SAMMANFATTNING   Bakgrund: Trycksår är en lokal skada i huden och i underliggande vävnad som kan uppkomma i samband med sjukdom, vård och behandling. Trycksår betraktas idag som en vårdskada och ska anmälas som en avvikelse. För individen innebär det stort lidande och ger höga kostnader för samhället, större omvårdnadsbehov och förlängda vårdtider. Studier visar att kunskap om trycksårsprevention hos sjuksköterskor och undersköterskor i Sverige inte är tillräckligt hög. Ett trycksensorsystem (MAP-system) finns nu tillgängligt som ger omedelbar feedback av patientens tryckpunkter som ett hjälpmedel vid trycksårsprevention. Syfte: Att utvärdera effekten av MAP- systemet avseende förekomst av trycksår hos äldre patienter under vårdtiden på en geriatrisk avdelning på sjukhus. Metod: En randomiserad, kontrollerad studiedesign valdes. En geriatrisk vårdavdelning valdes ut med en MAP-grupp (n=91) och en kontrollgrupp (n=99). Ett studieprotokoll användes med uppgifter om: demografisk data, hudinspektion (trycksårsklassificering kategori 1-4), Modifierad Nortonbedömning, komfort, maxtryck samt preventiva åtgärder. Insamlad data behandlades i SPSS och signifikansberäkning, standardavvikelse och medeltal räknades ut. Resultat: Användande av MAP-systemet gav ingen signifikant skillnad i andelen patienter med trycksår mellan MAP- och kontrollgruppen. Andel patienter med trycksår i MAP-gruppen dag ett var 24,2 % och dag 14, 28,2 %. I kontrollgruppen var andelen dag ett 18,2 % och dag 14, 23,8 %. Vanligaste lokalisationen av trycksår var hälar därefter sakrum och glutealt. Patienter med trycksår fick signifikant fler trycksårsförebyggande åtgärder. Slutsats: Studien visar ingen signifikant skillnad mellan andelen patienter med trycksår i MAP- och kontrollgruppen. Preventiva åtgärder prioriterades främst till patienter med trycksår. Genomförandet av studien antas ha medfört ökat fokus på trycksårsprevention samt påverkat prevalensen av trycksår positivt på den aktuella avdelningen. / ABSTRACT   Background: Pressure ulcers consist of local damage to the skin and underlying tissue and can occur in relation to illness, care and treatment. Pressure ulcers are today considered as an adverse event and are to be reported as a deviation from care routines. For the individual it can be the source of great suffering. It also generates large costs for the community, increased needs of nursing as well as prolonged periods of hospitalization. Studies show that the level of knowledge among registered nurses and assistant nurses in Sweden is insufficient. A pressure mapping system (MAP system) is now available, and can provide immediate feedback about the patient´s pressure points as a tool for pressure ulcer prevention. Aim: To study the effect of the MAP system regarding the presence of pressure ulcers in elderly hospitalized patients on a geriatric ward. Method: A randomized, controlled study design was chosen. A geriatric ward was selected with a MAP group (n=91) and a control group (n=99). A study protocol containing demographic data, systematic skin inspection (with classification of pressure ulcers category 1-4), Modified Norton scale, comfort, maximum pressure and preventive measures was used. Data was processed in SPSS; generating mean, standard deviation and level of significance. Results: No significant difference in the prevalence of pressure ulcers was shown between the MAP- group and the control group. The prevalence of pressure ulcers in the MAP-group was 24,2 % on day one and 28,2 % on day 14. In the control group the corresponding numbers were 18,2 % and 23,8 %. The most common localization of pressure ulcers were heels, followed by the sacral and gluteal regions. Patients with pressure ulcers received significantly more preventive measure compared to patients without pressure ulcers. Conclusion: The study shows no significant differences between the groups regarding the prevalence of patients with pressure ulcers. Preventive measures were prioritized mostly for patients with existing pressure ulcers. The study is assumed to have increased the focus on pressure ulcer prevention thus affecting the prevalence of pressure ulcers in a positive way on the present ward.

