Introducción: Los recientes desarrollos de la RM basados en la posibilidad de detectar cambios de oxigenación en sangre y los relativos a la adquisición de imágenes rápidas, han dado lugar a técnicas que permiten medir en todo el encéfalo y de forma no invasiva los procesos fisiológicos que se creen relacionados con la actividad neuronal. Estas nuevas técnicas se conocen como Resonancia Magnética funcional (RMf). Objetivos:1- Definición de protocolos de estimulación auditiva (paradigmas) y puesta en marcha del proyecto de RMf auditiva.2- Demostrar la posibilidad de registrar y separar claramente mediante RMf la actividad cerebral relacionada con la percepción de estímulos auditivos del resto de la actividad cerebral concomitante.3- Evaluación de las posibles diferencias en la respuesta cortical en relación con la edad, sexo, presentación del estímulo sonoro y frecuencia del estímulo, para así establecer unos parámetros de actividad cortical auditiva en los sujetos normooyentes que puedan servir de referencia para estudios de actividad cortical auditiva en pacientes con algún tipo de alteración en el sistema auditivo.4- Valorar el grado de reproducibilidad de la RMf auditiva. Material y Métodos:Este estudio se ha realizado con una muestra de 32 sujetos voluntarios normooyentes, de ambos sexos, con una edad comprendida entre los 18 y 50 años. Para este estudio se ha dispuesto de los siguientes recursos:1. Equipo de Resonancia Magnética (1.5 Tesla) del (CDI) del Hospital Clínic de Barcelona. 2. Sistema de Audio compatible con RM. 3. PC pentium IV IBM compatible y la herramienta estadística SPM. 4. PC portátil con generador de archivos de sonido.Resultados y conclusiones:1- La RMf auditiva es una prueba no invasiva que permite registrar la activación a nivel del córtex auditivo tras la estimulación de la vía auditiva neurosensorial en sujetos normooyentes.2- La aplicación de un paradigma de estimulación auditiva y unos tiempos de adquisición y reposo "delays" adecuados son imprescindibles para registrar y separar la activación cortical debida a la estimulación auditiva, de la activación cortical debida al ruido de la máquina y del resto de la actividad cerebral concomitante.3- Valorando los resultados obtenidos, se observa que la estimulación monoaural de un sujeto normooyente produce la activación del córtex auditivo de manera bilateral, con tendencia a que esa activación sea mayor a nivel contralateral al oído estimulado.4- Existe una especialización funcional o tonotopía a nivel del córtex auditivo primario, de tal manera que frecuencias más graves (750 Hz) producen una activación del córtex auditivo primario en un área más lateral que frecuencias más agudas (2000 Hz).5- El análisis de los resultados globales (apartados A, B, C, H, I) indica una predominancia del córtex auditivo izquierdo en el análisis y procesamiento de la información auditiva que se recibe a nivel encefálico, aunque según la literatura puede influir el que la mayoría de sujetos sean diestros, y hace necesarios futuros estudios que valoren la posible diferencia de hemisferio predominante entre zurdos y diestros.6- Al restar a la activación producida en jóvenes (<35 años) la activación cortical producida en adultos (>35 años), no se ha registrado una activación cortical estadísticamente significativa (p < 0.001) y por tanto no se ha encontrado diferencia estadísticamente significativa.7- No se ha encontrado diferencia estadísticamente significativa (p < 0.001) entre hombres y mujeres en la activación cortical auditiva.8- Al analizar la reproducibilidad de la prueba de RMf vemos que en 6 de los 8 casos la segunda prueba realizada es concordante con la primera prueba y en 2 de los casos los resultados observados en las dos pruebas no son concordantes. Teniendo en cuenta los casos en los que se ha podido repetir la prueba, consideramos necesaria la realización de futuras investigaciones con un mayor numero de casos y así valorar con mayor precisión la reproducibilidad de la prueba.

