La memòria històrica que aquí es presenta, pretén descriure la història del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, una història, que s’ha anat construint a través de testimonis, documentació escrita publicada i documentacions de diferents entitats privades. El Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, va sorgir d’unes necessitats sanitàries i socials produïdes amb l’arribada de la revolució industrial a la ciutat de Barcelona i el procés immigratori que es va produir. Aquests fets, van suposar un augment de la població molt important, no tant sols dins de la ciutat, sinó també als seus voltants, on varen aparèixer les anomenades ciutats dormitori. Per aconseguir la categoria de ser un dels millors serveis d’urgències del moment, va ser necessari adequar la seva funcionalitat aconseguida amb l’espai de l’ala dreta del soterrani de l’edifici de l’Administració, adaptant el servei, al circuit que havien de fer els pacients, des de els primers auxilis fins a la sala d’observació. El moviment demogràfic produit, va crear unes necessitats que de cap manera es podien cobrir amb els serveis existents, en aquestes circumstàncies es va inaugurar el Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau l’any 1967. Quan l’Hospital no va ser capaç d’absorbir les demandes de la població en èpoques d’epidèmies hivernals principalment, es veié obligat a tancar les seves portes en diferents moments, fet aquest que va provocar una sèrie de reivindicacions ciutadanes que es van escampar com una taca d’oli, en d’altres capitals espanyoles, fins que la Seguretat Social va recomanar l’existència de serveis d’urgències en els seus centres hospitalaris i en els centres que tenia concertats. La relació que es va establir entre l’Hospital i la població veïna, va fer que el mateix hospital a través d’un cicle de xerrades organitzades per les associacions de veïns de la zona, donaria informació i educació sanitària relacionada amb les urgències en un principi, però també s’informava sobre la sanitat en general, i posteriorment, es faria sobre els drets dels malalts. S’introduiria el dret a decidir sobre el tractament de la malaltia i la preparació per una mort digne. Aquesta educació sanitària, es realitzava amb la intenció d’arribar al màxim nombre de persones a través de les associacions de veïns. Durant l’any 1978, es constituí el Consell d’Usuaris de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que havia estat promogut per les associacions de veïns. L’objectiu fonamental del Consell, era treballar per fer arribar la veu dels usuaris a la direcció, partint de la base que en l’administració dels organismes públics hi havien d’estar-hi presents. Era evident que, en el regim polític anterior (feia poc més d’un any de les primeres eleccions democràtiques) aquests drets no estaven reconeguts, i per tant la lluita per la participació popular en l’Administració, havia anat de parella amb la lluita per la democràcia en el nostre país. Era en aquell moment quan s’estrenaven formules democràtiques, quan era possible iniciar mecanismes de participació dels usuaris en els organismes administratius dels centres públics. A partir d’aquí s’inicià un camí en el que es va aconseguir el reconeixement per part de la Direcció del centre del Consell d’Usuaris com a organisme integrat dins la seva estructura, la realització i la publicació de la Carta de Declaració dels Drets dels Usuaris (el primer document publicat d’aquestes característiques de tot l’Estat espanyol) i l’obertura del servei de Suggeriments i Reclamacions. Així va ser com durant la dècada dels vuitanta l’Hospital de Sant Pau passaria a convertir-se d’un hospital privat i de beneficència a ser un Hospital de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya (XHUP). / The historical memory presented here aims to describe the history of the Emergency Department of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau in Barcelona , a history that has been elaborated thanks to the contribution of witnesses, written published documents and different private documents. The Emergency Department of the Hospital de Sant Pau, came into being in response to the health and social needs prompted by the arrival of the industrial revolution in the city of Barcelona and the immigration process that followed. These factors led to a very important population increase, not only within the city but also the surrounding area, where there appeared what were called bedroom communities. To achieve the status of being one of the best emergency services at the time, it was necessary to adapt their space functionality achieved with the right wing of the basement of the administration building, adapting the service to the circuit patients who had gone from first aid to the observation room. Despite this demographic movement, the needs created in no way could be covered by existing services, and in these circumstances the Emergency Hospital of Sant Pau opened in 1967. When the hospital was not able to absorb the demands of the population in times of epidemics mainly in winter time, its doors had to be closed at different times. This fact led to a series of demands which became widespread and were made in other Spanish cities, including the idea that Social Security would promote the existence of emergency services in their hospitals and schools. The relationship established between the hospital and the neighbourhood was achieved through a series of talks organized by neighbours associations in the area, in order to give information and health education related to emergencies as a principle, but also informed about health