[EN] Wheelchair users represent around 1% of the population. This group is characterised through the number of hours spent each day in a seated position. This can lead to health problems linked mainly to the development of pressure ulcers. In addition, the position in the wheelchair is critical in order to be able to perform different activities comfortably. The aim of the cushions, integrated in the whole seating system, is to contribute to the prevention, positioning and comfort of the person in a wheelchair. Incorporating the user adequately into the assessment, prescription and development of new cushions is a key aspect, clearly identified in the bibliography, which requires the use of innovation models to produce this incorporation systematically. This research paper adopts the cause-effect model, successfully used in other fields such as the car or shoe making industries, but to date not used in the field of tissue management cushions. The use of this model has allowed for the identification of different links between the consequences of the interaction person-cushion (developed perception of the user) with the cushion and person characteristics, as well as with the physiological and biomechanical response resulting from this interaction. This was a necessary step to obtain design and selection criteria for the cushions. The physiological and biomechanical variables which have been analysed are pressure and microclimate. To study the consequences of this interaction we have considered the user perception obtained by means of a questionnaire. Thirty-six wheelchair users have participated in this study which includes the assessment of twenty-five cushions. The main criteria for the inclusion of users in the study has been the risk level of risk of developing pressure ulcers. The inclusion of cushions was based on the market representation and consideration of the different typologies. From the point of view of the user's opinion this research paper has allowed for the identification of the quality perception factors (F1. Stability, F2.Heat-pain, F3. Fitting, F4. Collapse, F5. Size-aesthetics and F6. Weight-cold) and for the calculation of their weight on the global factors of goodness and evolution of the cushions. In addition, the comparison of the pressure values obtained directly from the wheelchair users and those measured using the dummy highlights a clear divergence between both behaviour. We have also defined design criteria and limit values, admissible and recommendable, for a group of variables, as well as the relation of the subjective variables with these quality factors. The results of this research support the importance of a comprenhensive approach to the cushions, including the design, development and prescription processes whereby the users may become more of a protagonist than they have been so far. / [ES] Las personas en silla de ruedas representan alrededor del 1% de la población. Este colectivo se caracteriza por pasar muchas horas al día sentado. Esto puede comportar problemas de salud vinculados principalmente al desarrollo de úlceras por presión. Por otra parte, el posicionamiento en la silla de ruedas es crítico para poder realizar actividades diversas de forma confortable. El objetivo de los cojines, integrados dentro del sistema de sedestación, es contribuir a la prevención, el posicionamiento y el confort de la persona en la silla de ruedas. Incorporar el usuario de forma adecuada en la evaluación, prescripción y desarrollo de nuevos cojines es un aspecto clave, identificado claramente en la bibliografía, que requiere el uso de modelos de innovación que faciliten esta incorporación de forma sistemática. En este trabajo de investigación se ha adoptado el modelo de evaluación causa-efecto, empleado con éxito en ámbitos como la automoción o el calzado, pero que hasta el momento no se había utilizado en el campo de los cojines antiescaras. El uso de este modelo ha permitido la identificación de diversos encadenamientos entre las consecuencias de la interacción cojín-persona (percepción desarrollada en el usuario) con las características del cojín y la persona, así como con la respuesta fisiológica y biomecánica resultante de esta interacción. Éste era el paso previo para poder obtener criterios de diseño y selección de cojines. Las variables fisiológicas y biomecánicas analizadas han sido la presión y el microclima. Para estudiar las consecuencias de la interacción hemos considerado la percepción del usuario obtenida mediante cuestionarios. Treinta y seis personas en silla