L’objectiu d’aquesta investigació, ha sigut comparar patrons culturals de grups brasilers amb grups portuguesos. Per identificar i comparar els esmentats patrons, s’ha fet servir un instrument anomenat Values Scale. A més a més, i utilitzant una adaptació de Tannenbaum and Schmidt’s Taxonomy desenvolupat per Vroom (2000) hem comparat els estils de lideratge dels esmentats grups. En darrer lloc hem investigat si existeix una correlació entre els patrons culturals i els estils de lideratge. S’ha pogut observar que ambdós grups demostren una preferència per als Patrons Culturals Horitzontals Col•lectius i que el grup brasiler, te tendència a triar un estil de lideratge més participatiu si ho comparem amb el grup portuguès. També s’ha observat una correlació entre els patrons culturals i els estils de lideratge. En acabar l’estudi, es presenten mancances i, com que no hi ha molts estudis de referència, es suggereixen propostes per a futures investigacions, enfocades especialment en brasilers i portuguesos, tenint present que aquests països tenen en comú un passat històric i es veuen abocats a canvis socials, econòmics i culturals significatius. / El propósito de esta investigación, ha sido comparar el patrón cultural de grupos brasileños con grupos portugueses. Para identificar y comparar dichos patrones, se ha aplicado un instrumento llamado Values Scale. Además, utilizando una adaptación de Tannenbaum and Schmidt’s Taxonomy desarrollado por Vroom (2000), hemos comparado los estilos de liderazgo de los mencionados grupos. Finalmente hemos investigado si existe una correlación entre los patrones culturales y los estilos de liderazgo. Se ha podido observar que ambos grupos demuestran una preferencia para los Patrones Culturales Horizontales Colectivos y que el grupo brasileño tiende a elegir un estilo de liderazgo más participativo en comparación con el grupo portugués. También se ha observado una correlación entre los patrones culturales y los estilos de liderazgo. Al terminar el estudio se presentan limitaciones y, dado que no hay muchos estudios al respecto, se sugieren propuestas para futuras investigaciones, enfocadas especialmente en brasileños y portugueses, teniendo en cuenta que estos países comparten un pasado histórico y se enfrentan a cambios sociales, económicos y culturales significativos. / This study aimed to compare the cultural patterns of Brazilian and Portuguese groups. Using an instrument named Values Scale it was possible to identify and compare these patterns. In addition, we sought to compare the leadership styles preferred by those groups using an adaptation of the Tannenbaum and Schmidt’s Taxonomy developed by Vroom (2000). Finally, we assessed whether there was correlation between cultural patterns and leadership styles. It was observed that the two groups showed a preference for Horizontal-Collectivism Cultural Pattern and the Brazilian group chose a more participative leadership style when compared with the Portuguese group. There was also a correlation between cultural patterns and leadership styles. At the end of the study limitations are presented and proposals for future research are suggested, especially between Brazilians and Portuguese, since such studies are still scarce and taking into account that these countries have in common historical past and are also facing significant social, economic and cultural changes.