in general, and later, the rights of patients. It introduced the right to decide on the treatment of illnesses and preparation for a dignified death. Health education was carried out with the intention of reaching as many people through neighbourhood associations. In 1978, the Board of Members of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau was founded, which was sponsored by neighbourhood associations. The main objective of the Council was to work to make the voice of users heard by management, on the basis that the administration of public bodies there had to be present. It was obvious that during the previous political regime (it was just over one year since the first democratic elections had taken place) rights were not recognized, and therefore the struggle for popular participation in government, had been part and parcel of the fight for democracy in our country. It was then that democratic formulas prevailed and it was possible to initiate mechanisms for the participation of users in the administrative bodies of public schools. Since then, there has been a procedure recognised by management. A user’s council is an integral part of its structure, as are the implementation and publication of the Letter of Declaration Users Rights (the first document of this kind in Spain) and the service offering suggestions and complaints. So it was during the eighties that Sant Pau Hospital would evolve into a hospital which would be part of Catalonia’s public healthcare network after having been a charity-based, private hospital.

Aquesta tesi doctoral es centra en la formació i el desenvolupament del moviment republicà forjat al voltant de Marcel·lí Domingo a les Terres de l’Ebre entre el 1914 i el 1939. S’ ha fet èmfasi en la configuració de la seva estructura, en les seves formes d’actuació i d’organització i en la seva relació amb d’altres moviments polítics i socials d’aquestes comarques. En la primera i segona part, s’ analitza l’evolució cronològica del moviment republicà durant els anys finals del restauracionisme constitucionalista tot copsant els seus moments de creixement i de crisi, de la dictadura de Primo de Rivera i de la Segona República. En una tercera part, s’interpreta de forma més diacrònica la influència de Domingo més enllà de l’Ebre català, la seva evolució i sociologia electoral, l’associacionisme i la seva composició socioprofessional, les organitzacions femenines i juvenils i la seva relació amb el catalanisme i l’obrerisme. Aquesta tercera part conclou amb una visió comparada amb estructures que li foren comparativament similars, com el blasquisme valencià i el lerrouxisme barceloní. L’enorme força del moviment elegí Domingo diputat per Tortosa en les eleccions legislatives de 1914, 1916, 1918, 1919 i 1923 i, a més d’escons provincials, atorgaren als seus seguidors el 1931 les alcaldies més importants de les Terres de l’Ebre i 3 dels 5 diputats de la circumscripció de Tarragona per majories a les Corts. El seu èxit fou degut a diversos factors. Com en molts dels seus homòlegs, va ser molt important la seva xarxa associativa i de sociabilitat i el seu discurs populista. Però alhora es distingí per l’establiment d’una coalició republicanosocialista duradora que li permeté liderar les forces centreesquerranes i catalanistes, per la seva acció pràctica i per l’agitacionisme al carrer com a eina complementària a l’institucionalisme. Però, per damunt de tot, per l’utilització d’un utillatge conceptual contracultural i pseudoreligiós propi d’una subcultura política, basat en un potent relat messiànic envers la figura del líder republicà. / This thesis focuses on the formation and development of the Republican movement forged around Marcel·lí Domingo in the Catalan Ebro Lands between 1914 and 1939. Emphasis has been made on the configuration of the Republican movement structure, on its ways of acting and organizing and its relationship with other political and social movements in this region. On the first and second part, the chronological evolution during the final years of Restaurationist Constitutionalism is analysed, from the dictatorship of Primo de Rivera to the Second Republic, while capturing its growth and crisis dynamics. On the third part, a more diachronic view to Domingo’s influence beyond the Catalan Ebro is given. The evolution and electoral sociology, associativism and socio-professional composition, women and youth organizations and their relationship with Catalan nationalism and the working class are tackled in this section, concluding with a comparative view of structures which were comparatively similar, such as Blasquism in Valencia and Lerrouxism in Barcelona. The enormous strength of the movement elected Domingo for Member of Parliament representing Tortosa in the legislative elections in 1914, 1916, 1918, 1919 and 1923 and, in addition to the provincial seats, the elections gave to their followers the most important mayor’s offices in 1931 in Ebro Lands and 3 out of 5 members of the parliament for Tarragona constituency. Its success was due to several factors. Like for many of its counterparts, the associations and sociability network and the populist discourse was very important. But it stood out by the establishment of a lasting Republican-Socialist coalition which enabled him to lead the Centre-Left and Catalan Nationalists, by his practical action and by Agitationism in the street as a complementary tool to Institutionalism. But, above all, the use of conceptual, countercultural and pseudo religious tools typical of a subculture policy, based on a powerful messianic figure towards the Republican leader.

El interés hacia la obra y la figura del franciscano Francesc Eiximenis nos ha motivado a investigar la posible influencia de sus consideraciones económicas en la organización económica del convento del Santo Espíritu del Monte, comunidad surgida a principios del siglo XV por el patrocinio de la reina María de Luna, cercana al Fraile, y que se proponía observar la regla franciscana al pie de la letra. El trabajo de investigación se desarrolla según aquella perspectiva historiográfica que estudia la ética económica medieval a partir de los textos y los lenguajes empleados para explicar las actuaciones económicas de religiosos y laicos y en la línea interpretativa que analiza el comportamiento económico de las comunidades mendicantes. Por lo tanto, nuestro planteamiento se inserta en la perspectiva de aquellos estudios, difundidos en Europa pero no en España, que examinan la organización económica de los conventos mendicantes vinculándola con la reflexión ética – económica madurada por las mismas órdenes. Según esta línea, el trabajo de investigación ha sido desarrollado según el estudio de la organización económica del Santo Espíritu y el análisis de las consideraciones ético – económicas explicadas por Eiximenis en sus textos. Estas dos líneas principales, además, están interrelacionadas entre sí con otros aspectos a tener en cuenta para realizar una reconstrucción histórica lo más completa posible: el desarrollo de la Observancia franciscana en la Provincia de Aragón; la relación del papa de Aviñón y de la familia real aragonesa con Eiximenis y con el Santo Espíritu; el desarrollo de las consideraciones morales sobre los censales, instrumento económico que está en la base de la organización económica del convento. El análisis de la influencia del pensamiento eximeniano en la organización económica del Santo Espíritu ha tenido en consideración la participación del Fraile en la fundación del convento y sus opiniones sobre los censales. Las evidencias nos indican que Eiximenis intervino en el proceso de fundación del convento. Además, la fundación misma y el propósito de vida del Santo Espíritu coinciden con varios aspectos del pensamiento expuesto por Eiximenis en sus obras: la realización de una vida pobre por parte de los religiosos y de ejemplo para la comunidad, la fundación de una comunidad religiosa en el poco cristianizado reino de Valencia, la gran caridad hecha por la reina a través del patrocinio. Desde el punto de vista económico, el uso de rentas censales por parte del Santo Espíritu coincide con cuanto sostenido por Eiximenis sobre el uso de censales por parte de comunidades religiosas. Estos elementos permiten considerar la influencia de Eiximenis y de su pensamiento económico en la organización económica del Santo Espíritu. / The interest for the author Francesc Eiximenis has motivated us to investigate the possible influence of his economic considerations in the Santo Espíritu economic organization, a Franciscan convent emerged in early fifteenth century by the patronage of Queen María de Luna, and which intended to observe the Franciscan rule literally. The research is developed according to the historiographical perspective that studies medieval economic ethics from the texts and the languages used to explain the economic performances of religious and secular and the interpretative line that analyzes the economic behavior of the mendicant communities. Therefore, our approach is inserted into the perspective of those studies, widespread in Europe but not in Spain, examining the economic organization of the mendicant convents linking it ethical -economical reflection matured by the same orders. According to this line, the research has been developed to the study of economic organization of the Santo Espíritu and the analysis of ethical -economic considerations that Eiximenis explained by his texts. These two main lines also are interrelated with other aspects to consider for a historical reconstruction as complete as possible: the development of the Franciscan Observance in the Province of Aragon; the relation of the Avignon pope and the Aragonese royal family with Eiximenis and the convent of Santo Espíritu del Monte; the development of moral consideration of “censal”, the economic instrument that is at the base of the economic organization of the convent. The analysis of the influence of Eixeminis thinking in the economic organization of the Santo Espíritu has taken into consideration the participation of the Friar in founding process of the convent and his views on the “censal”. The evidence indicates that Eiximenis intervened in the process of founding the convent. Moreover, the foundation and purpose of life of the Santo Espíritu agree with several aspects of the considerations expressed by Eiximenis in his works: the realization of a life of poverty by religious as example for the community, the foundation of a religious community in the little christianized kingdom of Valencia, the great charity act made by Queen through her patronage, the use of “censal” by a religious community. These elements permit consider the influence of Eiximenis economic thought in the Santo Espíritu economic organization.

