Aquesta tesi doctoral es centra en l’estudi del pensament de Pompeu Gener, partint especialment de dos centres principals d’interès: les seves concepcions sobre la qüestió nacional, de tarannà regeneracionista, i les seves tesis intel·lectualistes. Pompeu Gener és un dels grans oblidats en el panorama intel·lectual català de finals de segle XIX i principis del XX. Molt ben relacionat amb els cercles intel·lectuals i científics francesos i amb els ambients artístics finiseculars, introductor a Catalunya i Espanya dels corrents de pensament positivistes i vitalistes, la seva contribució a la gestació del modernisme –sobretot a través de la seva influència com a divulgador i transmissor d’idees- és inequívoca. Tanmateix, la seva imatge ha romàs associada a la bohèmia i a la disbauxa artística del tombant de segle, sent descartada a priori qualsevol valoració del seu pensament. Partint de la constatació d’aquest descrèdit, a la primera part de la tesi s’ha traçat una biografia intel·lectual de Pompeu Gener, realitzant una aproximació al seu pensament, relacionant-lo amb els diferents corrents teòrics i estètics de finals del segle XIX, i valorant de forma plausible la seva importància relativa a través de l’anàlisi de les seves interaccions amb la intel·lectualitat del moment. La segona part de la tesi es centra en l’estudi de les propostes de Pompeu Gener al voltant de la qüestió nacional, situant-les en el context d’una codificació nacionalista elaborada amb especial força a partir de les darreries del segle XIX i en la qual l’intel·lectual hi juga un paper important a través de les formulacions regeneracionistes. En els seus textos descobrim un catalanisme connectat amb les teories evolucionistes i vitalistes -desvinculat doncs d’una legitimació metafísica o contractual de la nació-, però també l’espectre de les idees racistes i etnicistes. Per tal de valorar la representativitat i repercussió de la proposta catalanista de Pompeu Gener, s’han relacionat les seves tesis amb les diferents influències teòriques que amalgama el seu pensament, amb les herències recollides de la cultura política federalista i, des d’una perspectiva comparada, amb les codificacions nacionalistes finiseculars, tant les de signe catalanista com les espanyolistes. Finalment, la tercera part es centra en l’estudi de les propostes intel·lectualistes de l’autor, a partir de les quals pretén construir la possibilitat teòrica d’una societat dominada pel pensament, la ciència i l’art, en oposició a les inèrcies plutocràtiques de la societat capitalista. L’intel·lectualisme de Pompeu Gener connecta amb un cert elitisme positivista i amb una certa estètica romàntica del geni que travessa el segle XIX en oposició a la incipient societat de masses; però, sobretot, connecta amb una lectura aristocratitzant del superhome nietzschià. L’anàlisi d’aquestes tesis s’emmarca en l’objectiu de traçar una panoràmica de les relacions de la intel·lectualitat amb el poder, amb les implícites tensions internes –en una intel·lectualitat que es comença a identificar incipientment com a tal- entre una voluntat emancipadora i l’albirament de les possibilitats d’obtenir prebendes. A Catalunya, aquestes tensions s’expressen sobretot a partir del tombant de segle, quan l’avantguarda modernista pren una determinació regeneracionista que en darrera instància la porta a la possibilitat sempre hipotètica d’encapçalar un moviment de desvetllament col·lectiu amb ingredients clarament nacionalistes. Aquestes potencialitats però, es veuen reduïdes amb el progressiu creixement del catalanisme conservador i amb el tomb que suposa l’hegemonia noucentista a partir de 1906: el triomf d’un model ja clarament caracteritzat per la subjecció ideològica de l’intel·lectual a una maquinària de poder i la integració del regeneracionisme intel·lectualista en una codificació nacionalista de paràmetres inequívocament burgesos i d’ordre.

L'objecte d'estudi de aquesta tesi doctoral és la Publicitat Monàrquica o Representativa a començaments del segle XVII: suports de producció i distribució, formes d' expressió i de transmissió de missatges, xarxes de comunicació i estratègies discursives. La metodologia és pluridisciplinar i aplica diferents eines teòriques per l' anàlisi dels documents i imatges amb l'objectiu de servir a un nou plantejament de la historia de la comunicació en el període estudiat. S'ha escollit com a camp de treball un fet concret i noticiable en quan únic i irrepetible: el doble casament que es va celebrar el 1615 entre les dues cases reials d' España i França. Mitjançant aquest enllaç es van unit la infanta Anna d'Àustria amb el rei de França Lluís XIII, i la princesa Isabel de Borbó amb el príncep espanyol futur rei Felip IV. La tesi es troba dividida en tres grans blocs que analitzen el context, les xarxes i la producció. El context històric (Capítol 1) situa el moment concret del intercanvi de les princeses (9 de novembre de 1615), el període de negociacions matrimonials (1614-1618) i el marc temporal en que estan situades (1598-1621), que comprèn una època de pau relativa a Europa i de radicals canvis culturals i polítics. El Capítol 2 està dedicat al context teòric, multidisciplinar en funció de la història de la comunicació. El Capítol 3 està dedicat al context historiogràfic. En el segon bloc, dedicat a las xarxes de comunicació, s'analitza la festa (capítol 4) com a forma de transmissió del missatge propagandístic, la cerimònia (capítol 5) com escenari on el ritu es converteix en el llenguatge del poder i els marcs espacials (capítol 6) en que s' articulen aquestes xarxes de comunicació utilitzades pel poder per gestionar i controlar el territori.El tercer bloc, dedicat a la producció d' objectes culturals destinats a la publicitat representativa, investiga la creació literària (capítol 7) en assaig, crònica, relació de fets, prosa apologètica, poesia cortesana o comèdia; la producció iconológica (capítol 8) desplegada per a la celebració, en gravats impresos, en emblemes i en quadres commemoratius; i els diferents textos de polèmica (capítol 9) que van provocar un fort debat respecte a la utilitat d'aquests matrimonis reials de 1615. En les Conclusions es precisa la noció de publicitat representativa i les formes de representació del poder en el període estudiat. S' estudia el canvi conceptual de valors i principis socials que es realitza en aquesta etapa, dins de l' ampliació i substitució de las xarxes de transmissió de la informació que provoca la impremta. Es considera la difícil autonomia de l' esfera pública formada pel nou grup de fabricants d' opinió sorgit del conjunt dels lletrats. Finalment, es discuteix la creació dels espais de comunicació i la invenció de l'opinió pública i la seva utilitat en una nova visió pluridisciplinar de la història de la comunicació. / El objeto de estudio de esta tesis doctoral es la Publicidad Monárquica o Representativa a comienzos del siglo XVII: soportes de producción y distribución, formas de expresión y de transmisión de mensajes, redes de comunicación y estrategias discursivas. La metodología es pluridisciplinar, y aplica diferentes herramientas teóricas para el análisis de los documentos e imágenes con el objetivo de servir a un nuevo planteamiento de la historia de la comunicación en el periodo estudiado. Se ha escogido como campo de trabajo un suceso concreto y noticiable en cuanto único e irrepetible: el doble casamiento real que se celebró en 1615 entre las dos casas reales de España y Francia. Mediante este enlace se unieron la infanta Ana de Austria y el rey de Francia Luis XIII, y la princesa Isabel de Borbón y el príncipe español futuro rey Felipe IV. La tesis se encuentra dividida en tres grandes bloques que analizan el contexto, las redes y la producción. El contexto histórico (Capítulo 1) sitúa el momento concreto del intercambio de las princesas (9 de noviembre de 1615), el periodo de negociaciones matrimoniales (1614-1618) y el marco temporal en que están situadas (1598-1621), que abarca una época de paz relativa en Europa y de radicales cambios culturales y políticos. El Capítulo 2 está dedicado al contexto teórico, multidisciplinar en función de la historia de la comunicación. El Capítulo 3 está dedicado al contexto historiográfico. En el segundo bloque, dedicado a las redes de comunicación, se analiza la fiesta (capítulo 4) como forma de vehicular el mensaje propagandístico, la ceremonia (capitulo 5) como escenario donde el rito se convierte en lenguaje de la publicitación del poder y los marcos espaciales (capítulo 6) en que se articulan estas redes de comunicación utilizadas por el poder para gestionar y controlar el territorio.El bloque tercero, dedicado a la producción de objetos culturales destinados a la publicidad representativa, investiga la creación literaria (capítulo 7) en ensayo, crónica, relación de sucesos, prosa apologética, poesía cortesana o comedia; la producción iconológica (capítulo 8) desplegada para la celebración, en grabados impresos, en emblemas y en cuadros conmemorativos; y los diferentes textos de polémica (capítulo 9) que desataron un fuerte debate respecto a la utilidad de estos matrimonios reales de 1615. En las Conclusiones se precisa la noción de publicidad representativa y las formas de representación del poder en el periodo estudiado. Se estudia el cambio conceptual de valores y principios sociales que se realiza en esta etapa, dentro de la ampliación y sustitución de las redes de transmisión de la información que provoca la imprenta. Se considera la difícil autonomía de la esfera pública formada por el nuevo grupo de fabricantes de opinión surgido del conjunto de los letrados. Finalmente, se discute la creación de los espacios de comunicación y la invención de la opinión pública y su utilidad en una nueva visión pluridisciplinar de la historia de la comunicación. / The aim of this thesis is Monarchic or representative publicity in the early XVII century: production support and distribution, ways of expression and of message transmission, communication webs and discursive strategies. The methodology used is multidisciplinary and applies different theoretical tools to the analysis of documents and images in order to establish a new concept of the history of communication in the period studied.A specific and newsworthy subject, which is unique and unlikely to be repeated, has been chosen as the object of this study: the double royal wedding celebrated in 1615 between the royal Spanish and French monarchies. This solemnized the marriage of the Infanta Anne of Austria with the King of France Louis XIII, and the marriage between Princess Elisabeth of Bourbon with Prince Philip IV, future king of Spain.The thesis is divided into three basic areas, analysing context, webs and production.The first area is divided into three chapters. In Chapter 1, we have studied the historical context which places the specific moment of the exchange of princesses (November the 9th, 1615), the negotiating of the marriages (1614-1618) and the period when they take place (1598-1621), a period of relative peace and of radical political and cultural changes in Europe. Chapter 2 is dedicated to the theoretical and multidisciplinary context, always from the point of view of the history of communication. Chapter 3 studies the historiographical context.The second area is about communication webs. Chapter 4 analyses the popular celebration (fiesta) as a way to communicate the advertising message. Chapter 5 analyses the wedding ceremony as the scenario where the rite becomes the language used by power. Chapter 6 is about the spatial frame where these communication webs are articulated and used by the monarchy to organise and control territory.The third area is dedicated to the production of cultural objects, which are meant for representative publicity. Thus, Chapter 7 studies literary creation: comedy, chronicle, essay, events narration, apologetic prose and court poetry. Chapter 8 is about the iconography produced in the wedding celebrations, and includes engravings, emblems and commemorative pictures. Finally, Chapter 9 analyses the different polemic texts which unleashed a fierce debate about the usefulness of these royal weddings in 1615.The Conclusion explains the notion of representative publicity and power performance patterns during the studied period. We have analysed the conceptual changes in values and social principles of the period, always in relation to the enlargement and replacing of information webs produced by the innovation of printing. We have also considered the difficult autonomy of the new group of opinion makers arising in the intellectual class. Finally, this study considers the creation of communication areas and the invention of public opinion and its utility in relation to a new multidisciplinary view of the history of communication.

Esta investigación se pregunta acerca de las características y estrategias del movimiento social chileno que se opuso al régimen de Augusto Pinochet. Para entrar en este problema histórico, el texto propone un marco teórico para comprender las formas de intervención en el espacio público y la constitución de violencia política en el período de la dictadura militar instalada en Chile entre 1973 y 1989, reflexionando en torno a estos conceptos y su articulación en el debate chileno de fines del siglo XX. El movimiento social, la resistencia y la violencia política son cuestiones que cruzan las tensiones que hubo de enfrentar el régimen militar; instalamos entonces una serie de explicaciones que ayudan a comprender la fractura política y social más relevante de la historia republicana chilena, recogiendo diversidad de miradas para analizar el pasado reciente del país. En este sentido destacamos que el movimiento social y su resistencia al régimen fueron claves en la salida negociada al conflicto político. En ocho capítulos se desarrolla el devenir histórico de grupos que, defendiendo y atacando al régimen dictatorial, definieron una sociedad y un Estado completamente distinto al que fue destruido el 11 de septiembre de 1973

La UE ha desarrollado desde el final de la Guerra Fría un modelo distintivo de la política exterior hacia los países socios en el Mediterráneo, en el norte de Europa y en los Balcanes occidentales basado en el multilateralismo regional, la cooperación multisectorial, el intervencionismo, así como una narrativa en torno a la noción de que la Unión tiene una "responsabilidad" hacia los países en estas áreas. Este modelo representa una proyección de la identidad internacional de la UE en relación a estos países vecinos. No obstante, al mismo tiempo la UE ha experimentado dificultades en tener un impacto decisivo y positivo en estas mismas zonas y se podría incluso argumentar que los países socios de la UE desconfían del modelo que la UE les ofrece. La presente tesis doctoral pretende examinar la falta de resonancia del modelo de política exterior de la UE en zonas colindantes. Con este fin nos proponemos responder a las siguientes preguntas de investigación: ¿qué es identidad internacional de la Unión Europea? ¿Cómo se construye? ¿Cómo impacta la identidad internacional de la UE en su relación con terceros países, en particular, con tres áreas muy priorizadas por la UE como el Mediterráneo, el norte de Europa y los Balcanes occidentales? La primera parte de la tesis examina los diferentes nodos cognitivos sobre los que la UE construye su identidad internacional y estudia la evolución histórica de la política exterior de la UE en términos de su identidad internacional hacia el Mediterráneo, el norte de Europa y los Balcanes occidentales. La segunda parte analiza las relaciones entre la UE y cada una de estas áreas en profundidad por vía del Proceso de Barcelona, la Dimensión Septentrional y el Proceso de Estabilización y Asociación y políticas asociadas. La tercera parte de la tesis analiza como el modo en que la UE construye su identidad causa resonancia y disonancia en relación con los países socios en las mismas zonas. / The EU has developed a distinctive foreign policy model towards partner countries in the Mediterranean, Northern European and Western Balkans since the end of the Cold War based on regional multilateralism, multi-sectorial cooperation, interventionism and a strong narrative around the notion of the Union having 'responsibility' toward the countries in these areas. This model represents a projection of the EU's burgeoning foreign policy identity vis-à-vis neighboring countries. Nevertheless, the EU has had a hard time since the fall of the Berlin Wall to make a decisive positive impact in these same areas and one could even argue that partner countries in the EU borderlands are becoming wary of EU's model. The present doctoral dissertation aims to explore the lack of resonance of the EU model in the Union's borderlands. For this purpose we aim to respond to the following research questions: what is the EU's foreign policy identity? How is it constructed? How does the EU's international identity play out in relation with third countries, in particular with three by the EU highly prioritized areas such as the Mediterranean, Northern Europe and the Western Balkans? The first part of the dissertation will examine the different cognitive nodes upon which the EU constructs its international identity and survey the historical evolution of the EU's foreign policy identity in terms of the Mediterranean, Northern Europe and the Western Balkans. The second part will explore the relations between the EU and each one of these areas in depth by ways of the Barcelona Process, the Northern Dimension and the Stabilization and Association Process and accompanying policies. The third part of the dissertation intends to analyze how the EU's foreign policy identity causes resonance and dissonance in relation to its partner countries in the same areas.