Molts sistemes físics tenen la propietat que la seva dinàmica ve definida per algun tipus de difussió espaial en competició amb un fenòmen de reacció, com per exemple en el cas de dos components químics que reaccionen al mateix temps que es difon l'un en el si de l'altre. La presència d'aquests dos fenòmens, la difusió i la reacció, sovint dóna lloc a patrons no homogenis de gran riquesa. Els models matemàtics que descriuen aquest tipus de comportament són normalment equacions en derivades parcials les solucions de les quals representen aquests patrons. En aquesta tesi s'analitza l'equació de Ginzburg-Landau complexa general, que és una equació en derivades parcials de reacció-difusió que s'utilitza sovint com a model matemàtic per a descriure sistemes oscil·latoris en dominis extensos. En particular estudiem els patrons que sorgeixen en el pla quan s'imposa que el grau de Brouwer de la solució no sigui nul. Aquests patrons estan formats per ones de rotació en forma d'espirals, és a dir, les corbes de nivell de la solució formen espirals que emanen dels punts on la funció s'anul·la. Quan la solució s'anul·la només en un punt i per tant només hi ha una espiral, tota la dependència temporal apareix en el terme de freqüència. Així doncs, la funció solució es pot expressar com a funció del radi polar i en termes del seu grau topològic i la freqüència de l'ona. Per tant, aquestes solucions es poden expressar en termes d'un sistema d'equacions diferencials ordinàries. Aquestes solucions només existeixen per una certa freqüència que depèn unívocament dels paràmetres de l'equació i, com a conseqüència i degut a la relació de dispersió entre el nombre d'ones i la freqüència, el nombre d'ones a l'infinit, l'anomenat nombre d'ones asimptòtic, ve també determinat unívocament pels paràmetres. Quan les solucions tenen més d'un zero aïllat la condició sobre el grau de la funció fa que de cada zero sorgeixi una espiral diferent i aquestes es mouen en el pla mantenint la seva estructura local. En aquest treball s'usen tècniques d'anàlisi asimptòtica per trobar equacions del moviment per als centres de les espirals i es troba que aquesta evolució temporal és lenta. En concret, per la distàncies relatives grans entre els centres de les espirals, l'escala de temps per a la seva dinàmica ve donada pel logaritme de l'invers d'aquesta distància. Es demostra que aquestes equacions del moviment són diferents en funció de la relació entre els paràmetres de l'equació de Ginzburg-Landau complexa i la separació entre els centres de les espirals, i que la forma com es passa d'unes equacions a les altres és molt singular. També es demostra que el nombre d'ones asimptòtic per al cas de sistemes amb diverses espirals també està unívocament determinat pels paràmetres però no obstant, el cas de sistemes amb diverses espirals es diferencia del cas d'una única ona en què deixa de ser constant i evoluciona al mateix ritme que la velocitat dels centres de les espirals. / Many physical systems have the property that its dynamics is driven by some kind of spatical diffusion that is in competition with a reaction, like for instance two chemical species that react at the same time that there is a diffusion of each of them into the other. This interplay between reaction and diffusion produce non-homogeneous patterns that can sometimes be very rich. The mathematical models that describe this kind of behaviours are usually nonlinear partial differential equations whose solutions represent these patterns. In this thesis we focus on an especific reaction-diffusion equation that is the so-called general complex Ginzburg-Landau equation that is used as a model for oscillatory systems in extended domains. In particular we are interested in the type of patterns in the plane that arise when the solutions have a non-vanishing Brouwer degree. These patterns have the property that they exhibit rotating waves in the shape of spirals, which means that the contour lines arrange in the shape of spirals that emerge from the points where the solution vanishes. When the solution vanishes only at one point all the time dependence appears as a frequency term so the solutions can be expressed as a function of the polar radius and in terms of the topological degree of the solution and the frequency of the wave. Therefore, these solutions can be expressed in terms of a system of ordinary differential equations. These solutions do only exist with a given frequency, and as a consequence and due to the existence of a dispresion relation, the wavenumber far from the origin, the so-called asymptotic wavenumber, is also unique. When the solutions have more than one isolated zero, the condition on the degree of the function has the effect of producing several spirals that emerge from the different zeros of the solution. These spirals evolve in time keeping their structure but moving around on the plane. In this work we use asymptotic analysis techniques to derive laws of motion for the centres of the spirals and we show that the time evolution of these patterns is slow and, for large relative separations of the centres of the spirals, the time scale for the their dynamics is logarithmic in the inverse of this distance. These laws of motion are different depending on the relation between the parameters of the complex Ginzburg-Landau equation and the relative separation of the spirals. We show that the way these laws change as the spirals separate or approach is highly singular. We also show that the asymptotic wavenumber in the case of multiple spirals is as well unique and that it evolves in time at the same rate as the velocity of the centres.

Premi extraordinari ex-aequo en l'àmbit d'Electrònica i Telecomunicacions. Convocatoria 1999 - 2000 / Nearest Neighbour (NN) classifiers are one of the most celebrated algorithms in machine learning. In recent years, interest in these methods has flourished again in several fields (including statistics, machine learning and pattern recognition) since, in spite of their simplicity, they reveal as powerful non-parametric classification systems in real-world problems. The present work is mainly devoted to the development of new learning algorithms for these classifiers and is focused on the following topics:- Development of learning algorithms for crisp and soft k-NN classifiers with large margin- Extension and generalization of Kohonen's LVQ algorithms- Local stabilization techniques for ensembles of NN classifiers- Study of the finite-sample convergence of the on-line LVQ1 and k-means algorithmsBesides, a novel oriented principal component analysis (OPCA) addressed for featureextraction in classification is introduced. The method integrates the feature extraction into the classifier and performs global training to extract those features useful for the classifier. The application of this general technique in the context of NN classifiers derives in a problem of learning their weight metric.

Information Extraction (IE) can be defined as the task of automatically extracting preespecified kind of information from a text document. The extracted information is encoded in the required format and then can be used, for example, for text summarization or as accurate index to retrieve new documents.The main issue when building IE systems is how to obtain the knowledge needed to identify relevant information in a document. Today, IE systems are commonly based on extraction rules or IE patterns to represent the kind of information to be extracted. Most approaches to IE pattern acquisition require expert human intervention in many steps of the acquisition process. This dissertation presents a novel method for acquiring IE patterns, Essence, that significantly reduces the need for human intervention. The method is based on ELA, a specifically designed learning algorithm for acquiring IE patterns from unannotated corpora.The distinctive features of Essence and ELA are that 1) they permit the automatic acquisition of IE patterns from unrestricted and untagged text representative of the domain, due to 2) their ability to identify regularities around semantically relevant concept-words for the IE task by 3) using non-domain-specific lexical knowledge tools such as WordNet and 4) restricting the human intervention to defining the task, and validating and typifying the set of IE patterns obtained.Since Essence does not require a corpus annotated with the type of information to be extracted and it does makes use of a general purpose ontology and widely applied syntactic tools, it reduces the expert effort required to build an IE system and therefore also reduces the effort of porting the method to any domain.In order to Essence be validated we conducted a set of experiments to test the performance of the method. We used Essence to generate IE patterns for a MUC-like task. Nevertheless, the evaluation procedure for MUC competitions does not provide a sound evaluation of IE systems, especially of learning systems. For this reason, we conducted an exhaustive set of experiments to further test the abilities of Essence.The results of these experiments indicate that the proposed method is able to learn effective IE patterns.