de ruedas han participado en este estudio que ha incluido la valoración de veinticinco cojines. El principal criterio para la inclusión de usuarios en el estudio ha sido el nivel de riesgo de desarrollar úlceras por presión. La inclusión de los cojines se ha basado en la representatividad del mercado y la inclusión de tipologías diferentes. Desde el punto de vista de la opinión de los usuarios este trabajo de investigación ha permitido identificar los factores de calidad percibida (F1. Estabilidad, F2. Calor-dolor, F3. Encajonamiento, F4. Colapso, F5. Tamaño-estética y F6. Peso-frío) y calcular el peso de ellos sobre los factores globales de bondad y evolución de los cojines. Por otra parte, la comparación de los valores de presión obtenidos con las personas en silla de ruedas y los medidos con el maniquí constata una clara divergencia en el comportamiento. También se han definido criterios de diseño y valores límite, admisibles y recomendables, para un conjunto de variables, así como su relación con los factores de calidad y las variables subjetivas agrupadas en estos factores. Los resultados de este trabajo apoyan la importancia de una aproximación global a los cojines, que incluya los procesos de diseño, desarrollo y prescripción, donde los usuarios sean mucho más protagonistas de lo que han sido hasta ahora. / [CA] Les persones en cadira de rodes representen al voltant de l'1% de la població. Aquest col·lectiu es caracteritza per passar moltes hores al dia damunt la cadira, cosa que pot comportar problemes de salut vinculats principalment al desenvolupament d'úlceres per pressió. Per altra banda, el posicionament en la cadira de rodes és crític per poder realitzar activitats diverses i que aquestes puguen fer-se de forma confortable. L'objectiu dels coixins, integrats dins del sistema de sedestació, és contribuir a la prevenció, el posicionament i el confort de la persona en la cadira de rodes. Incorporar l'usuari de forma adequada en l'avaluació, prescripció i desenvolupament de nous coixins és un aspecte clau, identificat clarament a la bibliografia, que requereix l'ús de models d'innovació que faciliten aquesta incorporació de forma sistemàtica. En aquest treball d'investigació s'ha adoptat el model d'avaluació causa-efecte, emprat amb èxit en àmbits com l'automoció o el calcer, però que fins al moment no s'havia utilitzat en el camp dels coixins antiescares. L'ús d'aquest model ha permès la identificació de diversos encadenaments entre les conseqüències de la interacció coixí-persona (percepció desenvolupada en l'usuari) amb les característiques del coixí i la persona, així com amb la resposta fisiològica i biomecànica resultant d'aquesta interacció. Aquest era el pas previ per poder obtenir cri teris de disseny i selecció de coixins. Les variables fisiològiques i biomecàniques analitzades han estat la pressió i el microclima. Per a estudiar les conseqüències de la interacció hem considerat la percepció de l'usuari obtinguda mitjançant l'ús de qüestionaris. Trenta-sis persones en cadira de rodes han participat en aquest estudi que ha inclòs la valoració de vint-i-cinc coixins. El principal criteri per a la inclusió d'usuaris en l'estudi ha estat el nivell de risc de desenvolupar úlceres per pressió. Per a la inclusió dels coixins s'ha buscat la representativitat del mercat i la inclusió de tipologies diferents. Des del punt de vista de l'opinió dels usuaris aquest treball d'investigació ha permès identificar els factors de qualitat percebuda (F1. Estabilitat, F2. Calor-dolor, F3. Encaixament, F4. Col·lapse, F5. Grandària-estètica i F6. Pes-fred) i calcular el pes d'ells sobre els factors globals de bondat i evolució dels coixins. Per altra banda, la comparació dels valors de pressió obtinguts amb les persones en cadira de rodes i els mesurats amb el maniquí constata una clara divergència en el comportament. També s'han definit criteris de disseny i valors límit, admissibles i recomanables, per a un conjunt de variables i la seua relació amb els factors de qualitat i les variables subjectives. Els resultats d'aquest treball suporten la importància d'una aproximació global als coixins, que incloga els processos de disseny, desenvolupament i prescripció, on els usuaris siguen molt més protagonistes del que ho han estat fins ara. / Barbera Guillem, R. (2016). Identificació de criteris de disseny i selecció de coixins antiescares, a partir d'aspectes funcionals dels coixins i les característiques particulars i preferències dels usuaris [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61463 / TESIS