Under Mediterranean environments water and nitrogen (N) are considered the two factors most strongly limiting crop productivity. Wheat (bread and durum) and barley are the main crops grown in dryland Mediterranean environments. Within the Mediterranean basin, wheat is usually cultivated in rotations with other crops under relatively humid zones while barley is sown as a monoculture in the driest zones. Reasons behind barley monoculture are based on an hypothetical barley yield advantage over wheat under stressed environments. However, information about direct comparison between wheat (bread or durum) and barley is not abundant for the Mediterranean basin (nor for other Mediterranean regions). Neither grain yield nor biomass production, water use, nitrogen use or their use efficiency have been compared for the three species to justify the preference of one of them in monoculture in the more scarce resource availability environments. The main objective of the present thesis was to assess the response of wheat (bread and durum) and barley in terms of productivity to different water and nitrogen availabilities within the Mediterranean conditions of dryland cereal regions of Catalonia. Within the main objective two specific objectives were formulated (i) to provide empirical support to the generalized hypothesis of a better performance of barley than wheat under stress conditions, and (ii) to analyze if N fertilization could be a management tool to increase grain yield under stressful Mediterranean conditions for small grain cereals (in cases in which soil N were low). To fulfil the objectives data taken from a literature revision, and historical and regional data were analysed combined with those from five field experiments that were carried-out using different combinations of water and N availabilities for a typical well-adapted and representative cultivar of bread wheat, durum wheat and barley during 2003/04 to 2006/07 growing seasons in a typical dryland region of Catalonia where barley represent c. 80 % of the total cereal acreage. Across all the experimental conditions grain yield of the three species varied widely from c. 1 to 10 Mg ha-1. Under the driest and poorest yielding conditions barley presented similar yields to wheat (bread and durum) using the experimental data, but also using the bibliographic, historical and regional data, indicating an unjustified barley monoculture in terms of productivity. Despite similar yield between durum wheat and barley a lower stability in grain weight was observed for the case of durum wheat. Neither water use or N use or their use efficiencies supported the hypothesised advantage of barley over wheat across the driest experimental conditions. Water availability and N fertilization modified grain yield, biomass and resource use efficiency. In the present thesis, it was evidenced with realistic field data for the first time that of the degree of co-limitation between factors (N and water in this case) may affect yields as well as water use efficiency of small grain cereals, which had been previously proposed but using simulation models for wheat production in Australia.

L'últim tram de la guerra civil, el regnat de Renat d'Anjou, és el que ha estat menys estudiat fins aleshores. Aquesta tesi pretén fer un estudi sobre el funcionament de les dues principals institucions de representació ascendent del país: Diputació i Consell de Cent, durant aquest regnat. Per estudiar el diferent comportament de les institucions cal, però, recular fins 1461 data en la qual es signa la Capitulació de Vilafranca. Es tracta d'un acord entre el rei i les institucions, un cop superat el conflicte de l'empresonament de Carles de Viana, les institucions van arribar a un nou pacte amb el rei que renovava l'administració de justícia, l'observança de les lleis, estableix l'allunyament forçat de Joan II de Catalunya i l'estructura del govern del primogènit. Aquest intent de renovació del pacte amb el rei, però, no reeixí i la guerra esclatà. Hem plantejat l'estudi de les institucions durant la guerra en tres blocs diferenciats. El primer, circumscrit als límits cronològics del regnat de Renat d'Anjou, posa exemples del comportament polític de les institucions i de la seva relació amb els reis electes durant la contesa que les enfrontà amb Joan II. Destaquem aquí enfrontaments com la polèmica ocasionada pel jurament de Joan de Lorena, primogènit i lloctinent reial; les limitacions que les institucions van insistir a fer sobre els poders de Joan d'Aragó i Calàbria, segon lloctinent i nét bastard de Renat d'Anjou, o el comportament de les institucions durant el setge de Barcelona. Tots els episodis reflecteixen unes institucions fortes que s'enfrontaren al monarca cada cop que, aquest, intentà subvertir les lleis pactades. Les dues parts restants es dediquen a l'actuació econòmica i militar de les institucions. Aquestes dues parts no s'estudien circumscrites al regnat de Renat d'Anjou sinó que, en ser temàtiques que requereixen un estudi de més llarga durada, s'estudien en el marc més ampli de la guerra. L'actuació econòmica de les institucions s'ha de centre en dos eixos principals: la creació de noves imposicions i la gestió del seu cobrament. En no poder arrendar les generalitats la Diputació es va veure obligada a organitzar una xarxa de collidors i inspectors. Un altre de les grans preocupacions institucionals en matèria econòmica fou l'emissió, manteniment i preocupació pel deute públic. La gran quantitat de deute públic i el fet que aquest fos garantit per la Taula de canvi de Barcelona va posar en perill el banc de la ciutat. Les institucions van haver de decretar una suspensió de pagaments i dissenyar un programa de reformes. La guerra civil fou un enfrontament encara molt feudal, estacional, amb gran importància dels setges. Alhora d'organitzar mobilitzacions armades les institucions es veieren molt limitades per la legislació restrictiva del país que només permetia aixecar lleves generals per a la defensa del territori. Tot i això les institucions actuaren organitzant l'abastiment de les tropes i coordinant la defensa de les poblacions. D'altra banda, en les dues ocasions en les què el rei va convocar l'usatge princeps namque foren el Consell de Cent i la Diputació els que s'encarregaren de negociar la commutació de l'usatge per un pagament que permetés assoldar mercenaris. L'actuació de les institucions durant la guerra revela una societat cívica forta i activa, tot i que militarment poc organitzada. La guerra civil del segle XV i el capteniment del Consell de Cent i la Diputació del General en defensa de la legalitat pactada i com a mecanismes de control de la legalitat del rei i els seus oficials quedà en el record dels catalans com un precedent que fou invocat durant la Guerra dels segadors i, més tard, durant la Guerra de successió. / This research seeks to analyze the role of the Consell de Cent (the ”Council of One Hundred” which served as a governmental body of Barcelona) .as well as the Diputació del General (the permanent representatives of the Court) during the reign of Renat d'Anjou. Although there is some exisiting research on the previous reigns of Enric IV and Pere de Portugal, very little investigation has been done on the reign of Renat d'Anjou, the last king elected by the Consell de Cent and the Diputació in their war against the king Joan II. An analysis of the resulting Accord of Vilafranca (1461) is crucial for understanding the outstanding role of the Consell the Cent and the Diputació during this period. The aim of the Accord was to enable the deputies of representative institutions to gain control over the royal administration. and its officers. This legal text constituted a new deal between the representative institutions and the monarchy which resulted in changes regarding the administration of justice, the observance of law and rule of the country. The thesis is divided into three parts. The first part deals with the political action of the Consell de Cent and the Diputació and the relationship of these entities with the elected Anjou monarchy. It comments upon the interaction between a new monarchy trying to establish its authority and two very powerful institutions that attempted to control and curb its power. The second part describes the military organization of the period : the different types of mobilizations, defense systems, army supplies, etc. The third deals with fiscal politics and public debt during the war, the creation of new taxes, public debt emissions guaranteed by the Taula de Canvi (the Barcelona municipal bank), and the strategies to avoid its bankruptcy due to the high interest rates. The resulting study portrays a society with a very powerful civic structure and a weak military organization whose attempt at a new political organization lasted only for ten years and under war circumstances. It is impossible to venture whether it might have been successful under different circumstances; nevertheless, some of the reforms attempted during this period, were later implemented by the next king Ferran II with only some changes.

Existiría una convicción, más o menos generalizada aunque errónea, y que ya fue brillantemente cuestionada en su día por el especialista británico Alan S. Milward, que distinguiría entre el momento actual de la construcción europea y la etapa inicial de la misma, a principios de los años 50 del siglo pasado, de acuerdo con la cual los dirigentes europeos actuales habrían perdido el espíritu europeísta que caracterizó a unos dirigentes políticos los cuales, tras la tragedia de la Segunda Guerra Mundial, habrían estado dispuestos a superar la estructura política internacional basada en el estado-nación en favor de una Europa unificada la cual, por su propia estructura, imposibilitaría el desencadenamiento de un nuevo conflicto entre estados europeos. De acuerdo con este planteamiento la principal motivación de personajes como Jean Monnet o Robert Schuman, sería la de garantizar la paz futura mediante el debilitamiento progresivo del estado-nación y el no menos progresivo establecimiento de una superestructura federal tal y como señala la Declaración del 9 de mayo de 1950, fecha celebrada en la actualidad como día de Europa en toda la Unión Europea. La política europea de Francia, expresada en el Plan Schuman, es la traducción por parte de Jean Monnet, en su calidad de Presidente del Comisariado General del Plan para la Modernización y equipamiento de la Economía francesa, de las ideas de los Estados Unidos para con Europa en una solución práctica y concreta a la carencia de recursos propios suficientes para proporcionarse la posición internacional deseada así como para dotarse de un marco de relaciones con la R.F.A. favorable a los intereses de la industria siderúrgica francesa. De este modo, como nos indica en 1953 la Dirección de Europa del Ministerio Francés de Asuntos Exteriores: La unificación europea no es para nosotros una mística, sino una política. Estamos dispuestos a efectuar las cesiones de soberanía que requieran aquellos problemas cuya solución sobrepase el marco nacional. Análisis idéntico al que realizarán el resto de los estados fundadores en función de sus intereses respectivos, siendo el ejemplo más claro el de la R.F.A. para quien participar en la llamada construcción de Europa supondría el único billete de retorno sin discriminaciones a la normalidad perdida con la derrota de 1945, unificación al margen. En tal contexto el Plan Pleven, origen de la Comunidad Europea de Defensa, no es la consecuencia de un análisis interno de las carencias de Francia en materia militar sino el resultado del temor de Jean Monnet a que el Canciller Adenauer interpretara la petición norteamericana de rearme alemán como una alternativa a una política europea que juzgaba imprescindible, plan que el Gobierno francés utilizó como un ardid para detener una iniciativa que consideraba lesiva para sus intereses. El basar la propuesta en las ideas integradoras que Washington fomentaba para Europa, lo que hacia imposible su rechazo so pena de caer en una evidente contradicción; la negativa del Canciller Alemán, Adenauer, a aceptar un rearme que no garantizara a su país la igualdad de derechos, algo que sólo el Plan Pleven parecía proporcionar; pero por encima de todo, la imposibilidad de prescindir de Francia para organizar la defensa de Europa, posibilitarán que París detenga el rearme alemán durante cuatro años, su principal objetivo dado su rechazo a contemplar de nuevo soldados alemanes tan solo cinco años después de la finalización de la Segunda Guerra Mundial cuando su propio rearme presentaba aún muchos interrogantes materiales y financieros. De este modo, Europa, servía los intereses estatales pero esta vez poniendo en manos de Francia el factor tiempo de la negociación lo que de facto permitió bloquear la contribución alemana a la defensa occidental durante 46 meses, mientras París trataba de resolver todas aquellas cuestiones que consideraba prioritarias. / According with the conventional wisdom the initial time of the European integration process back in the fifties was one of genuine europeism focused in a political and economic reorganization of Western Europe as an end in itself with the aim to save the Continent from future wars. According with the same wisdom, this was the aim of people like Robert Schuman or Jean Monnet. The research in the official and private archives shows how far way of the reality is this idea. The Schuman Plan, the very beginning of the process, was a scheme designed to resolve the structural problems of French heavy industry behind the mantle of europeism as a way to assure the United States support for the plan. The other founding members of the European experiment did analysis similar to the French one, hence their support for the scheme. In this context the Pleven Plan, the origin of the European Defence Community, was just a trick to deter the West German rearmament using the concept of Europe. That way, one more time, Europe served the national interest not the European one, understanding for the latter the building-up of a European political entity beyond the interest of the nation-state.

La tesi presenta un estudi de la realitat social concreta, el Camp de Tarragona, durant un període històric definit per la proclamació festiva de la Segona República fins l'esclat de la guerra civil. Una situació social i política que configurarà unes noves relacions humanes, econòmiques socials i culturals en un procés de canvi que havia de fer possible el desenvolupament d'una democràcia representativa basada en la pràctica de la sobirania popular, que assumís les reivindicacions històriques del catalanisme polític, i una autonomia respecte de tota influència religiosa.La nostra pretensió era arribar a construir una explicació del conjunt de les actuacions dels homes i dones del Camp als anys trenta. No volíem, exclussivament, descriure allò que s'esdevingué durant breu període de temps sinó aproximar-nos a la realitat del treball, de la vida i dels esforços d'aquelles persones per millorar el seu món més proper. Una cojuntura històrica que seria estroncada per la guerra civil i una llarga dictadura, i que ens haurà de proporcionar elements de comprensió de la societat actual.La proclamació de la República s'inicia amb una experiència festiva i pacífica arreu dels pobles del Camp que palesa l'inicial entusiasme popular pel nou règim. Les successives festes d'aniversari posen de manifest com l'evolució dels fets haurà provocat fustracions i desànims. El canvi toponímic, de caràcter majoritari i generalitzat, evidencia, en el nivell simbòlic, la voluntat republicana, catalanista i de progrés de les noves èlites municipals.La República havia de fer possible, malgrat les limitacions de l'Estat unitari, el desenvolupament d'un Estatut que reconeixia la personalitat política de Catalunya. La proclamació del nou règim, majoritàriament sota la fòrmula de república federal als pobles del Camp, el referèndum de l'Estatut, la oficialitat de la llengua, les eleccions i la constitució del Parlament i els fets d'octubre seran les fites del catalanisme polític durant la Repúblicà. Hem de destacar l'actitud pactista de la premsa i dels dirigents polítics al nivell del Camp que viuran amb entusiasme el procés previ a la redacció i consulta popular de l'Estatut de Núria i que accepten joiosos l'aprovació del text final aprovat per les Corts Espanyoles al setembre de 1932, confiats en el recobrament institucional que comportava i en les potencialitats que contenia malgrat que fos considerat inferior a l'ideal federatiu i a l'autonomia plena.L'escola era considerada la base fonamental per a construir ciutadania i afermar els valors de llibertat i democràcia. Les construccions escolars seran un dels objectius fonamentah. dels equips municipals. Construccions i augment de les consignacions pressupostàries arreu que demostren la voluntad de millorar l'accés a l'educació de la majoria del poble. Les dificultats financeres de l'estat central i de la hisenda local faran fracassar bona part d'aquests projectes que ultra afavorir l'escolarització comportaven una dimensió conjuntural com era la lluita contra l'atur que s'incrementava fatalment arreu. En aquests objectius, que constituien un comú denominador força generalitzat, hi trobarien la col.laboració decidida dels mestres i les seves associacions i del naixent moviment de pares vinculat a la millora de l'escola pública. Si bé en el pla simbòlic del calendari, i més tímidament en els continguts, la introducció del laicisme a l'escola anirà avançant, pel que fa a la substitució de l'ensenyament religiós es toparà primer, amb dificultats financeres i després amb la total oposición de les noves autoritats erigides amb posterioritat als fets d'octubre. Malgrat això es fa present un moviment de sectors catòlics benestants en la creació de mútues escolars que garantissin la continuitat dels pressupòsits educatius catòlics i dels centres propis.Les escoles professionals foren un altre objectiu comú de les noves autoritats locals i del moviment obrer. La seva dignificació estava vinculada a la millora en les instal.lacions i condicions d'estudi. Mentre que per republicans i sindicalistes havien de fer possible la preparació dels treballadors i la millora en les seves condicions de vida i treball, pels organismes econòmics i la dreta política esdevenien centres de socialització en els postulats consetvadors sobre les relacions de treball.El laicisme es feu doctrina política durant la República, s'havia de fer possible concretar la vella aspiració de les èlites il.lustrades i del republicanisme històric de bastir una societat i un poder polític independent de tota influència religiosa, reduint les creences a un dret individual de l'esfera privada. Aquest objectiu hauria d'ésser combatut per l'Esglèsia que es negava a perdre la seva situación privilegiada que havia estat tradicional en la història d'Espanya, és en aquest marc que es viurà el conflicte religiós entre les posicions contraposades del republicanisme laicista i el catolicisme integrista a nivell local així com la resposta de la jerarquia eclesiàstica, que resta personalitzada en l'arquebisbe Vidal que s'esforçà en apaigavar les tensions amb el poder polític des de la defensa insubornable de la llibertat i dels drets de l'Esglèsia.Elements concrets que sitúen o integren el conflicte religiós al Camp mostren com hi ha una decidida empenta governamental en la intensificació i el ritme de l'aplicació de la legislació laicista sobre enterraments, secularització de cementiris i relació amb les autoritats religioses paral.lela a una certa passivitat d'alguns ajuntaments, tot i que és habitual la prohibició de manifestacions públiques de religiositat com són les processons o el pas del Viàtic que seran recuperades durant els mesos de repressió posterior al moviment d'octubre. Un fet final, esdevingut l'abril de 1936, posa de manifest la centralitat d'aquesta qüestió: ens referim a la forçada dimissió de Lloret, alcalde de Tarragona, acusat de copresidir amb la representació eclesiàstica una desfilada militar.La pràctica del moviment obrer al Camp restarà condicionada per la progressiva extensió de la crisi econòmica que afecta especialment la ja desfassada indústria textil reusenca i la construcció i d'una manera general el conjunt de l'economia del Camp per la incidència sobre la comercialització vinícola i de l'avellana. Si bé, fins 1933, s'aconseguirà avançar en increments salarials i en la reducció de la jornada de 48 a 44 hores, el principal tema de confrontació és l'extensió i creixement de l'atur, bé sigui en reivindicació del subsidi, la reducció de la jornada a 6 hores o el repartiment del treball disponible per evitar els acomiadaments. Els jurats mixtes seran boicotejats, així com les oficines de coI.locació, per la patronal i la C.N.T., mentre que per U.G.T. esdevenen mediació per a afavorir el seu creixement organitzatiu. Situació crítica en el marc d'una rivalitat permanent per l'hegemonia anarquista o socialista en determinats sindicats d'ofici. Les festes del primer de maig constitueixen el punt àlgid d'explicitació dels objectius del moviment obrer, en les conclusions habituals que situen el grau d'exercici de les llibertats en els diversos períodes de la República, reivindicacions laborals como són la del retir obrer, el subsidi contra l'atur, el subsidi de maternitat i invalidesa per accident, la jornada de 6 hores, el descans dominical en el ram del comerç i el perfeccionament de la inspecció de treball amb d'altres reivindicacions sòcio-polítiques com ara la defensa de l'escola única, la formació professional, la construcció d'habitatges o la redistribució de la pressió fiscal, al costat de mesures com l'amnistia, l'abolició de la pena de mort, la plena llibertat de premsa, reunió i manifestació. Les peticions del maig de 1936 són, generalment, molt més ambicioses pel que fa al model de relacions socials i laborals i incideixen sobre el sistema econòmic i polític.L'escassa resposta pública al greu desafiament de l'atur, que aconseguí de trencar la consciència ciutadana sobre la Repúbica, es reduirà a iniciatives benèfico-caritatives i als plans d'obra municipal especialment a redòs de la llei del Parlament sobre solars, projectes que seran objecte de recurs per les entitats econòmiques i que resultaran definitivament fallits per decisió de l'autoritat militar poc després dels fets d'octubre.El problema agrari serà un dels eixos de confrontació al Camp durant el període republicà. Les expectatives creades amb la proclamació del nou règim es veuran progressivament fustrades per la desestimació de les demandes de revisió dels contractes de conreu en una primera fase i per la sentència contra la Llei del Parlament després de l'octubre de 1934, resultant d'un llarg procés de confrontació social al camp.Els fets d'octubre, iniciats amb la convocatòria de vaga general a les tres ciutats, tindràn la seva concreció en la proclamació de l'Estat Català. La repressió del moviment comportarà la detenció I empresonament de bona part de la militància catalanista d'esquerra en sentit ampli dels pobles del Camp al vaixell Arnús, la clausura dels centrespolítics i sindicals i la pràctica dels desnonaments rústics als pobles on s'havia viscut amb més efervescència el fet rabassaire.La dinàmica electoral durant la Segona República assoleix, primerament, unes fites de participació que oscil.len entre el 75,5% de màxima al 1931 i el 76% al 1936 pel conjunt del Camp. Mentre que les eleccions del juny de 1931, amb el triomf absolut de la candidatura republicana, representen un plebiscit pel règim, es produeix una divisió progressiva en el camp republicà que suposa la confrontació entre E.R.C. I la Coalició d'Esquerres en disputa per l'espai electoral. El bloc de dreta presenta un ascens continuat. La bipolarització creixent situarà les eleccions del febrer de 1936 entre el Front d'Ordre i el Front d'Esquerres, clarament majoritari al Camp.En l'àmbit de les eleccions locals podem constatar situacions d'inestabilitat a Valls i Reus i continuitat a Tarragona. Mentre que a Valls i en la majoria dels pobles del Camp les eleccions del gener de 1934 tenen una lògica dual, a Tarragona i Reus la divisió entre els grups republicans provoca la confrontació electoral de cinc candidatures. Durant el període de les gestores governatives, la Lliga, els radicals, APC, CEDA i tradicionalistes governaren els ajuntaments amb la desídia pròpia de períodes anteriors.

La Tesis expone de forma diacrónica la evolución del catastro de propiedad y la tasación de esta misma entre mediados del siglo XVI hasta la actualidad en Chile. La investigación permitió definir a través de la revisión de fuentes primarias y secundarias la evolución que tuvo el registro predial y el consiguiente pago del impuesto territorial. Se presenta una visión global del avance del catastro predial a escala nacional, sustentada en información relevante que aportó al estudio. Si bien son numerosas las instituciones involucradas en dicho proceso, así como las diversas leyes que se dictaron y se actualizaron acorde a las necesidades del momento, es posible identificar un interés desde el Estado por desarrollar esta labor. El estudio permitió comprobar la existencia de un registro predial desde la llegada de los conquistadores al territorio nacional y que la propiedad tuvo un valor y tasación al momento de asignarla como compensación por las labores efectuadas. Posterior a esta etapa se evidencia la valorización de la propiedad por parte de los usos y sus rendimientos económicos, generándose disputas entre los vecinos involucrados, por problemas de deslindes prediales que se suscitaban por sus parcelaciones. Paralelamente, el naciente Estado republicano necesitó catastrar los recursos del país para conocer sus recursos con cierta exactitud y para ello se ve en la necesidad de contratar a inicios del siglo XIX a una sucesión de científicos europeos, especialmente franceses, para que ayudaran al levantamiento cartográfico y así identificar y expandir el conocimiento de la nación. Hacia finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX se diseñan instituciones públicas que con la finalidad de fortalecer al conocimiento y tasación predial, entre ellas destacan la Oficina de Mensura de Tierras, el Servicio de Impuestos Internos, el Instituto Geográfico Militar, el Ministerio de Bienes Nacionales y el Sistema Nacional de Coordinación de Información Territorial, cada una con labores específicas al aporte del catastro de propiedad. Así como una serie de leyes que abordan el avalúo y la tasación predial. Se suma a las entidades la labor que realizan los municipios en el desarrollo de esta actividad. El municipio de Santiago es puesto en el centro del análisis porque es el caso que ostenta ser el ejemplo que representa la evolución de los sistemas catastrales desde la fundación hasta el día de hoy. Se concluye que es posible constatar un interés constante por parte del Estado por valorar la propiedad en diferentes períodos de la historia del país, complejizado dicha actividad por el desconocimiento que se tenía de las características del territorio que comprendía la nación y por la necesidad de tener un catastro predial unificado, que diese cuenta de un modo efectivo de los usos y actividades que puedan servir de modo efectivo a las arcas fiscales / The thesis describes in a diachronic way the evolution of the property cadastre and its appraisal, between half of XVI century until the current time in Chile The research enabled the definition - trough the review of primary and secondary sources – of the evolution that had the land registry and the subsequent payment of territorial tax. It is also introduced a global overview of the progress of land cadastre, at national level and supported by the relevant information that contributed to this research. Besides of the many institutions that are involved in this process - the same as Laws issued and updated according to the needs of the moment - it is also possible to identify an interest from the State to develop this work. The research proved the existence of a land registration from the arrival of conquerors to the national territory, and also the evidence that the land was appraised at the time of its distribution, as a way of compensation for the work performed. Later there is the evidence of the land value according to its uses and economic performance; and debates among the involved neighbours, due to problems related to land boundaries that arose during its subdivisions. In parallel, the arising Republican State needed to cadastre the national resources with some accuracy, and for this reason European scientists were hired in the early nineteenth century, especially French ones, to assist the mapping, identification and expansion of the knowledge about the nation. By the late nineteenth century and early twentieth there were public institutions created to strengthen the land knowledge and its appraisal; among them are outstanding: The Mensuration Land Office, The National Tax Office, The Military Geographic Institute, The Ministry of National Goods and the National Department for the Coordination of Land Information, each one with specific tasks to contribute with land cadastre works. In addition to these organizations there is a Municipal action related to the development of this activity. The Municipality of Santiago is placed in the center of the analysis because it represents the example of the evolution of cadastral systems from its founding to current days. Finally the conclusion is that it is s possible to find along history a constant interest of the State for appraising properties, making this activity a more complex process due to the lack of knowledge about the characteristics of the land that formed the nation and by the need of a unified cadaster, which could have shown in an effective way the uses and activities that may have contributed effectively to the State incomes.

El present treball constitueix una anàlisi del sorgiment i la trajectòria del moviment feminista català entre 1975 i 1985. A partir dels plantejaments de la història social i de la història de les dones s’estudia la xarxa associativa i les diferents dinàmiques i relacions que es van establir entre els grups feministes que van sorgir durant els anys setanta i vuitanta del segle XX al llarg de la geografia catalana. S’analitza des del posicionament ideològic fins a les accions i mobilitzacions protagonitzades per aquest agent de transformació social que va ser el feminisme. A Catalunya, com a la resta de l’Estat espanyol, les lluites feministes van inserir-se en la dinàmica de mobilització antifranquista i de lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques, el que va conferir que el moviment feminista presentés unes característiques diferencials respecte al women’s liberation movement europeu i nord-americà. L’anàlisi del període es complementa amb una comparativa del moviment feminista portuguès, que també va desenvolupar-se en un context de transició d’un règim dictatorial a un sistema parlamentari. / El presente trabajo constituye un análisis del surgimiento y la trayectoria del movimiento feminista catalán entre 1975 y 1985. A partir de los planteamientos de la historia social y la historia de las mujeres se estudia la red asociativa y las diferentes dinámicas y relaciones que se establecieron entre los grupos feministas que surgieron en los años setenta y ochenta del siglo XX a lo largo de la geografía catalana. Se analiza des del posicionamiento ideológico hasta las acciones y movilizaciones protagonizadas por este agente de transformación social que fue el feminismo. En Cataluña, como en el Estado español, las luchas feministas se insertaron en las dinámicas de movilización antifranquista y de lucha por la recuperación de las libertades democráticas, lo que confirió que el movimiento feminista presentará unas características diferenciales respeto al women’s liberation movement europeo y norteamericano. El análisis del período se completa con una comparativa del movimiento feminista portugués, que también se desarrolló en un contexto de transición de un sistema dictatorial a un sistema parlamentario. / This study constitutes an analysis of the emergence and trajectory of the Catalan feminist movement between 1975 and 1985. From the social history and women's history approaches, the associative network and the different dynamics and relationships established between the feminist groups which emerged during the seventies and eighties of the twentieth century throughout the Catalan territory have been studied. The analysis extends from the ideological stance to the actions and mobilisations led by this agent of social transformation: feminism. In Catalonia, as in the rest of the Spanish country, the feminist struggles were introduced in the dynamic of anti-Franco mobilisation and the fight for the recovery of democratic freedom, which gave the feminist movement some distinctive characteristics in regard to the European and North American women's liberation movement. The analysis of the period is complemented with a comparison with the Portuguese feminist movement which also occurred during a period of transition from a dictatorial regime to a parliamentary system.