Dans le cadre d'une pédagogie spécifique des langues romanes, sont envisageables aussi bien l'exploitation de la parenté génético-typolinguistique que l'optimisation du bagage langagier roman de l'apprenant. Depuis cette perspective didactique et dans le cas concret du français LM, de l'espagnol LE et du catalan LC, nous nous sommes intéressée à l'incidence de la langue romane intermédiaire. Nous avons d'abord jeté un regard contrastif, en guise de propédeutique, sur les trois systèmes linguistiques convoqués afin de typifier leur proximité typologique. Ensuite, nous avons analysé les procédures de construction de sens déployées par des locuteurs francophones dont seulement la moitié avait appris l'espagnol confrontés à la lecture-compréhension d'un texte en catalan. La mise en parallèle du degré de voisinage interlinguistique actualisé par l'input, avec la gestion que ces lecteurs débutants en ont fait pour comprendre la LC, et la prise en compte du profil langagier de ces derniers, nous ont permis de tirer des enseignements didactiques. / To construct specific pedagogy for the learning of Romance languages, it is possible to take advantage of the genetico-typolinguistic affinity, together with the Romance linguistic background of the learners. From such a didactive perspective and in the particular case of French as MT, Spanish as FL and Catalan as Tl, the role of the mediating Romance language will be the focus of this study. A contrastive analysis of the three languages has been made to characterize their particular affinities. The procedures used by French speakers to construct meaning (half of them with knowledge of Spanish), in the situation of reading-understanding a text in Catalan is then studied. After a comparison of the degree of interlinguistic affinity (or proximity), combined with its use by inexperienced readers to understand the TL, and their linguistic profile, some basic didactic conclusions are drawn.

Es presenta en aquest treball una aproximació a la realitat cultural dels aborígens d'Austràlia per aprendre i comprendre la dinàmica que envolta les relacions que s'emmarquen dins del parentiu. El context cultural concret escollit és la comunitat Aborigen de Jambun, al nordest de l'estat de Queensland, una comunitat de recent creació que ha viscut un procés històric similar al que han patit molts altres grups tribals arreu del continent: invasió, dispersió, desestructuració i finalment marginació. En la primera part del treball es planteja el marc teòric de la investigació a través de la relació que existeix entre les relacions de parentiu i la identitat ètnica en el cas dels Aborígens Australians i com l'antropologia s'ha aproximat a aquesta relació. L'anàlisi bibliogràfic porta a concloure que la decreixent importància que la literatura antropològica més recent atribueix al parentiu en el procés de construcció identitària dels Aborígens Australians es deu tant als canvis que s'han produït en la pròpia teoria antropològica del parentiu, com als canvis que s'han donat en la forma d'organitzar les relacions de parentiu en el cas dels aborígens, com a les modificacions dels trets culturals que se seleccionen per a la construcció de la identitat aborigen. Han canviat alguns aspectes del contingut i de la forma del parentiu però persisteix com a element ideològic important en el manteniment d'un sentiment identitari aborigen. Sobretot els aspectes més tradicionals de les relacions de parentiu. En la segona part, s'analitzen els principals canvis i permanències que s'han donat en la manera d'organitzar les relacions de parentiu a Jambun:- Pautes que pràcticament han desaparegut: l'estil de vida de la selva; les cerimònies d'iniciació; les pautes d'aparellament com la poliginia, el levirat i el sororat; les seccions i el matrimoni preferencial (MeBSD) i, les relacions d'evitació.- Pautes que es mantenen sense massa variacions respecte el passat: viure amb i entre parents; l'hospitalitat la reciprocitat i la mobilitat dins del parentiu; l'enculturació de la descendència segueix afectant a tot el grup; la vinculació entre persones i territori; els noms personals aborígens (conexió llèngua-parentiu-territori); la filiació patrilinial i opció matrilinial; les relacions de parentiu entre cosins paral.lels; i elreconeixement social de l'aparellament.- Pautes que se segueixen practicant amb variacions respecte la tradició: la vida al 'bush'; el control social dels 'elders'; els termes de parentiu; les creences sobre procreació; la complementarietat de les tasques domèstiques; i, els tabús d'evitació entre germans.- Pautes que representen noves incorporacions: el sistema econòmic (treball a les plantacions i dependència ajudes governamentals); les opcions matrimonials; i, noves formes d'organització familiar.Tots aquests canvis i permanències mostren quina és la realitat actual en la que es troba la comunitat de Jambun i com s'articulen les relacions de parentiu entre els seus membres. En el procés de construcció del parentiu les continuïtats des del passat representen el marc ideal de referència en el qual les noves pautes s'hi van incorporant i constitueixen la base de la seva especificitat cultural. Però la situació d'inestabilitat i marginació social i econòmica on aquestes pautes es desenvolupen amenacen la seva pròpia permanència. La dificultat principal de la continuïtat cultural de Jambun no està tant en el manteniment de pautes tradicionals, com en la seva transmissió a les noves generacions. Alhora aquesta mateixa situació marginal propicia un entorn d'autoreproducció cultural en què es rebutja la cultura dominant i es revaloritza la pròpia. / In this work, there is an approach to the cultural reality of Aboriginals in Australia in order to learn and understand the dynamics involved in relationships included in kinship. The particular cultural context selected is the Aboriginal community of Jambun, in the north-east of Queensland, a recently created community that has lived a similar historical process to that suffered by many other tribal groups all around the continent: invasion, dispersion, de-structuring, and finally marginalizing. In the first part of the thesis, the theoretical framework of the research is set up through the relation between kinship relationships and ethnic identity in the case of Australian Aboriginies, and how Anthropology has approached this relation. The bibliographical analysis leads to the conclusion that the decreasing importance given to kinship in the Australian Aboriginal process of identity construction by recent anthropological literature is due both to changes in the anthropological theory of kinship itself, and to changes in the way of organizing kinship relationships in the case of Aboriginals, as well as to modifications in cultural features selected to construct the Aboriginal identity. Some aspects of content and form in kinship have changed, but it is still an important ideological element to maintain an Aboriginal identity feeling. Particularly, the most traditional aspects in kinship relationships. In the second part, the main changes and continuities that have taken place in the way of organizing kinship relationships in Jambun are analysed: - Almost extinguished patterns: rain forest lifestyle; initiation ceremonies; mating patterns as polygyny, levirate, and sororate; sections and preferential marriage (MeBSD), and avoidance relationships.- Patterns maintained without many variations in respect of the past: living with and among relatives; hospitality, reciprocity, and mobility within kinship; enculturating descendants still concerns the whole group; link between people and land; Aboriginal personal names (connection language-kinship-land); patrilineal filiation and matrilineal option; kinship relationships between parallel cousins; and social recognition of mating.- Patterns still in use with some variations in respect of tradition: life in the bush; social control by the elders; kinship terms; beliefs about procreation; complementariness of domestic life; and avoidance taboos among siblings.- Patterns that represent new incorporations: economic system (working in plantations and dependence on governmental subsidies); marriage options; and new ways of family organization.All these changes and continuities show what is the current reality of the community of Jambun and how the kinship relationships are articulated among all its members. In the process of kinship construction, continuities from the past represent the ideal frame of reference, into which new patterns are incorporated and constitute the base of their cultural specificity. But the situation of instability and social and economic marginalization where these patterns develop threatens their own continuity. The main difficulty for cultural continuity in Jambun is not so much maintaining traditional patterns, but transmitting them to new generations. At the same time, this marginal situation enables a cultural self-reproducing environment where the mainstream culture is rejected and their own culture is revalued.

Se trata de una aproximación antropológica a la aparición y el desarrollo de la maternidad voluntariamente sola, la adquirida por una mujer a partir de una adopción o de una concepción previamente planificada sin pareja. Ámbito temporal de la investigación: Seis años (2001-2007).Ámbito geográfico de la investigación: Área Metropolitana de Barcelona. Basada en entrevistas en profundidad a doce informantes, esta investigación antropológica está versada en todo un proceso vital: de la decisión personal de convertirse en madre sola hasta la interacción cotidiana con sus hijos/as, muchos de ellos/as adoptivos/as y pocos de ellos/as genéticos/as. Entre las perspectivas que ofrece este trabajo, se subraya lo interesante que sería proseguir las líneas de la presente investigación con una adecuada financiación en el marco de un trabajo en equipo, haciendo un seguimiento de las mismas doce informantes y de otras nuevas informantes para ver su evolución con sus hijos/as. Se destaca la gran utilidad que tendría la incorporación de antropólogos/as entre los/las técnicos en adopciones y acogidas de las diferentes entidades dedicadas a la adopción en Catalunya.PALABRAS CLAVE: · Maternidad· Parentesco· Género· Concepción· Adopción· Filiación· Familiarización· Socialización / It's an anthropological approach to the appearance and the development of the Voluntarily Single Motherhood in Barcelona, the acquired since an adoption or a conception previously planned without partner.Temporary space of the research: Six years (2001-2007).Geographic space of the research: Barcelona Metropolitan Area.Based in deep interviews to twelve informants, this anthropological research is versed in a full vital process: from the personal decision to convert in Single Mother to the quotidian interaction with her children, many of them adoptive and few of them genetic.Among the perspectives that offers this work, it underlines how interesting could be to carry on the lines of the present research with an adequate financing in the setting of a teamwork, monitoring the same twelve informants and other new informants to see her evolution with her children.It emphasizes the great utility that could be the incorporation of anthropologists among the technicians in adoptions and fosterages of the different adoption entities in Catalonia.