El objetivo principal de este trabajo es abordar, desde diversos ángulos de análisis, las maneras en que una persona puede utilizar las herramientas del Derecho. Si tuviésemos que definir el problema o el conjunto de problemas planteados a lo largo de los ocho capítulos que siguen, la respuesta sería cómo vive la gente el Derecho y sus propios derechos. Tomamos como objeto de estudio a un personaje típico del mundo colonial americano, un piloto llegado a Buenos Aires a mediados del siglo XVIII aprovechando el ascenso económico del puerto, y que se convirtió rápidamente en uno de los comerciantes más prósperos. Jaime Alsina i Verjés fue, para la vida jurisdiccional de la ciudad de Buenos Aires, uno de sus ´vecinos legales´ más importantes. / The main objective of this work is addressed, from different angles of analysis, the ways that a person can use the tools of law. If we were to define the problem or set of problems along the eight chapters, the answer would be how people live the law and their rights. We take as a case study of a typical character of American colonial world, a pilot come to Buenos Aires in the mid-eighteenth century, using the economic rise of the port, and quickly became one of the most prosperous merchants. Jaime Alsina i Verjés was for the court life of the city of Buenos Aires, one of its most important ''vecinos legales”.

L’àmbit d’estudi d’aquest treball, actualment, forma part de la província de Girona. Aquest espai, que està situat en el nord-est de la Península Ibèrica i integrat a Catalunya, limita al nord amb França, a l’est amb el mar Mediterrani i al sud i a l’oest amb la província de Barcelona (figura 9). Es tracta d’una zona que avui comprèn sis comarques, la Selva, el Pla de L’Estany, la Garrotxa, el Gironès, l’Alt Empordà i el Baix Empordà i que històricament es correspondria, aproximadament, amb els antics territoria Impuritanense, Gerundense, Petralatense i Bisuldunense que, posteriorment esdevindran, en el transcurs del segle IX, els comtats d’Empúries, Girona Peralada i Besalú, L’objectiu bàsic d’aquesta recerca ha estat estudiar l’organització territorial i l’evolució del poblament en les seves vessants d’ocupació de l’espai urbà i rural i de la defensa o la fortificació dels territoris del nord-est de Catalunya en la seva llarga evolució durant els segles VI-XI d.C. En relació a l’organització del territori hem intentat destriar l’articulació de les seves infraestructures i les institucions que el regeixen o el governen. El punt de partida es troba en els textos clàssics que ens mostren el caràcter jurisdiccional que exercia la ciutat en el món antic, tot i que aviat es comprova l’existència d’altres districtes (territoria) que actuen al marge de les antigues ciutats, sent les realitats altmedievals molt més complexes. Donada la seva pròpia problemàtica, en la nostra recerca l’estudi de l’organització territorial s’ha plantejat aplicant mètodes diversos: per una banda, es parteix de l’anàlisi exhaustiu de les fonts documentals del nostre sector d’estudi; per una altra, la toponímia històrica constitueix un element clau quan programem i executem les nostres intervencions arqueològiques, amb aplicacions específiques que pretenen resoldre els significats confusos que sovint ofereixen certes denominacions genèriques. En aquest sentit, cal dir que en els darrers anys el desenvolupament de l’arqueologia de l’Alta Edat Mitjana al nord-est de Catalunya ha experimentat un gran avenç. Això s’ha produït, d’una banda, a partir de l’augment del nombre d’excavacions d’urgència derivades de les obres de grans infraestructures, el que ha accelerat el procés de coneixement i, d’una altra, mitjançant diversos projectes d’excavació que s’estan desenvolupant des del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, des del Museu d’Empúries i també des de l’equip OCORDE de la Universitat Autònoma de Barcelona que han estudiat i estan estudiant diversos assentaments rurals, esglésies, necròpolis i fortificacions. / The study area of this work, now part of the province of Girona. This