Thesis (Ph. D.)--Stanford University, 1974. / Includes bibliographical references (p. 277-291).

Les travaux proposés dans cette thèse, effectuée dans le cadre du projet ANR TASCCC, présentent une technique de génération de tests à partir de modèles comportementaux en UML/OCL et de proprié- tés temporelles. Pour cela, nous décrivons un langage de propriétés temporelles inspiré des patrons de propriétés introduits par M. Dwyer et al.. Une propriété est définie comme la combinaison d'une portée, qui représente les exécutions du système dans laquelle un motif doit être satisfait. Nous associons à chaque portée et motif une sémantique à base d'automates particuliers, les automates de substitution. Par un mécanisme de substitution d'un automate de motif dans un automate de portée, nous obtenons un automate représentant la sémantique de la propriété. Nous avons ensuite défini des critères de couverture nominaux, inspirés des critères de couverture classiques sur les automates, spécifiques à nos automates de propriété. Ces critères se concentrent sur les informations supplémentaires apportées par la propriété originale, telles que ses évènements, sa portée et son motif. En complément, nous avons défini un critère de couverture qui, par le biais de mutation d'évènements de certaines transitions, permet de cibler des exécutions potentiellement dangereuses du système en tentant de provoquer les évènements interdits de la propriété. Ensuite, nous avons défini pour chaque critère un algorithme qui permet d'extraire des chemins dans l'automate, ciblant les éléments du critère considéré. Ces chemins sont traduits en scénarios dans un langage que nous avons défini. Enfin, un dépliage combinatoire de ces scénarios, éventuellement guidé par des directives de pilotage intégrées à celui-ci, permet la génération de cas de tests abstraits. Finalement, cette approche a été validée par une expérimentation sur une étude de cas dans ce document et sur GlobalPlatform, l'étude de cas de taille industrielle dans le cadre du projet TASCCC.

Cette th??se vise ?? ??tudier deux probl??matiques diff??rentes: 1) la reconnaissance des activit??s de la vie quotidienne des personnes dans un habitat intelligent, et 2) la construction du profil comportemental de la personne. Nos contributions sont pr??sent??es dans deux chapitres illustrant les solutions propos??es. La premi??re contribution de cette th??se est li??e ?? l'introduction d'une nouvelle approche non supervis??e de reconnaissance d'activit??s nomm??e ADR-SPLDA (Activity Discovery and Recognition using Sequential Patterns and Latent Dirichlet Allocation). Contrairement aux approches existantes, ADR-SPLDA permet la d??couverte et la reconnaissance des activit??s de fa??on non supervis??e sans faire n??cessairement recours ?? l'annotation des donn??es. En outre, ADR-SPLDA est bas??e sur l'analyse de patrons fr??quents, ce qui permet de r??duire significativement la quantit?? du bruit dans les donn??es. La fiabilit?? de ADR-SPLDA est illustr??e ?? travers une s??rie de tests et de comparaisons avec les approches existantes sur une vari??t?? de donn??es r??elles. Le deuxi??me travail vise la construction du profil comportemental de la personne en se basant sur ses activit??s. Nous avons d??velopp?? une approche qui permet de d??couvrir les diff??rents comportements dans les s??quences, et d'extraire les relations causales entre les diff??rents comportements. Notre contribution inclut l'introduction de l'analyse causale dans la construction du profil, ce qui nous a permis aussi de d??couvrir les relations causales entre les diff??rentes activit??s. Une s??rie de tests a ??t?? ??galement effectu??e pour illustrer la fiabilit?? de notre approche sur une vari??t?? de donn??es. Le travail de recherche entrepris dans cette th??se constitue l'une des nombreuses ??tapes importantes dans l'accomplissement d'un syst??me d'assistance efficace dans l'objectif d'assurer le bien-??tre des personnes.

Thèse numérisée par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal