarcada en el interés por los ritmos de adaptación e integración en el tejido urbano de familias que, ajenas en un principio a los círculos de decisión urbana, consiguen con el paso de una o dos generaciones integrarse en los espacios de reconocimiento, decisión y poder dentro de la ciudad. En ese sentido, a través de un acercamiento biográfico y una reconstrucción documental de su carrera profesional, analizaremos la figura de Guillem Morey, un recién llegado a la ciudad de Barcelona en la década de 1330, procedente de Sitges, y que ligaría su ascenso social al servicio técnico a la Corona, especialmente en el ámbito de la guerra marítima. Observaremos el desarrollo de sus distintos servicios a Pedro el Ceremonioso y como su implicación en las expectativas marítimas de la Corona le permiten alcanzar el puesto de vicealmirante de Cataluña y, al tiempo, consolidar su posición dentro de la ciudad de Barcelona. En la siguiente generación veremos a sus hijos, partiendo de la base de lo conseguido por el padre, perfectamente integrados en los ambientes de las élites dirigentes de la ciudad, hasta el punto que uno de ellos, Berenguer Morey, acabará siendo uno de los consellers de Barcelona para el año 1398. Reconstruir y observar la vida profesional y familiar de Guillem Morey, por tanto, constituye un pequeño observatorio de cómo el servicio a la Corona puede constituir un puente efectivo para la integración en los espacios urbanos. Guillem Morey permite también, tanto por la propia acumulación documental que todo acercamiento biográfico facilita como por la cercanía a los espacios de decisión de la monarquía, arrojar luz sobre multitud de aspectos tan dispares como el análisis de las prácticas de autorrepresentación, las fuentes orales en la Crónica de Pedro el Ceremonioso, el urbanismo mental de Barcelona, las disputas jurisdiccionales, la gestión de flotas o el papel de las obras de arte en el entramado de los créditos de la Corona. En definitiva, el estudio de la vida de Guillem Morey y sus hijos nos permitirá tomar el pulso de la Barcelona de la segunda mitad del siglo XIV, de los ambientes cortesanos y técnicos de la Corona y a las formas de hacer la guerra en el mar. / During the last years, the study of late medieval urban elites has proved to be one of the most fruitful approaches to urban history in the middle ages. The present PhD thesis is representative of this academic interest for the rhythms of adaptation and integration within urban life of families which, though originally located out of the circles of decision, managed to achieve a successful integration in the city´s spaces of social prestige, influence and power in only one or two generations. Working through a biographical perspective and an archival approach, we will analyze the figure of Guillem Morey, a newcomer to Barcelona in the decade of the 1330s who, coming from Sitges, tied his personal social rise to his service to the crown, especially in the field of naval warfare. We will trace the development of his many forms of service to king Pere el Cerimoniós and the ways in which his implication in the maritime expectations of the crown enabled him to achieve the position of vice-admiral in Catalonia, while allowing him to consolidate his status in the city. We will also observe how his sons, basing themselves on their father´s achievements, were able to reinforce their situation in the ruling elites of the city, to the extent that one of them (Berenguer Morey) ended up as one of the consellers of Barcelona in the year 1398. Reconstructing the professional and personal life of Guillem Morey thus establishes a solid observatory on the processes whereby the service to the crown may become an effective inroad towards integration in the urban space. Because of the wealth of documentary material facilitated by our biographical approach, as well as by Morey´s own nearness to the spaces of decision in the crown of Aragon, it will be possible for us to throw some light on such apparently disconnected aspects as practices of self-representation, oral sources in the Chronicle of Pere el Cerimoniós, urbanism in medieval Barcelona, jurisdictional disputes or the administration of fleets. All in all, our study of the life of Guillem Morey and of his sons will allow us to obtain a good feel of the life of Barcelona in the second half of the fourteenth century, of the courtly and technical environments of the city, and of the forms of practicing sea-war in that period.

La present tesi pretén aprofundir en l’estudi del monacat cristià dels segles IV a VIII. S’ha enfocat especialment a la Mediterrània occidental, però sempre tenint ben presents les principals informacions de la Mediterrània oriental i de l’Atlàntic. També s’ha fet un exhaustiu anàlisi de la ceràmica que va circular per les Illes Balears durant els segles V, VI i VII. Així, sempre que ha estat possible s’ha mirat d’aclarir el seu lloc de producció i la seva datació. En el cas dels contenidors emprats per a transportar mercaderies, també s’ha intentat esbrinar quins varen ser els seus continguts. Finalment, s’ha revisat amb minuciositat la difusió de cada un dels tipus identificats a l’arxipèlag de Cabrera a fi de poder determinar les relacions que van establir els monjos amb altres zones geogràfiques. L’anàlisi de les troballes de l’arxipèlag de Cabrera ha il·luminat un dels aspectes més foscos de la història de les Illes Balears, i d’Occident en general, com és, el de la difusió del monacat cristià. La comparació amb el que s’ha descobert en altres illetes monàstiques, així com amb les informacions obtingudes de la documentació escrita dels primers vuit-cents anys de la cristiandat, ha proporcionat la base per a poder entendre com es va organitzar la comunitat monàstica cabrerenca. Tota aquesta feina, on ha estat cabdal l’estudi dels materials mobles, especialment els ceràmics, ha permès situar en el segle V el moment de la instal·lació dels monjos a Cabrera. Entre els segles V i VII, la comunitat va disposar d’un cenobi i de diversos eremitoris i s’han pogut descriure alguns dels elements que els caracteritzaren així, com els recursos i activitats que els monjos van dur a terme. S’han trobat instal·lacions d’elaboració de salaons, de porpra i de vi. S’han identificat les àrees de possible conreu i la font d’aigua principal per a l’abastiment. Cabrera pot ser considerada el que alguns textos referits a altres illes qualifiquen d’“illa santa”, una illa d’ocupació exclusiva per part de la comunitats i els seus eventuals servents. El monestir de Cabrera se situa en un context de fundacions en la Mediterrània occidental, en terra ferma i en illots, que comença a la segona meitat del segle IV i té el seu moment culminant els segles VI-VII. Aquests monestirs varen condicionar les formes de producció i intercanvi locals i regionals dels llocs on arrelaren. L’anàlisi de la ceràmica dels segles V al VII i altres materials trobats a les illetes monàstiques evidencia que els frares no només sobrevivien, sinó que també disposaven de molts productes importats, alguns de luxe. Els “monjos dels illots” formaven part d’una nova xarxa d’intercanvis en la que s’entrelligaven els mercats locals amb el comerç a llarga distància. Les mercaderies produïdes, acaparades, així com transportades i consumides pels homes dels monestirs circulaven per una xarxa ben organitzada. Els monjos retirats a les illes varen ser, en molts aspectes, els principals protagonistes de l’esmentada xarxa. I és que una qüestió fonamental ha estat la de caracteritzar els “monjos dels illots” com un monacat eminentment marítim. No tan sols arribaven als “deserts marins” en vaixells, sinó que el seu control de la mar, un medi especialment dificultós, juntament amb les “armes” del cristianisme i del monasticisme, els varen permetre la creació, continuïtat i la difusió de les comunitats monàstiques. Una difusió vertaderament espectacular que pot ser qualificada de diàspora comercial. / The present thesis seeks to develop a better understanding of Christian monasticism from the 4th to the 8th century. It has been focused on the western Mediterranean mainly but always considering the main information sources of the eastern Mediterranean and the Atlantic. A thorough analysis of the pottery that circulated in the Balearic Islands during the 5th, 6th and 7th centuries has been carried out too. The production origin, the dating and the pottery geographical distribution have been determined when it has been possible. In some cases, the contents of amphorae or other jars used to transport goods have been identified successfully. Ultimately, a detailed review of the diffusion of each pottery types identified at Cabrera Archipelago has been performed with the aim of determining the relationship that the monks established with other geographic areas. The analysis of the Cabrera Archipelago findings has highlighted a gap in the Balearic Islands history and Western in general, which is the diffusion of the Christian monasticism. The comparison of the findings discovered in other monastic islands and the written information of the first eight hundred years of Christianity have provided the basis for understanding the organization of the Cabrera monastic community. This research, where the study of the movable archaeological items has been decisive, especially the pottery, has allowed to place in the fifth century the time when the Cabrera monks settled in. The community had a coenobium and several hermitages between the 5th and 7th centuries and it has been possible to describe some of the elements which defined them, like the resources and activities that the monks performed. Facilities for salting, production of purple and wine have been found. The possible farming areas have been identified and also the main water source for the supply. Cabrera can be considered as a “holy island”, an expression used in contemporary texts to describe other islands which were occupied exclusively by the monk communities and their occasional servants. The Cabrera monastery is placed in a context of establishments in the western Mediterranean, in mainland and in islets, beginning in the second half of the 4th century and that reached its climax in the 6th and 7th centuries. These monasteries conditioned the production methods and the local and regional exchanges of the places where they settled down. The analysis of the pottery of the 5th to the 7th centuries and other material found in the monastic islets show that the monks not only were surviving, they also had many imported goods; some of them were luxury items. “The islets monks” were part of a new exchange network where local markets were interwoven with long-distance trade. The goods produced, accumulated, transported and consumed by the men of the monasteries were moved using a well organized network. The monks retired in the islands were, in many aspects, the main protagonists of this network. And an essential matter has been the characterization of the "islets monks" as an eminently maritime monasticism. Not only arrived at the “marine deserts” by ship but their control of the sea, an environment particularly difficult, along with the “weapons” of Christianity and monasticism, allowed the creation, continuity and dissemination of the monastic communities, a truly spectacular diffusion that can be described as commercial diaspora.

L´Associacionisme a finals del segle XIX i principis del vint a Girona es caracteritza per una gran diversitat. Aquesta tesi doctoral es centra en els diferents tipus d´associació i la seva importància en connexió amb la vida política. Posant un especial èmfasi la manera com organitzaven les seves activitats. Aquest treball d´ investigació és el resultat d´una minuciosa recerca de les associacions en els arxius i biblioteques de Madrid, Barcelona o Girona. Però, per tal d´ explicar les causes del sorgiment de les associacions a Girona i comarques no es poden ignorar les aportacions des dels àmbits no oficials, com poden ser els diaris de Madrid, Barcelona o Girona i comarques. Els diaris afegeixen quelcom d´informació a la que consta als registres oficials. La manera d´elaborar la classificació de les associacions és complicada. He considerat que per reflectir la seva estructura i manera de funcionar, i desenvolupament era necessari fer-ho, a partir d´aquests tretze tipus d´associacions: associacions benèfiques catòliques, assocs. Benèfiques públiques i assistencials; assocs. de socors mutus; assocs. Obreres, patronals o mixtes; assocs. Culturals, esportives i musicals: assocs. Polítiques; assocs. Professionals; assocs. Educatives i mútues laiques; assocs.Cooperatives; assocs. Sindicats; assocs. Financeres o econòmiques; assocs.comitès i juntes provincials i comarcals; i les associacions no-definides.Aquestes associacions estan formades per socis que gaudeixen d´uns mateixos interessos.Exemples d´aquestes activitats comunes serien, les que inclouen la participació en els diferents tipus d´excursions, esports,banquets, activitats culturals i socialitzants. Per entendre el seu sorgiment és important conèixer el seu context històric on es desenvoluparen. Els anys que inclouen de finals del mil vuit-cents fins el 1923, correspon amb el període restauracionista de l´Estat espanyol, el qual exercí un control sòcio-polític tant en les funcions com en els serveis administratius.Mecanismes aquests, que impossibilitaven la participació ciutadana en el procés polític.El 1923,el règim militar continuà sense tenir en compte els interessos socials de la població espanyola.La repressió continuava sent normal entre la societat civil i l´ordre social.Però, el 1931, la segona República iniciava l´obertura a un ventall de noves situacions i possibilitats de participació ciutadana.De forma general, d´acord amb les associacions estudiades, Girona i comarques gironines, van ser l´única forma de participació política i social en un estat desarticulat i descoordinat.Per tal d´explicar les diferents causes d´actuació i associar-se, és necessari fer tres observacions.La primera seria que la insastifacció ciutadana, per aconseguir els seus anhels socials, portaria a la fundació de la majoria d´associacions gironines.Del mil vuit-cents fins el 1930, l´església catòlica s´havia encarregat tant de la caritat com l´educació; però, tot i així, es registraren algunes associacions benèfiques, públiques i assistencials. La segona observació, correspondria a l´origen d´aquestes assocs. que van tenir el seu desenvolupament en un àmbit rural majoritàriament, i també en un d´urbà com per exemple, va ser el de Girona ciutat.Amb una indústria incipient.En general, les famílies gironines tenien difícil accés a les escoles públiques o a la sanitat pública.La tercera i última observació, d´aquest moviment associatiu, va ser que aquest grup de persones amb uns interessos comuns esdevingueren una força social. Exemples destacables són, el Centre Catòlic d´Obrers (1894-1919) o el Centre d´Unió Republicana (1893-1933). Els membres de les quals compartien uns mateixos interessos, idees o activitats (balls, escoltar música, llegir la premsa o llibres, beure cafè, fumar,i discutir sobre problemes sòcio-polítics que afectaven a la comunitat), i també un lloc on reunir-se.Fins i tot, alguns polítics es feien presents en aquestes societats per explicar les seves idees polítiques.Cadascuna de les tres observacions fetes anteriorment, poden servir per definir el context sòcio-polític(1875-1931)d´un estat espanyol desarticulat, on es desenvoluparen les associacions gironines. / The association at the end XIX century and the early 1900s in Girona is characterized by great diversity it. This doctoral thesis is centered on the types of association and their importance connected with the political life. There is a strong emphasis