space, which is located in the northeast of the Iberian Peninsula and integrated in Catalonia, bordered to the north by France, on the east by the Mediterranean Sea, to the south and west by the province of Barcelona (Figure 9). This is an area that today comprises six regions, La Selva, El Pla de l’Estany, La Garrotxa, El Gironès, L’Alt Empordà and the Baix Empordà, that historically would correspond, roughly, the ancients territoria Impuritanense, Gerundense, Petralatense and Bisuldunense and that subsequently become, during the ninth century, the counties of Empúries, Peralada, Girona and Besalú. The basic objective of this research was to study the spatial organization and evolution of the population in their employment aspects of urban, rural and defense fortifications of the northeast of Catalonia territories in its long evolution over the centuries VI-XI d.C. Regarding the organization of the territory have tried to discern the articulation of its infrastructure and institutions that govern or rule. The starting point is in the classic texts that show the jurisdictional holding of the city in the ancient world, but soon finds that there are other districts (Territoria) acting outside the old city, being the Early Middle Age much more complex realities. Given his own problems in our research to study territory organization has considered using several methods: one is based on comprehensive analysis of documentary sources in our area of study, a another is based in the historical place names, that is a key element when scheduled and carried our achaeologic excavations, with specific applications to resolve the confusing meanings that often offer certain generic names. In this regard, note that in recent years the development of Early Medieval Age archaeology to the northeast of Catalonia experienced a breakthrough. This has been, first, from the increased number of emergency excavations as a consequence to works of major infrastructures, which has accelerated the process of knowledge and, secondly, through various excavation projects being developed from the Laboratori d’Arqueologia and Prehistoria from the Universitat de Girona, the Empúries Museum and OCORDE research group from the Universitat Autònoma de Barcelona, who have studied and are studying several rural settlements, churches, cemeteries and fortifications.

Para poder estudiar la mortalidad en la población de Torredembarra durante los siglos XVIII y XIX se ha realizado un análisis de los archivos parroquiales de la Iglesia de Sant Pere Apòstol. OBJETIVOS: Objetivo principal: Estudio detallado de la evolución de la mortalidad de los habitantes de Torredembarra. Objetivos secundarios: Estudio de las causas documentadas de muerte y el estudio del personal sanitario. MATERIAL Y MÉTODO: Análisis de los datos de los libros de bautismos y defunciones y representación gráfica de los mismos. CONCLUSIONES: A destacar: 1. Durante los doscientos años de estudio han sucedido una serie de brotes epidémicos, sobre todo durante el verano lo que ha llevado a un aumento de la mortalidad global, y sobre todo, infantil. 2. Sólo se ha documentado la causa de la muerte en el 4,55% de todas las defunciones registradas. / TITLE: Mortality study in Torredembarra in the eighteenth and nineteenth centuries. To study the mortality in the population of Torredembarra during the eighteenth and nineteenth centuries has made an analysis of the parish archives of the Church of St. Pedro Apòstol. OBJECTIVES: Main objective: Detailed study of the evolution of mortality of the inhabitants of Torredembarra. Secondary Objectives: Study of the documented causes of death and the study of health worker. MATERIAL AND METHODS: Analysis of data from books of baptisms and deaths and graphical representation thereof. CONCLUSIONS: Remarks: 1. During the two hundred years of study have been a number of outbreaks, especially during the summer which has led to an increase in overall mortality, and especially infant mortality. 2. As has been documented cause of death in 4.55% of all registered deaths.