Amb l'objectiu de conèixer el procés d'acolliment a Catalunya, la seva influència en els nens, en les famílies biològiques i en les famílies d'acolliment i també en l'Administració, s'ha realitzat una etnografia a través de la investigació de les percepcions dels diferents actors i contextos implicats: pares biològics, nens, pares d'acolliment i professionals. S'ha fet una observació participant en l'associació de pares d'acolliment durant tres anys, s'han realitzat entrevistes als implicats i s'han revisat els expedients tancats en l'any 2004 a la seu de l'Institut de l'Adopció i l'Acolliment.Davant les dificultats de trobar un marc teòric des de les teories clàssiques del parentiu s'han escollit les teories del caring desenvolupades per Borneman (2001), ja que els vincles que s'estableixen en aquestes relacions no s'ajusten ni a la teoria de la descendència, en la qual el més important és la consanguinitat o la substància compartida, segons Radcliffe-Brown (1974), ni a la de l'aliança, que es basa en el matrimoni, d'acord amb Levi-Strauss (1983).La informació s'ha classificat en cinc categories: 1) el procés, 2) els vincles, 3) religió i/o solidaritat, 4) recursos i organització, 5) cuidar i/o educar. Aquestes categories recullen les opinions dels afectats i aporten millores en el coneixement de tot el procés, que poden derivar en una protecció a la infància més eficient i més satisfactòria per a tots els implicats.De l'anàlisi dels resultats s'extreu que el vincle en l'acolliment s'estableix a través del fet de "cuidar i ser cuidat" i com n'és d'important, la riquesa de la relació que s'estableix entre els actors. També s'han de destacar altres conclusions, com ara la poca veu que tenen els nens, la manca de transparència de tot el procés, la falta d'un model consensuat, la falta de recerca, avaluació i control de qualitat i la importància de l'associacionisme com a forma de control i de reivindicació, així com la seguretat que tot aquest procés està en vies de reforma i millora. / "Protection of Childlhood : A Study on Fostering".TEXT:With the aim of knowing the process of fostering in Catalonia, its influence in children, in the biological families and in the fostering families and also in the administration, an ethnographic research has been carried out investigating the perception of the different actors and the involved contexts: Biological parents, children, fostering parents and professionals. There's has been an observation by participating in the association of fostering parents for 3 years. Interviews to the involved people have been done and the closed files in the year 2004 in the Institute of Adoption and Fostering have been revised.Because of the difficulty of finding a theoretical frame from the classical theories of kinship, the theories about "caring" developed by Borneman (2001) have been chosen to carry out the research. The links or bonds that are established in this kind of relationships don't fit neither the theory of descent (in which the most important concept is consanguinity or shared substance, according to Radcliffe Brown (1974), nor the idea of alliance, which is based on marriage, according to Levi-Strauss (1983).Information has been classified into five categories: 1) the process 2) the boundaries 3) religion and/or solidarity, 4) resources and organization, 5) raising/educating. These categories embrace the opinions of the involved people and improve the global knowledge of the whole process. These categories lead to a more efficient and more satisfying protection of childhood to all the implied parts.From the analysis of the results, we can state that the ties in fostering are obtained from the concept of "caring and being cared of". It is about how important the strength and the richness of the relationship between the actors are.Other conclusions are also important, as the little importance that is given to the children voice, the lack of transparency in the whole process, the lack of a model established by consensus, the lack of research, evaluation and control of quality, and also the importance of the associations as a means of control and vindication, and also the knowledge that all this process is being reformed and improved.