as the societies organized their activities. The investigation work resulted from a research of severe association in history archives and libraries of Madrid, Barcelona or Girona. But the explanation of the causes of the emergence of association in Girona and region cannot ignore no-official source material as newspapers from Madrid, Barcelona, Girona and region. The newspapers supplies information to the official source. The question of classification of societies is complicated. I considered that main approaches can be reflected developing structural function and that these thirteen are: beneficent catholic societies; public beneficent and assistance soc.; mutual aid soc.; workers, management and mixed soc.; cultural, music and sportive soc.; political soc.; professional soc.; educate and mutual lay soc.; cooperative soc.; trades union soc.; financial soc.; committee, board, provincial and region soc.; and no-defined societies. These societies are usually composed of members who join the activities and common interests. Examples of common activities include participating in different types of excursions, sports, eating, cultural consumption and sociable. To understand where emerges and is important to know their historical developing was involved. In the end of the 1800s to 1923, the period of restoration of Spanish state, their functions of socio-political control and centralized administrative services are only mechanisms to achieve the possibility of participating in the process of political decision-making. In the 1923s, military regime continues do not take in consideration many social interests of Spanish people. The repression of discrepancy between civil society and social order is normal. But in the 1931s, second republic begins to open new situations and possibilities in participation. In general, according to the societies we analyzed, the Girona and region societies are the only form of political and social participation in the state no-articulated. In order to explain the differences causes of acting and being associated then it is necessary to make three observations. First at all, social unsatisfied interests, that is cause of foundation for different kind of societies. During the 1800s to 1930, a catholic roman church organized charities and education but in that period also analyzed of public and benefit societies. Secondly, the genesis of these societies had it develop into rural areas and little cities as Girona the industry is in process. In general, the families had few options for public school or free sanity. Thirdly and last observation, for a movement or association to emerge, groups of people with definite interests must become a social force. For examples, “Workers catholic society” (or Centre Catòlic d´Obrers,1894-1919) or “Republican Union Society”(or Centre d´Unió Republicana,1893-1933).Their members share common beliefs, ideas or activities(dance, listening to the music, read newspapers or books, drinking coffee, smoking, discuss about social and politic problems of their district, etc.) and had a place where meeting or assembly. Also some political man approached into these societies for explaining their political program or party ideas. These are two examples of forms to political participation in to not articulate or coordinate Spanish state. Each of these three approaches can be appropriate to definite social and political situation (end 1800s to 1931) in Spain, and to definite social and historical circumstances of Gironde society.

La TESI DOCTORAL La Lleida dels Progressistes (1840-1843) s'ha centrat, primordialment, en el coneixement de la transició de l'antic règim absolutista a l'Estat liberal a Lleida, especialment en les transformacions operades a mitjan segle XIX per aquell procés històric en els aspectes econòmic, social i polític.La primera part del treball pretén copsar l'evolució socioeconòmica de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XIX, posant èmfasi en les dècades centrals de la centúria passada doncs foren els anys en què s'operà el canvi del sistema absolutista d'antic règim al nou Estat de tipus liberal. En la segona part es vol mostrar que hi hagué una proposta política, identificable en la pràctica amb el partit progressista a partir del 1840 i fins el 1843, que se superposà, contraposà o, simplement, fou diferent al projecte engegat a partir del canvi de sistemes polítics impulsat l'any 1833.