Hasta ahora se ha analizado poco el cambio de la relación entre el poder condal y la Iglesia en la Plena Edad Media. Aunque el cambio sea drástico, los especialistas han acostumbrado a resumir que la reforma eclesiástica avanzó mucho en Cataluña en su conjunto y no llevan a cabo más análisis. Igual que en otros campos, se ha considerado que la debilitación del poder condal en la Iglesia fue una cosa natural, y han tenido más interés en estudiar el desarrollo de iglesias o de los señoríos eclesiásticos, que en la influencia del poder condal sobre la Iglesia. En realidad, ¿cómo cambió la política condal sobre la Iglesia en la época de la Reforma Gregoriana y la feudalización en Cataluña? ¿Qué tipo de cambio sucedió en el carácter político de los obispados, que antes habían sido colaboradores políticos o funcionarios de conde, durante este periodo? Son problemas que aún están por estudiar. Teniendo en cuenta este estado de la cuestión, en esta tesis, analizaremos en cuatro capítulos el desarrollo de las relaciones entre el poder condal y la Iglesia entre la época de la Reforma Gregoriana y la de la cruzada albigense, desde mediados del siglo XI hasta principios del siglo XIII. En el primer capítulo, analizaremos el desarrollo que tuvo lugar en Cataluña en la época de la Reforma Gregoriana, es decir, desde mediados del siglo XI hasta principios del siglo XII. Desde el capítulo segundo hasta el cuarto, analizaremos el desarrollo del papel político y de la relación con el poder condal de las sedes episcopales en la época post-gregoriana y de la feudalización, el siglo XII y el principio del siglo XIII, basándonos en los resultados del primer capítulo. Dividiremos Cataluña en tres regiones que tenían las situaciones políticas distintas; la Cataluña Vieja, la diócesis de Barcelona y la Cataluña Nueva. A través de estos tres capítulos, podremos entender el desarrollo conjunto que tuvo lugar en la Cataluña de la época. En el segundo capítulo, analizaremos el desarrollo que tuvo lugar en la Cataluña Vieja, las diócesis de la Cataluña Vieja, donde tuvieron lugar de una forma más clara los fenómenos de la feudalización. En el tercer capítulo, analizaremos el desarrollo que tuvo lugar en la diócesis de Barcelona, el centro político del conde de Barcelona y donde, posiblemente, el conde tenía más influencia. Por último, en cuarto lugar, analizaremos el desarrollo que tuvo lugar en la Cataluña Nueva, los territorios conquistados por el conde en la primera mitad del siglo XII, básicamente, y por lo tanto, donde el conde podría tener más influencia y poder político. Para llevar a cabo el análisis de las relaciones entre el poder condal y la Iglesia, intentaremos utilizar fuentes condales y fuentes eclesiásticas conjuntamente. También utilizaremos otras fuentes, como los documentos del Papado, registros de concilios eclesiásticos, crónicas, las cartas de población, etc. Sobre la metodología y las fuentes, se explicará más detalladamente en los principios de cada capítulo. Los topónimos y antropónimos pertenecientes al espacio geográfico de Cataluña serán escritos según la forma catalana actual. Por ejemplo, Cerdanya, Girona, Ramon, Oleguer, Seniofred, etc. Aquellos topónimos y antropónimos no pertenecientes al ámbito geográfico catalán, pero que tienen forma catalana, aparecen así en nuestro trabajo.

Aquest treball analitza la conceptualització i representació de la sepat dels dos ceptres-uas en el context de la Geografia sagrada d'Egipte des d'una perspectiva diacrònica a partir de la documentació papirològica i epigràfica relativa a aquesta regió, des del Regne Antic fins a època grecoromana. Durant més de 2500 anys, aquest territori de l'Alt Egipte es representà als temples del país en un intent de reactualització constant de la seva hipòstasi i dels textos que l'acompanyen. Les fonts analitzades són el reflex d'una geografia simbòlica i selectiva, validada a través de mites i arquetips que, en la mentalitat egípcia antiga, contituïa ritualment la més eficaç. Un dels principals eixos del treball el constitueix l'estudi textual, iconogràfic i espacial de les representacions de la sepat i dels seus components topogràfics en cada una de les processons geogràfiques dels temples que han pogut ser constrastades in situ. La caracterització i anàlisi de l'evolució dels cultes locals en aquest territori d'orígen sethià ha esta l'altre pol de la recerca. El mètode d'anàlisi emprat ha tingut en compte les regles de sintaxi naològica i la "Gramàtica del temple" que regeixen el programa "decoratiu" de cada temple en particular. / The principal aim of this research is to characterise the conceptualisation and representation of the double was-scepter sepat and its place in Egypt's ritual topography. A diachronic approach has been adopted, based on epigraphic sources of this region dating from the Old Kingdom to the Graeco-Roman period. Through more than 2500 years this territory in Upper Egypt was depicted in temples in order to update its hypostasis and its accompanying texts. The sources articulate a sacred topography expressed in myths and archetypes considered by the ancient Egyptians as the most valid and efficacious. One of the main research axis is the study of textual, iconographical and spatial analysis of the representations of this territory and its topographical components in geographical processions laid out in temple contexts that had been verified in situ. This is complemented by the characterisation and the analysis of local cults dynamics in this sethian region. The methodology involves the study of the rules of the naological syntax and the "Grammar of the temple" that govern a temple's decoration, revealing that the representation of Egypt's sacred landscape varies from temple to temple.

Esta tesis estudia tres óperas: Motezuma (1733) de Antonio Vivaldi; Montezuma (1755) de Carl Heinrich Graun y Fernand Cortez ou la conquête du Mexique (1809) de Gaspare Spontini. La finalidad es establecer la fuente exacta de sus libretti. El estudio comprueba si esa fuente es la Historia de la conquista de México (1684) de Antonio de Solís. La tesis analiza las tradiciones en las que esta obra se inserta: la historiografía sobre la Conquista de México y la crónica de Indias. Por último, estudia el contexto en el cual surgieron las tres óperas así como sus implicaciones artísticas, políticas e ideológicas. / This thesis studies three operas: Motezuma (1733) by Antonio Vivaldi; Montezuma (1755) by Carl Heinrich Graun and Fernand Cortez ou la conquête ou du Mexique (1809) by Gaspare Spontini . The aim is to establish the exact source of their libretti. The study tests whether that source is the History of the Conquest of Mexico (1684) by Antonio Solis. The thesis examines the traditions in which this work is inserted: the historiography of the Conquest of Mexico and Spanish chronicles of the Indies. Finally it, studies the context in which these three operas arose as well as their artistic, political and ideological implications.

The purpose of this thesis is to formulate a coherent history of Roussillon in the nineteenth century in an attempt to explain the causes for the weaknesses underpinning its Catalan cultural revival. In order to do so, I will commence by broaching the subject of the French process of nation-building, to illustrate how the initial Roussillonese studies were stimulated by research and inquiries into “national antiquities”. Such studies were indeed promoted by consecutive French governments with the aim of classifying, documenting and preserving all the artistic, linguistic and architectural “monuments” of the French nation. My research then proceeds to examine the Occitan-Catalan cultural context, within which the Roussillonese linguistic and cultural revival should be inserted and analysed. Moreover, I shall attempt to quantify the contribution made by Roussillonese scholars to the reflection on the Catalan language during the nineteenth century, as well as the extent and type of knowledge they possessed of Catalan and how they investigated it. / El objetivo de esta tesis es establecer una historia coherente del Rosellón en el siglo XIX con el objetivo de explicar las causas de la “debilidad” del renacimiento cultural en catalán. Para ello, empezaré planteando la cuestión del proceso francés de construcción de la nación con el fin de ilustrar cómo los primeros estudios roselloneses fueron estimulados por las investigaciones y estudios sobre las “antigüedades nacionales”. Estos estudios fueron promovidos por varios gobiernos franceses con el objetivo de clasificar, documentar y preservar todos los “monumentos” artísticos, lingüísticos y arquitectónicos de la nación francesa. A continuación, mi investigación procederá a examinar el contexto cultural Occitano-Catalán, dentro del cual debe inserirse y analizarse el renacimiento lingüístico y cultural rosellonés. Además, pretendo valorar la contribución hecha por los eruditos roselloneses a la reflexión sobre la lengua catalana durante el siglo XIX, así como el alcance y el tipo de conocimiento sobre el catalán que poseían y cómo la investigaban.